Josep Blanch Poch Escola Napoleó Soliva

Index

● Patrimoni natural: el paisatge

● Cala Sant Francesc ● Riu Tordera

● Patrimoni cultural:

● Font Gòtica ● Casa del Poble

● Delta de la Tordera

● Passeig S'Abanell

● Sa Palomera

● Platja de Santa Anna

● Cala Treumal

● Pinya de Rosa

● Sant Joan

● Palau dels Vescomtes de Cabrera

● Santuari El Vilar

● Portal de la Verge Maria ● Jardí Botànic “Mar i

Murtra”

riu Tordera

delta de la Tordera

Sa Palomera platja de

Santa Anna

Sant Joan

Pinya de Rosa

cala Treumal cala de

St. Francesc

platja de S'Abanell

Index

El riu Tordera Neix a la Font de Sant Marçal (Montseny), recull l'aigua de les rieres d'Arbúcies i de Santa Coloma i arriba al mar entre Blanes i Malgrat de Mar després de recórrer 65 km. Té un règim torrencial. Només porta aigua quan plou -primavera i tardor. Actualment el riu està sobreexplotat per les embotelladores del curs alt, les indústries del curs mig i al curs baix per

regadius i el turisme de la Selva i el Maresme.

Enrera

El delta de la Tordera En la seva desembocadura, la Tordera forma un delta, actualment en regressió degut sobretot a les extraccions de sorra a dins del mar per recuperar platges. Una barra de sorra fa embassar les aigües del riu fins que el cabal té prou força per desguassar al mar. Els terrenys del delta són aprofitats pel turisme (càmpings arran de mar) i per l'agricultura (hivernacles i horts). Actualment pateix un problema de salinització en no arribar prou recursos hídrics.

Enrera

Platja de S'Abanell Té una longitud de 2500 metres des de la desembocadura de la Tordera fins a la roca de Sa Palomera. És una platja molt turística de sorra fina i d'amplada irregular, ja que els temporals dels últims anys s'han endut la sorra i destrossat el passeig en més d'una ocasió. La periòdica reposició de sorra només és una solució temporal. Caldrà recular la línia de mar retrocedint i reforçant el passeig per tenir una solució més duradora i sostenible.

El fet que sigui un mar profund a pocs metres de la platja impedeix la protecció mitjançant espigons paral·lels a la costa.

Enrera

Sa Palomera És una gran roca que entra al mar i que separa la badia de Blanes, al nord, i la platja de S'Abanell, al sud. Es considera que és on s'inicia la Costa Brava. Des del mirador de Sa Palomera es pot observar les cases de pescadors del barri S'Auguer. Aquí se celebra cada estiu, durant els dies de la Festa Major, el prestigiós Concurs de Focs Artificials Vila de Blanes. Enrera

Enrera

Platja Santa Anna És una platja de pedres d'uns 75 metres que va des del port fins a la punta Santa Anna, on sovint s'hi veuen corbs marins. És una platja molt estreta, envoltada pels penya-segats que hi ha al voltant del Convent dels Caputxins, coberts de cactus i vegetació adaptada a la salinitat. Actualment està en perill per les obres d'ampliació del port que comportaran una nova escullera que deixarà

la platja més tancada.

Enrera

Cala Sant Francesc La cala Sant Francesc o cala Bona es troba darrera el turó de sant Joan. Té una longitud de 220 m i la sorra de la platja és gruixuda i està envoltada de grans penya-segats. Actualment està molt urbanitzada, i l'edificació a la zona sembla no tenir fi. En aquest indret s'hi celebren a l'estiu aplecs, cantades i sopars populars.

Pinya de Rosa És un espai natural verge que es troba entre la cala de sant Francesc i la platja de Treumal. Es tracta d’una finca rústica d’unes 50 ha amb un bosc autòcton, de pins, sureres i alzines i matolls que arriben fins al mar en una zona d'alts penya-segats que acaben en la preciosa cala de pedres al costat de la punta S'Agulla, També hi ha un jardí tropical creat el 1945 pel Dr. Fernando Riviere de Caralt amb 7000 espècies de plantes africanes, cactus,... Enrera

Enrera

Cala Treumal La cala Treumal és una petita platja d'uns 75 metres, de sorra fina, d'aigües netes i poc profundes. A un costat té l'espai natural de Pinya de Rosa i a l'altre costat hi ha la cala de Santa Cristina. Un torrent en mig del bosc que passa per la cala separa els termes de Blanes i Lloret de Mar.

Sant Joan A dalt del turó, molt urbanitzat, hi podem trobar el castell i l'ermita. Des de dalt de la muralla (173 m d'alçària), es pot contemplar una vista extraordinària. L'estructura que resta del castell consta d'una torre cilíndrica, d'uns 15 m d'altura per 8 de diàmetre, envoltada d'un fossar i d'un recinte emmurallat. El castell (s. XI) es va construir en un principi per defensar Blanes dels perills que venien del mar, com ara els pirates. L'Ermita de Sant Joan (s. XIII) es va situar fora del recinte per la manca d'espai. Enrera

Font Gòtica

Palau dels Vescomtes de Cabrera

Casa del Poble

Jardí Botànic “Mar i Murtra”

Portal de la Verge Maria

Santuari El Vilar

Index

Enrera

Font Gòtica La trobem al mig del Carrer Ample. És una monumental font de planta octogonal, construïda cap al 1.438 per na Violant de Cabrera. A la part inferior hi ha l'abeurador i els brolladors d'aigua. Al seu interior hi ha la cisterna. A la meitat superior hi ha l’escut dels Cabrera. La coberta presenta una cornisa amb motllures i gàrgoles amb forma d’animals i de figures humanes. A cada vèrtex s’aixeca un pinacle. L’agulla està coronada per la figura d’un angelet. Al costat hi trobem avui el Teatre de Blanes.

Enrera

Palau dels Vescomtes de Cabrera El Palau vescomtal de Blanes fou un palau gòtic de la casa de Cabrera adosat a l'església de Santa Maria. El palau va ser aixecat al mateix temps que l'església a cavall dels segles XIV i XV. Tenia forma rectangular i estava estructurat en planta i pis al voltant d'un pati d'armes. Comptava amb quatre torres de defensa, dues de rodones a la banda de mar i dues de quadrades a la de muntanya. Una d'aquestes avui és ocupat pel campanar de Santa Maria. Tot i que ja havia quedat força malmès durant la Guerra dels Segadors, durant les guerres contra els francesos Blanes fou atacada diverses vegades i cremaren gran part del poble i destruïren el palau dels Cabrera, del qual només resta una bona part de la façana i les escales posteriors.

Enrera

Portal de la Verge Maria Aquest portal és pràcticament l'únic vestigi que resta de l'antic recinte emmurallat de Blanes. És una senzilla obertura d'arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra. Actualment es troba al mig del nucli urbà, i permet l'accés de la plaça Verge Maria (fora muralles) al carrer del mateix nom (intramurs).La plaça Verge Maria de Blanes se la coneix popularment com la plaça del peix, ja que abans era el lloc on es venia el peix que pescaven les barques. Hi ha unes pedres en posició horitzontal que servien per exposar-lo i així poder-lo vendre. A un costat de la plaça hi ha una arcada que és l'única resta que es conserva de les antigues muralles i era una de les quatre portes d'entrada que tenia la vil·la.

Enrera

Casa del Poble Està situada al Passeig de Dintre i el Passeig de Mar. i és un dels edificis més característics i singulars que podem trobar-hi. Es va construir al 1925 a partir de les aportacions que varen donar els propis habitants de Blanes, la majoria dels quals eren obrers. A part del seu caràcter lúdic (els obrers s'hi reunien per xerrar i passar l'estona), també servia per ajudar a les persones que es quedaven sense feina i tenien problemes per sobreviure. Disposava d'un teatre, una sala de ball, bar i biblioteca. Després de la guerra civil espanyola, els Nacionals la incauten i la converteixen en un hotel pels treballadors d'altres zones, simpatitzants del règim, que venien a estiuejar. Amb el pas del temps es va anar degradant. Restablerta la democràcia, es restaura i ara torna a tenir l'esplendor que tenia quan es va construir.

Santuari “El Vilar” El Santuari de la Mare de Déu del Vilar és troba a 4 km. de Blanes, al costat d'una extensa zona boscosa i d'una masia-restaurant amb una gran zona d'esbarjo. El 1012, una pastoreta va trobar en aquest lloc la imatge de la Mare de Déu del Vilar. El santuari, en forma d'una petita capella, sembla tenir els seus orígens al segle XIV. L'any 1609 s'enderrocà el primer temple i se'n començà a construir un de nou, molt més gran i amb una porxada. Fou cremat durant la Guerra Civil i es restaurà el 1.949. El 1794, l'Ajuntament de Blanes i la major part dels blanencs, tement que els soldats francesos entressin a la vila, varen anar a buscar la Mare de Déu del Vilar per col·locar-la a l'església de Santa Maria i feren el "Vot de Vila", prometent visitar el santuari del Vilar una vegada a l'any. Són nombroses les mostres d'agraïment rebudes al llarg del temps; sobretot dels blanencs i gent de la comarca vinculats amb els oficis del mar i de la terra. Uns 10 vaixells exvots pengen del sostre corn també "El rem de trenta-quatre" (fa 34 pams) de l'escriptor Joaquim Ruyra. Enrera

Enrera

Jardí Botànic “Mar i Murtra” Fou fundat el 1921 pel botànic alemany Karl Faust. Ocupa 15 Ha d’extensió. Actualment s’hi cultiven unes 4.000 espècies de plantes exòtiques de climes subtropical, temperat, mediterrani de tots els continents. Des dels seus miradors es pot gaudir d'esplèndides vistes sobre els primers penya-segats de la Costa Brava, i racons com la petita cala de sa Forcanera.