Per què cal anar a Missa el diumenge?

El diumenge és la festa cristiana per excel·lència. Des dels temps dels Apòstols finsals nostres dies, els cristians hem dedicat aquest dia a donar culte a Déu mitjançant laparticipació a la Santa Missa.

No obstant això, de vegades se’ns presenten dificultats —personals, motivades perl’ambient, etc.— que ens impedeixen continuar amb aquesta tradició. Encara més, espot donar el cas que la Santa Missa, que és el més important que pot tenir lloc en undia, ens resulti una obligació costosa, avorrida, que no ens diu res. Si això passa, potser que sigui perquè no sabem què és la Santa Missa, què passa cada vegada que unsacerdot celebra l’Eucaristia.

En aquestes línies,* oferim algunes idees bàsiques de la doctrina catòlica que posenen relleu la importància capital de la Missa. La seva lectura i meditació ens estimularana participar amb pietat a la Missa de cada diumenge, sense deixar-la mai.

El precepte de donar culte a DéuEn assistir al Sant Sacrifici de la Missa, complim el precepte natural (que té tot ho-

me, cristià o no) de donar culte a Déu. Per a un cristià, aquest precepte natural està ex-plícitament assenyalat per Déu en el tercer manament del Decàleg: Santificaràs les fes-tes (Dt 5, 12).

L’obligatorietat i la gravetat del manament té l’origen en el mateix Déu que, quan vacrear el món en sis dies, va descansar el setè dia i el va santificar (Gn 2, 2-3). No haestat, doncs, l’Església qui ens ha imposat l’obligació de donar culte a Déu. L’únic quefa és concretar per a tots els catòlics de quina manera i quan hem de donar-li culte. Enaquest sentit, promulga unes lleis basant-se en unes raons serioses i rigoroses que, en elcas de l’assistència a la Missa dominical, són les que breument veurem tot seguit.

Per què la Missa?Són molts els qui estarien disposats a canviar l’assistència al Sacrifici de l’altar per

una altra obra pietosa que ells «sentissin» més. Per què —es pregunten— hem de donarculte a Déu a través de l’assistència a la Missa? La resposta és doble:

a) La Santa Missa és la renovació incruenta (sense vessament de sang) del Sacrificide Jesucrist al Calvari. Per tant, supera amb escreix qualsevol obra bona que pu-guem fer, fins i tot en el cas que aquesta obra la duguem a terme posant-hi un gransentiment o que representi molt per a nosaltres. Una sola Missa val molt més —dó-na més glòria a Déu— que totes les pregàries juntes de tots els sants de la història,inclosa la Mare de Déu. La raó és que la Sagrada Eucaristia és una acció de Je-sucrist i, com que Jesucrist és Déu, és una acció divina.

b) A més, quan Jesucrist va instituir l’Eucaristia durant l’Últim Sopar amb els seus Apòs-tols, els va dir: Feu això, que és el meu memorial (Lc 22, 19).

* Aquest fullet és una adaptació del fullet del mateix títol d’Ignasi Sala. Hi hem inclòs alguns textos i re-ferències al document del papa Joan Pau II adreçat a tots els cristians: la Carta Apostòlica Dies Domini,escrita el 31 de maig de 1998. Es tracta d’una reflexió catequètica i pastoral sobre la santificació del diumenge. És el primer document pontifici en la història de l’Església dedicat a la festa dominical. A més,hem actualitzat les referències al Catecisme de l’Església Catòlica d’acord amb les modificacions inclo-ses en l’Edició Típica Llatina.

Per què el diumenge?Les raons de per què el diumenge és el dia que tenim obligació d’assistir a la Missa

es poden resumir en aquestes dues:a) El setè dia de la setmana Déu va descansar i el va santificar (Gn, 2, 2-3). Descans

en la feina i culte a Déu són dues activitats que sempre han anat juntes. Quedar-se amb el descans-diversió del diumenge, oblidant per complet el descans-culte aDéu, és treure quelcom que Ell ha posat en la vida dels homes des de la Creació.

b) Jesucrist va ressuscitar «el primer dia de la setmana», és a dir, el diumenge. L’ori-gen del diumenge cristià (dies Domini, dia del Senyor) es troba en la Resurrecciódel Senyor, fet històric del qual es parteix i al voltant del qual gira tota la vida cris-tiana des dels primers moments.

La Santa Missa és el centre de la vida cristianaEl Concili Vaticà II ens ensenya que la Santa Missa ha de ser el centre i l’arrel de la

vida cristiana. Efectivament, quan tenim una necessitat urgent, demanem al sacerdot quepregui en la Missa; quan volem donar gràcies a Déu per alguna cosa que ens ha sortitbé, hi assistim perquè ens considerem en deute amb Ell; quan mor un familiar, la nostrapietat ens impulsa a «encarregar» una Missa al sacerdot.

Fa uns quants anys el papa Pius XII comentava: «Ha de ser el diumenge el dia perdescansar en Déu, per adorar, suplicar, donar gràcies, invocar del Senyor el perdó deles culpes comeses durant la setmana anterior, i demanar-li gràcies de llum i de força es-piritual per als dies de la setmana que comença» (Pius XII, discurs pronunciat el 13 demarç de 1943).

I Joan Pau II escriu: «Gran és, certament, la riquesa espiritual i pastoral del diumen-ge, tal com la tradició ens l’ha transmesa. El diumenge, considerant globalment els seussignificats i les seves implicacions, és una síntesi de la vida cristiana i una condició perviure-la bé. Es comprèn, doncs, que l’observança del dia del Senyor signifiqui tant pera l’Església i sigui una obligació veritable i precisa dins de la disciplina eclesial. No obs-tant això, aquesta observança, abans que un precepte, s’ha de sentir com una exigèn-cia inscrita profundament en l’existència cristiana. És d’una importància capital que ca-da fidel estigui convençut que no pot viure la seva fe amb la participació plena a la vidade la comunitat cristiana, sense prendre part regularment en l’assemblea eucarística do-minical. [...] La gràcia que brolla d’aquesta font renova els homes, la vida i la història»(Joan Pau II, Carta Apostòlica Dies Domini, núm. 81).

L’assistència a Missa constitueix obligació greuLa Santa Missa, com hem vist, és molt més que una obligació. No obstant això, ens

podem preguntar: Per què, aleshores, l’assistència a Missa obliga sota pena de pecatgreu? En un principi, no calia aquesta obligació, ja que tots els cristians hi anaven cons-cients de la seva importància. Però els homes ens acostumem a les coses bones i sovintcaiem en la rutina, en la deixadesa i en l’oblit. Amb paraules semblants, ens recordaJoan Pau II: «L’Església no ha cessat d’afirmar aquesta obligació de consciència, basa-da en una exigència interior que els cristians dels primers segles sentien amb tanta for-ça, tot i que al principi no es va considerar necessari prescriure-la. Només més tard, da-vant de la tebior o negligència d’uns quants, ha hagut d’explicitar el deure de participar

a la missa dominical» (Carta Apostòlica Dies Domini, núm. 47). Per això, l’Església, perajudar-nos a superar aquestes inclinacions naturals, ens va posar aquest manament:

Oir Missa complida en els diumenges i festes manades«El primer manament (“Oir Missa complida en els diumenges i festes manades”) de-

mana als fidels que participin a la celebració eucarística en què es reuneix la comunitatcristiana, el dia que commemora la Resurrecció del Senyor. Els demana igualment quecompletin l’observança dominical amb la participació a les principals festes litúrgiques,que honoren els misteris del Senyor, de la Mare de Déu i dels sants» (CEC, núm. 2.042).Aquesta assistència té lloc el diumenge i el dia festiu, o la vigília a la tarda, normalmenta la parròquia.

El Catecisme de l’Església Catòlica ens recorda que «L’Eucaristia del diumenge fo-namenta i confirma tota la pràctica cristiana. Per això els fidels tenen l’obligació de par-ticipar a l’Eucaristia els dies de precepte, excepte que n’estiguin excusats per una raógreu (per exemple, una malaltia, la cura dels nadons) o els n’hagi dispensat el pastorpropi. Els qui deliberadament no compleixen aquesta obligació cometen un pecat greu»(núm. 2.181). Com que el precepte obliga abans de la majoria d’edat (des que els nenstenen ús de raó), sobre els pares i tutors pesa la responsabilitat greu de facilitar-ne elcompliment als fills en aquestes edats, fins i tot en els casos en els quals els pares i tutorsno practiquin.

Algunes recomanacions de Joan Pau II sobre l’assistència a Missa«Respecteu la santedat del diumenge. Aneu a Missa tots els diumenges. A la Missa,

el Poble de Déu es reuneix en unitat al voltant de l’altar per adorar Déu i intercedir. A laMissa, actueu el gran privilegi del vostre Baptisme: lloar Déu en unió amb Crist, el seuFill, lloar-lo en unió amb l’Església» (Homilia, 29 de maig de 1982).

«Vull recomanar-vos la participació a la Santa Missa dels dies festius. Comprometeu-vos a no faltar-hi mai. El cristià és l’home de la Santa Missa perquè ha entès que Cristrenova per a ell el seu sacrifici redemptor» (Homilia, 14 de març de 1982).

«La Missa festiva és la base de tot i us haig de demanar que no l’ometeu, que en si-gueu assidus, que, cada diumenge i cada festa, us sentiu invitats pel Senyor per trobar-lo junts, al voltant de la doble taula de la Paraula i del Cos de Crist» (Homilia, 10 demarç de 1985).

«Us voldria avui invitar a tots amb força a descobrir de nou el diumenge: No tin gueupor de donar el vostre temps a Crist! Sí, obrim el nostre temps a Crist perquè ell el pu-gui il·luminar i dirigir. [...] El temps ofert a Crist mai no és un temps perdut, sinó mésaviat guanyat per a la humanització profunda de les nostres relacions i de la nostra vi-da» (Carta Apostòlica Dies Domini, núm. 7).

I. Sala, F. Arévalo: ¿Por qué ir a Misa el Domingo?Descarregat de http://www.buenasideas.org/index.php?option=com_content&task=

view&id=31&Itemid=2&lang&lang=#_ednref1

(Traduït al català)