Treball CMC

Autors: Roberto Juan i Javi Segura

Introducció: Pèrdua de biodiversitat

Introducció

Per què és un problema greu la pèrdua de biodiversitat? Perque significa la limitació d'espècies al nostre planeta; durant molts milers d'anys l'espècie humana va crèixer sense que la seva influència sobre la resta dels éssers vius fos decisiva per a la seva existència però en els dos últims milennis el seu creixement ha estat exponencial, ha ocupat quasi tots els ecosistemes de la Terra i la seva pressió sobre les altres espècies és imparable. Els humans estan a punt de provocar una crisi biològica sense precedents.

Els canvis introduits són massa ràpids i els ecosistemes tendeixen a simplificar-se, o sigui, passen a ser cada vegada més vulnerables. Els efectes negatius de l'ésser humà sobre els altres éssers vius es fan cada vegada més palpables.

Què és la biodiversitat?

Què és la biodiversitat? S'entén per biodiversitat, o diversitat biològica, el conjunt de totes

les espècies existents, els seus gens i els ecosistemes en els que s' integren. El fet de que encara es desconegui el nombre d'espècies existents, justifica ampliament la necessitat d' actuar amb vistes a la protecció i el manteniment de la biodiversitat.

A partir de la conferència de Rio de Janeiro (1992) en el terme biodiversitat s'engloben tres conceptes:

Varietat d'espècies que hi ha sobre la Terra.

Diversitat d'ecosistemes en el nostre planeta

Diversitat genètica: els diferents gens que contenen els individus els permeten evolucionar, enriquir-se pel creuament sexual i adaptar-se millor a les diferents condicions ambientals.

Causes de la pèrdua de la biodiversitat

Hi ha diferents fets que són els causants de la pèrdua de la biodiversitat que a continuació s'explicaran.

 La deforestació La deforestació global La deforestació es produeix per moltes raons: la

demanda de combustible, de fusta i de noves terres per a l'agricultura fan que els boscos del món estiguin en una excessiva explotació. Els boscos de la zona temperada d'Europa i Amèrica foren els primers en sufrir una greu deforestació.

Causes de la pèrdua de la biodiversitat

La deforestació de les selves tropicals

És important explicar el problema de la deforestació a Amèrica que és on més hi abunda, més se'n xerra i que serveix d'exemple de les altres zones del món on hi ha selves tropicals: 6 milions de quilòmetres quadrats de selva plujosa repartits entre nou països constitueixen la conca de l'Amazones.. Es creu que al conjunt de l'Amazònia ja s'ha perdut entre el 5% i el 12% de la seva selva originària, encara que en alguns llocs s'està produint la regeneració d'un bosc secundari, pero el seu major problema és que és relativament pobre en espècies en comparació amb la selva original.

Introducció d'espècies no autòctones

Potser és un dels majors perills actuals per a la biodiversitat. L’activitat humana ha facilitat la dispersió d’espècies fora dels seus hàbitats, les quals entren en competència amb les espècies autòctones, o bé s’alimenten d’elles, actuen com a paràsits, contagien malalties, etc.

Les causes d’aquesta introducció són variades. introducció d’espècies vegetals i animals en l’agricultura i ramaderia, introducció d’espècies depredadores en la lluita biològica contra les plagues, introducció d’espècies com a mascota o bé, accidentalment, com a conseqüència del comerç mundial.

L'agricultura intensiva

L'agricultura intensiva Les opinions sobre de si és idoni o no l'ús de l'agricultura itinerant com a

forma d'explotació sostenible de la terra al bioma de les selves plujoses estan dividides entre els que la consideren una manera de malmetre la selva i empobrir i deteriorar el sòl i els que la consideren com una forma d'explotació ecològicament ben adaptada a les condicions de la selva.

La ramaderia intensiva

La ramaderia intensiva

La transformació dels ecosistemes forestals tropicals en pastures destinades a bestiar boví productor de carn ha esdevingut, de molt, l'activitat amb un impacte més gran sobre l'equilibri ecològic als tròpics humits americans. Gairebé tothom està d'acord que, mentre a les àrees de la selva plujosa d'Àsia i d'Àfrica l'explotació forestal i l'agricultura itinerant són els principals agents de la pèrdua de biodiversitat, és sobretot la ramaderia la que afecta les àrees homòlogues de l'Amèrica tropical.

La introducció de plantes transgèniques Les espècies vegetals autòctones són substituïdes per unes poques

llavors modificades genèticament, la selecció artificial de les quals les fa més vulnerables que els seus parents salvatges a malalties, sequeres, o plagues. Tan sols tres espècies -el blat, l'arròs i la dacsa- proporcionen la meitat de l'aliment mundial; unes altres quatre -les creïlles, l'ordi, els moniatos i la mandioca- porten el total a tres quartes parts.

Gráfic de plantes transgèniques

Accions per frenar l'abús

Si bé és cert que l'home, des dels inicis de la història, s'ha servit de la natura per subsistir, mai s'havia arribat a la paradoxa que l'abús que se'n fa obligués a adoptar simultàniament mesures que en garantissin la protecció. Les mateixes empreses que contaminen, dissenyen sistemes de qualitat mediambiental; les polítiques que busquen potenciar la indústria, diuen intentar al seu torn el respecte a les lleis de protecció de la natura; i, per acabar, els mateixos ciutadans sensibilitzats pel deteriorament del medi ambient obvien que també és a les seves mans treballar pel desenvolupament sostenible.

I encara que la pèrdua de diversitat biològica o de la varietat de formes de vida ha estat un procés natural des del principi dels temps (per exemple, a la Península Ibèrica les pintures rupestres de les Coves d'Altamira posen de manifest que el bisó era una espècie comuna fa 12.000 anys), l'era industrial ha deixat darrera seu uns nivells de destrucció que la Natura no pot reparar

A favor dels boscos

Utilitzar paper reciclat, fer servir els dos costats dels fulls de paper i evitar el consum de paper blanquejat amb clor. Potenciar l'ús del paper reciclat a l'escola, oficina, associació de pares, veïns o consumidors, ONG, sindicat...

Evitar els productes de paper d'un sol ús, d'usar i tirar, com gots i plats de paper, sotagots, filtres de cafè, bosses de cel·lofana (es pot anar a comprar amb les bosses de la compra anterior).

Evitar l'excés d'embalatges i el paper de regal.

Reutilitzar les fotocòpies i els papers en brut.

Separar el paper i dipositar-lo als contenidors selectius, no només a casa, també a l'oficina, a l'escola i a la fàbrica. S'ha de tenir en compte que el bric, el paper tèrmic de fax i el paper encerat o plàstic no són reciclables.

A favor de la biodiversitat de l'entorn

Evitar comprar productes que continguin o emprin gasos de clor o brom, destructors de l'ozó: CFC, HCFC, metil-cloroform, bromur de metil.

Si es necessita un nou frigorífic o congelador, cal escollir-ne un, si és possible, de tecnologia greenfreeze.

Evitar els aires condicionats. Per refrescar-se respectant el medi ambient, que és de tots, es poden emprar ventiladors de sostre o sistemes de condicionament d'aire per evaporació o absorció.

A les cases, evitar aïllants d'escuma sintètica. En lloc d'aquests es poden emprar aïllants naturals: llana mineral, suro, grava…

Utilitzar extintors amb base d'aigua, nitrogen, gas carbònic o argó, no els de gas haló.

A favor de la biodiversitat dels mars

Consumir espècies pescades amb arts selectives, menys invasives i empobridores del mar.

Informar-se de les talles mínimes legals de cada espècie. Consumir peix fresc de talla legal. No comprar "pezqueñines".

Exercir la pressió que ens atorga la condició de clients perquè no es venguin peixos immadurs o espècies pescades amb arts no selectives (com les xarxes de deriva).

A favor de la biodiversitat de la fauna

Complir, si s'és caçador o pescador, les normatives.

No menjar caça fora de temporada, llevat que es tracti d'espècies de viver.

No abusar d'animals que estan en el límit de l'equilibri, com els percebes, ocellets...

Denunciar la venda d'animals d'espècies protegides en ocelleries o en qualsevol altre lloc.

No alterar l'entorn salvatge dels animals, respectant caus, nius, abeuradors...

Respectar els boscos, els camps i les platges, i no deixar escombraries ni cap rastre que hi hem estat.

Biodiversitat a Eivissa

La conservació i millora del patrimoni natural i cultural és un dels principals objectius de les entitats que regulen i controlen les activitats dins de Ses Salines. Per regular aquest enclavament natural ha diverses figures de protecció que fan la zona pràcticament intocable. Com explica la tècnica del Parc Natural, Núria Valverde, "tot el que fem ve regulat per les normatives PORN (Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals) i PRUG (Pla rector d'ús i gestió) del parc". Per si no fos suficient, Ses Salines pertany a la Xarxa Natura 2000 com a LIC (Llocs d'Importància Comunitària) i ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus), el que restringeix encara més les possibles actuacions en contra dels béns naturals. Malgrat totes les restriccions a l'hora de realitzar certes activitats dins el parc, "fins ara no hi ha restriccions de visitants, només delimitació d'aparcaments a les platges de Formentera", explica Valverde. I és que al mig del camí cap a s'Espalmador, des del italianitzat poble d'Es Pujols, una garita t'obliga a parar-te, abonar teu passi d'aparcament i continuar per un polsegós camí de terra.Deshacer cambios

Incendis forestals

Definició

Entenem per  incendi forestal la propagació del foc sense control a través d'una superfície forestal ja sigui arbrada o no.

Les zones de clima mediterrani de tot el món són fàcilment afectades pels incendis forestals ja que la vegetació a l'estiu està envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegada molt seca i la inflamabilitat és molt alta.

Encara que els focs forestals siguin una part de l'ecosistema, l'activitat humana n'ha incrementat la feqüència i l'extensió.

Tipus de incendis forestals

Focs de superfície: són els que es propaguen cremant l'estrat herbaci i el matollar són els més freqüents i els inicials que passen a ser dels altres tipus.

Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i avancen molt més depressa que l'anterior ja que amb l'altura s'incrementa la velocitat del vent.

Focs de subsòl: Es propaguen sota de la superfície i cremen matèria orgànica  seca, arrels o torba, el desplaçament és més lent que en els tipus anteriors però pot durar més ja que són dificils d’extingir.

Prevenció i mesures contra els incendis forestals

Bàsicament la prevenció consisteix en gestionar el risc d'incendi que cal determinar a partir de dues perspectives complementàries: el coneixement del risc derivat de les característiques pròpies de cadascuna de les zones d'un territori (que permetra fer un planejament de necessitats d'equipament) i el coneixement de les condicions meteorològiques que afavoriran en un moment donat l'inici d'un foc forestal. Són part d’aquestes mesures preventives els tallafocs o l’establiment de zones sense vegetació sota línies elèctriques.

Bomber de l’Unitat d’Emergencia (UME) apagant un incendi forestal.

Altres mesures de prevenció

Contrafocs: En grans incendis de vegades és la mesura més efectiva, consisteix en cremar controladament una superfície per a que quan hi passi el foc aquest es pari en no trobar combustible.

Equips de terra: es componen de voluntaris (ADF i altres voluntaris a Catalunya) i professionals bombers, (al País Valencià: bombers professionals i voluntaris) tots aquests veuen dificultada la seva actuació per la dificultat d'accés a determinats punts del bosc i la manca d'aigua. De vegades els petits focs es poden apagar amb branques.

Equip aeri: el composen avions i helicòpters, en grans focs la seva acció malgrat que sigui espectacular de vegades no és gaire efectiva.