Embed Size (px)
Citation preview
Cròniques de la veritat oculta
PERE CALDERS
Pere Calders és un dels autors més importants de la literatura catalana gràcies als seus contes i el seu propòsit en descobrir un món alternatiu amb el qual ens transmet una significació de la vida essencial per a l’ésser humà. Calders pretén que reflexionem sobre els seus contes i per aquest motiu, sempre trobarem un ensenyament moral en les seves obres, acompanyat de tres elements clau que mai falten en els seus contes: l’imaginari, la ironia i l’absurd.
PERE CALDERS
Plantejament
El protagonista parla de quan va a l’Àfrica en vaixell a buscar esclaus per endur-se’ls al món civilitzat. Durant el viatge en vaixell, per no avorrir-se, va a parlar amb el capità, amb qui manté una llarga conversa.
Nus
El capità li explica que els rellotges tenen personalitat pròpia i que cadascú té un sol rellotge en tot el món que li vagi bé. Diu que l’home que ha trobat el seu rellotge es distingeix de la resta perquè distribueix perfectament el seu temps; quan treu el rellotge el sospesa, passa el dit pel vidre i mai li dóna corda fora d’hores.
La resta només miren el rellotge quan no en troben cap de torre, sempre que coneixen algú li pregunten si té hora bona i canvien la seva. Quan tenen el rellotge a la mà li donen corda i se’l miren amb desconfiança; sempre arriben massa tard o massa d’hora. El capità li diu que la seva vocació era la rellotgeria i que fa de capità per herència i perquè li van dir que un vaixell s’assembla molt a un rellotge, cosa que és fals.
Desenllaç
Finalment, després d’aquesta conversa, el vaixell s’encalla a una illota on no eren benvinguts.
CADA U DEL SEU OFICI
L’autor no esmenta el nom dels personatges, per tant parlem de personatges caricaturescos.
PERSONATGES PRINCIPALS
Protagonista (narrador): home que va a buscar els esclaus d’Àfrica i que inicia el diàleg amb el capità.
Capità: home infeliç amb el seu ofici. Aquest li explica que és capità de mar per herència i que veritablement a ell li hagués agradat dedicar-se a la rellotgeria.
“Jo sóc un cas de vocació contrariada. Faig de capità de mar per herència, i una mica perquè em van enganyar dient-me que un vaixell és de les coses que més s’assemblen a un rellotge.”
PERSONATGES
El narrador és el passatger que explica la història entre ell i el capità.
Si ens centrem en el llenguatge podem dir que es tracta d’un llenguatge estàndard, proper al lector, propi de l’estil de Calders.
LLENGUATGE I NARRADOR
Pel que fa al temps narratiu d'aquest conte és lineal, ja que és la successió ordenada cronològicament dels fets, accions i circumstàncies del conte; els fets s'expliquen en l'ordre en què s'han produït.
Temps implícit:
La història del conte succeeix durant un període molt curt de temps, simplement durant unes hores. Tot i així el moment relatat en el conte està dins d’un llarg viatge a Àfrica en un vaixell.
Temps explícit:
Ens trobem a l’època de l’autor, que és el Noucentisme. Per aquest motiu, trobem referències d’aquest moviment en molts dels contes de Calders, com per exemple en aquest, ja que el protagonista del conte pretén anar a buscar esclaus a Àfrica per endur-se’ls al món civilitzat. Aquesta és una característica pròpia del Noucentisme, el gust pel civisme i el món urbà.
TEMPS
La major part del conte succeeix en el vaixell del capità que va rebre per herència.
Que els esclaus provinguin d'Àfrica, ens fa pensar que el protagonista abans ha estat allà, per tant, part de l'acció també ha succeït al continent africà, encara que és un lloc on no passa molt de temps.
ESPAI
En aquest conte trobem dues tècniques d’elocució molt freqüents en els contes de Calders que són:
La narració: serveix per explicar els fets que succeeixen durant l’estança al vaixell i durant el viatge.
El diàleg: és un element primordial en aquest conte ja que el capità i el protagonista mantenen una conversa essencial per entendre els fets. Cal destacar que durant tot el conte el personatge que parla més és el capità, ja que fa una mena de monòleg explicant la seva concepció de la vida.
“Anem per la vida cercant el nostre rellotge, amb un festeig sublim, i molt rarament tenim la sort de trobar-lo.”
TÈCNIQUES D’ELOCUCIÓ
El tema central d'aquest conte és la infelicitat de qui segueix els convencionalismes socials en comptes del seu cor. El capità es va deixar enganyar per la societat i va haver de renunciar a la seva màxima vocació, la rellotgeria. Els homes afortunats són aquells que aconsegueixen dedicar-se a allò que vertaderament els hi agrada. El determinisme ens marca quin camí hem de seguir i quin és el nostre “rellotge”.
“Els homes tenim, en el món un rellotge per cada un de nosaltres, però només un que ens vagi bé.”
Aquí trobem un cert determinisme, característica molt present en l’obra de Calders.
ENSENYAMENT MORAL
Aquesta història, en particular, està carregada d’ironia i d’humor en molts aspectes, fet molt característic dels contes de Pere Calders.
El concepte irracional és la conversa que mantenen el capità i el protagonista que es troba fora de lloc. La gran diferència entre la vocació del capità i la seva feina real resulta il·lògica. L’element meravellós irromp amb el marc de la normalitat que regnava al vaixell; el viatge estava marcat per la quotidianitat i era una vida grisa i avorrida, carregada del tedi vital dels personatges. El fet irreal està emmarcat en l'absurditat dels fets, que no es refereix a un element concret, sinó a la situació en general.
En conclusió, es tracta d'una reflexió sobre la realitat de la condició humana plantejada amb simpatia, però també d'una manera irònica que ens fa adonar-nos de la crua realitat.
ABSURD, IRONIA, IMAGINARI
Primerament trobem una introducció que fa el narrador sobre el seu contacte amb el més enllà i les seves dots com a endeví i futurista.
Plantejament
El conte narra la història d’un home al qual, durant la nit, el visita un fantasma que li du un missatge. Li demana ajuda, perquè convenci un familiar seu que no agafi el tren de les deu, ja que descarrilarà i causarà moltes víctimes.
Nus
L’home alterat pretén salvar a tothom de tal desgràcia i va als diaris amb la notícia, però no la publiquen, ja que encara no ha passat. No pot anar a la policia per no informar de la seva font i decideix provar amb la companyia de ferrocarrils.
Desenllaç
Per sorpresa seva, s’assabenta que aquell tren ja descarrila normalment, que hi viatgen pocs passatgers i que aquests ja estan assegurats. Per tant al descobrir la condició del tren, quan el torna a visitar el fantasma per la nit decideix deixar de fer-li cas dient-li que és un quimèric.
L’ESPERIT GUIA
Hem de dir que en aquest conte, igual que en molts altres, l’autor no esmenta el nom dels personatges. Per tant parlem de personatges caricaturescos.
PERSONATGES PRINCIPALS
De personatges principals en trobem dos, que serien l’home que és avisat pel fantasma i aquest últim. No tenen cap característica física ni psicològica que l’autor cregui convenient comentar, excepte l’última afirmació de l’home “Que en sou, de quimèrics!”, que dóna a entendre que els fantasmes expliquen quimeres o coses fictícies i inventades.
Un altre personatge, secundari però, que destaca és el director de la companyia de ferrocarrils, entre d’altres que són mencionats com els responsables dels diaris i els passatgers del tren de les deu que, no intervenen directament en l’obra, només aporten més trama a l’argument.
PERSONATGES
El paper del narrador és, òbviament, el de protagonista, com en molts dels contes de Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders. Explica els fets en primera persona, i és el personatge central d’un record sobre un fet passat propi.
Si ens centrem en el llenguatge podem dir que es tracta d’un llenguatge estàndard, proper al lector, propi de l’estil de Calders. L’autor destaca el gust per la correcció lingüística, però partint sempre de la col·loquialitat, de l’atracció per un llenguatge planer i senzill.
LLENGUATGE I NARRADOR
Pel que fa al temps narratiu d'aquest conte és lineal, ja que és la successió ordenada cronològicament dels fets, accions i circumstàncies del conte; els fets s'expliquen en l'ordre en què s'han produït.
Temps implícit:
Durant el conte trobem unes clares referències a les aparicions del fantasma, rutinàries a les dotze en punt de la nit. Per tant veiem que passen dues nits, des de l’avís, fins a l’acusació de quimèrics als fantasmes. També cal dir que tot el conte és un record sobre una vivència del narrador.
Temps explícit:
Ens trobem a l’època de l’autor, que és el Noucentisme. Això ens permet analitzar el conte i veure que reuneix moltes característiques d’aquest moviment. Primerament trobem la referència al civisme i el món urbà, ja que es parla de l’ambient urbanístic (el tren, la ciutat,...) però també trobem la presència de personatges grisos i la quotidianitat dels fets narrats, molt pròpia del Noucentisme.
TEMPS
Pel que fa a l’espai trobem l’oficina de ferrocarrils, la casa de l’home on s’escolten els sorolls que anuncien l’arribada del fantasma i les editorials dels diaris on el protagonista intenta alertar a tothom. Tot i així no fa referència a una ciutat concreta, sinó que no es diu quina ciutat és però s’entén que els fets ocorren en un ambient cívic.
ESPAI
En aquest conte trobem dues tècniques d’elocució molt freqüents en els contes de Calders que són:
La narració: el narrador explica els fets que ocorren durant dos dies i narra l’experiència sobrenatural amb un fantasma.
El diàleg: s’utilitza durant tot el conte per tal de mostrar les converses entre els personatges.
TÈCNIQUES D’ELOCUCIÓ
El tema central de l’obra és la posada en alerta de les persones per fets intranscendents. Hem d’estar alerta de tot el que succeeix, però sense capficar-nos-hi massa. No hem de revolucionar-ho tot per un fet que no es pot canviar, ja que per molt que fem no podem anar en contra del destí.
ENSENYAMENT MORAL
Entrant en els aspectes importants que apareixen en L’esperit guia, trobem les fórmules pròpies de Pere Calders i del realisme màgic, com ara la barreja dels elements inversemblants (l’aparició d’un fantasma, la mania d’un tren a descarrilar) amb d’altre reals i possibles (descarrilament d’un tren, la passivitat dels diaris davant notícies no actuals). A més, cal destacar l’humor d’una situació tan còmica com el tic d’un tren i l’actitud del fantasma cap als altres passatgers, perquè, simplement, no ha estat informat del seu destí. Veiem que apareix un clar determinisme en el conte, ja que s’entén que tots tenim un destí i no podem fer res per evitar-lo, per molt que ens adverteixin.
ABSURD, IRONIA, IMAGINARI
Plantejament
Fet d’armes explica l’absurditat de la guerra, vista amb els ulls de Pere Calders, perquè la història explica la suposada vivència d’aquest en una guerra, en què se separa de la resta d’homes en la batalla i veu un home aparèixer amb paracaigudes, una bicicleta plegable i una metralladora, amagades.
Nus
Aquest li demana la direcció de l’ajuntament i mantenen una conversa, en la qual el soldat aliat li explica que ha descobert que és un enemic (segons com va vestità uniforme) i l’aconsella sobre què ha de canviar, per infiltrar-se. Mentre discuteixen sobre com lluitaran i on, arriben a un turó i decideixen enfrontar-se al joc de la ratlleta.
Desenllaç
Acaba guanyant el soldat aliat (protagonista) i lliura l’enemic als seus superiors, fet que suposa que li ofereixin el que vulgui com a recompensa i elegeix quedar-se amb la bicicleta plegable que portava l’enemic.
FET D’ARMES
Hem de dir que en aquest conte, igual que en molts altres, l’autor no esmenta el nom dels personatges. Per tant parlem de personatges caricaturescos que en aquest cas es veuen frenats per les ordres dels seus generals. Els personatges principals són el soldat aliat i el seu enemic, mentre que els secundaris són la resta d’homes que lluita a la batalla amb les seves armes i pels seus generals. Els dos protagonistes tenen un gran sentit de l’honor, ja que van oposant-se a diferents coses que no hauria de fer un soldat de guerra, com ara lluitar fora del camp de batalla o enfrontar-se sense armes.
PERSONATGES
PERSONATGES PRINCIPALS
El protagonista (soldat aliat): protagonista de la història, soldat aliat que segueix les ordres del seu general i actua de narrador durant tot el conte, relatant la seva pròpia vivència personal.
L’enemic: enemic del protagonista, pertany a un altre país, i aquest està en guerra amb el país del protagonista. Aquest enemic es troba amb el protagonista del conte quan apareix amb paracaigudes, portant a sobre una metralladora i una bicicleta plegable amagades sota la capa. Aquest personatge s’identifica com l’enemic ja que va vestit amb un uniforme diferent que el soldat protagonista i pertany a un altre país.
PERSONATGES
PERSONATGES SECUNDARIS
Els dos generals: neguen la llibertat dels soldats, ja que els obliguen a estar en guerra i a lluitar pel seu país.
Bicicleta: remet a la infantesa i a la innocència infantil (en els contes de Calders el món extraordinari, en ocasions, es presenta des de l’imaginari de la infantesa).
Països dels protagonistes: al parlar dels països dels protagonistes podem destacar que, com el conte parla d’una guerra, possiblement Calders opta per destacar un clar paral·lelisme en què els dos països enfrontats representen els dos bàndols de la Guerra Civil espanyola: bàndol republicà i bàndol feixista.
PERSONATGES
El narrador explica els fets en primera persona i es mostra com a personatge central d’una experiència personal.
Si ens centrem en el llenguatge podem dir que es tracta d’un llenguatge estàndard, proper al lector, propi de l’estil de Calders.
LLENGUATGE I NARRADOR
Temps implícit:
El temps no és gaire rellevant en aquest conte, ja que tot succeeix en un dia encara que l’inici de la guerra estigui situat en un punt remot del passat.
Temps explícit:
Ens trobem a l’època de l’autor, que és el Noucentisme. Tot i així, aquest conte està escrit el 1942, fet que suggereix que possiblement el conte fa referència a trets autobiogràfics de l’autor i la guerra a la qual remet el conte podria relacionar-se amb la Guerra Civil espanyola.
TEMPS
Els fets que succeeixen durant aquest conte no se situen en un lloc concret, però sí que podem dir que ens trobem en un ambient de guerra. Podem destacar que la batalla que tenen els dos personatges es dóna dalt d’un turó.
ESPAI
En aquest conte trobem dues tècniques d’elocució molt freqüents en els contes de Calders que són:
La narració: en aquest cas en primera persona, fet que permet endinsar-nos més a la història i li dóna realisme al relat.
El diàleg: converses entre els dos soldats discutint abans de barallar-se.
TÈCNIQUES D’ELOCUCIÓ
El motiu principal del conte és l’absurditat de la guerra expressada a partir d’un fet sorprenent que irromp en el marc de la realitat (l’aparició del paracaigudista i el diàleg que duen a terme), d’on se’n deriva la idea que el codi de conducta a què està sotmès l’home en estat de guerra és del tot irracional.
El fet que el protagonista decideixi elegir la bicicleta, sembla una decisió una mica infantil però, realment davant una situació de guerra com aquesta, el narrador vol utilitzar la bicicleta per recordar vells temps, o per a utilitzar-la com a transport de fuga.
ENSENYAMENT MORAL
Davant un moment tant perillós i difícil d’afrontar, els participants saben mantenir la calma i pensar des del punt de vista com a persona, no com a soldat. El conflicte bèl·lic condiciona les accions violentes que duen a terme els personatges, ja que converteix dues persones en enemigues i les obliga a barallar-se.
“De fet estem fora del camp de batalla i els resultats que obtinguéssim no serien homologats oficialment.”
Amb aquesta cita volem demostrar el tema central del conte. L’ensenyament moral és que fora de la batalla, tots som persones i que per moltes ordres que seguim i molts fets ens siguin imposats, al final les decisions les prenem nosaltres mateixos. També aquest conte ens fa veure que dins nostre sempre trobarem una part més infantil i innocent que ens durà a la felicitat. Ens em de prendre la vida amb humor si volem arribar a ser feliços de veritat.
ENSENYAMENT MORAL
Aquesta història, en particular, està carregada d’ironia i d’humor en molts aspectes, fet molt característic dels contes de Pere Calders.
Fets absurds:
En primer lloc, un soldat ajudant el seu enemic a camuflar-se millor en les seves línies; en segon lloc, que no lluitin amb els punys, per no faltar al respecte al progrés amb les armes; i, en darrer lloc, que un soldat s’acontenti amb una bicicleta com a recompensa per haver capturat un enemic. A més, que decideixin qui guanya, jugant un joc de nens, és igual d’absurd que du una bicicleta en una batalla, entrar en paracaigudes o posar-se a xerrar enmig d’una guerra.
Per últim, hem de comentar la inversemblança d’un conjunt de fets, dins del context real de la guerra, ja que és absurd que dos enemics congeniïn tant i que un vagi desarmat i l’altre no l’ataqui sense miraments.
ABSURD, IRONIA, IMAGINARI
MÒNICA REGAÑÓ BUSQUETS
Literatura Catalana – 2n de Batxillerat
AUTORA DEL TREBALL:
