L’any 1905, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco.

Aqüeducte de les FarreresTàrraco. Tarragona. Finals del segle I aC. probablement el 24- 22 aC. durant l’estada d’August a Tarraco Probablement època imperial. Dinastia Júlio-Clàudia

La romana és la primera gran civilització occidental que desenvolupa una enginyeria hidràulica.

Aqüeductes Un aqüeducte és una conducció d'aigua, obra d'enginyeria hidràulica, destinada a portar aigua des d'un punt determinat a un altre, que pot quedar a molts quilòmetres de distància. L'obra s’ha d'adaptar necessàriament a la topografia del terreny.

Àtic

Arc

Pilar

Marc VITRIVI Pol·lió, (Marcus Vitruvius Pollio) arquitecte, escriptor i enginyer romà del segle I aC comenta que aquest canal (specus) havia de quedar sempre " cobert, per protegir l'aigua del sol i dificultar l'enverinament de les aigües per l'enemic.

"opus quadratum", carreus rectangulars lleugerament encoixinats col·locats sense

argamassa.

1. Clau2. Dovelles3. Extradós4. Imposta5. Intradós6. Llum

Tenalles que servien per aixecar els carreus. Quant més pesava el carreu més subjecció fa la tenalla.

Specus

Túnel, canonada d'aigua de plom o tubs de fang

Origen

Pous d’inspecció

Canal obert

Canalització soterrada

Pou de sediments

Cisterna d'emmagatzemament

Ciutat

Pous d’inspecció

Opus quadratumAparell format per pedres regulars, paral·lelepipèdiques, disposades en filades uniformes.

El nucli dels pilars d'alçada estava fet de morter (opus caementicium) i es reforçaven de diverses maneres amb fins estètics:Opus quadratumÒpus latericium o opus testaceumOpus mixtum

Opus latericium / opus testaceum Aparell format per maons.

Pilars

Vitruvi comenta que aquest canal havia de quedar sempre " cobert, per protegir l'aigua del sol i dificultar l'enverinament de les aigües per l'enemic ";

Aqua ClaudiaAqua AppiaAqua VetusAqua MarciaAqua TepulaAqua IuliaAqua VirgoAqua AlsietinaAnio Novus Aqua TraianaAqua Alexandrina

La ciutat de Roma, posseïa una aigua freàtica de mala qualitat. Els recursos del Tíber tampoc no són aprofitables (fangs), a banda que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per usar-ne les aigües. L’escassetat d’aigua devia ser ja un problema seriós a inicis del segle IV aC. quan es manà construir el primer aqüeducte (Aqua Claudia). A finals del SIII dC. la ciutat posseïa 11 aqüeductes que portaven uns 1.324.000.000 litres d’aigua diaris que asseguraven el subministrament d’aigua a una població de més d’un milió d’habitants.

Tàrraco fou obra dels germans Escipions (Gneu Escipió i Publi Corneli Escipió), sorgeix arran de l'arribada dels exèrcits romans a la Península Ibèrica el 218 aC, en el marc de la Segona Guerra Púnica. Després de vèncer en un primer combat els cartaginesos, van deixar una petita guarnició que poc temps després es va transformar en la principal base militar romana a Hispània i posteriorment amb la ciutat de Tàrraco.

Tàrraco va créixer de forma accelerada durant els segles II aC i durant el segle I aC la ciutat es va consolidar. L’any 45 aC li va ser concedit l’estatus de colònia romana i durant els anys 26 i 25 aC Tàrraco va adquirir una rellevància notable en convertir-se en la capital del món romà. August hi va residir i hi va dirigir les seves campanyes militars. Tàrraco es va consolidar com a capital de la Hispània Citerior, moment en que s’inicià un procés d'urbanització.

Tàrraco

Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que cobrien d’aigua la ciutat:

• L’un recollia l’aigua del riu Gaià, tenia una longitud de 40 km. subministrava la part més alta de la ciutat, on es bastiren els principals espais de representació́ (Circ, Fòrum Provincial, temple del Diví́ August).

• L’altre, de 18 km. procedia del riu Francolí, “Aqúeducte de les Ferreres”. Nodria d’aigua la part central de la població, que inclou el Fòrum Local.

• La zona portuària s’alimentava d’un tercer aqüeducte que subministrava aigua a unes grans termes públiques.

llargada de 217 m.

alçada màxima de 27 m.25 arcs de mig punta la filera superior

11 arcs de mig a la filera inferior.

Specus de 80 cm.

presenta un pendent molt suau, d’un 0,4%, pràcticament idèntic al

que té la totalitat de l'aqüeducte.

Specus impermeabilitzat mitjançant un morter (opus signinum) a base de calç i ceràmica.

Per la construcció s'utilitzà amb pedra calcària local i "opus quadratum", carreus rectangulars lleugerament encoixinats col·locats en sec, sense argamassa.

Els pilars de l’aqüeducte tenen una estructura

graonada, i cada filera de carreus presenta un

retrocés de mig peu romà (15 cm).

Rep el nom de les “Ferreres”. per la morfologia dels seus arcs, semblants a una ferradura. Pel que fa al malnom de “Pont del Diable”, el seu origen és medieval, quan s’atribuïa l’obra al dimoni.

Salva la vall d’un petit barranc.

Dues fileres d’arcs de mig punt.

Probablement realitzat per Agripa, gendre d’August, en el segle I dC..

El pont del Gard formava part d'un aqüeducte de prop de 50 km de longitud, que portava aigua) a la ciutat romana de Nemausus, Nimes.

AqüeductePont du GardFrança

Construït probablement entre la segona meitat del s. I i principis del II dC, en temps dels emperadors Vepasiià i Trajà.

Aqüeducte de Segòvia

Aqüeducte de los Milagro. Mèrida. Badajoz

«En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tan sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.»