LA MAR MEDITERRNIA. HISTRIA (I)

La Mar Mediterrnia ha estat durant centenars d'anys l'escenari de nombrosos fets histrics. Cal llavors, en primer lloc, conixer com els historiadors han dividit les poques histriques a a fi de poder situar aquests fets en el perode correcte.

PREHISTRIA

No coneixem quan ni d'on arribaren els ssers humans a poblar les ribes de la Mar Mediterrnia. S sabem que fa uns 2.500.000 anys, al Paleoltic, hi habitaven tribus humanes que empraven eines de pedra tallada a base de cops, s'alimentaven d'all que caaven i dels fruits silvestres que recollien. Solien viure a coves o a zones protegides.Fa uns 5.000 anys l'home comen a ensinistrar animals, a conrear la terra, a viure a poblats que ells mateixos construen. Feines les seves eines de pedra polida, d's, de banya...s el Neoltic.

EGIPTE

Precisament a la costa africana de la Mar Mediterrnia hi trobem Egipte. Egipte va ser una de les primeres civilitzacions del mn i una de les ms importants de l'Edat Antiga. A Egipte ja es coneixia l'escriptura (per tant ja no s prehistria sin histria). Escrivien mitjanant smbols. s l'anomenada escriptura jeroglfica.

La majoria dels habitants de l'antic Egipte eren pagesos que treballaven les terres properes al riu Nil.Un cop a l'any les fortes pluges feien que el Nil inunds aquestes terres i , quan l'aigua es retirava, deixaven enrera uns camps verds i frtils. En aquestes terres sembraven i recollien els agricultors egipcis. El Nil era tamb la principal via d'Egipte. Ja que els viatges per terra eren difcils, les mercaderies es transportaven per vaixell.La majoria de les coses que sabem sobre els antics egipcis procedeix de les pintures i dels objectes que s'han trobat en les pirmides que van construir. Dins d'aquestes pirmides, els arquelegs van trobar, no tan sols la tomba dels reis egipcis (faraons) sin tamb les armes, els mobles, instruments musicals, mfores i joies. Tamb trobaren rotlles de papir sobre el que escrivien.

Les tres pirmides ms grans sn les de Keops, Kefrn i Mikerinos.

FENICIS I GRECS

Fenicia s una regi d'sia que en l'antiguitat destac pels seus navegants i mercaders. Els fenicis amb els seus vaixells arribaren fins a les costes menorquines. Anomenaren Nura a la nostra illa (terra de foc).

A l'edat antiga els grecs habitaven diverses ciutats de l'actual Grcia, al sudest d'Europa. Les ms importants foren Atenes, Esparta, Tebes... Eren tamb grans navegants, arribaren a Menorca i l'anomenaren Meloussa (terra de ramats).

Tant grecs com fenicis fundaren ciutats (colnies) a les costes de tota la Mediterrnia. Moltes d'aquestes ciutats encara existeixen avui en dia. Gadir (Cdis) fou una colnia fencia. Emporion (Ampuries), una colnia grega.

LA CULTURA GREGA

Les ciutats (polis) de l'antiga Grcia desenvoluparen una gran cultura. A Atenes, la ciutat ms important, hi neix la democrcia: tots els ciutadans lliures i de gnere mascul tenien veu i vot en els assumptes de la ciutat i elegien els seus governants.Tamb hi ha un esclat cultural: grans escriptors, escultors, etc. Els edificis atenencs, com el Parten, encara sn exemple imitat arreu del mn.

ROMA: UNA CIUTAT QUE CONSTRU UN IMPERI

Roma s una ciutat italiana que acab conquerint tots els pasos que envolten la Mar Mediterrnia i bastint un enorme imperi. La seva llengua, el llat, es parlava arreu i la seva cultura ha impregnat tota la societat europea. L'imperi rom es va mantenir durant segles i Roma es convert el la major i ms important ciutat d'arreu del mn. Les calades romanes, carreteres enllosades, comunicaven Roma amb la resta de l'imperi.

L'imperi rom dominava tots els pasos costaners de la Mar Mediterrnia. Els seus exrcits anomenats legions eren els ms potents i tenien campaments arreu del territori de l'imperi.

De la llengua romana, el llat, provenen moltes de les actuals llenges europees: catal, castell, francs, itali, etc.

Els romans, com la resta de pobles de l'edat antiga eren politeistes, s a dir que creien en diversos dus: Jpiter, Marte, Minerva, Venus, etc.

Per, fou durant l'imperi rom, en temps de l'emperador Octavi August, quan va aparixer el cristianisme a Palestina, la religi monoteista que s'an extenguent arreu de l'imperi i que acab essent, desprs de moltes persecucions, la nica religi permesa.