Sessions gener 2013

Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà

11, 18 i 25 de gener de 2013

Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu AndorràPla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà

En finalitzar les tres sessions, els assistents seran competents per:

Utilitzar el coneixement sobre el procés d’elaboració d’unitats de programació i dels referents teòrics que el fonamenten, per a la realització de les unitats temporals de Primera Ensenyança: espais globalitzats i tallers.

Objectiu de les sessions


Calendari general tasques autoria

Tasques Dates

Sessions elaboració unitats 1 i 2 de 6è 1, 8 i 22 de febrer i 1 de març

Elaboració unitats 1, 2, 3 i 4 de 5èElaboració unitats 3 i 4 de 6è 8, 15 i 22 de març i 19 d’abril

Elaboració unitats 5, 6 i 7 de 5èElaboració unitats 5, 6 i 7 de 6è 26 d’abril i 10, 17 i 24 de maig


Referents de caràcter científic

Referent de caràcter ideològic

Procés d’ensenyament-aprenentatge

Referents


Components de les competències

Una competència és una actuació o una intervenció que mobilitza i integra un conjunt organitzat de recursos (sabers, sabers fer, habilitats, tècniques, valors, actituds, etc.) per resoldre amb eficàcia una situació complexa o un problema dels diferents àmbits de la vida quotidiana.

PROCEDIMEN-TAL

FACTUAL CONCEPTUAL

ACTITUDINAL


Procés d’una acció competentSITUACIÓ REAL QUE OBLIGA A INTERVENIR I QÜESTIONA O

PLANTEJA PROBLEMES QUE S’HAN DE RESOLDRE

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ

SELECCIÓ D’ESQUEMA D’ACTUACIÓ

Esquema d’actuació A

Componentsfactuals

Componentsconceptuals

Componentsprocedimentals

Componentsactitudinals

ACTUACIÓ FLEXIBLE Y ESTRATÈGICA

Esquema d’actuació B

Esquema d’actuació C

Esquema d’actuació D


TEORIES TEORIES COGNITIVISTESCOGNITIVISTES

SUBJECTESUBJECTE

QUE PENSAQUE PENSA

QU

EQ

UE S

ENT

SEN

T

TEOR

IES

TEOR

IES

CO

ND

UC

TISTES

CO

ND

UC

TISTES

QU

E ES CO

MPO

RTA

QU

E ES CO

MPO

RTA

Teories psicologia de l’aprenentatge

TEO

RIE

S

TEO

RIE

S

DIN

AM

IQU

ES

DIN

AM

IQU

ES


TEORÍES DEL PROCESSAMENT HUMÀ DE LA INFORMACIÓ

•Aprenentatge i organització del Coneixement en la memòria

•Els esquemes de coneixement

TEORÍES DEL PROCESSAMENT HUMÀ DE LA INFORMACIÓ

•Aprenentatge i organització del Coneixement en la memòria

•Els esquemes de coneixement

LA TEORIA GENÈTICA DEL DESENVOLUPAMENT

INTELECTUAL•Competència cognitiva I capacitat d’aprenentatge

•L’equilibrament dels esquemesi les estructures

LA TEORIA GENÈTICA DEL DESENVOLUPAMENT

INTELECTUAL•Competència cognitiva I capacitat d’aprenentatge

•L’equilibrament dels esquemesi les estructures

LA TEORIA DE L’ASSIMILACIÓ

•El concepte d’aprenentatge significatiu

•Les condicions d’un aprenentatge significatiu

LA TEORIA DE L’ASSIMILACIÓ

•El concepte d’aprenentatge significatiu

•Les condicions d’un aprenentatge significatiu

LA TEORIA SOCIOCULTURAL DEL DESENVOLUPAMENT I DE L’APRENENTATGE

•La zona de desenvolupament pròxim•Els mecanismes d’influencia

educativa

LA TEORIA SOCIOCULTURAL DEL DESENVOLUPAMENT I DE L’APRENENTATGE

•La zona de desenvolupament pròxim•Els mecanismes d’influencia

educativa

ELS COMPONENTS AFECTIUS,RELACIONALS I PSICOSOCIALS

•L’atribució de sentit en l’aprenentatge social

•Expectatives, autoconcepte imotivació

ELS COMPONENTS AFECTIUS,RELACIONALS I PSICOSOCIALS

•L’atribució de sentit en l’aprenentatge social

•Expectatives, autoconcepte imotivació

PRINCIPIS PSICOPEDAGÒGICS

DE L’APRENENTATGE

PRINCIPIS PSICOPEDAGÒGICS

DE L’APRENENTATGE

TEORIES DE LA METACOGNICIÓ

•Coneixement metacognitiu• Procés de control metacognitiu•Autoregulació de l’aprenentatge

TEORIES DE LA METACOGNICIÓ

•Coneixement metacognitiu• Procés de control metacognitiu•Autoregulació de l’aprenentatge

NEUROCIÈNCIA

•Memòria a curt i llarg termini•Estudi de forma continuada

(canons de pensament)•Satisfacció en l’aprenentatge

NEUROCIÈNCIA

•Memòria a curt i llarg termini•Estudi de forma continuada

(canons de pensament)•Satisfacció en l’aprenentatge


Autoconcepte

Autoestima

Actitudfavorable

Coneixementsprevis

Nou contingut

Nivell desenvol. cognitiu

Zona desenvol. proper

Significativitat

Funcionalitat

Metacognició

Activitatmental

Conflictecognitiu

Memòria comprensiva

Funcionalitat

Significativitat

Coneixement del procés d’aprenentatge


Presentació motivadora Comprensió dels conceptes associats

Memorització Avaluació

Presentació motivadora

Elaboració del concepte

Construcció personal

Aplicació/Descontextualització

Avaluació

Presentació motivadora Comprensió dels passos del procediment

Exercitació/Descontextualització

Avaluació


Anàlisi i reflexió normes de convivència

Interiorització Aplicació de conducta coherent amb actituds

Avaluació

FACTUALS

CONCEPTUALS

PROCEDIMENTALS

ACTITUDINALS

Aprenentatge dels components de les competències


Centre Educatiu

Centre Educatiu

Aula

Aula

Decisions a prendre

3. Seqüenciació de competències i

recursos

3. Seqüenciació de competències i

recursos

4. Metodologia

4. Metodologia

5. Avaluació5. Avaluació

7. O

rgan

itzac

ió e

scol

ar7.

Org

anitz

ació

esc

olar

6. D

esen

volu

pam

ent

doce

nt6.

Des

envo

lupa

men

t do

cent

Principis psicopedagògics

de l’aprenentatge1. Competències1. Competències

2. Recursos d’aprenentatge

2. Recursos d’aprenentatge

Finalitats educatives del sistema en

referència als seus alumnes


Situació real

2. Problemes o qüestions1. Situació de la realitat

3. Anàlisi de com resoldre-ho4. Selecció dels esquemes d’actuació (EA) 5. Procès d’aprenentatge del EA i els seus components 6. Aplicació del EA en la situació de la realitat objecte d’estudi7. Aplicació del EA en situacions diverses

FASES DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

Ensenyament de les competències


2. La complexitat de la situació en la que s’ha d’aplicar

1. La seva funcionalitat

3. El seu caràcter procedimental

4. Estar constituides per una integració de components que s’han d’ensenyar de manera diferenciada

Característiques de l’ensenyament per competències


Mètodes d’ensenyament de les competències

2. Problemes o qüestions1. Situació de la realitat

3. Anàlisi de com resoldre-ho4. Selecció dels esquemes d’actuació (EA) 5. Procès d’aprenentatge del EA i els seus components 6. Aplicació del EA en la situació de la realitat objecte d’estudi7. Aplicació del EA en situacions diverses

FASES DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA


Presentació motivadora Comprensió dels conceptes associats

Memorització Avaluació


Elaboració del concepte

Construcció personal

Aplicació/Descontextualització

Avaluació

Presentació motivadora Comprensió dels passos del procediment

Exercitació/Descontextualització

Avaluació


Anàlisi i reflexió normes de convivència

Interiorització Aplicació de conducta coherent amb actituds

Avaluació

FACTUALS

CONCEPTUALS

PROCEDIMENTALS

ACTITUDINALS

TALLER D’ÀREA INDEPENDENT 1

PROJECTE GLOBALITZAT 1

PROJECTE GLOBALITZAT 2

TALLER D’ÀREA 1

TALLER D’ÀREA 2

TALLER D’ÀREA 3

TALLER D’ÀREA 4

Distribució dels aprenentatges


Mapa d’unitats

Espai globalitzat 1

Tallers relacionats

Tallers independents

Espai globalitzat 2

Tallers relacionats

Treball personal

Tema Tema

Mapa d’unitats de SE

El mapa d’unitats distribueix i concreta els recursos de cada curs seguint una seqüència d’unitats temporals més curtes. Alhora proposa un treball agrupat d’àrees i temàtiques de situacions complexes. És el punt de partida per a l’autoria (si convé, pot ajustar-se algun aspecte en funció de les seqüències que s’acabin elaborant).


Unitats de programació

Els documents de les unitats de programació seran l’instrument que dirigirà l’acció dels docents i es concreten en:

Fitxa de programació de la unitat (7 per curs).Seqüència didàctica de l’espai globalitzat A (7 per curs).Seqüència didàctica de l’espai globalitzat B (7 per curs). Seqüència didàctica dels tallers relacionats o independents (1 per àrea i unitat de programació, exceptuant el treball transversal, que estarà repartit en els documents de seqüències d’espais globalitzats i tallers ).


Fitxa de programacióde la unitat de programació

Conté:Curs al que pertany.Número d’UT.Hores totals de durada.Descripció de les situacions dels espais globalitzats A i B.Produccions esperades dels espais globalitzats A i B.Llengua de vehiculació dels espais globalitzats A i B.Indicadors d’aprenentatge esperat de la unitat.Relació dels indicadors amb els criteris d’avaluació d’àrea/etapa.Preguntes de la UT per àrea (autoria).Recursos d’aprenentatge classificats per tipus de sabers.

Plantilla de Fitxa Exemple de Fitxa de SE


Seqüència didàctica dels espais globalitzats i dels Tallers

Per cada activitat de la seqüència didàctica, cal especificar:

Espai globalitzat: Plantilla | Exemple de SETaller: Plantilla | Exemple de SE


Dedicació temporalper unitat de programació

(vehiculació en català) Projecte A: 20h(vehiculació en francès) Projecte B: 20h

Català: 6hFrancès: 6hCastellà: 6h

Anglès: 10hSocials: 8h

Ciència i Tecnologia: 10hMatemàtiques: 12h

Educació Musical: 6hEducació Visual i Plàstica: 6h

Educació Física: 10hTutoria (Transversal): 4h

Religió/Treball personal: 4hTotal per unitat 128h


1.Redactar les preguntes que s’hauran de presentar a l’alumne com a inici de l’aprenentatge dels recursos de la UT. Grup de treball: per àrea.

Partint dels recursos d’aprenentatge, identificar quines preguntes poden generar conflicte cognitiu en l’alumnat i motivar-lo en relació a aspectes significatius que desconeix i que pot aprendre.

Tenir en compte quins són els coneixements previs i la realitat propera de l’alumnat.

Plantejar una quantitat de preguntes amb interrelacions adequades al grau de desenvolupament cognitiu de l’alumnat.

Procés recomanat per a l’ompliment

de la Fitxa de programació


1.Redactar les preguntes que s’hauran de presentar a l’alumne com a inici de l’aprenentatge dels recursos de la UT. Grup de treball: per àrea.

D'on surt l'aigua per fer la neu artificial? (pregunta per al recurs: cicle de l’aigua).

Si l’Amazones és un pulmó per al planeta, per què l’estem destruint? (pregunta per al recurs: Els espais naturals protegits de la Terra).

L’aigua sempre és líquida? (pregunta per al recurs: Els canvis d'estat).

EXEMPLES





de la Fitxa de programació1.Redactar les preguntes que s’hauran de presentar a l’alumne com a inici de l’aprenentatge dels recursos de la UT. Grup de treball: per àrea.

ACTIVITAT 1Elaboració de preguntes psicològiques.

Material activitat 1


2.1 Concretar la situació problema i el fil argumental (a partir de la proposta que es fa en la fitxa de programació).Grup de treball: per projecte globalitzat.

Característiques:Permetre tractar, de manera coherent i significativa, les diverses preguntes

identificades en relació als recursos.Permetre el treball dels recursos assignats a la UT, interrelacionant amb un

fil argumental coherent les diverses àrees implicades.Ser propera a la realitat de l’alumnat, motivadora i versemblant.Tenir rellevància social.Posar en evidència el perquè de la resolució de la situació.Ser rellevant en relació a les competències a desenvolupar.Estar adequada a les competències que disposa l’alumnat.





Exemple Fitxa de SE Exemple Espai globalitzat de SE



• S’analitzen problemes de convivència entre persones de diferents cultures i es creu necessari fer una campanya de sensibilització sobre la riquesa de les societats multiculturals per tal de prevenir futurs conflictes.

• Una familia es planteja que vol deixar de treballar a una gran ciutat per l'estrès que pateixen i es plantegen de quina manera alternativa es pot viure.

• Visió d'algun documental que mostri el llegat del poble romà i que serveixi de desencadenant per analitzar si a Andorra també existeix aquest llegat.

EXEMPLES DE SITUACIÓ PROBLEMA





ACTIVITAT 2a- Elaboració de situació problema.- Elaboració de fil argumental.



2.2 Definir el producte final (a partir de la proposta que es fa en la fitxa de programació).Grup de treball: per projecte globalitzat.

Especificar les produccions que ha d’elaborar l’alumnat per donar resposta a les qüestions de la situació plantejada.



EXEMPLES DE PRODUCTE FINAL

Guia de recorregut de naturaDocument audiovisualArticleCampanya de sensibilitzacióPòstersBlogEsculturaMaquetaDramatització

MusicalMuralGuió de programa de ràdioPresentació digitalFira de comerçCampanya electoralReportatge periodístic amb argumentacióEtc.


2.2 Definir el producte final (a partir de la proposta que es fa en la fitxa de programació).Grup de treball: per projecte globalitzat.



ACTIVITAT 2bDefinició del producte final.


3.Definir la seqüència d’activitats dels espais globalitzats.Grup de treball: per projecte globalitzat.

La seqüència didàctica haurà de seguir el següent esquema:1. Fase de preparació d’exploració de les idees prèvies i

delimitació de l’objecte d’estudi.2. Fase de resolució del problema plantejat i estructuració

dels nous coneixements.3. Fase d’integració d’allò après per consolidar els nous

aprenentatges i reconèixer-ne la seva utilitat. NOTA: la seva redacció és des del punt de vista del professorat, ja que aquest serà el

receptor de les seqüències.


de la Seqüència didàctica de l’espai globalitzat A/B


Activitats. Han de seguir les següents fases:1. Fase de preparació Criteris d’anàlisi

Subfase 1

Activitat d'explicitació del que es pretén en la unitat temporal.

Contemplar la revisió del que ja s'ha après.

Compartir el què es pretén assolir en la unitat i el procés per fer-ho.

Compartir el què, quan i com s'avaluarà: autoavaluació i heteroavaluació (de professors i companys).

Subfase 2

Revisió dels coneixements previs.

Realitzar preguntes, generalment en gran grup, per esbrinar el nivell de coneixements previs en relació als recursos d'aprenentatge de la unitat.

Subfase 3

Activitat motivadora que promogui el foment de l'actitud favorable envers el fet d'aprendre.

Partir d'aspectes que motivin a l'alumnat, relacionat amb les seves vivències, interessos i experiències gratificants, o bé que sigui afectivament accessible (per exemple, una pel·lícula, un llibre, etc.).



Exemple Espai globalitzat de SE


Activitats. Han de seguir les següents fases:1. Fase de preparació Criteris d’anàlisiSubfase

4Presentació de la situació en la seva complexitat.

Presentar la situació: •Amb un cert grau de complexitat.•Que plantegi problemes, qüestions o preguntes a resoldre.

Subfase 5

Identificació i explicitació de les diferents qüestions que planteja el coneixement i la intervenció a la situació.

Organitzar l'aula per grups.

Fomentar la participació activa de l'alumnat.

Revisar els coneixements previs de l'alumnat en relació a les qüestions plantejades.

Subfase 6

Delimitació de l'objecte d'estudi de la situació i el producte final.

Orientar les intervencions cap a aquelles preguntes que estan relacionades amb els recursos a aprendre per part de l'alumnat, explicitant que s'està limitant l'estudi de tota la situació.

Compartir amb l'alumnat els indicadors d’aprenentatge esperat, els recursos, les activitats que cal realitzar i l’avaluació.




Activitats. Han de seguir les següents fases:2. Fase de resolució Criteris d’anàlisi

Subfase 1

Plantejament de les preguntes o aspectes rellevants per la resolució de la situació problema que s’ha plantejat en la fase de preparació.

Planificar la feina a fer per resoldre les qüestions plantejades, si es presenten totes a la vegada.

Es poden presentar totes les preguntes a l’inici de la seqüència, o bé presentar les preguntes gradualment al llarg de la seqüència.

Subfase 2

Elaboració d’hipòtesis o supòsits en relació a la pregunta/s o problema/es plantejat/s.

Subfase 3

Posada en comú de les hipòtesis o supòsits elaborats pels alumnes.

Reconduir els aspectes plantejats cap a aquells plantejaments que es revisaran al llarg de la seqüència.





Subfase 4

Definició de l’estratègia de cerca/contrast d’informació (fonts directes o indirectes) per a la comprovació de les hipòtesis o supòsits plantejats.

Aquesta activitat es pot fer en gran grup si l’estratègia és molt òbvia o bé si interessa dinamitzar les aportacions per reconduir-les a una estratègia concreta, definida en la següent activitat.

Per contra, si l’estratègia de cerca/contrast és lliure i l’ha de triar l’alumnat en funció de les seves competències i interessos, es recomana fer l’activitat agrupant a l’alumnat en els grups cooperatius.

Subfase 5

Cerca/contrast d’informació en funció de l’estratègia definida prèviament.

Pot ser la realització d’una o més activitat/s d’ensenyament-aprenentatge definida/es en la seqüència, que permet/en treballar sobre les hipòtesis o supòsits plantejats.

Subfase 6

Selecció de les dades rellevants que s’extreuen de la cerca o les activitats realitzades.





Subfase 7

Comprovació de les hipòtesis o supòsits plantejats.

Subfase 8

Comunicació del procés seguit i la informació obtinguda al llarg de les activitats realitzades.

Permetre la regulació de l'aprenentatge i la metacognició.

Subfase 9

Elaboració de conclusions per part dels docent, teoritzant i reflexionant sobre els aprenentatges rellevants que s’han adquirit al llarg de les activitats.




Activitats. Han de seguir les següents fases:3. Fase d'integració Criteris d’anàlisi

Subfase 1

Extracció de conclusions i integració en relació a les preguntes formulades a l'inici.

Presentar els procediments que s’han seguit, les dificultats que s’han trobat en el grup i com s’han resolt, i el resultat de cada grup.

Subfase 2

Comunicació del treball realitzat al llarg de la seqüència didàctica.

Incloure la situació problema plantejada a l’inici de la seqüència, les preguntes realitzades, les hipòtesis o supòsits elaborats i la seva comprovació, donant resposta a la situació inicial.

Subfase 3

Avaluació del procés i dels resultats. Autoreflexió.

Contemplar el procés de metacognició en el que es faci un seguiment i valoració de tot el procés d'aprenentatge seguit i els resultats obtinguts. Registre en el portafoli.

El nombre i tipus d’activitats han de ser adequades a cada una de les fases (segons els criteris presentats a les anteriors taules).






ACTIVITAT 3aElaboració de la seqüència d’activitats d’un espai globalitzat.

3a. Fase de preparació d’exploració de les idees prèvies i delimitació de l’objecte d’estudi.






ACTIVITAT 3bElaboració de la seqüència d’activitats d’un espai globalitzat.

3b. Fase de resolució del problema plantejat i estructuració dels nous coneixements.





ACTIVITAT 3cElaboració de la seqüència d’activitats d’un espai globalitzat.

3c. Fase d’integració d’allò après per consolidar els nous aprenentatges i reconèixer-ne la seva utilitat.



4.Definir les seqüències didàctiques dels tallers relacionats/independentsGrup de treball: per àrea.

En els tallers es preveu un treball específic de les àrees, ja siguin associades a l’espai globalitzat o es treballin de manera independent.

En aquest espai hi ha d’haver un treball de sistematització de recursos i s’ha d’impulsar el treball autònom amb activitats autocorrectives per poder atendre tots els nivells a l’aula.

Les situacions competencials que es presentin als tallers poden ser noves o d’aprofundiment en les mateixes que s’utilitzen a les seqüències dels espais globalitzats. En tot cas, les seqüències dels tallers han de tenir sentit per sí mateixes.

Procés recomanat per a l’omplimentde les seqüència didàctiques dels tallers


Activitats. Han de seguir les següents fases:1. Fase de preparació Criteris d’anàlisi

Subfase 1

Activitat d'explicitació del que es pretén en la unitat temporal.

Contemplar la revisió del que ja s'ha après.

Compartir el què es pretén assolir en la unitat i el procés per fer-ho.

Compartir el què, quan i com s'avaluarà: autoavaluació i heteroavaluació (de professors i companys).

Subfase 2

Revisió dels coneixements previs.

Realitzar preguntes, generalment en gran grup, per esbrinar el nivell de coneixements previs en relació als recursos d'aprenentatge de la unitat.


Exemple Taller de SE


2. Fase de resolució Criteris d’anàlisi (Les 2 fases que composen la fase de resolució s’han de repetir per a cada situació competencial que es presenti al taller.)

Subfase 1

Presentació de l’activitat competencial en que s’han d’aplicar els recursos d’aprenentatge del taller.

Presentar els recursos de manera significativa. Si ja s’ha mostrat la significativitat del recurs en la seqüència globalitzada, es pot prescindir d’aquesta activitat.


Subfase 2

Desenvolupament de les activitats segons els tipus de recursos.

El desenvolupament de les activitats ha de fer-se principalment de forma individual, per tal de verificar el nivell competencial i d’aprenentatge dels recursos de cada alumne/a.

Durant el desenvolupament de les activitats s’haurà de donar resposta a la situació competencial presentada (l’alumnat ha d’aplicar els coneixements apresos per resoldre la situació plantejada). La resolució a l’activitat es pot oferir parcialment a mesura que es realitzen activitats o de forma global en la finalització de la fase de resolució.

Activitats. Han de seguir les següents fases:



2. Fase de resolució Criteris d’anàlisi (Les 2 fases que composen la fase de resolució s’han de repetir per a cada situació competencial que es presenti al taller.)

Subfase 1

Presentació de l’activitat competencial en que s’han d’aplicar els recursos d’aprenentatge del taller.

Presentar els recursos de manera significativa. Si ja s’ha mostrat la significativitat del recurs en la seqüència globalitzada, es pot prescindir d’aquesta activitat.


Subfase 2

Desenvolupament de les activitats segons els tipus de recursos.

El desenvolupament de les activitats ha de fer-se principalment de forma individual, per tal de verificar el nivell competencial i d’aprenentatge dels recursos de cada alumne/a.

Durant el desenvolupament de les activitats s’haurà de donar resposta a la situació competencial presentada (l’alumnat ha d’aplicar els coneixements apresos per resoldre la situació plantejada). La resolució a l’activitat es pot oferir parcialment a mesura que es realitzen activitats o de forma global en la finalització de la fase de resolució.



Tipus de recursos

Tipus d’activitats (individuals)

Factual. De memorització.

Conceptual. De construcció i d'aplicació.

Procedimental. D’exercitació amb ajuda contingent.

Actitudinal. Vivencials amb procés reflexiu i establiment de normes de convivència i compromís personal.


Fases d’aprenentatge dels recursosTipus de recursos Fases pel seu aprenentatge

Factuals 1. Presentació del fet.2. Comprensió dels conceptes associats.3. Memorització.4. Avaluació.

Conceptuals 1. Presentació del concepte.2. Elaboració (generació de conflicte cognitiu).3. Construcció (resum, síntesi i consideració d’allò après).4. Aplicació – generalització.5. Ajuda al record.6. Avaluació.

Procedimentals 1. Presentació del model i la seva funcionalitat.2. Exercitació progressiva amb ajuda contingent, en diversos contextos.3. Avaluació.

Actitudinals 1. Activitats vivencials i models coherents.2. Procés reflexiu a partir de situacions conflictives.3. Establiment de normes de convivència i compromís personal.4. Avaluació.5. Revisió periòdica.


3. Fase d'integració Criteris d’anàlisi

Subfase 1

Elaboració de conclusions per part del docent, teoritzant i reflexionant sobre els aprenentatges rellevants que s’han adquirit al llarg de les activitats.

Presentar un resum de tots els recursos treballats durant la seqüència del taller, tot i que no exclou que es puguin fer petits reculls parcials al llarg de la fase de resolució.

Subfase 2

Heteroavaluació. Plantejar una activitat competencial per a què l’alumnat resolgui aplicant tots els conceptes i exercitant-se en els procediments treballats durant el taller. Les activitats d’avaluació s’han de centrar en aquells recursos dels que no s’han pogut recollir evidències durant el taller i que calgui reforçar l’ajuda al record.

Subfase 3

Autoavaluació. Contemplar el procés de metacognició en el que es faci un seguiment i valoració de tot el procés d'aprenentatge seguit i els resultats obtinguts per part de l’alumnat. Registre en el portafoli.




ACTIVITAT 4aElaboració de la seqüència d’activitats d’un espai globalitzat.

4a. Fase de preparació d’exploració de les idees prèvies i delimitació de l’objecte d’estudi.





ACTIVITAT 4bElaboració de la seqüència d’activitats d’un espai globalitzat.

4b. Fase de resolució del problema plantejat i estructuració dels nous coneixements.




ACTIVITAT 4cElaboració de la seqüència d’activitats d’un espai globalitzat.

4c. Fase d’integració d’allò après per consolidar els nous aprenentatges i reconèixer-ne la seva utilitat.




Treball personal

Hi ha recursos que requereixen un reforç i ampliació que no és possible realitzar-la en l’horari lectiu. Es tracta de recursos que necessiten de l’estudi i treball autònom de l’alumnat per assolir el seu aprenentatge.

Al final de cada seqüència, IRIF inclourà propostes de tipus d’activitats en una graella identificada com a treball personal.

Exemple treball personal a Taller de SE


Criteris bàsics per a l’elaboracióFitxa de programació de la unitat

Tenir en compte:Les situacions globals tenen coherència amb els recursos de la UT segons les competències d’àrea de Primera Ensenyança i són properes a la realitat de l’alumnat.Les produccions esperades tenen correspondència amb les situacions globals plantejades i són motivadores.Les preguntes formulades són pertinents a l’àrea, a l’edat de l’alumnat i són significatives, és a dir, són preguntes que es podria plantejar l’alumnat a la vida real i són adients.


Criteris bàsics per a l’elaboracióSeqüència didàctica dels espais globalitzats i els tallers

Tenir en compte:Fil argumental: verificació la seva existència.Activitats: seguiment de les fases de la seqüència d’activitats (preparació, resolució i integració) i ompliment de cada una de les columnes de la graella que donen informació sobre una activitat concreta (descripció de l’activitat, àrea, espai, temps, etc.).Recursos: correspondència dels recursos amb la fitxa de programació.Indicadors d’aprenentatge esperat: correspondència entre cada activitat i els indicadors d’aprenentatge esperat, que han hagut de ser extrets de la fitxa de programació.


Activitats. Contingut i temps:Les activitats representen un repte abordable per a l’estudiant,

i se li proporcionen les ajudes adequades per avançar.Les activitats són motivadores per l’alumnat i participatives,

fomentant una actitud favorable per a l’aprenentatge de nous continguts.

El temps de cada activitat és adequat (es corresponen les accions sol·licitades a l’activitat amb el temps previst de realització).

El temps global de la seqüència s’ajusta al temps lectiu disponible.



Materials per l’alumnat i pel professorat Els materials s’acabaran de completar per IRIF en finalitzar l’elaboració i

revisió de la seqüència.Incloure el portafoli com a material de l’alumnat en les activitats en les

que se sol·liciti la realització de qualsevol tipus de producció a l’alumnat o s’elaborin conclusions dels continguts treballats.

Agrupaments. Els tipus d’agrupaments poden ser: Individualment.Parelles.Gran grup.Grups cooperatius (estables heterogenis).Grups esporàdics (heterogenis o homogenis).Es pot proposar més d’un tipus d’agrupament si són coherents amb l’activitat

associada.



Comentaris per a l’aplicacióPresenten informació que no és imprescindible per al desenvolupament de

l’activitat (si fos així s’hauria d’incloure a la descripció de l’activitat). Han de ser recomanacions de com aplicar l’activitat a l’aula.



RecursosTenir en compte:Els recursos de la seqüència estan a la fitxa de programació de

la UT.Es treballen sempre a partir de situacions competencials

significatives per l’alumnat.


Education

Sessions gener 2013