TEMA 12- LA SEGONA REPÚBLICA (1931-36) (1ª part)

Història d’Espanya

2n de Batxillerat

TEMA 9.- LA IIa REPÚBLICA (1931-36)

1. LA PROCLAMACIÓ DE LA IIa REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT.

2. . EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).

3. LA CONFLICTIVITAT SOCIAL I L’IMPACTE DE LA CRISI ECONÒMICA DE 1929

4. . ELS GOVERNS CONSERVADORS. (1933-1936)

5. EL FRONT POPULAR. (1936, FEBRER-JULIOL)

1. LA PROCLAMACIÓ DE LA IIa REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT.

1.1. Les eleccions d’Abril de 1931 i el govern provisional. Els partits polítics

1.2. La Constitució del 1931.

Nucli temàtic i context històric

Nucli temàtic: La II República (1931-36)Nucli temàtic: La II República (1931-36)

Context històric;Context històric;

Significat de la II República: Representa la construcció d`un estat Significat de la II República: Representa la construcció d`un estat democràtic, la segona vegada en la Història d'Espanya (el primer intent democràtic, la segona vegada en la Història d'Espanya (el primer intent és el del Sexenni)és el del Sexenni)

Com a tal, tenia per objectiu: *la democratització de la societat i l'Estat Com a tal, tenia per objectiu: *la democratització de la societat i l'Estat espanyols, la qual cosa implicava resoldre alguns dels problemes que espanyols, la qual cosa implicava resoldre alguns dels problemes que s'arrosegaven des del segle anterior com ara:s'arrosegaven des del segle anterior com ara:

*separació Església-Estat, *separació Església-Estat,

*la reforma agrària i les relacions laborals, *la reforma agrària i les relacions laborals,

*l'intervencionisme militar i *l'intervencionisme militar i

*el reconeixement del dret a l'autogovern de Catalunya i el País Basc. *el reconeixement del dret a l'autogovern de Catalunya i el País Basc.

•Va tenir el suport del moviment obrer socialista i de les classes Va tenir el suport del moviment obrer socialista i de les classes mitges urbanes republicanes, però topà amb l'oposició dels mitges urbanes republicanes, però topà amb l'oposició dels grups dominants com ara els terratinents, els financers i els grups dominants com ara els terratinents, els financers i els industrials o de l'Exèrcit i l'Església, a més dels sectors catòlics industrials o de l'Exèrcit i l'Església, a més dels sectors catòlics (camperolat castellà i classes mitges catòlics). Per altres raons, (camperolat castellà i classes mitges catòlics). Per altres raons, també trobà l'oposició de l'anarquisme. també trobà l'oposició de l'anarquisme.

•El context internacional tampoc fou molt favorable: *el crac de El context internacional tampoc fou molt favorable: *el crac de 1929, *l'impacte de la Revolució Russa i sobretot *l'ascens dels 1929, *l'impacte de la Revolució Russa i sobretot *l'ascens dels feixismes (Hitler arriba al poder el 1933) que significà una feixismes (Hitler arriba al poder el 1933) que significà una radicalització de la dreta especialment. radicalització de la dreta especialment.

•Per últim assenyaleu les tres etapes: *1931-33,bienni reformistaPer últim assenyaleu les tres etapes: *1931-33,bienni reformista*1933-36 Bienni conservador i *Front Popular 1936*1933-36 Bienni conservador i *Front Popular 1936

1.1.- Les eleccions d’Abril i el govern provisional (I).

La victòria dels republicans en les grans ciutats (que no en general) en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, va provocar que el 14 d’abril de 1931 es proclamara la IIª República: primer en Eibar i després en totes les grans ciutats, amb gran celebració popular

Alfons XIII suspèn les potestats reials i abandona el país cap a l’exili, sense abdicar

Es forma un govern provisional amb membres dels partits signants del Pacte de Sant Sebastiàsignants del Pacte de Sant Sebastià:republicans de dretes (Maura o el president del govern Alcalà Zamora) i esquerres (Azaña), radicals (Lerroux), socialistes (Largo Caballero, Prieto), nacionalistes catalans i galleguistes

La dreta monàrquica es trobava desorganitzada i carent de partits moderns, de masses.en l’oposició també es troben els nacionalistes bascos i catalans. L’anarquisme

considerava que monarquia o republica eren formes burgeses. El comunisme era unaforça política testimonial

Els partits polítics.

Ja no es tracta de partits de rics, notables i cacics, sinó de partits amb una gran afiliacióreal i un gran nombre de seguidors que seran el centre de la vida política i els debats.

Es tracta de partits de masses (en l’època del sufragi universal)

Pel sistema electoral majoritari, els partits s’hauran d’unir en coalicions electorals, per ser l’única forma d’aconseguir majories

Durant el primer bienni, 1931-1933, el govern estarà en mans d’una coalició formadaper republicans d’esquerra, que té en Azaña el seu principal cap, i socialistes, on destacaven Prieto i Largo Caballero. Lerroux (radical socialistes) hi formarà part

del govern durant els primers mesos. Després eixirà del govern fins a passar-se a l’oposició el 1933. També hi serà al govern

ERC.

La dreta espanyola es reorganitzarà durant el primer bienni. El 1933 es fundarà la CEDA, principal partit de masses conservador

El primer govern republicà

1.1.- Les eleccions i el govern provisional (II).

Primeres mesures delgovern provisional

Amnistia els presos polítics

Convocatòria d’eleccions a Corts Constituents

Posen en marxa les reformes agrària i militar

Comencen les negociacions per a l’autonomia amb els nacionalistes bascos i catalans

Primersproblemes

Conflictes socials que demanen una major rapidesa en l’aplicació de les reformes (Sevilla, Astúries, Barcelona,...)

Fortíssima oposició de la burgesia i l’església a la nova República.S’incia la fugida de capitals i la paràlisi de moltes explotacions

agràries

L’oposició de l’església al nou sistema provoca la reacció anticlerical del poble en forma d’incendis d’esglésies i convents,

Maig de 1931 en resposta a una carta del Cardenal Segura

Les eleccions a Corts Constituents de Juny de 1931. Resultats

A les eleccions a Corts Constituents la coalició republicanosocialista (republicans d’esquerres i socialistes) obtenen una àmplia majoria. La llei electoral afavoria les grans coalicions: mentre l’esquerra anava unida, la dreta estava desorientada i mancada

de partits de masses (moderns)

Les eleccions de Juny de 1931. Resultats (II)

La constitució de 1931. Artícles

Art. 44. Toda la riqueza del país, sea quien fuere su dueño, está subordinada a los intereses de la economía nacional (...) con arreglo a la Constitución y a las leyes. La propiedad de toda clase de bienes podrá ser objeto de expropiación forzosa por causa de utilidad social mediante adecuada indemnización, a menos que disponga otra cosa una ley aprobada por los votos de la mayoría absoluta de las Cortes. Con los mismos requisitos la propiedad podrá ser socializada. Los servicios públicos y las explotaciones que afecten el interés común pueden ser nacionalizados en los casos en que la necesidad social así lo exija. El Estado podrá intervenir por ley, la explotación y coordinación de industrias y empresas cuando así lo exigieran la nacionalización de la producción y los intereses en la economía nacional.

1.2.- La Constitució del 1931.

La Constituciódel 1931

Té un caràcter democràtic i progressista: Espanya es defineix democràtic i progressista: Espanya es defineix com “una república de treballadors de totes classescom “una república de treballadors de totes classes”

Divisió de podersDivisió de poders: el legislatiulegislatiu a les Corts unicamerals, l’executiul’executiu en el Con-sell de Ministres (amb un president del govern) i el President de la Repúbli-ca (elegit i controlat per les Corts) i el judicial en els tribunalsel judicial en els tribunals (i jurats).

S’estableix el Tribunal de Garanties Constitucionals Tribunal de Garanties Constitucionals

Amplíssima declaració de drets i llibertatsAmplíssima declaració de drets i llibertats, incloent el sufragi universal,incloent el sufragi universal,també femení,la separació de l’església i l’Estat i preveu un Estat laic, també femení,la separació de l’església i l’Estat i preveu un Estat laic,

el matrimoni civil, el divorci i la igualtat de tots davant la lleiel matrimoni civil, el divorci i la igualtat de tots davant la llei, el dret a l’educació i el treballel dret a l’educació i el treball (molt avançada per l’època)

Es contempla la possibilitat d’expropiació forçosa de la propietat per possibilitat d’expropiació forçosa de la propietat per raons socials (amb indemnització), de socialització de la propietat raons socials (amb indemnització), de socialització de la propietat

i de nacionalització dels serveis públicsi de nacionalització dels serveis públics

La reacció de la dreta, amb la burgesia i l’església al cap, front a la Constitució del 31 seràreacció de la dreta, amb la burgesia i l’església al cap, front a la Constitució del 31 seràduríssima pel que significava de questionament de la gran duríssima pel que significava de questionament de la gran

propietat terratinent, la no-confessionalitat de l’Estat i el reconeixement de les autonomies. propietat terratinent, la no-confessionalitat de l’Estat i el reconeixement de les autonomies. Com totes les Constitucions anteriors tampoc fou un document de consensCom totes les Constitucions anteriors tampoc fou un document de consens

Després de l’aprovació de la Constitució. Azaña substitueix Alcalà Zamora com a president Azaña substitueix Alcalà Zamora com a president del govern i Alcalà Zamora passa a ser president de la Repúblicadel govern i Alcalà Zamora passa a ser president de la República . El govern, per tant,

es redueix als republicans d’esquerra i els socialistes. Els republicans de Lerroux ixen del govern

Estableix un estat integral, però reconeix el dret a l’autogovern de lesestat integral, però reconeix el dret a l’autogovern de lesRegions que ho demanen. Nega qualsevol federació entre regionsRegions que ho demanen. Nega qualsevol federació entre regions

El vot de les dones.

El vot de les dones. (2)El vot de les dones. (2)

El vot de les dones (3)

Dames catòliques presentant signatures contra la Constitució (1931)

El vot de les dones (4)

El govern de republicans i socialistes.