El turisme

El turisme és un fenomen social, cultural i econòmic relacionat

amb el moviment de les persones a llocs que es troben fora del seu lloc de residència habitual per motius personals o de negocis/professionals. Aquestes persones es denominen visitants (que poden ser turistes o excursionistes; residents o no residents) i el turisme té a veure amb les seues activitats, de les quals algunes impliquen una despesa turística.

ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL TURISME (OMT)

Com a tal, el turisme té

efectes en l'economia, en

l'entorn natural i en les zones edificades, en la població local dels llocs visitats i en els visitantspròpiament dits. A causa d'aquests diversos impactes, l'àmplia gamma i varietat de factors de producciórequerits per a produir els béns i serveis adquirits pels visitants i a l'ampli espectre d'agents involucrats o afectats pel turisme, és necessari adoptar un enfocament global del desenvolupament, la gestió i la supervisió del turisme. http://media.unwto.org/es/content/entender-el-turismo-

glosario-basico

Turista és aquell que es desplaça per un

període de més de 24 hores, i que inclou al

menys una pernoctació fora de casa. El turisme

comprèn les activitats que realitzen les persones

durant els seus viatges o quan romanen en llocs

diferents al del seu entorn habitual, per un

període de temps consecutiu inferior a un any,

amb finalitats d’oci, per negocis o d’altres motius

(OMT)

Antigament el turisme era molt minoritari. A finals

del segle XIX i sobretot durant la segona meitat

del segle XX es va iniciar el turisme de

masses, gràcies a la revolució dels

transports, l’augment del nivell de vida i les

millores socials (vacances pagades).

Segons el lloc d’origen dels turistes parlem

del:- Turisme interior o nacional, que és

aquell procedent del mateix país.- Turisme

exterior o estranger, que és aquell

procedent d’un altre país.

Segons el tipus d’activitat turística podem

considerar DIFERENTS TIPUS DE

TURISME: - Cultural - de Salut - de Sol i

platja - Ecològic - Religiós - de Neu - Rural

- de Negocis – Esportiu – Gastronòmic -

d’Aventura...

I ARA ANEM A CLASSIFICAR...

Segons l’època de l’any parlem de:

- Turisme de cap de setmana

o turisme interior. Utilitza

preferentment l’automòbil, produint-se

sovint col·lapses en la xarxa

carreteres. Abunden els

desplaçaments cap a les segones

residències

- Turisme de temporada. És el

més important, el més massiu. Es dóna

durant els períodes de vacances ,

sobretot d’estiu.

Segons les característiques dels

turistes parlem del turisme:

- de Masses. Es dóna sobretot a la costa. És el

turisme de sol i platja. Concentra moltes persones a

la vegada en poc espai.

- Juvenil. És un turisme de baix poder adquisitiu. Per

això cerca allotjaments senzills i sistemes de

transport econòmics.

- de la Tercera edat. És un turisme en grup, que

normalment es dóna en temporada baixa.

- Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens.

- de Grup. Són visites organitzades.

- de Minories. Es dirigeix a llocs poc visitats.

Normalment presenta un bon nivell econòmic i

cultural.

Per analitzar la importància del

turisme en una zona podem utilitzar

diversos indicadors, com ara:

- Quantitat de places turístiques (llits). Cal

establir la relació entre els llits turístics i la

població permanent. Les zones molt

turístiques són aquelles amb més de

1000 llits per cada 100 habitats.

- Quantificar el nombre de turistes.

- Quantificar les pernoctacions mitjanes

per turista.

- Quantificar la despesa mitjana per

turista i dia.

- Avaluar les característiques dels turistes

(de masses, jovenil, tercera edat ...)

Catalunya és la comunitat més turística.

LES DADES

http://www.iet.turismoencifras.es/

Aquesta pàgina et proporcionarà una gran quantitat de dades sobre l’activitat turística al nostre país:

MAPES I GRÀFIQUES DEL TURISME

EL NEGOCI DEL TURISME

L’anomenada “indústria turística” es troba en expansió. Aquesta es troba dominada,

principalment quan parlem del turisme de masses, pels anomenats tour-

operadors. Es tracta d’agències majoristes intermediàries entre els establiments

turístics i les agències minoristes. Ells confeccionen els programes i els paquets

turístics i els ofereixen a les agències minoristes per un preu global en el què s’inclou

el transport, l’allotjament i el tipus de règim alimentari des de l’origen del client fins al

seu destí final. L’agència minorista el ven directament al client i en cobra una

comissió.

De vegades es produeixen problemes

de saturació, és l’anomenat

overbooking .Consisteix és

l’excés de reserves sobre el nombre

de places disponibles. Les reserves

poden ser de places d’avió, de tren,

d’hotel, etc. En el món de l’hostaleria i

la restauració, es sol aplicar quan un

establiment ha sobrepassat els seus

límits d’ocupació i té un excés de

clients que no pot atendre.

Normalment, aquest problema sol ser

degut a una mala gestió del Tour-

Operador, del departament de gestió

o del departament de reserves de

l’establiment.

Quan valorem l’impacte del

turisme normalment emfatitzem els

aspectes positius (creació de riquesa,

ocupació, arribada de noves

influències culturals, transmissió de

nous productes...), ara bé, també pot

tenir elements negatius: pot

distorsionar l’espai i alterar el paisatge

i l’equilibri ecològic. L’augment de la

pressió humana pot comportar la

degradació i destrucció del medi. A les

zones de costa, s’incrementa la

contaminació del mar i es dóna la

sobreexplotació dels aqüífers

(salinització).

A la muntanya comporta un augment de la

desforestació i erosió, així com una

disminució de pastures i pèrdua de la

biodiversitat. Cal considerar també

l’impacte derivat de l’augment dels residus i

la contaminació. Si considerem els efectes

del turisme en la població, és cert que

proporciona més feina. Ara bé, es donen

problemes relacionats amb l’estacionalitat i

l’economia submergida, l’augment de la

inflació i l’especulació del sòl. Per últim, si

considerem la xarxa d’assentaments,

aquesta pateix una clara alteració, car es

donen canvis en la importància dels nuclis.

D’altra banda, augmenta la despesa

pública, cal millorar els serveis i les xarxes de proveïment i comunicacions.

. EL TURISME A ESPANYA I CATALUNYAEl turisme

és, des de fa 50 anys, un dels motors

econòmicsdEspanya. Espanya és una potència

turística mundial, 58 milionsde turistes la visitaren lany

2006, generant lactivitat turística un15% del PIB.El

turisme va esdevenir un fenomen de masses a partir

dels 50,però sobretot durant la dècada dels 60. Hi

contribuïren factorsnaturals (clima) i socioeconòmics

(bona relació qualitat-preu).Espanya sespecialitzà en

el turisme de sol i platja, que encara ésvital.

Malauradament, aquest presenta el greu problema

delestacionalitat.Més del 90% de les empreses

dedicades al turisme sónmicroempreses, amb pocs

treballadors. La feina és estacional iacostuma a estar

mal remunerada. Per això hi ha un percentatgeelevat

de dones i immigrants.

Actualment es treballa per potenciar nous tipus

doferta, per cercarmillorar la qualitat i així atrure un

turisme de més poder adquisitiu.Cal aprofitar lenorme

potencial turístic (cultura, natura,gastronomia

...).Malauradament, hi ha zones com les Canàries o

les Balears quedepenen de manera gairebé exclusiva

del turisme. Aquestadependència no és bona, car una

crisi del sector podria sercatastròfica.Daltra banda,

continuen generant-se problemes per

lexcessivaestacionalitat, que en zones especialitzades

en loferta de sol iplatja genera saturacions a lestiu i

atur a lhivern.Per últim, cal parlar dels problemes

ambientals, com la destrucciódels entorns naturals,

labastiment i depuració daigües, lasaturació de les

vies de comunicació, la contaminació acústica...

El model turístic implantat a Espanya apartir dels any

60 es caracteritza per: -Abundant oferta. -Demanda

massiva. -Demanda majoritàriament de poder

adquisitiu mitjà-baix. -Allotjaments majoritàriament de

categoria intermitja. -Predomini del tipus de Sol i

Platja. -Dependència del Sector respecte de tour-

operadors internacionals.

41. A Espanya hi ha quatregrans zones turístiques:La

Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia

iAndalusia. El seu principal atractiu és el mar.Els dos

arxipèlags (Canàries i Balears). També destaca

lofertarelacionada amb el sol i la platja.La zona

interior, que inclou Madrid i les “ciutats històriques”

(Lleó,Salamanca...). En aquest cas latractiu principal

és el cultural.La zona Nord (zona atlàntica), és una

zona amb un turisme mésfamiliar, i presenta una

oferta més diversa: platges, cultura,gastronomia ...

. El turisme estranger o exterior representa2/3 del

volum total. Els turistes que visitenEspanya són

bàsicament daltres païsosde la UE (Regne Unit,

Alemanya iFrança). Cada cop més arriben turistes

delEuropa de lEst i Rússia. Sobretot venenamb un

viatje organitzat a lestiu, en avió oper carretera,

cercant destinacions de sol iplatja.Les bones

condicions climàtiquesdalgunes zones han convertit

Espanya enuna destinació preferent per a

personesjubilades del nord dEuropa.El turisme interior

representa 1/3 del total.Laugment del nivell de vida i la

millora deles comunicacions ha fet incrementar

elturisme nacional i la mobilitat

temporal(desplaçaments de cap de setmana).

. La proporció entre turismeexterior i interior varia molt

Oferta Turística (2009)segons les zones. En

general,en els centres més importantspredomina

lexterior.

44. Zones turístiques i tipologia 1. Turisme de sol i

platja: 3 Litoral Mediterrani i Sudatlànitc, Canàries i

Balears. 2. Madrid. 2 1 3. Litoral Cantàbris i Gallec. 4.

Espai rural interior. Turisme rural. 5. Estacions desquí .

Turisme de neu. 6. Ciutats històriques . 1 Turisme

Cultural. 1Fuente: INE

Malgrat laugment del número de turistes i dels

ingressos queaporten, es pot parlar dun esgotament

del model tradicional delturisme espanyol: • Predomini

del turisme de nivell mitjà-baix. • Problemes de loferta

turística: pujada de preus sense millorar la qualitat,

manca dadaptació a les noves exigències de la

demanda, estacionalitat, competència daltres països

mediterranis... • Dependència dels tour-operadors

internacionals. • Deteriorament mediambiental i

alteracions paisatgístiques en algues zones.

Caldria una reconversió i una renovació clara del

sector, basadesen una planificació a llarg termini, que

consideri el següent:- Potenciar el turisme de qualitat

(de grana poder adquisitiu)- Millorar loferta per tal de

contrarrestar la rigidesa, lestacionalitat iels

desequilibris regionals. Cal fomentar noves modalitats

deturisme (per exemple, lesportiu, el cultural i de

ciutat...).- Disminuir la dependència de lexterior.-

Compatibiliztar el desenvolupament turístic amb la

qualitatmediambiental.

El turisme té una gran importància en el sector terciari

català i enel conjunt de l’economia. Gràcies als factors

naturals i culturals,Catalunya és una de les principals

destinacions turístiquesd’Europa (supera els 15 M de

turistes estrangers i els 5M deturistes espanyols per

any). És la zona d’Espanya amb mésimportància

turística (el sector aporta aproximadament un

15%PIB).Catalunya ha estat tradicionalment una

important zona turística.Diversos factors hi

contribueixen: latractiu natural i cultural, lasituació

geogràfica, la bona accessibilitat (el 75% del turisme

ésestranger) i la intensa activitat econòmica (turisme

de negocis).En els darrers anys, grans esdeveniments

internacionals hancontribuït a incentivar el turisme,

com ara els Jocs Olímpics(Barcelona 92) o el Forum

(2004).

El turisme és unaactivitat vital. Unes400.000

personesviuen directament oindirecta del turisme,que

és bàsic en algunsindrets, com Salou,Lloret ...Els

principals tipus de turistes que visiten Catalunya es

divideixen enquatre grans grups: els que passen les

vacances a Catalunya, elsque es troben de pas vers

altres destinacions, els que hi acudeixenper

motivacions professionals i, per últim, el turisme

d’interior (de capde setmana).

Referint-nos a les zones turístiques, hi ha dues grans

zones, laCosta Brava i la Costa Daurada. En totes

dues destaca lafluènciaestival, sobretot dun turisme

dexterior. En el cas de la CostaDaurada, cada cop

pren més força, gràcies al turisme interior i alsparcs

temàtics.En els darrers anys comencen a destacar

altres zones, com elsPirineus, les Comarques

d’interior o Barcelona (boom creuers).

50. Les principals tendències del sectorsón:- El

creixement de la demanda turística(tot i que destaca la

força de la marcaBarcelona i la franja litoral).-

L’augment del nombre d’allotjamentsturístics (sobretot

hotels de 4 i 5estrelles i allotjaments rurals).

La diversificació de l’oferta (gran força del turisme rural

id’interior). Tot i que encara hi ha una marcada

estacionalitatcentrada en el turisme de sol i platja.-

L’aparició de les línies aèries de baix cost.- La millora

dels equipaments.- La millora de la formació dels

professionals del sector.

El turisme és un sector vital. Cal mantenir-lo i

potenciar un turismede qualitat. Per fer-lo, cal realitzar

tota una sèrie dactuacions persuperar algunes

deficiències. - Superar l’estacionalitat estival

(infrautilització dels equipaments). - Superar la

concentració turística a la franja litoral. Font: Idescat.

Catalunya en xifres, 2010 - Millorar alguns dèficits

d’infraestructures en algunes zones (retencions ,

subministrament d’aigua i electricitat, qüestió dels

aeroports...).

Superar la disminució de la despesa mitjana per

turista.- Tenir més cura de l’entorn natural i del

patrimoni.- Donar més importància als recursos

humans i culturals,incrementant la formació.

http://www.tourspain.es/es-es/Paginas/index.aspx

http://www.iet.turismoencifras.es/

http://guias-viajar.com/viajes-turismo-mundo/datos-estadisticas-turismo-espana/

http://www.ign.es/espmap/bachillerato.htm