CATALÀ LECTURA:TIRANT LO BLANC:

Aleix Salvany

INS Lluís Domènech i Montaner

Curs 2013-14

Lali Feliu

CATALÀ LECTURA: TIRANT LO BLANC:FIXA LECTURA:

Títol : Tirant Lo Blanc

Autor : Joanet Martorell

Il·lustració : Jesús Gabán

Editorial : Vicens Vives

Col·lecció : Cucanya

Núm. de la pàgines: 911

Novel·la original : 1490

Edició : 2008

I.S.B.N : 978-84-316-8485-3

ACTIVITATS:TIRANT ES FA CAVALLER A ANGLATERRA:

1.- El rei d' Anglaterra decideix tornejos a Londres, perquè volia celebrar el seu casament i perquè els cavallers no es relaxessin. Les festes duran 1 any i un dia.

2.- L' ermità que troba Tirant és el Guillem de Varoic, un antic cavaller i li ensenya com a de ser un bon cavaller. Un cavaller a de ser destre amb les armes, humil, valent, fort, cuidar el seu cavall, honrós, la riquesa és en la última cosa que a de pensar i tenir un cor pur. Si un cavaller no compleix el seu deure serà degradat, desarmat i tothom el cridarà traïdor.

3.- En el seu primer combat, que es fa contra el senyor Montalt, acaba amb la victòria encara que no volia matar-lo.

4.- El senyor de Vilesermes s' enfronta a Tirant, perquè li va tocar el cos a la bella Agnès i ella li va donar el ser fermall i tot això acaba amb una lluita

entre els homes de Tirant i els homes de les Vilesermes. El de Vilesermes no accepta les paus, perquè Tirant diu que no li donaria el fermall. Les condicions de lluita eren: anar sense cap tipus d' armadura, amb escut de paper i amb un coltell ( punyal ). El senyor de Vilesermes va morir i Tirant es va proclamar guanyador, però mal ferit.

5.- En un carrer de Londres lluita contra " Alà ", un gos molt fort, de raça alana. El seguici que te de particular que vinguin quatre cavallers, es que venien de Londres i el rei volia participar fent-se passar per un home normal. Tirant els desafia a tots el quatre .

6.- El rei d' Anglaterra no aconsegueix venjar-se, perquè al final per la ràbia, acaba morint ell mateix.

7.- El senyor que li explica les gestes del cavaller bretó a l'ancià, és l' Enric ¡, senyor de la Gran Bretanya. Tirant no li explica ell mateix, perquè no es vol fer el cregut i un prepotent.

ACTIVITATS: LA FAMA DE TIRANT CREIX A SICÍLIA I RODES:

1.- Els que posen setge a l'illa són els soldats del caire. A la tripulació de Tirant s' afegeix Felip, el fill del rei de França, perquè volia guanyar fama.

2.- Un senyor que es deia Cataquefaràs va aconseguir fugir de les naus mores: agafant una ret perquè les pedres no tranquessin el vaixell i també els hi tiren oli bullent als que volien entrar en el vaixell. Finalment amb la galera travessen l' estret de gibraltà.

3.- Aquest jove es comporta com un estaquirot. Ricomana es mostra indecisa perquè en Felip no reacciona. Tirant ajuda a Felip primer dient-li a Ricomana que Felip l' estima molt i després com que Felip va llescar el pa, cosa que no podia, Tirant va posar un ducat d' or a cada llesca. La prova que Ricomana sotmet a Felip, per comprovar que és digne d' ella, és de posar un llit amb llençols brodats i un cobrellit amb fils d'or i l'altre seria idèntic, però amb roba senzilla i sense brodar. Hauria de elegir el durat. El jove veu que el llit senzill es desfà i llavors agafa l' altre.

4.- Les condicions dels habitants de Rodes eren pobres i ja havien mort algunes persones. Tirant aconsegueix que l'exèrcit envasar es retiri cremat un dels vaixells. El càstig que rep el soldà quan arriba al Caire, és la mor.

ACTIVITATS: GUERRA I AMOR A L'IMPERI GREC:

1.- Tirant decideix ajudar a Constantinoble, perquè l'emperador li demana ajuda i perquè ell és un bon cavaller. L' emperador nomena a Tirant, perquè a la seva edat ja no es pot posar al capdavant de les tropes i perquè el seu fill a mort. Les conseqüències d' aquesta decisió és que el duc de Macedònia fes el possible perquè Tirant caigui en desgràcia.

2.- La persona que acaba en dol és Tirant, perquè augmenta la força de l' exèrcit. Tirant en veure a Carmesina, per primera vegada reacciona sorprès perquè la veu amb els pits enlaire. El mal d' amor l' afecta de manera que plora, es posa trist i no menja, però intercedeix el seu cosí Diafebus. Carmesina si l'estima.

3.- Tirant per combatre a l' enemic, amb grans atacs per sorprèn-los. La persona que el contradiu és el duc de Macedònia, perquè que semblarien covards i perquè ho vol fer a camp obert. La posició que pren Tirant pel seu poble és, recollir el blat a mig ducat. Les dues notícies que duia el missatge era, que el duc de Macedònia havia caigut en un emboscada i que el soldà d' Egipte es declarar.

4.- Tirant declara el seu amor a Carmesina dient-li que es mirés al mirall i així veuria a la persona que estima. La Viuda Reposada li aconsella que el deixi perquè ell no és re important. Segons l' Estefania els tres tipus d'amor són: el virtuós, el prodigiós i viciós. Al que mes li agrada es el viciós.

5.- Tirant demana com a prova d' honor a Carmesina , que li donés una camisa. El motiu de que Tirant vagi a la guerra és per amor.

6.- Tirant dorm menys de 3 hores i dorm armat i al terra. El pla que ordeix per iniciar l' atac és primer, sortir amb tres-cents homes i que li portessin a Tirant totes les eugues que trobessin per la regió. Després, al tenir-les, haurien de deixar anar unes tres mil eugues a prop del soldà i el Gran Turc,

així van aconseguir que tots els cavalls anessin cap a les eugues i destorcessin tot el que trobaven per davant. El duc de Macedònia reacciona davant la victòria de Tirant molt irritat i envejós i agafa el botí sense que ningú ho sàpiga i no el vol tornar.

7.- Davant dels ambaixadors moros Tirant els hi concedeix 40 presoners i l' infant, perquè quant li demana li recorda a Carmesina i fa que es torni generós.

8.- Estefania li respon a Diafebus amb una carta que a ja tenia preparada per locació, en els pits. Les noves que arriben al camp de batalla són 9 naus, un formidable exèrcit de cinquanta mil homes molt ben armats i 7 naus turques havien arribat amb menjar. L' emperador reacciona dient que anirà a acompanyar-lo a Diafebus quant torni al costat de Tirant. Carmesina aconsegueix convèncer el seu pare que li permeti acompanyar-lo al front, dient-li que és la persona que més estima del món i també que si ell morís en batalla ella ho heretaria tot i que vol aprendre a lluitar.

9.- La estratègia que empra per atacar era d' escapar mentre els moros els seguissin i així els hi podien fer un emboscada amb arcs i espasa. El duc de Macedònia es comporta com una persona que estava odiava a Tirant i que no volia fer la mateixa estratègia que Tirant. El duc de Macedònia acaba morint, ja que està al davant de Tirant quant el rei d' Àfrica tira la llança i li clava al cor. La batalla acaba amb la victòria de Tirant, que va guanyar armes, roba, cavalls i presoners, però va tenir que lamentar la mort de més de mil homes