Embed Size (px)
Citation preview
TEMA 12
UN MÓN BIPOLAR
Què sabem?1. Què signifiquen els termes:
- «Un món bipolar»
- «Guerra freda»
- «Política de blocs»
Què sabem?2. Podries relacionar els termes que acabem de vore amb el següent mapa?
Intenta-ho
Què sabem?
3. Tractem de definir les característiques dels blocs. Ompli el quadre següent:
BLOC CAPITALISTA BLOC COMUNISTA
País líder
Política
Societat
Economia
ÍNDEX1. La formació de blocs antagònics
2. Per què els antics aliats es van convertir en enemics?
3. Crisi i conflictes armats durant la guerra freda
4. La guerra de Vietnam
5. La coexistència pacífica
6. Problemes interns dels blocs
7. La caiguda del bloc comunista
1. La formació de blocs antagònics
A les conferències de pau de Jalta i de Postdam (1945) es va establir el repartiment d'Europa en zones d'influència entre els aliats
Rivalitat entre els EUA i l'URSS
L'URSS: va imposar les “democràcies populars” (comunistes) a l'est d'Europa
Els EUA: va excloure els comunistes dels governs de coalició de l'Europa occidental
Ruptura rere el Pla Marshall i el blocatge de Berlín
1. La formació de blocs antagònics
Els governs de coalició (o de unió nacional) van incloure conservadors, liberals, socialistes i comunistes
1. La formació de blocs antagònics
EL PLA MARSHALL (1947-1952)
- Ajuda económica dels EUA per a la reconstrucció d'Europa.. - Va ser gestionat per l'OECE
- També va ser oferit als països de l'est i a l'URSS, però va ser rebutjat
- L'URSS va crear el Kominform (1947), que coordinava la política als països del bloc comunista
1. La formació de blocs antagònicsEL BLOCATGE DE BERLÍN (1948-49)
- Al 1948, els Estats Units, el Regne Unit i França van decidir ajuntar les seues zones d’ocupació a Alemanya i introduir el marc alemany.
- Com a represàlia, la Unió Soviètica va fer un blocatge terrestre a les zones de Berlín ocupades pels altres aliats que va durar quasi un any. Els aliats van fer un pont aeri amb Berlin i van fer fracassar el blocatge
1. La formació de blocs antagònics
Es creen dos nous estats
República Federal Alemanya (RFA): capitalista i de l’OTAN
República Democràtica Alemanya (RDA): comunista i del Pacte de Varsòvia
El 1958, l’URSS demana que tota Berlín siga de la RDA o que la controle l’ONU per evitar la fugida de gent al sector occidental
EUA es nega i la RDA construeix un mur que divideix la ciutat (1961-89): teló d’acer
1. La formació de blocs antagònics
1. La formació de blocs antagònics
Aliances delsEstats Units
Tractat de l’Atlàntic Nord (origen de l’OTAN, 1949): Europa Occidental, EUA i Canadà
Els EUA va promoure altres amb països de l’Orient Mitjà, Àsia i Oceania
Aliancesde l’URSS
Amb Europa Oriental: d’ajudaeconòmica (COMECON, 1949) imilitar (Pacte de Varsòvia, 1955)
LA CREACIÓ D’ALIANCES MILITARS
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
Situació internacional d'extrema tensió entre dues potències (EUA i URSS) que inicien una cursa d’armaments i adopten una actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica, però no arriben mai a un enfrontament directe (conflictes perifèrics). Va tindre lloc entre el final de la II GM i l’any 1991.
QUÈ VA SER LA GUERRA FREDA?
Fases
Conflictes armats
Crisis
Formació de blocs
Coexistència pacífica
Retorn a la tensió
Guerra de Corea (1950-53)
Guerra del Vietnam (1957-73)
D’Egipte (canal de Suez, 1956)
De Cuba (1962)
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
Després de la II GM, Corea va quedar dividida en 2 pel paral·lel 38º
LA GUERRA DE COREA (1950-53)Al nord: influència soviètica
Al sud: influència nordamericana
El 1950, el govern comunista de Corea del Nord, recolçat per l'URSS i per Xina, va decidir envair Corea del Sud
Intervenció nord-americana, amb el suport de l'ONU, per a impedir l'avanç comunista
Guerra estancada, pel que al 1953 es signa el pacte de Panmunjom, que va estipular la divisió de Corea en 2 estats
Kim Il-Sung, cap de l'Estat de Corea del Nord, 1948-1994
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA GUERRA DE COREA (1950-53)
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
Masacre en Corea, Pablo Picasso, 1951. Museo Picasso de París
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
Després de la II GM, Indoxina es va alçar contra la metròpoli (França), que va patir la derrota de Dien Bien Phu (1954), el que va comportar la independència i la formació de 3 estats: Laos, Cambodja i Vietnam
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-73)
Vietnam va quedar dividida en 2 pel paral·lel 17º
1r – Guerra d'independència de França
El nord: comunista i prosoviètic
El sud: prooccidental
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
El líder comunista de Vietnam del Nord, Ho Chi Minh, va anunciar la invasió del sud per a unificar el país.
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-73)
2n – Guerra del Vietnam
Els comunistes de Vietnam del Sud van fundar el Front Nacional d'Alliberament i el seu grup armat es deia el Viet-cong.
El conflicte va endevenir un altre escenari de la Guerra Freda, que també va afectar a Laos i a Cambodja
Nord: suport de l'URSS
Sud: suport dels EUA
Guerra llarga i difífcil
EUA es derrotada i signa els Acords de París (1973), retirant-se definitivament el 1975
Vietnam es va unificar sota un govern comunista
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-73)
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-73)
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-73)
Diez himnos contra la guerra del Vietnamhttp://elpais.com/elpais/2014/01/13/planeta_futuro/1389636706_945278.html
http://www.letraseningles.es/letrascanciones/traduccionesLO/Marvin%20Gaye-What's%20Going%20On.html
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
EL CONFLICTE DEL CANAL DE SUEZ (1956)
A Egipte es va instaurar una república presidida per Nasser, qui va projectar la gran resclosa d’Assuan i va demanar ajuda econòmica a alguns països
Els EUA li la van negar
L’URSS li la van concedir
El 1956, Nasser va decidir nacionalitzar el canal de Suez, controlat per francesos i britànics
França i G.B. van ocupar militarment la zona
L’URSS va amenaçar amb l’intervenció militar
Els EUA van recomanar als seus aliats que se’n retiraren
Temple egipci de Debod (Madrid), del segle II a.C. Regalat per Egipte a Espanya el 1968, per haver ajudat a salvar alguns temples nubis (com el d’Abu Simbel) per la construcció de la presa d’Assuan
Temple d’Abu Simbel(segle XIII a.C.)
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA CRISI DELS MÍSSILS A CUBA (1962)
Revolució cubana: en 1959 les tropes de Fidel Castro i el Che van acabar amb la dictadura de F. Batista (aliat dels EUA) i van instaurar un règim revolucionari que va nacionalitzar els recursos econòmics
EUA bloqueja econòmicament Cuba
Cuba va demana ajuda militar a l’URSS,que els va enviar míssils nuclears
Estats Units va descobrir els míssils i va ordenar un bloqueig naval. Va estar a punt d’esclatar una guerra nuclear
Kennedy i Khruixov van negociar la retiradadels míssils a canvi de la fi del bloqueig
Cuba es va apropar a l’URSS, declarant-se procomunista i signant acords de cooperació.
Els anticastristes, recolzats pels EUA, van intentar una invasió de Cuba per badia Cochinos que va fracassar (1961)
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA CRISI DELS MÍSSILS A CUBA (1962)
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA CRISI DELS MÍSSILS A CUBA (1962)
3. Crisis i conflictes armats durant la Guerra Freda
LA CRISI DELS MÍSSILS A CUBA (1962)
5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
Entre 1953 (fi guerra Corea i mort de Stalin) i 1979 (Afganistan) s’obri un període de coexistència pacífica entre els dos blocs, basat en:
A l'URSS, el nou líder va ser N. Khruixov(1953-1964)
Desestanilització interna i proposta de convivència pacífica a l'exterior
Als EUA, els presidents D. Eisenhower al seu 2n mandat (1956-60) i J.F. Kennedy (1960-63)
Relacions internacionals menys radicals i més dialogants, sobre tot Kennedy
· El respecte a la integritat territorial· La no-agressió i la no-ingerència en els afers interns de l'altra potència
5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
Kennedy i Khruixov en Viena, juny del 1961
Eisenhower i Khruixov en Washington, 1959
5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
La rivalitat es va traslladar a:
· La carrera d'armaments: míssils, armament atòmic (bomba H, d'hidrogen) i escuts de defensa· La carrera espacial
El 1972, Breixnev i Nixon signen els acords SALT 1 per limitar les armes nuclears i previndre una possible guerra nuclear
Acords per a limitar armes:
El 1968, Breixnev i Johnson signen el tractat de no-proliferació d'armes nuclears
5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
“Els EUA i l’URSS (...), partint de la premissa que una guerra nuclear tindriaconseqüències devastadores per al conjunt de la humanitat, (...) i desitjoses decontribuir a la reducció de la tensió internacional i al reforç de la confiançaentre Estats, han convingut el següent:1. Cada part es compromet a limitar els sistemes de míssils antibalístics (ABM)i a adoptar altres mesures d’acord amb les disposicions d’aquest tractat.2. Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM per a la defensa delterritori del seu país (...) i no desplegar sistemes ABM per a la defensa d’unaregió individual excepte en les estipulacions de l’article 3 d’aquest tractat. (...).”
Tractat SALT I, Moscou, 26 de maig del 1972.
5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
5.- LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79).
El retorn a la Guerra Freda:
Al 1979
Triomf a Nicaragua de la guerrilla del Frente Sandinista, que va acabar amb la dictadura de Somoza
A l’Iran, van enderrocar el govern del xa i es va establir un integrista musulmà
El nord d'Afganistan va ser envait per l'URSS i es va instal·lar un govern comunista
Va reforçar la seua política internacional amb intervencions a Amèrica Llatina (Nicaragua, Grenada)
Va iniciar l'anomenada “Guerra de les Galàxies”, sobre tot amb el president R. Reagan
Als anys '80, els EUA
Invasió dels EUA de l'illa de Granada, 1983
Resistència afganesa contra els soviètics (1980)
5.- El retorn a la guerra freda
5.- El retorn a la guerra freda
L’expansió del comunisme per tot el món (1950-84)
Europa de l’Est (1945) Amèrica Llatina: Cuba (1959) i guerrilles
Àsia: Xina, Corea del Nord, Mongòlia, Vietnam, Laos, Cambodja, Síria i Afganistan
Àfrica: Etiòpia, Líbia, Algèria, Mali, Angola, Moçambic, Tanzània,...
El 1984 els països socialistes suposen més del 25% de la població mundial
6.- Problemes interns dels blocs – BLOC COMUNISTA
Iugoslàvia: el mariscal Tito rebutja el model soviètic i aplicael socialisme autogestionari o capitalisme d’estat
Xina (Mao) i Albània (Hoxha) trenquen relacions amb l’URSS En 1959 i obrin una via pròpia de desenvolupament socialista
La revoltad’Hongria (1956)
Protestes violentes als carrers demanant més llibertat
El primer ministre (Nagy) inclou liberals i socialdemòcratesal govern, s’allunya de l’URSS i abandona el Pacte de Varsòvia
El Partit Comunista d’Hongria demana ajuda a l’URSS,que envia tropes, acaba amb les protestes, canvia el govern
(totalment comunista) i executa Nagy
La “Primavera dePraga” (1968)
Les protestes als carrers fan que el govern de Dubcekdone més llibertats i traga presos polítics de la presó
Les tropes del Pacte de Varsòvia intervenen per aturarles reformes i tornar a la situació anterior amb
la teoria de la sobirania limitada
Dissidències
6.- Problemes interns dels blocs – BLOC COMUNISTADissidències
Josip Broz – el mariscal Tito President de Iugoslàvia
(1953-1980)
Mao Zedong – diringent de la República Popular Xina (1949-1976)
El comandant Castro i el mariscal Tito en la cimera de No Alineats de La Havana (1979)
6.- Problemes interns dels blocs – BLOC COMUNISTALa revolta d’Hongria (1956)
Imre Nagy
Hongaresos a Budapest cremant una bandera de l'URSS (esquerra) i entrada de tancs
soviètics a la ciutat (dalt)
6.- Problemes interns dels blocs – BLOC COMUNISTA
La “Primavera de Praga” (1968)
Alexander Dubcek
Invasió de Praga de les tropes del Pacte de Varsòvia
Amèrica Llatina: Estats Units intervé directament o amb armament i assessoramentmilitar (Nicaragua, Bolívia,...) per acabar amb els intents de revolució comunista,
recolzant colps d’estat i dictadures a través de la CIA ( Pinochet, Videla,...)
Les dissidènciesa Europa
França es nega a acceptar les ordres dels EUA a l’OTAN i estableix relacions amb la Xina comunista
La RFA arriba a acords amb la RDA i inicia relacions amb Polònia i l’URSS
Es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE, 1957),amb l’objectiu de convertir a Europa en una potència mundial
Protestes socials
Contra la Guerra de Vietnam: moviment pacifista
El moviment pels drets civils que demana la fi de la discriminació racial als EUA
Les protestes estudiantils del 1968
El moviment feminista, que lluita per una igualtat plena
Els inicis del moviment ecologista
6.- Problemes interns dels blocs – BLOC CAPITALISTA
6.- El camí cap a la unitat europea.
Des del 1951 comença a construir-se la Unió Europea, encara inacabada
1951: Es crea la CECA, amb la RFA, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg
1957 (Tractat de Roma): Es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb elssis països anteriors (lliure circulació, aranzels únics, Política Agrària Comuna)
En 1990 (Tractat de Maastricht), la CEE passa a anomenar-se Unió Europea(UE) i l’any 2002 comença a circular l’euro com a moneda única
En l'actualitat, formen part de la Unió Europea 28 països
6.- El camí cap a la unitat europea.
Blau: països amb l'euro (19)Verd: països amb obligació d'unir-se a la zona euro (7)Marró: països amb clàusula d'exclusió (2)Morat: zones fora de l'UE que utilitzenl'euro sense acord (2)
7.- La caiguda del bloc comunista – situació ecª.
A partir de la dècada dels ’70 → crisi i productivitat molt baixa Necessitat de reformes
7.- La caiguda del bloc comunista – fi del mur de Berlín i de les democràcies populars (1986-93).
Des del 1986 (Gorbatxov) l’URSS deixa de controlar directament l’Europa de l’Est
Des del 1980 comencen les protestes a Polònia i Hongria Eleccions més lliures
A la RDA les protestes van creixent i, en 1989, la població enderroca el mur de Berlín
Reunificació alemanyabaix el model capitalista
Entre 1989 i 1991 el comunisme desapareix d’Europa de l’Est: les “revolucions de vellut” a Txecoslovàquia (escindida en dos), Polònia, Hongria,Romania i Bulgària (assassinat de Ceaucescu)
Durant la dècada dels ’90 Albània i Iugoslàvia deixaren també de ser comunistes
7.- La caiguda del bloc comunista – el desmembrament de l’URSS.
Des del 1986 Gorbatxov enceta un procés de reformes conegut com a perestroika iglasnost encaminat a obrir el país, donar més llibertats, convocar eleccions amb mésllibertat, reduir les despeses en armament i deixar de controlar els països socialistes
1989: revoltes nacionalistes a Letònia, Lituània i Estònia → URSS els dóna autonomia
1990: eleccions amb més llibertat a la Federació Russa → Boris Ieltsin nou president
1991: intent de colp d’estat dels generals comunistes per a frenar les reformes
El colp fracassa, Ieltsin es farà amb el poder i acabarà amb el comunisme a Rússia
En desembre del 1991 les repúbliques soviètiques es separen i l’URSS deixa d’existir
La Guerra Freda acaba amb la victòria dels Estats Units i el bloc capitalista:el món actual es caracteritza per haver una única superpotència dominant (EUA)
