Provaaccésgsfp. CFAM "La Pau"

1

3

La poblaciói el sistema urbà

(2a part)

Geografia

LES MIGRACIONS

Causes dels moviments migratoris

- Causes demogràfiques i econòmiques. Bàsicament, a causa de l’atur, per

un costat, i de la necessitat de mà d’obra, de l’altre: emigració camp-ciutat

(s. XIX i XX), emigració espanyola a Amèrica Llatina o a Europa occidental.

- Causes per catàstrofes naturals. A causa de terratrèmols, sequera,

plagues a les collites: fil·loxera durant el segle XIX.

- Causes polítiques. A causa de les guerres: després de la Guerra Civil

(Mèxic, França...)

- Causes socioculturals.Atracció per la democràcia o per una jubilació més

plàcida: jubilats alemanya instal·lats a la costa mediterrània.

Conseqüències dels moviments migratoris

- País origen. Disminueix l’atur però suposa la pèrdua de mà d’obra educada

i formada.

- País de destí. Conflictes laborals (salaris a la baixa), degradació o

xenofòbia.

- Persona emigrant. Problemes d’adaptació, problemes d’identitat.

Els moviments migratoris a Espanya

- Migracions transoceàniques històriques.

. Segle XV –XIX: migracions de tipus colonial: descobriment

d’Amèrica, emigració a Amèrica Llatina durant el s. XIX i durant el

període 1911-1915 (Argentina).

. 1950: migracions del camp a Amèrica i migracions més de tipus

industrial: A Argentina, Veneçuela i Brasil.

Les migracions interiors

- Les migracions interiors camp-ciutat:

. Durant la 1a meitat del s. XX: Castella, Galícia, Extremadura i interior

d’Andalusia (jornalers, minifundi, mecanització del camp) va portar a

una reducció. La població agrària va passa de 4 milions el 1960 a menys

de 3 el 1970.

- Origen de la migració interior: Pràcticament tot el territori espanyol. Entre

1950 i 1980 van canviar de província 5,4 milions de persones.

Provaaccésgsfp. CFAM "La Pau"

2

- Llocs de destinació: Àrees industrials de Madrid, Barcelona i el País Basc.

També però, la resta de Catalunya, València, Balears... De totes maneres

hi ha una tendència d’instal·lar-se a prop dels lloc d’origen: la població de

Castella es dirigeix a Madrid mentre els andalusos, gallecs i extremenys

van a Barcelona prioritàriament.

Les migracions exteriors

- Migracions Sud- Nord d’Europa: Entre 1950 – 1973 2,6 milions de

treballadors espanyols es van mobilitzar.

. Procedien de quasi tots els territoris espanyols: Andalusia, Galícia,

Comunitat Valenciana, Múrcia i Extremadura.

. Lloc de destí: França, Alemanya i Suïssa.

. La majoria eren homes joves que feien feines poc qualificades a

l’agricultura, la construcció, la indústria i la mineria.

Conseqüències de les migracions exteriors

- Disminució de la població i de l’atur, especialment dels joves.

- Econòmicament, va suposar una entrada massiva de divises.

- Socialment, van provocar desarrelament i els problemes derivats de les

difícils condicions de vida i de treball del lloc de destí.

- (La crisi econòmica de 1973 va posar fi a les grans migracions exteriors).

La immigració espanyola

- Tipus d’immigrants

- Persones jubilades procedents d’Europa Central i del Nord.

- Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell professional,

artistes i gent de la cultura.

- Refugiats polítics.

- Emigrants procedents de països més pobres: Àfrica, Amèrica Llatina, est

d’Europa i Àsia. Molts d’ells pateixen l’extorsió de xarxes clandestines de

transport, màfies i alguns arriben amb pasteres o amagats en camions.

- Població estrangera a Espanya

- Des de l’any 2000 Espanya ha estat el país del món que ha rebut més

immigrants (el 1r: EUA) i ocupa el lloc número 10 per la quantitat de

població estrangera que viu en el seu territori.

- Per sexes, la població està equilibrada.

- Per edats, la població de 16 a 44 anys representa el 64% (a Espanya és del

44,6%).

- Per nacionalitats: Rumania i Bulgària; Marroc; Amèrica Llatina (Equador,

Colòmbia i Bolívia; països de la UE.