Prova accés gsfp. CFAM "La Pau"

3 La població i el sistema urbà (1a part)

Geografia

1. La població: conceptes bàsics i paraules clau

- Concepte de cens i característ iques. Dist inció entre població de dret , població de fet i padró municipal.

- Un cens és e l recompte de la població d ’un país en un moment determinat que ens aporta mol ta informació sobre el volum de la població d’un l loc, la seva composició per sexes i per edats, estat c iv i l , d imensió de la famíl ia,n ivel l d’estudis, professió, rendes de què disposa, etc. Es fan els anys acabats en 1.

- El padró municipal és un registre local que comptabi l i tza naixements, defuncions, canvis de residència, la nacional i tat , l ’estat c iv i l ,e l n ivel l d ’ instrucció i la professió en l ’àmbit municipal . S’actual i tza constantment.

- La població de dret és la suma de les persones residents presents i absents en un municip i en el moment censal .

- La població de fet és la suma de les persones residents presents i dels transeünts d’un municip i en el moment censal .

2. La distribució territorial de la població

- Una distribució desigual a Espanya.

- El volum de la població espanyola (47 mi l ions d’habi tants) , en comparació a les x i f res dels països de l ’entorn europeu, és considerable però la densi tat (91 habi tants per Km 2) és menor, per la qual cosa Espanya és poc poblada . Amb tot, la densi tat mi t jana és un valor poc signi f icat iu,perquè la població espanyola es reparte ix de manera mol t desigual .

- Les regions més poblades són les s i tuades al costat de les costes i a les val ls adjacents: Barcelona i àrea metropol i tana,València, Alacant-Elx-Múrcia, Sevi l la-Cadis-Màlaga-Granada, Guipúscoa-Biscaia-Cantàbr ia, Gi jón-Oviedo i la Corunya-Vigo. També les I l les Balears i les I l les Canàr ies. Com a excepció, a l ’ in ter ior de la Península hi destaca Madr id, la c iutat més gran d’Espanya que s’estén cap a Toledo i Guadalajara. També cal assenyalar Saragossa i Val ladol id.

1

Prova accés gsfp. CFAM "La Pau"

- Les regions menys poblades es troben si tuades a l ’ in ter ior : par t de les dues Castel les, de la Comunitat d ’Aragó, d’Extremadura i de Gal íc ia.

- La distribució de la població catalana.

- La població catalana (7,5 mi l ions) es distr ibueix de manera desigual a l terr i tor i , la qual es concentra major i tàr iament a Barcelona i la seva àrea metropol i tana (e l 74 % viu a la província de Barcelona).

- La densitat de la població de Catalunya és elevada (224 h/km 2 ) , tot i que hi ha mol tes d i ferències entre les comarques. La densi tat de Barcelona (16.000 h/km 2) és la més al ta del món.

• Les comarques més poblades estan si tuades a la façana marít ima que va des del Maresme f ins el Tarragonès, i a les comarques del Val lès Or iental i del Val lès Occidental .

• Les comarques menys poblades són si tuades a l ’ in ter ior de Catalunya i a l Pir ineu l le idatà.

3. El moviment natural de la població

- Conceptes: natalitat , mortalitat , creixement vegetatiu i fecunditat .

• La taxa de natalitat indica el nombre de nascuts v ius durant un any per cada mi l habi tants d'una població concreta. La fórmula ut i l i tzada per a l seu càlcul és la següent:

Taxa de natalitat = ( Nombre de naixements en un any / Població total ) x 1000

-Població espanyola-Des del començament del segle XX f ins el 1990 la

població espanyola ve def in ida per uns índexs de fecundi tat més baixos d’Europa i un envel l iment progressiu de la població. A part i r del canvi de segle hi va haver un repunt de la natal i tat , degut a l ’arr ibada a l ’edat fèr t i l de les dones nascudes en els anys de for t cre ixement demogràf ic, com també per l ’arr ibada massiva d’ immigrants estrangers joves. A causa de la cr is i econòmica, però, que disminuirà el nombre d’ immigrants a més d’afegir l ’entrada a les edats fecundes de generacions amb poques dones, els estudis auguren una reducció de la població espanyola.

2

Prova accés gsfp. CFAM "La Pau"

-Població catalana- Des de l ’any 1996 hi ha hagut un cic le a lc ista de la

natal i tat a causa dels f i l ls dels qui van néixer durant els anys de gran creixement demogràf ic. Aquest c ic le alc ista sembla que s’està esgotant, perquè entraran en edat de tenir f i l ls generacions menys nombroses, i la cr is i econòmica reduirà la immigració.

• La taxa de mortalitat indica el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mi l habi tants, durant un any. La fórmula ut i l i tzada per a l seu càlcul és la següent:

Taxa de natalitat = ( Nombre de defuncions en un any / Població total ) x 1000

- Població espanyola- Al l larg del segle XX, la morta l i tat a Espanya ha

caigut a causa del descens important de la mortal i tat in fant i l i de l ’augment de l ’esperança de vida. A part i r de 1985 es va registrar un augment l leuger de defuncions, a causa de l ’envel l iment progressiu de la població. Les causes pr incipals de mort són les malal t ies cardiovasculars (+ 45anys) i e ls accidents de trànsi t i la s ida (15-44 anys). La taxa de morta l i tat in fant i l és mol t baixa.

- Població catalana- La taxa de morta l i tat és baixa mentre que

l ’esperança de vida augmenta.• La taxa de creixement natural (o vegetatiu ) és la

di ferència entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions d'una població. La fórmula ut i l i tzada per a l seu càlcul és la següent:

Taxa de creixement natural = (Taxa de natalitat – Taxa de mortalitat)

- Les previs ions de l ’ Inst i tut Nacional d’Estadíst ica indiquen que la població espanyola podr ia arr ibar a un creixement vegetat iu per sota de l ’1 ‰ el 2017.

• La taxa de fecunditat general és la relació entre e l tota l de naixements durant un any i la població femenina en edat fèr t i l . La fórmula uti l i tzada per als seu càlcul és la següent:

Taxa de fecunditatl = (Total de naixements en un any/ Població femenina entre 15-49 anys) x 1000

• L’ índex global de fecunditat (o índex sintètic de fecunditat ) indica el terme mit jà de f i l ls que una dona

3

Prova accés gsfp. CFAM "La Pau"

t indr ia s i v isqués f ins a la f i de la seva edat reproduct iva i t ingués f i l ls d 'acord a la taxa de fer t i l i ta t per a cada grup d'edat. Una taxa de fecundi tat de 2,1 f i l ls per dona és considerada, teòr icament, com a taxa de reemplaçament poblacional, ja que permet estabi l i ta t en la població tota l d'una regió o país.

ISF = (Σ taxes de fecunditat específica) x 1000

4. L’estructura de la població

- La piràmide d’edats

• Una piràmide de població és la gràf ica que representa l 'estructura segons sexe i edat d'una població .

És tracta d'una gràf ica de barres hor i tzontals doble.

• A l 'e ix ver t ical (Y) es representen els intervals o grups d'edat (normalment en intervals de 5 anys).

• A l 'e ix hor i tzontal (X) el percentatge de la població de cada grup (corresponent el 100% a la població tota l ) . A l ’esquerra s’hi s i tuen els valors de la població mascul ina, i a la dreta, els de la femenina.

- La piràmide d’edats d’Espanya

• El t ipus de pi ràmide d’Espanya és contract iva, és a d ir , pròpia de països econòmicament desenvolupats, i es caracter i tza per una natal i tat baixa i una esperança l larga de vida. La pi ràmide d’Espanya el 2008 presenta les caracter íst iques següents:

Un estrenyiment dels pr imers esglaons de la pi ràmide a causa d’una disminució notable de la natal i tat a part i r de 1979.

Un eixamplament notable en edats compreses entre e ls 30 i e ls 39 anys: població espanyola nascuda a l ’e tapa de creixement demogràf ic (1969-1978) + població immigrant.

Esglaons super iors es desenvolupen en al tura i en al t i tud: un percentatge elevat de població v iu mol ts anys.

4

Prova accés gsfp. CFAM "La Pau"

Reducció for ta en la població entre 65-69 anys, derivada de la Guerra Civi l i de la immediata postguerra.

El nombre de naixements ha estat l ’habi tual (+homes que dones) però el percentatge tota l és super ior a les dones (50,6%) en contraposic ió a ls homes (49,4 %).

La baixa natal i tat i l ’augment de l ’esperança de vida provoca un procés d’envel l iment de la població espanyola, la qual cosa planteja interrogants re lacionats amb el manteniment de les pensions i la disponib i l i ta ts de serveis socia ls i sani tar is suf ic ients.

- La piràmide d’edats de Catalunya

La piràmide de població catalana mostra de manera general una natal i tat baixa i una esperança de vida elevada.

Una l leugera ampl iació de la base de la pi ràmide, que suposa un augment dels naixements en part per la migració procedent de l ’estranger.

Un augment de l ’amplada de la cúspide pel cont inu ascens de l ’esperança de vida.

5

Prova accés gsfp. CFAM "La Pau"

5. Les migracions interiors i exteriors

- Concepte de migració.

- El saldo migrator i .

- Causes dels moviments migrator is.

6

Prova accés gsfp. CFAM "La Pau"

- Conseqüències dels moviments migrator is.

7

Prova accés gsfp. CFAM "La Pau"

- Tipus de moviments migrator is.

8