La Victòria de Samotràcia

Autor: atribuït a Pitòcrit de Rodes (pithokristos) Època: 190 aC. Mida: 245cm Material: Marbre Estil: Escola de Rodes. Grec hel·lenístic Ubicació original: Santuari dels Cabirs a l‟illa de Samotràcia Ubicació actual: Museu del Louvre

F. Lucena

1. Context històric Després de la mort d'Alexandre el Gran els seus generals es varen repartir

l'Imperi, aquest fet va donar lloc a vint anys de lluites per obtenir el poder.

L'enorme imperi d'Alexandre el Gran es va repartir a la seva mort de la

següent manera: • Àsia per Antígon Monòftalmes. Era el que tenia més poder i més

extensió de terres. Els seus successors donarien lloc posteriorment a la Dinastia Antigònida a Macedònia.

• Egipte per a Ptolomeu que va esdevenir la dinastia més estable de totes, (Dinastia Ptolemaica).

• Tràcia i Àsia Menor per a Lisímac. • Babilònia i Síria per a Seleuc, (dinastia Selèucida). S'entenia per Síria a

una enorme extensió de terres que arribaven fins a les fronteres amb l'Índia.

• Grècia i Macedònia per a Casandre, fill del veterà general Antipatre.

Els ptolemeus, governen Egipte entre el 323 aC i el 30 aC. El primer rei fou Ptolomeu I Soter, que era un general d'Alexandre el Gran que va rebre el govern d'Egipte a la mort d'Alexandre el 323 aC i va assolir el títol reial el 305 aC. Fou el sobirà que va introduir l'hel·lenisme a Egipte.

• L'Imperi Selèucida (Àsia) fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran. L'imperi Selèucida va ser fundat per Seleuc I Nicàtor, després de la derrota i mort del general Antígon Monòftalmes. L'imperi fou establert a l'any 305 aC, en plena edat hel·lenística.

• Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC. El 204 aC adoptà el títol de Megas Basileos (gran rei) propi dels perses i per això se'l coneix com "el gran".

Nike de Paionios en el museo de Olimpia

Obra de Paionios de Mende de Chalkidike.

Dedicada als pobles de Mesene i Naupactos per

la victòria sobre els espartans en Spactheria (425 a.C.). Esculpida al

voltant de 421 a.C. el cos te una alçada de 216 cm Fou descoberta per un

grup d‟ arqueòlegs alemanys en el santuari d‟

Olimpia, el 1875.

Antecedents

2. Anàlisi formal

• La Victòria de Samotràcia (en grec Νίκη τῆς Σαμοθράκης, Niki tis Samothrákis o Níke tes Samothrákes) és una escultura de marbre que representa la deessa Atena Nike (Atena portant la victòria), pertanyent a l'escola de Rodes del període hel·lenístic. Actualment l'original -del qual part d'un ala s'ha reconstruit a posteriori- es troba al Museu del Louvre, tot i que n'hi ha còpies a Grècia i a Montpeller, per exemple.

• Té una alçada de 245 cm i es va elaborar en marbre cap a l'any 190 a.n.e.. Amb la tècnica del biudatge o talla. Consisteix a treure partícules al bloc ja escalabornat fins a obtenir la figura desitjada. Antigament la talla s'efectuava amb instruments de ferro. En algunes escultures encara s'observa el senyal de punxons i cisells.

PROCÉS d’ESCULPIR ESCULTURA DE MARBRE 1.Es realitza un model en terracota per a que el comitent pogués saber què

s’anava a fer i perquè l’artesà pogués delegar als seus deixebles. 2.Després es buscava un bloc o estrat de marbre, un bloc cúbic amb les

proporcions adequades i per no trobar-se esquerdes a dins. Per alleugerir el pes, la figuras’esbossava a la mateixa pedrera i es deixava amb la forma que tidria amb 1 o 3cm de més del que finalment seria.Sabem que és així perquè a les pedreres de Naxos s’han trobat figures quequedaren sense realitzar-se perquè tenen imperfeccions, forats...

3.Es transportava amb vaixell, per rius o mar, perquè era la forma més fàcil, ràpida i segura.

4.Al taller se li dona la forma definitiva. Les eines que s’usen són : -“Cincel” punxegut, que es colpejava contra la superfície de forma obliqua Es polia amb pedra pómez Es retocava amb un cisell tallant (parpelles, plecs del vestit...) A més s’usaven el cisell de cap rom i un “taladro” continu. 5. Se suposa que l’acabat definitiu no es feia fins que estava col·locada (sobretot

lesmés grans) per por a què es fes malbé la superfície.Normalment les escultures no estaven fetes per blocs sinó que s’ensamblaven lesparts. Si l’escultura tenia vestit, aquest tapava les juntes.

• La figura femenina de la Victòria amb ales es posa sobre la proa d'un navili, què actua de pedestal de la figura femenina, el cos de la qual presenta una lleu i graciosa torsió.

Les robes s'adhereixen al seu cos deixant intuir la seva anatomia;

tractament que recorda la tècnica de "panys molls" de Fídies

Les robes agitades pel vent li confereixen un dramatisme, joiós en aquest cas, molt caracterísitc de l'escola escultòrica rodia.

El mant fa un rotlle sobre la cuixa dreta per caure després entre les cames, donant lloc a una composició molt característica de les figures femenines de la mateixa època.

Abundància de plecs a la part inferior de

l‟escultura organitzats en diferents

direccions, donen la impresió de que la

Victòria s‟enfrenta a un veritable remolí que vol

atrapar-la.

La vestimenta es projecta amb

rotunditat cap enrrera al costat dret del

personatge

El seu nom, Victòria, evoca un triomf militar. Les seves ales e plomes semblen fer referència a la llibertat que dóna el vol. El cos petreo, vestit amb una subtil tela i les insinuants corbes femenines ofereixen una carga d‟erotisme a l‟escultura. La posició avançada de la cama dreta denota fermesa però , a l‟hora confereix sensació de lleugeresa. Trobem a faltar el cap i els braços, però podem imaginar la gran bellesa i els moviments acords amb la formosa figura. Al seu voltant es pot sentir l‟olor a mar i si prestem atenció podríem sentir l‟ oleatge, mentre un fort vent s‟agita contra l‟escultura.

La longitud de les ales i la seva disposició de les plomes, sotmeses al ritme i la direcció del vent. Tot plegat la figura transmet una delicada sensació de moviment i inestabilitat.

3. Estil

• Tot i no conèixer amb certesa l‟autor de l‟ obra, sembla no haver-hi dubtes sobre la seva pertinença a l‟Escola de Rodes.

• L‟ autor representà el moment en que la Victòria alada es posa

sobre la proa d‟un vaixell fent front al propi moviment del mateix i a la força del vent.

• S‟ aconsegueix un dels moments àlgids de la escultura no solament

hel·lenística, sinó de tota la cultura grega antiga, per no dir de totes les èpoques.

• Accentuació de les formes, que ens porta a un “barroquisme” i que es manifesta en els sentiments, major moviment i gran varietat d‟ actituds

Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC)

• - Trenca amb la serenitat i l‟equilibri clàssics. Teatralitat. • - Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments) • - Més moviment i dinamisme • - Importància al grups escultòrics • - Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat. • - Temes anecdòtics (Nen de l‟espina) • - Busquen provocar sensacions immediates • - Els artistes es recreen en el seu art i busquen resoldre

problemes tècnics.

Dins l’etapa hel·lenística hi trobem una sèrie d’escoles destacades: • Pèrgam: destaquen els relleus i l‟altar de Zeus, de l‟època d‟Eumenes

II, grups que representen la lluita d‟aquest regne contra els gals (Gal moribund, Gal suïcidant-se, d‟Epígon) Epígon en serà un escultor destacat (tema dels gals invasors).

• Rodes: afany pel colossalisme i per l‟expressió del dolor i el

moviment contorsionat. Escultors: Cares de Lindos: El Colós de Rodes. Pitòcritos: Victòria de Samotràcia. El Toro Farnesi. Agesandre, Aternodor i Polidor: Laocoont i els seus fills.

• Alexandria: Estàtues de nans, negres, escenes costumistes…

L'Al·legoria del Nil

. Atenes: es fan moltes còpies, més o menys lliures del passat (Tors Belvedere, d‟Apol.loni, Jove orant de Boethas...)

• Antioquia: la Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat

Escola d’Alexandria: Al·legoria del Ni

Tors Belvedere, Escola d’Atenes

Gàlata ferit, Escola de Pèrgam

El Toro Farnesi

El Colós de Rodes

Escola de Rodes

Laocoont

4.Interpretació – significat - temàtica

• La figura femenina representa a la deessa

Niké ( Victòria). Capaç de còrrer i volar a gran velocitat. Era considerada portadora de bona sort. Acostumava a anar associada a algú altre deu com Zeus i Atenea.

• Desprès de la batalla de Salamina 480 a.n.e. és associada i identificada amb la mateixa Atenea filla de Zeus.

• Destaca el seu temple a l‟ acròpolis d‟ Atenes.

• La representació més coneguda és la mateixa Victòria de Samotràcia.

Va ser descoberta al 1863 a l'illa de Samotràcia, pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg aficionat.

5.Funció

Quan es va descobrir, es va pensar que la va fer Dimitri Poliorcetes per commemorar la victòria naval en Salamina sobre la flota de Ptolemeu Sòter, cap al 306 a.C, ja que en les monedes emeses entre el 244 i el 288 a.C apareixia l„ imatge de l'escultura.

Encara que més tard van veure que pertanyia a principis del segle II a.C, ja que era més lògic que van elaborar l'escultura per celebrar les victòries sobre Antíoc III el Gran.

La figura femenina de la Victòria amb ales es posa sobre la proa d'un navili, què actua de pedestal de la figura femenina, el cos de la qual presenta una lleu i graciosa torsió.

La veritable meravella és quan s'és als seus peus. Sents com el vent bufa a favor; ets dalt d'una nau solcant la mar Egea camí de la Victòria; saps que ets un defensor de la Llibertat. La seva presència silent et fa tancar els ulls i meditar la nostra existència.

Els comitents de l‟obra no solament commemoraren un triomf bèl·lic; també van fer un cant, una al·legoria a les forces de la naturalesa, al vent i al mar. Sempre, però, sota antropocentrisme que va caracteritzar la cultura grega van deixar constància de que aquestes forces naturals podien ser dominades per la figura d‟una Victòria. Amb forma humana, encara que tingués ales.

La seva elaborada talla i posició en una de les més àmplies sales del Museu del Louvre, que la fan ser objecte de les mirades de milers de persones cada dia, han fet d‟ ella una de les més conegudes escultures del món grec. la Victoria de Samotràcia.

Altres interpretacions del mateix tema

Yves Klein

Yves Klein (Niça, 28 d'abril de 1928 - París, 6 de juny de 1962) va ser un artista francès considerat com una important figura dintre del moviment Neo-Dadà entre d'altres.

La firma esportiva Nike, pren el seu

logotip de l‟ala dreta de l‟ Atenea Niké o

Atenea alada.

La Victòria de Samotracia