EL VIDRE

Almudena Gómez Daniel ComasMarc PuyueloAdrià Jorge

QUÈ ÉS EL VIDRE?

El vidre és una matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina.

Substància dura i trencadissa quan és freda (es torna pastosa cap als 1000ºC), transparent o translúcida, resistent a la majoria d'agents químics ordinaris, es dissol amb àcid fluorhídric.

S'obté per la fusió de sílice, potassa (o una mica de sosa) i altres elements en petites quantitats.

Per donar-li color s'hi afegeixen òxids metàl·lics

OBTENCIÓ DEL VIDRE

Els primer materials per obtenir el vidre són potassi, silici i calcària.

Per obtenir-lo, s'han de barrejar les matèries primeres, en la proporció adequada. S'hi afegeix vidre ja usat i esmicolat i s'introdueix tot al forn a 1500 graus. Dins del forn, les matèries primeres es fonen i es tornen líquides.

Quan la massa es refreda, es torna sòlida, i té les qualitats del vidre. Les tècniques més importants de donar forma al vidre són: el bufat, el premsat i el laminat.

TIPUS DE VIDRE (CLASSIFICACIÓ)

Vidre de finestraEl vidre de finestra, es fabricava utilitzant motlles o

bufant cilindres buits que es retallaven i aplanaven per formar làmines.

En l’actualitat, gairebé tot el vidre de finestra es fabrica de forma mecànica estirant-lo des d’una piscina de vidre fos.

En el procés de Foucault, la làmina de vidre s’estirava a través d’ un bloc refractari ranurat submergit en la superfície de la piscina d’aquest material i es portava a un forn vertical de recuit, d’on sortia.

Vidre de placa El mètode tradicional de eliminar aquells defectes ha

estat usar vidre laminat brunyit i polimentat, conegut com vidre de placa. Aquest es produeix per primera vegada en Saint Gobain (Franca) en 1668.

Avui, el vidre de placa es fabrica passant el material de forma contínua entre dobles rodets situats en el extrem de un crísol que conté el material fos.

Ampolles i RecipientsLes ampolles, pots i altres recipients de vidre es fabriquen mitjançant un procés automàtic que combina el premsat i el soplat. A una màquina típica per bufarampolles, es deixa caure vidre fos en un motlle estret invertit i es pressions amb un rajolí d’aigua d’aire fins a l’extrem inferior del motlle. Després, un desviador baixa damunt la part superior del motlle, i un rajolí d’aigua d’aire que ve des de sota i dona la primera forma a l’ampolla. Un altre d’aigua d’aire li dona les seves dimensions finals.

Vidre òpticLa majoria de les lents que s’utilitzen en ulleres,

microscopis, telescopis, càmeres i altres instruments òptics es fabriquen amb vidre òptic. Aquest es diferència dels altres vidres per la seva forma de desviar (refractar) la llum.

En els últims anys s’ha adoptat un mètode per la fabricació contínua de vidre en tanques revestides de platí, amb agitadors en les càmeres cilíndriques dels extrems. Aquest procés produeix quantitats majors de vidre òptic, amb menor cost y major califat.

Per les lents senzilles s’usa cada vegada més el plàstic en comptes del vidre.

Vitroceràmica

En els vidres que contenen determinats metalls es produeix una cristalizació localitzada al ser exposats a radiació ultravioleta. Si s’escalfa a temperatures elevades, aquests vidres es converteixen en Vitroceràmica, que té una resistència mecànica i unes propietats de aïllament elèctric superiors a les del vidre ordinari. Aquest tipus de ceràmica s’utilitza en l’actualitat en utensilis de cuina, cons frontals de coets o totxos termorresistents per recobrir naus espacials.

LES PROPIETATS DEL VIDRE

Físiques i QuímiquesDensitat: 2.4= vidre comú ;6.5= vidre armat;4.5= vidre plúmbic

Duresa: només el pot ratllar el diamant i aquells que es troben sobre el 7 d'escala Mosh.

Fragilitat: en general són bastant fràgils i els usats en construcció encara més perquè no aguanten deformacions,

ni elàstiques ni plàstiques. Hi ha trencaments com el recuit que fan disminuir la fragilitat, és un escalfament

lent.

Resistència: compressió= 1000 N / mm; tracció= 50 N/mm.

Comportament tèrmic: condueixen malament l'escalfor, i si s'escalfen provoca tensions que fa que es trenqui.

Propietats òptiques: deixa passar la llum, deixa pasar els rajos infrarojos, deixa pasar les ones lumíniques, no deixa passar els rajos ultraviolats.

Gran estabilitat química: el vidre normal es el menys estable, l'ataca l'àcid fluorhídric i la combinació de CO2+humitat elevada. Aquestes condicions es troben en granges i abocadors. Quan més quantitat de silice te el vidre, mes resistent és als agressors químics.

TRANSFORMACIÓ

 1. Buscar la sorra especifica per poder fabricar el vidre i

recollir-la2. Calor Inicial. Aquest procés consisteix en que la pedra es

“caramel·litza”.3. Anem a la fusió. Des del punt de transformació al punt

més elevat de temperatura, s’endureix i forma el vidre 4. Homogeneïtzació de la fusió. Un manteniment amunt

per igualar la temperatura a tot el forn. 5. Refredament final. Un cop superat el recuit podem

apagar el forn i esperar que el forn abast la temperatura ambient. 

FIBRES DEL VIDRE

Es fàcil de tallar i donar forma. Es altament durable. Resistent als agressors químics, exceptuant l'àcid

fluorhídric. Elevada resistència la foc. Es inofensiu davant la possible lesió de l'home. El presenta des de panells durs fins a mantes

totalment flexibles. En contacte amb l'aigua perd les seves propietats

aïllants.

APLICACIÓ

El vidre s’utilitza molt en la vida quotidiana. Per exemple es pot utilitzar per fer finestres,envasos de vidres,ampolles,ulleres,lents de les càmeres....