Embed Size (px)
DESCRIPTION
Desembre 2013
Citation preview
INFORMATIU MENSUAL VallVidrera | Collserola
personespersonatges
Montse Ballesté, presidenta de la Penya Barcelonista pàgs. 8 i 9
aVVinforma
Salvem la Festa Majorpàg.3
Núm.218__deseMbre2013
collserolaclub
Campanya compostatge casolà pàg. 13
Bona Fira de Nadal i Feliç any 2014
gentd’aquíSi voleu que surtin publicades, deixeu les dades de naixements, casaments, de-funcions, etc. a la bústia de La Vall de Vidre a la KKTUA o del Centre Cívic, o envieu-les a [email protected], abans del dia de reunió de tancament previst en l’agenda de La Vall de Vidre.
informaciódebarri
Consell de Redacció: Roser Argemí, Isabel Fernández, Jacqueline Jacquet, Ma. Antònia
Juan, Laura Prat, Cisco Tomàs
Col·laboradors habitualsMaïthé Chansard, Jordi Coll,
Lourdes Llauró, Tristán Quintana, Clara romaní
Disseny i maquetació: Natàlia Arranz
Tancament de l’edició: 25 de novembre de 2013
Tirada: 500 exemplars
Distribució: Centre Cívic, Llibreria KKTUA i altres establiments
del barri
Periodicitat: El primer dissabte de cada mes (llevat del mes d’agost)
Edició
D.L. B-8389-2007
Centre CíViC VaLLVidrera Vázquez MontaLbán
C/Reis Catòlics 16-3408017 Barcelona
Telèfon: 93 406 90 53www.ccvazquezmontalban.com
Amb el suport de:
216OCTUBRE 2013
Podeu consultar els números endarrerits de La Vall de Vidre al blog
de l’associació de veïns. www.vallvidrera-aavv.
blogspot.com
Lavalldevidre és una publicació gratuïta.
El cost d’impressió d’un exemplar és de 0,75 euros.
El cost total de la publicació es finança amb els anuncis
dels comerciants i amb l’aportació de l’Associació
de veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera, que cobreix la resta. L’equip de redacció i maquetació hi col·labora
de franc.
Quan l’hagis llegida, no la llencis.
Passa-la!
aVVinforma
Salvem la Festa Major de Vallvidrera Pot desaparèixer per falta de col·laboració dels veïns.
Com diu la dita “si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit!”. Doncs bé, l’any passat ja es va fer una crida a tots els veïns i veïnes demanant col·laboració per a dur a terme la festa d’enguany, o no es faria. Finalment es va realitzar gràcies a uns pocs voluntaris amb ganes i il·lusió. L’experiència ha estat molt positiva però impossible de mantenir, ja que som pocs, i alguns, aquest any, ja no tindrem la possibilitat de dedicar-nos-hi tant com voldríem.
Abans de seguir voldria agrair especialment la bona disponibilitat, les ganes, la feina ben feta i el bon humor d’alguns veïns i integrants d’entitats, com els Joves de Vallvidrera i el Centre Cívic, per exemple, i no puc esmen-tar a tothom que hi ha participat perquè segur que me’n deixaria més d’un; gràcies a tots!
Ens agrada gaudir de la Festa Major del barri, però, pel que he viscut, ens agrada trobar-ho tot muntat, participar en el que ens convé i marxar! Després anem explicant el que ens ha agradat, el que no, el que haguéssim fet diferent, el que no haguéssim fet… Doncs això és participació! És una festa del poble i per al poble, per tant l’han d’organitzar els veïns del poble.
Tornem a estar pràcticament en el mateix punt que l’any passat i només existeixen 2 possibles sortides:
1. El poble de Vallvidrera deixa de tenir Festa Major, de moment la més probable.
2. El poble de Vallvidrera participa activament, cadascú a la mida de les seves possibilitats, i fem una Gran Festa!
Implicar-se en l’organització de la Festa Major és molt senzill, només re-quereix una mica de dedicació i una dosi de voluntat.
Què suposa participar en l’organització de la Festa?
- Triar l’activitat que més t’atrau i formar part d’una comissió per a dur-la a terme, participant únicament d’una part d’aquesta petita parcel·la de la Festa, o, fins i tot, pots fer-te’n responsable, tu tries.
- Participar en alguna reunió per consensuar el programa, aportar idees, opinions, organització, etc.
- Col·laborar a buscar gent que en vulgui formar part.
Amb l’experiència recollida actualment, no volem que ningú cregui que la dedicació i temps que haurà d’invertir serà superior al que es veu capaç, ja que l’organització en petites comissions ens permet distribuir la feina i que cadascú aporti només allò que pot. Unes poques hores del vostre temps permetrà un gran resultat! Però cal ser uns quants per gaudir d’una Festa participativa i al gust de tots.
Aquesta es la última crida que fem des de l’actual comissió de festes de l’Associació de Veïns i Veïnes. En cas que no trobem suficients persones amb ganes de continuar organitzant la Festa Major de Vallvidrera, aquesta s’anul·larà.
Per tot això fem una última convocatòria per salvar la festa: animem i con-voquem a tots els veïns i veïnes que vulguin ajudar, participar, opinar, etc. a una darrera reunió! Si hi ha prou assistència com per a poder formar les comissions necessàries per tirar endavant amb la nostra Festa, així ho farem. D’altra banda serà el final d’un cicle. Ara ja només depèn que vosal-tres, veïns i veïnes, tingueu ganes que continuï la Festa!No ens omplim la boca explicant que som un poble i no actuem com a tal: siguem un poble!
CONVOCATORIA: Dimecres 18 de desembre del 2013 a les 19h al Centre Cívic
Des del Mas Sauró... ... no aparqueu al Torrent del Rovelló!
Des d’aquest mes de setembre s’ha vist incrementat el nombre de vehicles que aparquen al Torrent del Rovelló. Els ve-ïns que ho patiu, haureu comprovat com la fila de vehicles aparcats s’enfila des de la plaça del Mina Grott fins al Camí de la Font dels Pins. Durant tot el dia la circu-lació de vehicles es dificulta ja que, en ser el carrer de doble circulació, quan baixa o puja qualsevol vehicle sovint s’han de fer maniobres marxa enrere de més de 20 o 30 metres, amb la dificultat afegida quan es coincideix amb algun vehicle o vehicles darrera o que algun d’aquests sigui el bus de barri o algun dels cami-ons que treballen al final del pantà. Per no parlar del perill que implica per a la seguretat dels vianants.
Des de l’associació de veïns hem de-manat a l’Ajuntament que substituei-xi la senyalització vertical existent per una altra que deixi ben clara la prohibi-ció d’aparcar a tot el Torrent del Rovelló i que es reforci amb senyalització horit-zontal –una línia groga al terra-. La se-nyalització actual és molt ambigua i no deixa clara la prohibició. També hem demanat que la Guàrdia Urbana incre-menti la seva presència i les denúncies.
De totes formes, considerem que el problema transcendeix la millora de la senyalització i, fins i tot, l’actuació de la Guàrdia urbana que, per si sola, no pot resoldre el problema. Els vehicles apar-cats provenen en la seva majoria d’altres municipis que utilitzen el nostre barri com a aparcament-enllaç dels FGC i, cal reconèixer-ho pels vehicles de veïns que no troben lloc a l’aparcament reser-vat. És imprescindible que s’avanci en l’extensió de la tarifa integrada fins a l’estació de Sant Cugat i que es millo-rin els mecanismes d’accés i control dels aparcaments reservats als veïns que, ac-tualment, sabem que estan ocupats per vehicles no autoritzats.
A.V. STA MARiA DE VALLViDRERA-MAS SAuRó
(1) Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán (Tel: 93 406 90 53) / (2) Biblioteca Collserola-Josep Miracle (Tel: 93 406 91 11)
dimarts 3, 19h asseMblea general ordinària i extraodinària, aV. Vallvidrera (1)
dimecres 11, 17:30 h, saC de rondalles: des de sau a la Cellera A càrrec de Lidia Clua (2)
19h, taller blogger. aula multimèdia (1)
dijous 12, 17:15h, Fes la teVa FeliCitaCió de nadal (1)
divendres 13, 20:30h, els Pastorets (1)
dissabte 14, 17:30 i 20:30h, els Pastorets (1)
dissabte 14 i diumenge 15, matí, Fira de Nadal. Plaça Pep Ven-tura
diumenge 15, 18h, els Pastorets (1)
dilluns 16, 19h, reunió oberta la Vall de Vidre, tancament núm. de gener (1)
dimarts 17, 18h, ConCert de nadal A càrrec de la Coral Collserola (2)
dimecres 18, 17:30h, saC de rondalles: Contes a la vora del foc A càrrec de Vivi Lepori (2)
19h, reunió salvem la Festa Major, Comissió de festes (1)
divendres 20, 20:30h, els Pastorets (1)
dissabte 21, 17:30 i 20:30h, els Pastorets (1)
diumenge 22, 18h els Pastorets (1)
Generdivendres 3, Carta al Patge reial (1)
agendadesembre
Entorn 1900Exposició del 7 de novembre de 2013 al 17 de maig de 2014.Arxiu Fotogràfic de BarcelonaPl. Pons i Clerch 2, planta 2ª
Hi trobareu fotografies inèdites de Vallvidrera i altres in-drets de Collserola.
3
De dilluns a divendres de 9 a 20h, dissabte i diumenge de 9 a 16h
T. 93 406 9160
Entre setmana: menúCaps de setmana: “platillos” i racions
Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected],
o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
Centre de Psicologia i PsicopedagogiaTel. 687748788–699117173
Crta. de Sarrià a Vallvidrera 263-265 –08017 [email protected]
www.ingeniumvallvidrera.com
aVVinforma
Quin futur volem per al mercat de Vallvidrera?Tal com havien sentenciat des de l’Institut de mercats municipals de Barcelona el febrer del 2006, “la llei del mercat és tancar els mer-cats” (municipals, s’entén??), el 29 d’abril de 2009 l’Ajuntament de Barcelona va tancar el mercat municipal de Vallvidrera com espai distribuïdor d’alimentació (La Vall de Vidre núm. 169, juny 2009).
Durant la legislatura 2003-2007 i pre-veient el tancament del mercat mu-nicipal de Vallvidrera, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi va demanar als veïns propostes per reutilitzar aquest espai públic ubicat al nostre barri.
Un cop tancat el mercat, el novembre del 2009, La Vall de Vidre va fer una en-questa amb diverses propostes sobre els possibles usos del mercat. La parti-cipació va ser molt gran amb resposta de 409 veïns i veïnes, amb 619 opcions marcades. La proposta guanyadora va ser la d’un espai poliesportiu amb pis-cina i gimnàs, que triplicava les vota-cions de la proposta següent, que era la d’una sala polivalent.
Durant la legislatura 2007-2011, el Districte posà en marxa una proposta de convertir el mercat en un espai cul-tural per al barri.
Al mateix temps i al llarg de molts me-sos, les entitats de la muntanya van estar elaborant el “Pla de Futur per als barris de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 2010-2020”, aprovat a finals del 2010, amb propostes consensuades entre totes les associacions dels barris de la muntanya i tots els partits polítics del Districte; entre aquestes propostes no hi figurava la remodelació del mer-cat de Vallvidrera com a prioritària.
Malgrat tot, el districte, continuà amb el seu projecte i tirà endavant l’adjudi-cació de la redacció de l’avantprojec-te del mercat com equipament cultu-ral, amb un import de licitació d’uns 45.000 euros.
S’inicià la legislatura 2011-2015 amb un canvi dels gestors polítics al cap-davant del Districte, fet que comportà també un canvi en les formes de par-ticipació. De moment això ha suposat una major receptivitat, per part del responsable de l’oficina de Collserola, a les propostes i demandes de les enti-tats de la muntanya.
El mateix 2011 el Districte a través del Consell de Barri de Vallvidrera, Tibi-dabo i les Planes, posà sobre la taula la
proposta de la remodelació del mercat per tal que fos valora-da pel teixit associatiu, ja que aquesta important inversió no estava prevista al Pla de Futur consensuat entre tots els barris de la muntanya i aplicable a la legislatura actual. La Comissió de Seguiment del Pla de Futur, aplicant els criteris de priorit-zació consensuats entre tots, va determinar quines actuaci-ons eren prioritàries per tal de no hipotecar les inversions per als altres equipaments previs-tos. Totes les associacions de veïns dels barris de Collserola van consensuar la necessitat que el mercat fos un equipa-ment cultural polivalent no prioritari.
Durant els darrers anys, el mercat, amb una mínima inversió feta pel districte per a la seva adequació –uns 30.000 euros-, ha servit de forma pre-cària, d’espai d’assaig per al grup de teatre del barri.
Les inversions que poden arribar al barri aquesta legislatura estan ja con-sensuades i redactades dintre del do-cument de quaranta inversions priori-tàries als barris de la muntanya.
Propostes actuals
1) La proposta consensuada del Pla de Futur, d’un equipament cultural polivalent. Aquesta proposta no té a dia d’avui, ni data, ni inversió pre-vista al PAM (Pla de Actuació Mu-nicipal) per part dels nostres gestors municipals; les propostes prioritàries estan definides i consensuades.
2) La proposta d’utilització del mer-cat per part d’una empresa cultural privada que el passat mes d’octubre el Districte de Sarrià-Sant Gervasi va presentar a les entitats del barri. En aquesta proposta, per un perío-de de deu anys, l’empresa proposa compartir i deixar utilitzar l’espai a les entitats del barri de forma re-gular i puntual, alhora que ofereix la col·laboració amb propostes cul-
turals. La remodelació prevista i la inversió en l’edifici del mercat – uns 750.000 euros- anirien al seu càrrec.
3) Les entitats culturals i associacions de veïns proposen mantenir l’espai com a públic amb un projecte de promoció cultural del barri.
A tall de conclusió i per poder valorar les tres opcions, creiem que cal:
1) Conèixer el projecte de les entitats del barri.
2) Pel que fa a la proposta de cessió d’ús a l’empresa privada, la possibilitat de negociar les inversions a realitzar i la participació i l’ús de l’espai per part de les entitats dels nostres barris.
3) Pel que fa al Districte i l’Ajuntament, saber els diners disponibles per con-vertir el mercat en un equipament cultural polivalent.
L’associació de veïns aposta prioritària-ment per un equipament públic per al barri. Però finalment serà la comissió de seguiment del Consell de Barri qui decidirà quins són els projectes priori-taris del Pla de Futur.
5lesnostrespàginesgrogues
Des de principis d’any demanem solucions a l’entrada a Barcelona
Més solucions i menys demagògia en el problema dels embussos
En referència a la carta de l’Anna Serrano Luna, indig-nada (com molts llebrencs) per la cua de la Carretera de Vallvidrera, m’agradaria comentar alguns punts:
•Tal i com indiquen els experts en gestió de cues imobilitat, els problemes no vénen degut per si s’ha afegit algun semàfor addicional al recorregut (tota escola ha d’estar envoltada de semàfors que facilitin la mobilitat dels escolars i els protegeixin del trànsit rodat).
•Tampoc l’actitud més o menys activa de la GuàrdiaUrbana en regular el trànsit podrà posar remei a les cues que es generen en certs moments del dia.
•El problema principal de les cues, i en això elscomerciants de Vallvidrera són els primers a reconèixer-ho, és l’increment del nombre de vehicles que utilitzen la Carretera de Vallvidrera com a via d’entrada des de Sant Cugat, la Floresta i altres pobles del Vallès Occidental per entrar a Barcelona, per tal d’evitar (comprensiblement) el peatge dels túnels.
•Lasituaciónomésescorregiràquans’adrecielproblemareal i es faci una regulació de l’ús de la Carretera de Vallvidrera.
AtentamentARiADnA CoLLET i LozAno
Continua sent un caos
collserolaclub
Concurs de logotips del Grup Muntanyenc de CollserolaAl Grup Muntanyenc de Collserola, nascut a la prima-vera d’enguany, ens manca un logotip que ens identifi-qui. Per això hem organitzat el present concurs.
BASES:Concurs obert a tot quisqui.El logo ha de ser en blanc i negre i pot contenir, o no, les inicials o el nom de Grup Muntanyenc de Collserola.-Per principis muntanyencs, no s’admetrà la caricatura de cap polític com a logo o mascota del GM Collserola.
Format d’entrega:-a través de correu electrònic: millor format vectorial o sinó en format jpg, mínim 300 ppi.-personalment: tamany mínim 10x15cm, dins d’un sobre.En ambdós casos s’adjuntarà l’àlias, un telèfon i mail de contacte de l’autor/a.
Termini: 30 de gener 2014
Entrega: Personalment al Centre Cívic de Vallvidrera en un sobre dirigit al Grup Muntanyenc Collserola o per mail a: [email protected]
Jurat: L’elecció del logo es discutirà tant a la re-unió com a la primera sortida de febrer del Grup Muntanyenc de Collserola, buscant solucions de consens encara que per arribar-hi haguem de com-partir alguna ampolla. El GMC es posarà en contac-te amb els guanyadors i publicarà els logos al blog: http://grupmuntnanyenccollserola.wordpress.com
Premis:S’escolliran tres logotips finalistes, i d’aquests, segons el consens del jurat, un primer i segon. Els i les gua-nyadores podran triar, per ordre de resultat, 2 dels se-güents premis:Tenda de campanya / Arnès d’escalada / Podòmetre analògic sense piles / Brúixola de tipus carrera d’ori-entació / Llum leds frontal / Llanterna leds ecòlogica a corda / 2 mapes excursionistes 1:25000 / 2 sorpreses més que anunciarem.
-Els logos premiats seran usats pel GM Collserola per al que cregui convenient, per exemple adhesius, cartells o samarretes.
-El lliurament de premis es farà en un acte cultural que el GMC organitzarà a finals d’hivern. Si no, bus-carem algun punt alternatiu.
-El GMC habilitarà una exposició amb tots els logos participants al Centre Cívic Vallvidrera.
Molta empenta a tots i totes les dibuixants!!
http://grupmuntanyenccollserola.wordpress.com
bústiaobertaPodeu deixar l’escrit (màxim 1.200 caràcters) a les bústies de la Vall de Vidre (al costat de la KKTUA i al Centre Cívic), o enviar-lo a [email protected]. Els escrits, que poden anar amb pseudònim, han d’estar degudament signats. la Vall de Vidre aplega els materials rebuts a la reunió oberta de tancament del número següent, anunciada a l’agenda, en la qual es decideix els textos a publicar al número immediat segons l’ordre d’arribada i l’espai disponible a cada secció. la Vall de Vidre es reserva el dret de resumir o extreure el contingut de les cartes que superin els 1.200 caràcters i de publicar aquelles que consideri adients, i no es fa responsable del seu contingut.
Vallvidrera ciudad dormitorioDurante mucho tiempo ha corrido el mito que Vall-vidrera era un lugar donde sus habitantes solo venían a dormir, pero hay que reconocer que en los últimos años esta tendencia había cambiado y desde el comer-cio se cubrían casi por completo las necesidades de compra, ha habido momentos de gloria en los cuales era imposible encontrar un local comercial cerrado o en alquiler, pero nunca se había sufrido una crisis tan severa; ahora estamos viendo una realidad, que pare-cía lejana al ver como cerraban comercios sin parar en el centro de la ciudad y parecía que aquí nunca llega-ría, pues ha llegado primero la charcutería, después la pescadería, luego el estanco, ahora la kktua y se pu-ede entrar en un efecto cadena que deje al comercio huérfano y en consecuencia Vallvidrera con muchas posibilidades de convertirse en un barrio dormitorio, con todas las contrariedades que eso comporta.
Por mi experiencia en asociaciones de ámbito co-mercial y después de haber estado ocho años presi-dente de la asociación de comerciantes de Vallvidrera quiero explicar de primera mano cual es el fondo de la cuestión:
El consumo interno ha bajado a niveles nunca vis-tos, esto es a consecuencia de la alta tasa de parados que hay y en una parte muy relevante en la falta de crédito a Pymes y particulares, en consecuencia ha derivado en una desconfianza en los distribuidores que en la gran mayoría de los casos obligan a pagar en riguroso contado, cosa que conlleva a comercios desabastecidos en algunos casos de productos, pero el kit de la cuestión y de lo que nadie habla es que una vez dadas estas circunstancias todo el modelo económico, comercial se ha roto ya que todo estaba pensado para una sociedad de consumo masivo y con unos márgenes comerciales ridículos; si a esta situa-ción le añadimos las compras por Internet, grandes superficies(en exceso etc.) los días del pequeño co-mercio están contados.
Después de esta reflexión no se me ocurre otra cosa que es tan sencilla como que si queréis comer-cios en el barrio sois vosotros los que tenéis que co-laborar, es el momento y se debería hacer en todos los barrios, si no y vuelvo a repetir el modelo catalán de pequeño comercio está muerto, está en vuestras manos intentar contribuir a que permanezcamos abiertos, por mi parte y todos los que me conocéis sabéis que soy una persona muy emprendedora ya he iniciado las bases para mantener algunos comercios abiertos y en breve veréis con agrado algo bueno en el barrio.
Un fuerte saludo a todos en estos momentos tan difíciles y espero que sirva de algo este escrito.
DAniEL DE SiMón
Vallvidrera aixeca’tEstimats veïns, com sabreu fa ja uns quants dies va tancar el nos-tre quiosc, la KKTUA. I la pregunta és, realment era necessari tancar-la? És a dir, no quadraven els números? Ni molt menys sóc un expert econòmic però personalment trobo que un quiosc aquí a Vallvidrera sí que era rendible. Érem bastants els veïns que abans de marxar cap a la ciutat a treballar paràvem a la plaça a fer un cafè i a comprar la premsa. I no només els adults comprà-vem el diari sinó que els més menuts també hi anaven a comprar llaminadures o material escolar. Què farem ara? Bé la resposta és difícil. A més a més de que s’hagi tancat el quiosc, estem parlant que s’ha tancat un dels pulmons del barri, un lloc de trobada i un lloc entranyable on gairebé tothom de Vallvidrera hi haurà estat. També cal remarcar que últimament l’estat de la KKTUA no era el millor tot sigui dit. Per tant des d’aquest escrit faig una crida perquè algú torni a treure endavant aquest negoci. Si mor la KKTUA, Vallvidrera també mor. No deixem que el nostre po-ble es trobi en aquestes condicions, hem de lluitar per ell! També hem d’invertir en el comerç local, jo no vull comprar el diari a Barcelona, són els meus diners, i aquests, me’ls vull gastar aquí!
VíCToR
Sense llumsBenvolguts veïns,
L’Associació de Comerciants de Vallvidrera ens adrecem a vosaltres per comunicar-vos que aquest Nadal Vallvidrera no es guarnirà, no disposem del diner suficient per fer front a la gran despesa que ens suposa. Tampoc farem la loteria, la qual ens aju-da a pagar part del guarnit.
Tot i sent molts els comerços que hi ha al barri, només una tretzena forma part de l’ACV, de manera que les quotes no donen per més.
L’any vinent esperem trobar la fórmula que ens permeti dis-posar del fons suficient perquè el Nadal 2014-2015 torni a ser com el dels darrers anys.
Aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un Feliç Any Nou.Fem Barri
Atentament l’ACV
Nadal solidari amb la Fundació Aspasim
Com cada any podeu donar els vostres punts estrella de la Caixa a la Fundació Aspasim, que ha complert 75 anys de-dicant-se a persones amb discapacitat psíquica. La vostra do-nació servirà per fer les obres al centre d’educació especial a Vallvidrera, que té una capacitat per a 40 alumnes, situat a l’antiga casa de Can Feliu, ja que necessita una profunda rehabilitació i adaptació a les necessitats dels alumnes que tenen discapacitats cada vegada més importants i la majoria amb greus problemes de mobilitat.
6 7
personespersonatges
Quins són els orígens de la penya? Un grup d’amics resi-dents a Vallvidrera i diferents barris de la muntanya, farts de voltar per diferents establiments per poder veure els partits de futbol, vam decidir adquirir un sistema de tele-visió de pagament, per poder-nos trobar a casa a veure’ls. El problema va ser quan l’èxit d’aquesta iniciativa va fer que forméssim un grup massa gran, que feia difícil trobar una casa on tinguéssim tots cabuda.
Com sorgeix l’idea de constituir-vos en penya barcelo-nista oficial? Durant una paella popular organitzada pels veïns del Mas Sauró a l’esplanada de la casa del guarda del pantà la primavera del 2012 van coincidir, per un cantó, la nostra necessitat de trobar un espai on trobar-nos i, per
nos al club de tot el que havíem de fer, vam constituir una junta, una assemblea constituent, vam haver de fer una campanya per arribar als seixanta socis que exigeix el club, vam redactar uns estatuts, vam dissenyar un logo, ens vam registrar com entitat a la Generalitat... vaja, una feinada, però que ha valgut la pena. Finalment, aquest mes de juliol de 2013 hem estat reconeguts oficialment pel Club.
Hem vist que al logo apareix una granota de colors blaugrana? Sí. Les reinetes són autòctones i un símbol del pantà de Vallvidrera. Som un poble amb granotes, senglars, altres bestiotes i també grans creatius membres de la penya. No sé qui va fer el joc de paraules “granota”-“blaugrana” i aquí està. Ens agrada molt el logo i reconèi-xer-nos com a “blaugranotes”.
-Com valoreu aquesta experiència? Tot és encara molt recent. Hem dedicat tots aquests primers mesos a consti-tuir-nos. Hem passat moltes hores consagrades a la pape-rassa: redactar estatuts, confeccionar llistat de socis, enviar correus electrònics, presentar escrits... Estem en una fase molt inicial, però fora d’aquestes tasques més feixugues és cert que hem co-mençat a viure moments molt especials. Hem fet amics nous. Veïns de barris diferents de la muntanya que no ens coneixíem, ens hem tro-bat per compartir una cosa nova. També hem tingut tardes –quan l’horari dels partits ho per-met- que els pares veiem els partits mentre els nanos jugaven a futbol a l‘esplanada. És una experiència, per tant, que també valorem des d’un punt de vista de projecte col·lectiu, inter-generacional. Un bon exemple d’això que es-tem parlant és que, a través de la penya, vam aconseguir que l’Assemblea Nacional Catala-na ens assignés un tram de la Via Catalana i vam arribar a mobilitzar un grup de gairebé un centenar de veïns i veïnes de Vallvidrera de totes les edats.I, sobretot, ja hem celebrat títols. Dos en con-cret. La lliga de l’any passat i la supercopa d’enguany les hem pogut celebrar al pantà.
i ara què? Bé, ara a disfrutar. Superada la fase de la constitució, volem començar a divertir-nos de debò. En primer lloc, ens agradaria po-der organitzar alguna festa d’inauguració de la penya. Per celebrar que som aquí. A la darrera assemblea havíem parlat de fer un dinar, es-tampar unes samarretes, convidar el delegat de zona i, si l’horari del partit és bo, fins i tot veure un partit després de dinar. A veure si de cara al bon temps, la primavera de l’any vinent ens hi posem.També volem mirar d’organitzar un desplaça-ment amb l’equip. Ens agradaria que fos també durant aquesta temporada 2013-2014. Mirar de trobar amb temps algun partit fora, si som molts... fins i tot llogar un autocar i passar un dia plegats fent barcelonisme.
-Quants socis sou en aquests moments? A data d’avui, després d’un primer any de vida,
ja superem els 80 socis entre adults i nens. És molta gent. De créixer molt més, ens haurem de plantejar també de canviar d’espai. Encara que ens costaria molt deixar el pantà. Recordeu que som “blaugranotes”.
L’any passat Guardiola marxa al Bayern i arriba un nou entrenador. El Barça s’enfronta a un canvi de projecte esportiu que ha obert un debat entre els barcelonistes. Com veieu els culés de Vallvidrera el joc del Barça? Ara mateix... amb reserves (com a bons culers). Venim d’una època irrepetible, de gran joc i grans resultats. Els resul-tats continuen sent prou bons, però el joc no és tan vistós. Cal donar temps al nou entrenador i a l’equip perquè s’hi adapti. Jo sóc optimista, encara que a la penya, com a bons culers que som, també hi ha el típic negatiu de mena!!!Temps al temps... però sempre amb el Barça i en Pep al cor!
JoAn BAuCELLS
l’altra, la seva voluntat d’optimitzar més la seu de la seva associació de veïns. El fet que ens comencéssim a trobar de forma continuada va fer que el grup de veïns interessats pel Barça anés creixent. Ben aviat vam ser ja un grup estable i constant d’una vintena de persones que ens trobàvem cada cap de setmana per veure el Barça. Vam començar a ima-ginar-nos fent desplaçaments amb l’equip, participant amb actes del club, dissenyant un logo pel grup, etc. A més no enteníem com un poble com el de Vallvidrera no disposés encara de penya barcelonista, sabent que hi havia penyes d’altres equips, com l’Espanyol. Era evident que ens ha-víem de constituir com a penya oficial.
i us hi vàreu posar? I ens hi vam posar. Vam informar-
Montse Ballesté
Presidenta de la Penya Barcelonista de Vallvidrera – La “Blaugranota”.
Entrevistem Montse Ballesté, nascuda a Barcelona i veïna del Mas Sauró des de 1997. Des de fa molt poc és Presidenta de la constituïda recentment com a “Penya Barcelonista de Vallvidrera - La Blaugranota”. Volem saber més coses sobre aquesta nova iniciativa social del barri i del que pensen els nostres culés del joc del Barça.
Socis a l’escala de la casa del pantà
8 9
Reparació de TV, vídeo, informàticaInstal·lació d’antenes
Servei ràpid a domicili
Ctra. de l’Església, 4 - 93 406 81 01 - 689 38 86 81
Camí de Barcelona a Vallvidrera, 7108017 Barcelona
T. 93 406 94 56 / 93 406 84 30M. 609 344 758 / 639 711 991
Venda de biCiCletes, taller i Parking
Estaciò de FGC de SarriàTf: 93 280 48 49
DTE. 10%
lectors de la revistaSi us voleu anunciar a lavalldevidre,
connecteu-nos a [email protected], o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
Limpieza de comunidades, escaleras, pàrkings, cristales, abrillantado de suelos...
Daniel Mil699 848 123
(Trabajador autónomo)
collserolaclub
GuanyadorJan Joosper és l’autor del dibuix guanyador del concurs per al cartell de la Fira de Nadal de Vallvidrera, fet entre els nens i nenes (grup dels grans) que fan activitats amb la Sandra i la Laura al Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán. Felicitats.
Compressport Ultratrail CollserolaA les 7 del matí del 23 de novembre començà la cursa, que va passar pels nou municipis que formen el Parc Natural de Collserola: Barcelona, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. Els que no coneixien el terreny es van sorprendre gratament de la di-versitat paisatgística. Toti Bes i Judit Franch van endur-se la victòria en aquest recorregut de 74 km.
A les 9:30 h va iniciar-se la Mitja Volta, amb una distància de 43 km la primera part de la qual coincidia amb la distància més llarga i compartia els tres avituallaments amb l’UTC. “S’han confirmat les expectatives i tot i no ser Pirineus, té tot el seu encant. No hem tocat casi asfalt i veure Barcelona i el mar ha estat preciós.” La versió més curta, la més tècnica, era de 21km.
Una cursa sostenibleEs tracta d’una cursa que té lloc en un Parc Natural de Collserola, i l’or-ganització ha treballat per tal que aquesta es desenvolupi de la manera més sostenible. El reglament de la cursa obliga a tots els participants a portar el seu propi recipient per beure als avituallaments, així com haver de marcar les barretes energètiques que portin en cursa amb el seu número de dorsal. Han estat desqualificats aquells dorsals dels quals s’ha trobat un embolcall per terra. L’organització ha proveït tots els cor-redors d’una bosseta de residus, que portaven penjada de la motxilla, per poder guardar els embolcalls de les barretes.
S’ha realitzat a través de les xarxes socials una campanya de sensibi-lització per a la utilització del transport públic per accedir al centre de competició situat al CEM Can Caralleu (Barcelona), on ha tingut lloc la sortida i l’arribada.
Tots els resultats a http://t.co/RVtbeqodoR
Coses meves Jocs retrovats
Estic segura que totes ens ho vàrem passar molt bé els dos dimecres que, amb la Sara, vàrem anar recordant els nostres jocs infantils. M’he engrescat a fer un recull de jocs i cançons, consultant el llibre que tinc d’en Ramon Solsona, i que porta per títol “A PARAULES EM CONVIDES”.
Els jocs que poden ser jugats tant per nois com per noies, en són una colla: L’escarabat bum bum, El pare carbasser, Conillets amagadets, El joc dels disbarats, Saltar a corda, Jugar amb la cuina i la fireta, Un dos tres pica paret, Els Pata-cons, El flèndit, El bèlit, El borinot, El cavall fort, La xarranca, Les bales, A matar, Pedra, paper i tisora, Els “canyardos”, Arrencar cebes, El “tiraxines”, La serp, La campaneta la ning ning qui la trobi ..., El joc de les cadires, Les col·leccions de cromos, Els de picar i fer tombar, les construccions de fustes de colors, El Mecano... Titelles, petits però molt bonics Teatres de cartó, Pilotes de paper, Llegir contes amb il·lustracions de molt bons dibuixants, com la Lola Anglada, Mont-serrat Bartra , Junceda; també tebeos com Flechas y Pelayos, El Capitán Trueno, El hombre enmascarado i el TBO, és clar, a més del clàssic Patufet. Dibuixar, pintar amb llapis de colors, ... Jocs als quals jugaven sobretot les noies: El patio de mi casa, El corro de la patata, Al pasar la barca, Saltar a corda normal o al juli amb dues cordes, Entrar i sortir de la corda, A pata coja, Dónde están las llaves, A nines, A fer-los vestits, Retallar nines de paper i dibuixar-los les cases, A cartes, A jocs de taula com el dòmino, el parxís,... a disfresses, amb les sabates de tacó que trobaven per casa...
Però sobretot el que fèiem era trobar-nos, tota la colla d’amics, al carrer o a la plaça per jugar a tots aquests jocs.“En aquests escrits hi predominen els jocs que es poden trobar al poble o a la ciutat. La guerra i allò que en el clixé
n’ha dit la llarga nit del franquisme, època de privacions de tota llei i de tota mena de malures morals, d’escassedat i penúries, de repressió, tot això fa que moltes de les joguines fossin “autoconstruïdes”. Poques pilotes de cuiro. La imagi-nació al poder: capses de llumins i pinyols de fruita servien a la noble necessitat de jugar que sempre ha tingut i sempre tindrà la quitxalla (la mainada a la Catalunya Vella; la canalla, a la nova).” De jocs i joguines, Jordi Llavina
D’aquesta trobada de totes amb la Sara, el que més em va frapar va ser el testimoni d’una companya a qui el pare tenia prohibit sortir al carrer a jugar.
Mª LouRDES LLAuRó
11lesnostrespàginesgrogueslesnostrespàginesgrogues
Forn de VallVidreraPa artesà des de 1909De dilluns a divendres: 6.30-14h i 17-20hDissabte i diumenge: 7.30-14h
Menjar casolà per emportar(Dissabtes, diumenges i festius)
Carrer Alcalde Miralles 4 / T. 600 64 79 57
T. 93 406 80 42M. 600 36 79 29
Pl. Vallvidrera, 7 Bxos08017 BarcelonaTel. 93 406 84 17
Plaça de Vallvidrera 1 - 08017 BarcelonaTel.Fax: 93 406 76 99
Electricitat, aigua, gas calefacció, aire condicionat, cuines, banys, piscines, pladur, alumini, fusteria,
pèrgoles, pintura, desguassos, antenes, manyà, claus... Venda d’articles i materials de lampisteria...
Si us voleu anunciar a lavalldevidre, connecteu-nos a [email protected],
o escriviu-nos a les bústies de la Kktua o del Cenctre Cívic.
Thaïs de las Heras i Adrià MejiasPl. Vallvidrera, [email protected]. 676 50 88 92 - 680 83 31 54
Educagos CollserolaEducació Canina de Base i Modificació de ConductaTreballant sempre en positiu
Visites a domiciliPassejades Educatives
619 76 36 26
Margarita torraPsicòloga Clínica. Col. nº 217
PSiCoTERAPEuTA
… Angoixa, Depressió, Ansietat, Problemes de parella…
T. 933 021 428
III Concurs de relats policíacs Manuel Vázquez Montalbán
collserolaclub
Els herois havien de ser un detectiu i la ciutat de Barcelona
Format per Paco Camarasa, Jacqueline Jacquet, Patrícia Muñiz, Joaquim Noguero, Joan Triadú i Daniel Vázquez, el jurat convocat per al III Concurs de relats policíacs Manuel Vázquez Montalbán ha considerat guanyador del curs d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès el relat “El aumento”, per la sobrietat ben tallada amb què insinua una història a partir d’una simple conversa, per com això construeix un mínim perfil psicològic creïble, per posar el dit a la nafra de l’autoritat políticament correcta i per capgirar en alguna mesura els clixés de gènere, en una història de pèrdues i de derrota quotidiana finalment exorcitzada per un acte clandestí de rebel·lia callada.
A més, el jurat ha decidit també atorgar un accèssit al relat “Assenyalant la veritat” per l’estructura detectivesca amb tots els ingredients del gènere i el calculat final sorprenent que l’autor s’ha empescat de forma hàbil en escenaris barcelonins.
Primer premi: El aumento de Begoña Gómez DíazPremi accèssit: Assenyalant la veritat de Jofre Milà i Samper
A continuació publiquem el relat guanyador: EL AUMENTO
sbbr VALLVIDRERA INFORMÀTICA
Albert Viale93 406 82 67 / 606 86 34 56
CONsuLTORIA I AssEssORAMENT INFORMÀTICINsTAL·LACIó I REpARACIó DE
pC’s, pORTÀTILs, pERIFèRICs, xARxEs...pressupostos sense compromís. Recollida i entrega a domicili
El aumento
Apenas está levantando la persiana de la tienda cuando oye el “buenos días” a su espalda. Son las 8. Se gira aunque ya sabe quién es y le devuelve el saludo.
- Pasa, pasa, preparo un par de cosas y te atiendo enseguida.
Las dos mujeres entran en el local. Cada miércoles a primera hora se repite la misma escena: la dependienta, poniendo en marcha neveras y balanzas, descubriendo el género, trasegan-do entre congelador y expositor, preparando el pedido. Y la otra, la clienta, hablando, hablando y hablando.
La mayor estaba viviendo en Londres y el pequeño, de Eras-mus en Múnich; los suegros se habían mudado de Barcelo-na al apartamento de la playa; las vacaciones, maravillosas, estupendas, en Roma; y el marido, una pieza indispensable en la empresa, a quien le iban a ofrecer un aumento como recompensa por su gran trabajo, El marido. Primero fue ges-tor comercial, luego investigador mercantil y después – entre susurros y con un brillo en los ojos- desveló la verdad: era “detective”. Sorpresa, preguntas, cuchicheos, bromas, y por parte de ella, chiribitas en los ojos y un “no puedo contar más”. Aunque conociéndola, sabía que no iba a ser verdad, y sólo una semana antes le desvelaba cómo había conseguido el aumento de sueldo.
- ¿Te preparo la ternera a tacos?
Como siempre, claro. La mira asentir y la oye reanudar su soliloquio de camino a la cámara frigorífica. El frío nunca deja de sorprenderla, le despeja la mente y consigue que por un momento su eterna preocupación por el marido-el suyo-quede aparcada en un segundo plano. Olvida que ha pasado la noche sin dormir, coge la pieza de ternera y vuelve.
Hoy es el tema de la hija. ¿Volverá, se quedará, conocerá a un lord, tendrá inglesitos y deberá resignarse a ver crecer a
sus nietos en la distancia? Y entre esta maraña de reflexiones ajenas, con el cuchillo en la mano y despedazando la ternera, vuelve la angustia de la dependienta. Piensa que él ya debe de estar en el bar, seguramente todavía con la primera porque, al marcharse ella, continuaba deambulando por la casa. Y le preocupa la primera, la segunda y las que quedan, le preocupa su desánimo y le preocupa cómo lo encontrará hundido en el sofá cuando vuelva. Teme que esta vez -los hijos ya fuera, las noticias agoreras de la televisión, la barrera infranqueable de los 55 en el mercado laboral, tantos fantasmas en paro ocu-pando los otros asientos en el bar- no pueda decirse no.
Lanza de nuevo el cuchillo contra la tabla y de su marido pasa al marido de ella. Detective. Qué gran palabra para un trabajo tan rastrero. Cuando lo supieron – ella, sus compañeras, los clientes – lo imaginaban resolviendo crímenes, recuperando joyas, castigando el malvado y defendiendo a damiselas. Lis-to, listísimo debía ser. Aunque al final resulta que para llevar a cabo su trabajo y conseguir un aumento sólo tiene que hacer como cualquier vecino chismoso, se dice.
Envuelve la ternera y la pesa en la balanza. Al hacerlo, levan-ta la vista, la ve –casi como por primera vez- y la recuerda en su visita de la semana anterior. Exultante. Su marido ha demostrado que un trabajador estafaba a su empresa hacien-do trabajos por su cuenta; que un pobre mecánico se ganaba unos euros arreglando coches a espaldas de la gran empresa de reparación de vehículos. Despido para el trabajador, au-mento para el detective y una amarga sentencia para la mujer del mecánico que ve como su marido vuelve a caer en el pozo del alcoholismo.
Por eso no se siente culpable al entregar el paquete a la clienta y lo repetirá semana tras semana. Tiene el frasco de Colme guardado en el bolsillo –no cree que su marido eche en falta la medicación tras la nueva recaída- y cada martes noche impreg-nará una nueva pieza de ternera para la clienta y el detective.
13lesnostrespàginesgrogues
collserolaclub
Campanya de compostatge casolàL’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona, està duent a terme a Collserola una campanya de reducció de residus orgànics domicilia-ris. Aquesta campanya té per objectiu reduir el nombre de residus orgànics que s’han de tractar en plantes de com-postatge, i fer-ne compost a casa, material molt útil per adobar el nostre jardí i les nostres plantes.
La campanya consisteix en:
• feruncursde2horesperensenyarcomfuncionauncompostador,
• fer lacessióa l’alumnedelcursd’uncompostadordu-rant un any, període durant el qual es facilitarà assesso-rament sobre el compostatge,
• en finalitzar l’any, si s’han acomplert les condicionsd’utilització, el compostador passarà a ser propietat del ciutadà.
La campanya planteja l’establiment d’un compromís entre el ciutadà, que es compromet a fer compost amb les restes orgàniques adequades de casa seva, i l’Ajuntament, que ce-deix el compostador.
A mesura que es rebin les inscripcions, es programaran les sessions formatives, fent grups de 20 persones, i després es lliuraran els compostadors.
Si esteu interessats, ompliu la fitxa d’inscripció, que es troba al Centre Cívic o baixeu-la del blog Poble de Vallvi-drera, i feu-la arribar al Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán.
A Vallvidrera ho tenim fàcil: amb el compostatge casolà tornem a la terra les matèries que nodreixen el sòl de Coll-serola.
RoSER ARGEMí
Per a més informació contacteu amb:Andreu PinaTècnic de barri Vallvidrera, el Tibidabo i Les PlanesDistricte de Sarrià-Sant GervasiAjuntament de Barcelonatel. 932 915 272 / e-mail: [email protected]
RECEPTA de CARMEN MIRANDA
Maria do Carmo Miranda da Cunha, Carmen Miranda, va néixer a Portugal, però a l’any va anar a viure al Brasil, on es va convertir en una cantant de samba i actriu durant els anys quaranta. Al Brasil va ser vista com una innovadora en la música i va ser una de les primeres estrelles de samba que va iniciar una carrera d’actriu als Estats Units, on va intervenir en 14 pel·lícules. El seu aspecte era extravagant, feia servir sandàlies de plataforma i barrets fets de fruites. Tenia una talla d’1,52 m d’alçada. Va morir d’un infart cardíac a l’edat de 46 anys i els visitants de Rio de Janeiro poden trobar un museu dedicat a la seva figura al barri Flamengo de l’avinguda Rui Barbosa.
La cuina brasilera té arrels portugueses, indígenes, africanes, hispanoamericanes, alemanyes i italianes. Hi ha cinc regions gastronòmiques: 1) La cuina del nord, de l’Amazones; és indígena, la més exòtica i genuïna amb carn de caça (ànecs, coco-drils, tortugues, cérvol, pecari ... ) condimentada amb salses de sabors silvestres com la tucupi i el vatapà i una impressionant varietat en fruites exòtiques. 2) La cuina de Bahia, del nord-est, introduïda pels esclaus negres; les receptes són especiades i picants, molt elaborades i a base de peix i marisc. 3) La cuina del Matto Grosso, del centre-oest; té gran varietat de peixos del riu de Mato Grosso, que es prenen rostits, embolicats en fulles de plàtan i sal grossa; també es cuina el porc; és un plat típic de Nadal el pernil en adob i rostit amb mel, sucre moreno i suc de taronja. 4) La cuina de Mines Gerais, del sud-est; el plat bàsic és el tutu mineiro (puré de mongetes ne-gres i farina de mandioca amb rostes); és camperola i saborosa i basada en la carn seca i l›arròs. 5) La cuina del sud, on es troben els gautxos brasilers amb les seves carns rostides a l’espet (Rodizio) o el barreado (capes de carn i cansalada, cuits en olla de fang amb massa de farina de blat). El menjar vegetarià és molt preuat al Bra-sil, on hi ha una gran varietat de verdures i fruites.
Coshinha de pollastre i formatge: és un típic aliment del carrer anomenat lanche, molt apreciat per la majoria dels
brasilers, que poden prendre-ho en bars o llocs de menjar a l’exterior.
I N G R E D I E N T S
MASSA:
1 tassa d’aigua o consomé
una nou de mantega
1 tassa de farina de blat
sal i pebre al gust
FARCIT:
1 pit de pollastre sense pell
1 ceba
1 gra d’all
oli d’oliva
1 cullerada de salsa de soja
1 cullerada de formatge tipus philadelfia
250 cl. de brou de pollastre
pebre vermell dolç, picant i comí al gust
ARREBOSSAT:
2 ous
pa ratllat
oli per fregir
<><><><><><><> <><><><><><><> <><><><><><><> <><><><><><><>
Preparació: les coxinhes són com una croqueta, una massa on col·locarem el farciment i els
donarem forma de pera abans de fregir.
Massa: Barrejar l’aigua, la sal, la mantega en una olla amb el foc mitjà, fins portar-ho a ebullició. Col·locar la farina tamisada i barrejar sense parar perquè no s’enganxi.
Quan la massa està cuita (es desenganxa) s’estén en una base amb farina empolvorada i es deixa refredar.
Farciment: Tallem el pit en tires i el deixem marinar 20 minuts amb oli d’oliva i una mica
de salsa de soja. Saltegem uns minuts el pollastre, li col·loquem el brou i baixant el foc ho deixem bullir fins que es desfaci. A part saltegem la ceba i l’all, afegim el pollastre i el formatge, condimentem amb les espècies i remenem tot perquè
s›integrin els ingredients.
Muntatge final: Fem boles amb la massa, punxem amb el polze, omplim amb el pollastre, donem
forma de pera, pintem amb l’ou batut, passem pel pa ratllat i fregim amb l’oli fins a daurar. Es serveixen amb una bona salsa picant al gust.
Bon profitJoRDi CoLL
Vols col·laborar per reduir els residus orgànics del teu barri?Vols aprendre a compostar?Nosaltres t'ajudem. T'oferim:
- Curs de formació inicial de 2 hores- Cessió d'un compostador i seguiment del procés per part d'experts- Assessorament de la Xarxa de Compostaires Metropolitans
Si n'estàs interessat, contacta amb el tècnic de barri:
Sr. Andreu Pinatel. 932 915 272e-mail: [email protected]
Amb la col·laboració de:
Associació de Veïns de la Font del Mont Associació de Veïns de Mas Guimbau - Can Castellví de Les PlanesAssociació de Veïns de Sta. Maria de Vallvidrera - Mas SauróAssociació de Veïns de Vallvidrera – plaça del PiAssociació de Veïns del RectoretAssociació Mont d'Orsà de Veïns de Vallvidrera
COMPOSTAIRES METROPOLITANS
arxa
l’altrareceptedelskinner
Fitxes del Tallaer
14 15
lacolumna lafotodelmes
Pa
pe
r C
yclu
s O
ffse
t 10
0%
re
cicl
at
Plany per un quiosc Ha tancat la KKTUA. Ho sabíem, o no, però un bon dia ens vam trobar amb la persiana de ferro baixada i nua.Les causes, privades o circumstancials, es remoregen pel poble. Ben mirat, no és cap notícia extravagant que es tanqui un quiosc de diaris. A Barcelona un 30% ho ha fet. El paper no es ven tant, els diaris digitals guanyen terreny Així que tenir un quiosc, per un petit poble com el nostre, era tot un luxe.
Però, Vallvidrera és especial, prou que ho diem. Si no hi ha diaris a la plaça de Baix no podem anar a buscar-los a la Plaça de Dalt ni enlloc. Hem d’anar a la Ciutat. Molta gent per motius de treball hi va cada dia, però i els que es queden al poble? I els dissabtes? I els dies festius?
Ara bé, (en som conscients?) la KKTUA era molt més que un quiosc i el meu plany és immens.Escric en nom dels lectors de l’Ara, del Mundo, del País, del Periódico, de la Razón, de la Vanguardia (l’ordre és alfabètic). En nom dels lectors de Marca, del Mundo Deportivo, del 9. En nom de les lectores de Diez minutos, Hola, Lecturas, Pronto, Semanas. Escric en nom dels que volen saber on es troba el Passatge del Negociant i on es troben Els Reis Catòlics. Escric en nom dels que volen canvi de cent euros en bitllets de 10 i 5. Escric en nom dels col·leccionistes de gogos i trompos, en nom dels consumidors de Lolipos i bulbaloos. Escric en nom dels que escriuen i volen un paquet de 500 fulls Dina 4 i un sobre per posar-hi aquesta postal, i, posats a fer, si tingués un segell... Escric en nom dels que llegeixen llibres, Victus o Cinquanta Ombres d’en Grey, tant se val. Escric en nom dels que perden els bolis i els llapis, en nom dels que han descobert el Pilot que s’esborra. Escric en nom de ...
Quiosc: d’una paraula persa que significa palau, castell.A l’Egipte antic, un quiosc era un petit temple.Etimologia perfecte.
GERTRuDiS
Un petit museu a Vallvidrera
bigudís, raspall i brotxes...
secadors, pintes i ferros de marcar
Les vitrines boniques de la Niona
