L’audició digital

Sumari:

• Naturalesa del so: Intensitat Altura o toTimbre

• Digitalització de so digital:Freqüència de mostratge Resolució

• Formats de so digital:Sense compressió de dades Amb compressió de dades

• El programa Audacity:Instal·lació i configuraqció Reproducció, edició i gravació

Naturalesa del so:• Entenem per SO la vibraqció periòdica de pressió que genera un objecte vibrant i

que es propaga per un medi determinat (habitualment l’aire). Quan les vibracions es produeixen de forma arbitrària, sense cap seqüenciació rítmica, diem que es tracta d’un SOROLL.

Les característiques que defineixen les ones són:• Amplitud (A): És la característica de les ones que percebem com a volum.,• Freqüència (f): És el nombre de cicles complets que es repeteixen en un segon. Si

es repeteixen cada cert temps s’anomena periòdiques. La freq¨`encia es mesura en hertzs(Hz) i 1 Hz equival a un cicle per segon

• Període (T): És el temps que tarda a produir-se un cicle. Ve donat per l’expressió T= 1/f.

Longitud d’ona (λ): És la distància que recorre el so en un cicle complet. La longitud d’ona l’expressem de la manera següent : λ =v/f, on v és la velocitat del so (en metres per segon) i f, la freqüència (en hertzs).

• La intensitat: depèn de l’energia que transporta l’ona sonora i estàn en relació directa amb la seva amplitud. Una ona amb mes amplitud produirà més desplaçament de la membrana de l’orella i tindrem la sensació que el so és més fort. Per tant com més gran sigui lámplitud de l’ona, més gran serà el volum. Per indicar el nivell d’intensitat utilitzem una unitat anomenada decibel (dB).

• L’altura o so: és la característica que permet percebre un so com a més greu o més agut que un altre. Les freqüències audibles abasta des de 20 Hz fins a 20 kH, i entre aquests 2 valorses troba la gamma de sons greus, intermedis i aguts. Les freqüències inferiors a 20 Hz corresponen als anomenats infrasons, i les superiors a 20 kHz corresponen als ultrasons.

• El timbre: és la característica que ens ajuda a reconèixer les persones per la veu o a distingir diferents tipus d’instruments musicals.una ona sonora vibra a diverses freqüències simultànies . La freqüència de vibració més greu és la que determina, normalment, el període i el to, i s’anomena freqüència base. La resta de freqüències són harmònics. Per tant, una senyal periòdic complex es pot descompondre com a suma de diversos senyals simples.

La digitalització del so:• El procés mitjançat el qual es transformen desde analògicament a un format digital

s’anomena digitalització. Per exemple, amb un escàner es pot convertir una fotografia en un fitxer, reduint la informació a un mapa de bits.

En el cas d’un ordinador, per digitalitzar el so, es poden utilitzar diversos dispositius, la solució més econòmica generalment consiteix a fer servir una placa de so i, eventualmet, un micròfon connectat a aquesta.

• El micròfon: converteix la variació de presió d’aire que s’exerceix sobre la membrana en un senyal elèctric. Aquest senyal és introduït a l’ordinador mitjançant el cable que connecta el micròfon a l’entrada corresponent de la placa de so.

• La placa de so: que actua com a element digitalitzador, fa un mostratge del senyal analògic que rep (un gran nombre de vegades per segon), el divideix en intervals iguals i cada un d’aquests intervals el converteix en el seu equivalen vinari.

La qualitat de so digital, així com la seva mida, va definida pels paràmetres següents:

• Freqüència de mostratge. és el nombre de mostres que es prenen en un interval determinat de temps, normalment cada segon.

• Resolució. És el nombre de dígits binaris (bits) que utilitzem per representar cada mostra. Com cada dígit binari port estar represenntat per 2 valors, 0 o 1 per un sistema de 8 bits (1 byte).

L’estàndar definit per als discos compactes d’àudio (CD) especifica que el so digital emmagatzemat en aquests estableix una freqüència de mostratge de 44,1 kHzi una resolució de 16 bits. Això significa que cal prendre 44100 mostres cada segon, i que cadascuna d’aquestes mostres es representa amb 16 bits i en dos canals independents (so estèreo).

Un dels aventatges més importants de l’emmagatzematge digital del so és que no perd qualitat en copiar-lo, reproduir-lo o conservar-lo durant molt temps. En canvi, quan la gravació és analògica, com per exemple en el cas de les cintes magnètiques o els discos de vinil, es perd la qualitat de so pel deteriorament progressiu a causa de l’ús.

Els sistemes d’emmagatzematge de so basats en principis analògics hi ha una semblança física (analogia) entre la forma de l’ona sonora original i la

representació que se’n fa en emmagatzemar-la.

Formats de so digital:Per emmagatzemar el so digitalitzat hem de triar el format d’arxiu que utilitzarem. En general, els arxius d’àudio, els acostumem a classificar en dues grans categories:

• Formats sense compressió de dades: el so es grava sesnse cap tipus de compressió; per tant, l’ espai que ocupa al disc dur de l’ordinador és més considerable.

• Formats amb compressió de dades: normalment, els fitxers d’àudio que s’utilitzen en dispositius mòbils i a Internet estan comprimits. Aquests formats aprofiten el fet que l’oïda humana habitualmet no distingeix determinats sons, i a això s’hi afegeix un procés de compressió que es basa en l’execució d’algorismes complexos aplicats a l’arxiu d’àudio, sense comprimir, per reduir-ne la mida i fer pràcticament imperceptible la diferència de qualitat.

Format del arxiu Descripció Mida de arxiu

WAV Format d'ona. L'estàndard del Windows.

De molt gros a gros, segons característiques del fitxer.

MID No emmagatzema so pròpiament, ja que fa servir patrons ja actius a la plataca de so.

Molt petita

AIFF Format estàndard a les plataformes MAC. És el paral·lel al WAV.

Molt granCDA Format específic dels CD

d'àudio. Molt gran

MP3 El format de codificació de música de qualitat més utilitzat a Internet.

Petita

WMA Format d'àudio comprimit propi del Windows.

Petita

OGG Format molt evolucionat, que aconsegueix qualitats molt altes amb pesos molt petits.

Variable

Processament de so digital:• La gravadora de so del Windows té una durada màxima de

gravació de 60 segons. Tot i que podríem realitzar gravacions d’un minut i enganzar-les juntes en un sol arxiu.

• Hi ha moltes alternativs a la gravadora del Windows, algunes amb llicència d’ús com Sound Forge, el WaveLab o l’Audition; pero també hi ha opcions lliures, com el Goldwave o l’Audacity.