nº6

Revista gratuïta

abril 2013

EXCLUSIVA

SabadellComerç de proximitatA

Sant Jordi2013

PUBLICITAT

núm. 6 abril 2013

CULTURASabadellComerç de proximitatA

Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d’allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera.

Així es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa Cleodolinda era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc.

La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Tradicions

La llegenda de Sant Jordi i el drac

font:wikipedia

FeliçSant Jordi 2013

Preparació:Pas a pas:Es neteja el calamars i la sípia i es tallen, l’un a rotllanes, l’altra a daus. S’obren els musclos en una olla amb un dit d’aigua bullint. Quan són oberts, se’ls treu una valva i es cola l’aigua per treure’n qualsevol mica que porti. En una paella amb d’oli, es fregeix una llesca de pa, a poc foc i tombant-la sovint, fins que agafi color. Llavors es treu i es posa al morter. S’hi afegeix més oli i s’hi fregeix el peix, tallat a rodanxes i enfarinat. Quan és fregit, es reserva i es fregeixen les gambes i els escamarlans, fins que comencin a agafar color. Llavors, es posen amb el peix. Després, el calamars i la sípia, lleugerament. També es posen amb el peix. A la mateixa paella, s’ofega una mica de ceba, tallada pel llarg. Quan és transparent, s’hi afegeix el tomàquet ratllat i una fulla de llorer. Quan el tomàquet és cuit, es distribueix simètricament en una cassola el peix, el marisc, el calamars, la sípia i els musclos. Es tira el sofregit pel damunt. Es pica el pa, amb uns brins de safrà, unes quantes ametlles torrades pelades i unes quantes dents d’all. Es tira la picada a la cassola, i després l’aigua dels musclos, un got de vi blanc, un pessic de sal i una mica de pebre mòlt. Es tapa la cassola i es deixa coure, a poc foc, una estoneta. Llavors es destapa i es deixa coure una estona més, per a què el suc es redueixi. S’apaga el foc i s’escampa una mica de julivert picat pel damunt del peix. Es treu a taula amb la cassola.

Sarsuela

CUINA

Rap, escórpora, nero, lluç, gambes, escamarlans, musclos, calamars, sípia, ceba, alls, tomàquet, julivert, farina, llorer, safrà, ametlles torrades, pa, vi blanc, oli, sal i pebre negre. Es poden fer altres combinacions de peixos i mariscs.

Ingredients:

núm. 6 abril 2013

SabadellComerç de proximitatA

¿ Alguna vegada el teu mouse ha fet click AQUÍ?

Dons hauria de fer-ho!

PUBLICITAT

Tortugues

MASCOTES

Descripció:Les tortugues (Testudines) són rèptils caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua. Hi ha tortugues que la tenen dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles.La característica més important de l’esquelet de les tortugues és que la columna vertebral és soldada a la part dorsal de la closca. L’esquelet fa que la respiració sigui impossible per moviment de la caixa toràcica, i és duta a terme principalment per l’acció de les extremitats.El crani presenta característiques d’un gran primitivisme. No tenen dents, però sí una mandíbula afilada, semblant a un bec.La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la irradiació solar.És proverbial l’extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més.N’hi ha d’hàbitats terrestres i n’hi ha d’aquàtiques, marines o d’aigua dolça. Les d’hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les dels aquàtics tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.

Característiques: La característica més important de l’esquelet de les tortugues és que una gran part de la seva columna vertebral està soldada a la part dorsal de la closca. L’esquelet fa que la respiració sigui impossible pel moviment de la caixa toràcica; es realitza principalment per la contracció dels músculs abdominals modificats que funcionen de manera anàlegment al diafragma dels mamífers i per moviments de bombament de la faringe.El crani presenta característiques d’un gran primitivisme. Encara que manquen de dents, tenen un bec còrni que recobreix la seva mandíbula, semblança al bec de les aus.Igual que tots els rèptils, les tortugues són animals ectotèrmics, el que significa que la seva activitat metabòl·lica depèn de la temperatura externa o ambiental.Les tortugues muden la pell; no obstant això, a diferència dels llangardaixs i serps, ho fan a poc a poc. També muden o desprenen els escuts de la closca, individualment i aparentment sense un ordre determinat. També estan caracteritzades per la seva cua minúscula.

núm. 6 abril 2013

SabadellComerç de proximitatA

MASCOTESClosca: La closca consta de dues regions:• Espatller: és la part superior o dorsal (també anomenada “closca”); està constituït per cinc fileres de plaques; la central o neural, en posició mitjana, flanquejada a cada costat per les fileres costals, que, al seu torn estan flanquejades per les fileres marginals.• Plastró: és la part inferior o ventral (també anomenat “peto”).Les closques de les tortugues estan compostes per gruixudes plaques òssies internes, que són ossificacions de la dermis que se solden a les vèrtebres i a les costelles; són una excepció les espècies de la família Trionychidae, en les quals aquestes plaques estan reduïdes o so cartilaginosa (rica en calci).Sobre aquestes plaques òssies, ve un dels següents revestiments:• Pell especialment consistent, gairebé coriàcea (semblant a el cuir).• Plaques còrnies de queratina, comparables a les escates dels altres rèptils.• Escuts ossis coberts per una fina capa còrnia lleugerament calcificada (només en

el cas de les tortugues terrestres; és a dir, la família Testudinidae).Les tortugues que presenten revestiment cutàni són les tortugues de closca tova (família Trionychidae) i la tortuga nas de porc (Carettochelys insculpata). També la marina tortuga llaüt, (Dermochelys coriacea) té revestiment cutani però enfortit amb nombroses làmines òssies petites.La resta de les tortugues té una closca formada per plaques òssies amb

revestiment d’escuts queratinosos. Aquestes plaques no coincideixen en nombre, posició ni grandària amb els escuts, i això és el que proporciona rigidesa i solidesa a aquest tipus de closca.Les tortugues no poden treure’s la closca, tal com es mostra en alguns dibuixos animats, perquè la columna vertebral i les costelles estan soldades a aquest. L’estructura, forma i colorit de la closca de les tortugues varia d’una espècie a una altra.

Biologia i ecologia: El metabolisme de les tortugues és molt lent i, les espècies aquàtiques, poden romandre sense respirar durant molt temps. En climes temperats totes les espècies hibernen regularment.La reproducció és ovípara i la incubació es realitza en nius que elles mateixes excaven a la sorra de la platja, on la calor necessària és aportada per irradiació solar. Quan les cries neixen, malgrat tenir la mar a uns pocs metres, moltes vegades hi ha depredadors esperant-les. Un cas especial és la primitiva tortuga

núm. 6 abril 2013

Els pitjors enemics de la tortugues són els gossos que les veuen com a joguines o aliment i poden produir-li greus ferides

SabadellComerç de proximitatA

MASCOTESnúm. 6 abril 2013

terrestre Manouria emys, que construeix un niu d’aproximadament 50 cm d’altura a força de terra i fulles.És proverbial l’extrema longevitat de les tortugues. Una de les tortugues que es coneix que va viure més temps és la de Charles Darwin anomenada Harriet, una tortuga gegant de les Galápagos que va néixer el 1830 i va morir el 25 de juny de 2006 (va viure 176 anys).Hi ha tortugues d’hàbitat terrestre, marí i d’aigua dolça. També existeixen gran quantitat d’espècies amb hàbitats semi-aquàtics: passen una part del temps en terra ferma i altra part en aigua dolça. Les d’hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les dels hàbitats aquàtics tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.

Alimentació La majoria de les tortugues de terra són vegetarianes i algunes que viuen en zones properes al mar són omnívores.Una adequada alimentació és molt important perquè les tortugues creixin sanes en captivitat. Les tortugues joves s’alimenten tots els dies i les adultes unes 3 vegades per setmana. Se’ls ha d’oferir una barreja en trossets com en amanida d’unes 9 parts de verdures i 1 part de fruites. No és necessari oferir totes les varietats de verdures alhora sinó que anar variant el menú en els diferents dies.

Verdures: Pastanagues (cuita o crua), enciam, bleda, bròcoli, coliflor, tomàquet, etc.Fruites: Poma, pera, raïm, gerds, kiwi, plàtan, figa, meló, síndria, taronja, pruna, etc.Aigua: Han de tenir aigua a disposició.

Hibernació Quan acaba l’estiu i les temperatures descendeixen, la tortuga comença el període d’hibernació de manera natural (octubre-abril), reduint el seu metabolisme al mínim. És important en aquest període mantenir a la tortuga en una caixa a l’interior de l’habitatge i evitar que s’enterri doncs pot ser considerada aliment per un ratolí o estar exposada a la pluja, emmalaltir-se i morir.

Reproducció Les femelles es distingeixen dels mascles per tenir el plastrón (part ventral de la closca) plana en comptes de còncau i la cua més curta.La maduresa sexual és aconseguida pels mascles al voltant del setè any i les femelles al voltant dels 9 anys. El mascle persegueix a la femella amb insistència copejant la seva closca o mossegant les seves potes, fins que aconsegueix muntar-la posant-se després de la femella gairebé dempeus recolzat en les seves potes posteriors, emet també uns gemecs. La femella emmagatzema l’esperma per

Durant la hibernació, si la tortuga desperta , no ha de ser alimentada.

SabadellComerç de proximitatA

anar fertilitzant els ous que posa (la quantitat és variable de 2 - 12). La posta d’ous pot començar immediatament o fins i tot pot, la tortuga pot entrar en hibernació amb els ous dins i posar-los a la següent temporada encara que això no és tan freqüent. La tortuga fa forats d’uns 10 cm de profunditat amb les seves potes posteriors on els enterra, per això ha d’existir un sòl no gaire dur, la qual cosa pot causar retenció dels ous.

Signes de possible malaltia Caminar sense aixecar el cos del sòlCaminar arrossegant les potes posteriorsSecreció pel nas, ulls o boca.Estirar seguit el coll i obrir la boca5 o més dies sense defecar3 o més dies sense menjar

Malalties de les tortuguesÉs freqüent que les tortugues es danyin la closca o les potes a causa d’una caiguda o esgarrapada i per la mossegada d’altres animals com els gats i les rates.Quan les ferides són superficials n’hi ha prou amb rentar amb aigua i sabó, en cas contrari és necessari usar un desinfectant.Deformació de la closca, és una malaltia freqüent en les tortugues en captivitat i es tracta d’un procés irreversible i solament podem tractar de frenar-ho perquè no s’agreugi, això s’aconsegueix alimentant adequadament a la nostra tortuga i tenint unes instal·lacions adequades.Les malalties respiratòries són molt comunes i es presenten en totes les tortugues.En les tortugues terrestres els principals símptomes són l’emissió de mucositats, llàgrimes als ulls, abatiment i la respiració amb la boca oberta emetent una espècie de xiulada.En les tortugues aquàtiques es nota perquè la tortuga sura, passa molt temps fora de l’aigua, menja mocs, respira amb la boca oberta i menja molt poc.En aquest cas és recomanable que la vegi un veterinari.Els fongs són una malaltia que es presenta per dolenta o excessiva alimentació i la falta d’aigua en l’aquari.La falta de vitamines és molt freqüent i es manifesta amb abscessos auriculars,ulls inflats i closca tova o deformada, es corregeix subministrant la quantitat adequada de vitamines sense sobrepassar-la.

MASCOTESnúm. 6 abril 2013

Exemplars de tortuga mediterrània

La closca no s’ha de pintar, la pintura és tòxica.

SabadellComerç de proximitatA

LLARCom prevenir incendis a la llar Els incendis domèstics són els que provoquen majors pèrdues econòmiques. Fins i tot víctimes mortals, encara que el 90% dels incendis s’extingeixen sense víctimes, a Espanya moren anualment unes 150 persones a causa dels incendis. (I al nostre país, les morts o invalidesa física, mental i emocional és de 2 persones diàriament producte d’un accident, incendi o els productes de la combustió).

Recomanacions Generals Aquestes són les recomanacions per prevenir un incendi a casa:

1.-Instal·lar un detector de fum amb alarma on sigui necessari.

2.-Tenir un extintor. A continuació es presenten els passos per utilitzar-ho:-Estirar la tanca de seguretat-Apuntar a la base del foc-Apretar el gallet-Moure el doll de costat a costat i de darrere a endavant

3.-Si s’usen calefactors elèctrics, situar-los almenys a 1 metre de material combustible

4.-No sobrecarregar els endolls elèctrics.

5.-No col·locar ni guardar utensilis de plàstic damunt del forn.

6.-No usar peces de màniga llarga en cuinar.

7.-Mantenir encenedors i llumins fora de l’abast dels nens.

8.-Buidar bé els cendrers dels cigars.

9.-Quan sigui possible, utilitzar tapisseria amb materials resistents al foc.

10.-No fumar al llit.

11.-Allunyar les estufes fins a almenys 1 metre del llit.

12.-Prendre precaucions especials en emmagatzemar líquids inflamables com a gasolina, acetona, benzè, alcohol, aiguarrás, cola de contacte i querosé.

13.-Identificar els focus possibles d’un incendi (aquests estan principalment a la cuina)

núm. 6 abril 2013

SabadellComerç de proximitatA

LLAR

Tipus de foc Classe A: són els que es produeixen per materials com fusta, paper, goma, etc. Classe B: els que són resultat de la combustió de líquids inflamables com gasolina, oli, quitrà, pintures a base d’oli, laca i gasos inflamables.Classe C: són tots aquells relacionats amb problemes eléctrics.

Com actuar en un incendi1.-Abandonar la llar el mes aviat possible.

2.-Usar escales en comptes d’ascensors, si es dóna el cas de viure en edificis plurifamiliars.

3.-En evacuar, moure’s el més baix possible. El fum i els gasos tòxics tendeixen a pujar amb la calor.

4.-Tapar-se la boca amb roba per tractar de no respirar fum.

5.-Tancar les portes per les quals es passa per retardar tot el possible l’avanç del foc.

6.-Si es troba atrapat en una cambra sortir per la finestra, és mes recomanable.

7.-Si no surt fum per sota la porta i no està calenta, obrir-la lentament: si hi ha massa fum o foc a l’exterior, tancar-la ràpid.

8.-Cridar als bombers una vegada estem fora.

9.-Si es cala foc a la roba, no córrer: tirar-se a terra, tapar-se la cara amb les mans, i rodar sense parar per ofegar les flames.

www.estevecuines.com

REFORMAR, redissenyar espais.

Adequar espais per gaudir de noves experiències

93.711.55.43Crta. Barcelona 144. Sabadell

PUBLICITAT

núm. 6 abril 2013

SabadellComerç de proximitatA

PUBLICITAT

núm. 6 abril 2013

oferta vàlida fins a final d’existències

Buenos días a todos,Me gustaría hablaros de algo que actualmente todo el mundo le gustaría aprender: sacar el máximo partido a tu presupuesto. Si bien tener un presupuesto ajustado es lo más corriente hoy en día, eso no significa que no podáis sacar el máximo partido a éste.

El primer consejo es: contrata un experto. Parecerá una tontería pero no lo es. Un experto, o una experta (Wedding planner...) sacará el máximo partido al dinero que puedas permitirte. Pensad que tienen contactos, descuentos, lugares con ofertas que solo ellos (o yo..) consiguen (o consigo... ;)).

Hasta aquí todo bien, ¿no? Pues ahora os hablaremos de qué aspectos tenéis que tener presente para que vuestr@ organizador@ lo tenga aún más fácil. Empezaremos destacando el papel de la ceremonia: la mejor manera de ahorrar con esto es hacerlo en el mismo sitio del banquete. No sólo os ahorrará en transporte, sinó también en presupuesto ya que no tendréis que pagar lugar para ceremonia y banquete. ¡Estará todo en el mismo sitio!

Seguimos con el banquete. Muchas veces los menús de los restaurantes nos traen de cabeza... ¿pero por qué no contratar un cátering? Pensad que muchos cáterings trabajan con restaurantes y masías a cambio de buenos precios, como es el caso de Sauleda o Moncho’s. Y, ¿qué más necesitas? Tu vestido y el de tu pareja podéis aprovechar uno ya usado por otr@, ¿no?, la red social PinkNovias os ayuda en esto.

Para acabar, ¿qué hago con la fotografía y la música? En cuanto al primero, busca fotógrafos que trabajen por cuenta propia, no grandes empresas. En cuanto a la música, un buen músico que trabaje el solo tendrá más experiencia y precio ajustado que no otro. Parecerá una tontería pero no lo es.

¿Qué os han parecido todos estos consejos? Espero que os hayan ayudado, ¡para eso estamos!

Vanessa Buendía 628188238 mllebuendia@gmail.com Carrer dels cardona, n57 (Baixos 2na) 08203- Sabadell.

Como sacar el máximo partido a tu presupuesto de boda

SabadellComerç de proximitatA COMERÇ

CULTURA“Old sock”, Eric Clapton

L’incombustible Eric Clapton torna a sorprendre amb un nou àlbum d’estudi, el vintè primer de la seva fructífera carrera, i successor de l’exitós “Clapton” (2010). Aquest treball està compost per deu versions de les cançons favorites de Slowhand, on es barregen tota una gamma d’estils que han marcat el guitarrista des de la seva infància, com ara el jazz, soul, rock, reggae i blues. A més, aquest treball inclou dos temes originals, “Every Little Thing” i “Gotta Get Over”, i compta amb la col·laboració de destacats artistes, entre els quals hi ha JJ Cale, Paul McCartney, Chaka Khan, Steve Winwood i Jim Keltner.

núm. 6 abril 2013

Música

A “Old sock “ es barregen tota una

gamma d’estils que han marcat el guitarrista des de la seva infància, com

ara el jazz, soul, rock, reggae i blues

Després de tres anys sense àlbum, Clapton va tornar als estudis de gravació per donar forma a aquest nou treball

SabadellComerç de proximitatA

núm. 6 abril 2013

La producció de l’àlbum va estar a càrrec de Doyle Bramhall II, Simon Climie, Justin Stanley i el propi Clapton, i serà distribuït amb el segell discogràfic de l’artista, Bushbranch Records, en format CD i doble vinil. Com a dada anecdòtica es troba la poc nítida imatge de la portada, la qual va ser presa pel icònic guitarrista amb el seu propi dispositiu mòbil.

“Further On Down The Road”, original de Taj Mahal, és el primer tema a mostrar les seves credencials, oferint una entretinguda melodia amb matisos de reggae, on sobresurt la perfecta execució de l’harmònica. El disc continua amb “Angel”, cançó que compta amb la col·laboració del llegendari JJ Cale donant suport en els cors i cordes, estructurant una exquisida i agradable peça, on els passatges de guitarra brillen amb llums pròpies. Arriba el torn d’una versió renovada del clàssic dels trenta “The Folks Who Live On the Hill”, on Clapton treu a la llum un estil més proper al blues, de la mà d’una base rítmica relaxada i tranquil·litzadora. A “Gotta Get Over”, Chaka Khan, la reina del funk-soul, dóna suport amb les segones veus, incrementant lleument les revolucions i injectant bones dosis de dinamisme. L’ambient torna a omplir-se de reggae amb la versió de “Till Your Well runs Dry”, de Peter Tosh, un tema desbordant d’energia, vitalitat i sentiment, on els exquisits solos de guitarra de l’anglès acaben per fonamentar una de les millors cançons de la placa. El tancament de la primera meitat de l’àlbum és cortesia del jazz de “All Of Me”, que compta amb la cèlebre col·laboració de Paul McCartney al baix. Propi del seu estil, el tall destaca pel característic acompanyament de piano i la solidesa del so de la guitarra.El blues torna a marcar presència en “Born To Lose”, un tema a mig temps que es mou sobre un terreny ja recorregut, no arriscant en nous matisos. A “Still Got The Blues”, original de Gary Moore, Clapton comparteix crèdits amb un vell conegut de Blind Faith, Steve Winwood, qui aporta amb l’exquisida execució de l’òrgan. Una cançó que continua en el camí de les melodies més tranquil · les, però que treu bons dividends d’una

immillorable interpretació. Arriba el torn de “Goodnight Irene”, versió del clàssic folk de la dècada del trenta que va popularitzar Huddie “Leadbelly” Ledbetter, i que reviu de la mà dels tints propis del blues que impregna Slowhand. A “Your One And Only Man” torna a aparèixer en tota la seva magnitud el bell so de l’harmònica, que comparteix el protagonisme amb acotats, però necessaris sols de guitarra, generant una melodia plena de bones vibracions. “Every Little Thing”, el segon dels temes inèdits de la placa, evidència immediatament l’empremta de Clapton, amb una bella melodia, plena de sentiment i una enganxosa tornada que treu avantatge de les veus femenines del cor, i que arriba al seu punt més important quan aquest rol

Portada del disc

SabadellComerç de proximitatA CULTURA

Música

és assumit per nens. El tancament del viatge té textura jazz amb l’execució del tema “Our Love Is Here To Stay”, propietat de George i Ira Gershwin, i que compta amb la col·laboració de Jim Keltner a la bateria.

Eric Clapton sol ser sinònim d’èxit i “Old Sock” no serà l’excepció a la regla, amb una proposta sòlida i ben estructurada que li permet unificar diversos estils i fer-los funcionar en perfecta sincronia. Independent que fer versions no sigui el camí més adequat per a algú tan talentós, resulta innegable la seva innata capacitat per prendre cançons clàssiques, sense importar l’època en què hagin estat concebudes, i fer-les pròpies, injectant aquests trets característics que tan bons rèdits li han portat durant els seus 50 anys de trajectòria. El temps no fa efecte en Slowhand, molt al contrari, amb cada nou treball ens demostra que la seva música es troba més vigent que mai.

núm. 6 abril 2013

L’artista va néixer el 30 de març de 1945 a Ripley, Surrey, Regne Unit.

SabadellComerç de proximitatA CULTURA

Música

L’obra de Ricardo Trigo a SIS Galeria

núm. 6 abril 2013

El propi Ricardo Trigo ens diu de la seva obra: “en el meu treball utilitzo el llenguatge formal que constitueix la tradició de l’art abstracte per manipular-lo des d’estratègies conceptuals”, és a dir que en Trigo reformula l’abstracció creant amb les seves peces uns complexos diàlegs amb l’entorn, tant pel seu propi volum com per les senzilles estructures en què se sustenta aquest diàleg, unes peces minimalistes on hi ha una relació d’equilibri entre la materialitat, la idea i el significant.

SIS Galeria (Travessia de la Borriana, 6) presenta, per un breu espai de temps l’obra de Ricardo Trigo (1980, Palafrugell, Girona), entre els dies 3 a 11 de maig, on l’artista juga amb la funció dual dels objectes que ha creat i exposa, objectes aquests que poden ser en ells mateixos espais arquitectònics (la sèrie “Abstract logic games”) o bé seriacions o variacions de la mateixa estructura, amb idèntica funció, però que parteixen de diferents tractaments de la matèria (sèrie “Idiotic smiles”), per posar només uns exemples.

Els propis buits que creen les peces que ara exposa delimiten els espais matèrics mitjançant efectes de llum, ombres i reflexos, que duen l’espectador a ser el receptor de nous volums que alteren la percepció de l’espai on s’exposen, creant la il·lusió d’un objecte específic de forma pura, de composicions simples i sense atrezzo sobrer, perquè el minimalisme, com va escriure Michael Fried, “no té a veure amb l’obra d’art en si mateixa, sinó, més aviat, es centra en les condicions en què és vist per l’espectador”.Avui, la societat està immersa en un món visual complex i una de les feines dels artistes rau en enregistrar els impulsos del seu entorn, des de la curiositat, creant un arxiu visual d’efectes sensuals ja siguin reals o abstractes. En Ricardo Trigo, aquest anar i venir d’impulsos, aquest flux i reflux d’experiències visuals li proporciona el perímetre del seu llenguatge artístic, reduint la sumptuositat i potenciant el concepte, la peça quasi nua, perdurant la “troballa” que esdevé quan transforma les imatges creades en el seu univers personal i les integra en un territori sense límits, sense cap frontera entre l’objecte i el no-objecte, fruit de les associacions que van més enllà de les coses tangibles, que són abocades a un total reduccionisme, l’essència en si mateixa.

SabadellComerç de proximitatA

F. Cutchet Travessia de la Borriana, 6Sabadell

Aquest projecte ha estat possible gràcies a les “Beques per a la recerca i la creació en els àmbits artístics i del pensament 2012 “ de la Generalitat de Catalunya

CULTURAArt / Exposicions

Montllor i Pujal, 103 La Creu Alta 08208 – Sabadell Tel. 93 717 94 01

núm. 6 abril 2013

MOLT SOROLL PER NO RES,

s’estrena al Teatre Sant Vicenç Després d’una programació gairebé dedicada al públic infantil, per tancar aquesta temporada, el Centre Sant Vicenç fa una proposta d’alta qualitat però assequible per a tots els espectadors. El dissabte 13 d’abril va pujar el teló del Centre per presentar la comèdia de William Shakespeare, Molt soroll per no res, sota la direcció d’Oriol Alguersuari i Montse Azanuy.

Una obra clàssica que farà gaudir a tothom

Es tracta de la comèdia de Shakespeare més realista, si la comparem amb altres com Nit de reis o Somni d’una nit d’estiu. Se situa a Messina a la vil·la rural del noble Leonato i s’inicia amb l’arribada de Don Pedro d’Aragó i els seus soldats a la casa. A partir d’aquí s’establiran diverses relacions entre els nouvinguts i els residents. Destaca la romàntica història d’amor entre Claudio i Hero, la filla de Leonato; i la relació, en un principi tensa i verbalment agressiva, entre Benedicte i Beatrice. Els personatges de l’entorn aniran creant diverses situacions, en moments molts còmiques i divertides, per tal que les relacions entre les parelles vagin evolucionant cap a un fi inesperat. I tot això amanit amb les trifulgues del ressentit Don Juan, germà de Don Pedro, per tal de vetllar pel seu honor que considera ferit. Una comèdia que parla de les relacions entre les persones amb uns diàlegs molt enginyosos i rics però molt planers i entenedors.

Una versió més propera i atractiva al nostre públic

Tot i que la versió del text de partida és la de Salvador Oliva, la direcció de l’obra, ha incorporat diversos elements de la pel·lícula que va fer Kenneth Branagh l’any 1993. Un dels directors, Oriol Alguersuari comenta que “malgrat que Molt soroll per no res és un dels textos de Shakespeare més assequibles per a tots els públics, hem volgut incorporar elements de la pel·lícula que encara la faran més propera i atractiva al nostre públic”. Segons Alguersuari, amb la versió que han preparat l’espectador no trobarà un muntatge clàssic, dens i feixuc, com es pot pensar d’un Shakespeare, sinó que, tot el contrari, veurà una posada en escena fresca, dinàmica i en què els diàlegs picats i intensos són el principal atractiu.

El joc escènic no acaba amb el vestuari i l’escenografia. La direcció ha volgut que la música també tingui un paper a l’obra. S’ha versionat i traduït la mateixa cançó de la pel·lícula i en diversos moments de la funció serà reproduïda o bé interpretada en directe per donar més emotivitat. Aquesta posada en escena es podrà veure durant els dissabtes a la nit i els diumenges a la tarda fins al 12 de maig al Teatre Sant Vicenç.

PUBL

ICIT

AT

SabadellComerç de proximitatA CULTURA

Teatre

Sabies que…El cotxe elèctric va ser un dels primers automòbils que es van desenvolupar, fins al punt que van existir petits vehicles elèctrics anteriors al motor de quatre temps sobre el qual Dièsel (motor dièsel) i Benz (gasolina), van basar l’automòbil actual. Entre 1832 i 1839 (l’any exacte és incert), l’home de negocis escocès Robert Anderson, va inventar el primer cotxe elèctric pur. El professor Sibrandus Stratingh de Groningen, en els Països Baixos, va dissenyar i va construir amb l’ajuda del seu assistent Christopher Becker vehicles elèctrics a escala reduïda el 1835.

La millora de la pila elèctrica, per part dels francesos Gaston Planté el 1865 i Camille Faure el 1881, va aplanar el camí per als vehicles elèctrics. A l’Exposició Mundial del 1867 a París, l’inventor austríac Franz Kravogl va mostrar un cicle de dues rodes amb motor elèctric. França i Gran Bretanya van ser les primeres nacions que van recolzar el desenvolupament generalitzat de vehicles elèctrics. Al novembre de 1881 l’inventor francès Gustave Trouvé va presentar un automòbil de tres rodes a l’Exposició Internacional de l’Electricitat de París.

Just al final del segle XIX, abans de la preeminència dels motors de combustió interna, els automòbils elèctrics van realzar registres de velocitat i distància notables, entre els quals destaquen la ruptura de la barrera dels 100 km/h, per Camille Jenatzy el 29 abril de 1899, que va aconseguir una velocitat màxima de 105,88 km/h.Els automòbils elèctrics, produïts als Estats Units per Anthony Electric, Baker, Detroit, Edison, Studebaker, i altres durant els principis del segle XX van tenir relatiu èxit comercial. A causa de les limitacions tecnològiques, la velocitat màxima d’aquests primers vehicles elèctrics es limitava

núm. 6 abril 2013

1912 Anunci del Detroit Electric

TECNOLOGIASabadellComerç de proximitatA

a uns 32 km/h, per això van ser venuts com a cotxe per a la classe alta i amb freqüència es comercialitzen com a vehicles adequats per a les dones a causa de la seva conducció neta, tranquil.la i fàcil, especialment en no requerir l’arrencada manual amb maneta, que sí que necessitaven els automòbils de gasolina de l’època.

A Espanya els primers intents es remunten a la figura d’Emilio de la Quadra. Després d’una visita a l’Exposició Internacional de l’electricitat per motius professionals, es va interessar per aquests motors després d’haver quedat sorprès per les carreres celebrades en el circuit París-Bordeus-París el 1895. A través de la companyia “Cia General de cotxes-automòbils Emilio de la Cuadra S.” construirà diversos prototips de vehicles elèctrics. No obstant això, la falta de tecnologia i recursos materials i econòmics va provocar que rebutgés tots els projectes i fabriqués una dotzena d’automòbils amb motor d’explosió, sota el nom de La Quadra. L’empresa va tancar el 1901 a causa de la manca de diners i una vaga.

núm. 6 abril 2013

Thomas Edison i un cotxe elèctric a 1913

Camille Jenatzy en un cotxe elèctric La Jamais Content, 1899

TECNOLOGIASabadellComerç de proximitatA

La introducció de l’arrencada elèctrica del Cadillac el 1913 va simplificar la tasca d’arrencar el motor de combustió interna, que abans d’aquesta millora resultava difícil i de vegades perillós. Aquesta innovació, juntament amb el sistema de producció en cadenes de muntatge de forma massiva i relativament barata implantat perFord des de 1908 va contribuir a la caiguda del cotxe elèctric. A més les millores es van succeir a major velocitat en els vehicles de combustió interna que en els vehicles elèctrics.

A finals de 1930, la indústria de l’automòbil elèctric va desaparèixer totalment, quedant relegada a algunes aplicacions industrials molt concretes, com muntacàrregues (introduïts el 1923 per Yale), carretons elevadors de bateria elèctrica, o més recentment cotxes de golf elèctrics, amb els primers models de Lektra el 1954.

SabadellComerç de proximitatA

núm. 6 abril 2013

1912. Un cotxe elèctric i una antiguitat en l’exposició de cotxes Toronto

PUBLICITAT

PNEUMÀTICS TOTES LES MARQUESMECANICA EN GENERAL

Avgda. Paraires 2008206 Sabadell

Tel: 93 724 03 25

el taller de confiança

TECNOLOGIA

NATURATemps de bolets

CARÀCTERS MACROSCÒPICS

- BARRETBarret de 10 a 15 cm. de diàmetre, primer hemisfèric i amb l’edad es va tornant més convexe, amb el centre aplanat. El marge involut amb forces restes de vel himenal. Color amarronat de molt jove que ràpidament es va trencant formant unes petites escates sobre un fons blanc, el centre sempre més fosc, cutícula seca que al fregar-la grogueja.

NOMS VULGARS EN CATALÀRubiol Gros d´Escates Brunes

ALTRES NOMS VULGARSAgárico augusto.Psalliota augusta. (Cast.)

núm. 6 abril 2013

Rubiol Gros d´Escates BrunesNOM CIENTÍFIC : AGARICUS AUGUSTUS

SabadellComerç de proximitatA

- LÀMINESLàmines lliures, molt juntes, estretes i fines, esblanqueïdes al principi, més tard passa al gris rosat i finalment al gris negre.

- PEUPeu 10-15x 2-3 cm. de color blanc menys la base que pot presentar taques marrons, cilíndric, a vegades una mica corbat a la base, lleugerament bulbós. Totalment llis desde l’anell fins les làmines i molt esquamós desde l’anell fins la base. Anell alt, doble i membranós.

- CARNCarn blanca, consistent, al tall inmutable o molt lleuger virament a groc a la part del barret, al cap d’estona del tall, la base del peu pren un color ocre rosat. Sabor agradable.

- OLOROlor agradable a ametlles amargues o anís.

HÀBITATGeneralment sota coníferes encara que rarament se’n poden trobar sota planifolis, sobretot roures.

ÈPOCA D’APARICIÓFinals d’estiu, tardor.

POSSIBLES CONFUSIONSEs pot confondre amb la Lepiota aspera (Lepiota d’Escates Puntiagudes), que ocasiona problemes gastrointestinals. La diferència es que la Lepiota té sempre les làmines blanques, fa una olor desagradable i creix a terrenys adobats, marges de camins, zones de compost o fullaraca, etc. En general s’ha d’anar amb molt de compte de no confondre’l amb les lepiotes. Si es té una mica d’experiència només té una confusió possible que no és perillosa. Es tracta d’una varietat de l’agaricus augustus (perrarus), escates de color més clar sobre un fons groguenc i peu generalment més llarg amb la base més bulbosa. Mateixa qualitat culinariament parlant.

www.tallerdebolets.com

NATURAnúm. 6 abril 2013

SabadellComerç de proximitatA

El nom dels carrersCIUTAT

Ribot i Serra, carrer de

Nomenclator Ajuntament de Sabadell

núm. 6 abril 2013

Manuel Ribot i Serra (Sabadell, 1859 - 1925). Periodista i escriptor.Fill d’un botiguer del carrer de la Salut, va estudiar als escolapis i posteriorment es dedicà a escriure i a prendre part en diferents concursos literaris.

Fundador del primer Centre Catalanista de la ciutat, el 1879, i de la “Revista de Sabadell”, el 1884, que inicialment aparegué com a publicació quinzenal i dos anys més tard es convertí en diari del vespre. En la línia d’un catalanisme moderat i catòlic, Ribot la dirigí durant més de quaranta anys.

Com a secretari de la Caixa d’Estalvis de Sabadell va ser un dels impulsors de la Biblioteca, la primera que hi hagué a Sabadell, inaugurada el 1926 amb el fons llegat per Ribot de la seva biblioteca particular i una part del fons de la biblioteca de Sardà i Salvany, que la Caixa completà amb noves adquisicions.

És autor de la monografia “Origen y progresos de Sabadell”, dels volums de poesia “Idil·lis i balades” i “Garbuix”, i de diverses obres teatrals.

SabadellComerç de proximitatA

no fa tant de tempsnúm. 6 abril 2013

SabadellComerç de proximitatA

PUBLICITAT

El elefante, per tots temut

Curiositat: era “el electrófono de la joventut”

No cal dir res més

“Un cassette amb discoteca” .... olé.i amb quatre suggestius colors

ENTRETENIMENTS

núm. 6 abril 2013

Uneix els punts

SabadellComerç de proximitatA

C/.Palanca 8-10 Sabadell93 127 89 36

Presenta aquest anunci i et farem un 10% de dte.

PUBLICITAT

SabadellComerç de proximitatA

Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris, notes i/o aportacions a info@tallerdemk.com .

Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns informació info@tallerdemk.com

Vols rebre la revista, vols que la rebi un amic? Subscripció gratuïta

Clica sobre les imatges per obtenir més informació o contactar amb nosaltres

Nosaltres som

Nota: La revista A Sabadell Comerç de Proximitat

és interactiva.Aquesta icona

et mostra els enllaços.

Clica.

SabadellComerç de proximitatA

Sabadell abril 2013Disseny i maquetació: TALLER DE MARKETING

www.tallerdemk.com

Revista gratuïta

Sant Jordi2013

abril 2013nº6

SabadellComerç de proximitatA