Embed Size (px)
Citation preview
Col.leccionista Col·leccionista adj. Masc.
Persona que col·lecciona. Col·leccionar v tr Fer col·lecció (d'alguna cosa). Col·leccionar segells, cromos.
Quan ens varen dir que aniríem a fer una visita a casa del sr. Barberà i que era col·leccionista de segells, no ens imaginàvem pas que trobaríem tantes i tantes col·leccions: segells, monedes, porrons, cantis,... Fins i tot, “col·lecciona” tots aquells sabers i aprenentatges fruit de les inquietuds i experiències que la vida li ha permès adquirir.
TROBADA El dia 20 de gener del 2014 ens trobem un grup de joves de l’EJI
amb un grup de persones del Casal Municipal de la Gent Gran, per fer una visita al Sr. Josep Barberà.
El Sr. Barberà ens comença a ensenyar la biblioteca que té, amb llibres de diferents col·leccions com de jardineria, Catalunya lliure, enciclopèdies, etc, que té des de molt antics fins a publicacions actuals. Ens explica com els ha anat adquirint d’entre tots els exemplars, el més curiós és la col·lecció Biblioteca selecta amb llibres d’autors catalans com Antologia poètica. Aquests llibres els comprava clandestinament a la llibreria Dalmases perquè amb la dictadura no es podia parlar, escriure ni llegir en llengua catalana.
Mentre ens anava explicant la seva biblioteca, també ens va explicar el sistema que té per trobar els llibres i la guia que ha fet. A la sala de la biblioteca també hi vam poder veure la col·lecció de cantis i de porrons que hi té.
El Sr. Barberà davant de la seva biblioteca
El Sr. Josep Barberà ens va llegir un fragment de l’Antologia poètica de Miquel Costa Llobera, que va adquirir
clandestinament per 40 cèntims.
RECULL BIOGRÀFIC
Josep Barberà Bosch
Va néixer a Mollerussa el 14 d’abril de 1931, a la mateixa casa que vam visitar, al carrer Molí núm. 19. El renom de la casa es Cal Gironí, que és el nom del seu padrí.
Dels 14 als 17 anys va treballar fent impresos (tipografies) a la impremta Saladrigues de Bellpuig que en aquell temps tenia una sucursal a Mollerussa al carrer Ferrer i Busquets.
L’any 1950, quan tenia 17 anys, va començar a treballar en una cansaladeria per aprendre l’ofici. Va a Barcelona a fer-ho. I l’any 1958, va muntar la seva primera botiga al Carrer Jacint Verdaguer de Mollerussa, el que coneixeríem com Tocineria Barberà.
Al 1971, compra la seva botiga a baix de la casa de pedra on actualment hi ha la botiga Ixent. És en aquesta botiga on va posar el rètol de la botiga en català: Cansaladeria Barberà.
La Cansaladeria Barberà tanca les seves portes per jubilació el 1991.
Cansaladeria Barberà
Cansaladeria
Barberà
Foto de l’any XXXX
La cansaladeria del Sr. Barberà, ha anat
canviant de lloc.
La primera cansaladeria estava ubicada al
carrer Jacint Verdaguer.
Després es trasllada molt a prop, concretament,
a l’anomenada casa de pedra, on hi va estar
treballant fins al 1991, que és quan va tancar
per jubilació.
Carrer Molí
Cal Gironí
Vista actual, 2014 de la casa del
sr. Barberà Al Carrer Molí.
El carrer Molí, és un carrer, que com tots els de
Mollerussa, ha anat experimentat la seva pròpia
evolució i s’ha anat adaptant als temps i la
realitat actuals. El Sr. Barberà encara recorda el
temps en que el terra estava format per
llambordes i l’havien d’arreglar tot sovint.
Ja no hi queden massa veïns amb els que
compartien el carrer d’aquell temps, emocionada
la seva esposa la Sra. Virtud ens recorda que
ara actualment, ja només hi queden Ca
l’Amanda, Ca l’Angeleta, Cal vi dolç i ells
mateixos.
La resta són tota una suma de veïns i veïnes
anònims, provinents de moltes cultures i molts
països.
Carrer Molí
En aquesta imatge, podem veure el carrer
Molí. Ara bé, cal recordar que no sempre
s’ha anomenat així. Doncs abans es deia
Carrer Belianes, i durant l’època de
Franco es va anomenar General Mola. És
el que tenen els canvis polítics, que una de
les primeres coses que es fan es canviar
els noms de carrers, places i avingudes.
El nom de carrer Molí ve donat perquè al
final del carrer hi havia un molí de farina.
Vista actual, 2014 del Carrer Molí.
Carrer Molí – Camí de Belianes
Farinera al
Camí de
Belianes
Vista general de la Farinera de
Sant Antoni. (Dècada dels anys 20).
Aquesta farinera comptava amb un
molí que a través de la força de
l’aigua, en un principi satisfeia les
necessitats d’aliment del bestiar
dels propis pagesos, i més endavant
abastí de farina els forns de pa.
Encara ara actualment, aquest pont
és anomenat el “pont de la
farinera”
Camí de
Belianes
Carrer Molí – Camí de Belianes
En aquesta imatge, de la dècada dels anys
20, veiem el salt des d’on es recollia l’aigua
per fer treballar el molí de la farinera.
El juny de 1972 es cobririen els 76 metres
de la 3a sèquia Principal del Canal d’Urgell
que separen el salt de la farinera del pont
fins el camí de Belianes.
Les col·leccions
Els llibres
De totes les col·leccions que el Sr. Barberà
té, ja hem vist a l’inici que ell està molt
orgullós de la seva petita gran biblioteca.
Gran, perquè cada llibre el compra fruit
d’una experiència, inquietud o saber en el
que ell vol aprofundir; i per tant cada
exemplar té la seva història al seu
darrera.
D’entre tots destacar els que s’havien de
comparar de forma clandestina, durant
l’època de la dictadura, perquè estaven
escrits en català, i en aquella època el
català era prohibit i perseguit.
Els llibres, estaven amagats en un calaix
secret, tancat en clau sota el mostrador.
Mostra d’un dels exemplars, que va costar
40 cèntims
Col.lecció de Minerals
Exemple d’una de les col·leccions de minerals
El Sr. Barberà disposa de diferents
col·leccions de minerals. Gairebé en té
una mostra de tots els que existeixen al
nostre planeta.
Ens les va estar ensenyant de forma
acurada i amb molt d’interès.
Col·lecció de Monedes
Mostra d’una moneda
de la república
El Sr. Barberà col·lecciona moltes monedes, tant del nostre país com d’altres
països.
Té monedes de la república, rals, pessetes, francs francesos, on hi consta el
crit de guerra de la revolució francesa.
D’entre totes, disposa d’una moneda que es va anomenar bellón, que estava
feta de coure i plata enlloc de ser tota de plata, i per tant el seu valor era
molt més inferior.
També compta amb algunes monedes de plata
anomenades duros, les quals d’Espanya anaven a
Portugal, i per diferenciar-les hi posaven una marca al
mig..
Finalment, té una col·lecció de monedes de 2000 pessetes
commemoratives amb la implantació de l’euro. Cada
moneda és de 12 euros.
Col·lecció de Segells
Una part de la col·lecció de segells
Un altra de les afeccions del Sr. Barberà, és la filatèlia, és
a dir, col·leccionar segells.
Per tal de fer-ho, s’havia de desplaçar al Mercat de la
Plaça reial de Barcelona. Lloc on podia intercanviar i/o
comprar aquelles segells que més gràcia li feien o més li
interessaven.
Col·lecció de Porrons i Càntirs
Els té tots exposats en fila.
Aquesta és una col·lecció que ha anat fent i ampliant
fruit dels diferents viatges que ell mateix ha anat fent
per tot arreu.
En té de Múrcia, Argentona etc..., i fins i tot un el té
dedicat a la seva esposa i l’ha anomenat Virtud.
També és afeccionat als càntirs d’Argentona,
cada any en compra un, i l’últim es diu
Pi de Formentor
Col·lecció d’Etiquetes de Fruita
Mostra d’etiquetes de fruita
Aquesta potser és una de les col·leccions més
curioses de les que disposa el Sr. Barberà.
Col·lecciona les etiquetes de tot tipus de peces
de fruita, que van des de les síndries, passant
pels melons i fins arribar a les de les taronges.
Són de molts diferents tipus, formes i marques.
Gràcies a l’ajuda d’amics i companys (com
sempre passa en tota col·lecció) en disposa
d’una gran varietat.
Casa seva i els Objectes...
El sr. Barberà va néixer en la mateixa casa
que nosaltres vam visitar i una mostra de que
es tracta d’una Casa antiga, són les bigues
de fusta... Actualment estan tractades i
restaurades....
... i les escales de pedra
Casa seva i els Objectes...
Si observem amb atenció, podem veure la
instal·lació elèctrica de la casa: el cable
trenat és exterior, va per fora de les parets i
sostres. El cable està fet de forma trenada
per facilitar-ne la manipulació i se subjecta a
la porcellana.
Té uns visos de porcellana que feien de
separadors del cable i d’aquesta manera
quedaven subjectes.
Cantis, porrons, copes,...
Col·lecció d’objectes
Didals
Morters
El rellotges.... menció especial
I en tot moment, vam saber quina hora era!!!
Durant la visita vam poder veure més d’un rellotge i de
corda... No té cap rellotge parat i sempre els hi dóna
corda, i els hi agrada escoltar el so que fan a les hores
en punta.
Aquest que veiem a la imatge és ben especial:
si no s’hi dona corda cada dia, s’apaga... i això
a casa seva no passarà.
Ens va comentar que per aquest motiu l’anterior
propietari se’n va desfer.
El rellotges
Aquest el va canviar per unes sabates
Aquest és del segle XII-XIII
Aquest és de cucut, el va adquirir a Borges
