Embed Size (px)
Citation preview
BarBarcelcelona ona metrometropolitana,politana,
Projectes verdsProjectes verds
Abril de 2015
Concepte, elaboració de continguts i disseny
El verd a la Barcelona metropolitana
Canòpia Urbana
Superilles
Parc Lineal del Camí Comtal
Terrats i cobertes verds
3
4
5
6
Rem
odela
ció
i ord
enació
urb
ana
Barcelona metropolitana, projectes verds 2
Terrats i cobertes verds
Horts urbans
Parc Agrari del Llobregat
Parc Fluvial del Besòs
7
8
9
10
Verd
pro
ductiu
Parc
s
La progressiva integració de la natura i el verd en laplanificació urbana permet aprofitar-ne els serveis ibeneficis i fer més eficient el seu funcionament i, endefinitiva, millorar la qualitat de vida urbana.
El sistema verd urbà es pot trobar en espais naturalsoberts i boscos, edificacions (cobertes i terrats, murs ojardins verticals), a la via pública (carrers, places, parcs ijardins...), en horts urbans, espais fluvials i litorals...
El verd a la Barcelona metropolitana
Els seus beneficis ambientals són nombrosos:contribució a una millor qualitat de l’aire, captant C02 ipartícules en suspensió i a un major confort tèrmic, jaque es redueixen les temperatures i sorolls,augmentant la captació i aprofitament de l’aigua depluja i la diversitat paisatgística i biològica de lametròpoli.
Els carrers amb arbrat tenen entre un 10 i 15% menys de
partícules en suspensió.
Font: Guia per a la selecció d'espècies de verd urbà: arbrat viari. Diputacióde Barcelona (2012)
Els beneficis socials associats al verd urbà com a espai de gaudi estètic, de lleure, passeig iesport, però també de coneixement i on potenciar la sensibilitat i educació ambiental són moltben valorats per la ciutadania.
A continuació és recull una mostra d’alguns projectes de l’àmbit metropolità de Barcelona.
Canòpia Urbana Una Plaça de les Glòries estructurada pel verd
La nova plaça de les Glòries repensa aquest nou centre urbà comun eix verd que unirà Trinitat, Sagrera i Ciutadella que combina lesdiferents necessitats i funcions, posant el centre de gravetat en elverd, el vianant i el transport públic. El trànsit rodat es canalitzaràprincipalment a través d’un túnel central, amb la qual cosadesapareix una barrera física i els sorolls i molèsties pròpies d’unnucli d’accés a la ciutat.
Rem
odela
ció
i o
rdenació
urb
ana
Barcelona metropolitana, projectes verds 4
El projecte guanyador contempla múltiples vessants i
usos. Previsiblement es finalitzarà totalment el 2018.
Font:http://blogdeconcursos.com/resultados/img/res/057/h057_01_02.jpg
La transformació verda es concreta en la presència d’una coberturaarbòria i biodiversa, on l’aigua esdevé una reserva natural, unhàbitat singular per a diferents espècies i un connector ecològic. Unmirador elevat permetrà contemplar i gaudir del conjunt.
Rem
odela
ció
i o
rdenació
urb
ana
SuperillesUna nova escala de ciutat
Una superilla és una unitat urbana més gran que una illade cases però més petita que un barri, amb carrerspacificats.
Els eixos del plantejament de les superilles conformenuna àmplia estratègia per a que Barcelona esdevingui unaciutat més agradable i habitable, basada en la qualitatde l’espai urbà, en funció d’un model de mobilitat més
Rem
odela
ció
i o
rdenació
urb
ana
Barcelona metropolitana, projectes verds 5
El projecte pilot inclou 5 zones distribuïdes per diferents
punts de la ciutat; Poblenou, pl. de les Glòries, a l’Antiga i
la Nova Esquerra de l’Eixample, a Hostafrancs i a la
Maternitat i Sant Ramon
Font: http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/superilles
de l’espai urbà, en funció d’un model de mobilitat méssostenible, recuperació de l’espai públic i foment de labiodiversitat i el verd urbà. En aquest darrer cas esconcreta en millorar l’arbrat viari i afavorirmicrohàbitats per atraure fauna i augmentar lavegetació en nous espais comunitaris, que esdespleguen en microurbanitzacions com la de l’entorn elcarrer de Benavent, a les Corts.
Els projectes estimulen la implicació ciutadanamitjançant, entre d’altres, tallers o jornades participatives.
Rem
odela
ció
i o
rdenació
urb
ana
La proposta de parc del Camí Comtal és undels grans projectes de renovació urbanacom a fruit del pas de la Línia d’Alta Velocitati la nova estació de la Sagrera.
El nou espai guanyat donarà continuïtatverda a l’espai urbà segregat abans pel pasde les vies de tren en superfície i millorarà,
Parc Lineal del ‘Camí Comtal’Un continu verd
Rem
odela
ció
i o
rdenació
urb
ana
Barcelona metropolitana, projectes verds 6
de les vies de tren en superfície i millorarà,així l’accessibilitat general de la zona.
Es defineixen diversos sectors amb untractament paisatgístic específic, però ambun tractament unitari vertebrat per unrecorregut verd, el Camí Comtal, en recorddel rec comtal que discorria per tot aquestsector. En el nou espai hi predominarà unavegetació diversa, amb jocs de llum i ombra il’aigua com a record del passat. Els nousequipaments i serveis que hi tindran llocfomentaran usos cívics. El parc del Camí Comtal formarà part de la xarxa de corredors verds.
Font: http://www.barcelonasagrera.com/
Rem
odela
ció
i o
rdenació
urb
ana
El potencial en la recuperació de terrats icobertes és enorme no només pel que fa a laclimatització i l’aprofitament de l’aigua depluja, sinó també com a reserva vegetal,autoproveïment d’aliments en horts urbans i unimportant efecte visual i paisatgístic.
Els edificis d’habitatges són llocs ideals per a la
Terrats i cobertes verdesEl verd proper
Verd
pro
ductiu
Barcelona metropolitana, projectes verds 7
Els edificis d’habitatges són llocs ideals per a lasocialització dels veïns i esdevenen nousespais comunitaris de relació.
Les possibilitats i adaptació són immenses i moltvariades pel que fa a extensió, espècies idisposició.
El 2014 una mesura de govern impulsa els terrats vius I cobertes
verdes a Barcelona. Barcelona compta amb unes 1.182 ha de cobertes
practicables, el 20% de les qual aptes per a l’aprofitament solar.
Font: http://governobert.bcn.cat/sites/default/files/MG101014.pdf
Ja hi ha diferents exemples de cobertes verdes
tant en edificacions públiques com privades, com
és el cas de la biblioteca municipal Zona Nord, a
Nou Barris o el Museu del Gas, a Sabadell.
Ja hi ha diferents exemples de cobertes verdes
tant en edificacions públiques com privades, com
és el cas de la biblioteca municipal Zona Nord, a
Nou Barris o el Museu del Gas, a Sabadell.
Els horts urbans són un fenomen cada cop mésestès a la metròpoli. El programa inicial d’hortss’adreçava a la gent gran, però l’experiència haarrelat a nivell popular en municipis com el Prat deLlobregat o Terrassa. El seu gran potencial educatiuha estimulat la creació d’horts escolars, contribuinta la sensibilització ambiental, al coneixementteòrico-pràctic, hàbits i alimentació saludables.
Horts urbansUn verd productiu
Verd
pro
ductiu
Barcelona metropolitana, projectes verds 8
teòrico-pràctic, hàbits i alimentació saludables.
Els horts urbans particulars o comunitarisproliferen en balcons, terrats o solars, on es cultivenplantes per a l’autoconsum d’aliments, plantesaromàtiques. Altres beneficis són el plaer i gaudipersonal o fins i tot amb finalitats terapèutiques.
Paral·lelament, mitjançant acords de CustòdiaUrbana es promou la cessió temporal d’espaisrurals, agrícoles... en desús per a activar-los idinamitzar-los.
La tipologia d’horts urbans és molt variada, com també el tipus de
cultiu i la ubicació de l’hort.
Projectes autogestionats com Plantem-nos té un fort component social a Terrassa. Es vol crear una xarxa amb entitats locals en diversos punts.Projectes autogestionats com Plantem-nos té un fort component social a Terrassa. Es vol crear una xarxa amb entitats locals en diversos punts.
Parc Fluvial del BesòsEl riu verd
Una intensa transformació, sanejament i recuperacióambiental i paisatgística del curs baix del riu Besòs haredundat en benefici de la seva qualitat ambiental, i haha permès que esdevingui un gran espai verdmetropolità ubicat en una àrea densament poblada.
Ha estat reconquerit com a eix verd i com a espai cívicque destaca per una important presència d’aus, que
Parc
s
Barcelona metropolitana, projectes verds 9
El xxxxxxFont:
El Parc del Besos forma part de la Ronda Verda, un circuit senyalitzat per a bicicletes que travessa els grans sistemes naturals de la comarca
del Barcelonès. Es tracta d’un itinerari circular que es configura en sis trams principals: Parc de Collserola, Parc Fluvial del Besòs, Parc de la
Serralada de Marina, Front Marítim, Montjuïc i Llobregat. El seu recorregut transcorre a través dels municipis de Badalona, Barcelona,
L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet; així com Esplugues de Llobregat i Montcada i Reixac.
El Parc del Besos forma part de la Ronda Verda, un circuit senyalitzat per a bicicletes que travessa els grans sistemes naturals de la comarca
del Barcelonès. Es tracta d’un itinerari circular que es configura en sis trams principals: Parc de Collserola, Parc Fluvial del Besòs, Parc de la
Serralada de Marina, Front Marítim, Montjuïc i Llobregat. El seu recorregut transcorre a través dels municipis de Badalona, Barcelona,
L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet; així com Esplugues de Llobregat i Montcada i Reixac.
que destaca per una important presència d’aus, queconviuen amb diversos usos ciutadans, on també hitenen cabuda la descoberta del medi i on s’hi duen aterme activitats d’educació ambiental.
A més dels usos tradicionals com el passeig en bicicletao a peu, és un centre lúdic per a la pràctica esportiva a celobert, un espai de salut i de trobada intergeneracional.
El Parc fluvial discorre pels darrers 9 km del riu Besòs.
Font: La Vanguardia
Parc Agrari del LlobregatUna producció de proximitat
La pressió urbanística fa que la zona del baix Llobregat i el deltasiguin especialment sensibles i vulnerables.
La creació del parc incideix en les diferents dimensions com apatrimoni cultural, econòmic i ecològic metropolità.
La figura del parc ajuda a consolidar l’activitat agrícola comarcalmitjançant programes específics que combinen la preservaciódels valors naturals amb els productius i dur a terme activitats
Parc
s
Barcelona metropolitana, projectes verds 10
Al parc agrari del Llobregat hi conviuen els usos agraris,
naturalístics i lúdics.Fonts: http://parcs.diba.cat/web/BaixLlobregathttp://www.mediambient.terrassa.org/index1.asp?na=1&ns=0&nl=1&np=21http://ca.sabadell.cat/parcagrari/p/caracteristiques_cat.asp
El projecte Agriproxima’t facilita la venda directa; del productor al consumidor.El projecte Agriproxima’t facilita la venda directa; del productor al consumidor.
dels valors naturals amb els productius i dur a terme activitatsper a promoure un consum de proximitat comercialitzant laproducció local.
Altres projectes destacats:
Parc Agroforestal de Terrassa (319 ha, majorment propietat privada): fomenta els usos agrícoles i forestals i el seu coneixement i gaudi per part
de la ciutadania, a través de 15 km de camins.
Parc Agrari de Sabadell (586 ha): espai agroforestal protegit no urbanitzable per a preservar l’activitat agrícola, ramadera i forestal com a recurs
econòmic. També s’hi fa recerca agrària sobre cultius vegetals autòctons com la mongeta del ganxet i és un espai de lleure i educació ambiental.
Altres projectes destacats:
Parc Agroforestal de Terrassa (319 ha, majorment propietat privada): fomenta els usos agrícoles i forestals i el seu coneixement i gaudi per part
de la ciutadania, a través de 15 km de camins.
Parc Agrari de Sabadell (586 ha): espai agroforestal protegit no urbanitzable per a preservar l’activitat agrícola, ramadera i forestal com a recurs
econòmic. També s’hi fa recerca agrària sobre cultius vegetals autòctons com la mongeta del ganxet i és un espai de lleure i educació ambiental.
