Aparell digestiu

[email protected] ANATOMIA I FISIOLOGIA HUMANES

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ:

Aparell digestiu


APARELL DIGESTIU

• És el principal responsable de l’entrada i absorció de nutrients, al temps que col·labora en l’eliminació de residus.

• Està format pel tub digestiu i les glàndules annexes.


TUB DIGESTIU• Té una llargària aproximada de set metres en

l’ésser humà.

• Hi trobem els següents segments:»Boca»Faringe»Esòfag»Estómac» Intestí prim» Intestí gros»Anus


TUB DIGESTIU: BOCA• Flanquejada pels llavis superior i inferior.• El ser humà té dues fileres de dents, una

superior i una inferior, amb 16 peces dentàries a cada filera, en total 32 dents.

Teeth

_by_D

avid

_Sh

an

kbon

e


FÓRMULA DENTÀRIA 8 incisius –

Funció: Tallar

4 canins (els ullals) - Funció: Esqueixar

8 premolars – Funció: Triturar

8 molars (els queixals) – Funció: Mastegar o moldre

4 cordals (els queixals del seny)


PEÇA DENTÀRIA

Secc

io_d

en

t b

y A

sbest

os


LLENGUA• És la part de la boca on rau el sentit del

gust. • És un múscul que s’estén més enllà de la

boca, fins a la faringe. • Els receptors als diferents sabors estan

distribuïts de forma específica sobre la superfície de la llengua, i es diuen papil·les gustatives.


Glàndules salivals

1. Glàndula paròtide2. Glàndula

submaxil·lar3. Glàndula sublingual


Istme de la gola

Istm

e d

e la g

ola

by K

lem


FARINGE• Està formada per tres parts:

– La rinofaringe: Situada just darrera de les coanes nasals, on podem trobar les glàndules adenoides (popularment anomenades "carnots").

– L’orofaringe: Comença darrera de l’istme, un cop passats els pilars anterior i posterior del paladar, les amígdales i l’úvula.

– La hipofaringe: Acaba a l’epiglotis, just on el tub es divideix en dues vies: la respiratòria i la digestiva.


ESÒFAG• Condueix el bolus alimentari des de la

faringe a l’estómac. • Té una llargària aproximada de 35 cm. i,

després de travessar el tòrax, passa a través del diafragma per l’hiatus esofàgic.

• En la seva unió a l’estómac, el càrdies actua com si fos una vàlvula per efecte de la diferencia de pressió entre tòrax i abdomen, regulant el pas del bolus alimentari al seu través.


ESTÓMAC

• Es troba ja dins l’abdomen, en la regió anatòmica coneguda com epigastri.

• S’estén des del càrdies al pílor, i la seva forma recorda vagament a la lletra "J", encara que les variants anatòmiques són múltiples.


ESTÓMAC• Fundus: És la part que contacta amb el

diafragma. En posició de bipedestació, és evident en les radiografies, doncs està ple d’aire.

• Cos: Al seu interior, els plecs gàstrics augmenten la superfície de contacte dels sucs gàstrics amb el bolus alimentari.

• Antre: És la zona on els aliments esperen per passar a través del pílor fins al budell prim.

• Pílor: És un autèntic esfínter, format per teixit muscular, que regula el pas de l’aliment més enllà de l’estómac.


INTESTÍ PRIM• Comença al pílor i

s’estén fins a la vàlvula ileocecal.

• Compren tres segments, que són: −Duodè−Jejú−Ili in

test

í p

rim

by T

on

tin

e


INTESTÍ PRIM: DUODÈ• Dividit funcionalment, que no anatòmicament, en

quatre porcions. Té forma aproximada de lletra "C".

• Va des del pílor fins a l’angle de Treitz.

• La primera porció és la zona on és més freqüent trobar les úlceres pèptiques (bulb duodenal).

• Al nivell de la segona porció, trobem l’orifici de sortida anomenat ampul·la de Vater (amb un esfínter real: l’esfínter d'Oddi), on el colèdoc provinent del fetge i el conducte de Wirsung provinent del pàncrees aboquen el seu contingut dins el tub digestiu.


Ampul·la de Vater

Am

polla

de v

ate

r b

y T

on

ton

i


INTESTÍ PRIM: JEJÚ I ILI

• Jejú: És la part més llarga de l’intestí prim.

• Ili: És el tram final de l’intestí prim, on es realitza l’absorció del ferro. Finalitza a la vàlvula ileocecal, que connecta amb l’intestí gros.


Intestí prim: Secció• Té forma de tub que

s’acoda en les “nanses” intestinals

• La seva llum està formada per “villi” que augmenten la superfície per l’absorció de nutrients

• Les glàndules intestinals elaboren moc


INTESTÍ GROS• Va des de la vàlvula ileocecal fins a

l’anus• Descriu un arc que envolta la massa

flotant de l’intestí prim• De la seva forma, cal destacar les

haustres del colon• Està format per: cec, colon

(ascendent, transvers i descendent), sigma, recte i anus


INTESTÍ GROS

Colon transvers

Colon ascendent

Colon descendentCec Apèndix vermiforme

SigmaRecteAnus


Glàndules digestives

• Glàndules salivals

• Glàndules intestinals

• Fetge

• Pàncrees


Glàndules salivals• Es troben a l’interior de la boca i

secreten saliva• Són les següents:

– Paròtide– Submaxil·lar– Sublingual– Altres: A la llengua, als llavis, les

galtes i el paladar


Glàndules intestinals

• Es troben a l’interior del budell• També s’anomenen criptes de

Lieberkühn• Fabriquen moc i renoven les

cèl·lules de la llum intestinal


Fetge: Anatomia• Òrgan indispensable per a la vida• Situat sota el diafragma, a l’hipocondri

dret i epigastri• Gran: pesa entre 1400 i 1800 gr• Està dividit en lòbuls• Les substàncies absorbides pel tub

digestiu arriben al fetge per la vena porta

• Sota d’ell trobem la bufeta biliar


Fetge: Fisiologia• Produeix bilis, que actuarà com emulgent del

contingut del tub digestiu, afavorint l’absorció dels nutrients

• Produeix proteïnes (albúmina,...)• Emmagatzema sang, glicògen, vitamines,

ferro, proteïnes...• És un potent destoxificant, actuant com a

primer filtre de les substàncies provinents del tub digestiu (alcohol, fàrmacs,...)

•


Fetge: Espai porta• És la unitat bàsica

de funció hepàtica• Format per:– Una branca de

l’artèria hepàtica– Una branca de la

vena porta– Un canal biliar– Vasos limfàtics


Pàncrees

• És un òrgan retroperitoneal, a

l’alçada de les primeres vèrtebres

lumbars

• El cap és emmarcat pel duodè i

travessat pel colèdoc

• El seu tub de recollida exocrina es

diu conducte de Wirsung


Pàncrees• Té una funció

endocrina: Fabrica insulina i glucagó, que vessarà a la sang

• Té una funció exocrina: Fabrica suc pancreàtic, que vessarà al tub digestiu (duodè) a través de l’ampul·la de Vater


Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/deed.ca

La realització d’aquest material ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Resolució EDU/2276/2008, de 9 de juliol (DOGC núm. 5176 18/07/2008))

Lourdes Sánchez Salvador

Departament d’Imatge Personal

IES Cal·lípolis

Health & Medicine

Aparell digestiu