4
NUS 2b Sant Martí de Provençals En Gandalf i en Harry van arribar a un penya-segat, no van tenir mes remei que fer servir l’escombra d’en Harry. Van estar un temps mirant la zona i van trobar un petit poblet, un home petit va obrir la porta d’una casa i els va preguntar qui eren i com s’ho feien per volar amb una escombra. Desprès de presentar-se van entrar a la casa del Druida. Van arribar a un acord de que si els ajudaven a derrotar als romans els donarien coneixements i les pocions màgiques. L’endemà l’Astèrix, l’Obèlix, en Gandalf i en Harry s’anirien a convèncer els pobles per fer una resistència contra els romans. També els havien dit que havia un home que els podria ajudar. Vivia en un lloc molt perillós que es deia les terres ombrívoles que estaven en la frontera de la Galiba. Havien passat dos dies i catorze hores des de que van arribar al 50 aC, sense voler es van assabentar que en les terres Ombrívoles on mai es veia el sol perquè estava tot ennuvolat habitaven bombis de la foscor, cavallers de la mort que portaven unes ballestes que si ferien a algú el feien un d’ells, també habitaven monstres gegants que feien molta por i animals gegants que eren molt perillosos, perquè d’una mossegada et podien arrencar la cama de cop. En sentir tot allò l’Obèlix es va esgarrifar, encara que posseïa moltíssima força. Van anar a un munt de pobles perquè els ajudessin a endinsar-se en les terres ombrívoles. Van aconseguir convèncer a la majoria de pobles i de camí es van trobar amb un exèrcit. L’Obèlix va dir al cap del l’exèrcit que es dirigien a les terres ombrívoles. L’Obèlix va aconseguir que els acompanyessin, al cap d’una estona van arribar, es van endinsar, tot allò era horrorós van caminar i caminar, es sentien uns udols de llop, la majoria de la gent ja es començava a queixar que estava cansada. l’Obèlix va decidir acampar en una clariana que hi havia pels voltants. Els soldats van estar discutint una bona estona per decidir qui feia la guàrdia, al final van acordar que ho farien per torns, cada dues hores es canviava el torn. Van tenir un munt de difícils enfrontaments fins que van arribar al centre d’aquelles ruïnoses terres, es van trobar un horrorós monstre de color verd, era enorme, tenia unes gegantines i afilades dents, unes urpes esgarrifoses i uns músculs amb una força sobrenatural i no podien guanyar-lo fins que va arribar un home amb unes espases de doble fulla. Aquell home devia ser el que buscaven, perquè va fer dos talls al monstre i després un gest molt estrany i va acovardir al monstre, que s' en va anar corrents. - Harry: moltes gràcies per salvar-nos. - Home misteriós: val més que em doneu alguna cosa a canvi o esteu morts. - Astèrix: Tranquil, no volem fer-te cap mal. - Home misteriós: Ja!! Vosaltres fer-me mal, voleu morir aviat no? - Gandalf: D’acord , no volem lluitar si vols et donem aquestes pocions màgiques que et serviran per lluitar amb la seguretat de no poder ser mai derrotat, però solament amb la condició que no ens faràs res.

N U S 2b Sant Martí De ProvençAls Presentació

Embed Size (px)

Citation preview

NUS 2b Sant Martí de Provençals

En Gandalf i en Harry van arribar a un penya-segat, no van tenir mes remei que fer servir l’escombra d’en Harry. Van estar un temps mirant la zona i van trobar un petit poblet, un home petit va obrir la porta d’una casa i els va preguntar qui eren i com s’ho feien per volar amb una escombra. Desprès de presentar-se van entrar a la casa del Druida. Van arribar a un acord de que si els ajudaven a derrotar als romans els donarien coneixements i les pocions màgiques.

L’endemà l’Astèrix, l’Obèlix, en Gandalf i en Harry s’anirien a convèncer els pobles per fer una resistència contra els romans. També els havien dit que havia un home que els podria ajudar. Vivia en un lloc molt perillós que es deia les terres ombrívoles que estaven en la frontera de la Galiba.

Havien passat dos dies i catorze hores des de que van arribar al 50 aC, sense voler es van assabentar que en les terres Ombrívoles on mai es veia el sol perquè estava tot ennuvolat habitaven bombis de la foscor, cavallers de la mort que portaven unes ballestes que si ferien a algú el feien un d’ells, també habitaven monstres gegants que feien molta por i animals gegants que eren molt perillosos, perquè d’una mossegada et podien arrencar la cama de cop. En sentir tot allò l’Obèlix es va esgarrifar, encara que posseïa moltíssima força.

Van anar a un munt de pobles perquè els ajudessin a endinsar-se en les terres ombrívoles. Van aconseguir convèncer a la majoria de pobles i de camí es van trobar amb un exèrcit. L’Obèlix va dir al cap del l’exèrcit que es dirigien a les terres ombrívoles. L’Obèlix va aconseguir que els acompanyessin, al cap d’una estona van arribar, es van endinsar, tot allò era horrorós van caminar i caminar, es sentien uns udols de llop, la majoria de la gent ja es començava a queixar que estava cansada. l’Obèlix va decidir acampar en una clariana que hi havia pels voltants.

Els soldats van estar discutint una bona estona per decidir qui feia la guàrdia, al final van acordar que ho farien per torns, cada dues hores es canviava el torn.

Van tenir un munt de difícils enfrontaments fins que van arribar al centre d’aquelles ruïnoses terres, es van trobar un horrorós monstre de color verd, era enorme, tenia unes gegantines i afilades dents, unes urpes esgarrifoses i uns músculs amb una força sobrenatural i no podien guanyar-lo fins que va arribar un home amb unes espases de doble fulla. Aquell home devia ser el que buscaven, perquè va fer dos talls al monstre i després un gest molt estrany i va acovardir al monstre, que s' en va anar corrents.

- Harry: moltes gràcies per salvar-nos.- Home misteriós: val més que em doneu alguna cosa a canvi o esteu morts.- Astèrix: Tranquil, no volem fer-te cap mal.- Home misteriós: Ja!! Vosaltres fer-me mal, voleu morir aviat no?- Gandalf: D’acord , no volem lluitar si vols et donem aquestes pocions

màgiques que et serviran per lluitar amb la seguretat de no poder ser mai derrotat, però solament amb la condició que no ens faràs res.

-Home misteriós: Pot ser creus que jo necessito cap d’aquestes pocions de merda?

- Gandalf: No, però...De cop l’home misteriós el va tallar dient:- Home misteriós: Doncs ja està, l’únic que jo necessito ara mateix es

menjar! tinc molta gana.-Astèrix: Ah! Nosaltres també et podem donar menjar si es el que vols.-Home misteriós: Veig que sou intel·ligents, (va somriure) gràcies pel

menjar, veniu amb mi al meu refugi.Aquell home era increïble, es deia Xavi, dominava una màgia rara, per

no dir molt rara i bastant poderosa, tenia un art, que era el de dominar perfectament les dues grans espases, feia tres anys que estava en les terres ombrívoles, ja que se’n va anar de la seva apreciada terra per fugir del caos i la destrucció, ell sempre estava dient, fes l’amor i no la guerra, en el seu petit poble l’anomenaven el hippy. Gràcies a la seva màgia havia sobreviscut en aquell horrible lloc, amb aquelles petites criatures, tots es preguntaven com havia sobreviscut. L’intentaven convèncer perquè els ajudés en la tortuosa lluita contra els horribles romans, encara que no l’agradava matar, ja que per aconseguir la pau mundial feia el que fos.

- Xavi: si voleu us puc ajudar a derrotar al imperi romà, tinc moltes ganes de destruir exèrcits i de destruir ciutats.

Van sortir d’aquell lloc ràpidament, es van dirigir cap a l’últim poble que havien visitat per descansar i per pensar un pla per destruir l’imperi romà.

- En arribar al petit poble es van quedar bocabadats, tot estava destruït com si hagués passat un tornado molt fort, van buscar entre les runes i van trobar a un home vell que estava mal ferit:

Home vell: Un monstre gegant ha arribat al petit poble, jo vaig lluitar amb ell però era més fort que jo i no podia fer res per salvar al petit poble, era un dimoni molt poderós!!!

- Xavi: callat vell guillat no tenim temps de ximpleries.- Harry: pot ser veritat Xavi, el curaré.En Harry va dir “curus sanarius”, i a l’home vell se li van curar totes

les ferides.- Home vell: moltes gràcies, em dic Jolee Bindo, ara buscaré refugi per

dormir aquesta nit adéu i moltes gràcies.En Xavi no es creia la historia d’aquest monstre però semblava una

mica nerviós, dient que era un drac de deu metres d’amplada, uns grans ulls i unes garres immenses. En Harry va enviar un missatge per advertir-los del monstre o dels monstres per que ell no es fiava, podia ser veritat i per això va enviar un missatge amb el seu mussol. Al cap d’unes hores va arribar el seu mussol i portava un missatge nou que deia: Astèrix i companyia hi ha un vaixell en el sud de la Galiba, os podria ajudar bastant per arribar a la roma però teniu que anar amb molt de compte.

NUS 2b Sant Martí de Provençals

-Gandalf: si ens podria ser de molta ajuda, un vaixell fet amb fusta i uns quants claus, i van decidir començar el viatge a l’endemà.

Al matí següent, quan va començar a sortir el sol, es van dirigir cap al sud, cap a la Gàl·lia, però va ser difícil arribar perquè la majoria dels poblats estaven conquistats pels romans i també hi havia molts boscos perillosos amb criatures malignes, algunes amb espases i llances per defensar-se, però en Xavi no tenia molts problemes, semblava que s’ho passava bé matant els soldats romans i les bèsties, però als seus companys no els agradava molt perquè amb els seus poders no feia destruir i cremar els pobles romans. Al final van aconseguir arribar, desprès d’un llarg camí, a un petit port amb un vaixell, però el vaixell tenia un problema, funcionava amb rems, i en Harry el volia a vela o motor , llavors va tenir una idea, en Xavi va fer servir els seus poders i el va fastiguejar tant, que al final el van poder fer servir.

Quan van arribar a un port grandiós que era Roma van tenir una sorpresa, de sobte un munt de soldats romans els estaven esperant però com de costum el Xavi va fer servir un poder misteriós, els primers soldats es van agafar el coll i es van ofegar per art de màgia els altres es van terroritzar i van fugir però al final es van agafar i el seu capità els va dir: torneu covards, encara no em acabat, però els soldats estaven tan lluny que no van escoltar les ordres del càpita, i en Xavi li va dir al càpita:

-Ves-te’n, ves-te’n no tornis per aquí mai més.-Capità romà: vosaltres quatre quedeu arrestats en nom de Juli Cèsar, tu

que has mort a tants soldats et sacrificarem en el coliseu, oferirem al públic un sacrifici que mai oblidarà, i els teus amics estaran en primera fila i veuran la teva mort.

-Xavi: mai em matareu, no podreu amb mi!.-Capità romà: ara no et facis el poderós, no podràs contra set lleons i tres

tigres et deixaran fet a rodanxes.... ha!, ha!, ha!.En Gandalf, en Harry, l'Astèrix i l’Obèlix els van fer presoners en una

cel·la petita, estaven molt premuts, com sardines en llauna, no havia manera de sortir d’allà, era impossible, els vigilaven com a mínim uns vint soldats armats fins a les dents, després de que en Xavi es donés compte de que eren molt poderosos. Estaven planejant de fer que un li feia mal alguna cosa i quan vingués el metge i els obrís la cel·la per entrar a guarir-lo sortissin corrents i s’escaparen, en Harry va fer-se el malalt, però els romans no feien res per ajudar-lo ni trucaven al metge, no els importaven la seva vida.

Al dia següent els van portar al coliseu, van fer lligar les cames i les mans d’en Xavi perquè no pogués fugir ni fer res però el van subestimar, quan van fer sortir les feres es va deslligar com si res, els pobres animals van haver de patir la seva màgia i els va llençar contra el públic i els generals. Va alliberar els seus amics però havien de fugir perquè eren molts soldats; van utilitzar tots els seus poders per poder fer-se pas per aquell munt de soldats romans però els seguien i van haver de endinsar-se en un bosc proper, allí van poder parar-los una emboscada.

NUS 2b Sant Martí de Provençals

L' endemà van aconseguir infiltrar-se en la gran ciutat de Roma. L’emperador de roma Juli Cèsar va comunicar als soldats que possiblement tindrien atacs. La junta va prendre precaucions, i va posar vigilància per tota arreu. Els nois llestos es van disfressar de mercenaris ,soldats i grans comerciants .Després d' haver caminat i caminat es van trobar amb un munt de cases ,i petits hotels de poc cost. En Harry va treure un par de monedes que tenia. Els diners s' els havia donat un besavi que col·leccionava monedes velles. Mentre menjaven el vell Gandalf va proposar un pla perfecte perquè acabés d’una vegada i per totes la gran guerra.

-         - Gandalf: d’aquí a dos dies Juli Cèsar sortirà del seu palau a donar un discurs llavors podríem convèncer-lo de que pari la guerra.

-         Astèrix: si és molt bona idea, ho podríem fer, segurament la pararia.

Tot va sortir com planejaven i Juli Cèsar no va tenir més remei que aturar la guerra però va passar una cosa que no esperaven, quan van arribar a la Galiba tots els pobles estaven destruïts, segurament seria obra d’aquell monstre gegant.

- Gandalf: d’aquí a un parell de dies, en Juli Cèsar sortirà del seu palau a donar un discurs, llavors és quan nosaltres podríem convèncer a aquest fantasma de que pari la guerra.

-         Astèrix: sí, és molt bona idea, segur que ell la pararà.

-         Van passar ràpidament els dies, quan va arribar l’hora de que Juli Cèsar donés el discurs. En Harry, en Gandalf, l’Astèrix i l’Obèlix es van ficar dins del palau de l’emperador. Allà van anar esquivant els soldats fins que van arribar a l’habitació de Juli Cèsar i van entrar. Allà en Gandalf va parlar amb el general amb el propòsit de que aturés la guerra, però sorprenentment, és va negar.

Tot va sortir com planejaven l’emperador Juli Cèsar no tingué més remei que aturar la gran guerra i retirar les seves immenses tropes del desastrós camp de batalla. A l'arribar a la Galiba es van trobar una cosa desastrosa que no s’ho imaginaven, tots els pobles estaven destruïts van buscar i buscar però no van trobar ningú viu, segurament ha estat obra d’aquell monstre van dir tots. Aconseguiran als nostres herois destruir la bèstia, aconseguirà el Harry Potter salvar el món de la desgràcia.

NUS 2b Sant Martí de Provençals