Diagnosi dels barris de la Sagrera i Sant Andreu

Districte de Sant Andreu

Setembre 2010

1

2

Informe elaborat per:

Ajuntament de Barcelona

Direcció d’Usos del Temps

Institut d’Educació

Districte de Sant Andreu

Fundació Jaume Bofill

3

4

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ .........................................................................................

5

1.1. Presentació del projecte. Objectius .................................................... 7

1.2. Com es desplega: fases i metodologia ................................................ 9

1.3. Característiques del territori ............................................................. 12

2. QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS? ................................

15

2.1. Com són els agents educatius i socials? .............................................. 15

2.2. Com es relacionen? ........................................................................... 19

2.3. L’oferta d’activitats fora de l’horari escolar ....................................... 22

3. QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES? ...................................................................

26

3.1. La participació en el Debat Familiar .................................................. 26

3.2. Característiques dels infants i de les seves famílies ........................... 26

3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar .......................... 27

3.4. Necessitats i preferències de les famílies ........................................... 34

4. IDEES CLAU ............................................................................................ 43

5. FONTS D’INFORMACIÓ 45

5.1. Agents educatius i socials entrevistats 45

5.2. Centres escolars participants en l’experiència del Debat Familiar 46

5.3. Annex 47

5

1. INTRODUCCIÓ Des de fa uns anys s’estan produint canvis profunds en la nostra societat. Es tracta d’un

conjunt de transformacions de caràcter territorial, econòmic, demogràfic i social que estan

generant noves realitats familiars i socials, noves necessitats i nous reptes.

Aquest escenari té clares repercussions en la forma d’educar de les famílies i en l’interès

creixent en l’oferta d’educació no formal. El resultat és ben clar: les activitats fora de l’horari

escolar cada vegada estan adquirint més importància i reconeixement social.

Els motius que expliquen l’emergència de l’educació no formal són molt nombrosos i

diversos. Alguns dels factors més destacats són l’increment de la demanda d’espais i de temps

per als infants i joves, alhora que se n’exigeix progressivament més qualitat. El desig de donar

una educació de qualitat, juntament amb la necessitat de trobar solucions per compatibilitzar

els horaris laborals amb els escolars, són les causes principals de l’interès de les famílies per

complementar la formació que reben els seus fills i filles a l’escola.

Sabem, però, que no tothom té el mateix tipus de necessitats, mitjans ni preferències, i que la

manera com s’organitza el temps fora de l’horari escolar varia molt. La realització d’activitats

extraescolars depèn del context social i familiar, i canvia segons les característiques del barri,

dels centres escolars, de l’oferta d’activitats, de les famílies i dels infants i joves. Per tant, cal

tenir en compte la influència de tots aquests aspectes, sobretot en l’actual context de crisi

econòmica, ja que limita tant l’oferta com la demanda d’activitats extraescolars.

Gràfic 1. Condicionants de la participació en activitats fora de l’horari escolar

6

Conèixer els recursos de què disposen les llars, les estratègies que adopten i les desigualtats

que es produeixen, així com les dificultats que tenen els agents promotors a l’hora

d’organitzar i dinamitzar l’oferta d’activitats, és cabdal per dissenyar un pla d’acció participat

que doni resposta a les necessitats locals.

Aquest informe, per tant, recull les característiques i opinions dels agents

educatius i socials i les necessitats i preferències de les famílies dels barris de la

Sagrera i Sant Andreu, al districte de Sant Andreu.

7

1.1. Presentació del projecte. Objectius Temps de barri, temps educatiu compartit és un programa promogut conjuntament entre la

Regidoria d’Usos del Temps, l’Institut d’Educació i els Districtes de l’Ajuntament de

Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Jaume Bofill. Aquest programa té com a

objectius dissenyar i aplicar accions per construir uns usos dels temps i uns espais educatius

per als infants i adolescents que contribueixin a l’harmonització laboral i familiar de les

famílies, amb actuacions que comportin la implicació dels diferents agents que intervenen en

l’àmbit educatiu i social (centres educatius, famílies, serveis, entitats...). En concret, es

proposa:

Contribuir a aconseguir que els barris tinguin una oferta d’activitats educatives fora de

l’horari escolar que sigui de qualitat i diversificada.

Promoure accions educatives en el temps de lleure que afavoreixen l’harmonització

del temps en família.

Reforçar el teixit associatiu i el treball en xarxa entre els agents locals.

Potenciar l’ús educatiu del temps fora de l’horari escolar mitjançant els patis escolars i

altres equipaments públics.

El programa es va iniciar l’any 2005 a tres districtes de Barcelona: el districte de Sants-

Montjuïc (barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta), el districte de Gràcia (barris de

Penitents, la Salut, Vallcarca i el Coll) i el districte de Nou Barris (barri de la Prosperitat).

L’any 2008 s’hi van incorporar nous territoris: la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell

(districte de Sants-Montjuïc), les Corts i la Maternitat-Sant Ramon (districte de les Corts),

Sant Gervasi-Galvany i el Putget i Farró (districte de Sarrià-Sant Gervasi), Camp d’en Grassot

i Gràcia Nova (districte de Gràcia), Navas i el Congrés i els Indians (districte de Sant Andreu)

i el Clot i Camp de l’Arpa del Clot (districte de Sant Martí).

L’any 2009, continuant amb l’expansió del programa arreu de la ciutat, es va ampliar de nou

el nombre de barris participants: el Fort Pienc i la Sagrada Família (districte de l’Eixample),

el Guinardó i Baix Guinardó (districte d’Horta-Guinardó), Ciutat Meridiana, Torre Baró i

Vallbona (districte de Nou Barris), Bon Pastor i Baró de Viver (districte de Sant Andreu) i

Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau (districte de Sant Martí).

En el decurs del 2009 i el 2010 s’han afegit al projecte els barris següents: la Barceloneta

(districte de Ciutat Vella), el Poble-sec i la Font de la Guatlla (districte de Sants-Montjuïc),

l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni (districte de

l’Eixample), el Carmel i la Font d’en Fargues (districte d’Horta-Guinardó), Sant Andreu i la

8

Sagrera (districte de Sant Andreu), les Roquetes i el Verdum (districte de Nou Barris) i el

Poblenou i Provençals del Poblenou (districte de Sant Martí).

Aquest document recull els principals resultats de la diagnosi elaborada durant

el curs 2009-2010 als barris de Sant Andreu i la Sagrera, al districte de Sant

Andreu.

9

1.2. Com es desplega: fases i metodologia Temps de barri, temps educatiu compartit és un projecte d’investigació-acció participativa.

Aquesta metodologia facilita que el programa esdevingui un projecte col·lectiu, ja que des del

moment de la diagnosi implica les persones que hi participen i les predisposa al

desenvolupament de les accions futures.

Tot seguit es descriuen les fases en què es desenvolupa el projecte en cadascun dels territoris: 1. Diagnosi dels agents.1 Realització d’una primera aproximació a la realitat de

l’educació en el temps de lleure als barris on es desenvolupa el projecte.

2. Diagnosi dels infants i les famílies. Consulta als infants i a les seves famílies,

mitjançant una metodologia basada en el Debat Familiar, on es convida a reflexionar en

el nucli familiar sobre l’educació en el temps de lleure i els usos socials i educatius del

temps.

3. Procés participatiu. Definició de les propostes d’intervenció a partir de les fases de

diagnosi i mitjançant un procés participatiu amb tots els agents educatius i socials.

4. Disseny i implementació d’accions. Planificació de propostes en funció dels

resultats de les fases prèvies de diagnosi i elaboració de propostes consensuades entre

els agents educatius i socials.

L’informe que teniu a les mans respon a les dues primeres fases del projecte: la diagnosi

dels agents i dels infants i les famílies, i es divideix en dues parts molt diferenciades:

Què diuen els agents educatius i socials?, elaborada a partir de la realització d’entrevistes

amb els diversos agents educatius i socials del territori (centres educatius, AMPA, entitats,

serveis, etc.), i Què diuen les famílies?, elaborada a partir dels resultats del Debat Familiar.

La posada en marxa d’aquest projecte en tots els territoris esmentats i en el marc de les

diverses diagnosis elaborades ens ha permès constatar que pràcticament tots els barris de la

ciutat comparteixen una sèrie d’elements. Aquesta mirada general encapçala l’apartat Què

diuen els agents educatius i socials? i posa de manifest les tendències i situacions que es

donen de manera global a la ciutat. Aquesta exposició genèrica va seguida d’una mirada més

acurada de cada territori, la qual reforça i matisa amb les especificitats pròpies de cada barri

el comportament general de la ciutat. Per facilitar-ne la lectura, cadascun d’aquests apartats

va precedit del símbol d’una fletxa.

1 Entenem per «agents educatius i socials» aquelles figures i organitzacions que generen algun tipus d’efecte en l’àmbit de l’educació fora de l’horari escolar, bé a través del disseny i l’execució d’activitats específiques per a infants i joves (agent directe), o simplement a través d’una tasca de suport extern —logístic, material, tècnic, etc.— (agent indirecte).

10

Diagnosi dels agents: què diuen els agents educatius i socials? La diagnosi dels agents s’ha dissenyat prenent l’eix de la participació com a mitjà per assolir

uns objectius determinats.

Així, s’han dinamitzat diversos grups de debat amb l’objectiu d’iniciar els agents en la

dinàmica del treball en xarxa i s’ha treballat en la detecció conjunta de les necessitats del

territori en l’àmbit de l’educació fora de l’horari lectiu.

Els grups de debat han estat formats per agents de tipologia semblant, guiats per la figura

d’un dinamitzador que conduïa el debat grupal i feia aflorar els temes plantejats a partir d’un

guió de preguntes estructurades. Aquesta metodologia es basa en la convicció que participar

vol dir transformar des d’un primer moment les formes de relació entre els diversos actors

educatius i socials del territori per crear noves maneres de construcció col·lectiva del barri, de

manera que cadascú es responsabilitza en la mesura que pot d’allò que li pertoca, però

sempre en col·laboració amb els altres i partint del consens.2

En concret, aquestes sessions de treball tenien els objectius següents:

- Detectar les característiques dels agents, les relacions que estableixen entre ells i les

seves potencialitats i necessitats a l’hora d’organitzar activitats.

- Treballar conjuntament les necessitats i recursos del barri amb relació a l’educació

fora de l’horari escolar.

Taula d’entrevistes grupals i individuals realitzades

Tipus d’agent Nombre d’agents contactats (entrevistats o participants

en els grups de debat)

Centre educatiu 21

AMPA 10

Entitat d’educació en el lleure 6

Club o associació esportiva 4

Servei/equipament 6

Associació cultural 10

Totes les persones contactades que generen oferta d’activitats van emplenar un qüestionari

que ha permès detectar i caracteritzar la major part de les activitats organitzades pels agents

educatius i socials als barris de la Sagrera i Sant Andreu.

2 També es van fer entrevistes individuals amb els centres educatius i quan els debats en grup no es van poder organitzar per problemes d’agenda.

11

Per validar la totalitat d’aquests continguts, definir línies d’actuació i prioritzar-les, durant el

curs 2010-2011 se celebraran sessions participatives amb el conjunt dels agents

col·laboradors. Aquesta és una condició necessària per garantir la implicació dels agents

educatius i socials al llarg del procés.

Diagnosi dels infants i les famílies: el Debat Familiar La informació de la diagnosi dels agents es va complementar amb l’opinió de les famílies per

tal de conèixer les seves opinions i demandes sobre els temps educatius més enllà de l’horari

escolar, així com les seves necessitats pel que fa als usos del temps. Aquesta opinió es va

recollir mitjançant el Debat Familiar.

El Debat Familiar és una tècnica utilitzada en metodologies participatives, que pretén

extreure dades mesurables de les opinions dels ciutadans envers el tema plantejat. Les

opinions recollides, en el cas de ser representatives, poden esdevenir una base sòlida per fer

inferències sobre una població més àmplia.

La distribució dels qüestionaris a les famílies es va dur a terme durant el mes de desembre

del 2009 gràcies a la implicació dels diferents centres educatius participants.

12

1.3. Característiques del territori:

1.3.1. Sant Andreu

Sant Andreu era un poble ric en agricultura de regadiu gràcies a l‘aigua que, des del segle X, li

arribava del Rec Comtal en el seu camí entre Montcada i Barcelona.

Al llarg dels anys, la urbanització es va anar estenent en petits carrers a l‘entorn del carrer

Gran, eix principal i antiga via romana. A finals del segle XIX i principis del XX, en l‘època de

la industrialització, s’hi situen indústries importants, així com una bona quantitat de petites

empreses i tallers. El dinamisme econòmic del barri ha anat acompanyat, des de sempre,

d‘una important activitat sociocultural que avui es manté amb força.

La Sagrera

El territori de la Sagrera pertanyia a l‘antic municipi

de Sant Martí de Provençals. Territori tradicionalment

de conreu, durant el procés d’industrialització s’hi van

ubicar importants fàbriques tèxtils —com La

Española—, de maquinària d’automòbil —com La

Pegaso—, etc., que van canviar la seva fesomia.

Morfològicament té dues parts molt diferenciades

separades per la Meridiana: la part més nova, al nord

de la via, i la part antiga, situada a la vessant sud.

Actualment, igual que el barri de Sant Andreu, està

vivint grans transformacions urbanístiques empeses

per la futura estació de l’AVE.

13

1.3.2. Característiques de la població dels barris de Sant Andreu i la Sagrera Com podem comprovar a la taula 1, el barri de Sant Andreu és el que té el percentatge de

població més elevat (37,83 %) de tot el districte de Sant Andreu, seguit de la Sagrera, amb el

19,66 %. Si mirem la distribució de la població per edats, podem observar que, als dos barris,

la població de 0 a 4 anys és la que presenta un percentatge més elevat (33,05 % a Sant

Andreu i 32,72 % a la Sagrera). L’edat menys nombrosa és la dels joves d’entre 15 i 16 anys;

per tant, és majoritari el percentatge d’infants més petits, principalment escolaritzats en

centres d’educació infantil i primària.

Taula 1. Total d’habitants per barri Barris Habitants % total Sant Andreu

Trinitat Vella 10.574 7,17

Baró de Viver 2.372 1,61

Bon Pastor 13.808 9,36

Sant Andreu 55.813 37,83

La Sagrera 29.002 19,66

El Congrés i els Indians 14.111 9,56

Navas 21.858 14,82

Total Sant Andreu 147.538 100,00 Font: lectura del Padró Municipal d’Habitants (30.06.09). Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Taula 2. Població infantil i juvenil per edats (de 0 a 16 anys)

Font: lectura del Padró Municipal d’Habitants (30.06.09). Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. *Percentatge sobre el total de la població infantil de Sant Andreu. **Percentatge sobre la població total infantil per barri.

Barris Total %* 0-4 anys 5-9 anys 10-14 anys 15-16 anys

Total %** Total %** Total %** Total %**

Trinitat Vella 1.783 8,60 634 35,56 439 24,62 501 28,10 209 11,72

Baró de Viver 447 2,16 141 31,54 133 29,75 118 26,40 55 12,30

Bon Pastor 2.271 10,95 898 39,54 658 28,97 524 23,07 191 8,41

Sant Andreu 7.888 38,03 2.607 33,05 2.342 29,69 2.060 26,12 879 11,14

La Sagrera 3.619 17,45 1.184 32,72 988 27,30 1.006 27,80 441 12,19

El Congrés i els Indians 1.873 9,03 627 33,48 512 27,34 523 27,92 211 11,27

Navas 2.858 13,78 852 29,81 863 30,20 803 28,10 340 11,90

Total Sant Andreu 20.739 100,00 6.943 33,48 5.935 28,62 5.535 26,69 2.326 11,22

14

Tot i que el barri amb una renda més elevada és Navas (taula 3), els barris de Sant Andreu i la

Sagrera se situen entre els que tenen un índex més elevat (84,1 i 85,3, respectivament).

Aquestes xifres estan lleugerament per sota de la mitjana de Barcelona, però queden lluny de

les dades que presenten barris com ara Baró de Viver o Bon Pastor, dins el mateix districte.

Taula 3. Distribució territorial de la renda Barri Població Índex RFD (Barcelona = 100)

Trinitat Vella 10.237 76,4

Baró de Viver 2.452 49,9

Bon Pastor 12.990 64,8

Sant Andreu 55.638 84,1

La Sagrera 28.734 85,3

El Congrés i els Indians 13.820 83,6

Navas 21.572 91,0 Font: lectura del Padró Municipal d’Habitants (01.01.08). Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Finalment, pel que fa a la distribució de la població infantil i juvenil per nacionalitats, el

percentatge de població de nacionalitat estrangera és inferior al de la mitjana de Barcelona

(18 %) en els dos barris. A la Sagrera, el percentatge se situa al voltant del 15,08 %, mentre

que el barri de Sant Andreu, amb el 9,04 %, és un dels que té un percentatge de població

infantil i juvenil estrangera menys elevat.

Taula 4. Població infantil i juvenil (de 0 a 19 anys) per nacionalitat Barri

Total Estrangera Espanyola

Total % Total %

Trinitat Vella 2.140 776 36,26 1.364 63,74

Baró de Viver 523 37 7,07 486 92,93

Bon Pastor 2.591 488 18,83 2.103 81,17

Sant Andreu 9.252 836 9,04 8.416 90,96

La Sagrera 4.362 658 15,08 3.704 84,92

El Congrés i els Indians 2.209 335 15,17 1.874 84,83

Navas 3.410 561 16,45 2.849 83,55

Total Sant Andreu 24.487 3.691 15,07 20.796 84,93 Font: lectura del Padró Municipal d’Habitants (30.06.09). Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. *Percentatge sobre la població total infantil per barri.

15

2. QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS?

2.1. Com són els agents educatius i socials?

A escala de tota la ciutat s’ha constatat que els principals promotors d’oferta d’activitats

educatives més enllà de l’horari escolar són, en primer lloc i de manera clarament

diferenciada, les AMPA dels centres de primària, seguides de les associacions esportives i

culturals i dels serveis i equipaments públics.

Els centres educatius. Les escoles i els instituts de Barcelona no acostumen a ser els

promotors directes de l’oferta que es genera en els seus centres. Per regla general, aquesta

tasca recau en les AMPA, amb les quals solen tenir una bona relació. Tot i així, en

determinats casos i per motius molt diversos (centres sense AMPA, AMPA febles,

decisions d’organitzar l’oferta des de la direcció del centre, etc.), són els centres educatius

mateixos els que promouen directament l’oferta d’educació no formal per als seus

alumnes. En ambdues situacions s’evidencia la preocupació compartida que cal dotar

d’atenció i valor les activitats educatives més enllà de l’horari escolar.

Als barris de la Sagrera i Sant Andreu:

Hi ha un total de dotze escoles públiques, deu centres privats concertats (la major

part amb continuïtat de primària a secundària, i un centre exclusivament de

secundària) i dos instituts. També hi ha una escola municipal de música i la llotja

d’ensenyaments artístics. Són centres que tenen un fort lligam amb el seu entorn, ja

que alguns dels seus projectes estan molt vinculats al tarannà dels barris on estan

ubicats i estableixen relacions entre ells i amb algunes entitats dels voltants.

La major part dels centres tenen una relació molt bona amb les AMPA respectives.

La gestió de l’oferta d’activitats no recau directament en ells, però manifesten un

interès per la qualitat de les activitats extraescolars dels centres. La preocupació pel

bon funcionament del centre és fruit, segons les persones entrevistades, de la bona

relació que mantenen amb les associacions de pares i mares, així com de l’oferta

d’activitats de qualitat, tant en horari escolar com extraescolar. Hi ha un centre que

no compta amb cap AMPA per a la gestió de les activitats extraescolars, sinó que

disposa d’un consell format per mestres i famílies.

Les AMPA. Cal destacar la important tasca que duen a terme les associacions de mares i

pares de les escoles, ja que són les que dinamitzen més activitats per als infants i joves en

horari no escolar i, per tant, les que acullen un major nombre d’infants. El fet que les

16

AMPA siguin les principals promotores d’oferta d’activitats vol dir que aquestes es

desenvolupen majoritàriament dins de l’escola.

El dinamisme de les AMPA, però, no és homogeni. Hi ha AMPA amb un gran potencial de

coordinació i d’activitat, que reben molt de suport de les direccions dels centres, que hi

tenen una bona sintonia i que disposen de capacitat per gestionar activitats, mentre que

d’altres són més inactives o reben un escàs suport de les famílies dels centres i tenen més

dificultats per poder promoure una oferta diversa. Cal destacar que el diferent grau de

participació de les famílies en les AMPA condiciona el tipus d’oferta que aquestes poden

promoure.

Als barris de la Sagrera i Sant Andreu: Les AMPA són les encarregades d’organitzar les activitats dels centres educatius en

horari no lectiu. Algunes són entitats fortes, molt ben organitzades i amb força

famílies implicades, mentre que d’altres són més febles i tenen més dificultats per

tirar endavant el dia a dia de l’escola. En general, però, totes reconeixen que compten

amb pocs recursos i espais per organitzar les activitats. Disposen de poc personal

voluntari per organitzar-les i, a l’hora de coordinar-les, els afecta molt l’alta rotació de

gent implicada i de figures responsables. La participació de les famílies en

l’organització de les activitats acostuma a ser baixa, per la qual cosa solen estar

sobresaturades de feina. Quant als espais i equipaments, es considera que els centres

educatius, bé no disposen de prou espais, o no sempre els cedeixen perquè les famílies

en puguin fer ús.

L’oferta d’activitats que organitzen les AMPA en horari extraescolar és amplia i

diversa a la majoria dels centres escolars. Algunes escoles acostumen a obrir les seves

activitats a tots els infants del barri per contribuir a diversificar l’oferta. Aquesta

iniciativa ha enfortit propostes d’activitats amb una demanda molt feble i que no

tenien garantida la seva sostenibilitat ni continuïtat en el temps.

Les associacions esportives. Són, juntament amb les AMPA, els actors que més

quantitat d’oferta generen en els diferents barris de la ciutat. Es tracta d’entitats que

promouen l’esport en diferents modalitats (futbol, bàsquet, atletisme, natació, etc.), i

que desenvolupen la seva activitat a l’entorn de la pràctica individual i col·lectiva de

l’esport infantil i juvenil, sovint de competició. En alguns casos utilitzen equipaments

públics i/o escolars per fer les activitats.

17

Als barris de la Sagrera i Sant Andreu, les principals activitats esportives que

s’organitzen fora de l’horari escolar des de les entitats del barri són el futbol i el

bàsquet. D’entre les propostes esportives més minoritàries i que no tenen tant

seguiment podem destacar l’excursionisme.

Pel que fa a l’organització de les activitats, les entitats manifesten una bona motivació

i capacitat de mobilització de les famílies, encara que també es troben amb una manca

de relleu generacional i una baixa assistència dels pares i mares a les activitats en què

participen els seus fills i filles.

Les associacions culturals. Aquestes entitats desenvolupen activitats relacionades amb un

àmbit d’acció cultural determinat (dansa, cant coral, tradicions culturals catalanes, etc.) i

representen l’espai principal de participació associativa en el temps de lleure per part de

joves i famílies. Normalment són entitats molt implicades en la dinamització sociocultural

del territori (castellers, diables...).

El teixit d’associacions culturals als barris de Sant Andreu i la Sagrera és molt ric. Així,

hi trobem, tant entitats històriques i molt arrelades, com entitats de creació recent

amb objectius molt diversos: des de desenvolupar iniciatives de dansa i música, fins a

potenciar la cultura popular, etc. Moltes d’elles organitzen activitats per a infants i

famílies, a més de ser referents al territori que revitalitzen la vida comunitària dels

barris.

En alguns casos, si no disposen d’espais propis, s’aixopluguen al Centre Cívic de la

Sagrera «La Barraca» (entitats de la Sagrera) o al Centre Municipal de Cultura Popular

de Sant Andreu Can Galta Cremat (entitats de Sant Andreu).

Les entrevistes realitzades evidencien la vitalitat d’aquest sector d’entitats a l’hora

d’organitzar activitats més enllà de l’horari lectiu. Les propostes solen estar adreçades

a totes les edats, i aglutinen col·lectius molt diversos. Les entitats més cèntriques, a

diferència de les situades a les zones més perifèriques dels barris, poden fidelitzar

millor el públic que assisteix a les seves activitats. No obstant això, l’oferta que es

genera des d’aquestes entitats està molt consolidada.

Encara que són entitats amb molt de carisma, la implicació en l’organització i

dinàmica associativa sempre acostuma a recaure en les mateixes persones, cosa que

dificulta el funcionament de l’entitat. D’altra banda, la difusió de les activitats sol ser

bona i normalment s’utilitzen diversos mitjans.

18

Cal destacar el paper de les associacions de veïns i veïnes, ja que si bé no organitzen

directament activitats per infants o joves, tenen molta relació amb diverses entitats i

equipaments del barri. A més, són un punt de referència al territori a causa de la seva

tasca mobilitzadora en la millora de serveis per als barris, incloent-hi la construcció de

centres educatius o equipaments. També participen en l’organització de festes als

barris.

Les entitats d’educació en el lleure. Són associacions sense ànim de lucre que organitzen

activitats per a infants i joves d’entre 6 i 16 anys, aproximadament, en general els caps de

setmana. Les activitats que fan són obertes al barri. En alguns casos, el relleu del personal

educador —sovint voluntari— i les infraestructures amb què compten no faciliten el

desenvolupament de la seva activitat. La major part d’aquestes entitats reben el suport

institucional del tercer sector.

Tant el barri de la Sagrera com el de Sant Andreu tenen moltes entitats de lleure. El

segon aplega dos terços d’aquestes entitats. Pràcticament la meitat d’elles són

agrupaments escoltes. La majoria de les entitats de lleure de la Sagrera són al Casal

Parroquial Crist Rei. Es tracta d’entitats molt arrelades i vinculades als barris

respectius. Ofereixen un bon nombre d’activitats de qualitat i compten amb una

important implicació de les famílies, amb les quals també organitzen sortides que fan

plegats.

Algunes entitats de lleure manifesten que la seva dinàmica requereix una dedicació

elevada i una formació permanent, cosa que no sempre és fàcil d’assolir.

Cal destacar la fortalesa i el dinamisme d’aquest perfil d’entitats a l’hora d’organitzar

i dinamitzar activitats educatives al barri en horari no escolar.

Els serveis i equipaments públics. A la ciutat hi ha una bona xarxa d’equipaments públics

que ofereixen programació d’activitats per a infants i joves. Alguns d’aquests serveis

organitzen activitats diàries per als infants d’entre 3 i 12 anys, com és el cas de les

ludoteques, mentre que d’altres ofereixen programació de tallers (centres cívics) o

activitats puntuals i periòdiques (biblioteques). Són serveis i equipaments oberts al barri

i proporcionen un nombre elevat i divers d’activitats relacionades sobretot amb l’art, el

joc o la lectura.

Pel que fa a la infraestructura, tots dos barris compten amb importants

equipaments, com ara una biblioteca, un centre cívic, un centre cultural, etc. Alguns

19

d’aquests equipaments són seu de diverses entitats del barri, cosa que els manté com

a espais de referència en el territori per a diversos col·lectius i famílies.

Malgrat la satisfacció envers els equipaments existents, els agents perceben la

necessitat de disposar de més espais públics per a la realització d’activitats. La

fàbrica Fabra i Coats es presenta com una nova oportunitat per als veïns de Sant

Andreu de gaudir d’un espai per a la cultura i entitats i famílies del barri.

Segons les entrevistes realitzades, l’oferta d’activitats extraescolars que organitzen els

equipaments no és gaire abundant i sobretot es caracteritza per ser de tipus puntual.

Ara bé, són activitats de preu molt assequible i es fan en diferents franges horàries

(també els caps de setmana) per tal de poder acollir públic infantil, juvenil i familiar.

A més, els equipaments tenen facilitat per arribar a les famílies i mantenen una bona

relació amb les escoles, per la qual cosa poden mobilitzar molts nens i nenes per a les

seves activitats.

Quant al col·lectiu de joves, encara que els equipaments tenen una bona capacitat per

atraure’ls, els costa de fidelitzar-los a les activitats que organitzen. També comenten

que tenen algunes dificultats per arribar a la població d’origen immigrant i fidelitzar-

la. Conscients d’aquestes mancances, treballen per aconseguir una major implicació

d’aquests col·lectius.

2.2. Com es relacionen? Als diferents barris de Barcelona on s’ha posat en marxa el programa Temps de barri,

temps educatiu compartit s’ha detectat que la majoria de les vegades les relacions entre

els actors es donen de manera bilateral (per a l’ús d’equipaments, per a la transferència

d’usuaris, per a l’organització d’activitats, etc.), i d’altres vegades al si de xarxes formals.

Les relacions que s’estableixen entre els agents als barris de la Sagrera i Sant Andreu

es donen amb més facilitat entre agents d’igual tipologia que entre agents de diferent

perfil. Així, entre les entitats esportives o culturals hi ha un alt grau de coneixement

mutu i en molts casos col·laboren en la realització conjunta d’activitats. El sector de

les AMPA manifesta alguna dificultat per al coneixement i el treball col·laboratiu, ja

que el grau de relació entre les diferents associacions és baix (a excepció de les que

formen part de la Coordinadora d’AMPA). En aquest sentit, el paper de la

Coordinadora d’AMPA de Sant Andreu Barcelona té una gran importància com a punt

de connexió entre elles.

20

Cal destacar la tradició associativa del territori, ja que moltes persones són sòcies de

diverses entitats. Es considera que les persones que col·laboren i organitzen activitats

sempre solen ser les mateixes, i és difícil aconseguir la implicació de nous

participants. Malgrat la densitat del teixit, les entitats sovint treballen de manera

independent i no acostumen a promoure l’articulació d’itineraris comuns.

En general, les persones entrevistades posen de relleu la manca de coneixement mutu

entre els agents i les activitats que fan, sobretot quan es tracta d’entitats més petites i

amb menys recursos. El desconeixement existent i els dèficits de difusió o

comunicació provoquen que a vegades es dupliquin els esforços o les activitats. Les

mostres d’entitats (encara que no tothom hi és representat) i les festes que se celebren

als barris són dues maneres de facilitar el coneixement entre els agents.

Un dels moments en què la xarxa social coincideix i participa en la vida social del barri

és quan se celebra alguna festa. El calendari festiu omple el carrer i és un moment de

trobada entre diferents agents educatius i socials. La cessió d’espais, la realització

d’actes concrets o la derivació d’infants i joves són altres ocasions de contacte puntual.

Es dóna un ús compartit d’espais i/o usuaris entre agents de diferent tipologia.

Algunes escoles cedeixen els seus patis o aules a altres agents del barri. Equipaments

com els centres cívics i algun casal o entitat són, ara per ara, els espais de trobada i

confluència de les entitats del barri. Es detecta un interès per fomentar més els espais

de trobada i relació entre les entitats, especialment per sectors i temes.

Alguns espais històrics —com L’Ateneu Obrer, el Casal Catòlic Els Catalanistes, o La

Lira— constitueixen un referent i punt de trobada en el territori. A banda que hi

conviuen entitats de diferent tipologia, són espais intergeneracionals que coordinen i

possibiliten la trobada entre els agents del barri, així com la creació de projectes

comuns que enforteixen el teixit associatiu i reforcen la cohesió social.

Les xarxes formals. Al si de la ciutat hi ha algunes xarxes formals de diferent perfil que

incideixen en l’àmbit educatiu i cultural. En general compten amb entitats que aglutinen la

majoria de les entitats del territori i que fomenten el coneixement mutu i l’organització de

projectes conjunts i festes. Aquestes «coordinadores» són un factor molt facilitador del

treball en xarxa.

Sovint les xarxes formals que incideixen en l’àmbit educatiu i cultural són perfectament

reconegudes pels agents que en formen part, estan ben estructurades (objectius, funcions,

mètodes, etc.) i arrelades, disposen de dinàmiques estables de funcionament i serveixen com

21

a marc de coordinació dels agents locals per a la definició i/o desenvolupament de

determinats projectes comuns.

Als barris de la Sagrera i Sant Andreu s’identifiquen diverses xarxes formals: Coordinadora d’AMPA de Sant Andreu Barcelona. Es tracta d’una plataforma que,

entre altres coses, potencia el coneixement mutu, tant d‘experiències com de persones,

per tal de possibilitar un contacte posterior entre les AMPA de totes les escoles

públiques del districte. També facilita formació i informació amb el propòsit de

millorar el funcionament de les AMPA i d’optimitzar-ne la gestió.

Consell d’Entitats de la Sagrera. Fa deu anys que és al barri, i va sorgir com a

plataforma per impedir que tanquessin el Centre Cívic de la Sagrera «La Barraca»

després de l’obertura del Centre Garcilaso. El barri de Sant Andreu no compta amb un

consell d’entitats.

Xarxa d’Entitats del Projecte Comunitari NASACO.3 Aquesta xarxa fa deu anys que

està funcionant als barris de la Sagrera, Navas i el Congrés i els Indians. Ofereixen

activitats en horari extraescolar (durant tot el curs o de manera puntual) per a joves de

12 a 20 anys. Treballen amb les entitats per organitzar les festes del barri i també per

gestionar o cedir espais per a la realització de les activitats que ofereixen.

Comissió de Festes de la Sagrera. Es reuneix al Centre Cívic de la Sagrera «La

Barraca». Organitzen la Festa de la Primavera, la Festa Major i el Carnaval. La

Cavalcada de Reis l’organitzen l’AVV de la Sagrera, el Districte de Sant Andreu, la

Comissió de Festes de la Sagrera i la Comissió de Festes de Sant Andreu.

Comissió de Festes de Sant Andreu. Compta amb un espai de trobada propi. Igual que

a la Sagrera, hi ha una junta que celebra reunions periòdiques i que convoca les

entitats del barri perquè participin en l’organització de les festes del barri.

Federació d‘Entitats L’Harmonia de Sant Andreu de Palomar. Aplega entitats culturals

i dos agrupaments: l’Agrupament Escolta Jaume I i l’Agrupament Escolta Flor de Neu.

La Federació és un projecte d’ateneu popular i cultural que es va crear fa dos anys.

3 El projecte NASACO pretén analitzar les necessitats, interessos i dificultats dels adolescents i joves (preferentment de 12 a 18 anys) dels barris de Navas, la Sagrera i el Congrés i els Indians, així com generar processos de participació que millorin les mancances actuals de tots els joves. Es tracta d’una xarxa d’entitats formada per: Centre Obert Don Bosco, AVV Navas, AVV del Congrés i els Indians, EAP i EAIA Sant Andreu, AMPA i alumnes dels IES, etc.

22

Actualment tenen previst que se’ls concedeixi un nou equipament que es construirà a

l’antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats. Tenen una oferta d’activitats de lleure puntuals

(calçotades, Festa de la Primavera...) obertes a tot al barri i a totes les franges d’edat.

Malgrat l’existència de nombrosos agents educatius i socials, no hi ha cap plataforma

funcional i operativa que aglutini la diversitat d’entitats que desenvolupen activitats

adreçades als infants. Per regla general, les relacions que mantenen els agents

d’educació en el temps de lleure es produeixen de forma esporàdica (per exemple,

festes majors), i no en l’activitat.

2.3. L’oferta d’activitats fora de l’horari escolar Als barris de la Sagrera i Sant Andreu l’oferta d’activitats educatives en horari no escolar és

molt abundant.4 Segons les dades recollides, el total de places ocupades als barris és de 2.808

sobre una població de 11.507 infants i joves (de 0 a 16 anys). Es tracta de dos barris on el

nombre d’agents educatius que ofereixen activitats és elevat, com també ho són les propostes

que generen. L’oferta analitzada arriba clarament a totes les franges d’edat (de 3 a 16 anys), si

bé és menys nombrosa per als joves de 12 a 16 anys, atès que representa el 19 % del total

d’activitats.

Taula 5. Distribució de places ocupades segons la franja d’edat

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials.

Ara bé, segons les dades recollides entre els agents entrevistats, es pot afirmar que la

configuració de l’oferta és poc diversa, bàsicament esportiva (47,4 %), seguida, a força

distància, de l’artística (25,7 %); en tercer lloc se situa l’educació en el lleure (12 %),

bàsicament centrada en activitats de cap de setmana organitzades per les nombroses entitats

d’educació en el lleure que hi ha als dos barris. La resta de propostes (activitats acadèmiques,

culturals...) tenen menys incidència en el total de l’oferta existent. Alguns dels agents

entrevistats assenyalen que, si bé l’esport no representa cap problema per omplir les places

4 Per a l’elaboració d’aquesta diagnosi no hem pogut recollir la totalitat de dades que fan referència a l’oferta dels barris. Per tant, la informació que es descriu respon únicament a l’explotació de les dades obtingudes i és difícil fer inferències en l’oferta real del territori.

Edat Places ocupades

3 a 5 anys 25,89

6 a 8 anys 31,94

9 a 11 anys 23,15

12 a 16 anys 19,02

Total 100,00

23

ofertes, algunes propostes artístiques no es poden dur a terme perquè no hi ha prou infants o

joves inscrits.

Taula 6. Distribució de places ocupades segons el tipus d’activitat

Tipus d‘activitat Places ocupades

Esportiva 47,04

Artística 25,71

Acadèmica 6,70

Educació en el lleure 11,97

Cultural 8,01

Lúdica 0,57

Total 100,00

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials.

Del total d’activitats que s’ofereixen al barri, el 66 % les organitzen les AMPA de les escoles.

Així doncs, aquests agents són els principals promotors d’oferta educativa fora de l’horari

lectiu, la qual cosa posa de relleu el pes significatiu que tenen en la promoció d’activitats

educatives, alhora que ens indica que la major part de l’oferta es du a terme dins les escoles.

D’acord amb les dades obtingudes, les associacions culturals (14 %), en segon lloc, i les

entitats de lleure (8,2 %) i els serveis públics (7,8 %), en menor mesura, són els encarregats

de promoure’n la resta.

Taula 7. Distribució de places ocupades segons el tipus d’agent

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials.

Si parlem de les activitats de tipus puntual (que no segueixen la periodicitat d’un curs

acadèmic, sinó que es fan uns dies concrets), les AMPA (70 %) també són les que gestionen

un major nombre d’activitats, seguides de les entitats culturals (30 %). Aquesta oferta

s’adreça majoritàriament als nens i nenes de 6 a 11 anys (67 %) i sovint es concreta en

activitats de cap de setmana.

Tipus d‘agent Places ocupades

Serveis públics 7,87

Associacions esportives 3,67

Entitats d’educació en el lleure 8,23

Associacions culturals 14,07

AMPA 66,17

Total 100,00

24

Taula 8. Distribució de places puntuals ocupades segons el tipus d’agent

Tipus d‘agent Places ocupades

Associacions culturals 30,05

AMPA 69,95

Total 100,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials.

Entre els diferents grups d’edat, l’activitat majoritària sempre és l’esportiva, seguida de

l’artística. No obstant això, els infants més petits són els que fan menys activitats artístiques;

segons augmenta l’edat dels infants i joves, també augmenta la seva participació en aquest

tipus d’activitats.

Pel que fa a la resta d’activitats, els infants de 3 a 5 anys són els que fan més activitats

acadèmiques, normalment associades a la iniciació a una llengua estrangera (13,9 %); la resta

són activitats de lleure (7,1 %) i culturals (6,4 %). Les edats intermèdies tenen

comportaments força semblants i la diversitat és menor. Així, les activitats esportives —en

primer lloc— i les artístiques i de lleure són les que ocupen pràcticament tot l’espectre

d’activitats. En el grup de joves destaca el fet que el percentatge d’activitats artístiques se

situa lleugerament per sobre del de les esportives (35,7 %) i que l’oferta de lleure també

presenta un percentatge significatiu (16 %).

Taula 9. Edat dels participants segons el tipus d’activitat

Tipus d‘activitat 3 a 5 6 a 8 9 a 11 12 a 16

Esportiva 54,06 46,27 50,00 35,21

Artística 16,92 25,98 26,92 35,77

Acadèmica 13,89 5,13 2,92 4,12

Educació en el lleure 7,15 13,38 12,15 15,92

Cultural 6,46 8,70 8,00 8,99

Lúdica 1,51 0,56 0,00 0,00

Total 100,00 100,00 100,00 100,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials.

L’anàlisi de les dades demostra el predomini clar i rotund de les AMPA a l’hora d’oferir

activitats per als infants de 3 a 11 anys. També destaca el paper com a generadors d’oferta

d’aquest perfil d’agents entre els més joves, però amb percentatges una mica inferiors als de

les entitats culturals (27 % versus 30,3 %). Cal ressaltar que les associacions esportives

incrementen el percentatge de places ocupades a mesura que augmenta l’edat dels infants i

joves, cosa que també passa a les entitats d’educació en el lleure.

25

Taula 10. Edat dels participants segons el tipus d’agent

Tipologia d’agent 3 a 5 6 a 8 9 a 11 12 a 16

Serveis públics 5,50 4,46 6,15 18,91

Associacions esportives 0,14 2,68 5,69 7,68

Entitats d’educació en el lleure 0,00 7,47 12,15 15,92

Associacions culturals 8,12 12,60 9,38 30,34

AMPA 86,24 72,80 66,62 27,15

Total 100,00 100,00 100,00 100,00 Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels agents educatius i socials.

26

3. QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES? 3.1. La participació en el Debat Familiar5 En total, onze centres escolars dels barris de Sant Andreu i la Sagrera han participat en

l’experiència i han distribuït els qüestionaris entre els seus alumnes de primària. Dels onze

centres participants, vuit són de titularitat pública i tres són centres concertats.

Dels 2.920 alumnes matriculats als centres escolars participants, 1.173 han retornat el

qüestionari contestat. Això representa una participació del 40,2 %, xifra molt elevada si es

tenen en compte altres experiències similars.

3.2. Característiques dels infants i de les seves famílies El conjunt d’infants que han contestat el qüestionari està format per un percentatge més

elevat de noies (52,9 %) que de nois (47,1 %). Pel que fa al cicle educatiu, el 33,8 % estan

cursant el cicle inicial, el 32,4 % el mitjà i el 33,7 % el superior.

Respecte al lloc de naixement, el 8,3 % dels infants participants són d’origen estranger.

Aquesta xifra varia en els dos barris. A la Sagrera hi han participat molts més infants nascuts

fora de Catalunya (17,7 %) que no pas a Sant Andreu (8,0 %). En tots dos territoris

predominen els infants nascuts a Amèrica.

Les famílies enquestades són poc nombroses, atès que el 56,6 % estan formades per quatre

membres i el 23,0 % per tres persones. Aquestes dades expliquen que més de la meitat dels

infants només tinguin un germà o germana, i que un de cada quatre sigui fill/a únic. Les llars

de la Sagrera, on sovint també hi viuen altres familiars, són una mica més nombroses que les

de Sant Andreu.

Pel que fa a l’estatus socioeconòmic, la major part dels pares tenen estudis secundaris o

universitaris i treballen jornades de més de 40 hores.

Entre les mares també són majoria les que tenen estudis secundaris i universitaris i, malgrat

que al voltant del 18 % no estaven ocupades quan van ser enquestades, les que tenen una

feina remunerada fan principalment jornades d’entre 30 i 40 hores.

5 Nota per al lector/a: tot seguit s’exposen els resultats de l’estudi elaborat a partir del Debat Familiar. No obstant això, per tal de facilitar-ne la lectura i comprensió, només s’han inclòs les taules i els gràfics més indispensables; la resta es pot consultar a l’Annex. Els resultats s’expressen en percentatges.

27

L’organització familiar i l’acompanyament als centres educatius El 90,5 % dels infants tenen una persona que els recull a la sortida de l’escola i els acompanya

a casa. Habitualment, aquesta persona és algun membre de la família i en nou de cada deu

casos la mare és qui fa aquesta tasca. Els pares la fan en sis de cada deu casos. Els altres

familiars, avis i àvies, fan aquest acompanyament en prop del 50 % dels casos. El recurs a

cangurs és força menys freqüent (7,3 %), així com l’ajuda d’altres pares i mares de l’escola

(9,7 %) o d’amics de la família (4,7 %).

Gràfic 2. Acompanyament dels fills/es a casa (% de resposta múltiple)

60,1

86,0

7,3

49,5

9,74,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

El pare La mare El/la cangur Avis/es o familiars

Altres mares i pares de l'escola

Amics/gues de la família o veïns/nes

%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

La situació laboral de les famílies és un factor clau. La necessitat de recórrer a altres persones

per acompanyar els nois i noies a casa és especialment significativa quan els pares, i sobretot

les mares, arriben a casa després de les 18.00 hores. En aquests casos, el recurs als avis i

àvies és majoritari, mentre que la contractació de cangurs es dóna entre les persones amb un

estatus social més elevat.

3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar El 82,6 % dels infants fan alguna activitat fora de l’horari escolar. Amb tot, aquesta xifra

difereix força als dos barris: Sant Andreu és on hi ha més infants que fan activitats

extraescolars (84,1 %), mentre que a la Sagrera la realització d’aquest tipus d’activitats és

menys freqüent (73,1 %).

28

Segons es veurà al llarg de l’informe, aquesta diferència s’explica fonamentalment pel

diferent perfil dels dos territoris, de l’oferta existent i de la situació socioeconòmica de les

famílies que hi viuen.

La manera d’organitzar el temps fora de l’horari escolar i el tipus de participació en les

activitats extraescolars depenen de múltiples factors, en especial de les característiques i dels

recursos familiars, de l’horari laboral dels progenitors i del seu nivell cultural.

Si analitzem aquesta dada amb més profunditat, trobem diferències significatives segons

l’estatus social dels pares i mares. Un indicador és el nivell d’estudis, que reflecteix que els

fills i filles de pares i mares amb estudis secundaris i universitaris tenen una participació

superior en les activitats extraescolars. Malgrat que la major part de la població valora la

importància d’aquestes activitats per a l’educació dels infants, les persones de classe mitjana i

alta —sobretot les que tenen un nivell d’estudis elevat— són les que estan més interessades a

complementar la formació escolar dels seus fills i filles.

Gràfic 3. Participació en activitats extraescolars segons el nivell d’estudis del pare i la mare (%)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Primaris Secundaris Formació Professional Universitaris

%

Nivell d'estudis del pare Nivell d'estudis de la mare

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Un altre indicador és la capacitat econòmica de la llar: la realització d’activitats augmenta

d’acord amb la categoria professional dels progenitors. En definitiva, la posició

socioeconòmica de les famílies condiciona la seva capacitat per pagar activitats extraescolars.

En aquest mateix sentit, la participació dels nois i noies pertanyents a famílies més

nombroses és inferior a la de la resta, possiblement perquè tenen més dificultats per assumir

29

el cost de les activitats extraescolars de tots els fills i filles. També és més baixa entre els

infants nascuts a l’estranger o els fills i filles de pares estrangers.

Ara bé, la capacitat econòmica no és l’únic aspecte familiar rellevant. També ho és la

necessitat d’utilitzar les activitats extraescolars com a recurs de compatibilització dels horaris

escolars i laborals. Les dades demostren que, efectivament, la taxa de realització d’activitats

fora de l’horari escolar augmenta substancialment quan el pare o la mare treballen a jornada

completa. És més, quan els pares o les mares fan jornades extenses o arriben a casa més enllà

de les 18.00 hores, és més freqüent que els seus fills i filles realitzin activitats extraescolars.

Aquestes xifres confirmen que la possibilitat de fer activitats depèn de la situació econòmica i

laboral de cada llar. Amb tot, segons es veurà més endavant, la major part de les famílies

voldrien complementar la formació que els seus fills i filles reben a l’escola.

A banda de la influència de les característiques dels pares i mares, també és interessant

observar que la realització d’activitats varia entre els infants mateixos. Si bé els nois i les

noies participen en activitats extraescolars en un percentatge similar, més endavant es veurà

que usen el temps de lleure de manera diferent.

Finalment cal assenyalar que els infants dels centres concertats fan més activitats fora de

l’horari lectiu que els dels centres públics (87,5 % versus 80,6 %).

Gràfic 4. Participació en activitats extraescolars segons el sexe (%)

82,6 83,8 82,8

17,4 16,2 17,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Noi Noia

Conjunt del territori Sexe

%

Sí

No

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

30

Els tipus d’activitats i el lloc de realització Les activitats extraescolars es realitzen més sovint a fora de l’escola que al centre escolar

mateix.

L’activitat més estesa és l’esportiva (el 45,5 % a l’escola i el 46,0 % a fora), seguida de les

disciplines artístiques (21,7 % i 20,6 %, respectivament), i informàtica i idiomes (16,1 % i

14,5 %). A banda d’aquestes activitats, també hi ha una part important d’infants que fan

altres activitats fora de l’escola: educació en el lleure, activitats lúdiques i culturals i reforç

escolar.

Gràfic 5. Tipus d’activitat i espai de realització (% de resposta múltiple)

45,5

21,7

16,1

4,9 5,13,2

5,7

46,0

20,6

14,5

5,98,7

4,67,2

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Esportiva Artística Informàtica/ Idiomes

Reforç escolar

Educació en el lleure

Cultural Lúdica

%

A l'escola Fora de l'escola

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

La realització d’activitats a l’escola és molt similar als dos barris. On realment hi ha

diferències és en les activitats realitzades fora del centre escolar, molt més freqüents a Sant

Andreu a causa de la presència d’un major nombre d’entitats que promouen una oferta

educativa.

Es detecten diferències significatives en els tipus d’activitats realitzades per part dels nois i de

les noies, cosa que confirma, com ja s’ha evidenciat en estudis anteriors, que les diferències

entre els nois i les noies es generen en les edats primerenques. Les dades obtingudes són el

reflex d’uns hàbits que reprodueixen uns estereotips de gènere tradicionals: encara que

l’esport és l’activitat més habitual en tots dos grups, els nois la fan més sovint que les noies,

que tendeixen a dedicar més temps a les activitats de caràcter artístic i formatiu.

31

Taula 11. Tipus d’activitat i espai de realització segons el sexe (% de resposta múltiple)

Activitat A l’escola Fora de l’escola

Nois Noies Nois Noies

Esportiva 47,6 44,2 57,0 36,7

Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 12,1 30,4 13,2 27,3

Informàtica, idiomes 13,1 19,0 12,3 16,9

Reforç escolar 4,6 4,7 5,9 5,6

Educació en el lleure 5,0 5,2 9,4 8,2

Cultural (castellers, banda de música, coral) 3,5 2,8 3,3 5,6

Lúdica 5,5 5,7 8,3 6,1 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

A mesura que els nois i noies es van fent grans, fan més activitats a fora de l’escola que a dins.

De fet, malgrat que predomina l’esport, quan els infants es fan més grans diversifiquen els

tipus d’activitats: disminueix la realització d’activitats lúdiques i augmenta la dedicació

formativa, amb reforç escolar i idiomes i informàtica.

Pel que fa a les característiques de les famílies, abans s’ha comentat que la seva posició

econòmica és determinant a l’hora de poder pagar o no activitats extraescolars. És més, la

realització d’activitats fora de l’escola és més freqüent a les llars on els pares i mares tenen un

nivell d’estudis superior o ocupen una categoria professional alta.

El temps dedicat a les activitats fora de l’horari escolar De mitjana es fan activitats extraescolars 2,8 dies a la setmana. Les activitats es duen a terme

majoritàriament entre el dilluns i el dijous. El divendres és el dia laborable amb menys

activitats. Durant el cap de setmana també hi ha un volum considerable d’activitats, sobretot

el dissabte i fora del centre escolar (destaquen les esportives, d’educació en el lleure, culturals

i lúdiques).

Taula 12. Dies de la setmana de les activitats segons el sexe (% de resposta múltiple)

Dies Dies

Conjunt del territori

Sexe Nois Noies

Dilluns 56,5 55,3 57,3 Dimarts 50,6 53,7 48,0 Dimecres 55,1 54,1 56,3 Dijous 47,7 51,0 44,6 Divendres 41,0 42,8 38,8 Dissabte 26,7 33,6 19,8 Diumenge 5,6 7,0 4,2

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

32

La concentració d’activitats de dilluns a dijous es dóna tant entre els nois com entre les noies.

Tot i així, ells acostumen a fer més activitats el dissabte al matí que no pas elles, ja que és un

dia en què hi ha molta activitat esportiva.

Pel que fa a l’edat, els més petits concentren l’activitat en els dies laborables. A partir dels 8

anys comença a augmentar la realització d’activitats en cap de setmana.

Quant al temps de dedicació a les activitats extraescolars, majoritàriament és d’entre 2 i 6

hores setmanals, i augmenta a mesura que els infants es fan grans.

Gràfic 6. Temps dedicat a les activitats extraescolars (%)

18,7

72,6

7,5

1,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Menys de 2 hores Entre 2 i 6 hores Entre 6 i 10 hores Més de 10 hores

%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

El temps invertit a fer activitats extraescolars està estretament vinculat amb la realitat

familiar i el tipus de recursos econòmics, socials i temporals de què es disposa.

En aquest sentit, les dades assenyalen una estratègia familiar clarament relacionada amb les

dificultats quotidianes de compatibilització horària: la realització d’activitats extraescolars és

més intensa —en dies i hores— a les llars on la mare treballa a jornada completa i, en

particular, quan no arriba a casa fins després de les 18.00 hores.

Les activitats i la participació de les famílies La relació de les famílies amb l’escola i el seu grau d’implicació en la dinamització del centre

esdevé un element fonamental per explicar la participació dels seus fills i filles en l’oferta

33

d’activitats fora de l’horari escolar. Les famílies més implicades també són les que participen

més en les activitats extraescolars.

La implicació dels pares i mares en les AMPA és relativament baixa, atès que el 66,9 % de les

famílies declaren que hi participen poc o mai. Això es dóna en un context general de baixa

participació en activitats associatives, ja que el 89,1 % de les famílies pràcticament no

participen mai en associacions culturals, veïnals ni solidàries.

La implicació familiar és superior quan es tracta de reunions convocades per l’escola, en què

l’assistència habitual és del 80,6 %.

Els pares i mares amb un nivell formatiu superior participen en les activitats i reunions de les

AMPA i de les escoles amb més freqüència que la resta.

Taula 13. Grau de participació (%)

Associacions

culturals, veïnals, etc. de la ciutat

Assistència a les reunions convocades

per l‘escola

Participació en les activitats de l‘AMPA

Molt 3,8 62,6 12,5

Bastant 7,1 18,0 20,5

Poc 30,0 15,8 40,3

Mai o quasi mai 59,1 3,5 26,6

Total 100,0 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

La informació sobre les activitats El 91,5 % de les famílies consideren que estan força ben informades de les activitats que es

fan a les escoles fora de l’horari escolar. El nivell d’informació sobre les activitats que es duen

a terme fora de l’àmbit escolar és menor, i només el 60,6 % de les famílies afirmen que

n’estan ben informades.

Taula 14. S’està ben informat de les activitats extraescolars? (%)

De l’escola De fora de l’escola

Totalment d‘acord 50,2 21,5

Força d‘acord 41,3 39,1

Poc d‘acord 7,3 29,0

Gens d‘acord 1,2 10,4

Total 100,0 100,0 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

34

És rellevant observar que les llars que disposen de més informació són les que ja participen

d’alguna manera en les activitats extraescolars, la qual cosa vol dir que s’han interessat per

l’oferta existent.

3.4. Necessitats i preferències de les famílies Les activitats que es voldrien fer Malgrat que el 82,6 % dels infants fan alguna activitat fora de l’horari escolar, la demanda

d’activitats és força elevada. El 81,3 % dels infants farien alguna activitat extraescolar que

actualment no fan. En aquest sentit, les activitats més sol·licitades són les artístiques, les

esportives, les d’informàtica i idiomes i les lúdiques, que coincideixen amb les activitats més

freqüents.

Gràfic 7. Les activitats que es fan i les que es voldrien fer (% de resposta múltiple)

45,5

21,7

16,1

4,9 5,13,2

5,7

46,0

20,6

14,5

5,98,7

4,67,2

27,931,6

25,8

2,7

13,7 12,4

22,1

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Esportiva Artística Informàtica/ Idiomes

Reforç escolar Educació en el lleure

Cultural Lúdica

%

Es fan a l'escola Es fan fora de l'escola Es voldrien fer

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Les noies estan més interessades a fer alguna activitat, especialment de caire artístic. També

demanen fer activitats esportives, d’informàtica i idiomes i activitats lúdiques i culturals. Els

nois reiteren l’interès per la pràctica esportiva, però també sol·liciten activitats artístiques,

d’informàtica i idiomes i lúdiques.

35

Gràfic 8. Activitats extraescolars que es voldrien fer segons el sexe (%)

32,4

21,1

28,3

2,9

13,810,5

25,223,6

41,2

23,2

2,6

13,6 14,6

20,0

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Esportiva Artística Informàtica/ Idiomes

Reforç escolar

Educació en el lleure

Cultural Lúdica

%

Nois Noies

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Necessitats d’informació El 85,4 % de les famílies voldrien rebre més informació sobre alguna activitat extraescolar. Les activitats que desperten més interès són les artístiques, les d’informàtica i idiomes i les

esportives, que també coincideixen amb les activitats en què la participació és més elevada,

tot i que l’educació en el lleure, el reforç escolar i les activitats culturals i lúdiques també són

molt atractives.

Gràfic 9. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació (% de resposta múltiple)

39,3

44,4

39,7

21,424,9

23,2 21,7

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Esportiva Artística Informàtica/ Idiomes

Reforç escolar Educació en el lleure

Cultural Lúdica

%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

36

Una vegada més es constaten certes diferències de gènere en les demandes. Malgrat que

l’interès per disposar d’informació és similar en tots dos casos, la principal diferència és que

les famílies sol·liciten amb molta més freqüència informació sobre activitats artístiques per a

les noies i esportives per als nois.

Les preferències d’horaris de les activitats Els dies preferits per fer les activitats extraescolars són de dilluns a dijous, que coincideixen

amb els dies en què ja es fa la major part de les activitats. Amb tot, cal dir que el percentatge

d’infants que voldrien fer activitats el dissabte i el diumenge és superior al d’aquells que

realment en fan. És a dir, hi ha una demanda explícita de més activitats en cap de setmana.

Un dels resultats més rellevants de l’enquesta és que de dilluns a dijous hi ha una demanda

superior d’activitats per als infants més petits, mentre que el divendres i el cap de setmana no

hi ha diferències en les demandes segons l’edat.

Gràfic 10. Dies de la setmana en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars per als fills/es (% de resposta múltiple)

56,6 55,057,8 56,3

43,638,8

12,7

0

10

20

30

40

50

60

70

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Els horaris més sol·licitats també varien en funció de l’edat; així, tot i que la franja més

sol·licitada és de les 16.30 a les 18.00 hores per a totes les edats, a mesura que els infants es

fan grans, augmenta la preferència per la franja de les 18.00 a les 20.00 hores. Quant als caps

de setmana, la demanda d’activitats no varia segons l’edat.

37

Les preferències horàries dels nois i noies per a les activitats entre setmana són molt similars,

però se sol·licita més oferta en cap de setmana per als nois que per a les noies. L’aspecte que

més influeix en la tria d’horaris és la jornada laboral dels pares i mares: com més augmenten

les hores dedicades al treball remunerat, sobretot quan s’arriba a casa després de les 18

hores, més elevat és l’interès per fer activitats en dies laborables.

Pel que fa a les activitats realitzades en família, les franges horàries més sol·licitades són el

dissabte i el diumenge al matí. També hi ha molta preferència per fer activitats el dissabte a la

tarda i entre setmana a la tarda. És menys freqüent demanar activitats en família el diumenge

a la tarda.

A mesura que els infants es fan grans, la demanda d’activitats familiars és menor. Gràfic 11. Horaris en què es voldria disposar de més activitats familiars (% de resposta múltiple)

46,5

32,2

37,5

15,6

28,7

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Dissabte mati Dissabte tarda Diumenge mati Diumenge tarda Entre setmana, a la tarda

%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Valoració de les activitats Al llarg de l’informe s’ha anat veient que la manera d’omplir el temps fora de l’horari escolar

respon a nombroses circumstàncies estretament lligades entre elles. Això es reflecteix

clarament en l’enumeració dels motius pels quals els pares i mares decideixen apuntar els

seus fills i filles a fer activitats extraescolars. La llista de motius argumentats per les famílies

participants en el Debat Familiar és molt diversa.

Les famílies consideren que les activitats extraescolars han de tenir un caràcter formatiu i

lúdic. El motiu més reiterat és la possibilitat de diversió (68,9 %). No obstant això, també es

valora que els infants facin esport, que aprenguin coneixements i que es formin en valors.

38

Aquestes dades posen de manifest l’interès de les famílies per la dimensió educativa i de

diversió de les activitats que els seus fills i filles realitzen fora de l’horari escolar.

La necessitat que els infants estiguin atesos apareix com a motiu principal en el 22,8 % de les

famílies.

Gràfic 12. Motius per portar els fills/es a fer activitats extraescolars (% de resposta múltiple)

22,8

37,9

52,6

53,7

60,1

68,9

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Estiguin atesos

Coneguin altres infants

S'eduquin en valors

Aprenguin coneixements

Facin esport

Es diverteixin

%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Com més elevat és el nivell educatiu dels pares i mares, més augmenta el nombre de motius

argumentats i més importància s’atorga a la formació i a la vessant lúdica.

Cal assenyalar que la necessitat de cura és un argument molt comú a les llars on el pare o la

mare treballen a jornada completa o arriben a casa més enllà de les 19 hores, a les llars menys

nombroses i a les que tenen un estatus social baix, que en aquest sentit experimenten més

dificultats per aconseguir que algú els ajudi en la cura dels seus fills i filles (bé perquè no

disposen de prou xarxa o suport familiar, o perquè no poden pagar un cangur).

Motius pels quals no es fan activitats fora de l’horari lectiu L’enquesta demostra que la realització d’activitats extraescolars depèn de molts factors. En

conseqüència, podríem pensar que no fer activitats fora de l’horari lectiu també respon a

motius molt diversos.

39

Per tal de contrastar-ho hem preguntat directament les raons per les quals no es realitzen

activitats fora de l’horari lectiu, i la resposta és molt clara: prevalen els motius econòmics i la

manca de temps per estudiar. Vegem-ho.

Per a les famílies, una de les principals raons és de caire econòmic. El 53,3 % de les que no

fan activitats extraescolars consideren que són massa cares. Aprofundint en aquesta dada es

constata que el cost de les activitats és un argument molt freqüent entre les famílies més

nombroses i la població amb menys recursos econòmics, en especial entre les persones sense

feina.

La necessitat de dedicar temps a altres activitats, en particular a estudiar, també és un motiu

molt argumentat (53,3 %) i s’incrementa a mesura que augmenta l’edat.

Després destaquen els motius vinculats amb la conciliació: bé perquè a la tarda el pare o la

mare poden estar a casa (20,4 %) o perquè tenen dificultats per compatibilitzar els horaris

(23,6 %).

El 24,2 % no en fan perquè no els agrada l’oferta i el 14,6 % perquè no tenen prou informació.

Finalment, el 12,1 % no realitzen activitats perquè els infants encara són massa petits.

Gràfic 13. Motius pels quals no es fan activitats extraescolars (% de resposta múltiple)

12,1

14,6

20,4

23,6

24,2

53,3

53,3

0 10 20 30 40 50 60

Per l'edat/Son massa petits

No tenen prou informació

A la tarda poden estar a casa

Horaris incompatibles

Activitats ofertes no agraden

Activitats massa cares

Manca de temps per estudiar

%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

40

Les opinions respecte les activitats són molt similars als dos barris, si bé a la Sagrera l’èmfasi

recau més en el preu de les activitats i en el fet que l’oferta existent no els agrada.

Demandes de millora de les activitats fora de l’horari lectiu Un altre aspecte valorat en el Debat Familiar és la demanda de millores que les famílies

farien a les escoles, a les entitats del barri o als responsables polítics. La demanda més

freqüent està vinculada amb el cost de les activitats: el 67,5 % demanen que les activitats

tinguin un cost més assequible. Aquesta és la demanda majoritària en tots els tipus de llars

enquestades, si bé augmenta entre les de menor posició social.

En segon lloc es demana més diversitat d’activitats (44,0 %) i d’espais públics (35,8 %). També hi ha sol·licituds dirigides a la millora de l’oferta existent, ja sigui de les instal·lacions

(29,4 %), de la qualitat de les activitats (29,5 %) o de la formació del personal educatiu

(16,0 %).

Una mica més del 17 % voldrien horaris més amplis i poder fer activitats més a prop de

l’escola.

També hi ha una demanda elevada d’activitats en família (28,1 %). Finalment destaca el percentatge de famílies que demanen més informació sobre les

activitats existents: el 30,8 % voldrien rebre més informació.

Gràfic 14. Aspectes a millorar de l’oferta d’activitats extraescolars (% de resposta múltiple)

16,0

17,3

17,4

28,1

29,4

29,5

30,8

35,8

44,0

67,5

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Millorar formació educadors

Activitats més properes escola

Ampliar l'horari d'activitats

Més activitats en família

Millorar les instal·lacions

Millorar qualitat activitats

Més informació sobre l'oferta

Més espais públics

Més diversitat d'activitats

Preus més assequibles

%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

41

Un últim aspecte a comentar és que, si bé la demanda de preus més assequibles és

majoritària, les llars més benestants són més exigents amb el tipus d’oferta i amb els aspectes

de la qualitat de les activitats i dels espais.

Les opinions respecte l’oferta d’activitats i el tipus de demandes són molt similars als dos

barris. No obstant això, les famílies de la Sagrera afirmen que tenen més dificultats per

assumir el cost de les activitats, demanen que tinguin un preu més baix i voldrien disposar

d’una oferta més àmplia d’activitats en família. A Sant Andreu, l’èmfasi recau més en la

necessitat de millorar l’oferta actual, en especial pel que fa a les instal·lacions i als espais

públics.

El cost econòmic El Debat Familiar posa en evidència que el cost de les activitats extraescolars és un dels

aspectes més valorats per part de les famílies.

De fet, el 74,6 % opinen que una activitat extraescolar de dues hores setmanals hauria de

tenir algun cost econòmic per a les famílies, mentre que el 25,4 % pensen que hauria de ser

gratuïta. El preu que es considera més adequat oscil·la entre els 10 i els 20 euros al mes.

Gràfic 15. Opinió sobre el preu que s’hauria de pagar per una activitat extraescolar de dues hores setmanals (%)

Activitats gratuïtes

25%

Fins 10 euros/mes

18%

D'11 a 20 euros/mes

34%De 21 a 30 euros/mes

19%

De 31 a 40 euros/mes

3%

Més de 40 euros/Més

1%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

42

El nombre de fills i filles condiciona l’opinió de les famílies sobre el preu de les activitats, de

manera que les famílies més nombroses són les que més es decanten per la gratuïtat o per

costos menys elevats. Com ja s’ha comentat, també ho fan les que tenen un estatus

socioeconòmic inferior.

Compartir els espais Per acabar, el Debat Familiar pregunta a les famílies quin és el seu grau d’acord amb el fet

que les activitats extraescolars que ofereixen les escoles s’obrin als infants del barri.

El 55,5 % de les famílies tindrien una resposta positiva davant l’obertura de les escoles a tots

els infants del barri. L’escola pública està més d’acord amb aquesta proposta que no pas la

concertada.

Gràfic 16. Les activitats de l’escola haurien de ser obertes als infants del barri? (%)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

43

4. IDEES CLAU A continuació es presenten de forma resumida les idees clau que els agents i les famílies de la

Sagrera i Sant Andreu han posat de manifest durant la fase de diagnosi. Aquestes idees han

de servir per identificar amb els agents les necessitats principals del territori, consensuar

quines són més prioritàries i elaborar un pla d’acció.

Idees clau sobre els agents promotors d’activitats

El perfil de les AMPA és força heterogeni: algunes són fortes i dinàmiques, mentre

que d’altres tenen algunes dificultats per tirar endavant. Aquestes diferències

condicionen les relacions de l’escola amb l’entorn i la seva oferta educativa més enllà

de l’horari escolar.

Tot i les diferències, hi ha un consens força generalitzat en la dificultat d’implicar les

famílies en la dinamització de les entitats i en l’organització d’activitats.

El teixit associatiu és molt ric i està profundament arrelat als barris. Algunes entitats

tenen seu pròpia i d’altres s’ubiquen en espais públics de referència. La fortalesa del

teixit genera un important dinamisme als barris i té uns efectes molt positius en la

generació de propostes educatives per als infants, els joves i les seves famílies.

Les relacions que s’estableixen entre els agents als barris es donen amb més facilitat

entre agents d’igual tipologia que entre agents de diferent perfil. No obstant això, i

malgrat l’existència de la Coordinadora d’AMPA, aquestes no se solen caracteritzar

per un treball compartit.

Hi ha xarxes formals molt fortes que faciliten el treball compartit entre entitats: la

Xarxa d’Entitats del Projecte Comunitari NASACO, el Consell d’Entitats de la Sagrera,

les comissions de festes, etc.

Idees clau sobre l’oferta i la demanda d’activitats

Algunes escoles dels barris de Sant Andreu i la Sagrera obren les seves activitats i

espais al barri, cosa que indica el valor que atorguen a la relació escola-entorn.

El 66 % del total d’activitats que s’ofereixen al barri les organitzen les AMPA de les

escoles. Així doncs, aquests agents són els principals promotors d’oferta educativa

fora de l’horari lectiu. Les entitats culturals i d’educació en el lleure també tenen un

pes específic com a generadors d’oferta.

Vuit de cada deu infants fan alguna activitat fora de l’horari escolar. L’activitat més

estesa és l’esportiva, seguida de les disciplines artístiques i informàtica i idiomes.

La realització d’activitats varia en funció de les característiques i dels recursos

familiars, de l’horari laboral dels pares i mares i del seu nivell cultural. Alguns grups

44

socials —com ara els infants d’origen immigrant i les famílies afectades per l’atur—

fan menys activitats.

A l’hora de decidir apuntar els fills i filles a activitats extraescolars, les famílies

valoren que sigui un espai de diversió, però també que els infants facin esport, que

adquireixin coneixements i que s’eduquin en valors.

Les activitats també ajuden a compatibilitzar els horaris dels infants amb els dels

pares i mares. Aquesta necessitat és superior a les llars on el pare o la mare treballen

fora de casa a jornada completa, sobretot quan la mare arriba a casa més enllà de les

18 hores.

Les noies tendeixen a dedicar més temps a les activitats de caràcter artístic i formatiu,

i els nois a les activitats esportives.

De mitjana es fan activitats extraescolars 2,8 dies a la setmana, majoritàriament entre

el dilluns i el dijous. També hi ha molta activitat el dissabte al matí i fora del centre

escolar.

El 83 % dels infants farien alguna activitat que no fan, especialment artístiques,

esportives, d’informàtica i idiomes i lúdiques.

Se sol·licita un volum més elevat d’activitats extraescolars de dilluns a dijous i en cap

de setmana. També es voldria tenir més oferta d’activitats familiars el dissabte i el

diumenge al matí.

Hi ha dos motius principals pels quals no es fan activitats: el preu —es considera que

són massa cares— i la manca de temps per estudiar. Les famílies voldrien disposar

d’activitats de preu assequible i tenir més diversitat d’activitats i d’espais públics.

Una mica més de la meitat de les famílies consideren positiva la proposta d’obrir les

activitats de les escoles a tots els infants del barri.

45

5. FONTS D’INFORMACIÓ 5.1. Agents educatius i socials entrevistats/participants en els grups de debat AFA Centre Privat Concertat Mare de Déu de la Mercè AFA Escola Can Fabra AMPA Escola Eulàlia Bota AMPA Escola El Sagrer AMPA Escola L‘Estel AMPA Escola Mestre Enric Gibert i Camins AMPA Escola Rosa dels Vents AMPA Escola Sant Pere Nolasc AMPA Escola Turó Blau AMPA Institut Príncep de Viana Escola Can Fabra Escola Eulàlia Bota Escola L‘Estel Escola Mestre Enric Gibert i Camins Escola Pegaso Escola Rosa dels Vents Escola El Sagrer Escola Sant Pere Nolasc Escola Ignasi Iglésias Escola Turó Blau Centre Privat Concertat Jesús Maria Centre Privat Concertat Jesús, Maria i Josep Centre Privat Concertat Laia Centre Privat Concertat Mare de Déu de la Mercè Centre Privat Concertat Mare de Déu de la Soledat Centre Privat Concertat Monlau Institut Doctor Puigvert Institut Príncep de Viana Escola de Música Municipal Sant Andreu Col·legi d‘Educació Especial Pont del Dragó Centre Privat Concertat d‘Educació Especial Gavina Agrupació Excursionista Muntanya Associació Excursionista Cordada Club Esportiu Sagrerenc Club Natació Sant Andreu Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra Biblioteca la Sagrera-Marina Clotet Centre Garcilaso Piscina Municipal de Sant Andreu Centre de Recursos Pedagògics de Sant Andreu Associació Ventijol Coordinadora d‘AMPA Associació de Veïns de Sant Andreu Nord Tramuntana-AVVSAN AVV de la Sagrera AVV de Sant Andreu de Palomar Comissió de Festes de la Sagrera Diables de Sant Andreu Grallakatú Diables de la Sagrera Xarxa d‘Entitats del Projecte Comunitari NASACO AVV-Plataforma Veïnal de Sant Andreu MIJAC Sant Andreu

46

AEiG Jungfrau AEiG Pare Bertran AEiG Flor de Neu AE Jaume I Ludoteca de la Casa Bloc

5.2. Centres escolars participants en l’experiència del Debat Familiar Escola Pegaso Escola L‘Estel Escola El Sagrer Escola Eulàlia Bota Escola Turó Blau CCIP Mare de Déu de la Soledat CC Jesús Maria CC Mare de Déu de la Mercè Escola Sant Pere Nolasc Escola Ignasi Iglésias Escola Mestre Enric Gibert i Camins

47

5.3. Annex Taula 15. Sexe dels infants (%)

Sexe Conjunt del

territori Sant

Andreu La Sagrera

Noi 47,1 47,4 44,9

Noia 52,9 52,6 55,1

Total 100,0 100,0 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Taula 16. Cicle educatiu (%)

Conjunt del

territori Sant

Andreu La Sagrera

Cicle inicial 33,8 33,7 34,8

Cicle mitjà 32,4 31,8 36,1

Cicle superior 33,7 34,5 29,1

Total 100,0 100,0 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Taula 17. Lloc de naixement dels infants (%)

Lloc de naixement Conjunt del

territori Sant

Andreu La Sagrera

Catalunya 90,7 92,0 82,3

Resta d‘Espanya 1,0 0,8 2,5

Resta d‘Europa 1,8 1,7 2,5

Amèrica 4,9 4,0 10,8

Àfrica 0,3 0,3 0,6

Àsia i Oceania 1,3 1,3 1,3

Total 100,0 100,0 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Taula 18. Lloc de naixement dels pares i mares (%) Lloc de naixement Pares Mares

Catalunya 75,1 73,7

Resta d‘Espanya 13,5 11,6

Resta d‘Europa 2,3 2,1

Amèrica 7,4 11,6

Àfrica 1,1 0,7

Àsia i Oceania 0,6 0,3

Total 100,0 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

48

Taula 19. Quantitat de persones que viuen a la llar (%)

Persones Conjunt del

territori Sant

Andreu La Sagrera

Dues 4,1 4,0 5,1

Tres 23 23,1 22,8

Quatre 56,6 57,3 51,9

Cinc 12,5 12,7 11,4

Sis 2,4 2,0 5,1

Més de sis 1,2 0,9 3,2

Total 100,0 100,0 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Taula 20. Nombre de germans/es (%)

Nombre de germans/es Conjunt del

territori Sant

Andreu La Sagrera

Cap 24,8 24,1 29,5

Un 61,1 62,1 54,5

Dos 11,6 11,5 12,8

Tres i més 2,4 2,3 3,2

Total 100,0 100,0 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Taula 21. Hores setmanals de treball remunerat dels pares i mares (%) Hores Pares Mares

No treballa 5,8 17,2

Fins a 20 hores 2,4 8,8

Entre 20 i 30 hores 4,8 17,2

Entre 30 i 40 hores 42,7 41,8

Més de 40 hores 44,3 15,1

Total 100,0 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Taula 22. Participació en activitats extraescolars segons el barri i el tipus de centre (%)

Participació Conjunt

del territori

Barri Titularitat Sant

Andreu La Sagrera Pública Concertada

Sí 82,6 84,1 73,1 80,6 87,5 No 17,4 15,9 26,9 19,4 12,5 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

49

Taula 23. Participació en activitats extraescolars segons el nombre de persones a la llar i el lloc de naixement (%)

Participació Conjunt del

territori

Persones a la llar Lloc de naixement

Dues Tres Quatre Cinc o més

Catalunya i Espanya

Altres països

Sí 82,6 83,7 83,9 86,1 71,1 84,5 63,9 No 17,4 16,3 16,1 13,9 28,9 15,5 36,1 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Taula 24. Tipus d’activitat i espai de realització segons el tipus de centre (% de resposta múltiple)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Taula 25. Tipus d’activitat i espai de realització segons el barri (% de resposta múltiple)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Activitat A l’escola Fora de l’escola

Centre públic

Centre concertat

Centre públic

Centre concertat

Esportiva 49,2 36,7 43,6 51,6 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 21,8 21,3 21,7 18,1 Informàtica, idiomes 15,2 18,4 12,0 20,4 Reforç escolar 4,8 5,2 6,1 5,2 Educació en el lleure 2,7 11,1 10,0 5,5 Cultural (castellers, banda de música, coral) 3,7 1,7 4,6 4,7 Lúdica 6,1 4,7 8,8 3,2

Activitat A l’escola Fora de l’escola

Sant Andreu

La Sagrera Sant

Andreu La Sagrera

Esportiva 45,7 44,4 47,6 35,6 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 21,4 23,1 21,7 13,8 Informàtica, idiomes 16,0 16,9 14,5 14,4 Reforç escolar 5,0 4,4 5,9 5,6 Educació en el lleure 5,4 3,1 8,4 10,6 Cultural (castellers, banda de música, coral) 3,4 1,9 4,9 2,5 Lúdica 6,2 2,5 7,5 5,0

50

Taula 26. Tipus d’activitat i espai de realització segons el cicle educatiu (% de resposta múltiple)

Activitat A l’escola Fora de l’escola

Cicle inicial

Cicle mitjà

Cicle superior

Cicle inicial

Cicle mitjà

Cicle superior

Esportiva 50,7 45,8 39,7 45,4 45,2 47,6 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 24,7 19,2 21,1 22,0 25,2 16,8

Informàtica, idiomes 19,9 15,9 11,6 8,1 18,1 17,9

Reforç escolar 3,1 4,7 5,8 3,7 5,8 7,6

Educació en el lleure 2,9 4,7 7,9 3,9 9,3 13,2 Cultural (castellers, banda de música, coral) 50,7 45,8 39,7 4,2 5,2 5,0

Lúdica 24,7 19,2 21,1 8,4 4,9 6,8 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Taula 27. Tipus d’activitat i espai de realització segons el lloc de naixement (% de resposta múltiple)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Taula 28. Tipus d’activitat que es voldria fer segons el barri (% de resposta múltiple)

Dies Dies

Conjunt del

territori

Barri Sant

Andreu La Sagrera

Esportiva 27,9 27,7 28,7 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 31,6 31,3 33,8 Informàtica, idiomes 25,8 25,2 30,0 Reforç escolar 2,7 2,6 3,8 Educació en el lleure 13,7 13,5 15,0 Cultural (castellers, banda de música, coral) 12,4 13,0 8,8 Lúdica 22,1 21,2 27,5

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Activitat

A l’escola Fora de l’escola Nascuts a

Catalunya i Espanya

Nascuts a altres països

Nascuts a Catalunya i

Espanya

Nascuts a altres països

Esportiva 45,7 42,3 47,7 29,9 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 21,0 28,9 21,1 16,5 Informàtica, idiomes 15,9 16,5 14,5 14,4 Reforç escolar 4,6 7,2 5,5 10,3 Educació en el lleure 5,3 2,1 8,7 8,2 Cultural (castellers, banda de música, coral) 3,0 4,1 4,9 2,1 Lúdica 5,8 4,1 7,0 9,3

51

Taula 29. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació segons el sexe i el cicle educatiu (% de resposta múltiple)

Activitats

Sexe Cicle educatiu Conjunt

del territori

Noi Noia Cicle

inicial Cicle mitjà

Cicle superior

Esportiva 39,3 42,6 36,2 38,1 40,5 40,3 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 44,4 37,3 50,9 44,9 46,3 42,1

Informàtica, idiomes 39,7 43,8 36,2 40,2 41,6 38,7

Reforç escolar 21,4 23,0 19,5 17,1 26,8 20,8

Educació en el lleure 24,9 26,7 23,4 28,9 26,3 20,8 Cultural (castellers, banda de música, coral) 23,2 21,0 25,2 23,4 24,4 22,6

Lúdica 21,7 22,4 20,6 23,9 23,6 18,2 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

Taula 30. Activitats extraescolars sobre les quals es voldria tenir més informació segons el barri (% de resposta múltiple)

Activitats Barri

Conjunt del territori

Sant Andreu

La Sagrera

Esportiva 39,3 40,5 31,9 Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) 44,4 45,1 40,0

Informàtica, idiomes 39,7 39,1 43,8

Reforç escolar 21,4 20,9 24,4

Educació en el lleure 24,9 25,4 21,9 Cultural (castellers, banda de música, coral) 23,2 23,8 19,4

Lúdica 21,7 21,7 21,3 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.

52

Taula 31. Horaris en què es voldria tenir més oferta d’activitats extraescolars per als fills/es (%)

Horaris Conjunt del

territori

Dilluns 56,6

De 16.30 a 18.00 h 37,8

De 18.00 a 20.00 h 22,4

Dimarts 55,0

De 16.30 a 18.00 h 36,9

De 18.00 a 20.00 h 21,7

Dimecres 57,8

De 16.30 a 18.00 h 37,3

De 18.00 a 20.00 h 24,5

Dijous 56,3

De 16.30 a 18.00 h 36,6

De 18.00 a 20.00 h 23,2

Divendres 43,6

De 16.30 a 18.00 h 26,7

De 18.00 a 20.00 h 19,8

Dissabte 38,8

Matí 27,3

Tarda 15,5

Diumenge 12,7

Matí 9,7

Tarda 4,8 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat Familiar.