La Restauració borbònica

(1875-1898)

1Alfons XII

Elaboració pròpia a partir de:

http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.

Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion).

“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009

“Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009

“Horitzó. Història”, Editorial Vicens Vives, Barcelona

Videos del tema:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/memoria-espana-regreso-borbones/1076060/El reinado de Amadeo I. La Constitución de 1869. La tercera guerra Carlista. El anticlericalismo. El fracaso de la monarquía democrática. La primera República Española. El

federalismo. El cantonalismo. La primera guerra de Cuba. La República se derrumba.

Alfonso XIII 1894-1921. Serie Memoria de España

2

Resum

En aquesta tema desenvoluparem el període que va des de la caiguda de la I República

fins el 1898. La restauració de la monarquia en la figura d'Alfons XII suposa una etapa

d’estabilitat que durarà fins a finals del segle XIX. Aquesta estabilitat estarà propiciada

per la Constitució de 1876, el sistema bipartidista creat per Cánovas del Castillo, i una

certa prosperitat econòmica. Però aquestes fites no oculten grans defectes del sistema:

frau electoral i caciquisme que deixa a les masses fora del sistema, marginació dels partits

polítics que estan forma del sistema (republicans, moviments obrers, nacionalismes,...). A

més a més comencen a aflorar en les regions perifèriques els primers moviments

regionalistes i nacionalistes que aspiren a aconseguir un cert grau d’autonomia en un Estat

fortament centralitzat.

No obstant això el cop fort pel sistema fou la crisi del 98, any en que es perden les

darreres colònies, i a partir d’aquest moment Espanya es planteja la seva raó de ser i les

mesures necessàries per a la seva modernització. El sistema polític de la Restauració, que

més o menys ha funcionat durant el segle XIX, continua durant el XX, però ja està obsolet i

acabarà amb la caiguda d’Alfons XIII i la proclamació de la II República. 3

Abans de començar recorda que.....

En la segona meitat del segle XIX, Europa occidental va consolidar el model

d’Estat liberal burgès, després de les convulsions revolucionàries de la primera

meitat del segle.

En aquest context, Espanya conservava uns sistemes polítics ancorats encara en

l’Antic Règim, i avançava molt lentament en el procés d’industrialització, amb

l’excepció d’algunes àrees de Catalunya i, en part, del País Basc.

Simultàniament es desenvolupava l' imperialisme, en què les principals potències

europees, amb el Regne Unit i França al capdavant, dominaren econòmicament i

políticament amplis territoris d’Àsia i Àfrica. També el Japó i els Estats Units van

començar a despuntar com a potències imperialistes, en clara rivalitat amb les

europees.

En la cursa colonial del segle XIX, les antigues potències com Espanya van

ocupar un lloc secundari i fins i tot van perdre territoris.4

5

Etapa de la Restauració Borbònica

Cronologia i etapes

1875 1898

1885Regnat d’Alfons XII Regència de Maria Cristina

Sistema polític de Cánovas del Castillo

Alternança de dos partits: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta)

Guerra i independència

de Cuba (1895-1898)

És una època dominada pel

Es basava en una

I en el domini dels oligarques i cacics

El sistema

entra en

crisi a causa

Alfons XII

6

Cop d’estat

del general

Pavía (gener

1874)

Fi a la Primera RepúblicaDurant el 1874:

república

presidencialista

Classes benestants (burgesia, terratinents,

Església,…) desitjaven sistema més segur

que donés estabilitat social: suport al

restabliment d’una monarquia borbònica

conservadora.

Cánovas del Castillo:

partit alfonsí (agrupa als

antics moderats).

Treballa per tornar a la

monarquia anterior a la

Revolució de 1868.

Semblava que la vella monarquia es restauraria per consens polític, mitjançant unes Corts extraordinàries PERÒ......

“Manifest de Sandhurst” (1 desembre 1874)

La monarquia és la única via per concloure la crisi

del període revolucionari i la defensa del liberalisme.

On es proposava

Entre altres tasques..

0.- La Restauració

7

0.- La Restauració

FONT: Wikipedia

Isabel II Francesc d’Assís de

Borbó

8

0.- La Restauració

FONT: Wikipedia

9

1.- El Sistema polític de la Restauració

1.1.- La Restauració Borbònica

Neix el 29 desembre de 1874 Cop d’Estat del general Martínez Campos

A Sagunt

Alfons XII rei d’Espanya

amb

proclama

El poder passa a Antonio Cánovas del Castillo

Cap del Partit Alfonsí

Ordre, propietat i monarquia

representa

Cánovas

del Castillo

Alfons XII

L’entrada d’Alfons XII a Espanya fou l’inici d’una llarga

estapa d’estabilitat política on predomina l’ordre, la

propietat i la monarquia (valors conservadors) amb

elements de l’Estat liberal.

S’havia gestat

durant el Sexenni

Democràtic

Primera tasca: la formació de govern

Règim reconegut per les potències

estrangeres, inclosa la Santa Seu

(vinculada tradicionalment al carlisme)

5FONT: Sebastian Merino

5FONT: Sebastian Merino

5

FONT: Sebastian Merino

5

1.- El Sistema polític de la Restauració

1.1.- La Restauració Borbònica

1874: es restaura la monarquia i la dinastia dels borbons

Etapa de relativa estabilitat política.

Etapa de relativa estabilitat econòmica

Etapa de prosperitat s’acaba amb la crisi de 1898.

Estabilitat general possible gràcies al sistema polític implantat

per Cánovas del Castillo: per ell havien dues institucions que

havien perdurat al llarg dels segles (per tant indiscutibles): el Rei i

les Corts. Espanya havia de ser una monarquia constitucional on

el poder for compartit:

Pel Rei: és inqüestionable i ha de tenir el lligam de

la dinastia (hereditària), la monarquia com a paper

d’àrbitre en la vida política i assegura l’entesa entre

els partits.

El Parlament com a representant del poble

Expansió del tèxtil català

Expansió siderúrgia basca

Cánovas del Castillo

1.2.- Trets bàsics del sistema canovista

El sistema polític tenia un caràcter conservador i es fonamentava en un sistema parlamentari liberal,

però amb un funcionament escassament democràtic.

El nou règim pretenia superar alguns dels problemes endèmics del liberalisme anterior:

escassa duració de les constitucions (responia a les idees del partit que pujava al poder).

constant intervencionisme de l’exèrcit en la vida política.

Les bases de la Restauració van quedar fixades en la Constitució de 1876 de caràcter moderat i fruit

d’un pacte entre les elits..

Pilars del nou règim:

alternança en el poder de dos partits polítics, renunciant als cops de força militar per accedir-hi.

monarquia: paper d’àrbitre en la vida política, assegurant el torn pacífic i la bona entesa entre

les dues formacions.

exèrcit: allunyar-lo de la intromissió en la vida política. Supremacia del poder civil sobre el

militar. Civilisme14

1.2.- Les bases del sistema Model britànic ( monarquia i creació de dos partits seguint el

sistema parlamentari anglès)

Pacificació militar

Bipartidisme Partits dinàstics. Torn pacífic.

Partit conservador

(Cánovas)Partit liberal

(Sagasta)

Constitució de 1876 Flexible ( encara que canviï el partit polític en el poder la constitució pot seguir vigent)

Ambigua i poc definida.

Monarquia constitucional

Sobirania compartida

Corts

Rei (corona)

Inviolable, poder executiu (exercia per mitjà

del govern)

anomena i destitueix ministres, govern

Iniciativa legislativa, dret de vet sobre el

Parlament, dissoldre Corts

bicamerals Senat (vitalici i elitista)

Congrés (Sufragi segons el

govern). 5 anys de mandat.

Drets individuals i llibertats: la seva regulació es remetia lleis posteriors.

Catolicisme religió oficial, tolerància a altres religions en ús privat. Pressupost pel culte i clergat.

Església té el monopoli de l’educació: participar en la configuració dels valors i mentalitat de l’època

Sagasta

Alfons XII “el pacificador”: durant el seu regnat es

posa fi a dos conflictes permanents del s.XIX

Legitimar la

monarquia, i

després

d’eleccions

(amb sufrari

universal

masculí)

manipulades.

Semblant a la

de1845 amb

elements de

1869

15

Cap de l’exèrcit i

del govern

5

1.2.- Les bases del sistema

Iniciada amb el nomenament d’Amadeu de Savoia com a rei d’Espanya

Alguns dels seus personatges (Ramon Cabrera) acaben reconeixent Alfons XII; amnistia (adhesió a

la monarquia constitucional)

Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva

Cuba libre!).

Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez Campos): amnistia dels insurrectes, abolició de

l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques i administratives. L’incompliment de les reformes

i les promeses provocarà l’inici de la Guerra Chica (1895-1898).

La pacificació

La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)

La Restauració dels borbons priva la causa carlina de part de la seva hipotètica legitimitat.

A Catalunya finalitza al 1875, vençuts per Martínez Campos a la zona central de Catalunya, País Valencià i Aragó. Carlisme

català: posicions autonomistes (oposició mesures centralistes i uniformistes del govern liberal, i defensa furs i privilegis

tradicionals

Al País Basc i Navarra fins al 1876. Carles VII travessa la frontera cap a França i finalitza la guerra.

Conseqüència:

abolició del règim foral al País Basc i Navarra, i queden subjectes al pagament d’impostos i al servei militar.

substitució del règim foral basc i navarrès pel concert econòmic: autonomia fiscal per la qual les províncies basques

pagarien anualment a l’administració central una determinada quanitat recaptada directament per les diputacions.

La guerra de Cuba: “La guerra llarga” (1868-1878)

La fi de la guerra carlina permet enviar tropes a Cuba (25.000)

El general Martínez Campos acaba amb el conflicte mitjançant l’actuació de l’exèrcit i la

negociació política

Inici el procés independentista de Cuba del Regne d'Espanya

1.2.- Trets bàsics del sistema canovista

PARTIT CONSERVADOR

(1876-1931): liderat per Cánovas del

Castillo. Hereu del moderantisme,

l’unionisme i part del progressisme de

l’època isabelina. Representa a la

burgesia latifundista financera,

l’aristocràcia i als catòlics no integristes.

Adhesió de l’episcopat. Es preocupa per

l’ordre i els valors estalberts.

17

PARTIT LIBERAL (1880-1931): liderat

per Mateo Sagasta. Uneix major part dels

progressistes i alguns republicans desencisats i

demòcrates moderats. Representa sectors de la

burgesia industrial i comercial, funcionaris i

professions liberals. Es centra en l’educació i les

reformes socials. Neix com a necessitat de

l’alternança del Partit Conservador, ja que havia

d’existir una oposició parlamentària amb un

programa polític similar.

Ambdós ideològicament d’acord en lo fonamental:

defensa de la monarquia, la constitució i la propietat privada.

consolidació de l’Estat liberal unitari i centralista.

Queden exclosos els sectors més radicals de la política espanyola: els carlins i republicans.

Construcció de dos grans partits polítics que representen la dreta i l’esquerra liberal

1.2.- Trets bàsics del sistema canovista

IDEARI DE CÁNOVAS DEL CASTILLO:

Política:

pàtria

monarquia

dinastia històrica

llibertat

propietat

govern conjunt del rei amb les Corts

Economia:

proteccionista (línea propera als

interesos de la burgesia catalana, tot i que

contrari als plantejaments del catalanisme

polític)

18

Principis

inclosos a la

Constitució

1876. La resta

discutibles

1.3.- Sistema del torn i frau electoral

Mecanisme electoral (sistema de torn i frau electoral)

El Rei nou govern al cap de l’oposició Ministeri de Governació

Encasellat (llistes de diputats) que

havien de sortir escollitsGovernadors civils

Cacics

Control del vot

Compra de vots

Coacció

Falsejament del sufragi

(amb la tupinada: alterar el cens fent

que votin els morts, posar més

paperetes,...)

Consolidava el poder i control

de la Oligarquia (Classes

dominants: burgesia,

propietaris agraris

aristocràcia)

Encarrega formació

prepara

nomena

amb

Fan arribar les directrius del govern als…

Torn pacífic Alternança dels dos partits dinàstics en el poder per iniciativa de la Corona; sense pronunciaments militars.

Es garantia la continuïtat del règim, allunyant a les forces antimonàrquiques.

Frau electoral Garantia de control de les eleccions (coacció i compara de vots). No era un sistema democràtic.

Partit de govern

desgastat: crisi o

escàndol

Format per l’alta burgesia i

l’aristocràcia: oligarquia

(monopolitzaven els càrrecs

político administratius i les

Corts)

Es garanteix la continuïtat del règim i s’alluna de la

radicalització. Les classes populars s’aparten de la

política.

Individus o famílies que , pel

seu poder econòmic o per

les seves influències

polítiques, controlaven una

circumscripció electoral.

Gran influència en zones

rurals, menys a les ciutats. 19

Es guardaven

alguns escons a

l’oposició dinàstica

Aquest sistema es va consolidar: afavoria l’estabilitat política, i elimina l’oposició: allunya el perill de radicalització que hauria

alterat l’ordre social establert tot afectant als interessos de les classes en què es recolzava el règim: aristocràcia i terratinents,

burgesia financera i colonial, exèrcit i Església.

Per

garantir

el torn

lliura

Al cap de poc dissolia les Corts i convocava eleccions,

que sempre les guanya qui les convocava.

1.2.- Trets bàsics del sistema canovista

“Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions

espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de

Governació. Ell, juntament amb els seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de totes classes,

sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del

tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid.

Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d’imaginaris, i sobretot

de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor

d’aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el

seu vot a l’urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un policia vestit amb un conjunt prestat.

El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d’electors, no és, però, el

pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir que normalment no s’aturen en aquestes aparences

de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir

assegurada l’elecció del candidat addicte.

(...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador

civil de cada província.

(...) és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes

bases?”

El frau electoral

Valentí Almirall, España tal como es. 1889

Tornar20

1.2.- Trets bàsics del sistema canovista

Tornar

El Loro (desembre de 1881)

21

5

1.2.- Trets bàsics del sistema canovista

LES ELECCIONS DE LA RESTAURACIÓ

Reformes socials

Pacte del Pardo

Tornar

Sufragi censatari: dret

a vot 5% població

1.2.- Trets bàsics del sistema canovista

L’Esquella de la Torratxa

23

La Campana de Gràcia

(1901)

Caciquisme

La Carcajada

1.2.- Trets bàsics del sistema canovista

24

Divisió provincial d’Espanya, on hi apareixen a cada província la figura del cacic provincial. Al centre el

governador civil que transmitia al cacic el partit que havia de governar.

Caciquisme

1.2.- Trets bàsics del sistema canovista

Tornar25

Caciquisme

Apareixen els morts, els mètodes violents, les forces de l’ordre públic, les forces fàctiques, etc... tots encapçalats per Sagasta i per

l’origen d’aquest tipus de pràctiques; el sufragi universal. En el fons és una crítica a com el caràcter democràtic que pot representar el

sufragi universal es burlat i menystingut.

La Carcajada, 1872

26

2.- La dinàmica política

El sistema de rotació en el poder (...) va constituir l’experiment madur d’un sistema polític definit com a

liberal oligàrquic, que va permetre una successió de governs liberals i conservadors amb

independència de la voluntat popular.

Als governs liberals els va correspondre la tasca d’avançar en el desenvolupament del seu programa de

reformes; als conservadors, la de consolidar el seu respectant en essència els avenços liberals. L’un i

l’altre, a mesura que van desenvolupar les seves propostes, van garantir els principis que alimentaven el

sistema en la seva totalitat, mentre neutralitzaven en la mesura del possible les pressions

extrasistema: de la banda liberal, obrint-se cap cap a l’esquerra, frenant l’amenaça republicana; de la

banda conservadora, intentant d’acostar els nuclis carlins a la causa constitucional.

Traduït de : M. Suárez, “La regencia de Maria Cristina”

dins de J. Paredes, Historia contemporánea de España (1808-1939).

Ariel, 1997

27

2.- La dinàmica política

Durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885) i la regència de Maria Cristina (1885-1902) van haver-hi

alternances en el poder polític:

Anys de les eleccions

M. Martínez Cuadrado: La burgesia conservadora (1874-1931). Madrid, Alianza, 1978. pàg. 39-40

PARTITS

1876 1879 1881 1884 1886 1891 1893 1896 1898 1899

Conservadors 333 293 39 318 67 262 61 279 84 236

Liberals 32 63 297 67 288 83 281 88 266 122

Republicancs 1 7 32 5 22 31 47 1 14 18

Altres 19 26 24 2 15 23 11 33 37 26

28

2.1.- El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885)

1875 - 1881

Partit Conservador

1881 - 1883

Partit liberal

1883 - 1885

Partit Conservador

Es divideix en períodes

Partit Conservador Pacificació militar (Cuba i carlisme) i Constitució de 1876aconsegueix

El rei no interfereix en la política, cosa que va contribuir a l’estabilitat governamental.

Mandat del partit conservador la major part del període.

Mesures restrictives contra

Llibertat de càtedra.

Llibertat d’expressió (censura).

Dret de vot (censatari).

Nul·la sensibilitat social.

Repressió de l’oposició no

monàrquica.

Destaca per Centralització administrativa

.Abolició dels furs bascos

Escassa autonomia de poder local, en

mans dels governadors civils.

Unifiquen lleis en tots els territoris

Partit Liberal Amb la pujada al poder del Partit Liberal s’inicia el sistema de torn dels dos partits dinàstics

Decreta

Llibertat de càtedra.

Llibertat d’expressió (Llei de premsa de 1883)

Dret d’associació i reunió

Creació d’una comissió de reformes:

estudiar la situació de les classes

treballadores; preocupació pels

aspectes laborals

2.- La dinàmica política

No es van aplicar

mesures concretes

29

Política internacional.

Prudent.

No hi va haver aïllament (interessava donar bona imatge) ni compromisos que impliqués riscos.

Cert acostament a Alemanya però....

Conflictes de les Carolines (1885); illes espanyoles al Pacífic envaïdes pels alemanys. Solució:

reconeixement dels drets dels espanyols sobre la illa i la llibertat d’Alemanya per a crear-hi bases

comercials.

2.1.- El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885)

2.- La dinàmica política

30

2.2.- La regència de Maria Cristina (1885-1902)

Pacte d’ El Pardo

Conservar el sistemaConsisteix en el compromís de

conservadors i liberals

Amb la mort d’Alfons XII es fa el

La regència tindrà dues parts

Liberalització econ. del règim: Codi de Comerç (1885; suport al desenvolupament capitalista) i Codi Civil (1889)

Reformisme socialLlei d’associacions (1887): afavoreix el desenvolupament de forces antidinàstiques

Abolició esclavitud a Cuba

Sufragi Universal masculí (1890): del 5% al 27% ;aplicació pràctica limitada pel frau.

Llei del JuratEl partit liberal

s’oposa a Autonomisme cubà

Regionalisme

Reforma militar: pretenia implantar els servei militar obligatori i els ascensos per mèrits

El Parlament llarg Partit Liberal 1885 - 1890

Alternança entre conservadors i liberals, a partir de 1890

Destaca la política del P. Conserv

Política proteccionista: va satisfer els interessos ind. Catalans i bascos, i burgesia cerealista castellana.

Escassa atenció als problemes socials

Llei antiterrorista de 1894, contra l’anarquisme

aconsegueix

busca

però

Mantenir la monarquia.

Respectar els torns polítics.

Conserves les mesures legislatives

Lleis que tenen per objecte regular les relacions mercantils.

normes de Dret privat: cos legal que regula relacions

civils de les persones físiques i jurídiques, privades o

públiques.

2.- La dinàmica política

31

3.- L’oposició política

Reprimida i marginada (republicans, carlistes, nacionalistes i moviment obrer). A partir de la Llei d’Associacions (1887), es

van reorganitzar, menys els grups obrers que es mantenien en la clandestinitat.

El carlisme

Derrotat a la tercera guerra carlina (1872-1876): forta crisi i divisió dels seus postulats.

Opció dinàstica que no tenia cabuda en el bipartidisme imperant.

Moviment ideològic circumscrit al País Basc i Navarra, zones de gran arrelament del foralisme catòlic.

Al 1886, amb la consolidació de la Restauració, davant la impossibilitat d’arribar al poder es van presentar com la única força autènticament

catòlica, però el suport explícit del Vaticà i de part de la jerarquia eclesiàstica a la causa alfonsina va impossibilitar el seu èxit, i va conduir al

moviment carlí a una profunda escissió

Escissió(1888):

integristes: Ramón Nocedal (cap) deixa la qüestió dinàstica a segon terme i intenta crear un partit ultracatòlic: Partido Catòlico

Nacional.

tradicionalistes: Vázquez de Mella (cap); eren regionalistes. Davant el centralisme estatal: nou marc institucional que comprengués la

monarquia tradicional i catòlica i les noves aspiracions regionalistes, i evitar que sortissin opcions separatistes que posessin en qüestió

la unitat d’Espanya. Creen el “Partido Católico Tradicionalista”. Obtenen alguns escons en les eleccions (a partir de 1891)

32

3.- L’oposició política

El republicanisme

El gran vençut del cop militar de 1874 (General Pavía). Durament reprimits al començament de la Restauració, i no van aconseguir recuperar-se

del fracàs de la Primera República.

Marginats de la vida política però amb base popular àmplia (ateneus, centres i casals republicans) i òrgans de premsa influents (diari La Publicidad

o revistes satíriques La Campana de Gràcia i l’Esquella de la Torratxa).

Van haver de lluitar contra la repressió política i contra la divisió interna:

Partit Possibilista 1879

•Liderat per Castelar.

•Grup minoritari conservador i pragmàtic.

•Entren en el joc parlamentari. Suport al règim, aconseguint objectiu com el sufragi universal (1890).

•Acabaran al Partit Liberal

Partit Republicà Progressista1880

•Dirigit per Zorrilla.

•Radicals. S’inclina per la via insurreccional, protagonitzant diferents aixecaments (Seu d’Urgell (1883) o Santa Coloma de Farners (1884). Els fracassos (com el de Villacampa al 1886) van fer abandonar aquesta via.

Partit Centralista 1887

•Liderats per Salmerón.

•Unitat territorial i política d’Espanya. Unionistes; poca força a Catalunya.

• Representaven el liberalisme d’un sector de la intel·lectualitat burgesa.

Partit Republicà Federal

1868;1880•Liderat per Pi i Margall.

•Anticentralistes. No acceptats pels qui veien perillar la unitat d’Espanya.

•Posicions socialitzants.

•Ressò en sectors urbans de Catalunya i litoral valencià.

1890: implantació del sufragi universal revifalla del republicanisme i estimulà la creació de.....

1893 Unió Republicana: federals, centralistes i progressistes, i possibilistes resten al marge. Bons resultats a les eleccions de 1893 (33

diputats; els millors) creant-se una minoria republicana a les Corts. L’ inici d’una nova expansió republicana es va veure frenada per:

divisions internes.

manca de coherència del moviment.

progressiva autonomia del moviment obrer, cada cop més proper a l' internacionalisme.

33

3.- L’oposició política

El nacionalisme

El regionalisme és un moviment que reivindica el reconeixement de la identitat diferencial d’una regió, ja sigui cultural,

econòmica, administrativa o política, enfront de les tendències uniformadores i centralistes de l’Estat liberal. Quan aquest

moviment accentua la seva dimensió política i reivindica fites elevades d’autogovern, basant-se en el principi de les

nacionalitats, es defineix com a nacionalisme.

Sorgeixen regionalisme/nacionalisme a Catalunya, País Basc, Galícia, València i Andalusia:

València i Andalusia: inexistència d’una burgesia forta que donés suport al regionalisme. Es desenvoluparà a

inicis del s. XX.

Origen d’aquest moviments: diversos factors, que varien segons les característiques historicocultarals, socials i

econòmiques. Entre ells tenen en comú: defensa del particularisme lingüístic, cultural, institucional i històric enfront de

les tendències uniformadores i centralistes de l’Estat liberal.

Els partits nacionalistes van ser els únics capaços de regenerar el país i impulsar un desenvolupament econòmic i

cultural.

34

Catalanisme Renaixença (renaixement cultural), anys 30

Consciència nacional (sentiment nacionalista)

recuperacióS’inicia amb

Catalanisme polític

Federalisme republicà (Valentí Almirall): primeres formulacions del catalanisme.

Catalanisme conservador, integrat per un sector de l'Església

i la burgesia industrial

orígens

La pèrdua de Cuba i els seus mercats (1898)

La burgesia

industria Catalanisme conservador i reformista de la Restauració

1901Lliga Regionalista de Catalunya

converteix

Amb la

L a burgesia catalana era poc catalanista fins el 1898; estava integrada en partits dinàstics.

al

però

però

Dos corrent s que tot i contradictoris ideològicament, reivindicaven el reconeixement de la identitat particular

enfront de l’unitarisme de la monarquia espanyola.

Doc. 17, pàg. 74

Valentí Almirall.

Nacionalisme català

Reivinda l’autonomia política en

el marc d’un Estat espanyol

descentralitzat.

35

Nacionalisme basc

A) a l’any 1876 es perden els furs (3a guerra carlina)

B) Industrialització Transformacions socioeconòmiques i culturals

Immigració i castellanització

Alta burgesia vinculada al poder central

Conscienciació del basquisme

Llengua, cultura, tradicions, furs, catolicisme i un

ruralisme enfront societat industrial castellanitzada

Sabino AranaPrimer programa polític nacionalista

Raça, llengua, ultracatolicisme i tradicions

Sobirania basca - Nació basca

destaca

es basa en

crea

Afirmació de

proclama

provoquen

provoca

Consideracions

prèvies

Partit Nacionalista Basc (1895)funda

Conservador i

oposat al

liberalisme, a la

industrialització,

a l’espanyolisme

i al socialisme

36

Nacionalisme gallec

Retard socioeconòmic Minoria intel·lectual actui com impulsora

El Rexurdimento Moviment cultural i literari.

Resposta a l’endarreriment cultural

i econòmic.

Rosalia de Castro i Manuel Murguía

Alfredo Brañas Corrent conservador, hereu del carlisme.

Fa que

crea

com

destaquen

Liberalisme progressista.

Fracàs del regionalisme moderat, al s.XX surt una visió més pogressista i combativa=moviment polític (Castelao)