Informe

SOBRE LA SITUACIÓ LABORAL DEL JOVENT A LA CIUTAT DE BARCELONA

Índex

Antecedents..................................................................................................................................5

Introducció...................................................................................................................................6

L’atur juvenil, un problema d’abast mundial................................................................................6

Conseqüències de l’atur juvenil....................................................................................................8

L’atur juvenil a Barcelona. Anàlisi de les dades..........................................................................15

Enquesta de Població Activa. 2001-2013...................................................................................15

Contractació a Barcelona...........................................................................................................35

Salaris.........................................................................................................................................38

Salut laboral i joves....................................................................................................................41

La resposta municipal.................................................................................................................43

Programes i serveis de la ciutat..............................................................................................43

A) Programes i serveis de la ciutat adreçats a la població en general................................43

B) Programes i serveis de la ciutat adreçats als joves.........................................................45

El Pla de Xoc...........................................................................................................................47

Respostes a l’atur juvenil...........................................................................................................50

Conclusions i propostes..............................................................................................................55

Annexos......................................................................................................................................62

Bibliografia.................................................................................................................................72

1

El grup de treball del CESB ha estat integrat per: Aina Vidal,Acció Jove-Joves de CCOO de Catalunya; Mireia Dones, Avalot-Joves de la UGT de Catalunya; Yésika Aguilar, Foment del Treball; Lorenzo Di Pietro, Barcelona Activa- Ajuntament de Barcelona; Albert Claret, Consell de la Joventut de Barcelona, i Elena Alarcón, CESB.

2

Resum executiu

3

ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA El primer trimestre de 2013 a Barcelona hi ha 52.300 actius menors de 25 anys, un

4,6% menys que fa un any. La població activa de menys de 30 anys es redueix un 18,3% fins a 122.700 persones. Per la seva banda, la població activa total ha baixat un 3% i arriba a 767.200 persones.

La població ocupada de menors de 25 anys (30.400) s’ha reduït un 1,9% el darrer any i ha perdut un 19,8% respecte al primer trimestre de 2008. El nombre de persones ocupades menors de 30 anys (81.700) s’ha reduït un 25% en un any i la població ocupada total (627.500) un 3,6%. Veiem que la població jove està molt més afectada que la població total pel que fa a pèrdua d’ocupació.

EVOLUCIÓ DE L'EPA 2008 - 2013 La població activa menor de 30 anys des de gener de 2008 cau un 20,5%. L’ocupació entre els menors de 30 anys sembla la més lligada al cicle econòmic. El

seu màxim es produeix el quart trimestre de 2006, amb 176.300 persones, i el mínim el primer trimestre de 2013, amb 81.700 persones.

Des de l’inici de la crisi (primer trimestre de 2008), Barcelona ha perdut un 15,6% de població ocupada total, mentre que entre els menors de 25 anys la caiguda arriba al 19,8% i al 38,6% entre els menors de 30 anys.

De les 51.300 persones menors de 30 anys que han deixat d’estar ocupades des del primer trimestre de 2008, 31.700 persones han abandonat el mercat de treball.

El darrer any, a Barcelona, la taxa d’atur dels joves menors de 30 anys ha pujat 6 punts, fins a situar-se en el 33,4%. S’observa, però, una disminució d’1,5 punts respecte al trimestre anterior. D’altra banda, la dels menors de 25 anys ha disminuït 1,5 punts en un any fins a situar-se en el 41,9%, 2,5 punts menys que el trimestre anterior.

ATUR REGISTRAT. Abril de 2013 A Barcelona, els joves en situació d’atur representen el 14,4% del total de l’atur

registrat. Barcelona té 16.400 persones aturades menors de 30 anys, 6.039 de les quals tenen menys de 25 anys. L’atur entre els menors de 30 anys s’ha reduït un 12,6% en un any, un 15,9% entre els menors de 25 anys. En el mateix període l’atur de la ciutat ha crescut un 0,4%.

Els homes aturats superen en 5 punts les dones. El 77,2% de les persones aturades són de nacionalitat espanyola i el 59,3% tenen estudis secundaris d’educació general. El 77,5% pertanyen al sector serveis i el 31,6% treballaven com a treballadors de la restauració, personals i venedors. El 69,6% fa menys de 6 mesos que està en atur.

4

El 12,5% dels menors de 30 anys són aturats de llarga durada, mentre que la mitjana de la ciutat és del 39%.

EVOLUCIÓ DE L'ATUR REGISTRAT

Gener 1998 - abril 2005

De gener de 1998 a abril de 2005 l’atur registrat experimenta una reducció d’un 24,6%. Aquesta minva és molt més notable entre els més joves: l’atur entre els menors de 25 anys es va reduir gairebé a la meitat (48,4%) i un 40,9% entre els menors de 30 anys.

Gener 2005 - abril 2013

Aquest període inclou dues etapes clarament diferenciades, amb una evolució de l’atur marcada per l’inici de la crisi econòmica, que situarem al gener de l’any 2008. Així, s’observa que l’atur global a la ciutat cau un 11,4% de gener de 2005 a gener de 2008, mentre que des d’aquesta data fins a abril de 2013 ha crescut un 107,8%.

D’altra banda, en el període gener 2005-gener 2008 l’atur entre els menors de 30 anys es va reduir un 21,1% (un 27,8% per als menors de 25 anys); des de gener de 2008 fins a abril de 2013 l’increment de l’atur va ser del 48,9% entre els menors de 30 anys i del 45,2% entre els menors de 25 anys .

CONTRACTACIÓ

A Barcelona, l’any 2012 es van formalitzar 317.104 contractes per al grup d’edat de 16 a 30 anys, un 6% menys que l’any anterior. D’aquests, 161.031 contractes són de menors de 25 anys (un 10,2% inferior que el 2011).

El 2012, el 89,5% de les contractacions entre el joves menors de 30 anys són de caràcter temporal.

Entre els joves, els contractes eventuals per circumstàncies de producció i els d’interinitat són les modalitats de contractació que tenen un pes superior en la mitjana de la població.

Antecedents

A) El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, en la sessió extraordinària del 18 de gener de 2013, va aprovar la posada en marxa d’un Pla de Xoc contra l’atur juvenil amb mesures concretes d’actuació en múltiples àmbits: formatiu, ocupacional, contractual i de suport al jovent. L’objectiu del pla és millorar les oportunitats i la situació laboral dels joves i les joves de Barcelona que, com veurem a través de les dades i pel que fa als menors de 30 anys, el primer trimestre de 2013 s’estima que tenen una taxa d’atur del 33,4% amb limitacions greus i importantíssimes per al seu desenvolupament professional, personal i per a la seva emancipació.

Una de les mesures de seguiment d’aquest pla era encarregar al Consell Econòmic i Social de Barcelona que en el termini de sis mesos fes una anàlisi i propostes concretes que poguessin ampliar les del Pla de Xoc i les presentés a la Taula Permanent d’Avaluació i Seguiment d’aquest. Aquest informe inclouria l’impuls de propostes que ajudessin a definir una estructura de mercat de treball que millorés la relació entre els estudis de formació professional i els estudis universitaris.

Aquest acord va coincidir amb els projectes inclosos al pla de treball del CESB, ja que la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Barcelona, després de la presentació de l’informe de l’atur de llarga durada a la ciutat, havia aprovat la redacció d’un informe sobre la situació laboral dels joves. Va crear un grup de treball per analitzar la situació i presentar propostes en el sentit que expressava l’acord de plenari de l’Ajuntament de Barcelona.

En la part de l’anàlisi de dades de l’informe s’ha considerat com a joves les persones compreses en el tram d’edat entre setze i vint-i-nou anys, com defineix l’article 2 de la Llei 33/2010, de polítiques de joventut de Catalunya. A més, quan ha estat necessari s’ha desagregat el grup de menors de 25 anys per poder fer comparacions amb altres àmbits territorials.

B) El CESB va constituir un grup de treball en el qual van participar Acció Jove, Avalot, Foment del Treball i el Consell de la Joventut de Barcelona, com a organitzacions que han treballat i elaborat propostes sobre aquesta matèria. Aquest grup de treball va elaborar un informe per a la Comissió Executiva del CESB.

La Comissió executiva del CESB, reunida el 30 de juliol de 2013, va aprovar per unanimitat l’Informe sobre la situació laboral dels joves a la ciutat de Barcelona.

5

Introducció

L’atur juvenil, un problema d’abast mundial

L’Organització Internacional del Treball1 (OIT) estima que, aquest any 2013, l’atur juvenil arribarà a prop de 73,8 milions de persones d’edats compreses entre 15 i 24 anys a tot el món. Aquest fet suposa un increment de 3,5 milions des de 2007. L'OIT estima una taxa d’atur juvenil del 12,9% per a l’any 2017, 0,3 punts superior a la d’enguany. A les economies avançades, el 2012 la taxa d’atur juvenil es va situar en el 18,1%, la més alta de les dues darreres dècades, i l’OIT creu que no baixarà per sota del 17% abans de 2016. També estima que el 35% de les persones joves de les economies avançades que busquen ocupació han estat a l’atur durant sis mesos o més, la qual cosa representa un increment de 6,5 punts respecte a 2007, any d’inici de la crisi.

Amb relació als països europeus, segons EUROSTAT, la mitjana de la taxa d'atur de menors de 25 anys dels països de la UE-27 va ser del 22,8% l’any 2012 i del 23,1% la de la zona euro. Com veiem a la taula,2 els països amb una taxa d’atur juvenil més baixa l’any 2012 són Alemanya (8,1%), Noruega (8,6%) i Àustria (8,7%). Els que tenen la taxa més elevada són Grècia (55,5%), Espanya (53,2%) i Croàcia (43%). Des de l’any 2008, les taxes d’atur juvenil de Xipre (208,9%), Grècia (150,2%), Bulgària (136,1%), Irlanda (128,6%), Lituània (116,4%) i Espanya (116,4%) han tingut increments força elevats. L’únic país que va reduir la taxa d’atur juvenil va ser Alemanya (-23,6%) i els que van experimentar un creixement més reduït van ser Luxemburg (4,6%) i Àustria (8,7%). A Espanya, la crisi econòmica agreuja el que al nostre país també és un problema estructural greu, com ho demostra el fet que la taxa d’atur dels menors de 25 anys dobla la mitjana de la UE-27.

Un altre aspecte que cal considerar són els joves que ni estudien ni treballen, que als països europeus l'OIT estima que assoleixen el 12,7%.3 EUROFOUND, en la seva publicació NEETs – Young people not in employment, education or training: Characteristics, costs and policy responses in Europe,4 recull dades d’EUROSTAT que xifraven en 7,5 milions els joves europeus de 15 a 24 anys que l’any 2011 van ser exclosos del món del treball i de l’educació a Europa, 866.000 dels quals pertanyen a Espanya.

1 OIT, Global employement trends for youth 2013. A generation at risk. Ginebra, 2013.2 Vegeu la taula 1 als annexos. Taxa d'atur de menors de 25 anys dels països de la UE-27.3 OIT, Sumario Ejecutivo de Tendencias Mundiales del Empleo 2013. Para recuperarse de una segunda caída del empleo. Ginebra, 2013.4 Eurofound, NEETs – Young people not in employment, education or training: Characteristics, costs and policy responses in Europe, Publications Office of the European Union, Luxembourg, 2012.

6

Segons EUROSTAT, l’any 2012 la taxa ni-ni5 per a la mitjana de la UE-27 va ser del 13,2%. Un altre cop, els països presenten realitats molt diferents: Turquia –la més alta– amb el 28,7%, Itàlia el 21,1% o Espanya amb el 18,8%, i a l'altre extrem el 4,3% dels Països Baixos, el 5,2% de Noruega i el 5,9% d’Islàndia.

La crisi econòmica i financera que ha produït una llarga crisi en el mercat de treball ha agreujat encara més la situació laboral dels joves ja que els dificulta la transició al món del treball. Segons l'OIT, molts joves des del moment d’incorporar-se al mercat de treball tenen la perspectiva de no trobar ocupació i acabar experimentant atur de llarga durada per la qual cosa cauen en la desmotivació, molts d’altres treballen en feines temporals o a temps parcial i també són nombrosos els casos d’una feina per a la qual estan sobrequalificats.

Aquest organisme afirma que la situació d’atur juvenil i la manca d’un treball digne per als joves són un repte per a governs, ocupadors i treballadors a escala mundial. Proposa afavorir la promoció, la generació i el manteniment de treball digne i productiu i afirma que només a través de l’establiment d’aliances entre els agents implicats (governs, organitzacions empresarials, sindicals i d’altres classes) s’aconseguiran els objectius establerts amb relació a la promoció de l’ocupació i el treball digne per als joves. Per a l'OIT,6 l'única solució possible a aquest problema és un “enfocament global en el qual les polítiques macro i microeconòmiques funcionin conjuntament per impulsar l’ocupabilitat dels joves, assegurant, al mateix temps, que existeixin oportunitats de treball productiu per acollir les seves competències laborals i al seu talent”.

5 Taxa NEET: not in employment and not in any education and training. Vegeu taula 2 als annexos.6 OIT, La crisis del empleo juvenil; un llamado a la acción. Resolución y conclusiones de la 101ª reunión de la Conferencia Internacional del Trabajo, Ginebra, 2012.

7

Conseqüències de l’atur juvenil

L’atur juvenil té conseqüències negatives per a la societat, ja que representa una amenaça per a la cohesió social i comporta un cost socioeconòmic elevat. L’atur juvenil dibuixa una situació complicada, conseqüència entre altres factors de la difícil transició formació-treball, el fet que el mercat de treball no està oferint suficients oportunitats als joves i que la seva inserció laboral pot acabar esdevenint un episodi d’atur de llarga durada.

Cal assenyalar que es tracta d’un fenomen altament complex perquè un alt percentatge d’atur juvenil també és de caràcter estructural, conseqüència d’un model econòmic que, en alguns casos, ha contribuït que molts joves abandonin els estudis per incorporar-se al mercat laboral en llocs de treball de baixa qualificació i amb baixes probabilitats de desenvolupament professional futur. Actualment aquest fet és un factor determinant per explicar la situació d’atur i d’abandonament escolar de molts d’aquests joves.

A més hi ha un alt cost personal davant la manca de perspectives laborals que genera problemes a llarg termini en el mercat laboral i la societat. Les altes taxes de desocupació juvenil i l’atur de llarga durada converteixen molts joves formalment en inactius. D’una banda molts tornen al sistema educatiu i, de l'altra, poden esdevenir elements dissuasius a l’hora de buscar una feina, és a dir, el que col·loquialment es coneix com a ni-nis.

Més enllà de l'ús mediàtic, el concepte ni-ni ha estat estudiat com un fenomen sociològic per les seves repercussions socials i individuals. Generació ni-ni, estigmatització i exclusió social, de Pau Sarracant, fa un recorregut per l’evolució que ha patit el concepte ni-ni des que va aparèixer al Regne Unit l’any 1988 fins a l’acord d’una definició per part de l’Eurostat, la Direcció General d’Ocupació i Afers Socials i els estats membres. El concepte ni-ni s’usa per a la “població desocupada i inactiva que no cursa cap classe d’estudi i s’aplica a persones de 15 a 34 anys (tot i que el grup de referència és el de 15 a 24 anys, l’habitual en les estadístiques de joventut).

L'Observatori de la Joventut a Espanya de l’Institut de la Joventut va fer un estudi l’any 2011, coordinat per Lorenzo Navarrete,7 que reflexionava sobre el fenomen ni-ni i el definia com “aquellas personas jóvenes entre 16 i 29 años que deciden no asumir un rol funcional de trabajo, estudio, o de responsabilidad familiar en el hogar en el que viven. Los indicadores estarían relacionados con el estado de desocupación, de no estar en formación o asumiendo las labores de casa o cuidado de la población dependiente, y lo más importante, no mostrar intención de hacerlo”.

7 INJUVE, Desmontando a “NI-NI”. Un estereotipo juvenil en tiempos de crisis. Observatori de la Joventut a Espanya. 2011

8

L’equip de Lorenzo Navarrete va quantificar aquest fenomen mitjançant les dades del tercer trimestre de l’EPA de 2009 per al conjunt de l’Estat. A la taula següent veiem com van fer aquesta aproximació al fenomen.

Situació Percentatge Total

Cerca d’ocupació 19,25% 1.523.348

No busca ocupació però la desitja 5,83% 461.124

No busca ocupació ni la desitja 26,45% 2.093.169

No busca ocupació i no hi ha informació sobre si desitja o no treballar

1,68% 133.009

Ocupats 46,80% 3.703.686

Total 100% 7.914.336

En aquest treball es van identificar com a susceptibles de ser ni-ni els grups “no busca ocupació ni la desitja”, que aglutinava el 26,45% dels joves, i “no busca ocupació i no hi ha informació sobre si desitja o no treballar” que era d’un 1,68% de la població jove. A partir d’aquí, van extreure els que cursaven estudis, els que estaven incapacitats per malaltia, els que havien assumit responsabilitats familiars i les persones que eren treballadores discontínues. Un cop excloses aquestes variables de les inicials van identificar un grup de 16 a 29 anys “autèntics ni-ni” integrat per 136.696 persones, el que representava l'1,73% de la població entre 16 i 29 anys.

Partint de l’anterior estudi de l'INJUVE, Serracant8 fa una proposta d’un nou indicador que anomena NEET-restringit que defineix “per la situació objectiva del jove i la seva actitud respecte al món dels estudis i el treball (...) hi ha joves sense feina però que busquen feina activament o amb certa freqüència, o bé que estan interessats a continuar estudiant (...)". D’altra banda, hi ha “joves desocupats que no estudien ni cerquen feina i que rebutgen implícitament o explícitament el que l’autor anomena el $rol funcional$ de treball o estudi: aquest subgrup constituiria el $nucli dur$ de les persones en situació NEET”.

Serracant va quantificar la població en situació NEET a Catalunya el 2011 per edat. En primer terme, va xifrar aquest indicador en 1.317.500 persones en situació NEET de 16 a 64 anys, un 18,3% dels quals eren menors de 30 anys, és a dir, 241.400 persones.

8 Generalitat de Catalunya, Generació “ni-ni”, estigmatització i exclusió social. Gènesi i evolució d’un concepte problemàtic i proposta d’un nou indicador. Pau Serracant i Melendres. Departament de Benestar i Família. Col·lecció aportacions, núm. 43.2012.

9

Pel que fa als NEET que no tenen una actitud positiva vers el “rol funcional” del treball o estudi les xifres es reduïen dràsticament i se situaven en 111.100 persones, un 18,4% de les quals eren joves menors de 30 anys, és a dir, 20.400 persones.

Indicador 16 a 64 anys 16 a 29 anys

Indicador NEET OCDE/Eurostat 1.317.500 241.400

Indicador NEET-restringit 111.100 20.400

Diferència entre els dos indicadors (n) -1.206.400 -221.000

Diferència entre els dos indicadors (%) -91,6 -91,5

D’aquestes xifres se n’extreu que els “NEET- restringits” són només un 1,8% del total de joves menors de 30 anys a Catalunya, el 2,5% de la població de 30 a 65 anys i el 2,3% de la població total en edat de treballar.

Més recent és l’aportació de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques9

(IVÀLUA), que quantifica en un 21% els joves que a Catalunya el 2012 eren aturats o inactius no estudiants, mentre que a Espanya eren un 18,8% i la mitjana UE-27 un 13,2%. L’equip d’IVÀLUA estableix que a Espanya, l’any 2012, el 24,7% dels joves de 18 a 24 anys eren ni-ni, mentre que a Catalunya aquesta percentatge assolia el 25,4% (132.917 joves). A més, identifiquen dos vectors de vulnerabilitat: l’educatiu i el laboral. D’una banda identifiquen com a ni-ni vulnerables els joves que ni estudien ni treballen i que han abandonat prematurament els estudis (ESO o menys) que situen en el 16,6% a Espanya i el 17,2% a Catalunya (90.911 persones). D’altra banda, exposen que hi ha ni-ni amb vulnerabilitat severa, joves que ni estudien ni treballen, que han abandonat prematurament els estudis (ESO o menys) i que es troben en situació d’atur/inactivitat de mitjana o llarga durada, que a Espanya suposaven el 8,3% dels joves de 18 a 24 anys i a Catalunya el 9,1% (47.721 persones).

Totes aquestes taxes han experimentat un gran increment des de 2007: la taxa ni-ni ha crescut a Catalunya 10,9 punts, la taxa ni-ni vulnerable 7,9 punts i la taxa ni-ni de vulnerabilitat severa 7,9 punts.

9 IVALUA, Joves vulnerables, joves Ni-Ni: Quin és l’abast del problema i com s’està afrontant ? David Casado, Miquel Àngel Alegre, Federico Todeschini, Jordi Sanz. 2013.

10

Segons EUROFOUND10, a Europa, el nombre de joves inactius va augmentar amb la crisi i va passar del 55,7% el 2008 al 57,3% el 2011. Cal destacar que el 88% d’aquests van citar l'educació com la raó de la seva inactivitat. Un total de 700.000 joves europeus van abandonar l’activitat desanimats per la manca de llocs de treball i, per tant, són susceptibles de risc d'exclusió del mercat de treball a llarg termini. Així, la proporció de joves treballadors que, portats pel desànim, van abandonar l’activitat va créixer de l’1,3% al 2%. Cal recordar que aquests joves no estan inclosos en la taxa d’atur perquè han passat a formar part dels inactius. Per tant, si considerem que l’atur real engloba totes les persones joves que no treballen –actives i inactives– la xifra final seria la suma dels dos col·lectius.

L'OCDE també ofereix dades sobre els joves treballadors “desanimats”.11 Mentre que la mitjana de l'OCDE és del 0,48% de la força laboral de 15 a 24 anys, la mitjana espanyola és de les més elevades i assoleix un 1,2%.

Sobre aquests joves hem d’advertir una cosa que sembla òbvia: que engloben realitats molts diferents que poden emmascarar l’autèntica dimensió del problema, sobretot en àrees amb forta concentració d’activitats productives. Les ciutats i àrees metropolitanes industrials són les que concentren la major part de població i, per tant, són les que pateixen amb més intensitat els problemes de l‘atur i les seves repercussions.

La importància del treball per al benestar personal i per a la integració de les persones en la societat és òbvia i, per tant, l’atur posa en qüestió aquest pilar de la cohesió social. Les repercussions van més enllà i acaben afectant la salut pública, la de les persones implicades i també la de les persones del seu entorn. Nombrosos estudis clínics posen en evidencia la relació entre salut individual/salut pública i desocupació.

En la presentació de l’Informe sobre salud laboral en España 2001-2010, el seu coordinador, Fernando Rodrigo, va afirmar que l’atur massiu és el principal problema de salut pública que té el nostre país.

Amb relació a l’atur juvenil i la salut, el 2004, anys abans que esclatés la crisi, es va fer l’estudi Desempleo juvenil y exclusión social: dimensiones objetivas, experiencias subjetivas y respuestas institucionales innovadoras en seis países europeos,12 d’ara en endavant YUSEDER. En aquest projecte d’investigació qualitatiu van participar tres països del nord d'Europa (Suècia, Bèlgica i Alemanya) i tres del sud (Espanya, Itàlia i Grècia).

10 Eurofound, NEETs – Young people not in employment, education or training: Characteristics, costs and policy responses in Europe, Office of the European Union, Luxembourg, 2012.11 Vegeu la taula 3 als annexos.12 Desempleo juvenil de larga duración y riesgo de exclusion social en Europa. Informe cualitativo del proyecto de investigación YUSEDER. Thomas Kieselbach. Estudios de Juventud 65/04. INJUVE.

11

Dels resultats dels sis països se n’extreu que, en termes globals, el treball és un dels principals mecanismes per a la integració social i que la impossibilitat d’accedir-hi és un factor decisiu que impedeix un desenvolupament satisfactori individual i que genera múltiples problemes.

L’estudi esmentat, que compara la situació dels joves que no tenen feina amb els que en tenen, conclou que els primers presenten més riscos de patir problemes de salut, en especial en casos de trastorns de salut mental i d’aspectes psicosocials que comporten problemes com depressió o una qualitat de vida pitjor. També reflecteix que la conducta dels joves respecte al consum d’alcohol i tabac pot dependre de la seva situació laboral i que, en casos extrems, s’observa un risc més elevat de comportament suïcida entre els joves que es troben sense feina.

La manca de feina també comporta sentiments de vulnerabilitat general, sentiments d’inutilitat i fins i tot depressió, cosa que a la llarga portava a una disminució de l’autoestima i una major insatisfacció amb la pròpia vida.

L'informe Relaciones entre la salud, el desempleo de larga duración y la exclusión social de los jóvenes en España,13 que també analitza el projecte YUSEDER, identifica una sèrie de dimensions característiques dels processos d’exclusió social: exclusió del mercat laboral (les barreres externes que es troben per entrar al mercat laboral més els retrets dels quals són víctimes), exclusió econòmica (pobresa i dependència econòmica de l’Estat, incapacitat d’aconseguir aquesta classe de recursos), exclusió institucional (relacions amb institucions públiques i privades, sentiments de dependència), aïllament social (semblant a l’anterior però amb les pròpies xarxes socials, reducció dels contactes), exclusió cultural (viure d’acord amb les normes i valors acceptats socialment) i exclusió espacial (concentració en l’espai de persones amb possibilitats econòmiques limitades).

Un altre cost de l’atur juvenil que s'ha de tenir en compte és el de l’emigració, la pèrdua de talent. Com ja recollíem en l’informe del mercat de treball a Barcelona 2011, malgrat que les estadístiques oficials no ofereixen dades sobre el nivell de qualificació de les persones que opten per fixar la seva residència en altres països, si prenem com a referència les ofertes14 es pot afirmar que l’emigració afecta fonamentalment les persones amb un nivell de qualificació més alt.

13 UAB. Relaciones entre la salud, el desempleo de larga duración y la exclusión social de los jóvenes en España. 2004.14 CESB, Mercat laboral a Barcelona, any 2011. 2012

12

El nombre de persones catalanes residents a l'estranger va augmentar un 41,1% entre gener de 2009 i gener de 2013. El nombre de ciutadans i ciutadanes de Barcelona ciutat que durant el darrer quinquenni van fixar la seva residència en altres països va ser de 30.740, el 51,8% de les persones de Catalunya que van decidir fixar la seva residencia a l’estranger. De les 203.250 persones que resideixen en altres països, 106.129 eren de Barcelona, és a dir, el 52,2%. Aquest elevat percentatge és conseqüència del que havíem enunciat en un apartat precedent: les repercussions de l’atur i de la manca d’oportunitats professionals es concentren amb més intensitat a les ciutats i les seves àrees metropolitanes.

Emigració de Barcelona i comarques del seu entorn

2009 2010 2011 2012 2013

Barcelonès 81.488 88.975 97.358 105.652 114.406

Vallès Occidental

8.957 9.537 10.235 11.005 12.250

Baix Llobregat 5.532 6.027 6.587 7.320 8.309

Maresme 4.877 5.318 5.904 6.441 7.213

Vallès Oriental 2.415 2.645 2.908 3.236 3.871

TOTAL 103.269

112.502 122.922 133.654 146.049

Barcelona ciutat

75.425 82.547 90.543 98.236 106.129

Catalunya 144.002 156.400 170.848 185.848 203.250

Font: IDESCAT. Població resident a l’estranger. Dades l'1 de gener.AVALOT, Generació JESP (joves emigrants sobradament preparats) 2013.

Es preveu que aquesta tendència es mantingui, en tot cas a curt termini, atès que s’està produint un augment sostingut del nombre de sol·licitants d’ocupació que cerquen treball en altres països. El seu perfil mitjà és el d'una persona jove de 20 a 35 anys molt qualificada,15 encara que tampoc podem oblidar l’emigració jove sense qualificació superior. Si bé majoritàriament aquesta emigració està vinculada a través de la formació dual, projectes que demanen joves menors de 30 anys per formar-los i inserir-los en altres països de la Unió Europea, cal prestar especial atenció a joves que

15 Fundació CECOT Persona i treball, El talent jove busca feina a l’estranger. 201113

sense qualificació ni oferta laboral al país receptor emigren i així emergeixen com un col·lectiu d’alta vulnerabilitat.

14

Població de 15 a 29 anys i de 20 a 29 anys inscrita a Barcelona i total.Població resident a l'estranger per grups d'edat i sexe. Inscripció a Barcelona

2009 2010 2011 2012 2013 Variació 2009-

2013

Variació 2012-

2013

De 15 a 29 anys 13.546 15.062 16.738 18.496 20.285 49,7% 9,67%

De 20 a 29 anys 9.068 10.072 11.024 12.104 13.219 45,8% 9,21%

Total 75.425 82.547 90.543 98.236 106.129

40,7% 8,03%

% població (15 a 29 anys) sobre la

població resident a l'estranger

18% 18,2% 18,5% 18,8% 19,1%

Font: IDESCAT. Població resident a l’estranger. Dades l'1 de gener.AVALOT, Generació JESP (joves emigrants sobradament preparats) 2013.

Podem observar que el nombre de persones de 15 a 29 anys residents a l’estranger ha crescut un 49,7% des de l’1 de gener de 2009, nou punts per sobre de la mitjana de la ciutat.

15

L’atur juvenil a Barcelona. Anàlisi de les dades

Enquesta de Població Activa. 2001-201316

NOTA IMPORTANT: Les dades de l’EPA referents a la ciutat només estan disponibles des de l’any 2001.

Malgrat que són xifres oficials, hem de recordar que l'EPA està dissenyada a nivell estatal i a mesura que reduïm l’àmbit territorial les dades són menys fiables, més encara si focalitzem en grups d’edat.

Població a Barcelona. I trimestre 2013

Segons l’EPA, el primer trimestre de 2013 Barcelona tenia una població (activa i inactiva) de 1.255.100 persones, un 3,2% menys que l’any anterior (42.000 persones menys). Aquest descens global de la població no té un repartiment lineal, sinó que afecta amb diferents intensitats cadascun dels grups d’edat. El descens de la població menor de 30 anys supera amb escreix el percentatge del 3,2% i encara més si es refereix a la població menor de 25 anys.

Així, el grup d’edat de 16 a 24 anys es va reduir en 5.700 persones, un 4,8%, i va quedar establert en 113.800 persones. En un any, aquest grup de població va perdre 0,1 punts sobre el total de la població i va esdevenir el 9,1% d’aquesta. Si ampliem el llindar de població jove als menors de 30 anys, el descens és encara més pronunciat, amb una reducció de 33.300 persones, i se situa en 193.100, xifra un 14,7% inferior a la de l’any anterior. La repercussió més evident d’aquest descens de la població més jove és l'increment de l’edat mitjana de la població de Barcelona, és a dir, l'envelliment. El grup d’edat de 16 a 29 anys significava el 14,4% del total de la població, 2,1 punts menys que l’any anterior. Com veiem, el 79,3% de la pèrdua de població es produeix entre els menors de 30 anys.

Segons les xifres oficials del padró, la població de Barcelona l'1 de gener de 2012 és de 1.620.943 persones, de les quals 132.147 tenen entre 16 i 25 anys i 197.297 entre 16 i 30 anys. Mentre que des de l’any 2008 la població barcelonina s’ha incrementat un 0,3% (5.035 persones), la població en edat laboral més jove s’ha vist fortament minvada ja que el grup d’edat de 16 a 29 anys ha perdut 79.031 persones, és a dir, un 28,6%, mentre que el de 16 a 24 anys s’ha reduït un 6,6% (9.340 persones). Per contra, l’EPA d'aquest període ha estimat un increment de l'1% de la població d’entre 16 i 24 anys, mentre que si ampliem l’edat fins als menors de 30 anys el total disminueix un 4,1%.

16 Vegeu dades per trimestres als annexos.16

Població activa a Barcelona. Primer trimestre de 2013

Aquesta pèrdua de població també es feia evident en analitzar la població activa. El març de 2013 arribava a 122.700 persones, 52.300 de les que eren menors de 25 anys i 122.700 menors de 30 anys. El grup de joves actius menors de 25 anys es va reduir en 2.500 persones en un any i el de menors de 30 anys en 27.400 persones. Així, el pes dels joves de 16 a 24 anys sobre el total de població activa baixava 0,1 punts, fins al 6,8%, mentre que la mitjana de la població activa decreixia un 3%. En canvi, el pes dels joves de 16 a 29 anys baixava tres punts en un any i el primer trimestre de 2013 se situava en el 16% de la població activa.

El pes dels joves menors de 25 anys sobre el total de persones ocupades era força inferior al que li correspondria tenint en compte la seva magnitud en la població total i la població activa: mentre que els joves representaven el 9,1% de la població i el 6,8% dels actius, el seu pes baixava al 4,8% entre els ocupats. En conseqüència, el pes de la població jove aturada representava el 15,7% sobre el total d’aturats, més del doble del seu pes sobre el total d’actius.

Pel que fa a la franja d’edat de 16 a 24 anys, hi havia 7.500 persones ocupades menys, amb una reducció del 36,5% respecte al primer trimestre de 2008 malgrat que al llarg del darrer any va tenir una lleugera recuperació i va créixer un 3,8%. Si tenim en compte la franja de 16 a 29 anys hi havia 51.300 persones ocupades menys, amb una minva de 38,6% i una reducció del 25% el darrer any.

Pes dels joves segons dades de l’EPA 16-24 anys 16-30 anys

17

Evolució de la població activa

Durant aquest període 2001- 2013,17 el nombre de persones actives menors de 30 anys va tenir el màxim històric el primer trimestre de l’any 2006 amb 201.700 persones; per contra, va arribar al mínim al primer trimestre de 2013 amb 122.700 persones.

La crisi ha afectat especialment la població activa menor de 30 anys. Mentre que la població activa cau a la ciutat un 4,7% des del primer trimestre de 2008, entre els menors de 30 anys la reducció és quasi del 20,5%. És a dir, la població activa menor de 30 anys es redueix en aquest període gairebé cinc vegades més que la total i se situa en 122.700 persones. La població de 16 a 24 anys en el mateix període disminueix un 9,8%.

Com veiem al quadre, els anys de creixement econòmic hi ha més gent disposada a treballar en tots els grups d’edat analitzats, però amb la crisi econòmica aquesta població disminueix i de manera accelerada les darrers anys.

Població activa de Barcelona 2001-2012. Mitjanes anuals. En milers.

Població activa

Per edats

total 16-19 anys 20-24 anys 25-29 anys 16-24 anys 16-30 anys

2001 678,5 13,9 62,2 104,3 76,1 180,4

2002 672,1 12,6 58,6 96,2 71,2 167,4

2003 721,0 14,0 57,4 112,1 71,3 183,4

2004 761,7 17,1 66,0 110,4 83,1 193,5

2005 795,5 17,2 62,4 108,8 79,7 188,5

2006 815,6 16,0 68,5 108,3 84,5 192,8

2007 808,2 13,4 54,9 109,5 68,4 177,8

2008 818,2 10,9 47,4 108,3 58,2 166,5

2009 809,8 11,1 55,2 113,5 66,3 179,8

2010 792,8 10,1 54,9 98,0 65,0 162,9

2011 802,5 8,8 46,1 99,6 55,0 154,5

2012 786,7 10,1 45,5 87,0 55,6 142,6

I trim. 2013 767,2 6,3 46 70,4 52,3 122,7

17 2013, primer trimestre.

18

Població activa a Barcelona 2001-2013. En milers. Dades trimestrals

Població inactiva

Segons l'EPA, el primer trimestre de 2013 a Barcelona hi havia 487.900 persones inactives, un 3,6% menys que l’any anterior i un 9,6% menys que el primer trimestre de 2008. Cal destacar que tenim 70.400 joves d’entre 16 i 29 anys inactius, dels quals 61.500 eren menors de 25 anys. Respecte a l’any anterior, la població inactiva menor de 30 anys va decréixer un 7,7% (5.900 persones menys) mentre que la de menors de 25 anys va perdre 3.200 persones, és a dir, un 4,9%. Respecte al primer trimestre de 2008 la població inactiva de 16 a 29 anys ha disminuït en 11.400 persones, un 13,9%. D’aquestes, 8.800 pertanyen al grup d’edat de menors de 25 anys, que s’ha reduït un 12,5%.

Població ocupada a Barcelona. Primer trimestre de 2013

La crisi econòmica i les seves repercussions en l’ocupació es fan evidents quan comparem les dades del període 2008-2013. En el còmput global l’ocupació total s’ha reduït un 15,6%. Hi ha, per tant, 116.200 persones menys treballant a la ciutat. Entre els menors de 30 anys el descens va ser del 38,6%, un percentatge que multiplica per 2,5 el descens de la població total ocupada, la qual cosa posa en evidència les dificultats de la població jove per accedir a un lloc de treball.

19

La desocupació també té comportaments desiguals en el col·lectiu de persones joves, ja que si comparem les mitjanes anuals dels anys 2008 i 2012 podem veure com l’ocupació dels joves de 16 a 29 anys cau un 30% (43.000 persones menys treballant), la dels joves de 16 a 24 anys ho fa un 33,7% (15.300 joves menys ocupats) i la de persones de 25 a 29 anys un 29,6% (28.100 persones ocupades).

La durada i persistència de la crisi per a la població menor de 30 anys de Barcelona es pot resumir en tres dades exposades del període que va del primer trimestre de 2008 al primer trimestre de 2013: va perdre 51.300 llocs de treball, l’atur ha tingut un increment de 19.600 persones i la població activa ha minvat en 31.700 efectius. La pèrdua d’ocupació s’ha traslladat, per tant, més a un decrement de la població activa que a un increment de l’atur.

En una primera lectura es pot afirmar que les 31.700 persones de menys de 30 anys han abandonat el mercat de treball. Això no obstant, convé matisar aquesta afirmació ja que una part de jovent ha decidit reprendre la formació que havia abandonat durant els anys d’expansió econòmica, d'altres estan prolongant els estudis postobligatoris, alguns han marxat a treballar a altres països i la resta, sense poder quantificar-los, ha abandonat el mercat de treball –els desanimats–.

Evolució de la població ocupada total i jove a Barcelona, en milers

20

Evolució de la població ocupada a Barcelona

A la memòria de la ciutat de Barcelona de l’any 2008 comentàvem que aquell any els indicadors de la ciutat encara no reflectien l’efecte de la crisi en l’ocupació, com ho demostra el fet que la població ocupada total de la ciutat va assolir el màxim, per la inèrcia dels anys de creixement, el segon trimestre de 2008 amb 776.800 persones ocupades.

No obstant això, l’ocupació dels menors de 30 anys sembla la més lligada al cicle econòmic. El seu màxim històric es produïa en plena etapa de creixement econòmic, el quart trimestre de 2006, amb 176.300 persones, i el mínim en els moments més durs de la crisi econòmica, el primer trimestre de 2013, amb 81.700 persones.

L’impacte de la crisi sobre l’ocupació entre els menors de 30 anys ja es va visualitzar amb molta intensitat el darrer trimestre de 2007, amb una caiguda del 13% en només tres mesos.

Mentre que del primer trimestre de 2001 al primer trimestre de 2008 la població ocupada total va augmentar un 20,7%, entre els menors de 25 anys es va reduir un 42% i entre els menors de 30 anys un 18,7%.

D’altra banda, des de l’inici de la crisi (primer trimestre de 2008), Barcelona va perdre un 15,6% de la població ocupada total, mentre que entre els menors de 25 anys la caiguda va arribar al 19,8% i es va situar en 30.400 persones, amb el 38,6% entre els menors de 30 anys fins a arribar a 81.700 persones.

Si agafem el col·lectiu de 16 a 24 anys, en el quinquenni d’expansió (2003-2007) la població ocupada va augmentar en 4.200 persones, un 7,6%. Per contra, el quinquenni següent va disminuir en 14.400, un 33,8%.

Si ampliem el grup i analitzem els joves menors de 30 anys, s’observa que aquest col·lectiu incrementa la seva ocupació en el quinquenni d’expansió en 14.400 persones, un 9,7%. Per contra en el quinquenni següent es van destruir 43.500 ocupacions, un 31% menys.

És a dir, en el quinquenni 2008-2012 es produeix una pèrdua d’ocupació superior a la creada en l’etapa precedent. Com veiem a la sèrie, l’ocupació dels joves arriba a mínims no observats en tota la sèrie històrica.

21

Població ocupada a Barcelona 2001-2012. Mitjanes anuals. En milers.

Població ocupada

Per edats

total 16-19 anys 20-24 anys 25-29 anys 16-24 anys 16-29 anys

2001 607,6 8,6 52,9 90,5 61,4 151,9

2002 593,2 7,5 46,4 83,5 53,9 137,4

2003 639,4 8,5 46,4 93,4 54,9 148,3

2004 676,0 9,8 53,3 98,6 63,0 161,6

2005 736,2 12,3 54,1 100,0 66,4 166,4

2006 761,7 11,2 60,2 99,0 71,3 170,4

2007 755,6 9,2 49,9 103,6 59,1 162,7

2008 756,0 6,7 38,7 95,0 45,4 140,4

2009 698,2 5,3 39,2 94,4 44,5 138,9

2010 664,2 3,6 37,5 75,4 41,0 116,5

2011 674,8 5,9 29,6 83,1 35,5 118,5

2012 644,0 3,4 26,7 66,9 30,1 96,9

I trim. 2013 627,5 1,5 28,9 51,3 30,4 81,7

Evolució de la població ocupada a Barcelona 2001-2012. Dades trimestrals. En milers

L’absència de dades específiques de població ocupada i l’aturada per edats i nivell formatiu impedeix conèixer el perfil dels joves que troben feina i el dels que en cerquen. Les dades proporcionades per l’EPA no encreuen els indicadors que ofereixen per edats.

22

Població aturada a Barcelona. Primer trimestre de 2013

Segons l’EPA, Barcelona tenia 41.000 persones aturades menors de 30 anys, un 0,5% menys que fa un any.

Des del primer trimestre de 2008, any d’inici de la crisi, el nombre de persones aturades menors de 30 anys va créixer un 91,6% (19.600 persones més). D’aquestes, 21.900 eren menors de 25 anys, la qual cosa suposava una reducció del 8% el darrer any i un creixement del 116,8% respecte al mateix període de 2008. El darrer any la població aturada de la ciutat es va reduir un 0,1%, però es va incrementar un 140% respecte al primer trimestre de 2008.

Si observem el comportament de l’atur en els tres trams d’edats diferenciats de la població jove, veiem que l’evolució és molt desigual el darrer any: l’atur dels menors de 20 anys es va reduir un 14,3%, fins a 4.800 persones; el del grup d’edat de 20 a 24 anys es va reduir un 6% i es va situar en 17.100 persones, i el del grup de 25-29 anys es va incrementar un 9,8%, fins a 19.100 persones.

Si observem la variació acumulada des de primer trimestre de 2008, el grup de 16 a 20 anys té el creixement de l’atur més elevat, ja que es va incrementar un 152,6%, mentre que el grup de 21 a 24 anys ho va fer un 108,5% i el de 25 a 29 anys un 69%.

La taxa d’atur dels joves desagregada per grups d’edat va oferir les dades següents: entre 16 i 19 anys es va situar en el 76,1%, 20,5 punts més que fa un any; de 25 a 29 anys va créixer 8,9 punts el darrer any i es va situar en el 27,1%; entre 20 a 24 anys va baixar 3,6 punts i es va situar en un 37,1%. La taxa d’atur dels menors de 25 anys es va situar en el 41,9% i la dels menors de 30 anys va baixar al 33,4%, 15,2 punts per sobre de la taxa d’atur global de la ciutat, que és del 18,2%.

Mentre que la taxa d’atur a la ciutat es va incrementar 0,5 punts al darrer any, la dels joves menors de 25 anys s’ha reduït en 1,5 punts. En canvi, la dels menors de 30 anys ha pujat 6 punts, dotze vegades la mitjana.

La taxa d’atur juvenil dels menors de 25 anys de Barcelona és força inferior a les de Catalunya i Espanya. El primer trimestre de 2013 la taxa d’atur dels joves a la ciutat és de 41,9%, a Catalunya puja fins al 52,7% i a Espanya al 53,6%.18

L’evolució de les taxes i la seva comparació amb altres àmbits territorials ens facilita, sobretot, una anàlisi de context que permet inscriure el que succeeix en el mercat laboral de Barcelona amb els entorns més propers.

18 Malgrat que són xifres oficials, hem de recordar que l'EPA està dissenyada amb caràcter estatal i a mesura que reduïm l’àmbit territorial les dades són menys fiables.

23

No obstant això, cal assenyalar que malgrat que la crisi econòmica i d’ocupació té un abast global, s'hauria de poder comparar l’evolució dels diferents indicadors desagregats per àrees metropolitanes, ja que aquestes han esdevingut les autèntiques unitats productives i econòmiques.

Evolució de la taxa d'atur a Barcelona segons l'EPA. Per edats

Evolució de la població aturada a Barcelona. 2001-2013

El mínim històric d’atur estimat segons l’EPA es va assolir el tercer trimestre de 2006, amb només 45.000 persones aturades. Per contra, el màxim d’atur s’observa el mateix trimestre de l’any 2012, amb 147.500 persones aturades. En només sis anys s’ha produït un increment de 227,8%.

Al llarg de la crisi, l’atur estimat es va incrementar més en el conjunt de la població que en els joves. Des del primer trimestre de 2008 fins al primer trimestre de 2013 l’increment dels menors de 30 anys va ser del 91,6% i per al conjunt de persones aturades del 140%. En el darrer any, l’atur juvenil s’ha reduït un 0,5% entre el primer trimestre de 2012 i el primer de 2013, mentre que l’atur global s’ha reduït un 0,1% en aquest període.

L'atur estimat també evoluciona millor en els joves entre el primer trimestre de 2001 i el primer trimestre de 2008, ja que l’atur es redueix un 29,6% en els menors de 30 anys i un 12,6% en el conjunt de la població.

24

L’impacte de la crisi en l’atur entre els menors de 30 anys, ja es fa present, amb molta intensitat, el darrer trimestre de 2007, amb un creixement del 53,6% en només tres mesos. Pel que fa al conjunt de la població, aquest fort impacte també es manifesta el primer trimestre de l’any 2009, amb una pujada del 60,9%.

Població aturada a Barcelona 2001-2012. Mitjanes anuals. En milers

Per edats

16-19 anys 20-24 anys 25-29 anys 16-24 anys 16-29 anys Població aturada total

2001 5,4 9,4 13,9 14,8 28,6 70,92002 5,1 12,3 12,8 17,3 30,1 78,92003 5,5 11,0 18,7 16,4 35,1 81,72004 7,4 12,6 11,9 20,0 31,8 85,62005 5,0 8,3 8,9 13,2 22,1 59,32006 4,8 8,3 9,3 13,1 22,4 53,92007 4,3 5,0 5,9 9,3 15,1 52,62008 4,1 8,7 13,3 12,8 26,1 62,22009 5,9 15,9 19,1 21,8 40,9 110,92010 6,5 17,4 22,5 23,9 46,4 128,62011 3,0 16,6 16,5 19,6 36,1 127,72012 6,7 18,8 20,2 25,5 45,6 142,8

I trim. 2013 4,8 17,1 19,1 21,9 41 139,7

Si mirem les mitjanes anuals durant el quinquenni 2003-2007, en el grup d’edat de 16 a 24 anys l’atur es va reduir en 7.100 persones, un 43,4%. Per contra, en el quinquenni següent, 2008-2012, l’atur va augmentar en 12.700 persones: pràcticament es va duplicar (99,4%). L’atur en els joves menors de 30 anys també es va reduir en 20.000 persones, un 56,9%. Pràcticament la totalitat d’aquests llocs de treball creats es van destruir en el quinquenni següent, ja que l’atur va augmentar en 19.500 persones, un 74,8%.

Població aturada a Barcelona 2001-2013. Dades trimestrals. En milers

25

Malgrat que les dades d’atur de Barcelona segons l'EPA no es poden encreuar amb variables, volem fer esment del nivell educatiu (encara que d’un altre àmbit territorial). L’informe de l’Observatori Català de la Joventut Situació laboral de les persones joves a Catalunya. 1r trimestre 2013 situa que la taxa d’atur juvenil a Catalunya dels que tenen estudis postobligatoris (54,9%) és pràcticament la meitat que la dels que només tenen educació obligatòria (29,1%). També cal assenyalar la cobertura dels subsidis i les prestacions als desocupats que el mateix informe situa en el 16,8% de les persones aturades en el tram d’edat de 16 a 29 anys, mentre que en el de trenta i més arriba al 42,8%.

Atur registratPoblació aturada registrada a Barcelona. Abril de 2013

Les diferències que s’estableixen entre aquestes dades i les d’atur juvenil estimat de l’EPA del primer trimestre sobre el petit increment de l’atur juvenil registrat i, fins i tot, la reducció en algun grup d’edat serien fruit del nombre de joves que han retornat a la formació reglada, als que han hagut d’emigrar per poder trobar una feina i als joves que no cobren cap prestació, que no han renovat la demanda d’ocupació i que, per tant, haurien deixat de figurar a l’atur registrat.

Segons el SOC, el mes d’abril de 2013 Barcelona té 16.400 persones aturades registrades de menys de 30 anys, de les quals 6.039 són menors de 25 anys. Respecte al mateix mes de l’any anterior, l’atur entre els menors de 30 anys es redueix un 12,6% i si només tenim en compte els menors de 25 anys un 15,9%, fets que sobten atès que la mitjana de la població aturada a la ciutat creix un 0,4%.

Si observem el comportament de l’atur registrat en els tres trams d’edat diferenciats de la població jove, veiem que l’evolució és molt desigual el darrer any. L’atur entre els menors de 20 anys s’ha reduït un 19,9%, fins a 1.153 persones; en el grup de 20 a 24 anys ho ha fet un 14,9%, fins a situar-se en 4.886 persones; i, finalment, en el grup de 25 a 29 anys minva un 10,5% , fins a assolir 10.361 aturats.

Si calculem la variació acumulada des de gener de 2008, el comportament de l’atur juvenil és sorprenent. Així, mentre que l’atur a la ciutat s’ha incrementat un 108,8% en aquest període, la xifra de persones registrades en atur menors de 30 anys s’ha incrementat un 47% i un 52,9% en els menors de 25 anys.

El mes de març, la taxa d’atur registrat estimada dels joves de 16 a 19 anys se situa en el 18,1%, 1,2 punts menys que fa un any, i la dels joves de 20 a 24 anys un 14,4%, 2,1 punts menys que l’abril de 2012. Si considerem la taxa d’atur registrat estimada dels menors de 25 anys, aquesta se situa en un 8,8%, 4,2 punts inferior la de l’any anterior i 6,2 punts inferior a la taxa d’atur global de la ciutat, que és del 15%.

26

Evolució de l'atur registrat a Barcelona 1998-2013

Observarem l’evolució de l’atur registrat en dos períodes diferenciats: gener 1998-abril 2005 i gener 2005-desembre 2012 atès l’important canvi metodològic que va suposar l’entrada en vigor, el mes de maig de 2005, del Sistema d'informació dels serveis públics d'ocupació (SISPE), amb el qual determinats col·lectius van ser exclosos de les demandes pendents en el còmput de l'atur registrat, d'acord amb l'Ordre Ministerial de març de 1985.

Gener de 1998 a abril de 2005

De gener de 1998 a abril de 2005 l’atur registrat experimenta una reducció del 24,6%. Aquesta minva és molt més notable entre els més joves: l’atur entre els menors de 25 anys es va reduir gairebé a la meitat (48,4%) i un 40,9% entre els menors de 30 anys.

Evolució de l'atur registrat Barcelona. Gener 1998-abril 2005

Gener de 2005 a abril de 2013

En el període gener 2005-abril 2013 l’evolució és molt diferent: l’atur registrat total a la ciutat s’incrementa un 84,2%, el dels menors de 30 anys augmenta només un 17,5% i el dels menors de 25 anys un 4,8%.

27

Aquest període inclou dues etapes clarament diferenciades, amb una evolució de l’atur marcada per l’inici de la crisi econòmica, que situarem al gener de l’any 2008. Si analitzem l’evolució de l’atur registrat fins al començament de la crisi, s’observa que l’atur global a la ciutat cau un 11,4% de gener de 2005 a gener de 2008; en canvi, des d’aquesta data fins a l’abril de 2013 ha crescut un 107,8%, conseqüència de la destrucció de l’ocupació lligada a la crisi econòmica.

L’evolució de l’atur en els grups d’edat més joves presenta diferències respecte a les xifres totals. Així, si en el període gener 2005-gener 2008 l’atur entre els menors de 30 anys es va reduir un 21,1% (un 27,8% el dels menors de 25 anys ), des de gener de 2008 fins a abril de 2013 l’increment de l’atur va ser del 48,9% entre els menors de 30 anys i del 45,2% entre els menors de 25 anys.

Evolució de l'atur registrat de 16 a 29 anys. Barcelona. Gener 2008-abril 2013

Evolució de la taxa de variació interanual de l'atur registrat

28

Distribució de l’atur juvenil per districtes. Abril de 2013

Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu són els districtes amb el nombre més gran de joves menors de 25 anys registrats com a aturats, amb un pes conjunt proper a la meitat (47,7%) de l’atur juvenil, mentre que representen la tercera part (33,8%) de la població jove de Barcelona.

Atur registrat juvenil (menors de 25 anys) per districtes a Barcelona. Abril de 2013Atur registrat juvenil (menors de25 anys) per districtes a Barcelona. Abril 2013

DistricteAtur registrat

Juvenil% s/total

atur juvenilVariació

interanual (%)Població juvenil (1 Gener 2012)

% s/total població juvenil

Nou Barris 1.120 18,5 -11,4 15.240 10,6

Sant Martí 1.005 16,6 -14,2 20.201 14,0

Sant Andreu 750 12,4 -12,9 13.133 9,1

Sants-Montjuïc 685 11,3 -20,3 16.763 11,6

Horta-Guinardó 695 11,5 -12,2 14.373 10,0

Eixample 635 10,5 -22,2 22.444 15,6

Ciutat Vella 495 8,2 -21,2 9.904 6,9

Gràcia 290 4,8 -16,7 9.721 6,7

Les Corts 190 3,1 -20,8 7.756 5,4Sarrià-S. Gervasi 173 2,9 -14,4 14.740 10,2Barcelona 6.038 100 -16 144275,0 100,0Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l’Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació en base a dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona

El descens interanual de l’atur juvenil l’abril de 2013 és comú a tots els districtes, amb una evolució més favorable de l’Eixample, Ciutat Vella, les Corts i Sants Montjuïc que mostren disminucions superiors al 20%.

Perfil de la població aturada registrada a Barcelona. Abril de 2013

Per edat i gènere

Segons l’atur registrat, Barcelona té 83.612 homes menors de 30 anys, una xifra que suposa el 52,5% dels aturats d’aquest grup d’edat. Hi ha 7.788 dones aturades, el 47,5% dels aturats menors de 30 anys. El pes de les dones va augmentant a mesura que s’incrementa l’edat i passa del 41,1% entre els menors de 20 anys al 48,7% en el grup de 25 a 29 anys.

29

Per edat i nivell d’estudis

Pel que fa al nivell d’estudis assolit, el 17% de la joventut aturada registrada menor de 30 anys té estudis superiors. El 4,3% dels menors de 30 anys tenen com a màxim estudis primaris i el 59,3% estudis secundaris generals. El 10,4% han acabat els estudis secundaris de formació professional i el 9% els de tècnic professional superior.

Com es pot observar, la majoria dels joves inscrits al SOC, el 63,6%, tenen com a màxim estudis secundaris generals, la qual cosa posa en relleu que els joves amb nivells més elevats de formació opten per altres vies per a la inserció laboral.

Percentatge d'aturats per grups d'edat i nivell d'estudis

Per edat i sectors

El 77,5% de les persones aturades menors de 30 anys havien treballat al sector serveis, el 5,6% a la construcció i el 5,3% a la indústria. Cal destacar que una de cada 10 no han tingut cap ocupació anterior. Mentre que el pes dels aturats del sector serveis en aquest col·lectiu és força similar a la mitjana de la ciutat (75,7%), de la indústria i de la construcció, el pes dels aturats joves sobre el total és inferior a aquesta mitjana.

El sector serveis també és majoritari (67,3%) entre els aturats registrats de Barcelona menors de 25 anys, seguits del sector industrial (3,9%), la construcció (3,6%) i l’agricultura (0,4%). Cal destacar que el 24,8% no han tingut cap ocupació prèvia.

Lògicament, els menors de 20 anys són el col·lectiu que més pateix la manca d’una primera experiència laboral, ja que el 65% no n’han tingut una ocupació anterior. En el tram d’edat següent (20-24 anys), el percentatge dels que no han tingut cap ocupació anterior baixa fins al 15,3% i entre els de 25 a 29 anys el percentatge es redueix al 3,2%.

30

Cal fer esment dels elevats percentatges de persones sense cap classe d’experiència laboral ja que aquest és un factor que incideix en l’ocupabilitat de les persones que cerquen feina.

Percentatge d'aturats per grups d'edat i sector productiu

Per grup d'ocupació

A mesura que augmenta l’edat de les persones aturades, el pes dels treballadors manuals va disminuint. Així, en els menors de 20 anys aquest percentatge arriba al 83,1%; si ampliem el grup d’edat fins als 25 anys, baixa al 74,6% i si hi incloem fins als menors de 30 anys baixa al 63,2%, mentre que la mitjana de la ciutat és del 55,6%.

D’altra banda, els menors de 20 anys són els que presenten un percentatge més baix de treballadors i treballadores provinents del grup d’ocupació tècnic. Aquest pes s’incrementa clarament a mesura que va augmentant el grup d’edat. Per exemple, només l’1% dels menors de 20 anys treballaven com a professionals científics i intel·lectuals, percentatge que puja fins el 6% en el grup de menors de 25 anys i fins al 12,3% en el grup de menors de 30 anys, superant fins i tot la mitjana de la ciutat, que és del 12,2%.

31

Percentatge d'aturats per grups d'edat i grup d'ocupació

Durada de l’atur a Barcelona. Per edat. Abril de 2013

El 76,2% de les persones aturades menors de 25 anys fa menys de 6 mesos que estan a l’atur, el 15,4% de 6 mesos a 1 any, el 6,3% entre 1 i 2 anys i el 2,2% més de dos anys. Quan ampliem la franja d’edat a persones menors de 30 anys la durada a l’atur augmenta: el 69,6% d’aquestes fa menys de 6 mesos que es troben en atur, el 17,9% de 6 mesos a 1 any, el 9,5% entre 1 i 2 anys i el 3% més de dos anys. El percentatge d’aturats menors de 30 anys de llarga durada arriba al 12,5%.

Per nacionalitat. Abril de 2013

El 18,1% de les persones aturades menors de 25 anys són de nacionalitat estrangera, percentatge que puja fins al 22,8% si ampliem el grup fins als menors de 30 anys quan la mitjana de la ciutat és del 20,1%.

32

El percentatge d’estrangers no comunitaris sobre el total d’aturats és més alt entre els menors de 30 anys (17,1%) que la mitjana de la ciutat (15,5%). El mateix s’observa entre els estrangers provinents de la Unió Europea, que suposen el 4,6% del total d’aturats i el 5,7% entre els menors de 30 anys que es troben a l’atur.

Atur a Barcelona, edat i gran àmbit de nacionalitat

Perfil de les persones aturades menors de 30 anys. Abril de 2013

A Barcelona, els joves en situació d’atur representen el 14,4% del total de l’atur registrat. El 63,2% d’aquests joves aturats tenen entre 25 i 29 anys. L’aturat jove és predominantment masculí (els homes superen en 5 punts les dones). El 77,2% tenen nacionalitat espanyola i el 59,3% han cursat estudis secundaris d’educació general. El 77,5% pertanyen al sector serveis i el 31,6% treballaven com a treballadors de la restauració, serveis personals i venedors. El 69,6% fa menys de 6 mesos que és a l’atur.

Com dèiem, prop del 60% dels joves aturats barcelonins registrats tenen estudis secundaris d’educació general, 5,2 punts per sota la mitjana catalana. Per contra, el percentatge de joves aturats amb estudis superiors a Barcelona duplica pràcticament la mitjana catalana.

Pel que fa als grans grups d’ocupació, les diferències més significatives entre els joves aturats registrats catalans i barcelonins se centren en un pes superior de treballadors d’ocupacions elementals a Catalunya (10,6 punts de diferencia) i dels professionals científics i intel·lectuals (6,2 punts) a Barcelona.

33

Anàlisi comparativa Catalunya-Barcelona

Dels 16.400 joves de Barcelona inscrits en el servei públic d’ocupació, 6.039 són menors de 25 anys i 10.361 tenen entre 25 i 29 anys. Amb relació a Catalunya els menors de 25 anys tenen un pes inferior, atès que a Barcelona aquest grup representa el 36,8% dels aturats joves mentre que a Catalunya arriba al 43,2%.

A Barcelona, el 4,3% de les persones que busquen ocupació tenen com a màxim estudis primaris, el 69,7% han cursat estudis secundaris i el 26% tenen estudis superiors. Hi ha una evident relació entre el nivell de formació i el grup d’ocupació en el qual s’inscriuen. Així, veiem que 3.896 persones de les 4.268 que tenien estudis superiors estan enquadrades en grups de directors i gerents, professionals científics i intel·lectuals i tècnics i professionals de suport, en els quals s'exigeixen graus de qualificació més baixos. També s’ha de fer menció dels 1.830 sol·licitants d'ocupació sense una feina anterior.

D’altra banda, en correspondència amb l’estructura econòmica de la ciutat, 12.708 joves que buscaven feina ho feien en el sector serveis i no arribaven a 2.000 els que ho feien en la indústria i la construcció.

Catalunya BarcelonaSexe joves % total % %joves/total joves % total % %joves/totalHome 55.321 52,9% 337.399 51,4% 16,4% 8.612 52,5% 57.959 50,9% 14,9%Dona 49.226 47,1% 319.596 48,6% 15,4% 7.788 47,5% 55.911 49,1% 13,9%Total 104.547 656.995 15,9% 16.400 113.870 14,4%

Edat Catalunya BarcelonaMenors de 20 anys 9.607 9,2% 1.153 7,0%

De 20 a 24 anys 35.540 34,0% 4.886 29,8%

De 25 a 29 anys 59.400 56,8% 10.361 63,2%

Total104.54

7 100% 16.400 100%

Catalunya Barcelona Nacionalitat joves % total % joves % total %Comunitari espanyol 80926 77,4% 521.92

979,4% 12.658 77,2% 91039 79,9%

Comunitari no espanyol 4184 4,0% 23.954 3,6% 933 5,7% 5206 4,6%No comunitari i sense nacionalitat 19.437 18,6% 111.112 16,9% 2.809 17,1% 17.625 15,5%Total 104.547 100,0

%656.995 100,0

%16.400 113.87

0100,0

%

Catalunya Barcelona

Nivell de formació joves % total % joves % total %

Fins a estudis primaris incomplets 4.023 3,8% 42.566 6,5% 261 1,6% 2.513 2,2%

Estudis primaris complets 4.913 4,7% 55.408 8,4% 441 2,7% 5.181 4,5%

Estudis secundaris -FP 12.030 11,5% 58.318 8,9% 1.709 10,4% 10.019 8,8%

Estudis secundaris - Educació general 67.443 64,5% 407.097

62,0% 9.721 59,3% 68.501 60,2%

Tècnics - Professionals superiors 7.294 7,0% 40.629 6,2% 1.480 9,0% 8.864 7,8%

34

Estudis superiors 8.844 8,5% 52.977 8,1% 2.788 17,0% 18.792 16,5%

Total 104.547 100,0%

656.995

100,0%

16.400 100,0%

113.870

100,0%

Catalunya BarcelonaGran grup d'ocupació joves % total % joves % total %Ocupacions militars 72 0,1% 105 0,02% 13 0,1% 19 0,02%Directors i gerents 270 0,3% 10.347 1,6% 141 0,9% 3.772 3,3%Professionals científics i intel·lectuals 6.391 6,1% 38.801 5,9% 2.021 12,3% 13.909 12,2%Tècnics i professionals de suport 7.801 7,5% 57.133 8,7% 1.734 10,6% 13.890 12,2%Empleats oficina, comptables i administratius 9.807 9,4% 78.310 11,9% 2.124 13,0% 18.922 16,6%Treballadors de la restauració, serveis personals i venedors

29.630 28,3% 122.516 18,6% 5.180 31,6% 23.953 21,0%

Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres

1.265 1,2% 6.588 1,0% 98 0,6% 529 0,5%

Artesans, treballadors indústries i construcció 14.438 13,8% 104.815 16,0% 1.509 9,2% 12.601 11,1%Operadors instal·lacions i màquines, i muntadors

3.025 2,9% 51.259 7,8% 312 1,9% 4.847 4,3%

Ocupacions elementals 31.848 30,5% 187.121 28,5% 3.268 19,9% 21.428 18,8%Total 104.547 100% 656.995 100% 16.400 100% 113.870 100%

Catalunya Barcelona

Sector d'activitat econòmica joves % total % joves % total %

Agricultura 2.114 2,0% 13.408 2,0% 76 0,5% 560 0,5%

Indústria 8.374 8,0% 96.845 14,7% 866 5,3% 11.230 9,9%

Construcció 9.210 8,8% 97.323 14,8% 920 5,6% 12.03910,6

%

Serveis 70.114 67,1% 417.859 63,6% 12.708

77,5% 86.196

75,7%

Sense ocupació anterior 14.735 14,1% 31.560 4,8% 1.830

11,2% 3.845 3,4%

Total 104.547 100% 656.995 100% 16.400 100%113.87

0 100%

Catalunya BarcelonaTemps d’inscripció com a sol·licitant d'ocupació joves % total % joves % total %

Fins a 6 mesos 68.48165,5

% 268.14040,8

% 11.420 69,6% 48.560 42,6%

De 6 a 12 mesos 19.67918,8

% 125.29119,1

% 2.931 17,9% 20.919 18,4%

Més de 12 mesos 16.38715,7

% 263.56440,1

% 2.049 12,5% 44.391 39,0%

Total 104.547 100% 656.995 100% 16.400 100,0% 113.870 100%

35

Contractació a Barcelona A Barcelona, l’any 2012 es van formalitzar 317.104 contractes a joves compresos entre 16 i 30 anys, un 6% menys que l’any anterior. D’aquests, 161.031 contractes són per a menors de 25 anys (un 10,2% inferior a 2011).

A Catalunya es van formalitzar per al mateix grup d’edat 827.475 contractes, un 7,9% menys que l’any anterior. Els contractes a menors de 25 anys també van disminuir un 11,9% respecte a 2011 fins a situar-se en 440.151 .

Si agafem l’any 2008 com a inici de la crisi, observem que a Barcelona el conjunt de la contractació ha caigut un 12,4% des de llavors i a Catalunya un 15,6%. Més elevat és aquest percentatge en el col·lectiu entre 16 i 30 anys, amb una caiguda del 28,8% a Barcelona i del 31,1% a Catalunya, i encara més gran la reducció entre els menors de 25 anys, amb baixades del 35,3% a la ciutat i del 36,9% a Catalunya.

A la nostra ciutat el 89,5% de les contractacions realitzades l’any passat als joves menors de 30 anys van ser de caràcter temporal mentre que a Catalunya van arribar al 89,9%. Entre les persones menors de 25 anys el percentatge se situava prop del 92% tant a Barcelona com a Catalunya.

Les modalitats de contractes majoritàries a Barcelona i Catalunya l’any 2012 entre els menors de 30 anys van ser la d’eventuals per circumstàncies de producció (un 37,1% i un 41,7%, respectivament, del total de contractes) i el d’obra i servei (30,8% i 30,4%). D’altra banda, els contractes de formació i de pràctiques estan infrautilitzats, com ho demostra el fet que durant el 2012 a Barcelona entre els menors de 30 anys s’han fet 1.411 contractes de formació (16 -25 anys) i 2.768 contractes en pràctiques, que només signifiquen un 1,3% del total de la contractació juvenil. Els contractes de pràctiques han sofert una davallada del 6,9% el darrer any mentre que els de formació han augmentat un 3,4%.

A Catalunya, els contractes de pràctiques a joves menors de 30 anys van arribar a 6.135, un 8,8% menys que el 2011, mentre que els de formació van arribar 4.187, un 35,6% menys que l’any anterior. A Catalunya, ambdós contractes suposen l'1,2% del total de contractes.

Els contractes eventuals per circumstàncies de producció i els d’interinitat són les modalitats de contractació que tenen un pes superior a la mitjana de la població entre els joves.

36

Si ens centrem en el nou contracte indefinit de suport a emprenedors, fruit de la darrera reforma laboral i adreçat, entre altres, al grup d’edat de menors de 30 anys, cal esmentar que el 43% del total de contractes d’aquesta modalitat formalitzats a Barcelona ciutat l’any 2012 van ser per a aquest col·lectiu (2.329 contractes, el 7% del total d’indefinits fets a menors de 30 anys). En els cinc primers mesos de 2013 s’han formalitzant 1.029 contractes indefinits de suport a emprenedors menors de 30 anys a la nostra ciutat, el 36,6% del total d’aquests contractes. A Catalunya durant l’any 2012 es van formalitzar 5.696 d’aquests contractes per a menors de 30 anys, un 41,1%, i enguany se n’han formalitzat 2.286, el 32% del total.

Contractes a Barcelona 2011-2012

    2011 2012Tipus de contracte Modalitat Total

De 16 a 24

De 16 a 29 Total

De 16 a 24

De 16 a 29

Indefinit Ordinari temps indefinit 46.723 6.889 16.464 80.075 7.560 19.313

IndefinitFoment de la contractació indefinida 5.522 1.113 2.345 3.006 709 1.954

Indefinit Indefinit minusvàlids 346 38 64 325 35 67

Indefinit Convertits en indefinits 30.528 5.380 13.030 28.628 4.978 12.018

Temporal Obra o servei 235.906 56.147 102.637 246.123 49.977 97.694

TemporalEventuals circumstàncies producció 300.239 71.707 134.686 274.672 61.067 117.565

Temporal Interinitat 142.991 38.212 68.691 134.978 32.956 62.302

TemporalTemporals bonificats minusvàlids 816 119 214 782 78 153

Temporal Inserció 94 6 17 102 9 22

Temporal Relleu 1.180 162 428 1.232 161 421

Temporal Jubilació parcial 1.509 0 0 1.822 0 0

Temporal Substitució jubilació 64 anys 71 3 6 90 5 15

Temporal Pràctiques 3.382 1.559 2.973 3.201 1.467 2.768

Temporal Formació 1.391 1.337 1.365 1.437 1.229 1.411

Temporal Altres 2.124 394 801 2.642 800 1.401

Total total 772.822 183.066 343.721 779.115 161.031 317.104

37

Contractes Catalunya 2011-2012

2011 2012

Tipus de contracte

Modalitat Total De 16 a 24

De 16 a 30

Total De 16 a 24

De 16 a 30

Indefinit Ordinari temps indefinit 122.577 19.062 41.433 191.179 19.542 45.901

Indefinit Foment de la contractació indefinida

15.413 3.017 6.078 8.184 2.000 5.080

Indefinit Indefinit minusvàlids 1.137 102 181 1.052 100 172

Indefinit Convertits en indefinits 93.741 16.625 36.685 85.740 14.084 32.014

Temporal Obra o servei 685.747 151.674 272.406 686.781 132.620 251.422

Temporal Eventuals circumstàncies producció

853.963 218.004 381.958 808.136 192.071 345.285

Temporal Interinitat 333.884 79.215 142.783 316.491 70.985 133.066

Temporal Temporals bonificats minusvàlids

2.697 336 611 2.877 305 577

Temporal Inserció 180 20 39 198 32 56

Temporal Relleu 3.593 482 1.134 3.954 466 1.187

Temporal Jubilació parcial 4.854 0 0 6.205 0 0

Temporal Substitució jubilació 64 anys 246 27 57 257 22 61

Temporal Pràctiques 7.836 3.645 6.730 7.215 3.294 6.135

Temporal Formació 6.846 6.329 6.503 4.625 3.426 4.187

Temporal Altres 4.735 994 1.980 5.031 1.204 2.332

Total Total 2.137.449

499.532 898.578 2.127.925

440.151 827.475

Nombre de contractes indefinits de suport als emprenedors amb lloc de treball a la ciutat de Barcelona i a Catalunya. Període febrer 2012-maig 2013

Barcelona CatalunyaPeríode Total

contractesMenors de 30

anys30 anys i

mésTotal

contractesMenors de 30

anys30 anys i

mésFebrer 2012 20 13 7 70 43 27Març 2012 471 305 166 1.273 791 482Abril 2012 275 155 120 839 519 320Maig 2012 694 277 417 1.882 754 1.128Juny 2012 689 292 397 1.835 707 1.128Juliol 2012 577 233 344 1.548 659 889Agost 2012 358 144 214 901 327 574Setembre 2012 668 256 412 1.611 536 1.075Octubre 2012 700 284 416 1.596 573 1.023Novembre 2012 588 219 369 1.362 461 901Desembre 2012 373 151 222 927 326 601Gener 2013 522 176 346 1.352 399 953Febrer 2013 517 186 331 1.243 389 854Març 2013 501 184 317 1.310 423 887Abril 2013 646 246 400 1.605 537 1.068Maig 2013 634 237 397 1.639 538 1.101Total 8.233 3.358 4.875 20.993 7.982 13.011

38

Tipologia de contractes per a joves de 16 a 29 anys. Percentatge. Any 2012

SalarisLa darrera Enquesta d’Estructura Salarial de l’Institut Nacional d’Estadística analitzada és de l’any 2011. Segons aquesta, a Catalunya el salari brut mitjà anual dels menors de 25 anys era de 12.278,77 euros, la meitat (50,1%) de la mitjana de totes les edats que se situava en 24.499,32 euros.

El salari brut mitjà anual dels menors de 25 anys del conjunt de l’Estat era inferior a la mitjana catalana i se situava en 11.954,86 euros, mentre que la mitjana de totes les edats era de 22.899,35 euros.

Cal mencionar que a Catalunya l’evolució des de l’any 2008 a 2011 de la mitjana de totes les edats ha experimentat un increment salarial del 4,8% i del 4,6% a la resta de l’Estat i que, pel que fa als menors de 25 anys, s’ha produït una reducció del salari del 8,2% a Catalunya i del 7,7% a Espanya. Un apunt interessant per considerar el nivell adquisitiu dels treballadors és observar l’evolució de la mitjana anual de l’índex de preu al consum tant de Catalunya com d’Espanya. El cert és que els preus han augmentat a Catalunya en el mateix període un 5,5% i a Espanya un 4,8%, per la qual cosa tots els treballadors –els més perjudicats els joves– han vist reduït el seu poder adquisitiu.

D’altra banda, l’any 2011, els treballadors i treballadores de la franja d’edat entre 25 i 34 anys van tenir un salari brut mensual de 20.975,62 euros a Catalunya i de 19.269,23 euros a Espanya i des de 2008 han experimentat un increment de l’1% a Catalunya i del 0,3% a Espanya.

Variacions a Catalunya del salari brut mitjà anual i de l'IPC 2008-2011

39

Variacions a Espanya dels salaris brut mitjà anual i de l'IPC 2008-2011

Salaris bruts mitjans anuals a Catalunya i a Espanya 2008-0011

40

Font: INE. Enquesta d'Estructura Salarial 2011.

Índex de preus al consum. Mitjanes anuals. Catalunya i Espanya, 2008-20122012 2011 2010 2009 2008 Variació 2008-2011 variació 2008-2012

Espanya 102,4 100 96,9 95,2 95,5 4,8% 7,3%

Catalunya 102,9 100 96,8 94,9 94,8 5,5% 8,6%

Font: INE.

41

Salut laboral i jovesVolem constatar la dificultat de trobar dades de sinistralitat laboral relacionades amb l’edat: la base de dades de l'INE permet filtrar les dades relatives a accidents de treball segons l'edat del treballador, però mostra dades totals d'Espanya i no es poden desagregar per comunitats autònomes. D’altra banda, la consulta interactiva de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya no permet filtrar per edat. Aquesta variable tampoc apareix en els butlletins mensuals d’estadística d’accidents de treball de l’Observatori.

Davant l’absència de dades estadístiques oficials hem fet una aproximació a partir dels diferents estudis i informes.

Són nombrosos els informes que mostren com els treballadors joves estan per sobre de la mitjana de risc en el treball. A Salut i joves. Percepcions, pràctiques i polítiques sobre els processos de pèrdua de salut de la joventut a Catalunya19 es mostra com els joves de 16 a 29 anys, en el període estudiat (2003-2008), registren un índex d’incidència bastant més elevat que en els grups de més de 30 anys, tant en jornada laboral com in itinere. Entre els factors que poden contribuir a aquesta situació els autors assenyalen l'especial incidència de les condicions de treball i d’ocupació. Cal assenyalar, com veiem a la taula, que hi ha una clara tendència a disminuir els índexs d’incidència en el període.

Índex d’incidència d’accidents de treball amb baixa, en jornada i in itinere, entre la població ocupada assalariada segons el grup d’edat (accidents per 1.000 treballadors). Catalunya, 2003-2008

2003 2004 2005 2006 2007 2008

16-29 anys

100 88 81 82 75 70

30 i més 72 66 63 64 65 57

Total 61 58 56 58 61 53

Font: Salut i joves. Percepcions, pràctiques i polítiques sobre els processos de pèrdua de salut de la joventut a Catalunya.

19 Generalitat de Catalunya, Salut i joves. Percepcions, pràctiques i polítiques sobre els processos de pèrdua de salut de la joventut a Catalunya, Josep Lluís Espluga, Alex Boso, Liliana Gallego i Joel Martí. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria de Joventut. 2010.

42

Accidents en jornada de treball amb baixa per gravetat i edat dels treballadors a Espanya. 2009-2011

2009 2010 2011TOTAL Total 617.440 569.523 512.584 De 16 a 29 anys 154.539 129.570 105.392 De 30 i més anys 462.901 439.953 407.192LLEUS Total 611.626 564.019 507.637 De 16 a 29 anys 153.668 128.835 104.796 De 30 i més anys 457.958 435.184 402.841GREUS Total 5.182 4.935 4.396 De 16 a 29 anys 814 677 544 De 30 i més anys 4.368 4.258 3.852MORTALS Total 632 569 551 De 16 a 29 anys 57 58 52 De 30 i més anys 575 511 499Font: INE.

43

La resposta municipal

Programes i serveis de la ciutat

Barcelona Activa és l’organització executora de les polítiques de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. Des del punt de vista organitzatiu, l’activitat de Barcelona Activa ofereix serveis i programes adreçats a la població en general i també uns d’específics per a joves. Les principals línies de treball són: serveis per al foment de l’ocupació, programes per al foment de l’ocupació, serveis de suport a l’emprenedoria, programes de suport a l’emprenedoria, serveis de suport a l’empresa i programes de suport a l’empresa.

A) Programes i serveis de la ciutat adreçats a la població en general

1. Serveis per al foment de l’ocupació

Aquesta línia de treball inclou accions d’assessorament personalitzat, orientació i recerca de feina i desenvolupament professional. D’altra banda, integra la Plataforma Empresa – Ocupació (base de dades per facilitar l’accés a ofertes de feina de qualitat i ajustades al perfil de persones en recerca activa de feina); la Web Barcelona Treball, que esdevé un referent per trobar feina i estar informat de l’actualitat del mercat de treball, i, finalment, accions d’alfabetització i capacitació digital, les anomenades Antenes Cibernàrium.

2. Programes per al foment de l’ocupació

Destaquen els programes següents: 1) Treball als barris: programa cofinançat pel SOC que té com a objectiu promoure l’ocupació i la dinamització socioeconòmica de 12 barris en situació de vulnerabilitat de la ciutat. 2) Accions de formació d’oferta en sectors d’interès prioritari per a l’accés al mercat laboral vinculades a certificats de professionalitat del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya i adreçades prioritàriament a treballadors/ores desocupats/ades. 3) Programa de l’Atur a l’Acció, que integra orientació, formació i adquisició d’experiència professional i preveu ajuts a la contractació per a empreses. 4) Projecte d’Impuls Ocupacional al Sector Mobile per identificar les necessitats de capital humà relacionades amb aquest sector i definir un Pla d’accions ocupacionals vinculades a la divulgació, orientació, formació i inserció. 5) Programa Actualitza’t: reorientació de perfils professionals amb l'objectiu de millorar l’ocupabilitat i poder-se incorporar a nous sectors d’activitat amb demanda laboral. 6) Programa d’Inserció Sociolaboral amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de persones en situació d’atur amb risc d’exclusió social i amb un baix grau d’autonomia per a la recerca de feina.

44

7) Programa PROPER personalitzat per a la recerca de feina de persones en situació d’atur amb baix nivell de qualificació, majors de 40 anys i que procedeixen d’aquells sectors d’activitat on hi ha hagut més destrucció de llocs de treball. 8) Programa Dona Impuls, que té com a objectiu la inclusió sociolaboral per a dones d’origen subsaharià, promogut per l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual. 9) Programa SEFED(Simulació d’Empreses amb Finalitats Educatives a la ciutat de Barcelona), que promou la formació en el camp de la gestió administrativa mitjançant la metodologia de la simulació .

3. Serveis de suport a l’emprenedoria

S’ofereixen eserveis de: 1) Informació i orientació en emprenedoria (sessions diàries). 2) Assessorament i acompanyament a la creació d’empreses. 3) Incubació d’empreses (dues incubadores específiques destinades a empreses innovadores de nova creació i a entitats que aglutinen innovació i les seves spin-off. 4) On line: al web www.bcn.cat/emprenedoria es troben tots els recursos en línia per avaluar, analitzar i concretar les idees de negoci.

4. Programes de suport a l’emprenedoria

Integren programes de creació d’empreses en sectors estratègics i en sectors tradicionals, específics per a col·lectius. El programa nou Posa’t en marxa és una extensió dels programes de suport a les empreses que comencen a la ciutat de Barcelona. També s’ofereixen programes que incorporen activitats de formació en coneixements i habilitats per emprendre i activitats de dinamització i networking de la comunitat emprenedora.

5. Serveis de suport a l’empresa

L’Oficina d’Atenció a l’Empresa oferirà sis serveis diferenciats prestats de forma presencial, on line i/o telefònica i integrarà els diferents tràmits de llicència, entre d’altres, els de competència municipal: servei de tramitació de societats, servei de finançament empresarial, servei empresa-ocupació, servei d’accés a nous mercats; servei de localització empresarial, servei de landing empresarial (adreçat als que volen instal·lar, traslladar o ampliar la seva empresa a Barcelona amb una àmplia cartera de serveis).

Integra així mateix formació tecnològica per a professionals a través de Cibernàrium.

45

6. Programes de suport a l’empresa

Inclouen una gran cartera de programes: 1) aXelera, adreçat a identificar les empreses amb més potencial de creixement de l'àmbit metropolità de Barcelona per ajudar-les a créixer mitjançant un paquet d'accions individualitzat. 2) Learning to Grow, per acompanyar i assessorar empresaris/àries i directius/ives en el procés de desenvolupament i creixement de les seves empreses en el context actual. 3) Reempresa, té com a objectiu la transmissió d’empreses com a via de creació i creixement d’activitat econòmica a la ciutat. 4) Mentoring, que assessora i acompanya les PIMES en el seu creixement prestat voluntàriament per persones empresàries i directives en actiu i de reconeguda trajectòria. 5) Reinverteix en futur per reorientar professionals de perfil directiu, executiu o empresarial amb experiència, coneixements i capital propi per tal que puguin reinvertir els seus actius en projectes innovadors. 6) Activitats de networking. Conjunt d’accions per fomentar l’intercanvi de coneixements i experiències i l’aparició d’oportunitats de negoci i cooperació entre empreses, promovent la relació entre empreses tractores i petites empreses. 7) Activitats de formació en gestió empresarial. 8) “Obert al Futur” amb l'objectiu de contribuir a la millora professional i l'ús de les TIC en el comerç i els serveis de proximitat a través d'una àmplia oferta formativa en gestió empresarial i capacitació tecnològica. Les empreses també poden disposar del Parc Tecnològic Barcelona Nord, dotat d'infraestructures avançades i destinat a empreses de base tecnològica orientades a la innovació, en especial del camp de les enginyeries.

B) Programes i serveis de la ciutat adreçats als joves

1. Serveis per al foment de l’ocupació

1) Servei d’Orientació i Recerca de Feina per a joves. Sorgit en el marc del Pla de Xoc contra l’Atur Juvenil de la ciutat, està impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació BCN Formació Professional. Té com a objectiu augmentar l’ocupabilitat del jovent mitjançant càpsules formatives de curta durada que l'orientin i capacitin en el procés de recerca de feina. S’articula a través dels següents serveis i programes: a) Centres d’informació i orientació que ofereixen atenció inicial individualitzada. b) Assessorament personalitzat. c) Plataforma Empresa-Ocupació “Junior” per facilitar el contacte del jovent amb l’empresa a través de pràctiques laborals o primera feina i per proporcionar el suport necessari a l’activitat emprenedora. d) Programa d’Activitats d’Orientació i Recerca de Feina desenvolupades a les instal·lacions de Barcelona Activa, als punts d’informació juvenil i als espais joves de la ciutat, planificades trimestralment.

46

2) Projecte Vida Professional (ProVP), amb un conjunt d’actuacions presencials i virtuals focalitzades en la divulgació de la cultura emprenedora i els valors del treball entre els futurs i futures professionals, adreçat a l’alumnat de secundària obligatòria i postobligatòria de Barcelona, el seu professorat i les seves famílies.

Dels programes i serveis adreçats al públic en general cal destacar que les cases d’oficis del programa Treball als Barris (àmbits Medi Ambient i Espectacle) estan adreçades a joves menors de 25 anys. Així mateix, el Projecte d’Impuls Ocupacional al Sector Mobile preveu accions d’orientació per al col·lectiu de joves, en concret 100 accions per a 1.500 persones.

2. Programes per al foment de l’ocupació

El programa Joves per a l’ocupació, que integra formació i inserció i està cofinançat pel SOC, s’adreça a 120 joves en situació d’atur i baixa qualificació d’entre 16 i 25 anys. Preveu ajuts a la contractació per a empreses en contractes d’un mínim de sis mesos de durada.

Inclou accions de tutorització individualitzada, activitats per a l’adquisició de competències transversals i formació professionalitzadora en les famílies professionals d’administració i gestió d’empreses, comerç i màrqueting, hoteleria i turisme, i indústries alimentàries. També ofereix suport en formació per a l’obtenció del graduat en ESO i la contractació en empreses.

El Programa Barcelona Crea Ocupació, adreçat a joves de 16 a 29 anys i persones en situació d’atur de llarga durada, fomenta la contractació estable de persones en aquesta situació en empreses de la ciutat de Barcelona mitjançant ajuts directes a les empreses de la ciutat per a la contractació indefinida d’aquests col·lectius. Es preveu aportar 3.000 euros de subvenció per a cada nou contracte que es formalitzi incorporant persones procedents dels col·lectius esmentats anteriorment abans del 31 d’octubre de 2013. Es preveu la concessió de 600 ajuts l'any 2013.

3. Programes de suport a l’emprenedoria

Entre els programes de creació d’empreses per a col·lectius esmentats amb anterioritat n’hi ha un d’específic per a joves.

47

El Pla de Xoc

El Plenari del Consell Municipal, en la sessió extraordinària del 18 de gener de 2013, va aprovar la posada en marxa del Pla de Xoc contra l’atur juvenil amb mesures concretes d’actuació en els àmbits formatius, ocupacionals, de contractació i suport al jovent, amb l’objectiu de millorar les oportunitats i la situació laboral d'aquest col·lectiu (amb un atur juvenil de prop del 50%) a Barcelona, que actualment té limitacions greus i molt importants per al desenvolupament professional i personal i per emancipar-se. Aquest Pla de Xoc inclourà:

1. Mesures d’estímul al foment de l’ocupació i l’emprenedoria

1.1. Prioritzar les polítiques de promoció econòmica i creació d’ocupació adreçades especialment als i gestionades des de Barcelona Activa.

1.2. Paral·lelament, s’impulsarà un pla per promocionar la creació i consolidació d’empreses en sectors emergents d’alt valor afegit. Amb aquesta finalitat es buscaran mecanismes per facilitar la tramitació administrativa i l’accés al crèdit, així com per impulsar millores de la competitivitat dels sectors econòmics i la generació de més oportunitats d’ocupació i aprenentatge.

1.3. Atorgar ajuts econòmics, a més d’incentius fiscals, a aquelles empreses que contractin persones joves que provinguin de cursos de formació de Barcelona Activa, entre d’altres, prioritzant aquelles que donin estabilitat laboral més enllà del contracte primigeni.

1.4. Que l’orientació, formació i recerca d’ocupació per a joves en situació d’atur es faci principalment a través dels serveis públics d’orientació i ocupació de Barcelona (això inclou Barcelona Activa i els punts d’informació juvenil), en coordinació amb el Servei Català d’Ocupació (SOC).

1.5. Incloure, com a criteri de valoració als plecs de clàusules dels concursos de l’Ajuntament de Barcelona, la contractació de joves per als serveis i/o obres que s’hagin de portar a terme i/o un percentatge de joves contractats a les empreses licitadores, d’acord amb allò que estableixi la comissió de contractació responsable.

1.6. Incloure en les convocatòries ordinàries de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, tant d’àrees centrals com de districtes, com un dels criteris prioritaris de subvenció el fet que les entitats generin ocupació juvenil estable.

48

2. Mesures d’estímul i suport a la formació.

2.1. Signar acords amb les universitats i escoles de formació professional per tal que els joves puguin fer pràctiques becades a l’Ajuntament de Barcelona o en empreses vinculades a aquest com una bona pràctica de la transició escola-treball. Obrir una bossa mínima de 500 places.

2.2. Creació de les Beques-Barcelona, amb col·laboració publicoprivada, adreçades al conjunt del teixit productiu de la ciutat i amb subvencions directes de beques en empreses innovadores, start-up i PIMES amb seu a Barcelona, a les quals es puguin acollir estudiants en pràctiques, tant de nivell universitari com de formació professional. Obrir una bossa mínima de 1.000 beques, que hauran de cotitzar al règim general de la Seguretat Social.

2.3. Crear un sistema de crèdits per a la formació i l’emprenedoria que posi a disposició de cada jove de la ciutat que completi l’ESO un programa de qualificació professional inicial (PQPI) amb un màxim de 1.500 crèdits (equivalents a euros) i un màxim de 1.500 crèdits més quan acabi el batxillerat o la formació professional inicial, crèdits que es podran utilitzar en projectes de formació en centres públics (grau, màster, cicles formatius de grau superior, idiomes, etc.) o emprenedoria (projectes d’empresa, adequació de locals, compra d’equips informàtics, etc.), establint criteris d’universalitat i progressivitat.

2.4. Incrementar el nombre d’aules i millorar l'oferta formativa dels PQPI d’acord amb el Pla 16:19 de recuperació acadèmica, prioritzant que els perfils professionals que s’hi ofereixin estiguin vinculats a sectors estratègics com la rehabilitació, les noves tecnologies o l’economia verda i prioritaris per a la ciutat.

2.5. Enfortir el seguiment i la tutorització personalitzada del procés escola-treball dels joves i les joves, especialment d’aquells que no superin l’ESO.

2.6. Dissenyar un dispositiu d’orientació, formació i inserció professional a mida per a les persones afectades per la reconversió de sectors en dificultat com la construcció o determinades activitats empresarials que els permeti mantenir-se actius en el mercat de treball aprofitant les oportunitats que generen sectors emergents i prioritaris.

2.7. Atorgar, amb criteris d’universalitat i progressivitat, un paquet específic de beques per a matrícula en estudis de formació professional i incrementar el nombre de places en centres formatius de Barcelona que ofereixen FP dual.

2.8. Que en la Mesura de Govern que ha de presentar el Govern Municipal arran de la proposició aprovada en el Plenari el mes d’abril de 2012, a proposta del Grup Municipal Socialista, sobre l’aposta per les activitats d'R+D+I, es tingui en compte el foment de la contractació de persones joves.

49

3. Mesures de seguiment de compliment del Pla

3.1. Constituir una Taula Permanent d’Avaluació i Seguiment d’aquest Pla de Xoc, en el marc de la Taula Empresa Treball (Mesura 11 de Barcelona Creixement), amb la presència del Consell de la Joventut de Barcelona, l’AMB i els partits polítics amb representació a l’Ajuntament.

3.2. Encarregar amb caràcter d’urgència al Consell Econòmic i Social de Barcelona, on es troben patronal, sindicats, partits polítics i universitats, convidant el Consell de la Joventut de Barcelona com a entitat observadora, que en el termini de sis mesos faci una anàlisi i propostes concretes que puguin ampliar les que aquí s’expressen i les presenti a la Taula Permanent d’Avaluació i Seguiment, incloent-hi l’impuls de propostes que ajudin a definir una estructura de mercat de treball que millori la relació entre els estudis de formació professional i els universitaris.

3.3. Que l’Ajuntament de Barcelona impulsi una taula interadministrativa amb la resta d’administracions competents que aprofundeixi en programes per a l’ocupació juvenil.

3.4. El Pla de Xoc i totes les mesures incloses es posaran en marxa en un termini màxim de tres mesos. Totes aquestes mesures, atès el seu caràcter d’excepcionalitat, s’avaluaran i es revisaran cada any en el si de la Taula Permanent d’Avaluació i Seguiment d’aquest Pla de Xoc. Serà en aquesta Taula on es decidirà quines d’aquestes polítiques cal mantenir, suspendre o canviar.

50

Respostes a l’atur juvenilA) El document Tendencias mundiales del empleo juvenil 201220 de l'Organització Internacional del treball adverteix del risc de tenir una generació perduda atès que milions de joves estan en situació d’atur i d'altres subocupats. Adverteix que l’acció s’ha de portar a terme des d'un punt de vista multidimensional amb "mesures per impulsar un creixement favorable a l’ocupació i la creació de treball digne mitjançant polítiques macroeconòmiques, d’ocupabilitat, polítiques del mercat de treball, d’iniciativa empresarial juvenil i drets dels joves, amb la finalitat d’afrontar les conseqüències socials de la crisi assegurant al mateix temps la sostenibilitat financera i fiscal".

L'OIT creu necessari fomentar els següents paquets d’intervencions:

a) Polítiques macroeconòmiques i de creixement que impulsin la creació d'ocupació. Cal que l'ocupació juvenil esdevingui una prioritat en les agendes polítiques nacionals i, consegüentment, ha d’anar acompanyada de finançament, recursos i programes suficients.

b) Polítiques i programes actius del mercat laboral: l'OIT advoca per desenvolupar els serveis públics d'ocupació, els subsidis salarials i de capacitació o les reduccions d'impostos que poden motivar els empresaris a contractar joves.

c) Incrementar l’ocupabilitat dels joves a través de mesures com reforçar els vincles entre educació, formació i el món del treball (contrarestar el desajust d'habilitats tècniques entre els joves, com ara els programes de formació vocacional, les recapacitacions de joves aturats i desmotivats, plans de formació al lloc de treball, creació o millora dels sistemes d'aprenentatge, programes de capacitació sobre coneixements pràctics i habilitats per a la vida diària per a joves desfavorits).

d) Estimular la capacitat empresarial dels joves: promoció de la iniciativa empresarial amb o sense ànim de lucre, com el desenvolupament de les empreses privades, l’ocupació per compte propi i les empreses d’economia social i solidària.

e) Millors estratègies per millorar la protecció social per als joves i adaptar les reformes del mercat laboral a necessitats específiques. Es tracta no només de crear ocupació sinó també de millorar la qualitat del treball.

20 OIT, Tendencias mundiales del empleo juvenil 2012, Ginebra, 2012.51

B) La situació de l’atur a Europa és preocupant. El passat mes de març, 5,7 milions de joves menors de 25 anys estaven aturats a la UE-27, 3,6 milions dels quals a la zona euro, segons el memoràndum 13/464 EU measures to tackle youth unemployment, presentat el passat 28 de maig, que assenyala que més del 30 % d’aquests aturats fa més de 12 mesos que es troben a l'atur.

La Comissió Europea va proposar, el desembre de 2012, un paquet d’iniciatives d'ocupació per ajudar els Estats membres abordar específicament l'atur i l'exclusió social dels joves. Aquest paquet mirava de donar resposta a tres qüestions: l’abandonament de l’educació i la feina per part dels joves, que passen a formar part de la població inactiva i incrementen la taxa d’atur i els períodes d’estada en aquesta situació, la difícil transició món educatiu-món laboral i el fet que hi hagi prop de dos milions de vacants a Europa

La primera, establir un Marc de qualitat per als períodes de pràctiques per permetre als joves adquirir una experiència laboral de qualitat. Aquesta iniciativa d’ocupació juvenil va voler posar en marxa una consulta amb els interlocutors socials europeus per establir un marc qualitat per als períodes de pràctiques amb l’objectiu de permetre als joves adquirir experiència de treball de bona qualitat en condicions de seguretat i garantir que no es fes servir aquesta fórmula per substituir llocs de treball. Cal fer constar que els interlocutors econòmics i socials van decidir no obrir negociacions sobre aquest tema i la Comissió Europea es veu obligada a fer la seva pròpia proposta a la finals de 2013.21

La segona, l'Aliança Europea per a l’aprenentatge: per facilitar la transició del món educatiu al laboral i per millorar la qualitat i l’oferta d’aquests programes a tota la UE. Aquesta aliança reunirà les parts interessades de les autoritats, els agents econòmics i socials, els interlocutors socials, els investigadors de formació professional i laboral i representants dels joves. La comissió coordinarà les accions existents i promourà les experiències que tinguin èxit per fer-les créixer. Es preveu que es posi en marxa el mes de juliol de 2013.

La Garantia juvenil, que va ser aprovada de manera definitiva pel Consell de Ministres de la UE del 22 d’abril de 2013. La Garantia Juvenil és un projecte basat en l'experiència d'Àustria i Finlàndia que té per objecte garantir que tots els joves menors de 25 anys rebin una oferta de treball de qualitat, educació contínua, formació com a aprenent o un període de pràctiques en els quatre mesos posteriors a acabar l'educació formal o quedar-se sense feina. Segons la UE, la Garantia juvenil és una de les reformes més importants i urgents per abordar la desocupació juvenil i millorar les transicions laborals de l'escola.

21 MEMO 13/464 EU. Measures to tackle youth unemployment.52

El juliol de 2012, l'OIT va estimar que el cost de l’establiment d’aquest sistema a la zona euro seria del 0,45% del seu PIB, és a dir, 21 mil milions d’euros. D’altra banda, EUROFOUND22 va estimar que els costos de tenir els joves desocupats l’any 2011 (costos de les prestacions i subsidis entre altres, arribaven a l’1,21% del PIB, és a dir, una pèrdua anual de 153 mil milions d’euros per a la UE, als quals cal afegir altres conseqüències de l’atur en els apartats descrits. El cost, això no obstant, era inferior als països on els serveis públics d’ocupació tenien un millor funcionament i als països amb les taxes de ni-ni i d’atur més baixes.

Segons el Memoràndum 13/464, la Unió Europea pot ajudar als estats membres a finançar, mitjançant el Fons Social Europeu (FSE), aquestes iniciatives dirigides a lluitar contra l’atur juvenil. Així, la proposta de regulació de l'FSE per al proper període de programació 2014-2020 considera els joves ni-ni com a grup objectiu de l'FSE amb la finalitat d’integrar-los laboralment. El Consell Europeu va proposar, el passat febrer, destinar 6.000 milions d’euros a la iniciativa d’ocupació per als joves, especialment per a la garantía juvenil, en particular donar suport als joves que ni estudien ni treballen a les regions de la Unió Europea que el 2012 tenien una taxa d’atur juvenil superior al 25% amb l’objectiu d’integrar aquests joves en el mercat laboral.

Altres programes de la UE

El Programa d’aprenentatge permanent actual ofereix suport a la mobilitat per aprendre, bé sigui través d’Erasmus (educació superior), Leonardo da Vinci (formació professional), Comenius (escoles) i Grundtvig (educació d’adults). Erasmus i Leonardo da Vinci suposen en conjunt més de 130.000 pràctiques laborals a l’estranger per any.

Amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat dels nostres joves, en el marc del nou programa Erasmus 2014-2020 està previst que quatre milions de persones rebin beques per estudiar, formar-se o fer activitats de voluntariat a l’estranger i que més de 2,5 milions de persones es beneficiïn dels programes comunitaris de mobilitat existents. El programa Erasmus estarà dotat d’un pressupost de 14,5 mil milions d’euros, un 40% més que els programes equivalents actuals.

Així mateix, per iniciativa de la Comissió, al principi de 2013 prop de 16 mil milions de d’euros de fons estructurals de la UE (incloent-hi l'FSE) van ser reassignats per ajudar a crear oportunitats d’ocupació per a 780 000 joves i facilitar mesures que fomentin el creixement de 55.000 pimes de Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Portugal, Eslovàquia i Espanya. Amb relació al nostre país, l’any passat 286 milions d’euros de l'FSE van ser reassignats a accions dirigides a joves, amb 135 milions d’euros destinats als serveis públics d’ocupació per ajudar joves a trobar feina.

22 Eurofound, NEETs – Young people not in employment, education or training: Characteristics, costs and policy responses in Europe, Publications Office of the European Union, Luxembourg, 2012.

53

c) Pel que fa a Espanya, el passat mes de març el president del Govern va presentar l'Estrategia de Emprendimiento y Empleo Joven 2013/2016, que inclou 100 mesures destinades a la contractació juvenil i a l’emprenedoria. Algunes mesures ja es van aprovar mitjançant el Reial Decret-LleI 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedoria i d’estímul al creixement i a la creació d’ocupació.

De les 100 mesures que incorpora el document, n'hi ha unes 15 que es consideren de xoc i que s’espera que tinguin efecte a curt termini perquè incorporen estímuls a la contractació, l’emprenedoria i la millora de la intermediació.

1. Educació, formació i millora de l’ocupabilitat

S'instarà els serveis públics d'ocupació a oferir programes específics de formació i inserció per a joves menors de 30 anys dirigits a l'obtenció de certificats de professionalitat o mòduls de certificats de professionalitat o que incloguin compromís de contractació. També s'incorporaran estímuls perquè les persones aturades que van abandonar prematurament els estudis puguin obtenir el títol d’ESO.

2. Foment de l'emprenedoria i l'autoocupació

S’estableix una tarifa plana per a joves autònoms. Així, les persones que causin nova alta al RETA podran gaudir d’una reducció del 80% en la quota mínima per contingències comunes del règim (quota aproximada de 50 euros mensuals) durant els primers sis mesos. En els mesos posteriors també se'ls aplicarà una reducció i una bonificació en els cotitzacions.

Es pretén facilitar el crèdit i el finançament de l’emprenedoria mitjançant mesures com la compatibilització, durant nou mesos, de la prestació per desocupació amb l'inici d'una activitat per compte propi, l’ampliació de les condicions per aplicar la capitalització fins al 100% de la prestació per fer una aportació al capital social de societats mercantils o la consecució de fons de capital llavor, microcrèdits, business angels i la figura del préstec participatiu per facilitar la posada en marxa d'empreses.

Es millora la xarxa de protecció als autònoms ja que es permet la represa del cobrament de la prestació per desocupació després de fer una activitat per compte propi si abans del cinquè any es produeix baixa en el règim d'autònoms.

Es facilita l’accés al coneixement amb la creació d'oficines de referència als serveis públics d'ocupació, especialitzades en l'assessorament i acompanyament del nou emprenedor, i la creació del contracte "generacions”, que incentiva la contractació d’aturats de llarga durada majors de 45 anys i que oferirà la seva experiència per procurar l’èxit empresarial als nous projectes d'emprenedoria jove.

3. S’incentiva l'economia social i de l'emprenedoria col·lectiva fomentant la incorporació de menors de 30 anys a les cooperatives i a les societats laborals en qualitat de socis treballadors, i d'aturats joves en risc d'exclusió social a les empreses d'inserció a través d'una bonificació en la quota empresarial a la Seguretat Social de 800 euros anuals durant un total de tres anys.

4. Es crearà un PORTAL ÚNIC D'OCUPACIÓ per millorar la intermediació que consistirà en un espai virtual que faciliti la recerca de feina en tot el territori i que contingui tota la informació d'utilitat per orientar els joves.

5. Estímuls a la contractació

"Vinculació formativa". Incentiu a la contractació a temps parcial per a menors de 30 anys sense experiència laboral prèvia que procedeixin de sectors on no hi hagi demanda d'ocupació, o que es trobin desocupats des de fa més de dotze mesos sempre que compatibilitzin l'ocupació amb formació acreditable o procedent d'una convocatòria dels serveis públics d'ocupació, així com qualsevol classe de formació en idiomes o tecnologies de la informació i la comunicació. La reducció de la quota de l'empresa a la Seguretat Social per contingències comunes és del 75% per a empreses de més de 250 treballadors i del 100% per a la resta.

"Micropime i autònom". Eliminació de la cotització a la Seguretat Social per la contractació indefinida de joves desocupats menors de 30 anys a través de microempreses i autònoms. Se'n podran beneficiar els autònoms i les empreses de fins a nou treballadors que hagin mantingut l'ocupació i el treballador no podrà haver tingut un vincle laboral anterior amb l'empresa.

Contracte "primera ocupació" jove. Es tracta d'una modalitat de l'actual contracte eventual en què el treballador objecte del contracte no té experiència laboral prèvia. S'incentiva la transformació del contracte en indefinit amb 500 euros l'any durant un màxim de tres anys o 700 euros si es tracta de dones.

Contracte en "pràctiques" per incentivar que els joves que han acabat el seu període formatiu puguin tenir una primera experiència laboral vinculada a la seva titulació. Quan se subscrigui amb joves menors de 30 anys no operarà el límit de cinc anys des de la finalització dels estudis i s'establirà una reducció de la quota de l'empresa a la Seguretat Social per contingències comunes de fins al 50%.

Conclusions i propostesDes de l’inici de la crisi, l’atur juvenil ha experimentat un increment constant fins a arribar a taxes desconegudes fins ara i assolir el seu màxim històric. A aquest fet s'ha d'afegir que, en el període 2008-2011, s’ha produït una reducció de la mitjana del salari brut anual del 8,2% a Catalunya i del 7,7% a Espanya entre el menors de 25 anys (ara se situa en 12.278,77 euros a Catalunya i 11.954,86 euros a Espanya), mentre que en el mateix període l’índex de preus al consum ha augmentat a un 5,5% Catalunya i un 4,8% a Espanya. Tot plegat fa que les seves dificultats per emancipar-se augmentin.

Cal tenir present que els col·lectius de població jove i de gent gran assoleixen nivells de renda anuals situats globalment per sota de la mitjana de cada territori. És imprescindible donar una resposta ràpida i efectiva a les situacions d'urgència social que es puguin presentar, així com aplicar mesures per tal que les situacions d'exclusió no esdevinguin cròniques.

Aquest fet s’emmarca en un context on les dificultats per emancipar-se van més enllà de la vida laboral i professional i acaben afectant irremeiablement l’emancipació entesa com la capacitat de viure autònomament i desenvolupar el propi projecte de vida.

Diversos organismes internacionals alerten que aquesta situació és un malbaratament dels recursos emprats en l’educació i formació de tota una generació i, al mateix temps, un desaprofitament dels coneixements i les capacitats innovadores que afecten molt negativament la productivitat i competitivitat de l’economia, alhora que esdevé una amenaça per al model social europeu. També cal assenyalar l’increment de les dificultats en els processos de transició escola-treball i que, malauradament, un nombre creixent de persones joves només poden accedir principalment a contractes temporals i treballs amb remuneracions que dificulten la seva emancipació.

Les conseqüències de l’actual crisi afecten de manera negativa les perspectives futures d’una generació, la qual tindrà menys experiència laboral, cosa que pot influir negativament en el seu desenvolupament professional i personal.

Aquesta situació pot conduir al deteriorament de les habilitats i a disminuir l’ocupabilitat de les persones que no aconsegueixen incorporar-se amb normalitat al món laboral.

Amb tot plegat, aquesta situació por portar a un estat que acabi afectant la salut física i psíquica de les persones, que les faci més vulnerables a situacions d’exclusió social i que les allunyi dels projectes de desenvolupament i progrés de les comunitats a les quals pertanyen.

56

L'European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions (Eurofound) adverteix dels elevats costos de l’atur juvenil per als sistemes de seguretat social (involuntàriament no cotitzen, però poden ser perceptors de determinades prestacions) i dels derivats de l’exclusió social, que estima en més de 153.000 milions d’euros per a la UE l’any 2.011.

Per pal·liar aquesta situació, la Unió Europea va demanar el compromís dels governs, autoritats i serveis públics d’ocupació d’oferir als joves sense feina una oferta de treball o de formació emmarcada en l’anomenada “Garantia Juvenil” o “Garantia Laboral”, programes que encara no s’han posat en marxa.

Malgrat el coneixement de l’abast d’un problema que, amb diferents intensitats, afecta tots els països de la UE i de les recomanacions per fer-li front d’una manera decidida, els recursos posats a disposició dels organismes amb competències han quedat per sota de les expectatives i necessitats.

El Consell Econòmic i Social de Barcelona ha constatat la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona d’afavorir la inserció laboral dels joves i de posar en marxa un marc de diàleg i de participació amb els agents econòmics i d’altres entitats com el Consell de la Joventut de Barcelona.

Tot i valorar positivament l’inici del procés, proposem enfortir l’espai de concertació dotant-lo de competències per establir línies d'acció, seguiment i avaluació dels programes.

Ens trobem davant d’una situació molt complexa pel seu abast i per la multiplicitat i diversitat dels problemes als quals cal fer front de manera urgent. Les actuacions dissenyades han de partir d’aquesta realitat per poder adaptar-les a les diferents necessitats i alhora aconseguir la participació activa de totes les institucions implicades.

El Consell Econòmic i Social de Barcelona proposa sistematitzar les diferents actuacions segons els eixos següents:

a) Foment de l’ocupació de qualitat

b) Formació i millora dels mecanismes d’accés al mercat laboral

c) Foment de l’emprenedoria, l’autoocupació i l’economia social

57

a) Foment de l’ocupació de qualitat

Cal incentivar un tipus de contractació que ofereixi estabilitat i seguretat als treballadors/ores i als ocupadors/ores per fer front al desànim, la incertesa i la manca de satisfacció amb la feina. Segons nombrosos informes i estudis citats en altres publicacions del CESB, el grau de satisfacció de les persones amb la seva feina repercuteix directament en la millora de la productivitat, i, en sentit contrari, s’ha de relacionar amb la desmotivació.

La flexibilitat en el temps del treball és, entre d’altres aspectes, un factor necessari per aconseguir més eficiència del procés productiu de les empreses. Aquesta flexibilitat, negociada, ha de tenir una doble direcció, d'una banda ha de donar resposta a les necessitats i expectatives dels joves per tal de conciliar la vida personal i laboral, i de l'altra ha de respondre a la necessitat de les empreses de fer créixer la seva productivitat i competitivitat.

Les estadístiques ens demostren que l’actual sistema de contractació, dissenyat específicament per a persones joves (contracte per a la formació i l’aprenentatge i contracte en pràctiques), pràcticament no s’utilitza, per la qual cosa s’han d’adoptar les mesures i reformes necessàries es per fomentar-ne l'ús.

És evident que les persones satisfetes són les més motivades per fer front a les dificultats que es poden presentar en un moment determinat i, al mateix temps, les més disposades a la innovació i la millora permanent. En aquest àmbit cal la implicació dels agents econòmics i socials per aconseguir un marc de relacions laborals consensuat per poder desenvolupar-lo.

En aquest apartat, el Consell Econòmic i Social valora positivament els ajuts econòmics de l’Ajuntament de Barcelona per a la contractació de joves, sempre que es garanteixin uns requisits mínims per accedir-hi així com un procés de seguiment i avaluació de l’experiència.

També assenyalem que caldria fomentar una reserva, per part de les administracions públiques, en la compra de béns i serveis a empreses que prioritzen la inserció laboral dels joves.

b) Formació i millora dels mecanismes d’accés al mercat laboral

És evident que la societat industrial es troba al bell mig d’una profunda, sistèmica i accelerada transformació i que sectors que fins ara havien estat motors d’activitat i creixement econòmic estan perdent pes en el conjunt de l’economia.

Fa temps que el Consell Econòmic i Social de Barcelona adverteix que s’ha de fer front a aquestes transformacions que estan canviant nombrosos aspectes del món econòmic i productiu.

58

El dilema bàsic que cal plantejar-se a l’hora d’apostar pel model econòmic del futur és si s’opta per un model intensiu en mà d’obra de mitjana i baixa qualificació o bé per un model intensiu en coneixement de mitjana i alta qualificació. Barcelona ha fet passos importants cap a la segona opció que cal consolidar i ampliar. Això no obstant, hem d’advertir que la persistent crisi en què ens trobem immersos pot posar en perill alguns dels avenços aconseguits.

Com dèiem, un model econòmic i productiu basat en activitats intensives requereix una mà d’obra de mitjà i alt nivell de qualificació. És cert que bona part de la població jove de Barcelona ha adquirit bons nivells de formació, però convé tenir molt present que també hi ha un elevat percentatge de persones que van abandonar el sistema formatiu durant els anys de creixement econòmic, alhora que un elevat nombre de persones joves acaben el seu període formatiu (secundària general) sense formació professionalitzadora.

Considerem que fer front a les necessitats professionalitzadores d’aquests dos darrers col·lectius és una prioritat a la qual cal destinar recursos suficients perquè cap jove es quedi sense una oportunitat de millorar la seva ocupabilitat i gaudir d’una feina digna.

Atenent al nivell formatiu de les persones joves de la nostra ciutat, proposem tres eixos per al disseny i la implementació dels programes formatius i professionalitzadors:

Persones amb formació universitària i de grau superior que necessiten reciclar-se, orientació i /o formació per completar el seu currículum professional.

Persones que havent assolit l’educació secundària general sense formació professionalitzadora necessiten orientació professional i formació específica per desenvolupar una professió.

Persones que no han assolit l'ESO o que l’havien abandonat.

Hi ha moltes entitats, plataformes d’organitzacions i àrees de l’Ajuntament de Barcelona que han incorporat aquests objectius a les seves activitats, però les dades ens indiquen que cal intensificar els esforços en tots els programes relacionats amb l'ocupació, la formació, la inserció i la millora de la qualitat del mercat de treball. Cal enfortir la Taula Permanent d’Avaluació i Seguiment del Pla de Xoc contra l’Atur Juvenil com a espai de concertació i, per tal de poder dur a terme els objectius previstos, posar en comú les diferents experiències i avaluar-ne els resultats.

El CESB considera que a més dels recursos destinats als programes de formació i orientació caldria disposar d’una partida d’ajuts –beques– per fer front a despeses quan la situació familiar així ho requereixi.

59

Una joventut ben formada i motivada és un dels millors actius que la ciutat pot oferir per atreure i crear noves activitats econòmiques. Cal recuperar els valors de la cultura del treball com a eina per aconseguir desenvolupar un projecte de vida estable i que satisfaci les aspiracions individuals i col·lectives de progrés econòmic i benestar social.

El Consell Econòmic i Social de Barcelona, tot i valorar positivament els avenços en la coordinació entre les polítiques d’ocupació i d’ensenyament/formació, creu convenient aprofundir en la via de l'aproximació i el coneixement entre el teixit productiu i el món de l’educació per posar en sintonia les ofertes i demandes.

La formació és clau per a la competitivitat de les empreses. Respon tant a les necessitats d'adaptació de les empreses com a la millora de l'ocupabilitat de les persones. Les empreses han de gestionar el seu coneixement i millorar de manera contínua per mantenir i incrementar la competitivitat. Per la seva banda, l'ocupabilitat de les persones implica, entre d’altres aspectes, la capacitat per adaptar-se també als requeriments canviants. En aquest context es fa més necessari potenciar i fomentar la capacitat de l'ésser humà d'aprendre al llarg de tota la vida.

c) Foment de l’emprenedoria, l’autoocupació i l’economia social

La recuperació de l’ocupació vindrà amb la recuperació de l’activitat econòmica. En aquest apartat convé assenyalar el paper dels poders públics en l’elaboració i l'impuls de polítiques que afavoreixin la creació, atracció i posada en marxa de noves activitats i la consolidació de les existents.

Cada cop més, la qualitat de vida que ofereix una ciutat, els seus equipaments culturals i de lleure, el transport o el medi ambient, el nivell formatiu de les persones són factors que les empreses valoren per prendre la decisió d’establir-se. Segons estudis de reconeguts experts, com Richard Florida, les veritables unitats econòmiques i de producció no són els territoris dels estats sinó les àrees metropolitanes i les anomenades megaregions. Tant si parlem d’àrea metropolitana com si ho fem de megaregió cal tenir present que l’autèntic node d’aquestes unitats és la “ciutat central” i Barcelona ofereix allò que les empreses demanen.

Ara bé, juntament amb les potencialitats que Barcelona ofereix també hi ha febleses que cal corregir per evitar que els esforços realitzats quedin en un no-res. No aprofundirem en aquestes matèries ja que el CESB ja va expressar el seu parer en el dictamen sobre les àrees metropolitanes i que l’objectiu d’aquest informe és un altre: com aconseguir crear ocupació per als joves i facilitar-ne la inserció.

60

Independentment de l’edat, les persones troben ocupació per compte d'altre o bé a través de l’autoocupació. Si bé la segona opció pot significar una sortida per tenir un lloc de treball i l'oportunitat de crear riquesa, cal matisar que no queda exclosa de situacions de risc com ara treballadors autònoms, especialment els que són dependents.

Respecte al treball per compte d'altre, i tenint en compte que és la via principal per ocupar-se, és imprescindible que els poders públics prenguin mesures per fomentar-ne la creació i la millora de les condicions existents. També cal garantir un vincle entre les empreses i els sistemes de formació –FP i universitats– per tal que oferta i demanda estiguin més interrelacionades. Cal vetllar també pel bon ús que es fa de les pràctiques professionals i cal potenciar la figura del tutor i dels continguts de les pràctiques. En el cas de les pràctiques no laborals, caldria avançar en les cobertures bàsiques de les situacions d’alta a la Seguretat Social.

L’altra font per disposar d’un lloc de treball és l’autoocupació , ja sigui individual o bé integrada en un projecte col·lectiu. Cal generar una nova cultura que posi en valor les potencialitats de l’emprenedoria com la creativitat, l’autonomia en la presa de decisions, la superació de les dificultats i trencar el vell axioma que un fracàs empresarial és un fracàs personal. No només es tracta de generar una nova cultura, també cal agilitzar i simplificar el procés administratiu de creació d’empreses en el marc de la seguretat jurídica i d’acord amb la normativa.

D’altra banda, cal que les diverses institucions que tenen punts d’informació i assessorament treballin de manera col·laborativa i d'acord amb uns criteris comuns per facilitar els projectes de creació d’empreses. Cal que els punts d’assessorament analitzin –en alguns casos haurien d’acompanyar en l’elaboració– els plans de viabilitat per determinar i prioritzar la classe d’ajuda que necessita cada projecte: assistència tècnica, finançament econòmic, espai per ubicar-se, perquè en funció de les necessitats detectades puguin oferir un pla d’actuació individualitzat.

Tal com hem posat en relleu en el darrer informe sobre l’economia social, aquesta presenta un índex elevat de qualitat en l’ocupació i menys destrucció de llocs de treball. Aquests avantatges haurien de ser potenciats i donats a conèixer entre les persones que decideixen posar en marxa el seu propi projecte d’autoocupació. Cal defugir les idees preconcebudes que releguen l’economia social a àmbits reduïts, assistencials o alternatius.

61

L’economia social és present en tots els sectors de l’economia i inclou des de la dimensió local a la multinacional, des dels serveis a les persones a la innovació i la recerca. A més, les empreses de l’economia social ofereixen uns altres avantatges competitius derivats de la innovació social i l’exercici continuat de la democràcia econòmica que practiquen.

Barcelona, 30 de juliol de 2013

Vistiplau

José Antonio Fernández Manrique Vicenç Tarrats i MasóSecretari general President en funcions

62

Annexos

Taula 1. Taxa d'atur dels menors de 25 anys als països de la Unió Europea.

Taula 2. Joves de 15 a 24 anys que ni estudien ni segueixen cap itinerari formatiu (% taxa ni-ni)

Taula 3. Incidència de jovent desanimat (15-24 anys)

Taula 4. Taules d'atur registrat a Barcelona. Mitjanes anuals. 1998-2004

Taula 5. Taules d'atur registrat a Barcelona. Mitjanes anuals. 2005-2012

Taula 6. Evolució de la població activa total. En milers. 2001-2012

Taula 7. Evolució de la població ocupada total. En milers. 2001-2012

Taula 8. Evolució de la població aturada total. En milers. 2001-2012

63

Taxa d'atur dels menors de 25 anys als països de la Unió Europea

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Grècia 26,8 26,9 26 25,2 22,9 22,1 25,8 32,9 44,4 55,3

Espanya 22,6 22 19,7 17,9 18,2 24,6 37,8 41,6 46,4 53,2

Croàcia 35,8 33,2 32,3 28,9 24 21,9 25,1 32,6 36,1 43

Portugal 17,8 18,9 19,8 20,1 20,4 20,2 24,8 27,7 30,1 37,7

Itàlia 23,6 23,5 24 21,6 20,3 21,3 25,4 27,8 29,1 35,3

Eslovàquia 33,8 33,4 30,4 27 20,6 19,3 27,6 33,9 33,5 34

Irlanda 8,7 8,7 8,6 8,7 9,1 13,3 24 27,6 29,1 30,4

Letònia 19,9 20 15 13,5 11,9 14,5 36,2 37,2 31 28,4

Bulgària 26,6 24,3 21 18,3 14,1 11,9 15,1 21,8 25 28,1

Hongria 13,2 15,5 19,4 19,1 18,1 19,9 26,5 26,6 26,1 28,1

Xipre 8,8 10,2 13,9 10 10,2 9 13,8 16,6 22,4 27,8

Polònia 41,9 39,6 36,9 29,8 21,6 17,2 20,6 23,7 25,8 26,5

Lituània 24,7 22,1 14,9 8,6 6,8 12,2 29 35,3 32,2 26,4

França 19,1 20,8 21,3 22,4 19,8 19,3 24 23,6 22,8 24,3

Suècia 17,4 20,4 22,6 21,5 19,2 20,2 25 24,8 22,8 23,7

Zona euro (17 països)

17,3 18,2 18,3 17 15,5 16 20,3 20,9 20,8 23,1

Unió Europea -27

18,5 19 18,8 17,5 15,7 15,8 20,1 21,1 21,4 22,8

Romania 19,5 21 19,7 21 20,1 18,6 20,8 22,1 23,7 22,7

Regne Unit

12,2 12,1 12,8 14 14,3 15 19,1 19,6 21,1 21

Estònia 20,8 21,6 16,1 11,9 10,1 12,1 27,5 32,9 22,3 20,9

Eslovènia 17,3 16,1 15,9 13,9 10,1 10,4 13,6 14,7 15,7 20,6

Bèlgica 21,8 21,2 21,5 20,5 18,8 18 21,9 22,4 18,7 19,8

República Txeca

17,6 20,4 19,3 17,5 10,7 9,9 16,6 18,3 18,1 19,5

Finlàndia 21,8 20,7 20,1 18,7 16,5 16,5 21,5 21,4 20,1 19

Luxemburg

11,2 16,4 14,6 15,5 15,6 17,3 16,5 15,8 16,4 18,1

Malta 17,4 16,6 16,8 15,9 13,9 12,2 14,4 13,1 13,8 14,2

Dinamarca 9,2 8,2 8,6 7,7 7,5 8 11,8 14 14,2 14,1

Països Baixos

7,3 9 9,4 7,5 7 6,3 7,7 8,7 7,6 9,5

Àustria 8,1 9,7 10,3 9,1 8,7 8 10 8,8 8,3 8,7

Noruega 11,2 11,2 11,4 8,8 7,2 7,3 9,2 9,2 8,7 8,6

Alemanya 11,6 13,8 15,6 13,8 11,9 10,6 11,2 9,9 8,6 8,1Font: Eurostat. Darrera actualització 11-04-2013.

64

Joves de 15 a 24 anys que ni estudien ni segueixen cap itinerari formatiu (% taxa ni-ni)

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Turquia : : 38,6 39,2 37,0 34,9 32,3 29,6 28,7Macedònia (antiga Iugoslàvia)

: : : 41,3 33,1 30,7 27,7 25,5 25,2 24,8

Bulgària 29,0 26,4 25,1 22,2 19,1 17,4 19,5 21,8 21,8 21,5Itàlia 16,6 16,6 17,0 16,8 16,2 16,6 17,7 19,1 19,8 21,1Estònia 18,3 16,8 16,1 12,2 11,5 11,7 12,6 14,9 17,4 20,3Espanya 12,5 12,5 13,0 12,0 12,2 14,4 18,3 18,0 18,5 18,8Irlanda 11,7 11,9 10,9 10,1 10,7 14,8 18,4 19,2 18,8 18,7Romania 20,3 19,8 16,8 14,8 13,3 11,6 13,9 16,4 17,4 16,8Croàcia 18,0 17,1 16,7 14,2 11,3 10,1 11,9 14,9 15,7 16,7Xipre 8,9 9,4 19,5 10,7 9,0 9,7 9,9 11,7 14,6 16,0Letònia 11,5 10,9 10,0 11,1 11,8 11,4 17,4 17,8 16,0 14,9Hongria 12,6 12,7 12,9 12,4 11,3 11,5 13,4 12,4 13,3 14,7Portugal 11,2 11,1 11,2 10,6 11,2 10,3 11,2 11,5 12,7 14,1Regne Unit 9,0 8,4 8,4 8,5 11,9 12,1 13,3 13,7 14,3 14,0Eslovàquia 18,2 17,9 15,8 14,4 12,5 11,1 12,5 14,1 13,8 13,8Unió Europea (UE-27) 13,0 12,8 12,6 11,7 10,9 10,9 12,4 12,8 12,9 13,2Zona euro (UE-17) 11,9 11,9 12,1 11,3 10,8 11,0 12,5 12,7 12,6 13,2Estònia 10,2 12,1 10,2 8,8 8,9 8,8 14,9 14,5 11,8 12,5Bèlgica 17,8 15,4 13,0 11,2 11,2 10,1 11,1 10,9 11,8 12,3França 10,0 10,6 10,9 11,0 10,3 10,2 12,4 12,4 12,0 12,2Polònia 16,7 15,0 13,9 12,6 10,6 9,0 10,1 10,8 11,6 11,8Lituània 10,3 10,9 8,6 8,2 7,0 8,9 12,4 13,5 11,5 11,1Malta 19,4 13,1 11,9 10,3 11,7 9,5 9,8 9,5 10,6 11,1Eslovènia 8,0 7,5 8,9 8,5 6,7 6,5 7,5 7,1 7,1 9,3República Txeca 13,7 13,7 13,3 9,2 6,9 6,7 8,5 8,8 8,3 8,9Finlàndia 9,6 9,1 7,8 7,7 7,0 7,8 9,9 9,0 8,4 8,6Suècia 6,8 7,6 10,5 9,3 7,5 7,8 9,6 7,7 7,5 7,8Alemanya 10,0 10,1 10,9 9,6 8,9 8,4 8,8 8,3 7,5 7,7Suïssa 7,3 6,6 7,2 7,2 6,2 6,3 8,1 6,7 6,7 6,9Dinamarca 5,2 5,1 4,3 3,6 4,3 4,3 5,4 6,0 6,3 6,6Àustria 6,1 8,6 8,3 7,5 7,0 7,1 7,8 7,1 6,9 6,5Luxemburg 5,1 6,3 5,5 6,7 5,7 6,2 5,8 5,1 4,7 5,9Islàndia 4,9 5,5 4,6 4,7 4,0 4,5 7,7 7,4 6,7 5,9Noruega 9,8 8,6 8,3 4,6 4,4 4,1 5,0 4,9 5,0 5,2Països Baixos 5,1 5,3 5,3 4,0 3,5 3,4 4,1 4,3 3,8 4,3Font: Eurostat. Darrera actualització 10-04-2013.

65

Incidència de jovent desanimat (15-24 anys)

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

País Sèries

Austràlia Percentatge de la força laboral 0,58 0,31 0,46 0,49 0,47 0,37 0,46 0,47 0,32 0,66 0,6 ..

Percentatge de la població 0,41 0,22 0,32 0,34 0,33 0,26 0,33 0,33 0,23 0,46 0,41 ..

Àustria Percentatge de la força laboral 0,04 0,05 .. 0,02 0,02 0,05 0,07 0,06 0,04 0,03 0,06 0,04

Percentatge de la població 0,02 0,03 .. 0,01 0,01 0,03 0,04 0,03 0,02 0,02 0,04 0,03

Bèlgica Percentatge de la força laboral .. 0,59 0,32 0,6 0,36 0,16 .. 0,11 0,17 0,11 0,09 ..

Percentatge de la població .. 0,2 0,11 0,21 0,13 0,06 .. 0,04 0,06 0,04 0,03 ..

República Txeca Percentatge de la força laboral .. .. .. .. .. .. .. .. .. 0,14 0,11 0

Percentatge de la població .. .. .. .. .. .. .. .. .. 0,05 0,03 0

Dinamarca Percentatge de la força laboral 0,28 0,02 .. 0,03 .. 0,06 0,03 0,02 0,03 0,09 0,1 0,13

Percentatge de la població 0,2 0,02 .. 0,02 .. 0,04 0,02 0,01 0,02 0,07 0,07 0,09

Finlàndia Percentatge de la força laboral 1,66 1,53 1,42 1,86 1,77 1,86 1,22 1,3 0,96 1,87 1,58 1,51

Percentatge de la població 0,89 0,82 0,75 0,97 0,91 0,96 0,65 0,71 0,53 0,97 0,8 0,79

França Percentatge de la força laboral .. 0,04 0,04 0,17 0,18 0,28 0,45 0,29 0,34 0,37 0,3 0,23

Percentatge de la població .. 0,01 0,02 0,07 0,07 0,11 0,17 0,11 0,13 0,15 0,12 0,09

Alemanya Percentatge de la força laboral 0,05 0,05 0,09 0,08 0,11 0,14 0,1 0,03 0,05 0,03 0,09 ..

Percentatge de la població 0,03 0,03 0,05 0,04 0,05 0,07 0,05 0,01 0,03 0,02 0,04 ..

Grècia Percentatge de la força laboral 0,39 0,4 0,31 0,46 0,41 0,28 0,09 0,16 0,23 0,17 0,11 0,24

Percentatge de la població 0,15 0,14 0,11 0,16 0,15 0,09 0,03 0,05 0,07 0,05 0,03 0,07

Hongria Percentatge de la força laboral 3,96 4,6 5,54 4,17 5,89 5,97 5,11 4,9 5,21 6,22 4,44 6,17

Percentatge de la població 1,47 1,59 1,81 1,29 1,64 1,62 1,37 1,25 1,3 1,53 1,11 1,53

Irlanda Percentatge de la força laboral .. .. .. .. .. .. .. .. 0,06 1,2 1,36 0,65

Percentatge de la població .. .. .. .. .. .. .. .. 0,03 0,57 0,58 0,26

Luxemburg Percentatge de la força laboral .. .. .. .. .. .. .. .. .. 0,17 .. ..

Percentatge de la població .. .. .. .. .. .. .. .. .. 0,06 .. ..

66

Països Baixos Percentatge de la força laboral 0,45 0,2 0,17 0,4 0,66 0,5 0,37 0,28 0,3 0,38 0,51 0,3

Percentatge de la població 0,33 0,15 0,12 0,3 0,47 0,35 0,26 0,21 0,22 0,28 0,35 0,2

Nova Zelanda Percentatge de la força laboral 0,3 0,36 0,34 0,37 0,19 0,24 0,21 0,18 0,18 0,42 0,47 ..

Percentatge de la població 0,19 0,23 0,22 0,23 0,12 0,15 0,13 0,12 0,11 0,26 0,28 ..

Polònia Percentatge de la força laboral .. .. .. .. .. .. .. .. .. 0,6 1,25 1,29

Percentatge de la població .. .. .. .. .. .. .. .. .. 0,2 0,43 0,43

Portugal Percentatge de la força laboral 0,24 0,43 0,42 0,44 .. 0,45 0,3 0,45 0,29 0,23 0,36 1,51

Percentatge de la població 0,11 0,21 0,2 0,2 .. 0,19 0,13 0,19 0,12 0,09 0,13 0,59

Eslovènia Percentatge de la força laboral .. .. .. .. .. 0,39 0,16 0,24 0,17 0,61 0,1 0,41

Percentatge de la població .. .. .. .. .. 0,16 0,07 0,1 0,07 0,25 0,04 0,15

Espanya Percentatge de la força laboral 0,39 0,4 0,51 0,21 0,29 0,62 0,36 0,28 0,23 0,77 1,24 1,2

Percentatge de la població 0,17 0,17 0,22 0,09 0,13 0,3 0,17 0,14 0,11 0,35 0,53 0,49

Suïssa Percentatge de la força laboral .. .. .. .. .. .. .. 0,04 .. .. .. ..

Percentatge de la població .. .. .. .. .. .. .. 0,03 .. .. .. ..

Regne Unit Percentatge de la força laboral 0,13 0,05 0,07 0,1 0,1 0,11 .. .. 0,04 0,06 0,06 ..

Percentatge de la població 0,08 0,03 0,05 0,06 0,06 0,07 .. .. 0,02 0,04 0,04 ..

Estats Units Percentatge de la força laboral 0,35 0,46 0,49 0,61 0,63 0,63 0,53 0,5 0,67 0,94 1,39 1,08

Percentatge de la població 0,23 0,3 0,31 0,37 0,39 0,38 0,32 0,3 0,39 0,53 0,77 0,59

Estònia Percentatge de la força laboral .. .. 3,17 0,9 2,28 1,25 0,35 1,4 0,21 0,05 0,36 2,25

Percentatge de la població .. .. 1,09 0,33 0,79 0,43 0,13 0,54 0,09 0,02 0,14 0,91

Països del G7 Percentatge de la força laboral 0,18 0,24 0,26 0,32 0,34 0,35 0,3 0,27 0,35 0,49 0,71 0,55

Percentatge de la població 0,1 0,13 0,14 0,17 0,18 0,19 0,16 0,14 0,19 0,25 0,36 0,27

Països OCDE Percentatge de la força laboral 0,19 0,22 0,24 0,28 0,32 0,33 0,29 0,25 0,3 0,42 0,6 0,48

Percentatge de la població 0,1 0,11 0,13 0,14 0,16 0,16 0,15 0,12 0,15 0,2 0,29 0,23

Font: OCDE.statExtracts

67

Taules d'atur registrat a Barcelona. Mitjanes anuals

68

Taules d'evolució de l'Enquesta de Població Activa

Evolució població activa a Barcelona. 2001-2012

Població activa

Per edats

Any En milers De 16-19 anys

De 20-24 anys

De 25-29 anys

De 16.24 De 16 a 30

2001 I 683,0 15,9 68,3 109,7 84,2 193,9

II 681,1 12,9 63,5 108,8 76,4 185,2

III 687,3 13,5 60,2 105,6 73,7 179,3

IV 662,5 13,2 56,9 93,2 70,1 163,3

2002 I 668,1 16,3 61,1 92,9 77,4 170,3

II 662,9 14,2 57,7 93,5 71,9 165,4

III 674,4 10,4 59,6 95,7 70,0 165,7

IV 683,0 9,5 56,1 102,7 65,6 168,3

2003 I 700,3 10,9 58,6 111,5 69,5 181

II 714,4 14,6 54,6 108,5 69,2 177,7

III 728,7 16,4 56,5 115,3 72,9 188,2

IV 740,7 13,9 59,7 112,9 73,6 186,5

2004 I 750,5 16 60,9 110,1 76,9 187

II 752,1 18,7 65,5 108,2 84,2 192,4

III 775,8 19,2 66,4 112,9 85,6 198,5

IV 768,3 14,5 71,2 110,4 85,7 196,1

2005 I 771,3 14,2 64,2 117,8 78,4 196,2

II 801,2 19,1 66 106,1 85,1 191,2

III 781,6 16,9 55,4 105,9 72,3 178,2

IV 828,0 18,7 64,1 105,5 82,8 188,3

2006 I 832,6 18,6 75,1 108,0 93,7 201,7

II 810,5 13,7 70,1 95,3 83,8 179,1

III 806,7 17 66,6 107,8 83,6 191,4

IV 812,6 14,7 62,1 122,0 76,8 198,8

2007 I 807,6 11,8 60,6 108,8 72,4 181,2

II 799,9 15,6 53,8 110,7 69,4 180,1

III 813,5 15,7 58 109,4 73,7 183,1

IV 811,6 10,6 47,3 108,9 57,9 166,8

2008 I 801,9 7,6 40,4 106,4 48,0 154,4

II 835,4 10,5 47,5 113,1 58,0 171,1

III 820,5 14 50,5 107,4 64,5 171,9

IV 814,8 11,3 51 106,4 62,3 168,7

2009 I 813,4 8,3 53,4 110,7 61,7 172,4

II 804,3 10,6 50,3 110,3 60,9 171,2

III 811,8 15,5 57,7 119,4 73,2 192,6

IV 810,4 10,1 59,2 113,6 69,3 182,9

2010 I 791,1 10,4 57,9 111,0 68,3 179,3

II 793,1 11,9 51,7 101,9 63,6 165,5

III 791,2 8,5 57,6 88,0 66,1 154,1

IV 795,7 9,4 52,4 90,9 61,8 152,7

69

2011 I 800,9 8,5 48,8 95,2 57,3 152,5

II 797,0 9,3 46,8 99,2 56,1 155,3

III 811,5 10,1 44,6 104,1 54,7 158,8

IV 800,4 7,4 44,3 99,8 51,7 151,5

2012 I 790,9 10 44,8 95,3 54,8 150,1

II 791,3 8,5 46,7 93,2 55,2 148,4

III 779,8 11,6 45,6 80,0 57,2 137,2

IV 784,9 10,2 44,8 79,5 55,0 134,5

Evolució població ocupada a Barcelona. 2001-2012

Població ocupada

Per edats

Any En milers 16-19 anys 20-24 anys 25-29 anys 16-24 anys 16-29 anys

2001  I 616,4 9 56,4 98,1 65,4 163,5

II 609,6 7,5 55,3 95,0 62,8 157,8

III 611,5 8,6 51,6 89,2 60,2 149,4

IV 592,8 9,1 48,1 79,5 57,2 136,7

2002 I 588,3 10,8 47,9 82,3 58,7 141

II 589,8 8,3 44,4 82,1 52,7 134,8

III 595,4 6,1 47,3 84,1 53,4 137,5

IV 599,4 4,9 45,9 85,3 50,8 136,1

2003 I 611,8 6,1 45,8 93,7 51,9 145,6

II 629,4 8,1 42,5 90,0 50,6 140,6

III 643,6 10,5 46 93,4 56,5 149,9

IV 672,7 9,4 51,3 96,4 60,7 157,1

2004 I 665,5 9,8 50,2 93,5 60,0 153,5

II 667,1 10,4 52,6 99,5 63,0 162,5

III 687,1 10 53,4 102,7 63,4 166,1

IV 684,4 8,8 56,8 98,5 65,6 164,1

2005 I 703,9 9,0 56,7 109,3 65,7 175

II 736,8 13,4 57,2 96,2 70,6 166,8

III 735,5 12,3 48,9 97,6 61,2 158,8

IV 768,6 14,4 53,7 96,8 68,1 164,9

2006 I 771,3 14,4 63,1 97,7 77,5 175,2

II 752,3 7,8 63,9 84,2 71,7 155,9

III 761,7 12,3 58,8 102,9 71,1 174

IV 761,6 10,1 54,9 111,3 65,0 176,3

2007 I 752,3 8,5 53,6 100,9 62,1 163

II 744,4 10,1 48,1 107,4 58,2 165,6

III 760,6 11,9 54,4 105,9 66,3 172,2

IV 764,9 6,1 43,6 100,2 49,7 149,9

2008 I 743,7 5,7 32,2 95,1 37,9 133

II 776,8 6,4 40,4 102,9 46,8 149,7

III 756,5 7,9 40,8 91,5 48,7 140,2

IV 746,9 6,8 41,4 90,5 48,2 138,7

70

2009 I 704,3 3,5 37,7 93,4 41,2 134,6

II 696,7 6,5 36,1 94,4 42,6 137

III 704,2 7,4 43,3 97,7 50,7 148,4

IV 687,4 3,7 39,8 92,0 43,5 135,5

2010 I 672,2 3,4 39,2 91,2 42,6 133,8

II 658,7 4,2 36,7 76,7 40,9 117,6

III 657,2 2,9 39,3 63,0 42,2 105,2

IV 668,6 3,7 34,7 70,8 38,4 109,2

2011 I 672,7 5,1 32,9 74,2 38 112,2

II 684,7 7,1 31,4 87,0 38,5 125,5

III 676,4 6,6 29,4 85,7 36 121,7

IV 665,2 4,7 24,6 85,3 29,3 114,6

2012 I 651,0 4,4 26,6 77,9 31 108,9

II 654,7 2,6 26,5 73,4 29,1 102,5

III 632,3 2,8 26,7 59,2 29,5 88,7

IV 637,9 3,7 26,9 56,9 30,6 87,5

Evolució de la població aturada a Barcelona. 2001-2012

Poblacióaturada

total

Per edats

Any En milers 16-19 anys 20-24 anys 25-29 anys 16-24 anys 16-29 anys

2001 I 66,6 6,9 11,9 11,6 18,8 30,4

II 71,5 5,4 8,2 13,8 13,6 27,4

III 75,8 5,0 8,6 16,4 13,6 30,0

IV 69,7 4,2 8,8 13,7 13,0 26,7

2002 I 79,7 5,4 13,2 10,6 18,6 29,2

II 73,2 5,9 13,4 11,4 19,3 30,7

III 79,0 4,3 12,4 11,6 16,7 28,3

IV 83,6 4,6 10,1 17,4 14,7 32,1

2003 I 88,5 4,8 12,8 17,8 17,6 35,4

II 85,0 6,6 12,1 18,5 18,7 37,2

III 85,1 5,9 10,5 21,9 16,4 38,3

IV 68,0 4,5 8,4 16,5 12,9 29,4

2004 I 84,9 6,2 10,3 16,6 16,5 33,1

II 85,0 8,3 12,9 8,7 21,2 29,9

III 88,7 9,2 13,0 10,2 22,2 32,4

IV 83,9 5,7 14,3 11,9 20,0 31,9

2005 I 67,4 5,2 7,5 8,5 12,7 21,2

II 64,4 5,7 8,7 9,9 14,4 24,3

III 46,1 4,6 6,6 8,3 11,2 19,5

IV 59,4 4,3 10,3 8,7 14,6 23,3

71

2006 I 61,3 4,2 12,1 10,3 16,3 26,6

II 58,2 5,8 6,2 11,1 12 23,1

III 45,0 4,6 7,8 4,9 12,4 17,3

IV 51,0 4,6 7,2 10,7 11,8 22,5

2007 I 55,3 3,3 6,9 7,9 10,2 18,1

II 55,5 5,5 5,7 3,3 11,2 14,5

III 52,9 3,8 3,7 3,5 7,5 11,0

IV 46,7 4,5 3,7 8,7 8,2 16,9

2008 I 58,2 1,9 8,2 11,3 10,1 21,4

II 58,6 4,1 7,1 10,2 11,2 21,4

III 64,0 6,0 9,7 15,9 15,7 31,6

IV

2009 I 109,1 4,8 15,7 17,3 20,5 37,8

II 103,7 4,1 14,2 15,9 18,3 34,2

III 107,6 8,2 14,3 21,7 22,5 44,2

IV 123,0 6,4 19,4 21,6 25,8 47,4

2010 I 118,9 6,9 18,7 19,8 25,6 45,4

II 134,4 7,7 14,9 25,2 22,6 47,8

III 134,0 5,6 18,3 25,0 23,9 48,9

IV 127,1 5,7 17,8 20,1 23,5 43,6

2011 I 128,2 3,4 15,9 21,0 19,3 40,3

II 112,3 2,3 15,4 12,2 17,7 29,9

III 135,1 3,5 15,2 18,4 18,7 37,1

IV 135,2 2,8 19,7 14,5 22,5 37,0

2012 I 139,9 5,6 18,2 17,4 23,8 41,2

II 136,6 5,9 20,1 19,8 26,0 45,8

III 147,5 8,8 18,9 20,8 27,7 48,5

IV 147,0 6,5 17,9 22,6 24,4 47,0

72

BibliografiaAVALOT. Generació JESP (Joves Emigrants Sobradament Preparats) 2013.

Barcelona Activa. Catàleg de serveis i programes per al foment de l’ocupació, l’emprenedoria i l’empresa. 2013.

CNJC. Mesures concretes per a l’ocupació juvenil 2013-2014. 2013.

CJB. Aportacions del Consell de la Joventut de Barcelona al Pla de Xoc contra l’atur juvenil de la ciutat. 2013.

COMISSIÓ EUROPEA. Memorándum 13/464. Medidas de la UE para reducir el desempleo juvenil. Mayo 2013.

COMISSIÓ EUROPEA. Memorandum 12/938. Youth employment: Commission proposes package of measures – frequently asked questions. Desembre 2012.

European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions (Eurofound). NEETs – Young people not in employment, education or training: Characteristics, costs and policy responses in Europe, Publications Office of the European Union, Luxembourg, 2012.

Generalitat de Catalunya. Perfil de l’atur a desembre de 2012. Secretaria Tècnica de la Direcció General del Servei d’Ocupació de Catalunya. Departament d’Empresa i Ocupació. 2013.

Generalitat de Catalunya. Situació laboral de les persones joves a Catalunya. 1r trimestre de 2013. Observatori Català de la Joventut.

Generalitat de Catalunya. Generació Ni-Ni, estigmatització i exclusió social. Gènesi i evolució d’un concepte problemàtica i proposta d’un nou indicador. Pau Serracant i Melendres. Departament de Benestar i Família. Col·lecció aportacions. Núm. 43.2012.

Generalitat de Catalunya. Salut i joves. Percepcions, pràctiques i polítiques sobre els processos de pèrdua de salut de la joventut a Catalunya, Josep Lluís Espluga, Alex Boso, Liliana Gallego i Joel Martí. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria de Joventut.

Generalitat de Catalunya. Salut dels joves a Catalunya, un estudi exploratori, Oriol Romaní. Universitat Rovira i Virgili. Grup Igia. Departament de la Presidència. Secretaria General de Joventut. Observatori Català de la Joventut. 2006.

73

INJUVE. Desempleo juvenil de larga duración y riesgo de exclusión social en Europa. Informe cualitativo del proyecto de investigación YUSEDER. Thomas Kieselbach. Estudios de Juventud 65/04.

INJUVE. Desmontando a NI-NI. Un estereotipo juvenil en tiempos de crisis. Observatorio de la juventud en España. 2011.

IVALUA. Joves vulnerables, joves Ni-Ni: Quin és l’abast del problema i com s’està afrontant ? David Casado, Miquel Àngel Alegre, Federico Todeschini, Jordi Sanz. 2013.

OIT. La crisis del Empleo juvenil; un llamado a la acción. Resolución y conclusiones de la 101ª reunión de la Conferencia Internacional del Trabajo, Ginebra, 2012.

OIT. Global employement trends for youth 2013. A generation at risk. Ginebra, 2013.

OIT. Sumario Ejecutivo de Tendencias Mundiales del Empleo 2013. Para recuperarse de una segunda caída del empleo. Ginebra, 2013.

UAB. Relaciones entre la salud, el desempleo de larga duración y la exclusión social de los jóvenes en España. Josep Espluga, Josep Baltiérrez, Louis Lemkow. Cuadernos de trabajo social.

74