Esclavatge.

Si l’esclavitud no és injusta, aleshores no hi ha res injust. Sembla una resposta senzilla, però respon al passat de justificació, legitimació i cobertura legal de l’esclavatge, amb el món occidental no tancà fins a finals del segle XIX, després d’una revolució que proclamava la igualtat de tots els homes davant la llei i de dècades de lluita per consolidar les noves formes de pensar que la fonamentaven.

L’era de l’esclavitud moderna suma quasi 400 anys d’abús, amb desenes de milions de persones capturades i sotmeses, més els milions i milions de persones nascudes esclaves a Amèrica. Més de 400 anys de jusficacions hipòcrites per a mantindre l’enriquiment generat per la injustícia, la mort i el patiment, i més de 100 anys de lluita política abolicionista.

Hui, encara es lluita contra el racisme i contra formes d’esclavatge humà que, sense comptar amb justificacions morals ni lleis legitimadores, es recolzen en la força, la pobresa,

la desatenció que pateix la gent més feble, la corrupció i, com sempre, el desig d’enriquiment sense límits. Hui, lluitem contra l’esclavatge dels altres animals, justificat i legitimat com la seua tortura i la seua matança, i ho fem per a fer entendre la senzillesa d’aquesta frase d’Abraham Lincoln: si això és just, aleshores no hi ha res injust.

Aquesta és una breu cronologia de l’esclavitud moderna, que ens mostra cóm es desenvolupà i es sustentà. És tot un exemple d’allò que ha de canviar: la justificació hipòcrita del benefici a tota costa pel respecte del dret a la vida, a la llibertat i a la integritat.

Cronologia de l’esclavitud, d’Àfrica a Amèrica.

1444. Inici de l’etapa moderna de tracta de persones esclaves. Arriba a Portugal l’expedició de Lançarote de Freitas1, 6 vaixells amb l’auspici del príncep Enric el Navegant2. Porta 235 persones africanes i nodreixen el mercat portuguès on, com a la resta de la península Ibèrica, l’esclavatge és vigent des de l’antiguitat. Molt prompte, Amèrica es convertí en el principal mercat pels tractants.

1473.Centralització. Primeres regulacions portugueses per a garantir la recaptació d’imposts d’aquest lucratiu “mercat”. El primer projecte de llei obliga que totes les persones capturades han de passar, primer, per Portugal.

1479.Tractat d’Alcaçovas. Primer tractat entre la Monarquia Hispànica i la Corona Portuguesaper al repartiment de rutes i territoris. Amb ell, s’autoritza la venda de persones esclaves d’Àfrica a les Corones de Castella i Aragó. El centre de la tracta és Sevilla.

1486. Fundació de la Casa dos Escravos. Concedeix les llicències portugueses de comerç i recapta els imposts. Entre 1493 i 1495, es registraren 3.600 persones.

1494.Tractat de Tordesillas, segon tractat, després de l’arribada de Colom a Amèrica. No permet el comerç directe de persones esclaves entre Àfrica i Amèrica.

1500, 22 d’abril. PedroAlvaresCabral3arriba a Brasil.Poc després arribaran les primeres persones esclaves al territori.

1502.Primeres persones negres esclaves al Carib, a l’illa de La Española4. Al 1530, la seua presència ja s’ha institucionalitzat a tot el Carib.

1 O Lançarote de Lagos, ciutat de l’Algarve portuguès a poca distància de Sagres, la Ciutat de l’Infant Enric el Navegant. Al port de Lagos es construïren els vaixells portuguesos que obriren l’Era dels descobriments. 2 Enric d’Avis i Lancaster, infant de Portugal i primer Duc de Viseu (1394-1460). Fill del rei Joan I de Portugal i germà d’Eduard I. Principal figura de l’Era dels descobriments, en auspiciar els viatges per les costes africanes que obriren les rutes cap a Àsia. 3 Navegant portuguès, Capità major de la segona flota portuguesa amb destí a la Índia que, cercant noves rutes, arribà a Brasil. 4 O Santo Domingo (República Dominicana i Haití).

1508.Capitulaciónotorgada a Diego de Nicuesa y Alonso de Ojeda para comerciar en Urabá y Veragua.Exemple de llicència real especial per a portar persones esclaves negres als dominis americans de la Monarquia Hispànica, model durant el primer període. Aquesta llicència donava permís per a portar 40 persones esclaves que treballaren la terra.

1510.Les persones negres esclaves ja són la primera opció de mà d’obra a La Española. La massacre de la població indígena provoca una ràpida despoblació. Les mines de l’illa són la principal destinació de les persones esclaves.

1516.Arriba el sucre al Carib. Es construeixen els primer ingenis a La Española.

1518-1519. Grans epidèmies de verola al Carib. La població indígena davalla dràsticament, fet que accelera l’arribada de població africana.

1522.Sublevació de negres a l’ingeni del Governador Diego Colom5. La més antiga documentada, descrita per GonzaloFernández de Oviedo6.

1530-1533.Les sublevacions es succeeixen. Acla, Panamà (1530); Veneçuela (1532); Cuba i Panamà (1533). Els abusos i el gran nombre de persones esclaves al Carib fan que augmenten les tensions. En aquells moments, la població de la ciutat de Puerto Rico era de 2.619 persones, 327 blanques lliures i 2.292 esclaves.

1547-1550. Cimarrón7: primer líders negres de la lluita per la llibertat. JuanSebastiánLemba8 és el cap d’una prolongada rebel·lió a Santo Domingo(1532-1547). Poc després, es produí la revolta liderada per JuanCriollo.

1579.Revolta de Portobelo, Panamà. Les persones negres que es rebel·laren aconseguiren signar un tractat de pau amb les colones hispàniques, amb el que obtingueren la llibertat col·lectiva.

1600.Aniquilació indígena. La població indígena del Carib ja havia desaparegut quasi totalment.

1604. França inicia el domini de la Guaiana, començant la colonització i explotació agrícola amb ma d’obra esclava. Amb Sant Martí, comença a capturar territoris antillans (1626) i segueix amb Martinica i Guadalupe (1635) Sant Bartolomé (1648) i, finalment, Haití (1697).

1616. Els Països Baixos arriben al Carib. La Companyia holandesa de les Índies Orientals estableix la primera colònia a Surinam, el fort de Kyk-over-al, seguint el camí dels primers comerciants de la Guyana, que eren neerlandesos. Amb les Antilles holandesesformaren l’escenari principal de la participació holandesa en l’esclavitud moderna.

5 Germà menor de Cristòfol Colom, fou Governador de Santo Domingo. 6 Defensor de l’Encomienda i de la infrahumanitat de les persones indígenes americanes i negres. Arribà a Amèrica amb l’expedició a Panamà de Pedrarias Dávila, i va exercir, entre altres, l’oficio del hierro de los esclavos e indios. El 1532 fou nomenat Cronista de Indias i, un any després, alcaid de la fortalesa de Santo Domingo. Els fets de la sublevació i la forta repressió posterior es relaten a la Historia general y natural de las Indias, islas y tierra firme del mar océano (primera part, impresa el 1535). 7 Terme pels animals domèstics que, en escapar-se o ser abandonats, s’adapten a la vida salvatge. A l’Amèrica Llatina, s’anomenava cimarrones a les persones negres que portaven una vida de llibertat (perquè les persones titulars de la seua propietat es desentenien d’elles o perquè escapaven) a assentaments apartats, a les ciutats o al camp, anomenats palenques o quilombos. 8 Capturat a Àfrica i portat a La Española prop de 1525, s’escapà a les muntanyes el 1532 i combaté contra les autoritats hispàniques durant 15 anys. Formà un grup que atacava poblats i alliberava la gent esclava per tota l’illa. Fou capturat el 1547, i la seua mort es produí entre aquest i l’any següent. Una hipòtesi de la seua execució la situa a una porta de les muralles de la Ciutat de Santo Domingo, que fou coneguda durant un temps com la Porta de Lemba.

Monument a Lemba.

1619.Esclavitud a les colònies angleses d’Amèrica del nord. Un vaixell corsari holandès es veu obligat a amarrar a Jamestown (Virgínia)i canviar 20 persones negres, que havia capturat d’un vaixell negrer hispànic, per provisions. És la primera arribada.

1630.Sucre a Barbados. Anglaterra inicia la indústria sucrera amb mà d’obra esclava africana.

1635. Anglaterra captura Jamaica.Es succeeixen les rebel·lions de la població esclava negra.

1663. Primeres lleis esclavistes a Amèrica del nord.La colònia de Maryland estableix que totes les persones negres han de ser considerades esclaves, i en 1664 s’estipula que serviran tota la seua vida. Es prohibeixen els matrimonis entre dones blanques i homes negres.

1671. Dinamarca arriba al Carib. Adquireix l’illa de Sant Tomás a França. Més tard li comprà Sant Croix (1733) conformant les Índies occidentals daneses (actuals Illes Verges nord-americanes). Aquestes possessions s’afegiren a les fortaleses de la Costa d’Or africana, fonaments de la participació danesa a la tragèdia de l’esclavitud.

1685. Promulgació del CodeNoir. Regula l’esclavitud al Carib francès.

1692.Alçament general de les persones esclaves de Barbados. La colònia anglesa sufoca l’alçament.

1713. Tractat d’Utrech. Com a concessió per a la pau, després de la Guerra de Successió, Felip V de Borbó concedeix a la Companyia d’Anglaterra el monopoli d’esclaus per 30 anys (“importació” de persones negres cap a les colònies americanes d’Espanya).

1734. Les revoltes de Jamaica desborden les autoritats britàniques. L’Assemblea de Jamaica es veié obligada a cursar una petició d’ajuda a la metròpoli.

Diagrama de Brookes. El vaixell negrer Brookes, d'una família de Liverpool, havia d'amuntegar prop de 500 persones a la seua petita bodega com es planifica al diagrama, pràcticament unes damunt les altres. ThomasClarkson aconseguí el dibuix, distribuí unes 700 còpies i el publicà allà on pogué. Causà un gran impacte al Regne Unit i es convertí en el símbol de la lluita antiesclavista.

1761, 12 de febrer. El Marqués de Pombal9 decreta l’abolició de l’esclavitud a Portugal i les seues colònies de la Índia. És la pionera de les regulacions abolicionistes que, per contra, deixava via lliure per a l’esclavitud i la seua tracta a les colònies d’Amèrica.

1763-1767. Traçat de la Línia Mason-Dixon. Un equip britànic dirigit per l’astrònomCharlesMason i el geògrafJeremiahDixon, establí la frontera sud de la colònia de Pennsilvània amb les de Virgínia, Delaware i Maryland. Es una líniaest-oest de 233 milles que segueix la latitud 39º 43’, i un semicercle nord-sud que separa Maryland de Delaware.

Maryland i Pennsilvània reclamaven les terres situades entre els paral·lels 39 i 40, establertes com a pròpies a les cartes de constitució de cadascuna d’aquestes colònies. A mitjans de la dècada dels 1730 esclatà una guerra entre colons d’una i altra banda, i la corona intervingué per a imposar la pau. Com a conseqüència, es traçà aquesta línia que, poc després, serà el primer límit de l’esclavitud a les colònies d’Amèrica del nord.

1772. Regne Unit: primera sentència judicial que estableix la llibertat d’un esclau fugit. Instaura jurisprudència per a que tota persona esclava que xafe les illes britàniques siga automàticament lliure, però aquest principi es vulnera contínuament.

1780/90. Màxima activitat del comerç transatlàntic de persones esclaves. Hi ha desacord en les xifres totals de persones africanes esclavitzades, que van dels 10 als 28 milions. Alguns estudis el situen per damunt dels 60 milions de persones, entre 1444 i 1850.

1781. Pennsilvània aboleix l’esclavitud al seu territori.

1785. Suècia arriba al Carib.Controlà efímerament les illes de Sant Bartolomé i Guadalupe (1785-1814) a les que arribaren colons dels dominis suecs d’Europa fins que les entregà a França. Durant aquest període, participà de l’esclavitud.

1787. L’abolicionisme a Europa s’organitza.ThomasClarkson funda, a Londres, la BritishAntislaverySociety.

Fundació de Freetown.Antics esclaus enviats des d’Anglaterra pels abolicionistes funden la ciutat, que fou la base per a la creació del protectorat britànic de Sierra Leone.

Els Estats Units prohibeixen l’esclavitud al nord del riu Ohio (en aquells moments, frontera nord dels estats Virgínia i Kentucky). Estableix una frontera entre el Sud esclavista i el Nord que recolzarà les posicions abolicionistes, un procés que abocarà a la Guerra de Secessió.

1789. Liberalització del comerç de persones esclaves al Carib hispànic. Carles IV autoritza el tràfic i venda, lliures de taxes, tant per a espanyols com per a estrangers, a les illes de Cuba, Santo Domingo i Puerto Rico, i al Territori de Caracas10.

1791-1804. Revolució haitiana. Netament africana, esclata per a aconseguir la fi perdurable de l’esclavitud a Haití. El seu triomf genera el naixement de la República d’Haití, primer estat independent americà, i estableix un precedent que afectà el procés abolicionista a la resta del món, en inspirar revoltes i incrementar la por dels propietaris blancs.

1792. Dinamarca, primera nació que aboleix el tràfic de persones esclaves.

1794, 4 de febrer.França, primera abolició de l’esclavitud. La Convenció nacional, sorgida de la Revolució francesa i inspirada per la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà, aboleix l’esclavitud a França i els seus dominis.

9 Sebastião José de Carvalho e Melo, Marqués de Pombal i Compte d’Oeiras (1699-1782). Primer Ministre del rei Josep I. 10 Real Cédula de su Magestad concediendo libertad para el comercio de negros con las islas de Cuba, Santo Domingo, Puerto Rico y Provincia de Caracas, a españoles y extranjeros.

Thomas Clarkson

1796, 30 d’octubre. Revolta dels Cimarrons de Boca de Nigua.Influenciades per la revolta a Haití, les prop de 200 persones esclaves d’aquest ingeni sucrer, propietat del Duc d’Aranda, iniciaren un moviment per a alliberar la part espanyola de Santo Domingo.

La força rebel sorprengué l’administració colonial, que no considerava la gent esclava capaç d’organitzar un autèntic exèrcit, disciplinat, armat i amb objectius i estratègies definides. La revolta fou finalment vençuda: els seus caps foren condemnats, amb molta equitat i compassió, a morir a la forca. Els seus cossos foren desmembrats, i les parts foren repartides i exposades per tota l’illa. Una de les persones executades fou Anna Maria de Boca de Nigua.

1801. La revolució haitiana arriba a tota l’illa.Les forces revolucionàries d’Haití, sota elcomandament de FrançoisDominiqueToussaint-Louverture11, ocupen la ciutat de Santo Domingo i proclamen la llibertat de totes les persones esclaves de l’illa.

1802, 20 de maig. Napoleó restableix l’esclavitud. El desembre de 1801, un exèrcit de 25.000 soldats, comandats pel general Charles-Victor-EmmanuelLeclerc, arribà a Haití per a recuperar el domini francès i restablir l’esclavitud. Toussaint fou capturat i enviat a França, però Leclerc fou derrotat.

1807, 3 de març.Theabolitionoftheslavetrade.ThomasJefferson signa la llei del Congrés dels Estats Units que prohibeix el tràfic de persones esclaves. No entrà en vigor fins a l’1 de gener de 1808, en compliment de la Constitució.

25 de març.SlaveTradeAct. El Regne Unit legisla la fi del comerç d’esclaus. No aboleix l’esclavitud, que continua enriquint el tractants contrabandistes a les colònies. A més, els que ja havien salpat quan es promulgà la llei, tenien permís per a portar persones captives a Amèrica fins l’1 de març de 1808.

1810, 6 de desembre.Abolició a Mèxic.Miguel Hidalgo, heroi de la independència, signa un ban que obliga a l’alliberament de les persones esclaves en un màxim de 10 dies, sota pena de mort, i que aboleix els tributs per a persones índies i negres12.

1811, 15 d’octubre. Bando de libertad de vientres, Xile. El Suprem Congrés13 signa un ban que decreta la llibertat de les persones que, des d’aquesta data, nasqueren filles de persones esclaves. També prohibeix el tràfic, establint que tota persona esclavitzada que fora portada a Xile, en trànsit cap a altres territoris, quedaria lliure si romanguera més de 6 mesos al seu territori.

Naix la Societat Americana de Colonització.TheSociety for theColonizationofFreePeopleof Color ofAmerica (TheAmericanColonizationSociety14) flecta el primer vaixell de persones llibertes cap a Sierra Leone.

1812, 14 d’abril. Cartagena d’Índies (Colòmbia): abolició de la tracta.A la constitució del primer estat declarat independent de la futura Colòmbia. Article 2 del Títol XIII: es prohibeix tota importació d’esclaus a l’estat, amb objecte de comerç.

Derrota de les rebel·lions d’esclaus de Cuba i Puerto Rico. Els esclavistes reaccionaren amb fermesa, moguts per la por a la Revolució haitiana.

11 Dirigí la revolució entre 1793 i 1802, lluitant contra les forces de França, Espanya i el Regne Unit fins a la seua captura. Morí empresonat al Fort de Joux, a les fredes muntanyes de Jura, per falta d’atenció mèdica. 12 Fou capturat poc després (25 de febrer de 1811). Fou jutjat a Chihuahua i condemnat per altra traïció, i fou executat el 30 de juliol. 13 Òrgan legislatiu del moviment independentista. La independència es consumà amb la Batalla i l’Abraçada de Maipú (entre els generals Bernardo O'Higgins y San Martín) el 5 d’abril de 1818. 14 El seu principal artífex fou Paul Cuffe, un ric armador de Nova Anglaterra. Quàquer i mestís, fou un dels primers activistes antiesclavistes que es posicionaren a favor de l’alliberament a Àfrica. Encoratjat per l’African Institution, preparà i finançà una primera expedició cap a Freetown, que salpà el 1810.

1813. Decreto del 2 de febrero, Argentina. Ban del Suprem Poder Executiu de les Províncies Unides del Riu de la Plata15, decretant la llibertat de totes les persones que, des del 31 de gener de 1813, nasqueren o hagueren nascut esclaves.

1815, 8 de febrer.Declaració de les Potències per a l’abolició de la tracta de negres, Viena. El signen Àustria, Prússia, França, Gran Bretanya, Espanya, Portugal, Suècia i Noruega. Dona llibertat per a que cadascuna de les potències signants regulen el procés i el calendari de l’abolició.

Com succeí amb acords anteriors, Ferran VII incomplí aquest tractat. Els colons blancs de Cuba i Puerto Rico pressionaren per a mantindre el tràfic i obtindre mà d’obra barata, i aconseguiren aturar els avanços abolicionistes.

1815. Portugal decreta l’abolició de la tracta de persones esclaves.

1816, 6 de juliol.Proclama sobre la llibertat dels esclaus de Simón Bolívar.Com a Cap Suprem de la República, Capità General dels Exèrcits de Veneçuela i Nova Granada, signa aquesta proclama, que inclou el següent paràgraf:Aquesta porció desgraciada dels nostres germans que ha gemegat sota les misèries de l’esclavitud ja és lliure. La natura, la justícia i la política demanen l’emancipació dels esclaus. D’ara endavant només hi haurà a Veneçuela una classe d’homes, tots seran ciutadans.

1817. Tractat internacional entre Espanya i Gran Bretanya per a l’abolició de la tracta. Ferran VII tornà a incomplir aquest tractat, amb el que es comprometia a abolir el tràfic en tres anys, a canvi d’una indemnització anglesa de 400.000 lliures. Malgrat el permís per a la inspecció mútua de vaixells sospitosos, el 1820 no només no s’havia acabat amb el tràfic als dominis espanyols, sinó que havia augmentat.

1818, 23 d’octubre.Constitución Provisoria de Xile. Confirma el decret de 1811.

Article 12: Subsistirà amb tot el seu vigor la declaració dels ventres lliures de les esclaves, donada pel Congrés, i gaudiran d’ella totes les persones d’aquesta classe nascudes des de la seua promulgació.

1820, 2 de març.Compromís de Missouri. Acord al Congrés entre representants dels estats esclavistes i antiesclavistes per a regular l’esclavitud als nous territoris de l’oest per a que, quan es constituïren en nous estats, es mantinguera la correlació de forces (majoritàriament antiesclavistes pel que es refereix a població, equilibrades pel que es refereix a territori).

Establia una frontera inspirada en la línia Mason-Dixon, però desplaçada al sud seguint la latitud 36º 30’de l’Atlàntic al Pacífic. Per tant, deixava al nord els territoris esclavistes de Delaware, Maryland, Virgínia i Kentucky. També Missouri, nou estat i al nord de la línia, era reconegut com a esclavista.

Amb la incorporació de Tennessee com a estat, s’havia produït l’equilibri de forces al Senat:

- 8 estats antiesclavistes: Nou Hampshire, Massachusetts, Connecticut, Rhode Island, Nova York, Nova Jersey i Pennsilvània, dels fundadors, i Vermont (14é estat, 1791).

- 8 estats esclavistes: Maryland, Delaware, Virgínia, Carolina del Nord, Carolina del Sud i Geòrgia, dels fundadors, i Kentucky (15é, 1792)i Tennessee (16é, 1796).

Aquest equilibri fou un argument polític fins a la Guerra de Secessió. Ohio (17é, 1803) l’havia trencat a favor del nord antiesclavista, però es restituí amb Louisiana (18é, 1812). Després

15 Òrgan independentista de la zona de Buenos Aires. La constitució federal que unificà Argentina arribà després de la victoria del General Mitre, comandant les tropes portenyes que s’enfrontaren a les confederades a la Batalla de Pavón (1861).

Per a mostrar el tracte a les persones esclaves.

arribaren Indiana (19é, 1816, nord) Mississipí (20é, 1818, sud) Illinois (21é, 1818, nord) i, a pocs mesos de la signatura del compromís, Alabama (22é, 1819, sud).Per a evitar que Missouri tornés a trencar aquest fràgil equilibri, Maine es segregà de Nova York i passà a ser el 23é estat de la Unió (Missouri fou a el 24é).

L’equilibri es constituí en un condicionant per a l’admissió de nous estats: l’Arkansas esclavista hagué d’esperar fins el 1836 (25é) i, a l’any següent, Michigan restablia l’equilibri (26é). Després vingueren Florida i Texas (27é i 28é, Sud, 1845) Iowa (29é, 1846, Nord) i Wisconsin (30é, 1848, Nord). Fou Califòrnia (31é, 1850) el territori que trencà definitivament aquest equilibri a favor del Nord, seguit per Minnesota (32é, 1852) Oregon (33é, 1859) i Kansas (34é, el mateix any d’inici de la secessió del Sud, 1861).

Missouri era un gran territori a l’oest del que sorgiren diversos estats i que quedaven fora, explícitament, d’aquesta excepció.Abans de la Guerra de Secessió, ja s’havien constituït els d’Iowa, Minnesota i Kansas, i després arribaren Nebraska (1867, 37é estat) Colorado (1876, 38é) Dakota del Nord (1889, 39é) Dakota del Sud (1889, 40é) Montana (1889, 41é) i Wyoming (1890, 44é).

1821, 30 d’agost. Constitució de la Gran Colòmbia: llibertat de ventres. Constitució de Cúcuta, article 1: seran lliures els fills de les esclaves que nasquen des del dia de la publicació d’aquesta llei a les capitals de província, i com a tals s’inscriuran els seus noms als registres cívics de les municipalitats i als llibres parroquials. Article 15: es declaren perpètua i irrevocablement lliures tots els esclaus i nascuts d’esclaves que, obtinguda la seua llibertat en força de lleis i decrets dels diferents governs republicans, després foren novament reduïts a l’esclavitud pel govern espanyol. Els jutges respectius declararan la llibertat, degudament acreditada.

1822. Libèria, nou destí de les persones llibertes d’Amèrica del nord. La Societat Americana de Colonització finança els vaixells de retorn. A l’illa de Providence, es funda Monròvia.

1823, 29 de desembre. Constitució de Xile: abolició de l’esclavitud. Article 8: A Xile no hi ha esclaus: qui xafe el seu territori per un dia natural serà lliure. Qui tinga aquest comerç no pot habitar aquí més d’un mes, ni naturalitzar-se mai.

Colòmbia: abolició definitiva de la tracta a tot el territori.

1824, 22 de novembre. Constitució de la República Federal de Centre Amèrica. A partir de les Bases de la Constitució federal de les Províncies Unides de Cetre Amèrica (Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i, posteriorment, Costa Rica). Establia la total abolició de l’esclavitud.

1830, 28 de juny. Constitució de l’Estat Oriental de l’Uruguai.Article 131: Al territori de l’Estat, ningú naixerà ja esclau; queda prohibit per a sempre el seu tràfic i introducció a la República.

1831. Bolívia: llei d’abolició de l’esclavitud.

1833, 28 d’agost.SlaveryAbolitionAct. El Regne Unit aboleix l’esclavitud a les colònies, amb les notables excepcions de les possessions de l’East India Company (subcontinent indi) i les illes

de Ceilan (Sri Lanka) i Santa Helena. No entrà en vigor fins al 1 d’agost de 1834.

Es funda l’AmericanAnty-SlaverySociety. L’abolicionisme nord-americà s’aglutina a partir de societats prèvies, com la NewEnglandAnty-SlaverySociety o la Massachusetts General ColoredAssociation. Recluta persones conegudes com a professores o agents, que desenvolupen el seu activisme amb discursos a esglésies i altres locals de reunió, edita tractats abolicionistes i sosté el diari TheLiberator, dirigit a per WilliamLloydGarrison. El 1841, FrederickDouglass s’incorporà a la Societat.

Garrison

Douglass

1835, 28 de juny.Nou tractat entre Espanya i Gran Bretanya per a l’abolició del tràfic.

1839-1851.Uruguai: la Guerra Grande.Llarg conflicte que acaba amb la vinculació de part de l’actual Uruguai als territoris del Riu de la Plata, i que, també, forma part dels processos de construcció d’Argentina i Brasil. Mogudes pels interessos dels bàndols en conflicte, es produïren les manumissions d’esclaus uruguaians queportaren a l’abolició definitiva.

1842. Paraguai: llei d’abolició gradual de l’esclavitud.

1845, 2 de maig.Espanya: primera llei que penalitza la tracta de persones esclaves. De nou, no s’aplicà amb rigor.

1846. Abolició de l’esclavitud a Suècia. Es complementa amb un crèdit pel rescat de persones esclaves.

1848, 27 d’abril.França aboleix definitivament l’esclavitud.Poc després, esclataren diverses revoltes, protagonitzades per les persones llibertes, a les Antilles franceses.

1848, 31 de maig.BandoNegro (o CódigoNegro) del General Joan Prim, Puerto Rico. En arribar notícies de les revoltes, Prim dicta aquest bàndol contra els negres de l’illa,l’estúpida raça africana que, sense saber ni poder apreciar la gràcia que el seu govern els ha concedit, mostren el seu reconeixement entregant-se als sentiments que els són naturals: l’incendi, l’assassinat i la destrucció16.

Artícle 2: Tot individu de raça africana, siga lliure o esclau, que fera armes contra els blancs, per justificada que siga l’agressió, serà passat per les armes si és lliure, o el botxí li tallarà la mà dreta si és esclau; si ha resultat ferit, serà passat per les armes.

1851, 21 de maig. Colòmbia: abolició de l’esclavitud. Publicació de la llei d’abolició, amb efecte a partir de l’1 de gener de 1852.

1851, 24 de juliol. Equador: manumissió dels esclaus. JoséMaríaUrbina, cap suprem de la República, signa el decret, amb un sistema d’indemnitzacions pels antics amos que absorbí gran part dels recursos de la República entre 1851 i 1852.

1852, 18 de setembre. Equador: l’Assemblea constituent confirma la manumissió. S’imposaren les tesis partidàries de l’abolició immediata, contra els interessos dels grans propietaris esclavistes de la regió Sierra. Com a conseqüència, el govern de FranciscoRobles fou derrocat i substituït pel govern provisional de JoséMaríaAvilés, iniciador d’un període de convulsions que posà en perill la mateixa existència de la República.

1852. Últim desembarcament negrer documentat a Brasil. El Camargo, un bergantí nord-americà capitanejat per NathanielGordon, aconsegueix desembarcar unes 500 persones esclaves, malgrat la prohibició. Per a evitar ser capturat, Gordon va fer cremar el vaixell; més tard, aconseguí escapar de la justícia brasilera, i abandonà el país disfressat de dona.

1853, 1 de maig.Constitució d’Argentina: abolició de l’esclavitud. Article 15: A la Nació argentina no hi ha esclaus: els pocs que hui existeixen queden lliures des del jurament d’aquesta Constitució; i una llei especial regularà les indemnitzacions que es deriven d’aquesta declaració. Tot contracte de compra i venda de persones és un crim del qual seran responsables aquells que

16 Del pròleg del ban.

Nacional de Montevideo, 01.12.1838

el celebraren, i l’escribà o funcionari que l’autoritze. I els esclaus que de qualsevol manera s’introduïsquen queden lliures per sol fet de xafar el territori de la República.

1854, 24 de març. Llei d’Abolició de Veneçuela. Impulsada pel govern del president JoséGregorioMonagas.

3 de desembre.Decret de l’Abolició de l’esclavitud, Perú. RamónCastilla signa la proclama que restitueix, sense condicions, la llibertat a esclaus i serfs lliberts, i compleix solemnement amb un deure de justícia nacional. Entre 2.000 i 3.000 esclaus s’uniran al seu exèrcit revolucionari, fet decisiu per a la victòria a la Batalla de la Palma (05.01.1855).

1855, 26 de juny.EstatutoProvisorio, Perú. Article 8.2: Ningú és esclau a la República.

1856, 13 d’octubre. Constitució de Perú. Títol IV (Garanties individuals) Article 17: Ningú és esclau a la República; Article 40.6: El dret de ciutadania es perd pel tràfic d’esclau, fins i tot a l’exterior.

1859, 16 d’octubre.Assalt de HarpersFerry (Virgínia). El líder abolicionista JohnBrown, amb un petit grup, assalta l’arsenal i es fa amb el control de la ciutat. Tropes de l’exèrcit, comandades pel Coronel Robert E. Lee, els derrotaren després d’un enfrontament al que moriren els dos fills de Brown i 8 homes més. Ell fou sentenciat a mort per traïció i executat el 2 de desembre. Aquest esdeveniment elevà la tensió entre Nord i Sud, obrint el camí cap a la secessió i la guerra.

1860, 16 de maig. Convenció de Chicago del Partit Republicà. Abraham Lincoln és elegit candidat a la presidència. El seu abolicionisme decidit situa l’esclavitud al centre del debat: el Partit Demòcrata es divideix i presenta dos candidats: Stephen A. Douglas (del nord) i John C. Breckinridge (del sud). John C. Bell, antic whig, s’incorpora a la carrera presidencial pel Partit de la Unió.

1860, 6 de novembre.Lincoln és elegit 16é President dels Estats Units. Comptà amb el 39,82% de los vots populars (1.865.908, front als prop de 3 milions que sumaven els altres tres candidats). Es va fer amb el suport de 180 grans electors.

1861,4 de febrer.Els Estats Confederats d’Amèrica proclamen la secessió. Sis estats esclavistes, liderats per Carolina del Sud, acorden la seus separació de la Unió. Mississipí,Florida, Alabama, Geòrgia i Louisiana havien establert l’acord inicial, i Texas s’afegí el mateix dia de la signatura. Virgínia, Carolina del Nord, Arkansas i Tennessee s’incorporaren l’11 de març.

Excepte Virgínia, la resta de territoris esclavistes al nord de la línia del Compromís de Missouri no s’uniren a la Confederació. A Missouri, que arribà a enviar delegats a les converses prèvies, es formaren tropes i forces guerrilleres que lluitaren per la Confederació; Kentucky i Delaware també participaren a les negociacions; Maryland, malgrat comptar amb majoria esclavista, sempre es mantingué dins la Unió.

1861, 12 d’abril. Comença la Guerra de Secessió. Tropes confederades ataquen la guarnició de Fort Sumpter, a Carolina del Sud. Lincoln respongué organitzant exèrcits a tots els estats de la Unió, sumant més de 75.000 voluntaris.

1862, 21 de febrer.NathanielGordones converteix en l’únic nord-americà condemnat a mort i executat per participar al tràfic de persones (morí a la forca). La revista Harper’sWeekly sentencià: amb aquesta execució, l’administració Lincoln ha fet volta de fulla a la nostra història, que ja no serà mai més la mateixa.

22 de setembre.Proclamació d’emancipació dels esclaus als Estats Units.Lincoln signa una ordre executiva que decreta la llibertat de les persones esclaves als estats confederats que no es reintegraren voluntàriament a la Unió abans de l’1 de gener de 1863. Amb aquesta data, signa una segona ordre amb la relació d’estats on s’aplicaria la primera.

Per tant, deixava fora tots els territoris esclavistes sota control de la Unió com Tennessee i Nova

John Brown.

Orleans, que havien estat conquerits, o 48 dels comptats de Virgínia que acabarien formant la major part de la nova Virgínia Occidental; També quedaven fora els estats de Kentucky, Missouri, Maryland i Delaware, on es situaven les línies del front i que mai van declarar la secessió, i Texas.

Milers de persones esclaves del sud iniciaren una escapada cap a les zones confederades afectades per la proclamació i per on avançava l’exèrcit de la Unió, que els va anar alliberant.

1863, 1 de juny.Els Països Baixos aproven l’abolició de l’esclavitud a Surinam i les Antilles holandeses. Es reconeix la llibertat de 45.275 persones.

30 de juny al 3 de juliol.Batalla de Gettysburg. Juntament amb Antietam (17.12.1862), representa l’inici de la victòria del nord. Moren 10.000 confederats i provoca la rendició posterior de l’exèrcit dePemberton, amb 30.000 soldats més.

1864, 7 de desembre.Fundació de la Societat abolicionista espanyola.JulioVizcarrondo, nascut a Puerto Rico, juntament amb altres persones de Madrid, funda aquesta societat per a propagar el principi de l’abolició i estudiar els mitjans més convenients per a portar-la a terme.L’any següent, funden la revista El abolicionista, que es publica fins a 1876.

1865, 31 de gener. XIII Esmena de la Constitució dels Estats Units. L’esmena d’abolició de l’esclavitud fou ratificada per 30 estats de la Unió entre la seua aprovació pel Congrés i final d’any. Inicialment, la rebutjaren Nova Jersei (que la ratificà l’any següent) Delaware (el 1901) Kentucky (el 1976) i Mississipí (el 1995, i de forma no oficial). Dels altres estats de la Unió en aquell moment, Iowa la ratificà el 1866 i Texas el 1870.

9 d’abril.Acaba la Guerra de Secessió. Robert E. Lee la dona per perduda i signa la seua rendició a Appomatox. Els representants polítics del Sud fan el mateix a finals de mes, poc abans de la captura del president JeffersonDavis a Irwinsville, Georgia, quan intentava fugir per mar (10 de maig).

Durant la guerra moriren uns 200.000 soldats en batalla (110.000 del nord i 90.000 del sud). Moriren altres 420.000 persones (360.000 i 170.000) entre civils i soldats a rereguarda. Les persones ferides passaren de les 410.000 (275.000 i 135.000).

1867, 17 de maig.Espanya: Llei de repressió i càstig del tràfic negrer. Primera norma dictada sense pressió estrangera, que penalitza el tràfic. Defineix com a delicte de tracta:

1. L’armament i qualsevol altra adaptació de vaixells per al tràfic de persones esclaves, siga quina siga la seua bandera.

2. El viatge a les costes africanes per a comprar o capturar persones esclaves.

3. La conducció de persones esclavitzades a Cuba, Puerto Rico i la resta d’illes del Carib, o des d’aquestes illes a qualsevol altre lloc.

4. La presència de vaixells negrers a les aigües d’aquests territoris.

Establia penes molt suaus i protegia els propietaris de la persecució del contraban, ja que, al seu article 9, prohibia la inspecció de les hisendes per a buscar persones arribades il·legalment.

1868, 27 de desembre.Cuba: Decret d’abolició de Carlos Manuel de Céspedes17.El moviment independentista cubà proclama el seu compromís amb l’abolició, però la manté vigent per als esclaus dels partidaris de la independència.

1869, 25 de febrer. Llei d’abolició de l’esclavitud a les colònies portugueses.Culmina el

17 Hisendat sucrer i escriptor, eixe mateix any s’alçà contra Espanya. Al crit de Visca Cuba lliure! (crit de Yara) l’alçament començà al seu enginy sucrer de la Demajagua, on donà la llibertat als seus esclaus. Lluita fins a la seua deposició com a Capità general de l’Exèrcit alliberador de Cuba i cap del govern provisional (1873) i mor a mans de tropes espanyoles el 27 de febrer de 1874.

JulioVizcarrondo

procés iniciat amb el reconeixement de la llibertat de les persones esclaves del regne portuguès (1854) i els de l’església (1856).

26 de febrer. Decret d’abolició de l’esclavitud de l’Assemblea de Representants del Centre. Els patriotes de Camagüei ratifiquen el decret previ de Céspedes.

10 d’abril. Constitució de Guaímaro. Primera constitució cubana. Article 24: Tots els habitants de la República són enterament lliures.

2 d’octubre. Paraguai: llei d’abolició de l’esclavitud.

1870, 4 de juliol. Espanya: Llei Moret18 o de ventres lliures.Malgrat el seu nom, els seus principals impulsors són JulioVizcarrondo, RománBaldorioty de Castro i LuísPadial. En el marc establert per la Gloriosa, la llei té aplicació a les Antilles, i declara la llibertat de les persones nascudes de mare esclava a partir d’aquesta data, de les majors de 60 anys i de les que hagueren lluitat o hagueren auxiliat els exèrcits espanyols contra l’independentisme cubà. També decreta la llibertat de les persones esclaves nascudes entre el 17 de setembre de 1868 (data de l’alçament de la Gloriosa Revolució) i la promulgació de la llei, amb una compensació de 125 pessetes pels propietaris que no hagueren recolzat l’alçament.

EmilioCastelar havia presentat una esmena a l’article 21 de la llei que hauria establert la plena abolició, però fou rebutjada amb els vots, entre altres, d’AntonioCánovas del Castillo.

1870. Amarre del Jibacoa, l’últim vaixell negrer documentat que arriba a Cuba.

1871, 28 de setembre. Brasil:Lei do Ventre Livre.El govern conservador del Vescompte de Rio Branco signa la llibertat de les persones nascudes de mare esclava des d’aquesta data.

1873, 22 de març. Espanya: llei d’abolició de l’esclavitud a Puerto Rico. La Societat Abolicionista Espanyola publicà el Manifest a la Nació i les Corts espanyoles exigint l’abolició de l’esclavitud, amb la signatura de Moret (membre de la Societat). Com a resposta, es comença a elaborar un projecte de llei destinat a Puerto Rico culminat el 1872, quan ja havia estat coronat Amadeu I de Saboia i el President era Manuel Ruiz Zorrilla.

Quan es va aprovar, Amadeu havia abdicat (11.02.1873) i s’havia proclamant la I República.

1879, 13 de desembre. L’esclavitud a debat a les Corts espanyoles. El senador ServandoRuíz Gómez19 declarà que hi havia 363.288 persones esclaves negres a Cuba.

1880, 13 de febrer.Llei d’abolició de l’esclavitud a Cuba. No és definitiva: estableix el Patronat, una forma d’esclavitud a termini que finalitzava entre els 5 i 8 anys posteriors a la promulgació de la llei.

1880.Brasil: fundació de la SociedadeBrasileira Contra a Escravidāo.Inicia una forta campanya abolicionista que compta amb bona part de la intel·lectualitat, advocats, periodistes i l’església positivista de Brasil, entre altres. Destacà l’advocat Luís Gama, antic esclau i líder de la causa abolicionista.

1885, 28 de setembre.Brasil: Llei dels Sexagenaris.Coneguda com a Llei Saraiva-CotejipeScott, estableix la llibertat per a les persones majors de 65 anys. No comptà amb resistències, ja que només alliberava els esclaus que els propietaris no valoraven.

1886. Reial Ordre d’abolició del Patronat. La regent Maria Cristina signa l’abolició definitiva de l’esclavitud a Cuba.

1888, 13 de maig.Brasil:Llei Àurea. Isabel I de Bragança, filla de l’emperador Pere I de Brasil, signa l’abolició total de l’esclavitud legislada pel Senat.

Esclavitud moderna: de Àfrica a Amèrica

18 Segismundo Moret i Prendergast. Hisendista, literat i polític, fou ministre d’Amadeu I, Alfons XII, la regent Maria Cristina i Alfons XIII. 19 Polític i escriptor asturià. Fill d’un participant en la revolta de Riego, visqué exiliat Jamaica i Cuba, on visqué fins els 21 anys.

Luís Gama.

Resum

Imperialisme

Imperi Anys

d’esclavitud

Inici Abolició

Tracta Ventres lliures Esclavitud

Espanya 393 1493 1845 1870 1886

Portugal 369 1500 1815 1869

Països Baixos 247 1616 1863

França 236 1604 1794-1802, 1848

Regne Unit 215 1619 1807 1834

Dinamarca 121 1671 1792

Suècia 61 1785 1846

Estat (independència) Abolició

Tracta Ventres lliures Esclavitud

Illes Verges (EUA) 1671 1792

Haití (1791-1804) 1804

Mèxic (1810-1821) 1810

República Dominicana (1843-18441) 1822

Xile (1810-1818) 1811 1811 1823

Guatemala (1821) Hondures (18382) Nicaragua (18382) Costa Rica (18392) El Salvador (18392)

1824

Bolívia (1809-18413) 1811 1821 1831

Canadà (1931) Jamaica (1962) Trinitat i Tobago (1962) Barbados (1966) Guyana (1966) Bahames (1973) Granada (1974) Dominica (1978) Santa Llúcia (1979) Sant Vincent i Les Grenadines (1979) Antiga i Barbuda (1981) Belize (1981) Sant Cristòfol i Neus (1983) Anguilla (Regne Unit) Illes Bermudes (Regne Unit) Illes Caiman (Regne Unit) Illes Turques i Caicos (Regne Unit) Illes Verges (Regne Unit) Montserrat (Regne Unit)

1807 1834

Guadalupe (França) Guaiana (França) Martinica (França) Sant Bartolomé (França) Sant Martí (sud, França) Sant Pierre i Miquelon (França)

1794-1802, 1848

Equador (18304) 1811 1821 1851

Uruguai (1825-1828) 1830 1830 1851

Colòmbia (1810-1819) Panamà (19035)

1811 1821 1852

Argentina (1810-1816) 1813 1853

Veneçuela (1829-18304) 1811 1821 1854

Perú (1821-1822) 1854

Surinam (1975) Aruba (Països Baixos) Bonaire (Països Baixos) Curaçao (Països Baixos) Illes Verges (Països Baixos) Saba (Països Baixos) Sant Eustaqui (Països Baixos) Sant Martí (nord, Països Baixos)

1863

E. U. A. (1775-1881) 1808 1865

Paraguai (1811) 1842 1869

Puerto Rico (1898-18996) 1845 1870 1873

Cuba (1899-19027) 1845 1870 1886

Brasil (1822-1825) 1815 1871 1888 1Independència d’Haití, després de l’ocupació iniciada pel General mulat Jean Pierre Boyer el 1822. 2Secessió de la República Federal de Centre Amèrica. 3Primer territori independent d’Amèrica del Sud, però amb vincles amb la Gran Colòmbia i Perú fins a la independència definitiva. 4 Secessió de la Gran Colòmbia.

5Secessió de Colòmbia. 6Estat lliure associat als EUA, amb constitució federal i governador propi. La Llei Jones (1917) convertida en Llei de Relacions Federals (1950) reconeix la ciutadania nord-americana a les persones de Puerto Rico. 7Independència posterior al període d’ocupació dels EUA, després de la guerra contra Espanya.