1. La PrimeraGuerra Mundial 2. En les dcades previes a laPrimera
Guerra Mundial , els pasos Europeus es trobaben sempre en una
intensa rivalitat, a causa dels problemeseconmicsi lestensionsentre
ells, per augmentar els seus imperis colonials. 3. Causes
econmiques... En aquesta poca tamb es va desarrollar laSegona
Revoluci Industrial. Es va caracteritzar per una serie de canvis;
com noves fontsdenergia (petroli i electricitat) Nous sectors de
producci, noves formes dorganitzar el treball i sobretot una
creixent globalitzaci de la economia. Sorgiren noves pontncies
iAlemanyaguany terreny econmic a la Gran Bretanya. ..Algunes
tensions Bismarck intent aislar a Francia a travs de la accin
diplomtica, mientras que sta recurri a alianzas con otros estados
para contrarrestar la estrategia alemana. Otto Von Bismarck,
canciller prusiano, artfice de la unidad alemana y vencedor en la
guerra franco-prusiana. Ampliar imagen O. Von Bismarck El
nacionalismo francs se aliment de organizaciones como la Dfense de
LAlsace-Lorraine, que hicieron ostentacin de un profundo
sentimiento antigermano, de fcil justificacin, por cuanto los
alemanes pusieron en prctica una agresiva poltica de germanizacin
lingstica y cultural en ambos territorios. En 1918, una vez
finalizada la Gran Guerra, Alsacia y Lorena volvieron a Francia
para caer de nuevo en manos alemanas durante la II Guerra Mundial.
Al trmino de sta fueron reintegradas definitivamente a Francia. En
1871, per la Pau de Versalles, i tras la derrota enfront a Prusia,
Frana va tindre que cedir els seus territoris aAlsacia i Lorena .
Desde aquest moment Frana presentava un sentiment reivindicatiu cap
a Alemanya. Cartell publicitari de michelin 4. Desprs de la
unicaci, a la segona meitat del S XIX Alemanya, era una gran
potncia militar y econmica grcies a la poltica delCanceller
Bismarck.Aquest va idear un sistemadaliances entre: Alemanya,
ustria i Rssia, al qual tamb es va unir Itlia. Bismarck pretenia
dosobjectius: Allar a Frana , ja que encara perdurava el sentiment
de revengisme per la perdua dAlscia i Lorena en la guerra de 1870 i
la convertia en un adversari potencial. En tre ustria i Russia hi
havien interessos enfrontats als Balcans, per aixo
voliamantenirlequilibrija que aquestes tensions podrien provocar un
conflicte europeu. Canceller Bismark 5. Aquest incident va portar
al tr aGuillem II Al 1890 va morirlemperadoralemany Guillem I.
Partidari duna politicaimperialistai msagresivacap a Europa. Kaiser
guillem II I va provocar la destituci de Bismarck Aquest canceller
va suposar un canvi en la poltica exterior alemana que inici el
proces que finalment acabar en la I Guerra Mundial. El Kaiser va
abandonar el sistema daliances construit per Bismarck Va impulsar
una politica alemana de hegemonia mundial: La Weltpolitik La
Weltpolitikprovoc la formaci daliances, que acabaren configurant
laTriple Entesa. 6. Periode de laPau Armada (1890-1914). Por ltimo,
animadas por Francia ytras resolver sus problemas en Asia Central
(Persia, Afganistn), en 1907 se firm el Acuerdo anglo-ruso. Se
ponan as las bases de la denominada Triple Entente entre Francia,
Gran Bretaa y Rusia.En definitiva, en los aos previos al conflicto
se haba configurado dos grandes alianzas en torno a las que van a
pivotar los bloques enfrentados en la Gran Guerra: la Triple
Entente y la Triple Alianza. La nova politica del Kaiser va
desencadenar un procs de competncia del que van naixer dos blocs de
potncies. El primer resultat de la politica de Guillem va ser el f
de lallament de Frana. En 1893, es frimlAliana franco-rusa, a
suponia un compromis dajuda militar en cas de Guerra contra
Alemanya. Alemanya, Frana i Gran Bretanya possaren f a les seus
diferncies colonials i firmaren la Entente Cordiale al 1904. En
1905, Rssia va ser derrotada per Jap, aquesta va andonar les seues
ambicions al Extrem Orient i es va centrar als Balcans, aix va
portar a un xoc amb ustria i Hongria. Per ltim, al 1907 es va
firmar lacord anglo-rus. Es posava aix les bases de laTriple
Entesaentre Frana, Gran Bretanya i Rssia. Alemanya, ustria i Itlia
van signar laTriple Aliana. 7. Europa al 1914 8. Aquest ambient de
desconfiana tensi i temor, va portar a una intensacursa
darmamentsen la que qualsevol enfrontament podia originar un
conflicte a gran escala. Les questions colonials van ser una font
continua de problemes. Les antigues potncies, Gran Bretanya i Frana
deixaven a les noves potncies, Alemanya i Itlia sense matries
primeres i mercats. Aquests demanaven un imperi colonial propi. Les
reclamacions colonials es van plasmar endues crisis del Marroc
Alemanya no permitiria que el marroc fora dominat per una sola
potncia, es dirigia clarament a Frana, per aquesta comptava amb el
suport de Gran Bretanya i va donar la victoria a Frana. 1905 1911
Qestio dOrient : Limperi Otomsenfonsava i Rssia que donava suport
als estats eslaus va intentar impedir que ustria i
Russiasaprofitaren de la situaci per a augmentar el seu domini. 9.
Per.. tamb hi van haver tres altres greus crisis. La anexiAustriaca
de Bosnia-Herzegovina. Lincident dAgadir al Marroc Les guerres
balcaniques 10. La crisi de l'estiu de 1914 Al juny del
1914,l'arxiduc Francesc Ferran (L'hereu al tron de l'imperi
austrohongars),Va morir en un atemptat enSarajevo (Bosnia),quan
estava presidint unes maniobres militars, l'atemptat el va
provocarGarvilo Princip( component de la banda manonegra) 11.
Francesc Ferran d' ustria Arxiduc d'ustria, princep d'Hongria i de
Bohmia i, a mes,cap de la casa reial de mdena. En aquesta poca, el
principal problema politic de la monarquia Austrohongaresa eren
lestensions nacionalistesentre les minories eslaves de l'imperi.
L'arxiduc, era partidari de unamonarquia federal. 1867 12. La crisi
de l'estiu de 1914 Ultimatum ustria Srbia Demanava poder investigar
la mort de Francesc Ferran Suport Rssia Srbia es neg i ustria li va
declarar la guerra. Alemanya Suport Movilitzaci d'ustria i Alemanya
Exigia l'aturament de le operacions Alemanya declar la guerra a
Rssia i a Frana. 13. El pla alemany Italia deix la triple Aliana
Aprofitant el llarg temps que Rssia tardaria en movilitzar les
seues tropes enloest, el pla alemany va llanar un atac dofensiva a
travs de Blgica. Com que Belgica perteneixia a la Gran Bretanya,
aquesta li va declarar la guerra a Alemanya. 14. El desenvolupament
de la primera guerra mundial(1914-1918) La guerra va durar quatre
anys amb la victoria de la triple entesa La guerra es va convertir
en mundial i les principals potncies i els seua imperis,
s'enfrontaren Imperis centrals Triple entesa Turquia i Bulgaria
Italia,Romania, Grcia i EEUU Suport Suport 15. Europa qued aix
desprs de l'abando-nament d'Itlia dels Imperis Centrals. 17. El pl
Shlieffen va tindre xit, ja que una vegada eliminada la oposici del
franco-britnics en Charleroi, els alemans van comenar un rapid avan
pel territori francs El governs fracs tingu que abandonar Pars y es
va dirigir a Burdeus. L'xit del pl Schlieffen 19. Batalla de
Verdun. Durant els mesos de 1916 van succeir una serie daccions amb
la fi de trencar les lnies enemigues. El punt on es van concentrar
va ser la fortaleza de Verdun. All succeiren violents combats, els
francesos resistiren al carrec del general Petain. Amb la f de
distraure la acci dels alemanys, les fores britniques i franceses
iniciarenlofensiva en el nord de frana, junt al riuSomme.Les
batalles deixaren enormes prdues. Les perdes van ser mes grans que
les de Verdun. 20. ZONA DE BATALLA SUBMARINA. En la primavera de
1916, va tindre lloc el fet naval ms important, Labatalla de
Jutlandia Guany la flota alemana sobre la britnica La guerra va ser
principalment submarina. 23. Triple Entesa! La guerra va finalitzar
amb la victria de la.. 24. La triple Entesa Latemptat a Sarajevo.
La disputa de les potncies pels balcans: Qestio dOrient. Soldats en
trinxeres Batalla de Verdun Indica a quin moment histric perteneix
cadascuna daquestes fotografies. 25. Anem a veure si haveu aprs un
poquet mes... Primera fase de la guerra. Va idear un Sistema
dAlianes. Assas de lArxiduc Francesc Ferran. Pas que abandon la
triple Aliana. Donava suport als Imperis Centrals Ultima fase de la
Guerra. Tena interessos colonials als Balcans. Itlia ustria Guerra
de Moviments Garvilo Princip Guerra Submarina Bulgaria Canceller
Bismarck
http://www.youtube.com/watch?v=Uzn43Nr0pyA&feature=related 26.
PREGUNTES DEXAMEN.LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. Explica en qu va
consistir la poltica del canceller Bismarck. Que objectius pretenia
aconseguir? Esmenta els dos blocs militars i digues quins canvis
van patir al llarg de la Primera Guerra Mundial. Estableix i
explica les causes que motivaren la 1 G.Mundial. Explica la guerra
de posicions i digues quines batalles foren mes importants. 27. "A
diferencia de otras guerras anteriores, impulsadas por motivos
limitados y concretos, la Primera Guerra Mundial persegua objetivos
ilimitados. En la era imperialista se haba producido la fusin de la
poltica y la economa. La rivalidad poltica internacional se
estableca en funcin del crecimiento y la competitividad de la
economa, pero el rasgo caracterstico era precisamente que no tena
lmites (...) De manera ms concreta para los dos beligerantes
principales, Alemania y Gran Bretaa, el lmite tena que ser el
cielo, pues Alemania aspiraba a alcanzar una posicin poltica y
martima mundial como la que ostentaba Gran Bretaa, lo cual
automticamente relegara a un plano inferior a una Gran Bretaa que
ya haba iniciado el declive. Era todo o nada (...) Era un objetivo
absurdo y destructivo que arruin tanto a los vencedores como a los
vencidos. Precipit a los pases derrotados en la revolucin y a los
vencedores en la bancarrota y en el agotamiento material. Eric. J.
Hobsbawm. Historia del siglo XX, 1914-1991. COMENTARI DE TEXT. 28.
Bibliografia: http://www.historiasiglo20.org/quizzes/IGM.htm
http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/actividades.htm
http://www.claseshistoria.com/1guerramundial/fasefinalguerra.htm
http://www.portalplanetasedna.com.ar/guerra1.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial
http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1197
