Barcelona, 22 de novembre de 2010

Projecte d’Obertura de Dades Públiques

de l’Ajuntamentde Barcelona

“OpenData BCN”

1

Programa

BENVINGUDA

SR. CARLES FRADERA, DIRECTOR GENERAL DE BARCELONA DIGITAL CENTRE TECNOLÒGIC

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

IM. SR. RAMON GARCÍA-BRAGADO, QUART TINENT D'ALCALDE, REGIDOR DE L'ÀREA DE RÈGIM

INTERIOR, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

EL PROJECTE OPENDATA BCNSR. ANDREU PUIG, GERENT MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

CLOENDA

IM. SR. RAMON GARCÍA-BRAGADO, QUART TINENT D'ALCALDE, REGIDOR DE L'ÀREA DE RÈGIM

INTERIOR, INFRAESTRUCTURES I HABITATGE DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

PREGUNTES

2

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

3

Què és l’Obertura de Dades Públiques (OpenData)?

L’obertura de dades públiques – també coneguda com a OpenData – consisteix en posar a l’abast dela ciutadania la informació que posseeix el sector públic, en formats digitals, estandarditzats ioberts, seguint una estructura clara que permeti la seva comprensió.

1. Es recomana obrir totes les dades públiques.

2. Es recomana publicar les dades originals i amb el nivell de granularitat més detallat possible.

3. Les dades s’han de publicar i actualitzar en els períodes temporals adequats.

4. Les dades han de ser accessibles pel conjunt més ampli possible d'usuaris.

5. Les dades s’han de poder processar automàticament.

6. Les dades han d’estar disponibles per qualsevol ciutadà.

7. Es recomana l’ús de formats no propietaris.

8. Les dades han de ser d’ús lliure.

Font: Open Government Working Group

Quins principis té?

Imatge obtinguda del blog “Responsability-Freedom Demands It” (amb llicència CC-BY)

4

Projecte d’Obertura de Dades a l’Ajt. de Barcelona (“OpenData BCN”)

El projecte consisteix en posar les dades públiques que posseeix l’Ajuntament, en qualsevol graud’agregació

• a l’abast de la ciutadania

• en formats digitals, estandarditzats i oberts,

• seguint una estructura clara que permeti la seva comprensió.

Al mateix temps es facilita l’accés a aquests recursos informatius per tal de fomentar-ne la reutilització.

Motiu que ens impulsa a obrir les dades

Les dades públiques, que l’Ajuntament de Barcelona té en custòdia per exercir les seves funcions, enrealitat pertanyen als ciutadans. Per tant, han de poder ser accessibles per tota la societat sense capdiscriminació i per qualsevol ús sempre respectant la privacitat de les dades personals.

„People‟, Pieter Musterd, Flickr

5

Principals objectius

Augmentar la transparència

Ús social: universalitzar l’accés a les dades

Promocionar el teixit econòmic i la innovació

6

Augmentar la transparència:

• L’Ajuntament posarà les dades públiques a l’abast de tots els actors de la

societat: ciutadania , empreses, institucions, per a que aquests puguin

explotar-les per qualsevol finalitat, i per tal de retre comptes de forma

contínua.

• El creuament de les dades obertes

de l’Ajuntament amb les d’altres

administracions proporcionarà un

nivell addicional de transparència.

• El ciutadà accedirà a una visió més

realista de la prestació dels serveis

públics.

Principals objectius

„005 Magnify‟, Steve James, Flickr

7

Universalitzar l’accés a les dades (ús social):

• Les dades públiques es faran accessibles per tota la societat en igualtat de condicions

• Es promou la reutilització d’aquestes dades públiques, augmentant el benefici que se n’obté.

• Les millores en els processos interns necessàries per a la generació d’aquesta informació repercuteixen en uns serveis públics de més qualitat.

• Es fomenta la creació de serveis basats en informació pública per part del sector privat(complementant els serveis que ofereix l’Ajuntament).

Principals objectius

European Parliament, Flickr

llevat d’aquelles informacions subjectes a aspectes de privacitat, legislatius o que ja estiguin regulats per procediments administratius

8

Promocionar el teixit econòmic i la innovació:

• Les dades són la matèria primera en la societat de la informació.

• OpenData BCN obrirà importants volums d’informació per a que les empreses les utilitzin pels seus productes i serveis.

• L’accés lliure a les dades fomentarà l’aparició de nous usos innovadors d’aquestes.

• El sector TIC en sortirà beneficiat per l’augment de la demanda de serveis telemàtics basats en aquestes dades obertes.

• El sector de la recerca i prospectivatambé es beneficiarà d’aquest accés lliure a les dades.

Principals objectius

9

Situació actual a Barcelona

Des de l’any 1995, any en que es va posar en marxa la primera versió del web municipal de la ciutat,bcn.cat, l’Ajuntament de Barcelona ha tingut una clara vocació de facilitar la màxima informació idades possibles als ciutadans i potencials usuaris del web.

• Amb el desenvolupament del Pla d’Administració Electrònica, el nombre de seccions del web que aporten dades d’interès en projectes tipus “OpenData” ha anat creixent.

• Per tant, actualment ja s’estan oferint importants conjunts d’informació a la ciutadania per a que sigui consultada lliurement i, en molts casos, fins i tot descarregada:

servei GeoPortal, que proporciona dades geogràfiques.

informació estadística

equipaments de la ciutat

Amb la iniciativa de publicar els actius informatius en clau d’obertura de dades, l’Ajuntament de Barcelona va més enllà de la legislació actual.

No partim de zero

10

EL PROJECTE OPENDATA BCN

11

Dades que s’obren

El projecte inclou tots aquells conjunts de dades més rellevants, i derivats de la gestió dela ciutat, que puguin tenir aprofitament per part de tercers en els formats que permetinla seva reutilització directa:

TERRITORI

POBLACIÓ

INDICADORS

DE GESTIÓ I

TRAMITACIÓ

DADES

DOCUMENTALS

ENTORN

URBÀ

12

La ciutat de Barcelona és, sobretot, un territori, sobre el que la pràctica totalitat dels sectors municipals despleguen la seva gestió. Les plenes competències que té l’Ajuntament en aquesta matèria, junt amb la gran tradició cartogràfica que es remunta a principis del segle XX, permet aprofitar molts dels serveis que actualment ja estan disponibles al web municipal.

Les dades territorials bàsiques a obrir són:

La cartografia bàsica de la ciutat: Cartografia física: topogràfica UTM Cartografia temàtica: cadastral, urbanística , etc. Cartografia política o administrativa: districtes, barris, etc. Altres

Dades de georeferenciació del territori: Carrerer: nomenclàtor de vies i adreces postals oficials Relació de les adreces postals amb:

• Les coordenades topogràfiques UTM (posicionament)• Les divisions administratives

Dades alfanumèriques relacionables directament amb el territori: Dades d’usos de sòl, i dels locals cadastrals (excepte les reservades per llei) Dades de l’edificació Dades urbanístiques

Dades que s’obren (1/5): Territori

TERRITORI

13

L’altre element clau de la ciutat és la població. En aquest grup de dades, la gestió del Padró municipal d’habitants i la seva posterior explotació estadística, permet generar conjunts de dades demogràfiques, que respectant en tot moment la legislació vigent (protecció de dades personals, estadística, etc.), es poden transformar en potents conjunts de dades a disposició dels agents socials i econòmics de la ciutat.

A títol il·lustratiu, en aquesta categoria hi tenim:

Dades demogràfiques per Grups d’edat Sexe Etc.

agrupades per divisions administratives: Districtes Barris Zones estadístiques Seccions

Dades de moviments naturals de població.

Dades sobre estructures familiars.

Dades que s’obren (2/5): Població

POBLACIÓ

14

Dades que s’obren (3/5): Indicadors de gestió i tramitació

En un tercer grup s’inclou el conjunt de dades que relacionen els dos elements anteriors: relacions reglades entre persones i territori, des de la relació via expedients administratius fins a la gestió dels equipaments i serveis municipals a les persones (dades econòmiques, dades d’equipaments, d’agenda, etc).

En aquest grup es pot destacar, entre d’altres:

Base de dades d’equipaments de la ciutat

Dades estadístiques sobre expedients de llicències (obres, activitats, etc.)

Agenda ciutadana

Dades econòmiques

INDICADORS

DE GESTIÓ I

TRAMITACIÓ

15

El quart grup identificat està representat pels conjunts de dades, que podríem anomenar d’entorn urbà, dades derivades de l’activitat a la ciutat.

Per exemple, podem incloure-hi:

Dades de mobilitat Trànsit Transport públic Aparcament

Seguretat

Medi ambient

Neteja

Totes aquelles que en un futur puguinser obtingudes dels sensors on-line que es vagin desplegant per la ciutat:

Soroll Trànsit Transport públic Aparcament Contenidors i neteja Medi ambient (temperatura, humitat, etc)

Dades que s’obren (4/5): Entorn urbà

ENTORN

URBÀ

16

En el darrer grup hi situem les dades documentals, en sentit ampli, entre les que destaquem:

Ordenances consolidades

Normatives i plans urbanístics

Enquestes d’opinió dels ciutadans

I en general, tota aquella informació administrativa, així considerada per la ORAE (Ordenança Reguladora de l’Administració Electrònica).

Fons documentals específics: Publicacions Vídeos i imatges Memòries Etc.

Dades que s’obren (5/5): Entorn urbà

DADES

DOCUMENTALS

17

Principals instruments del projecte “OpenData BCN”

Es farà ús de dos grans instruments per

desenvolupar el projecte:

• Comissió d’Obertura de Dades Públiques

(OpenData) de l’Ajuntament de

Barcelona.

• Portal OpenData BCN.

European Parliament, Flickr

18

Comissió d’Obertura de Dades Públiques

• Es crearà una Comissió d’Obertura de Dades Públiques (OpenData) de l’Ajuntament de Barcelona que tindrà la responsabilitat de definir i supervisar la iniciativa d’Obertura de Dades a l’Ajuntament de Barcelona.

• La comissió estarà presidida pel Quart Tinent d’Alcalde i dirigida pel Gerent Municipal.

• En aquesta comissió hi estaran representades aquelles persones implicades en la gestió de la informació pública dels diferents àmbits o sectors municipals així com els responsables de l’equip tècnic que treballaran en el projecte.

• La Comissió serà l’encarregada de transmetre a la resta de l’Ajuntament aquesta nova visió de la gestió de les dades públiques: explicacions, motivacions, beneficis, implicacions, etc. I de treballar amb els diferents departaments de l’Organització per a l’obertura de les seves dades públiques explicant i formant adequadament a les persones responsables de les dades perquè es puguin sumar amb facilitat a aquesta iniciativa.

• A més, aquesta Comissió també controlarà l’ús del projecte mitjançant un sistema de mètriques que permeti a l’Ajuntament poder conèixer la utilització de les dades públiques obertes per tal que li serveixi com a un indicador de l’èxit de la iniciativa.

19

Fases del projecte

• Disseny del servei: anàlisi de les fonts d’informació (dels recursos previstos per aquesta fase), criteris de classificació, diccionari de dades, processos de replicació i normalització de les dades, creació d’un protocol d’obertura de dades públiques.

• Creació del Portal: disseny del Portal OpenData de l’Ajuntament de Barcelona. Posada en producció (prevista febrer de 2011) amb un primer conjunt de dades.

• Ampliació de les dades obertes.

2010 2011 2012 ···

FASE 1: posada en marxa del servei FASE 2: ampliació i consolidació

• Ampliació massiva dels recursosinformatius oberts.

• Publicació dels recursos informatius seguintun model amb enriquiment d'estructura

• Realització, a l’inici de la fase, d’un Pla de Treball per seleccionar les dades que s’obrirani en quin ordre. El Pla de Treball contemplarà criteris d’utilitat social, disponibilitat i costd’obrir les dades, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del servei.

20 bcn.cat/egovernment