6
Manresa, gener 2013 Exemplar número 4 Coordinació Josep Xicota El reportatge Text i fotografies, Josep Xicota El rentat de cara del barri vell de Manresa Solars i parets buides, despullades i ombrívoles, racons de marginació social, immigració notòria, una mitjana d’edat avançada o voreres desmanegades, es donen la mà amb la llum i el color, l’enginy ben destra, la imaginació, la modernitat i el modernisme de fa un munt d’anys, la difícil -però no impossible- integració, el bon veïnatge, aquell “de tota la vida”, o moderns bars musicals i de copes. Això, més o menys, és avui per avui el nostre barri vell. No pot amagar l’edat ni la manca d’atenció (se’n pot dir d’inversió, en termes econòmics i polítics), però un més que interessant rentat de cara, a càrrec de diversos artistes locals, fa que passejar-s’hi sigui avui per avui molt més agradable . Se’ns dubte la façana que més sorprèn al vianant és la del carrer de les Barreres, aquella que ens permet, de manera virtual o imaginativa, fer la compra del dissabte, des de la carnisseria fins la peixateria, passant per la floristeria o la tenda de licors i finalitzar el recorregut al bar de la cantonada, on aquells gallecs servien a la barra el millor “pop a la gallega” de Manresa, això si, en un local no apte per llepafils. D’això ja fa entre quinze i vint anys. Precisament va ser aquest art pictòric el detonant de la publicació del número 0 de Manresa a cop d’ull i, de retruc, de la seva continuïtat. Just el mateix que ha passat amb aquells primers murals, exemple d’un afortunat escampall d’art i color al barri vell manresà. Per això creiem interessant descobrir-ne l’entrellat. Es tracta d’una il·lusió visual, d’un art efímer..? No tant! Perquè allò que va néixer amb data de caducitat resta encara dempeus a manca d’un flamant, formós i modern edifici, projectat, amb maqueta i un termini d’execució que ja ha prescrit. Ai senyor aquesta crisi! Carrer de les Barreres Abans de desvetllar el perquè de tot plegat cal un breu apunt històric. El carrer deu el seu nom al fet d’haver estat indret d’accés a la Manresa emmurallada quant, entre el 1362 i el 1380 i aprofitant els vells murs del segle XII, s’ampliaren els límits de la ciutat en incloure- hi els nous carrers d’Urgell, d’Arbonès, de Vilanova, de les Barreres i el convent de Sant Domènec. La idea va sorgir el mes de març de 2011 quan dos artistes manresans, Benvi Parrilla i Rafael Tejero, es trobaven practicant un dels esports nacionals de més Mural dedicat als poetes Luis García Montero i al manresà Gabriel Mora. Peixateria i tenda de comestibles al carrer de les Barreres.

04.- El rentat de cara del barri vell de Manresa

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: 04.- El rentat de cara del barri vell de Manresa

Manresa, gener 2013

Exemplar número 4 Coordinació Josep Xicota

El reportatge Text i fotografies, Josep Xicota El rentat de cara del barri vell de Manresa

Solars i parets buides, despullades i ombrívoles,

racons de marginació social, immigració notòria, una

mitjana d’edat avançada o voreres desmanegades, es

donen la mà amb la llum i el color, l’enginy ben

destra, la imaginació, la modernitat i el modernisme

de fa un munt d’anys, la difícil -però no impossible-

integració, el bon veïnatge, aquell “de tota la vida”, o

moderns bars musicals i de copes. Això, més o

menys, és avui per avui el nostre barri vell.

No pot amagar l’edat ni la manca d’atenció (se’n pot

dir d’inversió, en termes econòmics i polítics), però

un més que interessant rentat de cara, a càrrec de

diversos artistes locals, fa que passejar-s’hi sigui avui

per avui molt més agradable .

Se’ns dubte la façana que més sorprèn al vianant és la del carrer de les Barreres, aquella que ens permet, de manera

virtual o imaginativa, fer la compra del dissabte, des de la carnisseria fins la peixateria, passant per la floristeria o la

tenda de licors i finalitzar el recorregut al bar de la cantonada, on aquells gallecs servien a la barra el millor “pop a la

gallega” de Manresa, això si, en un local no apte per llepafils. D’això ja fa entre quinze i vint anys.

Precisament va ser aquest art pictòric el detonant de la publicació del número 0 de Manresa a cop d’ull i, de retruc,

de la seva continuïtat. Just el mateix que ha passat amb aquells primers murals, exemple d’un afortunat escampall

d’art i color al barri vell manresà. Per això creiem interessant descobrir-ne l’entrellat.

Es tracta d’una il·lusió visual, d’un art efímer..? No tant! Perquè allò que va néixer amb data de caducitat resta

encara dempeus a manca d’un flamant, formós i modern edifici, projectat, amb maqueta i un termini d’execució que

ja ha prescrit. Ai senyor aquesta crisi!

Carrer de les Barreres

Abans de desvetllar el perquè de tot plegat cal un breu

apunt històric. El carrer deu el seu nom al fet d’haver

estat indret d’accés a la Manresa emmurallada quant,

entre el 1362 i el 1380 i aprofitant els vells murs del

segle XII, s’ampliaren els límits de la ciutat en incloure-

hi els nous carrers d’Urgell, d’Arbonès, de Vilanova, de

les Barreres i el convent de Sant Domènec.

La idea va sorgir el mes de març de 2011 quan dos

artistes manresans, Benvi Parrilla i Rafael Tejero, es

trobaven practicant un dels esports nacionals de més

Mural dedicat als poetes Luis García Montero i al manresà Gabriel Mora.

Peixateria i tenda de comestibles al carrer de les Barreres.

Page 2: 04.- El rentat de cara del barri vell de Manresa

volada, arreglar el país tot fent-la petar

asseguts a la terrassa d’un bar amb una

cerveseta a la mà. Veient les parets

despullades i lletges del carrer de les Barreres

van concloure: “aquí hi cal un rentat de cara”!

Dit i fet. Amb un esbós sota el braç es

presentaren a l’Ajuntament, en primer lloc per

obtenir el corresponent permís i alhora els

500€ que van costar les pintures acríliques.

Damunt dels arrebossats fets per la brigada

d’obres del consistori manresà, va començar la

tasca pictòrica. Com diuen ambdós: “amb

moltes ganes de fer-ho i moltes hores de feina”.

Tot i que el projecte no estava del tot enllestit,

va ser en motiu de la Fira de Sant Andreu de 2011 quan es produí la seva inauguració oficial.

En aquesta mena d’actuacions sempre s’esdevenen un munt d’anècdotes simpàtiques. L’ajut, la complicitat i

l’aplaudiment dels veïns ja en proporcionen moltes. Però els dos principals artistes recorden amb especial afecte la

col·laboració de la mainada del barri, protagonistes destacats del mural de la floristeria. Damunt d’uns senzills testos

els menuts van anar pinzellant amb tocs de color les flors, donant al mural els detalls naïf que diferencien la “botiga

dels nens” de la resta d’obres.

Finalment en Benvi i en Rafael, amb l’ajut d’artistes com Eduard de Pobes, president del Cercle Artístic de Manresa,

Eva Bonet o Lilí Navarrete, entre d’altres, van cloure aquesta obra que enorgulleix als veïns i als forans. Si esteu una

estoneta allà veureu com són molts aquells que s’hi acosten encuriosits i retratant, principalment amb els seus

terminals mòbils, algun dels sis murals, portes i finestres superiors. Per cert si voleu saber els noms dels artistes i

entitats que han fet possible aquest interessant projecte només cal que us fixeu amb el menú del bar de la

cantonada. Allà els trobareu de primer o segon plat, un detall curiós si més no.

Mural al parc infantil del carrer de la Mel

Aquesta actuació, feta amb el suport del Cercle Artístic de Manresa, fou duta a terme per iniciativa de l’artista

manresana Susanna Ayala el proppassat diumenge, dia 23 de setembre de 2012. En l’activitat artística-festiva hi van

participar, a més, un munt d’actors secundaris que van anar aportant la seva pròpia pinzellada al llarg de tot el dia.

D’aquesta manera hem d’esmentar als Eduard,

Sofia, Ferràn, Benvi, Montse i Jordi, Gisela i

Roger, Elena, Mò i Giol, Portales, Pep i Txema,

així com als més menuts, Oriol, Quetzal, Martina,

Jana, Salut, Mariona, Clara o Bernat.

La Susanna agraeix especialment el suport

logístic de Marcs El Taller que: “ens van tenir

trafegant i tacant l'escala tot el sant dia!”,

recorda, sense oblidar a la cafeteria l’Alzina, que

es va fer càrrec, solidàriament, de la intendència.

Una altra actuació, feta “per amor a l’art”

perquè, com molt bé diu la Susanna, “la idea va

néixer per aportar, no pas per treure'n res.”

Mural dedicat a la poetessa Marta Pessarrodona, al carrer Camp d’Urgell.

L’immens mural que envolta el recinte del “parc infantil” del carrer de la Mel.

Page 3: 04.- El rentat de cara del barri vell de Manresa

A partir de la primera actuació al carrer de les

Barreres s’ha produït al barri vell de Manresa allò

que s’anomena: “efecte taca d’oli”.

Només així s’entén la realització d’un altre mural

fora de les intervencions, en certa manera

programades, que hem esmentat fins ara, i de les

que explicarem més avall.

Com podeu veure a la vostra esquerra, i també al

carrer de la Mel, han estat els propis veïns els

encarregats de pintar una reixa en aquesta tanca.

L’efecte aconseguit, de manera molt senzilla, és

francament destacable com es pot observar.

Tocats o pintats de lletra?

Ambdues coses atès que des de fa sis anys l’Ajuntament de Manresa programa cada tardor un seguit d’actes literaris

sota el títol “Tocats de lletra”. L’erotisme, la literatura i el vi, la poesia enguany o, “compromesos”, que serà el nom

de la propera edició, són alguns dels temes tractats.

A més d’una trentena d’actes programats, el “Tocats de Lletra

2012” va anar acompanyat del “Pintats de Lletra” a càrrec de

l’artista Benvi Parrilla, que va recollir la “convidada” de

l’Ajuntament per tornar a mostrar el seu art a les parets del barri

vell de Manresa.

Els murals van quedar repartits, en aquesta ocasió, entre el carrer

Camp d’Urgell, que acull els més amplis, i el de la Mel.

Aquest repartiment de l’obra entre dos carrers va ser obligat per

les circumstàncies. Al contrari del que havia succeït al carrer de

les Barreres, on la brigada d’obres va procedir a l’arrebossat de

les parets, en el cas dels murals poètics la crisi ja havia afectat al

cos de paletes municipals i no hi havia prou mans per dur a terme

una intervenció semblant. Vet aquí que en Benvi hagués de

buscar aquelles parets que gaudissin d’un millor estat de “salut”.

El carrer Camp d’Urgell va encabir els murals de les poetesses

catalanes Marta Pessarrodona i Artigues i Montserrat Abelló i

Soler, junt amb algun dels seus versos, així com el particular

logotip del “Pintats de Lletra” d’en Benvi Parrilla.

D’altra banda al carrer de la Mel hi trobem el mural del poeta granadí, Luis García Montero i del vallesà de

naixement i manresà d’adopció, Gabriel Mora i Arana.

Dit això poc més es pot afegir. Un dels vessants de l’art plàstic és precisament aquest, el que permet els colors, la

pintura i les textures aplicades, tradicionalment, sobre superfícies planes. D’això n’entenen, i molt, tots aquells que

estant fent del barri vell de Manresa un lloc més agradable per viure’l.

Aquest “rentat de cara”, tan necessari arreu, ha tingut un cost econòmic de poc més de mil euros. Parlem de cost

material... La resta, que tan ens agrada i ens enorgulleix, la devem a l’altruisme dels nostres artistes. Per sort ja hi ha

qui s’ha interessat per dur aquest tipus d’art a casa seva. Segur que en parlarem la propera primavera.

Fragment del mural dedicat a Montserrat Abelló.

Page 4: 04.- El rentat de cara del barri vell de Manresa

Galeria d’imatges

Benvi Parrrilla

Susanna Ayala

El mural infantil del carrer de la Mel un cop finalitzat

Rafael Tejero

Logotip del Pintats de Lletra

El menú artístic del “bar de la cantonada”

Preparació de la superfície al carrer de la Mel

Page 5: 04.- El rentat de cara del barri vell de Manresa

Noticies

Viquipèdia Fotografies

XarxaNotícies.cat Gabriel Mora i Arana Marcs El Taller, Guia de Manresa Regió7.cat Montserrat Abelló i Soler Susanna Ayala, Benvi Parrilla Guia de Manresa Marta Pessarrodona i Artigues Cercle Artístic de Manresa Tocats de Lletra 2012 Luis García Montero Josep Xicota

Editorial Bon any 2013 a tots/es. En aquest cas en concret cal remarcar els guarismes perquè en la felicitació nadalenca de Manresa a cop d’ull vam anar tan lluny que el retrobament va quedar establert a l’any 20013. El que pot fer un senzill zero posat on no cal, oi? Vaja, que Matusalem al nostre costat era un nen de pit. Errades i bromes a part com ja heu vist en aquest número de gener la revista torna, en certa manera, als seus orígens. Aquell número zero de setembre (com passa el temps!) centrat de manera fotogràfica al carrer de les Barreres, va ser el detonant de la nostra existència. Feliç dissabte aquell, sens dubte. Per aquest fet i, sobretot, perquè afortunadament les actuacions pictòriques al barri vell de Manresa han tingut continuïtat, hem trobat adequat fer punta al llapis, documentar-nos i explicar els ets i uts que han acompanyat a aquest “rentat de cara” del nostre barri vell. Malgrat que l’actuació de diversos pinzells ben destres no soluciona els problemes estructurals i de fons de la zona, si que fa molt més agradable passejar-s’hi o viure-hi. Fins i tot algunes fonts veïnals han confessat a aquesta revista que són molts els que s’hi apropen per fotografiar i gaudir dels murals. Vet aquí una cultura popular que ens encanta; la del turisme ciutadà d’espardenya! I acabem recordant-vos de nou l’adreça electrònica a través de la que podeu demanar la revista: [email protected]. És important atès que, d’aquesta manera, garantim dues coses: l’arribada puntual del butlletí a les vostres bústies de correu electrònic cada mes i, també, l’increment en el nombre de subscriptors. Això darrer, sobretot, és el que ens permetrà créixer encara més. Com diem sempre, si us agrada la idea escampeu-ho ben escampat!

Benvi Parrilla

Page 6: 04.- El rentat de cara del barri vell de Manresa

CLUB DE LITERATURA INFANTIL: Biblioteca del Casino de Manresa

Calendari 2012-2013

“Mares, pares o mestres interessats en el llibre per a infants, es troben el segon dimarts de cada mes, a ¼ de 7 de la tarda, a la Biblioteca del Casino, per a intercanviar opinions al voltant de la lectura i la literatura infantil i juvenil i comentar les novetats més interessants”:

15 de gener 12 de febrer 12 de març

9 d’abril 14 de maig 11 de juny

Els museus de Manresa

Museu Comarcal Museu de Geologia Museu de la Tècnica Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Divendres i dissabte: de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h. Diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Gratuïta: jubilats, menors de 16 anys i tots els divendres per a tothom.

Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuïta.

Crta. De Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 € Reduïda: 1,5 € per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuïta: menors de 12 anys, docents i Club Súper 3.

Afegitons:

No podem afirmar que en aquests dies tot s’aturi, però si podem assegurar que tot s’alenteix. Sigui com sigui, ja

sabeu que sempre intentem dedicar un petit apartat a algunes de les activitats que tenen lloc a casa nostra. La

filosofia de tria és molt senzilla:

La gratuïtat, o el baix preu, dels actes.

Prevaler la justa correspondència i cost dels actes pel que fa a “despesa + qualitat”.

El seu interès cultural o especial. Per exemple, gaudir d’un duet australià com Roller One + Justin Cusack,

aquest passat mes de desembre a Manresa no és fàcil.

Destacar aquelles activitats on la natura és predominant.

Prioritzar la informació d’aquells que no tenen els mitjans informatius que tenen les “Patums”. Amb tot el

respecte per tots els ens polítics.

I, en definitiva, informar i fer normal allò que succeeix a casa nostra... sovint, sense que ens adonem o

sabem, amb esdeveniments realment extraordinaris!

Així “justifiquem” en certa manera, l’absència d’activitats en aquest exemplar. No vol dir, ni de lluny, que en aquest gener que tot just encetem no n’hi hagin. L’alentiment del que hem parlat n’és la causa. Que tingueu molt bon any i que puguem gaudir tots plegats d’aquest i dels propers exemplars de “Manresa a cop d’ull”.