6
ROBATORI AL PARTENÓ

Robatori al partenó

  • Upload
    anggc

  • View
    46

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Robatori al partenó

ROBATORI AL PARTENÓ

Page 2: Robatori al partenó

El Partenó (Παρθενος) és un temple consagrat a la deessa grega Atenea Pàrtenosa qui el poble d'Atenes considera la seva protectora a més és una ofrena a Atenea, deessa de la guerra i la saviesa com a símbol de la victòria de Grècia sobre la barbàrie Persa…Va ser construït al segle V aC i és el monument més antic dels ubicats a l’Acròpoli d'Atenes (Grècia). Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates supervisats per Fídies.

El Partenó és considerat com un símbol perdurable de l'antiga Grècia i de democràcia atenesa, i un dels monuments més grans del món cultural.

El Partenó va ser utilitzat com tresor, i durant un temps va servir com el tresor de la Lliga de Delos. Al segle VI dC, el Partenó es va convertir en una església cristiana dedicada a la Mare de Déu. Després de la conquesta turc otomana, es va convertir en una mesquita a començaments de la dècada de 1460. El 1687 va haver una explosió que va danyar el Partenó i les seves escultures. El 1806, Thomas Bruce,va endur-se algunes de les escultures supervivents, amb el permís dels otomans. Aquestes escultures es van vendre el 1816 al British Museum a Londres, on estan exposades actualment. El govern grec ha demanat la devolució de les escultures a Grècia, fins ara sense èxit.

Estil: Grec Clàssic. Materials utilitzats: fusta i marbre pentèlic. Sistema constrictiu: arquitravat Alçat: 10’5 m Planta: 67’5 X 30’95 m

La funció primordial dels temples grecs no era el culte, el Partenó no disposava d'altar. Fou erigit com una ofrena monumental als déus i una demostració de la grandesa d'Atenes i de la Lliga de Delos.

Pocos edificios tienen la elegancia del Partenón. Algunos dicen que se debe a que muchas de sus medidas guardan la razón áurea.

EL PARTENÓ

Page 3: Robatori al partenó

Les arrèfores (Ἀρρήφορος) eren dos xiques verges d'entre set i once anys que vivíen en l'Acròpolis d'Atenes. En la festivitat de la deessa Atenea Polias portàven sobre els seus caps en unes cistelles el que lis donava la sacerdotisa d’esta deessa. Ningú sap de qué se tractaba, ni siquiera elles mateixes. Descendíen per una baixada subterrànea fins una cova. Deixaven els presents allí abaix i agafaven altres objetes que també estaven tapats i que duien a la Acròpolis. Després d’açó eren remplaçades per altres.

Eren elegides pels arcontes entre les families nobles, probablement entre les allegades al culte d’Atenea. Les seues families pagaven les despeses de la festa.

El seu nom significa portadores d’àrrēta: coses de les que esta prohibit parlar.

Es diu que existíen quatre arrèfores i que dos d’elles teixíen el peplo d’Atenea que recibía cada quatre anys en les Panatenees .

ARRÈFORES

Page 4: Robatori al partenó

El propileu (Προπύλαιον = 'davant la porta') era, a l'antiga Grècia, un vestíbul davant l'entrada a un temple, palau, àgora o ciutat. En el cas d'un santuari o recinte sagrat consistia en un camí flanquejat per edificis, d'estructura molt més complexa i monumental, normalment dotat d'una façana amb columnes, i llavors s'hi referien amb el plural Προπύλαια.

La construcció dels Propileus atenencs fou obra de l'arquitecte Mnèsicles. Els Propileus estaven adornats amb moltes altres estàtues. Un camí que anava entre l'àgora i els propileus que era l'única entrada a l'acròpoli. És considerat un dels més perfectes treballs artístics grecs.

PROPILEUS

Page 5: Robatori al partenó

L’ESCULTURA D’ATENEA PARTENOSAtenea Partenos era el nom d'una imponent escultura criselefantina ( d'or i

marfil ) de la deessa grega Atenea esculpida per Fidias i erigida en el Partenó d'Atenes .

L'estàtua en si està feta de marfil i or . Al centre del seu casc hi ha una figura semblant a l'Esfinx i a cada costat del cap hi ha aixetes en relleu. ... L'estàtua d'Atenea té una túnica fins als peus , i sobre el seu pit el cap de Medusa està tallada en marfil. Sosté unaVictoria d'aproximadament quatre colzes i a l'altra mà una llança; als seus peus jeu un escut i prop de la llança hi ha una serp. Sobre el pedestal està el naixement de Pandora.

L'obra original de Fidias tenia unes dimensions que aconseguien els 26 colzes d'altura ( 12 m aproximadament ) . El cost va haver d'estar a prop dels 700 talents.

Page 6: Robatori al partenó