TEIXIT OSSI María Sanchez MaríCristina Signes PonsCarlos Pascual BotíaVerónica Cánovas Giménez

TEIXIT CARTILAGINÓSMaría Galán GramajeSara Cholvi Camarasa

María Sánchez Marí

-Característiques Generals

-Estructura macroscòpica i microscòpica

-Matriu òssia

-Tipus cel·lulars

Definició

• És una especialització del teixit conjuntiu dens.

• És el component principal dels ossos

Característiques Físiques:

• Elasticitat

• Lleuger,dur i

rígid

• Ressistència

Funció de protecció i de sostén de l’organisme.

També intervé en l’homeostàsia del calci i és on es troba la medul·la òssia hematopoyètica

Tècniques d’estudi

• Preparats lijats o per “desgast”:

Tallar i lijar l’òs fins que deixe passar la llum

• Descalcificar l’òs i tenyir-lo amb colorants

Classificació dels ossos

• Segons l’organització macroscòpica:– Os esponjós: format

per trabécules que li donen un aspecte reticulat o “d’esponja”.

– Os compacte: sense “espais visibles”, amb aspecte de massa compacta.

Classificació dels ossos

• Segons la morfología:

Curts Plans o escamosos Llargs Femur

Ossos de la volta del craniMetacarpians

B)Components estructurals.

Cèl·lules: Osteoprogenitores Osteoformadores Osteodestructores

Matriu orgànica

Component inorgànic

Matriu òssia: components

• Fibres de colàgen tipus I

• Sustància fonamental:– Component amorf:

• Proteoglucans:condroitinsulfat,hialuronano• Glicoproteines:

– Sals minerals:• Fosfat calci cristalí, fosfat calci amorf,fosfor

• Mg++,K+,Na+

Matriu

Orgànica 35%

Matriu inorgànica 65%Cristalls d’hidroxiapatita

Cèl·lules òssies

• Osteoprogenitores• Osteoformadores• Osteoclasts

Cèl·lules osteoprogenitores

• Provenen d’una cèl·lula mare mesenquimal pluripotent CFU-F (fibroblast colony forming unit)

• Nucli ovalat clar, citoplasma amb límits irregulars

• En el mesènquima fetal, centres d’ossificació, endostio, periostio

• Evolucionen a cèl·lules osteoformadores

Cèl·lules osteoformadores• Osteoblasts:sintetitzen i

secreten la matriu òssia orgànica osteoide– Tenen prolongacions fines i

curtes– RER i AG molt

desenvolupats– Ribosomes lliures en

abundància– Citoplama basòfil i nucli en

direcció oposta a l’ossificació– Secreten vesícules de matriu

riques en fosfatasa alcalina,citoquines i factors de creixement

Cèl·lules osteoformadores• Osteocits:vertaderes cèl·lules òssies

– Provenen d’osteoblast atrapats en la matriu òssia. RER i AG menys desenvolupats

– Tenen unes fines prolongacions que els permeten establir uns nexes através dels quals es comuniquen.

– Més xicotets que els osteoblast i amb menys citoplasma. El citoplasma és poc basòfil.

– Intervenen en el manteniment de la qualitat del teixit ossi, afavorint la seua remodelació.

Cèl·lules de la superfície òssia.• S’originen a partir

d’osteoblasts • Són cèl·lules planes,

amb citoplasma molt fi i poques organeles

estat latent.• Funció:

– Manteniment i resorció del teixit ossi

– Nutrició dels osteocits

Cèl·lules osteodestructores:Osteoclast

• Degraden l’os• Cèl. Mare comú a monòcits i linfòcits

cèl. Progenitores d’osteoclasts preosteoclasts

• Factors estimulants:– Citoquines: IL-1,IL-6,L-11– Hormona paratiroidea– Vitamina D3

• Molt grans (Ø màx. 100μm) i multinucleats (5-6 nuclis)

OSTEOCLASTS

Cèl·lules osteodestructores:Osteoclasts

• Citoplasma acidòfil• AG desenvolupat• Moltes vacuoles i

mitocondries• Es localitzen en les

llacunes de Howship de l’os

• Presenten : “borde fruncido o en cepillo”,”zona o banda de sellado”, i un espai subosteoclàstic.

Tipus histològics d’ós:• Os no laminar• Os laminarPeriostiEndostiSuperficies òssies

Cristina Signes Pons

A) Os no laminar, primari o plexiforme

És el primer òs en formar-se, posteriorment serà substituït per òs secundari laminar.

Té dos formes de presentar-se:

òs de fibres paral·leles : les fibres de col·lagen segueixen una direcció en la matriu

òs de fibres entrecreuades o plexiforme: feixos col·lagenosos grossos en totes les direccions de l’espai.

Entre els feixos discorren els vassos sanguinis

Entre les fibres de col·lagen es disposen els osteòcits, allotjats en llacunes(osteocels), e interconectats entre sí a través dels conductes calcòfors

B) Os laminar

Concepte i característiques

Estructura de la làmina

òssia

Os compacte laminar

Os compacte esponjós

Os laminar: estructura de la lamineta òssia

Procedeix de la remodelació d’un òs primari.

És típic de l’adult.

Lamineta òssia: és una estructura de 3 a 7µ de diàmetre de substància intersticial mineralitzada (matriu òssia).

Fibres de col·lagen: en cada lamineta òssia es disposen de forma paral·lela. Però la direcció de les fibres és sempre diferent en les laminetes contigües, sent perpendiculars u obícues entre sí.

S’organitzen en distintes formes:

Òs compacte laminar Òs esponjós laminar

Òs compacte laminar: Sistema de Havers u osteona

Sistema haversià u osteona: són unes unitats cilíndriques que es disposen seguint l’eix longitudinal de l’òs. Tenen un tamany de 150µ i una longitud variable (3000µ)

Canals de Havers: són canals longitudinals d’uns 50µ, rodejats d’unes 8 a 15 laminetes concèntriques. Conté 1 o 2 capil·lars, vasos limfàtics, fibres nervioses i teixit conetiu. Està revestit per endosti.

Conductes de Volkman: canals transversals que comuniquen els canals haversians entre sí i amb la superfícies òssia o la cavitat medul·lar. No estàn rodejats de làmines concèntriques i a través d’ells els conductes de Havers es comuniquen amb els vasos del periosti i l’endosti.

Línea de cement de Von Ebner: delimita el final de cada osteona.Té menys fibres de col·lagen

Òs compacte laminar: Sistema de Havers u osteona

Llacunes: cavitats en la matriu òssia quecontenen els osteòcits.

Osteòcits: ocupen el pas d’una làmina a la següent.

Canalículs: conductets ramificats que naixen de les llacunes i que contenen les prolongacions delsosteòcits que s’anastomosaran amb els osteòcits veïns.

Os compacte laminar

Sistema intersticial u os en bretxa: os laminar irregular situat entre els sistemes de Havers que conté llacunes on estan el ostrocits, osteones incompletes.

Sistemes circumferències externs e interns: son laminetes d’os compacte de localització subendòstica i subperiòstica. Són osteones incompletes, parcialment fagocitades pels osteoclast en el procés de remodelació

Os esponjós laminar

Està format per làmines que no formen sistemes de Havers

osteona trabecular: disc pla d’uns 70nm d’espessor i uns 600nm de longitud. El disc està format per unes 20 lamines paral·leles a la superfície.

Trabècules fines: una osteona trabecular

Trabècules grosses: varies osteones trabeculars

C) Periosti

És una membrana de teixit conjuntiuvascularitzat que recobreix externament l’òs.

Les seues capes són:

Externa o fibrosa: Teixit connectiu fibrós dens desorganitza Fibroblasts escassos Fibres de col·làgen I Fibres de Sharpey

Interna u osteogènica: Teixit connectiu lax vascularitzat Cèl·lules mesenquimals indiferenciades Cèl·lules osteoprogenitores

No hi ha periosti en el cartílag articular,astràgal, ròtula i coll del fèmur

D) Endosti

Està compost per una única capa de cèl·lules planes de la superfícies òssia i matriu conjuntiva

Cèl·lules:

OsteòcitsOsteoblastsOsteoclasts

Localitzada en totes les cavitats òssies: canals Haversians, espai medul·lar, trabècules esponjoses i conducte de Volkman

Els conductets de la matriu són responsables de la nutrició dels osteòcits

E)Superfícies òssies: Periòstica, Cortico-endòstica, Trabeculo-endòstica i Haversiana

Periòstica: entre la capa interna del periosti i la primera lamineta del sistema circumferèncial extern

Córtico-endòstica: entre la primera lamineta del sistema circumferencial intern i l’endosti que envolta l’òs cortical

Trabèculo-endòstica: entre la primera lamineta d’òs trabecular i l’endosti que revesteix la trabècula

Haversiana u osteònica: entre la primera lamineta de la osteona i l’endosti que té al voltant

Ossificació MineralitzacióOssificació primaria endoconectiva

Carlos Pascual Botía

A) Ossificació: concepte i tipus

La osificacio implica:-Formacio de teixit ossi-Síntesis i secreció de matriu ossia orgànica.

L’os es desenvolupa sempre per substitució d’un teixit conjuntiu preexisistent.

La majoria dels ossos s’ossifiquen des de varios centres d’ossificació que s’originen en distints moments.

Tipus d’ossificacióOn no hi ha os

OSSIFICACIÓ PRIMARIA

• Formació d’os primari o no laminar

On ja hi ha os

OSSIFICACIÓ SECUNDARIA

• Modificar-lo per adaptar-lo en forma igrandaria durant el creixement

• Os laminar• Modelació i remodelació

La ossificació es pot originar en varios punts que se fusionen ràpidament per a formar un centre primari

La major part de l’os es desenvolupa a partir del centre primari

Mineralització: depòsit de minerals en la matriu orgànica del cartílag i el teixit ossi

Caracters del mineral Substàncies amorfes Substàncies cristalines

(cristalls d’hidroxiapatita)

Teories de cristalització:-Cristal·lització Homogènia o estable: per saturació-Cristal·lització Heterogènia o metaestable

B) Mineralització de la matriu

Els cristalls son quasi idèntics als del mineral hidroxiapatita

Forma de vara fina3 nm d’espesor, 60 nm de llargEs disposen en paral·lelRelació íntima amb les fibres de

col·lagen

Cristalització HeterogèniaParticipació de:

Colagen : Facilita nucleació del mineral de l´ós Glicosaminglicans (condroitin sulfat): fa dominis de hidrofilia i captació de ions Glicoproteïnes (osteonectina, osteopondrina, osteocalcina) Fosfatasa alcalina i altres enzims: activitat dels osteoblasts Vesícules matricials (vesícules de matriu):

•Formades pels osteoblasts, condròcits del cartílag...•40-100nm de diàmetre•Interior electrodens •S’observen al principi del procés de mineralització•Contenen fosfatasa alcalina i fins cristalls de fosfat de calci•Possiblement indueixen el depòsit inicial de fosfat de calci amorf

osteoide

Matriu ossia

C) Ossificació intramembranosa

Tipificació dels tipus d’ossificació

Descripció de la formació dels ossos a partir de mesènquima

-Formació d’os primari esponjós-Formació d’os primari compacte-Creixement dels ossos plans

Tipus d’ossificació

ENDOCONECTIVA, INTRAMEMBRANOSA O DIRECTA

ENDOCONDRAL O INDIRECTA

Directament en el teixit conectiu del fetus (al mesenquima)

sobre un molde preformat de cartílag.

Ossos plans del crani, maxil·lar inferior i clavicula

anell timpànic, ossos del macís facial

Resta d’ossos del cos

Concepte

Intramembranosa: la formació de l’os comença dins d’una placa membranosa densa de mesenquima

Octava setmana de gestació

Etapes

En el mesènquima condensat:

Cel·lules mesenquimàtiques osteoblasts que secretaran matriu ossia orgànica CENTRE D’OSSIFICACIÓ:

xicoteta massa densa homogènia eosinòfila rodejada per osteoblasts.

Aquesta matriu que s’acava de formar, que encara no està calcificada es

denomina osteoide (proteoglicans+ fibres de col·lagen)

-La matriu òssia sofrix una ràpida mineralització

-S’incorporen osteoblasts procedents de la capa circundant osteocits permaneixen units entre sí i amb el osteoblasts per fines prolongacions que formen nexus i romanen en canalículs

El centre d’ossificació creix en tamany

les cel·lules mesenquimàtiques del voltants

osteoblasts

cel·lules osteoprogenitores

Els xicotets islots o trabecules aillades de teixit ossi:

• es solen situar equidistants dels vasos sanguinis circundants

• generen una especie de teixit ossi esponjòs amb teixit conjuntiu molt vascularitzat en els espais:

esponjosa primitiva

Esponjosa primitiva d’ós plà de crani d’un feto humà de 3r mes de vida fetal (H-E)

•Engrossament constant de les trabècules per depòsit de teixit ossi•S’estreta gradualment els espais ocupats per teixit conjuntiu alvoltant dels vasos sanguinis.

Compacta primitiva (teixit ossi compacte)

En ambdós tipus de teixit ossi primitiu les fibres de col·lagen s’entrecreuen al atzar: Os entreteixit

Compacta primitiva d’os de crani d’un feto humà, 3r mes de vida fetal (H-E)

Resultat :•teixit ossi primitiu •vascularitzat •envoltat per membrana condensada de mesénquima periosti

Remodelació continua i el creixement de l’os pla:•cel·lules osteoprogenitores ossies de la porcio profunda del periosti i relacionades amb l’endosti osteoblasts de la superficie del teixit ossi

OSSIFICACIÓ ENDOCONDRAL• Introducció• Conceptes Fonamentals• Fases de la formació d’un os llarg • Creixement dels ossos llargs:

- Creixement en longitud- Creixement en grossor

• Formació i creixement dels ossos curts

Verónica Cánovas Giménez

A) Introducció

L’ossificació endocondral té lloc en la majoria dels ossos de l’organisme, a excepció dels ossos plans del crani, parts del maxilar inferior i la major part de la clavícula que es desenvolupen per ossificació intramembranosa.

És la formació d’os a partir d’un motle de cartílag.

Es produeix a partir d’un motle cartilaginós preexistent; i requereix que:

Primer es destruisca el cartílag

Després es forme l’os

-Apareixen CENTRES D’OSSIFICACIÓ:

•Centres primaris d’ossificació a nivell de la diàfisi, són el primer punt d’ossificació i es produeixen durant l’època intraembrionaria.

•Centres secundaris d’ossificació a nivell de l’epífisi, que apareixen durant els primers anys de vida extrauterina.

B) Conceptes fonamentals

Els ossos llargs es poden dividir anatòmicament en tres parts principals:Diàfisi: part més extensa i allargada de l’os, correspon a la seua zona mitjanaEpífisi: extrems més grossos o terminacions de l’os, en els que es troben les superficies articularsMetàfisi: zona en què la diàfisi passa a ser epífisi ( unió de la diàfisi amb l’epífisi). En l’os adult aquesta part és òssia, sent cartilaginosa en la fase de desenvolupament ( es troba el cartílag de creixement ).

C) Fases de la formació d’un os llarg

El primer focus d’ossificació apareix en el centre de la futura diàfisi, per l’aparició del centre primari d’ossificació; i es produeix:

• Formació del motle cartilaginós

• Hipertrofia dels condrocits

genera un augment del tamany de les llacunes

• Disminució de la matriu cartilaginosa a fins tabics

• S’acumula glucògen i es sintetitza fosfatasa alcalina i vesícules matricials

• Calcificació dels tabics, mineralització de la matriu cartilaginosa

aquesta es torna més basòfila

Front de mineralització de la matriu cartilaginosa

• Mort del condròcits ( per falta de nutrició )

• Pericondri es transforma en periosti ( per canvi de potencialitat)

• Formació del manguito o collar periòstic, per ossificació endoconectiva

• Creixement del teixit conectiu vascularitzat al brot periòstic, envaint els espais de la matriu cartilaginosa ( entrada de la vascularització )

• Diferenciació de les cèl.lules mesenquimàtiques a cèl.lules osteoprogenitores o a osteoblastos

Brot periòstic de mesènquima vascularitzat en creixement ha perforat el manguito periòstic

• Osteoblastos sintetitzen osteoide

•L’osteoide es mineralitza

es forma OS NO LAMINAR

• Formació de la cavitat medul.lar primitiva ( per la reabsorció de l’os per part dels osteoclasts )

• Formació de les trabècules mixtes per mineralització

• Formació dels centres d’ossificació secundària a l’epífisi

• Formació dels discs epifisaris i les trabècules de la metàfisi

D) Creixement dels ossos llargs

Creixement en longitud dels ossos ( creixement metafisari ):

- Estructura del cartílag metafisari

- Formació de les trabècules directrius

Creixement en grossor ( creixement periòstic )

Creixement en longitud

1.1 Estructura del cartílag metafisari:

-Es produeix una expansió de l’espai medul.lar primitiu cap a l’epífisi i reabsorció pels osteoclastos de les trabècules ossies formades al principi.

-Es desenvolupa un procés d’osteogènesi endocondral en les següents zones:

-Zona de cartílag de reserva

-Zona de proliferació de cèl.lules cartilaginoses

-Zona d’hipertrofia

-Zona de calcificació

-Zona amb eliminació de cartílag i de depòsit ossi

-Zona de cartílag de reserva: té lloc un lent creixement en totes direccions del cartílag primitiu del que es composa.

-Zona de proliferació de cèl.lules cartilaginoses: els condròctis es divideixen activament per mitosi i es situen en forma de pila de monedes. Es produeix un augment en longitud del cartílag per l’activa divisió.

-Zona d’hipertrofia: maduren les cèl.lules i augmenta el tamany, cosa que contribueix a l’augment longitudinal del cartílag.

-Zona de calcificació: la matriu quasi ha desaparegut entre les llacunes, i en l’escassa quantitat remanent comencen a depositar-se sals de calci.

-Zona amb eliminació de cartílag i de depòsit ossi:

•condrocits degeneren i moren

•llacunes augmenten de tamany i són invadides per anses capil.lars

•depòsit per part dels osteoblastos d’una matriu òssia per a formar les trabècules primàries

1.2 Formació de les trabècules directrius

• Eliminació per resorció dels extrems diafisaris de les trabècules durant el creixement longitudinal continu de l’os.

• Prolongació de les trabècules desde l’epífisi ( amb similar velocitat ) i s’ajunten amb les trabècules que venen de la diàfisi

metàfisi no modifica la seua longitud.

Creixement en grossor

Creixement de la diàfisi en diàmetre per ossificació intramembranosa subperiòstica

Eixamplament progressiu del manguito periòstic producció d’un conjunt de trabècules que formen la paret de la diàfisi

Es va depositant os en la periferia

Aparició dels osteoclasts reabsorbixen el teixit ossi de la superfície interna de la diàfisi i destruixen la cara interna de les trabècules subperiòstiques, per fer més gran la cavitat medul.lar

Es produeix un ràpid eixamplament del brot cilíndric, mentre que l’espessor de la paret de la diàfisi creix lentament

E) Formació i creixement dels ossos curts

Partim d’un motle cartilaginós inicial que per fora está recobert de pericondri

Apareix el centre primari d’ossificació al centre de la diàfisi, i d’allí ja va expandint (del centre a la periferia).Es produeix ossificació en la porció central del cartílag extenent-se en totes direccions

Formació d’una fina capa d’os subperiòstic compacte en la part externa al finalitzar el creixement

Persistència del cartílag en les parts corresponents a les superfícies articulars

Ocorre igual que en els ossos llargs, l’única cosa significativa és que el centre 1ª d’ossificació apareix al centre de la diàfisi

María Galán Gramaje

A)Histogènesi

B)Estructura general del cartílag:

- Composició i morfologia.

- Matriu condral (fibres i substància fonamental).

- Cèl·lules (condròcits) i llacunes condrals.

A) Histogènesi

El cartílag es desenvolupa a partir de mesènquima. Cap a la 5ena setmana de vida intrauterina les

cèl·lules mesenquimals de determinats punts de l’embrió entren en divisió activa. Aquestes zones són els centres de condrificació.

Els centres de condrificació són zones denses de cèl·lules (condroblasts) que comencen a sintetitzar la matriu.

La matriu va augmentant de volum i disposant-se entre els espais dels condroblasts.

Quan la matriu és totalment maura, i els condroblasts passen a anomenar-se condròcits.

• Hi ha dues vies de creixement del cartílag:

- Creixement intersticial: és el que es realitza des de dins de la peça cartilaginosa. Una cèl·lula condral es divideix formant grups isogè- nics axials o radials que comencen a sintetitzar matriu. Les cèl·lules que componen els grups isogènics poden seguir dividint-se per elles

mateixes.

Teixit cartilaginós/ Histogènesi

- Creixement aposicional: es realitza a nivell del pericondri, creixent de fora cap a dins gràcies a cèl·lules condrogèniques. Aquestes cèl·lules tenen capacitat condral i es transformaran en condroblasts i aquests en condròcits.

B) Estructura general del cartílag.

Composició i morfologia.

Matriu condral (fibres i substància fonamental).

Cèl·lules (condròcits) i llacunes condrals.

Grups isogènics i àrees territorials.

Pericondri.

Composició i morfologia.

• El cartílag és una forma especialitzada del teixit connectiu i està compost per:

- Cèl·lules(majoritariament condròcits)

- Matriu amorfa gelatinosa (rica en aigua).

* Fibres

* Proteinglicans

* Glucoproteines

• Són els condròcits els que sintetitzen la matriu.

• No conté vasos ni terminacions nervioses.

Teixit cartilaginós/ Estructura general del cartílag

• El cartílag creix molt ràpidament i conserva una considerable rigidesa que fa d’ell un material favorable per a l’esquelet embrionari. Tant és que la major part de l’esquelet es forma a partir de cartílag.

• A la vida postnatal el cartílag escasseja però és indispensable a les superficies articulars d’ossos llargs.

• El cartílag està envoltat per una capa anomenada pericondri.

Teixit ccartilaginós/ Estructura general del cartílag/ Composició i morfologia.

Pericondri

Matriu condral (fibres i substància fonamental)

Teixit cartilaginós/ Estructura general del cartílag.

• Molt viscosa i gelatinosa. La viscositat li confereix duressa i flexibilitat.

• La densitat permet que es puga nutrir per difusió.

• Rodeja els condrocels

• Teixit fresc, opal·lí, blau grisenc.

• Composició química (70% aigua)

- Substància fonamental.

-Fibres:

- Colagen II (més abundant).

- Colagen IX, X i XI.

- Colagen I (al pericondri)

- Glucosaminglicans (condroitin- sulfat, àcid hialurònic i queratan sulfat).

- Proteinglicans: condroitin-sulfat i queratan-sulfat + proteïna axial.

- Agregats de proteinglicans.

- Glicoproteïna d’adhesió: condronectina (uneix els condròcits al colagen tipus II).

• H-E

- Matriu acidòfila (prop del pericondri).

- La resta basòfila.

• PAS +.• Blau toluidina: metacromàsia degut al sulfat dels proteinglicans.

Cèl·lules

• M.O:– Al cartílag trobem cèl·lules actives anomenades condroblasts

que són els que sintetitzen matriu i cèl·lules quiescents que quasi no sintetitzen matriu, els condròcits.

– Els condròcits es disposen dins de llacunes,els condrocels o condroplasmes, i poden apareixer aïlladament (sols un condròcit dins la llacuna) o formant grups isogènics o condrons,dins els quals trobem una cèl·lula mare i cèl·lules filles.

– El condròcit té la capacitat d’acoplar-se a la forma del condrocel.

• M.E:

- Els condròcits actius tenen els orgànuls de síntesi molt desenvolupats. També tenen acúmuls de lípids i glucogen. Els quiescents tenen els orgànuls de síntesi poc desenvolupats . Ambdos tenen filaments intermedis de vimentina i prot s-100.

(condròcits actius) (condròcits quiescents)

Sara Cholvi Camarasa

B) Estructura general del cartílag.

- Grups isogènics i àrees territorials.

- Pericondri.

C) Varietats de cartílag.

- Cartílag hialí.

- Cartílag epiteloide.

- Cartílag fibrós.

- Cartílag elàstic.

Grups isogènics i àrees territorials.• Els grups isogènics són les agrupacions d’una cèl·lula mare i la

seua descendència dins dels condrocels.• Segons com creix la cèl·lula mare trobem grups isogènics coronaris

(la cèl. mare creix en totes les direccions) o grups isogènics axials o radial (la cèl. mare creix en una sola direcció).

• CondròcitsGrups isogènics

Condroceles

• Diferències territorials: – Càpsula pericel·lular o àrea capsular: intensament basòfila; rodeja la cèl·lula i la seua llacuna. S’acumules fibres de col·lagen tipus II.– Àrea territorial interna: envolta la anterior (basòfila).– Àrea territorial externa: envolta la interna (basòfila).– Àrea interterritorial: entre interna i externa (més eosinòfila).

Teixit cartilaginós/ Estructura general del cartíalg

Pericondri• El cartílag es troba sempre envoltat per una capa de teixit conjuntiu

fibrós dens i cèl·lules aplanades anomenat pericondri.

• Es disposa en dos capes:– Capa externa o nutricia.

• Fibres colagen I.• Poques fibres elàstiques i pocs fibroblasts.• Vasos i nervis (es queden a aquesta capa i ja no entren més).

- Capa interna o condrogènica.

• Cèl·lules mesenquimals indiferenciades que es transformaran en condroblasts (creixement aposicional).

• No té fibres.

Teixit cartilaginós/ Estructura general del cartílag

Pericondri

Condroblasts

Grups isogènics

Matriu territorial

Teixit cartilaginós/ Estructura general del cartílag

C) Varietats

Cartílag epiteloide.

Cartílag hialí.

Cartílag articular.

Cartílag elàstic.

Cartílag hialí.– És el més característic i abundant.

Localització:

Metàfisi

Teixit cartilaginós/ Varietats

Característiques:

• Grups isogènics axials i coronaris.• Matriu abundant:

-Fibres de col·lagen unicament tipus II.

• Molt resistent a la pressió.• Poca elasticitat.• Macroscòpicament d’aspecte blanc- blavós compacte.

Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag hialí

Cartílag epiteloide.

Localització:

• Teixit de transició en humans durant l’època embrionaria. • Forma també l’esquelet d’alguns peixos i també balenes i calamars.

Composició:

• Moltes cèl·lules.• Poques fibres de colagen tipus II.• Poca substància fonamental.

Teixit cartilaginós/ Varietats

Cartílag elàstic.

Localització:

Teixit cartilaginós/ Varietats

Característiques.• Color grogenc.• Major elasticitat i flexibilitat que el hialí.

Composició.

• Els condròcits són semblants als del cartílag hialí.• Grups isogènics radials.• Major densitat cel·lular.

Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag elàstic.

•Matriu:

• Entreteixit dens de fibres elàstiques (basòfiles). Sobretot prop de les llacunes.

• Es tinyen amb colorants selectius: Orceïna.

• Fibretes de colagen tipus II.

Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag elàstic.

Col·lagen

LlacunesPericondri

Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag elàstic.

Cartílag fibrós

Localització:

Teixit cartilaginós/ Varietats

Característiques• Zona de transició entre el cartílag hialí i el teixit connectiu dens.

• No té pericondri.

• Les fibres es disposen en al direcció de la tracció.

•Composició

• Cèl·lules:

• Condròcits escassos, localitzats a les

zones lliures de fibres.

Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag fibrós.

• Matriu:

• Matriu hialina.

• Fibres col·lagen tipus I (grossos feixos disposats en la direcció de la tracció).

• Fibres col·lagen tipus II (poc).

• Substància fonamental als llocs mínims que queden entre les fibres.

Teixit cartilaginós/ Varietats/ Cartílag fibrós