Àcids Nucleics

Basat en: http://web.educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/

Químicament, els àcids nucleics són polímers constituïts per la unió mitjançant enllaços químics d’unitats menors anomenades nucleòtids. Els àcids nucleics són compostos d’elevat pes molecular, això vol dir que són macromolècules.

Els àcids nucleics

Els nucleòtids

Els nucleòtids estan formats per:- Un àcid fosfòric (P)- Un sucre o pentosa, que pot ser la ribosa o

desoxirribosa (S)- Una base nitrogenada (BN): és una base orgànica que

conté nitrogen. Pot ser adenina (A), guanina (G), citosina (C), timina (T) o uracil (U)

S’uneixen en el següent ordre: P => S => BN mitjançant enllaços covalents a través de reaccions de condensació.

Components dels nucleòtids

Les bases nitrogenadesSón substàncies derivades de dos compostos químics: la pirimidina i la purina

Les bases nitrogenades

Formació d’un nucleòtid

Per formar un nucleòtid, l’àcid fosfòric s’uneix al carboni 5 del sucre mitjançant un enllaç fosfoèster.

El sucre s’uneix a la base nitrogenada mitjançant un enllaç glicosídic.

Blau: àcid fosfòric

Verd: sucre

Vermell: base nitrogenada

Enllaç fosfoèster

Enllaç glicosídic

Enllaç entre nucleòtidsDos nucleòtids s’uneixen mitjançant un enllaç fosfodièster.

Aquest enllaç (fletxa vermella) es forma entre un OH de l’àcid fosfòric i el OH del carboni número 3 del sucre de l’altre nucleòtid amb la formació d’una molècula d’aigua.

La unió d’altres nucleòtids dóna lloc a un polinucleòtid.

Els extrems lliures 5’ i 3’ marquen el sentit de la cadena polinucleotídica.

PolinucleòtidsExemple d’una cadena polinucleotídica

Representació simplificada de la seqüència de la cadena anterior:

5’ A G C T G A 3’

ADN i ARNL’ADN (àcid desoxirribonucleic):

-els seus nucleòtids tenen desoxirribosa com sucre

-no té uracil

L’ARN (àcid ribonucleic):

-té ribosa

-no té timina

James Watson - nascut a Chicago, Illinois, el 6 d’abril de 1928, posseïdor d’un doctorat en Zoologia, i

Francis Crick - doctor en física de nacionalitat britànica, nascut a Northampton, Anglaterra en 1916,

van treballar junts en un laboratori de la Universitat de Cambridge, Anglaterra. En 1951, van descobrir l’estructura secundària de l’ADN. Per això van rebre el premi Nobel de medicina en 1962.

Construir un model de DNA

• Retalla cada plantilla.• Elimina les parts fosques.• Talla totes les línies continues.• Doblega totes les línies discontinues.• Enfronta una cadena amb l’altra. Has de tenir en

compte els extrems 3’ i 5’.• Anota la base nitrogenada de la cadena que no

porta aquesta informació. Pots donar-li un color a cada tipus de base nitrogenada.

• Uneix cada cadena amb celo formant la doble hèlix.

Estructura secundària de l’ADNL’ADN està format per dos cadenes de polidesoxirribonucleòtids:

-Complementàries

-Antiparal·leles.

Les bases d’una de les cadenes s’enllacen amb les de l’altre mitjançant ponts d’hidrogen. L’adenina s’uneix a la timina i la citosina a la guanina:

-Timina i adenina: 2 ponts d’hidrogen

- Citosina i guanina: 3 ponts d’hidrogen.

La doble hèlix d’ADN

desoxirribosa

Fosfat

Parells de bases

L’ADN de cada cèl·lula conté 3000 milions de parells de bases

Esquema d’una fibra nucleosòmica en collar de perles

Esquema d’un nucleosoma

Esquema d’una fibra de 30 nm o solenoide

La fibra condensada s’enrotlla sobre si mateixa degut a que les histones H1 s’agrupen entre si formant un eix central.