Apunts D'ètica

Índex

1-Bloc I........................................................................................................... 4 De la moral a l’ètica ..................................................................................... 12 Classificació de les diferents teories ètiques. .............................................. 17 Teoria Aristotèlica. El bé com a terme mig. Exemple: El consum ............. 23 Bloc II ètica i política ................................................................................... 31 Els drets humans són un tipus d’ètica del respecte. ..................................... 31 Què són els drets humans? ........................................................................... 35 Evolució del concepte .................................................................................. 36 Protecció dels Drets Humans ....................................................................... 49 Aproximació al fet de la tortura ................................................................... 62

https://comercio.softonic.com/esales/tienda/motor_tienda2.phtml?quehacer=comprar_programa&n_id=237


Assignatura ètica cívica.

4art E.S.O

Bloc de continguts:

1. Bloc - L’ètica i les diferents teories ètiques

-Distinció entre ètica i moral.

La dimensió moral del ésser humà

Racionalitat moral davant la racionalitat instrumental:

De la moral a l’ètica.

Què fa l’ètica?

Classificació de les diferents teories ètiques.

- Ètica clàssica

Teoria Aristotèlica. El bé com a terme mig. Exemple: El consum

Teoria Hedonista. El bé com a Plaer.

Teoria Kantiana. El bé com a bona voluntat.

Teoria dialògica.

Tradició Utilitarista. El bé Com a Utilitat.

- Ètica contemporània o ètica procedimental.

L’ètica del discurs D’Apel i Habbermas.

L’ètica de Rawls.

2. Bloc – Ètica i política.



Criteris d’avaluació:

Per obtenir els percentatges en aquestes competències s’haurà d’entregar i fer:

1. Al final de cada semestre un dossier amb totes les reflexions i exercicis tan teòrics

com pràctics, ja siguin de deure o fets a classe, que s’hagin fet durant el semestre.

2. S’haurà d’haver participat com a mínim amb dos intervencions en un dels tres

temes ètics virtuals que es faran en el bloc de l’assignatura. Penseu que després de les

dues intervencions la resta pugen nota.

3. S’haurà d’entregar un treball de reflexió sobre un tema d’ètica, la reflexió ha d’estar

vinculada a la teoria que s’ha treballat a classe.

Les competències comunicatives:45 %

1. Competències comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competències artística i cultural

Les competències metodològiques:35%

3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència d'aprendre a aprendre

Les competències personals:20%

5. Competència d'autonomia i iniciativa personal

6. Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

7. . Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8. Competència social i ciutadana



4. Per aprovar l’assignatura global s’ha d’aprovar coma mínim dos dels tres blocs de

contingut mitjançant un control escrit.

1-Distinció entre ètica i moral.

La dimensió moral del ésser humà

L'home es fa a si mateix al llarg de la seva vida i la humanitat es va fent al llarg de la

seva història. Aquest sentit, individual i social alhora, sempre històric, és el sentit primari

de la paraula "moral"; la moral viscuda, com estructura, la moral que no és encara una

theoria sinó la praxis de l'haver de fer-nos a nosaltres mateixos (agere) mentre fem coses

(fecere).

Tenim, doncs, primer de tot, aquesta realitat moral (com estructura) que consisteix a

desplegar un "comportament", en el "treball" d'haver de fer la vida. Ara bé, les persones fem

la nostra vida i ens comportem, no d'una manera arbitrària, sinó segons unes determinades

pautes de vida

Tota la nostra vida està guiada per valors i per normes. Sempre valorem i estem

subjectes a normes inserides en la nostre comunitat. A vegades considerem que hi ha

persones que no tenen valors per què han comès grans crims, el problema, tanmateix és que

si tenen valors però no són morals, o no han escollit valors compartits per la majoria de l’

humanitat per viure en pau.

No hi ha persones AMORALS ja que per triar qualsevol opció implica prendre una

decisió i es necessita un criteri de valor per decidir. I anar contra les normes assumides

perquè s’ha decidit violar-les és esser IMMORAL, mai amoral ja que estem suposant

igualment unes normes.

Els valors no són coses sinó qualitats de les coses o de les persones. Quan coneixem els

valors que prefereix una persona sabem bastant sobre ella.

Hi ha molts tipus de valors:estètics, econòmics,religiosos, vitals...i aquests valors ens

construeixen com a persones i conformen la nostre identitat.

Created by eDocPrinter PDF Pro!!

Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!!



Per parlar de moralitat hem de parlar de llibertat. Encara que tinguem llibertat per

escollir entre diferents valors, i que jo com a individu sóc l’únic responsable de la tria, hi ha

valors més bons que d’altres. I hauríem de saber triar quin és millor, quins són ètics,

universals i quins no. Hi han valors que ens porten a tenir una vida bona. Tanmateix, els

valors i nomes sorgeixen pel fet que vivim en societat , no es generen del no res, ni es

presenten cosificats, és a dir, no són objectes naturals com una cadira, o una taula. Qualsevol

decisió que prenen ho fem en funció d’uns criteris, d’us valors que hi ha en la nostre societat

i que nosaltres com individus en compartim alguns i els usem. De fet no fem mai cap tria

sense quelcom que ens doni un criteri per triar, per això podríem dir que la moral és la nostra

segona pell... que la moral és constitutiva de la nostra naturalesa.

Parlar de societat i de grup, tanmateix, és esmentar quelcom difús,un conjunt

borrós(Fuzzy set) ja que no és fàcil delimitar un grup social .Qualsevol humà és membre a la

vegada de múltiples grups, per raó de sexe, raça, llengua,professió...hi han molts valors,

moltes normes morals que usen els grups. Per aquest motiu es necessita fer un pas més enllà i

anar cap a l’ètica .Aquesta fa una reflexió crítica sobre la moral que ens constitueix i ens

distingeix entre les normes o valors morals èticament vàlides de les que només serveixen per

justificar certes accions de grups determinats.

Qüestió Núm 1:

Quina diferencia hi ha entre un fet i un valor?

Elabora un mapa conceptual on quedi clara la relació entre moral viscuda,moral,

amoral, immoral, llibertat i responsabilitat.(2.2)

Analitza el següent cas i decideix què hauria de fer X des del teu punt de vista.

Justifica la teva opció.

"X viu la següent situació: el seu pare s'havia barallat amb la seva mare i tendia cap

al col·laboracionisme; el seu germà gran havia mort a l'ofensiva alemanya de 1940, i

aquest jove, amb sentiments una mica primitius però generosos, volia venjar-lo. La

seva mare vivia sola amb ell, molt afligida per la semi-traïció del pare i per la mort





del fill gran, el seu únic consol era ell. Aquest jove podia, en aquest moment, triar

entre anar-se'n cap a Anglaterra i entrar a les Forces Franceses Lliures -és a dir,

abandonar la seva mare- o bé romandre al seu costat, i ajudar-la a viure".

Qüestió núm...2.:

«Al hablar de la realidad moral del hombre no se trata de cuál sea el predicado moral que

puedan tener las acciones suyas. Solamente una realidad, que es constitutivamente moral,

puede ser sujeto de un predicado moral y un predicado inmoral. Al animal no le acontece

esto; el animal es constitutivamente amoral, no tiene nada que ver con lo moral. Se trata,

pues, de que el hombre como realidad sea en sí mismo, como tal realidad, algo moral. Si se

quiere volver a la diferencia entre el bien i el mal, se puede expresar la misma idea diciendo

que el carácter moral del hombre consiste, no en que efectivamente esté oscilando entre el

bien y el mal, sino en que constitutivamente no tiene más remedio que estar oscilando entre

el bien y el mal. Por consiguiente ese momento de "no tener más remedio que", es el punto

en que se inscribe el carácter de realidad moral que el hombre tiene.»

Xavier Zubiri, "Sobre el hombre", Alianza Editorial, pp,365.

a) Quina relació hi ha entre moralitat, amoralitat i immoralitat?

b) Explica el què has entès del text.

c) Cerca informació sobre l’autor del text i esmenta les fonts de on has extret la

informació

Per què un valor sigui moral ha de complir una sèrie de requisits:

1- S’ha de poder incorporar a la nostre vida. A diferencia d’un valor estètic o

vital a vegades costa incorpora’l a la nostre vida, no tothom pot ser sa, o

eficient. Si una persona està malalta li costarà molt incorporar el valor de sa

a la seva vida. En canvi, un valor moral és pot aconseguir amb més o menys

esforç.





2- Ha de ser personal i escollit1. No imposat. Per la qual cosa només els si

som lliures els podem arribar a tenir-los.

Segons l’ètica kantiana, hi ha moral per què a l’univers existeix un tipus

d’essers que té valor absolut, i per això no se’ls ha de tractar com instruments; Hi ha

moral per què tot ésser racional és finalitat en si mateix, i no per mitjà per una altre

cosa. Hi ha moral per què les persones són ésser absolutament valuosos.

A.Cortina i E. Martinez.

3-Els valors morals són universals. Es a dir, pesem que qualsevol persona

hauria d’apreciar-los.

Qüestions Núm.---3--:

“Com que els valors ens han vingut embolicats amb la vida mateixa, els vivim pràcticament

sense ni adornar-nos-en .Per això , no és estrany que al llarg de la nostre vida no pensem

expressament en els valors, sinó que simplement els visquem..I quan no hi pensem no vol dir

que siguem uns irreflexius , sinó que no necessitem pensar-hi per què els valors ja fan la

funció que han de fer en les nostres vides.”

Josep- Maria Terricabras .

Qüestions:

Per què creus que l’autor diu que els valors estan embolicats amb la vida?

Reflexiona sobre quins són els valors que guien la teva vida.

Els valors sempre guien la vida humana i és la capacitat moral ( o la racionalitat

moral) la que permet aquesta guia. Tanmateix també tenim una capacitat intel·lectual

( racionalitat instrumental) que ens permet dir quines coses passen al mon però no ens dona

una guia per considerar el què hauria de passar. 1 Informació rellevant per tractar el primer diàleg ètic del bloc.





Posa tres verbs dintre la figura que reflecteixin les accions que es fan les dues

capacitats.

Un pensador del segle XVIII anomenat

David Hume considerava que els fets no

són ni bons ni dolents, són simplement

fets. Som nosaltres , els éssers humans ,

els que valorem els fets que percebem al

nostre voltant . Aquesta valoració depèn

de la impressió o sentiment de grat o desgrat que sorgeix espontàniament en nosaltres

mateixos quan percebem un fet determinat .

Racionalitat moral davant la racionalitat instrumental:

Un mateix acte pot ser molt bo des del punt de vista de la racionalitat instrumental (

per exemple la estratègia d’un exèrcit en una guerra) y molt dolent des de la racionalitat

moral ( quan aquesta estratègia s’emmarca dins una guerra injusta)

El conflicte entre la racionalitat instrumental i la moral, és per l’escola de Frankfurt

el problema més greu de la filosofia contemporània.

Capacitat Capacitat

Moral Intel.lectual

David Hume (Edimburg, 7 de maig de 1711 - 25 d'agost de 1776) va ser un filòsof, economista i historiador escocès i constituïx una de les figures més importants de la filosofia occidental i de la il·lustració escocesa





Qüestió Núm.----4-:

1-Anàlisis del concepte bo des de la racionalitat instrumental i la moral. Busca al diccionari la

definició d’aquest concepte.

Quina accepció representa una racionalitat moral, i quina l’instrumental

2-Fes un recull de premsa i classifica els articles en funció del tipus de racionalitat que usen.

Qüestió Núm.--5---:

Relaciona:

-Si no utilitzo la intel·ligència, perdré la possibilitat de....

-Si no tinc valors morals, deixaré de...

-Si perdo el desig, no seré capaç de....

-Si no he encertat bons hàbits....

Dubtaré davant de cada actuació.





Sentir satisfacció per la meva conducta.

Descobrir els mitjans que millor em conduiran a un objectiu.

Tenir empenta per encertat cap projecte

Aprofitar els coneixements que em doni la meva intel·ligència

Conèixer com funciona la realitat

No conciliaré una personalitat

Gaudir de les coses

Conduir-me correctament quan no em vigilin

Les accions quotidianes em suposaran més esforç del necessari

Preveure les conseqüències de les meves accions.

La dimensió moral o la racionalitat moral prové de tres factors important a la

vida humana:

1-La llibertat.

2-La responsabilitat.

3-La justificació.

Qüestions Núm.--6---:

“En l’única cosa què a primera vista tothom està d’acord és que no estem

d’acord amb tothom .Però fixa’t: aquestes opinions diverses coincideixen també

en un altre punt: el què acabi sent la nostre vida és en part, resultat dels què

cadascú vulgui .Si la nostre vida fos quelcom determinat i fatal i irremeiable,

totes aquestes disquisicions no tindrien el més mínim sentit”. Fernando Savater.

Ètica pel meu fill.

Qüestions:

Explica les tres diferències bàsiques entre la vida humana i la dels

animals no humans.

Per què diu el text que només en part la nostre vida és resultat de la nostre





voluntat?

Assenyala algunes diferencies entre el determinisme biològic i el

determinisme social.

La llibertat:

Qui , com els animals , es deixa dur pels impulsos, n’esdevé esclavitzat,

una persona esclavitzada està privada de llibertat. Nosaltres són éssers humans

no estem determinats pels nostres instints, ans el contrari escollim què volem, qui

volem ser, com ho volem. Tot acte d’elecció és possible gràcies a la llibertat ,

tenim la responsabilitat d’escollir i assumir les conseqüències.

Responsabilitat.

La llibertat comporta responsabilitat. Qualsevol decisió implica

responsabilitat per què quan fem una acció que hem decidit estem subjectes a

unes conseqüències, ja siguin bones o dolentes, que deriven de la nostre acció.

Inevitablement fugir de la responsabilitat implica fugir de la llibertat.


Què diries a aquells que neguen la teva llibertat, a aquells que afirmen que la vida t’ha

dur a ser com ets i que no hi ha res més a fer?

Fins a quin punt s'eximeix la responsabilitat de l'autor de l'acte en les situacions

següents? Per què?





La justificació:

Els nostres actes repercuteixen en nosaltres mateixos, en els altres i en el medi en

què vivim. I aquestes repercussions poden ser bones o dolentes , ara bé d’un

punt de vista moral poden estar justificades o no.

De la moral a l’ètica.

Què fa l’ètica?

L’ètica tracta d’aclarir en què consisteix la moral, per què ens hem de

comportar moralment? quina és la racionalitat d’allò moral? L’ètica distingeix

a) Atropellem i matem una gavina, ho hauríem pogut evitar, però en ser preguntats per què no

ho van fer, contestem que no hi ha res de mal en atropellar-la.

b) Un taxi para davant nostre, ens pensem que ho ha fet perquè ens ha vist aixecar el braç, hi

pugem sense saber que havia parat perquè el braç l'havia aixecat una persona que estava

darrera nostre.

c) Hi ha un accident d'autocar amb molts morts, el conductor reconeix que s'havia adormit.

d) En ple estiu, després de molt de temps de no ploure, tirem una cigarreta encesa per la

finestra del cotxe. Provoquem un incendi.

e) No sabem esquiar gaire i ens n'anem a una pista negra, en caure, fem caure també un altre

esquiador i aquest es trenca una cama.

f) Sota amenaça de mort ens obliguen a robar els diners que els pares tenen a casa.

g) Circulem a la velocitat adequada, però per esquivar un cotxe que ha fet una infracció,

atropellem un vianant.

h) En un règim totalitari, la policia, sota tortura, arrenca una confessió referent a qui són els

membres de la resistència.

i) Un trastornat mental mata un familiar en un moment de crisi aguda.





entre les normes morals èticament vàlides de les que només justifiquen les

accions d’un grup determinat.

Això no vol dir que l’ètica consideri les persones com si fossin ésser

només racionals. Sinó que els humans posseïm una intel·ligència que sent. Es a

dir, que som a l’hora raó i sentiment. No són dos coses que s’excloguin sió

inseparables.

Si prenem decisions és per què desitgem coses. Però també desitgem fer

tries raonables. Els sentiments ens impulsen a conèixer el mon gràcies , per

exemple, a la curiositat.

Dice la razón: Busquemos

la verdad.

Y el corazón : Vanidad.

La verdad ya la tenemos.

La razón: !Ay quien alcanza la verdad!

El corazón : vanidad.

La verdad es esperanza

Dice la razón: tu mientes.

Y contesta el corazón:

Quien mientes eres tu, razón,

Que dices lo que no sientes

La razón; jamas podremos entendernos, corazón.

El corazón: Lo veremos.





Antonio Machado. Campos de Castilla.

1-En el poema hi ha un diàleg ; digues qui són els interlocutors i redacta’l amb

les teves paraules.

2-Explica com entens els últimes versos.

L’ètica, també fa una reflexió sobre el nostre desig de convertir la nostre

vida en vida bona o vida feliç i com ho hem de fer? . Tothom aspira a ser feliç,

però com es fa això?

L’ètica seria la ciència de la moral,una reflexió sobre la moral i es situa en

l’àmbit del que ha de ser , i no només ens diu què hi. Exemple: Els alumnes

estan atents a classe.

Els alumnes haurien d’estar

atents a classe

Àmbit del que és Àmbit del que hauria de ser

Característica Inclou tot allò que existeix,

que s'esdevé efectivament

Tot allò que, encara que no

sigui de fet, hauria de ser, ja

que és millor o més

beneficiós.

Àmbit Natural. Moral.

Forma

d'expressió

La descripció: enunciats en

mode indicatiu

La norma o prescripció:

enunciats en mode

imperatiu

Caràcter Descriptiu. Obligatiu.





Exemple

En Pep defensa el seu

germà petit enfront d'uns

brètols

Protegeix i tingues cura dels

teus germans petits!

L’ètica formula normes morals que són regles que ens diuen quins valors

ens han de guiar els nostres actes i quina ha d’esser la millor manera d’actuar

davant les circumstàncies Com ja hem dir hi ha molts tipus de valors, l’ètica ens

diu quins són ens que ens portaran a tenir una vida bona. La norma encara que

tingui un caràcter d’obligació és fonamenta en la llibertat ja que és l’individu que

ha de triar i assumir les conseqüencies.


Dins quina branca de l'activitat humana (Moral, Política, Estètica, Ciència,

Antropologia, Dret, etc.) col·locaríeu els actes següents:

- Investigar sobre la malària

- Ser còmplice de la injustícia

- Exposar unes idees en un míting

- Complir una promesa

- Gaudir d'una posta de sol

- Pegar algú perquè creiem que ens mira malament

- Defensar els colors d'un equip

- Maltractar un animal

- Anar a votar

- Conduir per la dreta

- Estudiar els costums dels esquimals





Molts filòsofs han fet reflexions i teories ètiques on formulen idees que

ens han de portar a la felicitat.


" Si d'altres éssers neixen amb unes formes de conducta clausurades, guiades pels

instints, els éssers humans tindríem la capacitat, a diferència d'aquells, d'anar

adquirint un segon caràcter, una "segona naturalesa". I aquest canvi s'aniria

teixint tractant d'adquirir hàbits bons (virtuts) i evitant els dolents (vicis), de

manera que l'espai de l'ètica seria el que condueix des del caràcter amb el que

naixem al que anem adquirint, al que ens interessar adquirir perquè -com diria

Xavier Zubiri- ens "acondiciona" millor per a viure bé... CORTINA, A. La Ética

de la sociedad civil.

1994.

QÜESTIONS:

- Quins són els éssers que neixen amb formes de conducta clausurades? Posa

exemples d'algunes d'aquestes formes de conducta.

- Si l'espai de l'ètica és el que ens condueix des del caràcter amb el que naixem fins

al que anem adquirint, llavors on queda l'espontaneïtat humana?

- Què vol dir que l'Ètica ens "acondiciona" millor per a viure bé?





Classificació de les diferents teories ètiques.

Pregunta Resposta Tipus d'ètica Teories ètiques

Què he

de

fer?

- He de fer això, perquè això és bo.

L'ètica ens ha de dir què hem de fer

per a assolir allò què és bo, per accedir

al bé. Per a fer-ho, l'ètica té un

contingut concret consistent en una

sèrie de normes (per exemple: "fuig

dels excessos", "busca el plaer"...) que

ens assenyalen què cal fer per assolir

el bé o valor màxim (la felicitat, el

plaer...)

Material

Eudemonisme

Hedonisme

Estoïcisme

Utilitarisme

Jusnaturalisme

ètic

- He d'actuar d'acord amb una

norma que pugui convertir-se en llei

universal.

L'ètica no ens ha de dir què hem de

fer, sinó com hem de fer-ho; és a dir,

l'ètica no té contingut propi, no

consisteix en una llista de normes i

preceptes que hàgim de seguir. Només

ens ha de dir com actuar per a

comportar-nos correctament; és a dir,

només ha de determinar la forma de

l'acció correcta.

Formal

Formalisme

Ètica discursiva

Qui pot - Jo mateix. Autònoma Formalisme





dir-me

què he

de fer

L'ésser humà és autònom i racional;

per això, té capacitat per a establir les

seves pròpies normes i valors. L'ésser

humà ha de decidir, sense recórrer a

instàncies externes, el que és correcte i

el que cal fer en cada moment. Per

tant, és la seva raó, autònoma i

independent, la que fonamenta i

justifica les normes, sense necessitat

de recórrer a res que li sigui superior

Ètica discursiva

- La natural, Déu, l'autoritat legal...

L'ésser humà té interioritzats una sèrie

de normes i valors; tanmateix, aquests

li vénen donats des de fora, des de

quelcom que li és extern. La llei

moral, que estableix el que és correcte,

és objectiva i externa al subjecte

moral. El subjecte únicament la

interioritza i l'acata.,

Heterònoma

Estoïcisme

Intel·lectualisme

moral

Jusnaturalisme

ètic

Utilitarisme

Hedonisme

Quines

són

les

accions

correctes?

- Les que tenen bones

conseqüències, és a dir, les que

m'apropen al bé.

La correcció de les accions depèn de

les conseqüències que se'n derivin.

Una acció correcta és la que té

conseqüències útils o bones, i una

acció incorrecta és aquella que no

proporciona cap bé ni utilitat. Dit

d'una altra manera, les normes morals

es justifiquen d'acord amb una finalitat

Teleològica

Eudemonisme

Hedonisme

Jusnaturalisme

ètic

Utilitarisme





(el bé, la felicitat, el plaer...) Són

normes vàlides i fonamentades les que

m'apropen a aquesta finalitat que

persegueixo, i no ho són les que me

n'allunyen.

- Les que, independentment de les

seves conseqüències, són correctes

en elles mateixes, perquè

compleixen amb el deure.

La correcció de les accions no depèn

de les conseqüències que se'n

desprenguin. D'aquesta manera, una

acció pot ser correcta encara que les

seves conseqüències no siguin bones, i

pot ser incorrecta encara que les seves

conseqüències sí que ho siguin. Per

tant, les accions i les normes són

correctes per elles mateixes,

independentment del que se'n derivi.

L'únic criteri per a avaluar les normes

i les accions és que s'adeqüin al que és

correcte, al nostre deure.

Deontològica

Formalisme

Ètica discursiva

Puc

conèixer

què

està

bé

i què

he

de fer?

- Sí.

És possible conèixer racionalment la

validesa moral d'una norma i

argumentar i demostrar la correcció o

incorrecció d'uns determinats

preceptes. És a dir, els judicis com ara

"el plaer és el bé" o "la sinceritat és

bona" poden ser vertaders o falsos i, a

Cognitivista

Intel·lectualisme

moral

Eudemonisme

Hedonisme

Utiltiarisme

Formalisme

Ètica discursiva





més, l'ésser humà està capacitat per a

conèixer aquesta veritat o falsedat. La

moral és, per tant, un saber racional.

- No.

No és possible justificar racionalment

les normes morals, perquè aquestes no

es basen en res que pugui ser conegut

intel·lectualment. Les normes i els

valors que formen la moral sorgeixen

d'emocions i sentiments que susciten

certes accions. Per aquest motiu, la

moral no és un saber racional, sinó

que forma part de l'àmbit de

l'emotivitat.

No

cognitivista Emotivisme

Qüestió núm..10...:

Una persona decideix que “no mentir” és moralment

obligatori perquè si menteix i és descoberta serà

castigada

Una persona decideix que “no mentir” és moralment

obligatori perquè mentir és una acció moralment

injustificada per si mateixa, independentment de les

conseqüències que pugui tenir el fet de mentir

Teoria ètica

La norma moral és una norma racional

Com més igualitària sigui la discussió, més a prop

serem de la millor solució

Les millors accions són les que més plaer em

produeixen

Les millors accions són les que més plaer produeixen

a la majoria

Qui obra malament no sap el que fa

La felicitat resideix en la resignació i la indiferència

Per comportar-me correctament només he de seguir la

llei natural que trobo en m i

La felicitat és coneixement

No es poden conèixer el bé i el mal, tan sols es poden

sentir

Classifica entre els diversos tipus fonamentals de teories ètiques:





Qüestió núm. .11..

1. Un jutge condemna un innocent tot sabent que és innocent, però al que tothom jutja

culpable d’un delicte d’assassinat i robatori perquè les proves apuntar vers ell com a

principal sospitós. En prendre la decisió, el jutge raona d’aquesta manera: “Encara que

sé que l’acusat és innocent, tot tenint en compte que la societat està convençuda de la

seva culpabilitat, el condemno per tal que el seu càstig sigui un càstig exemplar, de

forma que serveixi d’escarment per tots els criminals i no es cometin més delictes en el

futur o, almenys, aquests s’ho hagin de pensar dos cops abans de cometre un delicte. És

de preveure que això sigui així, i que els crims almenys disminueixin, i per tant, que

augmenti la seguretat i la tranquil•litat dels ciutadans honrats”

Quin opinió et mereix l’acció del jutge des del punt de vista d’una teoria ètica

teleològica i des del d’una teoria ètica deontològica?

2. Cerca informació sobre els diversos codis DEONTOLÒGICS de les diverses

professions.

3. Els col•lectius professionals normalment es regeixen per un codi deontològic que fixa

les normes de comportament moral que han de seguir els seus membres en la seva

professió.

Elabora un codi deontològic de l’estudiant

Per treballar de forma cooperativa





Qüestió núm.12..

I ara, justifica:

- L'emotivisme és una teoría no cognitivista.

- L'eudemonisme, l'hedonisme i l'utilitarisme són teories teleològiques.

- El formalisme kantià és deontològic.

- L'ètica discursiva és formal.

- El jusnaturalisme étic és una teoria heterònoma.

- L'intel·lectualisme és una teoria material

Justifica-ho: “L’eudemonisme, l’hedonisme i l’utilitarisme són teories

teleològiques”.

Justifica-ho: “L’emotivisme és una teoria no cognitivista”

Justifica-ho: “L’eudemonisme, l’hedonisme i l’utilitarisme són teories

teleològiques”.

El formalisme kantià és deontològic.

L’intel•lectualisme és una teoria cognitivista.





Teoria Aristotèlica. El bé com a terme mig. Exemple: El consum

Aristòtil és el representant de les ètiques teleològiques, formula una ètica

eudaimonista ja que cerca la felicitat. L’obra més important on desenvolupa la

seva teoria ètica és el llibre I d’ètica a Nicomac on planteja la idea que l’activitat

humana persegueix un bé que és el fi últim de les nostres accions.

Per un metge la finalitat última és la salut, per un arquitecte és construir

edificis, ara bé salut perquè? Edificis per que?, segons Aristòtil aquests fins

estan supeditats a un fí últim que és la felicitat, volem salut per ser feliços, volem

edificis per viure millor i ser feliços. Aristòtil estableix una jerarquia de fins i

considera que hi ha fins relatius, es a dir que es persegueixen per aconseguir

quelcom , i hi ha un fi absolut que és la felicitat que es persegueix per si

mateixa . Tots els fins relatius estan supeditat a aquest

Exemple: Estudiem per adquirir coneixement i una titulació perquè potser

trobarem un bon lloc de feina però busquem un lloc de feina per aconseguir ser

feliços.

“Toda arte y toda investigación y del mismo modo toda acción y elección

parecen tender a algún bien; por esto se ha dicho con razón que el bien es

aquello a que todas las cosas tienden Pero parece que hay alguna diferencia

entre los fines pues unos son actividades, y los otros, aparte de éstas, ciertas

obras .... Pero como hay muchas acciones, artes y ciencias, resultan también

muchos los fines: en efecto, el de la medicina es la salud, el de la construcción

naval, el barco; el de la estrategia, la victorias, el de la economía, la riqueza. Y

en todas aquellas que dependen de una sola facultad ( como el arte de fabricar

frenos y todas las demás concernientes a los arreos de los caballos se

subordinan al arte hípico y a su vez éste y toda actividad guerrera se subordinan

a la estrategia y de la misma manera otras artes a otras diferentes ), los fines de

las principales son preferibles a los de las subordinadas, ya que éstos se

persiguen en vista de aquellos ...... Si existe pues, algún fin de nuestros actos que

queramos por él mismo y los demás por él, y no elegimos todo por otra cosa -





http://www.paginasobrefilosofia.com/html/TeoriasEticas/EticaAristoteles/Comentarios/comenta1.html#Tender

http://www.paginasobrefilosofia.com/html/TeoriasEticas/EticaAristoteles/Comentarios/comenta1.html#Diferencia

http://www.paginasobrefilosofia.com/html/TeoriasEticas/EticaAristoteles/Comentarios/comenta1.html#Principales

http://www.paginasobrefilosofia.com/html/TeoriasEticas/EticaAristoteles/Comentarios/comenta1.html#Fin

pues así se seguiría hasta el infinito, de suerte que, el deseo sería vacío y vano -

es evidente que ese fin será lo bueno y lo mejor . ..... Si es así, hemos de intentar

comprender de un modo general cuál es y a cuál de las ciencias o facultades

pertenece. Parecería que ha de ser el de la más principal y eminentemente

directiva. Tal es la manifestación de la Política... Y puesto que la política se

sirve de las demás ciencias prácticas y legista además qué se debe hacer y de

qué cosas hay que apartarse, el fin de ella comprenderá, los de las demás

ciencias, de modo que constituirá el bien del hombre; pues aunque el bien del

individuo y el de la ciudad sean el mismo, es evidente que será mucho más

grande y más perfecto alcanzar y preservar el de la ciudad, porque,

ciertamente, ya es apetecible procurarlo para uno solo, pero es más hermoso y

divino para un pueblo y para ciudades. Este es, pues, el objeto de nuestra

investigación, que es una cierta disciplina política.

(Aristóteles. Etica a Nicómaco. Libro I, 1,2)

Resta'ns ara parlar en general de la felicitat, ja que l'hem fet fi dels actes

humans. Hem dit que la felicitat no és una disposició, ja que podria pertànyer a

un home que passés la seva vida dormint, vivint amb una vida vegetativa, i fins i

tot a algun que patís els pitjors desgràcies. Devem doncs posar la felicitat en una

activitat. Ara bé, entre les activitats, unes són necessàries i desitjables per una

altra cosa, i altres per si mateixes. És evident que la felicitat la felicitat ha de

col·locar-se entre les activitats desitjables. Per si mateixes i no per una altra

cosa, ja que no manca de res, sinó que es basta a si mateixa. Són desitjables per

si mateixes les activitats que no demanen res fora del seu mateix exercici. Tals

semblen ser les accions virtuoses, ja que obrar honesta i virtuosament és de les

coses desitjables per si mateixes. [...]

Ètica a Nicòmac], X, 6 i 7. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs: edat

antiga, Herder, Barcelona 1982, 5ª. ed., p.84-86).





http://www.paginasobrefilosofia.com/html/TeoriasEticas/EticaAristoteles/Comentarios/comenta1.html#Politica

http://www.paginasobrefilosofia.com/html/TeoriasEticas/EticaAristoteles/Comentarios/comenta1.html#Cierta

Ara bé és difícil determinar què vol dir la felicitat, alguns consideren que les

diners o els honors els portaran a la felicitat.

Però Aristòtil considera que la felicitat és

Un bé perfecte, que es busca per si mateix i no per la seva utilitat

Un bé suficient per si mateix - Que fa desitjable la vida per si mateixa i no

a partir d’altres bens

El bé s’aconsegueix exercitant l’activitat més pròpia del ésser humà

segons la virtut més excel·lent

"Em refereixo a la virtut moral, que és aquella que té relació amb les passions i

amb les accions humanes, que són les que connoten excés, defecte o just mig. Per

exemple, els sentiments de temor, de confiança en sí mateix, de concupiscència,

d'ira, de pietat, en una paraula de plaer o de dolor, poden afectar-nos molt o

massa poc, i en ambdues circumstàncies de manera defectuosa. Però, si

experimentem aquests sentiments en el moment oportú, per motius satisfactoris,

respecte a les persones que els mereixen, per fins i en condicions adients, ens

mantindrem en un excel·lent terme mig, que és allò característic de la virtut."

Ètica a Nicòmac II, 6

Preguntes

1. Posa un títol al text.

2. Comenteu el text a partir de les següents preguntes :

a) Què és la virtut moral per Aristòtil? Té el mateix sentit la virtut per

Sòcrates? i per Plató?

b) A què es refereix quan parla de "just mig" ? Ho podries explicar a

través dels exemples que exposa el text? Posa altres exemples que ajudin a

entendre millor el que vol dir.

c) Quan "ens mantindrem en un excel·lent terme mig"?

d) Què és el que caracteritza la virtut?





e) Per què Aristòtil es refereix a la virtut? A què condueix la pràctica de la

virtut? Quina relació té amb la seva teoria Ètica?

Teoria Kantiana. El bé com a bona voluntat.

Teoria dialògica.

Tradició Utilitarista. El bé Com a Utilitat

Activitats

EL CAS DE L’HOSPITAL ANGLÈS.

Un hospital de la Seguretat Social anglesa compta amb 200 malalts en llista

d’espera per ser operats del cor. Cada operació costa 6.ooo € i l’hospital té

un pressupost de180.000 € l’any.

Està científicament demostrat que l’èxit en les operacions de cor en pacients

fumadors és molt menor que en pacients no fumadors: l’esperança de vida

d’un fumador operat del cor és menys de la meitat de la d’un no fumador

operat i la seva qualitat de vida és molt pitjor.

Els cardiòlegs de l’hospital s’han reunit per decidir si donen prioritat als

pacients no fumadors, tot relegant als últims llocs de la llista d’espera als

fumadors.

EXERCICI





- Imagina que dels 200 pacients, la meitat són fumadors i l’altra meitat no

fumadors. Fes un càlcul utilitarista complet de les conseqüències que se

seguiran per la felicitat i infelicitat general si es dóna prioritat als no

fumadors. ¿Quina decisió adoptaria un utilitarista?

- Quina decisió prendries tu si fossis un metge d’aquest hospital ? Per què?

- En igualtat de condicions, colaries en la llista d’espera els nens i pacients

més joves ? Per què?

- Acceptaries operar primer un pacient qualsevol que ocupés l’últim lloc de

la llista i necessités d’immediat una operació per salvar la seva vida? Per

què? I si 50 pacients estiguessin en aquesta situació? Operaries abans els no

fumadors i els més joves ? Per què ?

- D’acord amb les teves respostes anteriors, ¿quina creus que és el principi

general que ha de guiar les decisions davant casos semblants ?

- Com concilia l’utilitarisme la preocupació per la felicitat dels altres amb

l’aspiració a la pròpia felicitat individual?

- Segons l’utilitarisme, ¿estaria bé mentir en determinades circumstàncies? I

assaltar un banc ? Raona les respostes.

Sabries distingir en els casos següents entre imperatius hipotètics i

categòrics ?

IC IH

Maria li demana un favor a Joan; Joan li ho fa tot pensant que en una

altra ocasió Maria li tornarà el favor





Júlia ajuda Lluís en matemàtiques per guanyar-se la seva amistat

El meu germà em farà el favor de venir a recollir-me perquè li ho manat

el meu pare

La Carme, sempre que et dóna un cop de mà, diu que se sent satisfeta

d’ajudar a la gent

Elena ajuda a en Jordi perquè pensa que ho ha de fer

"Obra només segons aquella màxima de la qual alhora puguis voler que es

converteixi en norma universal.

Kant, "Crítica de la raó

pràctica".

Aplica l'imperatiu kantià a les màximes següents:

- No mengis ni beguis en excés.

- Fes el que sigui més útil per al major nombre de persones.

- Sigues sincer amb tu mateix i amb els altres.

- Respecta les persones grans i cedeix-los el seient.

Creus que aquestes quatre màximes són universalitzables? Se t'acut alguna

situació en la qual seria millor incomplir-les? Quina?

TIPUS DE TEORIES ÈTIQUES:

ètica cognitivista (deontològiques, teleològiques); ètica no cognitivista.





1. Què respondries a qui et volgués convèncer de que el que està bé o està

malament és quelcom subjectiu, és quelcom que depèn de la forma de ser de

cadascú, de la societat o de la cultura ?

2. Què faries per aconseguir que algú actuï bé: castigar-lo ? gratificar-lo? O

donar-li raons i arguments ?

3. Com saps si has actuat bé: perquè et sents bé amb la teva acció o perquè

ja has reflexionat i pots donar raons de la teva conducta ?

4. Què creus que és més eficaç per arribar a ser moralment bo: el raonament

o l’hàbit ? Per què ?

5. Es pot ser feliç si els altres no ho són ?

13. Amb quines d’aquestes afirmacions estàs d’acord ? Justifica la teva

resposta:

- Justícia és tractar tothom per igual.

- Justícia és tractar de forma diferent aquells que són diferents

- Justícia és donar a cadascú el que es mereix.

- Justícia és donar a cadascú segons les seves necessitats.

14. Quins són, al teu parer, els mínims béns indispensables per tal que cada

persona pugui realitzar el projecte de vida que la faci més feliç ?





Exercicis ÈTICA DISCURSIVA.

1. Quines condicions no es compleixen en els següents casos de presa de

decisions per tal que la decisió sigui moralment correcta?

a. No accepto que Mohamed participi en aquesta decisió, encara que l’afecti,

perquè és immigrant.

b. Els ciutadans d’un país han votat a favor d’un president, encara que els

mitjans d’informació del país han amagat que estava greument malalt.

c. Els països rics varen pressionar als països pobres perquè decidissin a

favor de les seves propostes i interessos.

d. 20 alumnes d’una classe de 40 decideixen per votació, en absència de la

resta, ajornar un examen.

2. Creus que és suficient una simple votació per majoria per ajornar un

examen que havia estat fixar amb antelació ?. Per què ?

3. Creus que té sentit iniciar un diàleg si penséssim que és impossible

entendre’ns mitjançant raons i arguments o que no es pugui arribar a la

veritat ?





Bloc II ètica i política.

Els drets humans són un tipus d’ètica del respecte.

Mirar,estimar,saber, desitjar.. són termes intencionals, es a sir sempre que

mirem mirem algo, sempre que estimem estimem a alguna persona i per tatn

sempre que ens relacionem amb el mon ho fem de manera intencional es a dir ens

dirigim a alguna cosa del mon ja sigui estimant-la, mirant-la, sabent-la o bé

desitjant –la, El que està clar és que per molt que jo us digui: Jo desitjo... ningú

m’entendrà si no dic què és el què desitjo.

Doncs bé,la mirada filosòfica

implica mirar de forma atenta les coses

que passen al nostre voltant,no és que

haguem d’inventar el què volem veure

sinó mirar clarament el que tenim al

davant. Per què sempre hi ha coses o

persones al nostre davant. Aquesta

qüestió que sembla tan obvia , es a dir,

obrir els ulls i veure-hi clar no és fàcil, ja

que sovint no ens parem a veure sinó només hi fem una ullada ràpida sense

parar-hi atenció.

Mirar des de les nostres vivències el què hi ha, el què vivim, requereix

parar-hi atenció I en aquest moment en què parem atenció a les coses, a les

persones equival a respectar-les a tenir miraments sobre les coses o les

persones. Parlar respectuosament a algú significa tenir cura, prestar atenció a

les paraules que usem veres aquella persona, evitem termes grotescos per què

parem atenció que podem ofendre aquella persona

EL RESPETO O LA MIRADA ATENTA.,

Autor: ESQUIROL, JOSEP

Editorial: Gedisa Editoria

Any de edició:

2006





http://www.libreriapaidos.com/resulta.asp?criterio=autor&texto=ESQUIROL,%20JOSEP

http://www.libreriapaidos.com/resulta.asp?criterio=autor&texto=ESQUIROL,%20JOSEP

Podem dir que l’atenció ha d’acompanyar totes les nostres accions, Si no

es d’ona això llavors fem accions sense sentit. L’atenció orienta l’acció o dit

d’una altre manera dona sentit a la vida i inclús podem arribar a argumentar que

sense atenció ni tant sols hi podria haver .

L’actitud de respecte al dirigir-se a les coses o a les persones pot ser de

gran valor orientatiu per resoldre problemes i tenir una visió més rica del mon

en què vivim. D’aquesta manera per exemple amb una major actitud

respectuosa podríem contrarestar dos trets desafortunadament molt extensos en

la nostre societat:la indiferència, la possessió descontrolada d’objectes de

consum.

La distancia total vers el què ens envolta ens porta a una interferència

sobre el què passa al nostre voltant el respecte coincideix amb la proximitat i al

interès.

En el preàmbul de la declaració dels drets humans de 1948 apareix dues

vegades la paraula respecte: queda clar que la PRINCIPAL FINALITAT DE

LA DECLARACIÓ DELS DRETS HUMANS es desenvolupar el respecte

vers uns drets i unes llibertats.

Qüestió. Núm1...

Cerca el preàmbul de la declaració dels drets humans de 1948 i escriu les

oracions que contenen la paraula respecte.

-Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i

inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la

llibertat, la justícia i la pau en el mon.

Considerant que el desconeixement i el menyspreu als drets humans han

originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat , i

que s’ha proclamat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveniment d’un

mon on els éssers humans , deslliurats del temor i la misèria puguin gaudir de

la llibertat d’expressió i de creença.





Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim

de dret per tal que les persones no es vegin forçades , com a últim recurs, a la

rebel·lió contra la tirania i l’opressió.

Contesta,

Quins són els valors fonamentals que posa en relleu aquest text del

preàmbul?

Com es poden fer realitat aquets ideals?

A quins actes de barbàrie han influït més directament en la declaració

dels drets humans. Cerca la resposta en els apunts del dossier .





Qüestió núm2....:

El mite de prometeu:

Allà el sofista Protagoras narra , a la seva manera el mite de prometeu: Hi

va haver un temps en que només existien els deus, tanmateix va arribar un temps

en que van sorgir totes les espècies animals i l’home. Epimeteu va ser

l’encarregat de distribuir entre totes las especies los distints talents i capacitats ,

però ho va fer de tal manera que quan va arribar al tron a la raça humana havia

gastats tots els talents i capacitats.. Llavors prometeu veien , veien la seva a

desesperació va robar als deus la capacitat tècnica i el foc per oferir-los als

humans. El resultat va ser bastant notable ja que els humans van inventar el

llenguatge , van construir cases i vestits , van cultivar el camp...però passava el

temps i vivien encara tot dispersos , la qual cosa els exposava a molts perills de

la naturalesa. Quan intentaven viure junts discutien entre si i s’atacaven els uns

amb els altres tant que ela final es tornaven a dispersar, Llavors Zeus, al donar-

se compte , va decidir intervenir per dotar als humans de quelcom que encara el

s’hi faltava: Justícia i respecte. Hermes seguint les indicacions de Zeus va portar

aisdos i diké als humans per a què hi hagués ordre i vincles d’amitat amb els

Humans.

Plató. Protagoras.

Quina és la finalitat pedagògica d’un mite?

Per què la tècnica no ajuda a crear vincles d’amistat entre la raça

humana?

Creus que podem viure sense tècnica. Justifica la resposta.

Seguint els apunts anteriors explica què és el respecte.

Relaciona tècnica i respecte.

Cerca informació sobre biotecnologia i /o us de cèl·lules mare,

modificació genètica i relaciona-la amb el respecte. I també fes-ne

una breu reflexió





Què són els drets humans?

Les persones tenim una sèrie de drets, independentment de la nostra posició

econòmica, religió, sexe, orientació sexual, color de pell o nacionalitat. Aquests

drets, que es coneixen com a Drets Humans, es caracteritzen per ser:

Inalienables:

Ningú no pot desposseir a una persona dels seus drets. Cap persona, ni

Estat ni altra organització o ens, pot anul-lar, negar o negociar els drets

fonamentals de cap persona.

Inherents:

Essencials i propis de la persona, no es pot concebre a la persona sense els

seus drets.

Universals:

Són propis de totes les persones,en qualsevol lloc del món,

independentment de la seva raça, sexe, llengua, religió, nacionalitat,

capacitat econòmica, etc.

Limitats:

Els drets d'una persona arriben a només fins on comencen els drets de les

altres persones.

Inviolables:

Si entenem que els drets humans són inherents a la persona, qualsevol

persona, estat, organització, ... que vulneri o possi en perill l'exercici de

qualsevol d'aquests drets està cometent un acte injust, que pot ser penat

per la llei.





Aquests drets estan recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans,

adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, en la seva

resolució 217 A (III), el dia 10 de desembre de 1948

Els Drets Humans, tal com els coneixem avui, neixen com reacció davant les

barbaritats que va viure la humanitat durant la primera meitat del segle

XX.

El context històric en el qual neix la Declaració Universal dels Drets Humans, al

1948, és precisament, el de l'horror davant les dimensions, crueltat i aberració

de l'holocaust nazi que va afectar principalment a persones de religió jueva, però

que també va tenir entre les seves víctimes a altres col·lectius (gitanos,

lliurepensadores, comunistes). És precisament com reacció a aquests fets, que la

comunitat internacional de l'època, és a dir, l'anterior als processos de

descolonització, es va dotar de la Declaració Universal dels Drets Humans i va

posar les bases per al posterior desenvolupament de tot el cos jurídic del Dret

Internacional dels Drets Humans.

Evolució del concepte

Amb anterioritat a la DUDH ja s'havia iniciat el camí per al reconeixement de

determinats drets i la progressiva extensió a totes les capes de la societat dels

mateixos. L'evolució del concepte de drets humans ha de ser estudiat

necessàriament des d'una perspectiva històrica i cultural (IEPALA). El transcurs

de la història i l'evolució cultural han donat lloc a diferents formes de concebre

els drets d'acord amb gènere, de la classe social, la cultura, etc.

Referències a la conceptualització de drets (entesa com la recerca dignitat de la

persona) les trobem ja en l'Antiga Grècia, a Europa, en el codi Hammurabi en

Mesopotàmia i en l'Antiga Xina..





http://www.ub.es/solidaritat/observatori/general/docugral/declara.htm

http://www.iepala.es/DDHH/ddhh87.htm

El codi de Hammurabi

Art. 196.- Si un senyor ha rebentat l'ull d'altre senyor, se li rebentarà el

seu.

Art. 197.- Si un senyor ha trencat l'os d'altre senyor, se li trencarà el seu

os.

Art. 198.- Si ha trencat l'os d'un plebeu pesarà (pagarà) una mina de

plata.

Art. 199.- Si ha rebentat l'ull de l'esclau d'un particular o ha trencat l'os

d'un esclau d'un particular, pesarà (pagarà a l'amo)la meitat del preu de

l'esclau.

Qüestió núm....

Què creus que evita aquest codi? el Codi de Hammurabi, redactat al voltants del 1775 aC, fou vist com un

notable avenç: concretava lleis i d'aquesta manera evitava, com era

costum, que els forts imposessin en cada cas el seu caprici. Per altra

banda, només si les lleis eren proclamades era possible un debat sobre el

seu valor.

Més tard, a Europa la invasió dels pobles germànics i la descomposició de

l'imperi romà porten al naixement de diferents regnes. Sorgeix una nova

organització social, el feudalisme, que arriba a la seva culminació política durant

els segles XI i XII. El feudalisme es caracteritza per la divisió de la societat en

tres estaments desiguals, basats en el llinatge (o naixement) i el privilegi (llei

privada per a cada estament): L'Església, representant del poder diví a la terra;





Els nobles, posseïdors del poder polític i, juntament amb l'Església, de la

propietat de la terra; Els serfs, sense drets, i que podien ser venuts o transferits.

Amb la implantació de les monarquies absolutes durant el segle XV, el

feudalisme desapareixerà com règim polític de l'Europa Occidental, tot i que la

seva dimensió social (convertida en l'anomenat Antic Règim) arribarà fins a la

Revolució francesa.

Al disminuir les invasions s'inicia una lenta recuperació. Reneixen les ciutats i, a

partir del segle XII agafa força una nova classe social: la burgesia. Els seus

membres, al sentir-se desvinculats de les submissions feudals, inicien una llarga

lluita a favor dels drets civils. D'aquesta època de transició és la Carta Magna

(1215), al principi restringida als aristòcrates, i més tard estenent-se a la resta de

capes de la societat. Exemples d'aquesta evolució poden ser l’aparició de les

cartes:

Carta Magna

Anglaterra, 1215

mitjan segle XV s'inicia el Renaixement a Itàlia. Inspirat en l'antiguitat clàssica,

recobra la concepció grega de l'home en tant que mesura de totes les coses, i la

llibertat de pensament i d'acció es tornen irrenunciables.

El dret natural abandona la base teològica sobre la qual s'havia assentat durant

l'Edat Mitja i adopta una concepció purament racionalista. Els drets giren al

voltant de la persona individual independent de la col·lectivitat. Una concepció

unilateral i combativa: els drets enfrontats al poder, desenvolupats a través d'una

lluita entre l'Estat i l'individu, o entre aquest i l'Església.

El 1492 es produeix l'anomenat descobriment d'Amèrica. Va comportar grans

abusos sobre els indígenes, abusos que van acabar propiciant una reflexió sobre





http://www.ricardocosta.com/textos/magna.htm

els aspectes més inadmissibles de la colonització. Les Lleis d'Índies i la mateixa

Corona Espanyola van establir normes per a protegir a la població indígena.

Però si la població nadiua durant la colonització va tenir els seus defensors, els

autèntics oblidats van ser els esclaus d'origen africà, importats de forma

massiva per a fer funcionar les societats esclavistes que es van instaurar a les

colònies. Paradoxalment, durant el segle XVI, mentre la servitud estava en

procés de desaparició a Europa, a les colònies renaixia l'esclavitud, i sota les

seves pitjors formes.

A Amèrica del Nord els efectes de la colonització van ser encara més

devastadors, produint-se un genocidi que va afectar a la majoria de les poblacions

indígenes, al mateix temps que es recloïa els pocs supervivents en reserves.

Durant el segle XVII, a Anglaterra, es produeixen tres fets importants: La Petició

de Drets (1628), que protegia els drets personals i patrimonials; L'Acta

d'Habeas corpus (1679), que prohibia les detencions sense ordre judicial; La

Declaració de Drets (1689), que consagrava els drets recollits en els textos

anteriors.

L'anglès John Locke (1632-1704), és una figura cabdal del segle XVII.

Considerat el pare del liberalisme modern, va proposar que la sobirania emanava

del poble, que l'Estat havia de protegir els drets dels ciutadans i, anticipant-se a

Montesquieu, que el poder legislatiu i el judicial havien d'estar separats. Va tenir

una gran influència en la redacció de les grans declaracions de drets humans de

finals del segle XVIII.

Les primeres grans declaracions es van produir a les colònies angleses d'Amèrica

del Nord, impulsades pels seus conflictes amb la corona anglesa: el juny de 1776

es va proclamar la Declaració de Drets de Virginia i el juliol la Declaració

d'Independència dels Estats Units. La Declaració d'Independència, redactada

per Thomas Jefferson, afirmava el següent: "Sostenim com veritables evidències

que tots els homes neixen iguals, que estan dotats pel seu Creador de certs drets





inalienables, entre els quals hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la

felicitat...".

Carta de Drets

Anglaterra 1689

Declaració de Drets del Bon Poble de Virginia

Realitzada en l'estat de Virginia en 1776.

Una dècada més tard, a Europa, en

els temps agitats de la Revolució

Francesa, el 1789 es proclama a

París la Declaració dels Drets de

l'Home i del Ciutadà. A aquesta

declaració, la va seguir el 1793

una segona més radical (amb

l'arribada de Robespierre i els

Jacobins al poder) i una tercera, el

1795, més conservadora (arran de

la caiguda de Robespierre).

Durant el segle XVIII van ser

fonamentals les idees de

Montesquieu i Rousseau. Montesquieu (1689-1755), va criticar severament els

abusos de l'Església i de l'Estat. A l'estudiar les institucions i costums francesos

de l'època, va donar formes precises a la teoria del govern democràtic

parlamentari amb la separació dels tres poders, legislatiu, executiu i judicial, en

tant que mecanisme de control recíproc entre ells, acabant teòricament amb la

concentració del poder en una mateixa persona i els consegüents abusos que

Montesquieu,Charles de Secondat (1689-1755) - Moralista, escriptor i filòsof. Crític de la societat de Lluís XIV. S'interessà pels problemes del poder polític i per les institucions. Enemic del despotisme i partidari d'un govern on "el poder freni el poder".

obra: De l'esperit de les lleis





http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/bill_rights_1689.html

http://www.fmmeducacion.com.ar/Historia/Documentoshist/1776declavirginia.htm

històricament havia produït l'il·limitat poder del monarca. Rousseau (1712-

1778), per la seva banda, va denunciar vigorosament les injustícies i misèries

resultants de la desigualtat social de la seva època, va propugnar la idea d'una

societat basada en igualtat absoluta, en la qual cada membre, alhora que se

sotmet a les decisions del col·lectiu, és al mateix temps part del poble sobirà, la

voluntat general del qual constitueix la Llei. Aquestes idees de Rousseau van

afavorir a l'elaboració del concepte dels drets humans al plantejar la necessitat de

l'existència d'una igualtat entre els homes, els quals han de sotmetre la seva

voluntat individual a la voluntat del col·lectiu, amb l'objecte d'arribar al benestar

comú.

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

Realitzada a França (com a conseqüència de la Revolució Francesa i de la

revoluci ó social que va implicar).

Declaració de Drets de 1791

Promulgada als Estats Units.

Les Declaracions anteriors estableixen, com es pot observar, una llista de drets i

llibertats fruit del procés històric d'emacipació colonial -en el cas dels Estats

Units- i de canvi de paradigma polític i social en el cas francès.

Déclaration des droits de l'homme

et du citoyen París, 1789

Preàmbul:

«Els representants del poble francès, constituïts en Assemblea Nacional,

considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de l'home són les

úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, han





http://www.fmmeducacion.com.ar/Historia/Documentoshist/1789derechos.htm

http://usinfo.state.gov/usa/infousa/facts/funddocs/billes.htm

http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/pau/paula/catala/drets_humans/continguts/continguts_ddhh.htm



resolt exposar, en una declaració solemne, els drets naturals, inalienables i

sagrats de l'home, a fi que aquesta declaració, constantment present en tots els

membres del cos social, els recordi els seus drets i els seus deures; a fi que els

actes del poder legislatiu i del poder executiu puguin ser comparats a cada

moment … En conseqüència, l'Assemblea Nacional reconeix i declara, en

presencia i sota els auspicis de l'Ésser Suprem, els següents drets de l'home i del

ciutadà».

Artículo 7.- Ningún hombre puede ser acusado, arrestado o detenido, como no

sea en los casos determinados por la ley y con arreglo a las formas que ésta ha

prescrito. Quienes soliciten, cursen, ejecuten o hagan ejecutar órdenes arbitrarias

deberán ser castigados; pero todo ciudadano convocado o aprehendido en virtud

de la ley debe obedecer de inmediato; es culpable si opone resistencia.

Artículo 12.- La garantía de los derechos del hombre y del ciudadano necesita

de una fuerza pública; por lo tanto, esta fuerza ha sido instituida en beneficio de

todos, y no para el provecho particular de aquellos a quienes ha sido

encomendada

Qüestió núm….

A partir de la lectura anterior, quines són les limitacions que hi veus en aquestes

formulacions?





Qüestió núm…

Montesquieu,

FRAGMENTS : De l'esperit de les lleis

Lleis naturals

" Les lleis, en la significació més àmplia, són les relacions necessàries que

deriven de la naturalesa de les coses; i en aquest sentit, tots els ésser tenen llurs

lleis ;..."

Lleis positives

"Des del moment que els homes viuen en societat, perden el sentiment de llur

feblesa; la igualtat que hi havia entre ells cessa, i comença l'estat de guerra. Cada

societat particular es fa conscient de la seva força, la qual cosa produeix un estat

de guerra entre nació i nació. Els particulars, en cada societat, comencen a sentir

llur força; cerquen de girar a favor seu els principals avantatges d'aquesta

societat, i això produeix entre ells un estat de guerra. Aquests dos tipus d'estats

de guerra han establert les lleis entre els homes. "

"Les lleis han d'ésser adequades al poble per al qual foren dictades, de manera

que és una gran causalitat quan les d'una nació poden convenir a una altra... Han

d'estar en relació amb el medi físic del país; amb el clima ... amb el gènere de

vida dels pobles ... han de relacionar-se amb el grau de llibertat que pot tolerar la





constitució; amb la religió dels habitants, amb llurs inclinacions... amb llurs

costums, amb llurs maneres. En darrer terme les lleis tenen relació entre elles;..."

Lleis educació

"Les lleis de l'educació són les primeres que rebem. I, com que ens preparen a

ésser ciutadans, cada família particular ha d'ésser governada d'acord amb el pla

de la gran família que les comprèn totes."

Lleis i llibertat

"És cert que en les democràcies el poble sembla fer el que vol; però la llibertat

política no consisteix pas a fer el que hom vol. En un Estat, és a dir, en una

societat on hi ha lleis, la llibertat no pot consistir més que a poder fer el que s'ha

de voler i a no estar obligat a fer el que no s'ha de voler. Cal prendre consciència

del que és la independència i del que és la llibertat. La llibertat és el dret de fer

tot el que les lleis permeten; i si un ciutadà pogués fer el que les lleis

prohibeixen, no hi hauria pas llibertat, perquè els altres tindrien igualment aquest

poder."

COMENTARI

1. Estableix diferències entre lleis naturals i lleis positives. Posa exemples.

2. Per què no es poden donar les mateixes lleis en tots els països?

3. Quina finalitat tenen les lleis de l'educació ?

4. Explica: "La llibertat és el dret de fer tot el que les lleis permeten" Es pot

parlar de llibertat si s'han de seguir unes lleis?

5. Seria possible viure en una societat sense lleis? per què?





Si bé aquests drets i llibertats s'estableixen sobre el paper, el cercle de

persones que podien gaudir d'ells era molt reduït.

En ambdós casos es precisa la inexistència d'un sufragi universal (els textos

fan referència a les potestats dels homes i no a les dones ni als seus drets i

llibertats). Tampoc es pot passar per alt, la vigència de l'esclavitud als Estats

Units, que dintre del seu model de producció econòmica i d'estratificació social

incorporava a l'esclau com un ésser sense drets de cap tipus.

Amb aquestes Declaracions es van visualitzar tota una sèrie de drets, el

desenvolupament conceptual dels quals evolucionarà fins l'aparició i aprovació,

en 1948, de la Declaració Universal dels Drets

Qüestió núm...

Compara la declaració dels drets humans de Virginia amb la declaració dels

drets humans al 1948.

Reflexiona sobre les diferencies que hi ha entre ambdós.

El segle XIX és un segle d'avanços i retrocessos. En conjunt, és un segle de lenta

consolidació dels ideals proclamats per la revolució francesa. El liberalisme i el

romanticisme d'aquest segle tenen un pes específic en l'enfortiment de la





llibertat dels individus, i que les constitucions nacionals que es van creant la

tinguin en compte. És també el segle de la Revolució Industrial, de les

reivindicacions proletaries i de la conquesta del reconeixement del dret

d'associació. Apareixen a més noves teories socials: el socialisme utòpic, el

socialisme científic (marxisme) i l'anarquisme, teories que tindran, a principis del

segle següent, un gran protagonisme.

També és el segle de l'inici d'una nova lluita, la dels drets socials. Els moviments

obrers emprenen la defensa dels drets humans des d'una perspectiva

col·lectiva, de manera més àmplia, és el moment en el qual els treballadors

exigeixen les seves reivindicacions. Ja en el segle XX, les revolucions mexicana i

russa de 1917 constitueixen fets històrics determinants per a la consagració

jurídica d'aquests drets col·lectius, els drets econòmics i socials.

Durant el segle XIX, el filòsof, polític i economista anglès John Stuart Mill

(1806-1873), va tenir una gran influència. En el seu llibre "Sobre la llibertat", va

reflexionar sobre la naturalesa i els límits del poder que pot ser legítimament

exercit per la societat sobre l'individu, argumentant que tota persona hauria de ser

lliure per a realitzar les conductes que desitgi sempre que no perjudiqui els altres.

Va ser un defensor de la llibertat d'expressió i, en tant que membre del parlament

britànic, va proposar diverses reformes del sistema electoral, especialment sobre

les qüestions de la representació proporcional i l'extensió del sufragi.

Algú ha dit que la història no és més que una successió de crims. Evidentment és

una definició incompleta, però acceptant aquesta limitació, potser en el segle que

més encaixa és en el segle XX: dues guerres mundials, incomptables guerres

regionals, guerres civils, sagnants revolucions... i un balanç esfereïdor de milions

de morts. Tota aquesta bogeria ha estat alhora el catalitzador d'una reacció en

sentit contrari, encaminada a evitar (amb resultats diversos) la seva repetició.

A la Primera Guerra Mundial va seguir-li la creació de la Societat de Nacions,

que encara que no va ser capaç d'evitar la Segona Guerra Mundial, sí va tenir el

mèrit de ser el precedent d'una organització supranacional de caràcter vinculant.





Altres avanços de la Societat de Nacions van ser la creació del Tribunal

Internacional de la Haia, la signatura del "Conveni internacional per a la

supressió de l'esclavitud" (signat el 1926 i completat i ratificat per les Nacions

Unides el 1956) o la creació de l'Organització Internacional del Treball.

A la Segona Guerra Mundial va seguir-la la creació de les Nacions Unides. Els

horrors de la guerra i els judicis de Nuremberg i Tòquio contra els alts

responsables nazis i japonesos, acusats de crims de guerra i genocidis, mostraven

la necessitat de regular de forma precisa el concepte de drets humans i, sobretot,

d'establir clarament quins eren aquests drets. El resultat va ser l'aprovació, el

1948, de la Declaració Universal dels Drets Humans. Amb el pas dels anys, la

Declaració Universal, que com a tal no és de caràcter vinculant, s'ha anat

completant amb una sèrie de convenis, convencions i pactes, aquests sí

vinculants, que van desenvolupant, i en alguns casos ampliant, els continguts de

la Declaració Universal. L'objectiu a més és que aquests drets arribin a formar

part del dret positiu de totes les nacions, el que en molts casos ja ha succeït (una

altra cosa és que després siguin respectats).

Les normes i principis començats a promulgar fa segles de forma fragmentada i

difusa en diferents entorns culturals (amb una incidència en general limitada

sobre la vida quotidiana dels ciutadans de les corresponents èpoques històriques),

amb el pas del temps s'han anat consolidant i difonent: d'una banda, detallant

cada vegada amb més precisió els diferents drets i, d'altra banda, construint

societats dotades dels mecanismes necessaris per a vetllar pel respecte efectiu

d'aquests drets.

La Declaració Universal és la culminació, fins al moment, d'aquest afany

d'universalització i concreció dels drets de les persones.

Però és indubtable que la major fita en tota aquesta progressiva aparició de

texts internacionals és la Declaració Universal dels Drets Humans

emmarquen a l'individu en un context social, cultural i econòmic que no és

tingut en compte pels drets civils i polítics. S'estableixen i es reconeixen tota





una sèrie de drets que, portats a terme, garantirien la vida en condicions de

dignitat de les persones, així com el progrés social al que s’eludeix

La Declaració Universal dels Drets Humans aprovada i promulgada consta d'un

Preàmbul i un conjunt de Trenta Articles. Accepta els drets polítics defensats

en les constitucions dels països occidentals i accepta els drets socials i

econòmics que estaven en la base de la constitució de l'URSS. Tot rebutjant la

ideologia nazi, assumeix i proclama quatre principis bàsics:

a) el principi de la llibertat,

b) el principi d'igualtat,

c) el principi de no discriminació,

d) el principi de la solidaritat.

Quatre principis bàsics que donen fonament i es concreten en un conjunt de

drets:

Drets personals, com el dret a la llibertat, a la igualtat, a la vida, a la seguretat, a

fundar una família, …

Drets polítics, com el dret al sufragi universal i secret, a la llibertat d'associació,

…

Drets socials, econòmics i culturals, com el dret al treball, a l'estudi, a la

protecció de la salut, …

Es parla, també, de drets processals en el sentit de normes o vies que, en un

procés judicial, tenen per objectiu garantir l'efectivitat del conjunt de drets; per

exemple, dret a apel·lar a un tribunal superior.





Protecció dels Drets Humans

Els sistemes de protecció als drets humans estan dividits en diferents camps

operacionals:

Universal, referent a l'esfera de les Nacions Unides

Regional, existent en els continents americà, europeu i africà.

És important observar que en aquests sistemes són els Estats els responsabilitzats

o jutjats per violacions als drets humans i no els individus com és habitual en els

tribunals penals.

Sistema universal

La base del sistema universal dels drets humans esta en la Carta de les Nacions

Unides, signada al 1945, i en la Declaració Universal dels Drets Humans,

adoptada per l'Assemblea General de l'ONU en 1948 . A la Declaració es van

afegir dos pactes internacionals que van entrar en vigor en 1976, el Pacte Relatiu

als Drets Civils i Polítics (1966) i el Pacte Relatiu als Drets Econòmics, Socials i

Culturals (1966).

El Pacte Relatiu als Drets Civils i Polítics va establir el Comitè de Drets Humans,

amb seu en Ginebra, Suïssa. El Comitè examina els informes que els Estats han

de remetre periòdicament, també pot rebre denúncies individuals

El Pacte Relatiu als Drets Econòmics, Socials i Culturals va establir el Consell

Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC), que es reuneix durant un

mes a l'any en sessions alternes entre Ginebra i Nova York. Durant la resta de

l'any els treballs del consell són desenvolupats pels seus organismes subsidiaris,

com la Comissió de Drets Humans i la Subcomissió per a la Promoció i Protecció

dels Drets Humans.

A més d'aquests instruments, hi ha molts altres convenis temàtics (drets de les

dones, drets dels nens, contra la tortura, contra la discriminació racial, etc.).





http://www.unhchr.ch/spanish/html/menu2/6/a/introhrc_sp.htm

http://www.unhchr.ch/spanish/html/menu2/2/chr_sp.htm

http://www.unhchr.ch/spanish/html/menu2/2/sc_sp.htm



També aquests convenis estableixen mecanismes i organismes de control

específics (Comitè de Drets del Nen, Comitè contra la Tortura, Comitè contra la

Discriminació Racial, etc.).

Al 1993, va ser creat l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets

Humans (ACNUDH), la finalitat dels quals és investigar violacions de dret

humans, promoure la cooperació internacional, coordinar accions i elaborar

polítiques de drets humans dintre del sistema de l'ONU

Sistemes regionals

- sistema europeu

Funciona en l'àmbit del Consell d'Europa (no confondre amb el Consell Europeu

de la Unió Europea) i la seva principal font legal és la Convenció Europea de

Drets Humans (1950).

Fins 1998, el sistema europeu tenia dos organismes de control per a l'aplicació de

la Convenció, la Comissió Europea de Drets Humans i la Cort Europea de Drets

Humans. Amb l'entrada en vigor del Protocol n. 11 a la Convenció Europea de

Drets Humans (1994), la Comissió va ser suprimida i es va establir un

tribunal únic i permanent, amb seu a Estrasburg, França. El sistema va ser

totalment jurisdiccionalitzat, el que vol dir que la Cort Europea de Drets Humans

ha passat a formar part de l'ordenament jurídic de tots els Estats membres del

Consell d'Europa, entre ells Espanya i tota la resta de països de la UE.

La Cort Europea de Drets Humans és, a més, l'únic tribunal de drets humans que

els individus poden accedir directament. Això si, primer es necessari que el

ciutadà passi i esgoti totes les instancies judicials internes del país.

- Sistema interamericà





http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/pau/paula/catala/drets_humans/continguts/resol/ddninyo.pdf

http://www.unhchr.ch/spanish/html/menu2/6/cat_sp.htm

http://www.unhchr.ch/spanish/html/menu6/2/fs12_sp.htm



Funciona en l'àmbit de l'Organització dels Estats Americans (OEA) i les seves

principals fonts legals són la Declaració Americana dels Drets i Deures de

l'Home (1948) i la Convenció Americana sobre Drets Humans (1969).

En el sistema interamericà hi ha dos mecanismes de promoció i protecció als

drets humans, la Comissió Interamericana de Drets Humans, amb seu a

Washington, EEUU, i la Cort Interamericana de Drets Humans, amb seu a San

José, Costa Rica.

Les demandes individuals només poden dirigir-se a la Comissió que acaba

funcionant com un òrgan gairebé-judicial. La Comissió és responsable de les

investigacions de violacions de drets humans, de l'elaboració d'informes sobre

països i informes temàtics sobre drets humans i de l'enviament de casos a la Cort.

Si la Comissió conclou que ha existit una violació d'un dret fonamental, la

Comissió pot remetre el cas a la Cort, on es començarà un nou procés.

La Cort sol pot ser activada pels Estats que reconeguin la seva jurisdicció

contenciosa o per la Comissió en casos que es refereixin a aquests Estats. Els

ciutadans individuals no tenen accés directe a la Cort, tal com passa al sistema

europeu.

- sistema africà

Poc desenvolupat, funciona en l'àmbit de l'Organització de la Unitat Africana

(OUA) i la seva principal font legal és la Carta Africana de Drets Humans i dels

Pobles (1981).

L'organisme de control del sistema africà és la Comissió Africana de Protecció

als Drets Humans i dels Pobles, amb seu a Banjul, Gàmbia. La Comissió

Africana també permet demandes individuals. Un Protocol a la Carta Africana,

adoptat en 1998, preveu la creació d'un Tribunal Africà de Drets Humans.

Obs: En els sistemes regionals també trobem diversos convenis temàtics amb els

seus respectius mecanismes de control (La Convenció Europea per a la Prevenció





http://www.cidh.oas.org/Default.htm

http://www.oas.org/SP/PROG/pa33s.htm

http://www.oas.org/SP/PROG/pa33s.htm

de la Tortura i els Tractes Inhumans i Degradants, Convenció Interamericana per

a Prevenir i Sancionar la Tortura, Protocol Relatiu als Drets de la Dona a Àfrica,

etc.).

Qüestions núm ...:

Analitzem el conflicte entre Palestina i Israel . La vulneració dels drets humans.

hthttp://www.solidaritat.ub.edu/observatori/palestina/documents.htm

http://www.solidaritat.ub.edu/observatori/palestina/analisi.

htmtp://www.observatori.org/

Cerca informació sobre el conflicte de forma objectiva sense posicionar-te

Fes un anàlisis de com el conflicte vulnera els drets humans

Digues quina opinió et mereix la situació que es viu de violació de drets

sistemàtica als territoris ocupats, el procés de mediació entre àrabs i

israelís, el paper de la religió en l'organització de l'Estat, quin hauria de ser

el posicionament de Nacions Unides i de la comunitat internacional...

DADES I INFORMACIÓ GENERAL

Dades Generals CIA. http://www.odci.gov/cia/publications/factbook

Ministeri d'Informació (Autoritat Nacional Palestina).

http://www.minfo.gov.ps/

Servei d'Informació d'Israel (Ministeri d'Afers Exteriors Israelià)

http://www.israel.org

Atlapedia Online Countries. Israel.

http://www.atlapedia.com/online/countries/israel.htm

Mapa d'Israel. http://www.maps.com/magellan/Images/ISRNEI-W1.gif

Mapa de Gaza i Cisjordània





http://www.observatori.org/





http://www.odci.gov/cia/publications/factbook


http://www.israel.org/

http://www.atlapedia.com/online/countries/israel.htm

http://www.maps.com/magellan/Images/ISRNEI-W1.gif

http://www.maps.com/magellan/Images/ISRAEL-W1.gif

Nacions Unides. La qüestió palestina http://www.un.org/Depts/dpa/qpal/

Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Índex

de Desenvolupament Humà 2001. http://www.undp.org/hdr2001/spanish/

Banc Mundial http://www.worldbank.org (anglès)

http://www.bancomundial.org/ (espanyol)

Foreign Report. http://www.foreignreport.com

Elections around the world (Political Resources on the Net)

http://www.agora.stm.it/elections

Palestina. ArabNet. http://www.arab.net/palestine/palestine_contents.html

RECURSOS A LA XARXA

Complete Guide - Government & Services (Autoritat Nacional Palestina).

Welcome to Palestine!. http://www.palestine-net.com

Ministeri d'Informació (Autoritat Nacional Palestina).


Servei d'Informació d'Israel (Ministeri d'Afers Exteriors Israelià)

http://www.israel.org

Center for Security Studies and Conflict Research, ISN - Links Library.

http://www.isn.ethz.ch/infoservice/index.cfm?service=linkslib&Parent=31

5

Documents de Nacions Unides referents a la qüestió palestina, UNISPAL.

THE INSTITUTE FOR PALESTINE STUDIES.

Amnistia Internacional.

Human Rights Watch.

PASSIA: Palestinian Academic Society for the Study of International

Affairs - Jerusalem.

Center for Palestine Research & Studies (CPRS).

Palestinian Academic Network.

Informació bàsica al voltant de Palestina.





http://www.maps.com/magellan/Images/ISRAEL-W1.gif

http://www.un.org/Depts/dpa/qpal/

http://www.undp.org/hdr2001/spanish/

http://www.worldbank.org/

http://www.bancomundial.org/

http://www.foreignreport.com/

http://www.agora.stm.it/elections

http://www.arab.net/palestine/palestine_contents.html

http://www.birzeit.edu/links/gns.html

http://www.palestine-net.com/


http://www.israel.org/



http://domino.un.org/UNISPAL.NSF?OpenDatabase

http://www.ipsjps.org/

http://www.amnesty.org/

http://www.hrw.org/

http://www.passia.org/

http://www.cprs-palestine.org/

http://www.planet.edu/links.shtml

http://www.pna.org/mininfo/general/palestin.htm

Pàgina web "Occupation".





http://www.kibush.co.il/index.asp?lang=1

Questions...

Artículo 2

1. Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta

Declaración, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión,

opinión política o de cualquier otra índole, origen nacional o social,

posición económica, nacimiento o cualquier otra condición.

2. Además, no se hará distinción alguna fundada en la condición política,

jurídica o internacional del país o territorio de cuya jurisdicción dependa

una persona, tanto si se trata de un país independiente, como de un

territorio bajo administración fiduciaria, no autónomo o sometido a

cualquier

otra limitación de soberanía."

Situacions:

1.- El professor de filosofia dona les notes d’ un examen. La nota més alta es un

9 y la més baixa és un 2,5. ¿Es vulnera el principio de igualtat: tots els alumnes

hauries de tenir un cinc?

2.- Una executiva realitza el mateix treball que el seu homòleg masculí i

tanmateix cobra un 30% menys.

3- A Austràlia, a l’hora de marcar el ramat, el normal és que els aborígens

treballin a canvi de menjar , però comencen a demanar a més a més un salari ja

que treballen moltes hores i tenen altres necessitats: medicines, roba... per a les

quals necessiten diners en efectiu. Però alguns ramaders australians no estan molt

d'acord.

4-Un home ha d'ingressar en la presó perquè li han imposat una fiança de





.

100.000 pts que no pot reunir i, no obstant això, un altre que té una fiança de 5

milions la paga i surt de la presó.

5.- La Premio Nobel de la Pau de 1991 Aung Sant Suu Kyi, de Myanmar (antiga

Birmània) va romandre gairebé sis anys, de 1989 fins a 1995, en arrest

domiciliari per manifestar de manera pacífica la seva oposició política al règim

militar que governa el seu país.

6- Un home, en Estats Units, és condemnat a mort. No pot pagar-se un bon

advocat i el seu advocat defensor, d'ofici, té acumulats molts casos i no pot

atendre a tots en les mateixes condicions. Et sembla que aquest home ha pogut

sofrir indefensió?

Qüestions:

Se't ocorre alguna altra situació que pugui vulnerar aquest article de la

Declaració?

Què es podria fer per a intentar acabar amb les violacions dels Drets Humans?

Què podríeu fer vosaltres en la vostra classe o en el col·legi?









"Artículo 5

Nadie será sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o

degradantes."

“El argumento moral.

Los apologistas de la tortura insisten, en general en el clásico argumento de la

eficiencia expeditiva por el cual las autoridades pretenden justificar los

sufrimientos, repudiables pero “necesarios”, de una persona, con la noción de

que se le infieren con el único propósito de defender un bien superior, como es el

de la mayoría. En esta apología se ignora el hecho de que la mayoría de las

víctimas de la tortura, incluso en países en pugna civil muy extendida, no tienen

ninguna información secreta que revelar acerca de los grupos de oposición

violentos. Se les tortura ya sea para extraerles confesiones o como severa

advertencia de no oponerse al gobierno. Aunque se pudiera demostrar que la

tortura es eficaz en algunos casos, no podría nunca aceptarse como permisible.

La tortura, independientemente del propósito que con ella se persiga, es una

agresión calculada a la dignidad humana, y ya por esa sola razón merece una

condena absoluta. Nada niega más nuestra común condición humana que el

hecho premeditado de causar dolores y humillaciones, injustificados e

injustificables, a un cautivo indefenso. Desde el punto de vista de la sociedad, el

argumento de torturar “sólo por esta vez” es insostenible. Una vez que se

justifique y permita la tortura con el propósito, más limitado, de combatir la

violencia política, su campo de aplicación se ensanchará, de manera casi

inevitable, alcanzando a sectores cada vez más amplios de la sociedad. Los que

torturen una vez seguirán haciéndolo, animados por la “eficacia” del

procedimiento para obtener la confesión o la información que desean,

independientemente de la validez de su contenido. Tales funcionarios

defenderán, dentro del aparato de seguridad, la necesidad de extender la tortura

a otros centros de detención. Es posible que formen grupos selectos de

interrogadores, para perfeccionar las normas de su aplicación, y que

desarrollen métodos que permitan ocultar sus efectos más evidentes. Esgrimirán





nuevas razones y necesidades que la justifiquen, cuando se manifieste agitación

en el seno de determinados sectores sociales. Lo que se iba a hacer “sólo por

esta vez” se convertirá en una práctica institucionalizada, que socavará los

principios morales y jurídicos contrarios a una forma de violencia que podría

afectar a toda la sociedad.

Por lo que se refiere al Estado, y si profesa defender la justicia, su deber es

proscribir la tortura. Ésta subvierte el dogma fundamental del justo castigo:

pena prescrita para delito probado. Si un gobierno se atiene al imperio de la ley,

la tortura debe prohibirse: las más de las constituciones nacionales, así como el

derecho internacional, tanto en tiempo de guerra como de paz, la prohíben de

manera explícita.

(‘Tortura’. Extractos del informe de Amnistía

Internacional. EDAI, Madrid, 1984, pág.5)

Exercici

Qüestions:

1-Cerca en el diccionari les paraules que no entenguis.

2- Resumeix amb les teves mateixes paraules el contingut del text

3-Els seus arguments defensen l'article 5 de la Declaració?

4-Digues si en els següents casos es pot dir que s'aplica la tortura:

- un xaval li dóna una pallissa a un altre perquè vol que li deixi el seu baló;

- un policia deté a un home de color, i abans de posar-li les esposes li dóna uns

cop_de_puny; - una dona està ingressada en l'hospital perquè el seu company

sentimental no accepta que ella vulgui trencar la seva relació i ho demostra

agredint-li.

5-Estàs d'acord amb l'argument esgrimit pels apologistes de la tortura que tot val

pel bé de la majoria? La democràcia és la imposició de les majories sobre les

minories o és també l'imperi de la Llei? I la justícia de les lleis és funció que

estiguin confirmades per la majoria o és funció de la seva moralitat intrínseca?





La llei i l'ètica poden ser coses oposades?

6-Tortura no és únicament fer mal físicament a algú. Existeix també la cridada

tortura psicològica. Pots donar algun exemple d'aquest tipus de tortura?

7-En la TV es veuen moltes pel·lícules violentes, on s'argumenta que els

?dolents? poden ser torturats pels bons? i per tant els bons poden saltar-se la llei,

ja que sabem a priori que efectivament són culpables i per tant es mereixen

qualsevol càstig, encara que sigui il·legal Et sembla correcte aquest raonament?





La tortura en l'actualitat

Malgrat els acords internacionals que la prohibeixen i malgrat que els governs en

neguen la

seva utilització, el cert és que la tortura és una pràctica comuna i sistemàtica a

molts països,

independentment de les seves ideologies o sistemes econòmics.

La tortura ha estat sovint part integrant de l'estratègia de seguretat d'un govern,

un element

de la maquinària estatal per eliminar els dissidents. Actualment, i cada vegada

més, són els

delinqüents comuns (o presumptes delinqüents comuns) les víctimes més

freqüents de

tortures.

La tortura es fa servir per obtenir informació o una confessió, per castigar, per

intimidar i per

terroritzar les víctimes o els seus familiars. Sigui el que sigui el seu propòsit

immediat, la

tortura degrada les víctimes i deshumanitza alhora el torturador.

Són víctimes de la tortura membres de totes les classes socials, grups, edats i

professions.

En alguns països, fins i tot els infants han estat torturats o obligats a presenciar la

tortura dels seus pares.





Aproximació al fet de la tortura

Quan penso en la paraula tortura, penso en...

1. Anota les deu primeres paraules que se t’acudin a propòsit de la paraula

“tortura”.

2. A quins països es tortura? Anomenen uns quants.

3. Quines persones torturen?

4. En quins casos es tortura? Val més que posis exemples.

5. Quines persones es tortura?

6. A quins llocs es tortura?

7. Per què es tortura?

1.2 Aproximació al fet de la tortura

Ho és o no ho és?

A continuació, trobaràs diferents situacions que poden donar-se amb més o

menys freqüència, segons els casos. Has de decidir en cada una d’elles si és o no

és una situació de tortura, i dir com l’anomenaries, en cas que no ho sigui.

1. Uns agents de policia apliquen descàrregues elèctriques a un home, sospitós

d’haver comès un assassinat, per tal que reveli els noms dels seus possibles

còmplices.

---Tortura -----Una altra cosa (Quina?: _______________________________

2. Un traficant de droga tanca un drogaaddicte en una habitació, sense aigua ni

menjar, perquè no el vol pagar.

-----Tortura--------Una altra cosa (Quina?: _______________________________

3. Quatre alumnes, al pati, donen cops a un company per què els digui qui els ha

pres la pilota.

------Tortura-------Una altra cosa (Quina?: _______________________________

)

4. En Miquel amenaça l’Albert de no pagar-li els diners que li deu si no el deixa

copiar a l’examen.





-----Tortura -------------Una altra cosa (Quina?:

_______________________________ )

5. Un metge no vol assistir un ferit per navalla fins que no li expliqui què ha

passat.

!-----Tortura --------Una altra cosa (Quina?:

_______________________________ )

6. Agents secrets detenen un sospitós d’espionatge i el mantenen durant dies

sense dormir per tal que confessi.

-----Tortura --------Una altra cosa (Quina?:

_______________________________ )

7. Uns veïns apallissen un rodamón que volta pel barri perquè sospiten que és

l’autor d’uns robatoris que s’hi han comès darrerament.

------ Tortura---------- Una altra cosa (Quina?:

_______________________________ )

8. Un estudiant arriba tard a casa de nit. El seu pare el comença a bufetejar per tal

que li digui on ha estat i amb qui.

-----Tortura --------Una altra cosa (Quina?:

_______________________________

2.1 Informació i exemples

Què ens diu la història?

—En el món greco-romà els homes lliures no eren torturats, els esclaus sí.

—En època de l’Imperi Romà fins i tot els homes lliures foren torturats.

—Els heretges foren torturats durant segles pels Tribunals de la Inquisició.

—A partir de la segona meitat del segle XVIII i principis del segle següent, els

estats civilitzats, un rere l’altre, varen abolir la tortura. Era l’època de les

“llums”, de la Il.lustració.





—La tortura reapareix en el segle XIX en el si dels estats totalitaris - de

qualsevol signe -, en el si dels moviments terroristes, etc.

.

2.2 Informació i exemples

Casos reals. 1

Vic, juny del 1989.

L’Olga i en Pascal tornaven a casa després d’haver passat la vetllada a ca la mare

de l’Olga mirant la pel.lícula de la nit. Quan passaven per la plaça de Santa

Clara, membres de la Policia els ordenaren que sortissin del cotxe, els demanaren

la documentació i els escorcollaren el cotxe i el maleter; a continuació, un

membre de la policia va empènyer l’Olga. En Pascal va mirar de defensar- la,

donat que l’Olga pateix una greu malaltia, i va provar d’explicar-ho als policies.

A partir d’aquí, els caigué una veritable pluja de cops de porres. L’Olga i en

Pascal cridaven. A l’Olga la van arrossegar pels cabells uns deu metres,

mentre que els cops no paraven. Tal era la contundència de la policia que fins i

tot alguns veïns sortiren i intentaren d’evitar que continués aquesta situació.

Trucaren a la Policia Municipal, la qual se’ls endugué a la Comissaria. Els

portaren cadascun en una cel.la, sense llit, amb un plàstic brut que cobria el terra.

No els va assistir cap advocat i, fins a les deu de la nit de l’endemà, només

pogueren alimentar-se amb un tros de pa i un got d’aigua. L’Olga va fer notar

Qüestions

—Cercar, bé de manera individual, bé en grups, les possibles raons d’aquests fets

històrics.

—Comparar plegats les diferents hipòtesis; discutir-ne la credibilitat, cercar

informació.

—Hi ha algun moment clau de la història de la tortura que els alumnes considerin

que ha estat oblidat? Les referències anteriors abasten totes les possibilitats de

tortura?





que estava malalta i que necessitava uns medicaments, però no li’n van fer cas.

No els deixaren anar al lavabo en tota la nit, tot i que ho van demanar amb

insistència.

La Policia els amenaçava de no avisar ni un advocat ni la família si no firmaven

una declaració autoinculpant-se de lesions i agressió a l’autoritat. Durant tot el

temps que van estar tancats, els guàrdies se’n reien constantment i els tractaven

de mentiders. En Pascal assegura que el van fer estar despullat més de dues

hores, “per evitar que es suïcidés”.

Passats dos dies, sortiren de les dependències. Ells volien presentar una denúncia.

La versió de la Policia era totalment diferent.

Questions

—Per què creus que els va passar tot això a l’Olga i a en Pascal?

—La tortura pot ser física i psíquica. Raona aquesta afirmació relacionant-la amb el cas

anterior.

—Com creus que va acabar aquesta història verídica?

—Com creus que hauria d’haver acabat?

—Opines que la tortura només es pot donar en una cel.la?

Questions:

Has de realitzar un programa de T.V. sobre el cas de la senyora Báez. El programa ha de tenir tres parts que es detallen a continuació. Dóna’ls el contingut que creguis més adequat.

1.- Fes la presentació objectiva de la notícia. 2.- Entrevista els protagonistes (la senyora Báez, els policies, ...). 3.- Acaba el programa amb un comentari personal.





Qui en té la culpa?

En la tortura hi ha moltes persones implicades, no només els torturadors, sinó

també les





persones que els donen l’ordre, alguns metges que hi prenen part, els fabricants

d’instruments

que són utilitzats específicament amb aquesta finalitat, els propis governs que ho

permeten.

De ben segur que encara hi ha més persones que poden estar-hi implicades

directament

o indirecta. Anomena algunes persones o grups de persones que creguis que fins

ara no

han estat esmentades. Raona per què i fins a quin punt hi estan involucrades.

Tot seguit, tens una llista de persones (afegeix-hi les que creguis que hi falten;

per exemple,

algunes que han aparegut en l’exercici anterior). Anota en una de les tres

columnes de la

dreta el grau de responsabilitat que et sembli que tenen en relació a la tortura.

Torturadors Responsabilitat una mica molta gens EL GOVERN • • • ELS QUI DONEN LES ORDRES • • • METGES • • • ADVOCATS • • • JUTGES • • • LES VÍCTIMES • • • ELS ESCARCELLERS • • • LA GENT QUE SAP O SOSPITA EL QUE PASSA I NO FA RES PER IMPEDIR-HO • • •









Technology

Apunts D'ètica