Diari Estudiant Octubre

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10195B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07

MESURES DE LA GENERALITAT EN L’EDUCACIÓ

Millorar les llengües,el repte del nou curs

Reduir l’abandonament escolar desprésde l’ESO és una altra de les prioritats

Més de 20.000 alumnes inicien lesclasses en 802 barracons ben equipats

Un estudi identifical’asteroide que vamatar els dinosaures 33 Simulació de la caiguda del meteorit sobre la Terra.

PÀGINA 5

elPeriódicode l’estudiant edeC

atal

unya

DIRECTOR:RAFAEL NADAL

www.elperiodicoalescola.come-mail: [email protected]

CONSELL DE CENT 425-427BARCELONA. 08009. TEL. 93.265.53.53

ANY XVINÚMERO 1OCTUBRE DEL 2007 EXEMPLAR GRATUÏT

A l’IES Montmeló passen llista amb el mòbilPÀGINA 7

JOSEP GARCIA

Barcelonaestrenanormes sobrecirculacióamb bicicletaPÀGINA 12

Alumnesde l’institutMig-Mónde Súria fand’arqueòlegsPÀGINA 6

Els vídeos deTrànsit sobreaccidents espassaran ales escolesPÀGINA 6

33 Un ciclista a Barcelona.

33 Un professor de l’IES Montmeló (Vallès Oriental) passa llista en una classe de tercer d’ESO, amb la seva PDA.

PÀGINES 2 A 4

ELS PARES REBEN UN INFORME SETMANAL PER SMS


BARRACONS

I DESPRÉS DEL’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA?

NOMBRE DE DOCENTS

64.000 EN CENTRESPÚBLICS

21.000 EN CENTRESCONCERTATS

30% dels alumnesdeixen els estudis

20.000 ALUMNES

han iniciat el curs en 802 barraconsMés de

FOMENTAR L’ÚS DE L’ANGLÈS Quasi mig miler d’escoles i institutsadoptaran mesures per fomentar l’úsde l’anglès, i gairebé 7.000 docentsrebran formació addicional perpoder impartir classes en anglès

El principal repte(segons la ministra) és reduirl’abandonament escolardesprés de l’ESO

1.136.100

(+31.000) RESPECTE AL

CURS 2006-2007

alumnes matriculats

a l’ensenyament no universitari

133.000 sónestrangers

MATRÍCULES

LES XIFRES DEL

CURS 2007-2008

A CATALUNYA

a l’escolaconcertadaa l’escola

pública

PER CENTRES

37,8%62,2%

RUT VIDAL

OCTUBREDEL 20072 Temadelmes el Periódico

L’impuls a les llengües es presentacom el principal repte del nou cursb

b

EL PERIÓDICOBARCELONA

Un altre delsobjectius és reduirl’abandó escolar uncop acabada l’ESO

Els centres acullenamb normalitat lamatèria d’Educacióper a la Ciutadania

Les classes han començat i elsobjectius estan clars: millo-rar la formació lingüísticaen català, castellà i anglès, i

reduir l’abandonament escolar des-prés de l’ESO, que actualment prota-gonitzen gairebé el 30% dels joves.

Els més de 3.000 centres educa-tius que acullen els 1.136.100 alum-nes matriculats a Catalunya per aaquest curs –31.000 més que el pas-sat– faran tot el que podran per asso-lir aquests objectius.

Una altra de les grans novetatsdel curs és l’assignatura d’Educacióper a la Ciutadania, tot i que ho haestat molt més a les tertúlies televisi-ves i als debats polítics que a lesaules, on s’ha acollit amb total nor-malitat.

MANS A L’OBRA / Les escoles públi-ques i concertades disposen fins almes d’abril per presentar el seuprojecte lingüístic. S’haurà deveure de quina manera elscentres donaran complimenta les disposicions de la lleiorgànica d’educació, que for-cen a incrementar la presènciadel castellà a les aules.

Pel que fa al català, Educacióha anunciat que formarà 600mestres de 100 escoles perquèel curs vinent reimplantin elsprocediments de la immersiólingüística als seus centres, iaixí aconseguir un avanç de lallengua catalana.

FOMENTAR L’ANGLÈS / ¿I què pas-sarà amb l’anglès? La xifra d’es-coles i instituts que adoptaranmesures per fomentar-ne l’úss’acosta al mig miler. I s’anunciaque gairebé 7.000 docents hau-ran adquirit a finals d’any unaformació addicional per podersortir-se’n amb l’idioma de Sha-kespeare a classe.

A banda de l’impuls de lesllengües, un dels altres eixos delnou curs acadèmic és reduirl’abandonament escolar després del’ESO, «el principal repte per al cursque comença», segons la ministrad’Educació, Mercedes Cabrera.

LA IMPORTÀNCIA DE L’ENTORN / L’úl-tim informe de l’Organització per ala Cooperació i el DesenvolupamentEconòmic (OCDE) posa en relleu que

només els alumnes amb un entornsocial i familiar més sòlid superen elbatxillerat. La situació té molta im-portància perquè aquest tram edu-catiu no obligatori, entre els 16 i els18 anys, és clau per a l’accés a la uni-versitat, per a la formació professio-

nal qualificada i, sobretot, és el pas-saport per aconseguir tenir un futurlaboral millor.

Les reformes del batxillerat, quecomençaran a implantar-se el cursvinent, tenen com a objectiu princi-pal reduir l’abandonament escolar.

Faran que els alumnes de primerque aprovin més de la meitat de lesassignatures només hagin de repetirles suspeses i es puguin matriculard’algunes de segon. Així, la reformaacaba amb la repetició del curs com-plet a partir de dos suspensos.H

PÀGINES 2 A 4 888Les novetats del curs 2007-2008

GUILLERMO MOLINER

33 Alumnes de primer d’ESO de l’escola La Salle Bonanova de Barcelona entren a classe el 12 de setembre passat, primer dia del curs escolar.

l’apunt7.500 alumnes ambdiscapacitat visual

33 Els prop de 7.500 alumnesamb discapacitat visual de totEspanya han començat tambéaquests dies l’activitat escolar iacadèmica, més del 97% delsquals ho han fet integrats encentres d’ensenyamentordinaris. Per això, elsprofessionals que componen els33 Equips Específics de Suporteducatiu de l’ONCE treballenintensament per planificar elconjunt d’intervencions queduran a terme durant tot el cursescolar amb l’objectiu de facilitara aquests alumnes la seva feinadiària als centres educatius.

33 La inclusió dels escolars ambdiscapacitat visual en l’àmbiteducatiu normalitzat respon a latendència generalitzada de crearun únic sistema on s’integrin totsels alumnes, de manera quesempre preval el dret dequalsevol nen o jove a rebre unaatenció educativa equitativa i dequalitat, respectant per sobre detot les necessitats específiquesde cadascú.


Els joves jutgen la nova educacióAlguns alumnes consideren que la nova assignatura d’Educació per a la Ciutadania suposarà una dificultatmés per superar el curs. D’altres valoren l’objectiu de la matèria, tot i que encara no la coneixen prou.

SARA GONZÁLEZBARCELONA

Família, salut i feina són elstres valors que els alumnesde tercer d’ESO de l’IESBaix Montseny de Sant Ce-

loni prioritzen en la seva vida. Lapolítica i la religió estan en els úl-tims llocs. Aquest és l’exercici quetenien com a deures de l’assignatu-ra d’Educació per a la Ciutadania,la nova matèria que encara resultadesconeguda per a la majoria.

El tema que estan discutint araés la relació directa que hi ha entrela felicitat i la política. «És in-creïble el gran rebuig que sentenper la política, sent encara tan jo-ves» , comenta la professorad’aquesta assignatura al centre,Helena Gefaell. L’objectiu d’aques-ta unitat és que s’adonin que unambient polític just és més favora-ble perquè cadascú pugui realitzarel seu projecte personal.

«Jo és que no sé què escriure»,diu la Keila quan la professora elsdemana que redactin quins són elsseus plans per a la vida. Com a deu-res, hauran de llegir un text sobreles condicions de vida en què estroba una família en plena guerrade Kosovo. Durant el curs estudia-ran altres temes, com ara la digni-tat i els drets humans, la convivèn-cia amb els altres ciutadans i elsprincipis de la democràcia.

Comentaris als mitjans

Quan al començament de curs He-lena Gefaell els va preguntar si ha-vien sentit parlar de l’assignaturaals mitjans de comunicació, nomésalguns van respondre afirmativa-ment, tot i que no tenien gaire clarde què es tractava. «Havia sentitque ens parlarien de sexe i dro-gues», afirma la Isabel. «Crec queens ensenyaran a ser bons ciuta-dans», diu l’Adrià. «Aquests valorsens els han d’ensenyar els pares»,comenta l’Anabel.

Per molts d’ells la nova matèriasuposa una càrrega. «Ara ens po-sen una assignatura més i encaraserà més difícil aprovar», es queixal’Anabel. Alguns alumnes no liveuen utilitat a l’assignatura i finsi tot critiquen el fet que se’ls parlide política, encara que només apa-regui en el primer tema del llibre.Altres consideren que pot ser útil.«Ensenyarà valors com la con-vivència, el respecte als nostrescompanys i com han de ser trac-tades les persones. Tot i això, pri-mer s’ha d’aprendre a ser bonapersona, i després bon ciutadà»,diu l’Alexandra. Reflexionant, al-guns arriben a la conclusió quepotser aquesta assignatura s’hau-ria d’impartir des de més petitsperquè realment fos efectiva.H

BARCELONAIES MARAGALL

l’opinió dels alumnes

GRANOLLERSIES CELESTÍ BELLERA

«La nova assignatura, pel nom, emsemblava estranya. Creia queparlaríem sobre coses del carrer,lleis i normes de la ciutat», diu laXènia. Els alumnes de tercer d’ESOde l’IES Maragall no estanconvençuts de l’objectiu d’Educacióper a la Ciutadania. «Jo crec que lespersones es formen soles. Per moltque ens diguin com ens hem deportar, tot depèn de nosaltresmateixos», explica l’Íngrid, i en Pabloli dóna la raó. «La professora ensexplica coses que ja sabem, peròque no fem», reconeix la Xènia. EnJuan Carlos explica que de momenthan parlat sobre el respecte alsaltres, i en Marcos afegeix quesembla «una assignatura simple».

SANT CELONIIES BAIX MONTSENY

Els estudiants laposen en dubte

Un dels punts que més preocupenels alumnes de tercer d’ESO del’IES Baix Montseny és el fet que esparli de política, perquè, en general,no consideren que sigui necessàriaper ser «bones persones». Lamajoria opina que els adolescentssón bons ciutadans, tot i quereconeixen que de vegades norespecten les normes. A més a més,creuen que per aprendre acomportar-se a la societat és tambéimportant l’educació rebuda pelspares. El fet que hagin de superarexàmens per aprovar l’assignaturaés una preocupació per a algunsalumnes, que consideren que ja fanmoltes matèries.

La política nointeressa als joves

«Quan vaig sentir que faríemEducació per a la Ciutadania, emvaig pensar que seria una mena degeografia», comenta l’Anna. Lamajoria d’alumnes que cursenl’assignatura a l’IES Celestí Belleracreuen que és una assignatura moltútil, necessària i fàcil d’aprovar. «Ésuna matèria que ens ajudarà aconèixer-nos més a nosaltresmateixos i també als altres», opina laSara. «És molt important perquè ensensenyen a valorar els nostrescompanys», conclou en Dani.

Una assignaturaútil i necessària

PÀGINES 2 A 4 888Les novetats del curs 2007-2008

OCTUBREDEL 2007 3Temadelmes el Periódico


PÀGINES DE 2 A 4 LLLLes novetats del curs 2007-2008JORDI BARRERAS

33 Alumnes d’ESO assisteixen a classe en una aula del SES Palafolls (Maresme), en un mòdul prefabricat que compta amb totes les comoditats.

El curs comença amb un rècordde barracons, però sense queixesb

b


Més de 20.000alumnes de centrespúblics inicien elcurs en 802 mòduls

Educació fracassaen l’objectiu de posar fial problema i opta perdonar-los bons acabats

Estudiar en barracons ha dei-xat d’estar mal vist. La mi-llora de la qualitat delsmòduls prefabricats i la se-

va progressiva renovació han posatfi a la seva mala fama. Cada vegadaés més freqüent que competeixinamb avantatge amb els edificis esco-lars pel que fa a l’aïllament tèrmic,la calefacció i fins i tot la il.lumina-ció natural. Més de 20.000 nens i jo-ves catalans assisteixen a classe en802 barracons, la xifra més alta quees recorda. En un centenar d’escolesi instituts, l’activitat es desenvolupaíntegrament en aquests edificis, iaquesta mena d’instal.lacions s’haacabat acceptant com a inevitableen el panorama educatiu.

TRES RAONS / La gran mobilitat geo-gràfica de la població vinculada alboom de la construcció de vivendes ila creixent arribada de fills defamílies immigrants han estat pre-sentades com les responsables de lamultiplicació dels mòduls provisio-nals. Totes dues són impredictibles idificulten que l’oferta de placess’ajusti a la demanda. Un tercer fac-tor, la realització d’obres de millorai l’ampliació de centres, s’ha afegit

els últims temps a la relació de cau-ses que exigeixen recórrer als barra-cons per reallotjar els alumnes.

En l’argot utilitzat pels responsa-bles de la Conselleria d’Educació, elque abans era barracó, amb els anys,va passar a denominar-se mòdul imés endavant aula prefabricada.

La relaxació de les crítiques a lesautoritats educatives per l’augmentde volum de les instal.lacions provi-sionals ha provocat fins i tot que elsserveis tècnics de la conselleria nohagin hagut de quantificar el nom-bre d’alumnes que fan ús, no nomésde manera habitual sinó també in-termitent, dels 802 mòduls, que a fi-nals d’any es reduiran, d’acord ambles seves previsions, a 760.H

Els portàtilsbaixen de preuamb la tornadaa l’escola


Els ordinadors portàtils són cadadia més barats. El seu cost mitjàha baixat a Espanya 84 euros elsúltims mesos. El preu mitjà devenda al juliol, 935 euros, va bai-xar fins a 851 a l’agost. Aquestatendència fa possible que enaquesta tornada a l’escola hagi es-tat possible trobar novetats permenys de 500 euros.

El descens s’arrossega des de faun any i mig, coincidint amb lapopularització dels portàtils coma ordinadors domèstics en llocdels tradicionals de sobretaula,que ocupen més espai. Això hafet que les vendes d’equips ambtorre, monitor i teclat estiguinpràcticament estancades en l’àm-bit del consum domèstic, mentreque les de portàtils sumen creixe-ments de més del cinquanta percent mensuals.

FINS I TOT PER ALS NENS / Però l’ini-ci del curs escolar ha impulsat elfenomen que va propiciar el can-vi d’hàbits. «Ara es comprenportàtils fins i tot per als nens,quan això era impensable fa unsanys», assegura Karina Riera, di-rectora de distribució de Diode.

«A la caiguda hi contribueixentant els fabricants com les boti-gues, perquè el moment de la tor-nada al col.le és quan les famílieses plantegen comprar un ordina-dor», assegura Pablo Romero, di-rector de màrqueting de Toshiba.Per Nadal, asseguren, es tendeixmés a comprar models mul-timèdia per a tota la família.

CENT EUROS MENYS / I si als fabri-cants la caiguda els suposarecórrer a més volum per mante-nir la facturació, per als distri-buïdors la retallada és encaramés gran. «Si fa un any el preud’un ordinador mitjà en majoris-ta estava en els 600 euros, araestà en 500, i això obliga a vendreun 40% més d’unitats per mante-nir el benefici», explica Riera.

La rebaixa general ha fet quetambé baixi el preu mitjà i cadauna de les categories. Així, avuiun model de gamma mitjana cos-ta uns 900 euros quan fa uns me-sos se n’anava a 1.200, i els degamma alta voregen els 1.500quan estaven en 2.000.H

JORDI BARRERAS

33 Alumnes del SES de Palafolls juguen a la pista esportiva del centre, amb els mòduls on fan classe al fons.

materials CULTURA DE LA PAU

< Els centres de recursospedagògics (CRP) compten desd’aquest curs amb duespropostes pedagògiqueselaborades per la Creu Roja perpromoure la cultura de la pau i elsobjectius del mil.lenni promogutsper les Nacions Unides. Elsrecursos que ha ideat la institucióconsisteixen en la maletapedagògica Conflicte armat ocultura de la pau? i un cedé sobreels Objectius del Mil.lenni,adreçats als alumnes de primària,ESO i batxillerat. D’aquesta

manera, es pretén fomentar elrespecte, la tolerància, laconvivència i la solidaritat vers elsaltres i transmetre als alumnes lesresponsabilitats, la consciència iel respecte cap a les normes i elsvalors humanitaris existents. Lamaleta pedagògica inclou la guiadel professor, la guia de l’alumne,recursos didàctics i un DVDinteractiu amb activitats, jocs,aplicacions multimèdia idinàmiques de grup sobre laresolució dels conflictes per viesno violentes.

Els consumidors són elscausants del descensEl fet que molts usuaris optinper substituir els ordinadors detorre per ordinadors portàtils ésl’origen de la baixada de preus.

EL PODER DELS USUARIS

l’origen

OCTUBREDEL 20074 Temadelmes el Periódico


OCTUBREDEL 2007 5Actualitat el Periódico

Joescric.compublica obresd’escriptorsaficionats

«La malvada, lletja i bruta bruixaConxorxa i la seva ajudanta, laGuineu Feufeu, pudent, sense pèli amb 14 dents corcades, menja-ven al seu femer melindros flo-rits». Així comença La bruixa Con-xorxa, conte publicat per la joveMarta Romera. Si voleu sabercom segueix, només heu d’entrara la web www.joescric.com, puntde trobada entre escriptors aficio-nats i aficionats a la lectura de to-tes les edats. El portal ja comptaamb 3.625 obres de 592 autors enla versió catalana, i amb 21.195obres de 5.779 autors en la versióen castellà (www.yoescribo.com).

«L’objectiu és donar una opor-tunitat als escriptors novells queencara no estan dins del circ de laliteratura. Joves que es troben fo-ra del circuit oficial», afirma AlbaSalvador , coordinadora del’equip d’edició de la web.

«Fa poc que conec el portal in’estic encantada. Això que lagent pugui llegir les teves obres idir-te què n’opinen és genial. Sen’aprèn molt», comenta Romera,que no només és autora, sinó quetambé és assídua lectora.

DIVUIT CATEGORIES / Les dues websinclouen 18 categories, des de re-lats fins a novel.les, lletres decançons i fins i tot receptes. Publi-car és senzill. N’hi ha prou de re-gistrar-se de forma gratuïta i en-viar el text. «A més de publicar lesobres online, organitzem concur-sos, i els guanyadors són editatsen paper», apunta Salvador.

La coordinadora de l’equipd’edició descriu el perfil delsautors: «És molt divers. Des d’es-criptors molt joves fins a jubi-lats». El portal ofereix, a més amés, l’oportunitat als escriptorsnovells de conèixer-se entre si iintercanviar parers.H

HELENA LÓPEZBARCELONA

EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT té un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres públics i privats d’ensenyament de Catalunya.

EL PERIÓDICO de l’Estudiant. Director: Rafael Nadal. Coordinació: Helena López. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Fañanàs, Núria Homs, Laura Sabaté, Jaume Capçada, Jordi Navarro, Oscar García, Xa-vier Vidal i Eulàlia Puig. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Aïgues de Barcelona, Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i GasNatural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telèfon: 93.265.53.53. GRUP ZETA: President: Francisco Matosas. Vicepresidentexecutiu: Antonio Asensio Mosbah.

Un estudi identifica l’asteroideque va eliminar els dinosauresb

ANTONIO MADRIDEJOSBARCELONA

Baptistina va expulsara l’espai fragmentsgegants al xocar ambuna altra roca

La teoria més acceptada habi-tualment afirma que la cai-guda d’un cos rocós de gransdimensions sobre la Terra,

segurament al nord de l’actualpenínsula del Yucatán (Mèxic), vacausar fa 65 milions d’anys un cata-clisme climàtic que va eliminar elsdinosaures i també milers d’altresespècies de finals del cretaci. Però¿d’on procedia aquella roca gegant?¿Van ser les restes d’un cometa? Unscientífics creuen que han trobat laresposta: el pedrot destructor va serun dels nombrosos fragments ejec-

tats a causa del xoc que havia tingutlloc uns 95 milions d’anys abans en-tre dos asteroides. El més gran es diuBaptistina i encara existeix.

William Bottke i David Vokrou-hlicky, de l’Institut d’Investigacionsdel Sud-oest, a Boulder (EUA), i Da-vid Nesvorny, de la Universitat Char-les, a Praga (República Txeca), feiaanys que buscaven una gran col.lisióque expliqués no només l’esfondra-ment terrestre de fa 65 milionsd’anys, sinó empremtes similars de-tectades a la Lluna, Venus i Mart. IBaptistina, un asteroide descobert el1890 que orbita acompanyat de mol-tes roques més petites, encaixa per-fectament com a origen del procés.Els resultats del treball, obtingutsamb l’ajuda de simuladors in-formàtics, s’han publicat a la revistaNature.

La seqüència va ser la següent: fa160 milions d’anys, Baptistina va xo-car contra un altre cos gegant, d’uns60 quilòmetres de diàmetre, i com aresultat de la col.lisió van sortir dis-parats nombrosos fragments, al-menys 300, que feien més de 10quilòmetres. Un d’ells, després de va-gar per l’espai durant 95 milionsd’anys, va acabar arribant a la Terra,hi va impactar i va formar l’anome-nat cràter de Chicxulub. La col.lisióva aixecar un núvol de pols que vaenfosquir el planeta i va provocarun hivern de durada letal. Tots elsgrans animals de la Terra van morir.

CONDRITES / Els investigadors expli-quen a la revista Nature que entre elssediments que s’han recollit al Yu-catán hi ha restes de condrites car-bonoses, un mineral que només estroba en certs meteorits; per tant,conclouen que el cràter Chicxulubno es va formar per la caiguda d’uncometa, sinó d’un asteroide.

La hipòtesi que defensa l’equip deBottke és certament provocativa. Sig-nifica que un bon nombre delscràters menors formats a la Terradurant els últims 160 milions d’anystambé serien resultat de la destruc-ció de Baptistina.H

DON DAVIS

33 Simulació de Baptistina xocant amb un altre objecte gegant icaiguda de dos fragments sobre la Lluna (centre) i la Terra (a sota).

L’IEC converteix la seva seu enun museu sobre els 100 anysb


La mostra ocupa duesplantes de la Casade Convalescència

L’Institut d’Estudis Catalans va con-vertir el 13 de setembre passat la se-va seu en un museu sobre la cen-tenària història d’aquesta institució.

L’exposició L’Institut d’Estudis Cata-lans, 1907-2007. Un segle de cultura iciència als Països Catalans ocuparàgairebé tota la Casa de Convalescèn-cia fins al dia 16 de desembre, ambun muntatge del premi nacionald’Arquitectura Dani Freixes en elqual comparteixen el protagonismel’edifici mateix i dos centenars dedocuments i obres artístiques refe-rents a l’acadèmia.

A la planta baixa, dues sales expo-sen els resultats de la feina de l’Insti-tut en tots els àmbits. La llengua–amb perles com algunes fitxes ma-nuscrites de Pompeu Fabra i làmi-nes del primer atles lingüístic del ca-talà–, la ciència –amb records delServei Meteorològic de Catalunya– iles institucions creades per iniciati-va de l’IEC, com la Biblioteca de Ca-talunya, en són un bon exemple.H

SAMUEL ARANDA

33 L’exposició estarà oberta fins al dia 16 de desembre.

CosmoCaixa exposafragments d’un meteoritVeure amb els vostres propis ullsfragments d’un meteorit autènticés possible a CosmoCaixa (TeodorRoviralta, 47-51, Barcelona).

LES RESTES

referències

‘Armageddon’: la històriad’un asteroide de cineLa pel.lícula, dirigida per MichaelBay el 1998, narra com unasteroide de la mida de Texass’acosta perillosament a la Terra.

LA PEL.LÍCULA

Si veieu un meteorit,ja teniu on dirigir-vosTot aquell que vegi un meteorit hopot explicar a la web de la xarxad’investigació sobre bòlids imeteorits (www.spmn.uji.es).

LA WEB

Amplia la informació a internet,a la web www.joescric.com


Trànsit i el RACC traslladenels vídeos durs a les escolesb

MAYKA NAVARROBARCELONA

bEls joves debatrana classe sobreseguretat viària apartir d’històries reals

Només faltaven tres revolts per arri-bar a casa quan un cotxe va envair elcarril en què circulava de paquet ala moto d’un amic. Ivan Corretja te-nia 14 anys quan li van amputaruna cama. 20 anys després protago-nitza el vídeo que la Fundació RACCi el Servei Català de Trànsit (SCT) ofe-riran als 1.174 centres d’ensenya-ment secundari de Catalunya per-què els joves debatin a les aules so-bre seguretat viària.

En els 12 minuts que dura la cin-ta no apareix ni una gota de sang,però n’hi ha prou amb la imatge del ’ Ivan assegut davant del seuprotètic mentre aquest li retira la ca-

ma artificial. El vídeo pretén agitarla consciència o tocar la fibra sensi-ble dels adolescents que comencen acircular amb ciclomotor i que no tri-garan a conduir el primer cotxe.

CARPETES GRATUÏTES / El material pe-dagògic és gratuït. Els professorsnomés han de trucar al 902.19.74.92i fer la seva comanda. Tant el RACCcom Trànsit confien que la carpetaserveixi als professors d’Educacióper a la Ciutadania, o per a les tuto-ries. Alguns, com el director del SCT,Josep Pérez Moya, són més arriscats illancen la proposta, per què no, queels joves aprenguin a fer percentat-ges a la classe de Matemàtiques ambels morts a la carretera. O que a

l’aula de Química es parli dels efec-tes que tenen els grams d’alcoholper cada litre de sang.

La carpeta conté unes fitxes queserviran de guia al professor. A lapàgina dedicada als accidents s’ofe-reixen diverses estadístiques de si-nistralitat, nou preguntes relaciona-des amb els gràfics i altres de lesquals valdria la pena conèixer lesrespostes: «¿Quines propostes de mi-llora suggeriu per reduir l’elevadataxa de sinistralitat entre els joves?».

Un altre dels exercicis que esplantegen és debatre a classe el queens costa, en euros, un accident detrànsit. Diàriament es parla i s’es-criu de morts i ferits, però es dedicapoc espai a comptar un per un elseuros que costen. Lògicament, el do-lor i el drama humà estan per sobrede qualsevol cost econòmic, però elsjoves tindran oportunitat de saber,per exemple, el que es va gastar, el2004, en cadires de rodes per a fe-rits: 18.870.150 euros.H

El projecte preveuque els alumnes facinexercicis de càlculsobre accidents

EL PERIÓDICO

33 Dues imatges dels vídeos sobre accidents que Trànsit i el RACCprojectaran a partir d’aquest curs als centres d’ensenyament secundari.

OCTUBREDEL 20076 Actualitat el Periódico de l’Estudiant

Com Indiana JonesEl mes de juliol passat, una trentena d’estudiants de l’IES Mig-Món de Súria vandedicar part de les vacances a recuperar un mas medieval del municipi del Bages

REPORTATGE

MÍRIAM ARGILÉSSÚRIA

MÍRIAM ARGILÉS

33 Un grup d’alumnes de l’IES Mig-Món de Súria, el juliol passat a les excavacions medievals del municipi.

Ja fa alguns estius que un grupd’alumnes de l’IES Mig-Món deSúria s’ofereix per treballar vo-luntàriament durant dues setma-nes a les excavacions arqueològi-ques medievals del seu poble.

L’equip de treball, a més a mésdel grup d’alumnes d’ESO i batxi-llerat, l’integren la directora del’excavació especialista en masosmedievals, l’arqueòloga AssumptaSerra; el professor Albert Fàbrega,que imparteix classes al mateixinstitut on estudien els alumnes, ialguna altra voluntària, com la Je-ni, una universitària exalumna delmateix institut. «Fa cinc estiusque participo en les excavacions–explica la Jeni–. Des que era benpetita ja pensava que de gran vo-lia ser historiadora».

Ben matiners

A les vuit del matí, el grup de tre-ball es concentra al centre de Súriaper esperar els vehicles tot terrenyque els han de dur fins al puig deSant Pere, als afores del nucli urbà.Arribats a la zona d’excavació, elsnois ajuden a distribuir pics, pales,carretons, pinzells i guants, men-tre Albert Fàbrega obre el coberton hi ha les restes del mas medie-val i demana l’ajut d’algun alumneper enfilar-se escala amunt i mirarde no caure. Assumpta Serra indi-

ca a cada grup de treballadors la zo-na que haurà d’excavar i tothom esposa a fer feina.

«Segur que hi torno»

En Dairo fa quart d’ESO i explicaque «només havia vist arqueòlegs ala tele, així que vaig pensar que erauna bona idea veure aquesta feinade més a prop». La Clara, que estu-

dia primer d’ESO, es posa ràpid elsguants, s’ajup i comença a treure lasorra que podria amagar l’estructu-ra del mur exterior del mas. «Aquestestiu he vingut perquè el meu pareés amic de l’Abert i li va explicar elque es feia aquí. L’estiu que ve se-gur que hi torno», comenta la noia.La seva companya Eva afegeix queestà molt contenta, ja que ha trobatdents, ceràmica i ossos.

Alguns alumnes treuen carreta-des de sorra, altres treballen resse-guint el perímetre exterior del masi un grup es dedica a baixar l’estratde l’interior de l’habitatge, senseparar de riure i xerrar. En Jordi, deprimer de batxillerat, agafa la palai posa sorra al carretó mentre orga-nitza en veu alta un concurs de fra-ses cèlebres: «¿Qui va dir ‘l’Estatsóc jo’?». Les respostes equivoca-des els fan trencar de riure.

Un grup més seriós de segon debatxillerat, sense parar d’excavar,parla d’eleccions, del presidentMontilla i dels treballs de recercaque han de fer. L’Alba ja ha finalit-zat el batxillerat i acaba de fer laselectivitat. Explica, mentre treba-lla, els problemes per traslladar-sea la universitat: «Per anar a Barce-lona s’ha d’anar primer a Manresa

per agafar el tren, però abans algúens ha de dur de Súria a Manresa,així que el millor és llogar un pis aprop de la universitat».

El grup de primer de batxilleratllança un altre concurs en veu al-ta: «¿Qui sap quan Súria va ser in-dependent?», «¿algú recorda l’anyde la revolució francesa?».

De tant en tant algú crida: «As-sumpta, ¿què és això?». L’ar-queòloga s’ho mira, i quan afirmaque és un tros de ceràmica grisadel segle XII, l’alumne retorna co-foi al seu lloc i continua mirantamb atenció el terra, no fos cas quese li escapi una peça important.

A canvi de la feina feta, l’Ajunta-ment de Súria ofereix als alumnesentrepans, beguda i tiquets per po-der entrar a la piscina. És una bonamanera d’agrair la col.laboració.H

CAMPUS ARQUEOLÒGICAL VALLÈS OCCIDENTALSi et vols acostar a l’arqueologia,tens una altra opció de fer-hoa Palau-solità i Plegamans.

Més informació a la webhttp://www.fundclos.com

altres opcions

L’ACOLLIDA

La resposta dels alumnesés molt bona, i acabenencantats amb l’experiència


OCTUBREDEL 2007 7Actualitat el Periódico de l’Estudiant

Un nen descobreix unjaciment de balenesÁlvaro, un nen de 10 anys, va tro-bar a principis d’agost una «pe-dra molt rara» a la desembocadu-ra del riu Piedras, a Cartaya(Huelva). Es tractava d’un os d’unMysticeto, un cateci emparentatamb les balenes blaves, que po-dria fer uns 20 metres i que vaviure fa quatre milions d’anys. Elnen va descobrir així un jacimentpaleontològic, format, almenys,per quatre balenes.

Albert Mas dissenyal’estatueta de l’HèrculesL’artista de 26 anys ha guanyat elpremi Dóna forma al trofeu Hèrcu-les, organitzat pel programa Con-necta’t del Carnet Jove, per disse-nyar el trofeu Hèrcules, símboldel Carnet Jove Europeu. El pre-mi s’ha concebut per promoureels joves artistes catalans a Euro-pa. L’estatueta s’entregatrà a laConferència Anual de l’AssociacióEuropea del Carnet Jove, que secelebra aquest mes a Barcelona.

Menjar massa carnafecta el canvi climàticUn estudi alerta que el 20% de lesemissions que afecten el canviclimàtic provenen de la ramade-ria, i considera urgent reduir elconsum mundial de carn un 10%d’aquí a l’any 2050. El motiu ésque el sistema digestiu dels ani-mals –sobretot del boví–, els femsi l’ús de fertilitzants i pesticidesgeneren una gran quantitat demetà, que és un poderós gasd’efecte hivernacle.

Treure’s el carnet demoto serà més difícilEl Govern ha anunciat que l’en-duriment de l’accés a la motopromès fa tres anys s’aprovarà fi-nalment aquest mes de desem-bre. La reforma consisteix a ele-var l’edat mínima per poder por-tar ciclomotor (fins a 125cc) dels14 anys actuals als 16. L’accés finsals 400cc s’endarrereix dels 16 als18 anys i, a més a més, en tots elscasos s’hi introdueix una novaprova de circulació en carretera.

L’IES Montmeló informa els paresvia SMS de les absències a classeb

b

SARA GONZÁLEZMONTMELÓ

Cada professorregistra en una PDAtotes les incidènciesdels seus alumnes

Mitjançant la xarxawifi del poble, l’institutenvia entre 150 i 200missatges setmanals

El mite de fer campana al’institut està a punt de mo-rir. ¿T’imagines que els teuspares rebin un SMS al seu

mòbil cada vegada que has faltat aclasse o que no has fet els deures?Això que sembla ciència-ficció ja ésuna realitat a l’IES Montmeló.

Gràcies a la cobertura wifi quel’ajuntament ha proporcionat i quedóna cobertura al 95% d’aquest mu-nicipi del Vallès Oriental, tots elsveïns poden tenir ADSL a casa pernomés 6 euros al mes i les entitats iels centres escolars poden fer-ne unús gratuït, que està derivant ennombroses aplicacions.

NOVES TECNOLOGIES A L’AULA / A l’IESMontmeló tots els docents tenenuna PDA on hi ha gravades les dadesde cada alumne. Els professors de ca-da assignatura passen llista ambaquest aparell i també hi apuntenels oblits dels alumnes: quan no fanels deures, les expulsions, les campa-nes, les males conductes...

Abans de finalitzar el dia, els pro-fessors sincronitzen les PDA i,gràcies a la xarxa wifi, totes les da-des van a parar a un centre servidor,de tal manera que l’endemà els tu-tors i els coordinadors de cada nivellpoden consultar les incidències.

El divendres ja no serà el dia feliçprevi al cap de setmana, almenysper a alguns, gràcies al Cospa andAgilmic, un programa per enviarSMS. Just aquest dia els pares delsalumnes reben un SMS que els avisade totes les faltes comeses pel seufill. Aquest sistema va ser provat pels

alumnes de segon d’ESO a finals delcurs passat, i aquest curs funcionaràa ple rendiment. El cap d’estudis del’IES Montmeló, Albert Arcas, co-menta que els pares han rebutaquest sistema molt sorpresos i handemostrat molt d’interès. Setmanal-ment s’envien entre 150 i 200 mis-satges. Però, amb tant de control,¿què hi diuen els alumnes?

ELS ALUMNES OPINEN / «Em sento lli-gat perquè sé que els meus paress’assabenten de tot, però, bé, si emposo al seu lloc penso que potser síque és necessari» comenta un alum-ne de tercer d’ESO. «Abans, fins altercer cop que no feies els deures noavisaven els teus pares, ara no enpassen ni un», diu un altre. Una deles noies també reconeix que el siste-

ma ha estat eficaç per reduir el nom-bre de campanes. «El meu pare va re-bre un dia un SMS dient-li que m’ha-via sonat el mòbil a classe, ¡quan joencara no tenia mòbil!», afegeix coma anècdota un dels estudiants. I ésque amb les noves tecnologies no es-tem salvats d’errors. Un altre noi ex-plica també com un SMS que el cen-tre havia enviat al seu pare l’avisavaque no havia anat a l’escola durantquatre dies de la setmana, quan enrealitat hi havia assistit tots.

Sigui com sigui, les noves tecnolo-gies estan acabant amb la tradicióde la campana, que s’ha anat mante-nint generació rere generació. S’hanacabat les llargues tardes de tempsestiuenc jaient a la gespa o al parc.Una petita PDA i una xarxa wifi ensón les culpables.H

JOSEP GARCIA

33 Un professor de tercer d’ESO de l’IES Montmeló passa les incidències de la PDA a l’ordinador.

el serveiADSL A L’ABASTDE TOTHOM

33Montmeló té xarxa wifi desdel maig del 2005. L’Ajuntamentes va convertir en proveïdor deserveis d’internet per oferirADSL als veïns a preu popular.Actualment té 380 abonats quepoden connectar-se amb unabanda ampla de mitja mega. Elregidor de Noves Tecnologiesdel municipi, Pere Rodríguez,explica que com més abonatstinguin, més podran augmentarl’amplada de banda.

EL PERIÓDICO reuneix elsdiccionaris de l’Enciclopèdiab


La col.lecció conté 16volums i un CD-Romamb tota la informació

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i En-ciclopèdia Catalana han creat unacol.lecció amb tots els diccionarisnecessaris per fer el millor ús de lallengua catalana en tots els àmbits.La sèrie inclou un diccionari de lallengua en 10 volums, un diccionaribilingüe català-castellà i castellà-ca-

talà en quatre toms; un diccionaride dubtes i dificultats del català; undiccionari de frases fetes, refranys ilocucions, i un CD-Rom amb tot elcontingut informatitzat.

MÉS DE 66.000 ENTRADES /Es tractad’un diccionari general de la llen-gua catalana nou, actualitzat i com-plet, tant en versió paper com en su-port informàtic. Reuneix més de66.000 entrades, més de 14.000 su-bentrades (locucions, frases fetes i re-franys) i més de 130.000 definicions.A més, inclou els últims neologis-

mes acceptats. S’hi poden trobar pa-raules com burca, clicar, pírcing o piz-zer, entre d’altres.

Actualitzat l’any 2004, el diccio-nari també inclou la història i l’ori-gen de les paraules, una llista de vo-cabulari agrupat temàticament ihomòfons (paraules que amb dife-rent significació sonen de la matei-xa manera, com per exemple cup, icub). Així mateix, inclou prefixos isufixos diferenciats de la resta d’en-trades.

EL PERIÓDICO n’ofereix un tomcada diumenge per 5, 95 euros.H 33 Un dels volums de la sèrie.


DOCTORA EN QUÍMICA

«Si algun cop teniu l’oportunitat defer pràctiques fora, no ho dubteu»

La paraula dels professionals

les opcions33 Universitat de BarcelonaFacultat de QuímicaCarrer Martí i Franquès, 1-11Barcelona93.402.12.01http://www.ub.es/quimica

33 Universitat Autònoma deBarcelonaFacultat de CiènciesCerdanyola del Vallès93.581.14.71http://www.uab.es/fac-ciencies

33 Universitat de GironaFacultat de CiènciesCampus de MontiliviGirona972.418.700http://www.udg.es/ciencies

33 Universitat Rovira i VirgiliFacultat de QuímicaCampus SesceladesCarrer Marcel.lí Domingo, s/nTarragona977.559.516http://www.quimica.urv.es

33 Universitat Ramon LlullInstitut Químic de Sarrià-CETSVia Augusta, 390Barcelona93.267.20.00http://www.iqs.url.es

per Míriam Argilés

Els programesde voluntariati cooperaciób


LA CAIXA

33 Les caixes promouen el voluntariat. A la foto, dos joves voluntaris juguen amb una nena en un hospital.

GLÒRIA SANCLIMENSALBERT BERTRAN

33 La doctora en Química Glòria Sanclimens, al Parc Científic.

LA TITULACIÓ¿Quins són els teus estudis?Sóc llicenciada en Ciències Quími-ques per la Universitat de Barcelo-na (UB), amb l’especialització deQuímica Orgànica. Després vaig ferla tesi doctoral entre la UB, el ParcCientífic de Barcelona i la Universi-tat de Yale, als Estats Units.

ELS ESTUDIS¿Què diries als joves sobre els es-tudis de Química?Requereixen fer bastants deures,resoldre problemes i moltes pràcti-ques al laboratori. Demanen moltaconstància i s’interacciona cons-tantment amb els companys,s’aprèn a treballar en grup i escreen vincles molt forts entre com-panys. Per mi això és molt positiu.

¿Què els diferencia dels estudisde bioquímica o d’enginyeria?Les dues disciplines són més es-pecífiques. Els estudis de químicadonen una visió més àmplia de lesdiferents branques, com la far-macèutica o la bioquímica.

¿Donaries algun consell als estu-diants de batxillerat que estiguinpensant a ser químics?Que si mai tenen l’oportunitat defer pràctiques en centres d’investi-

gació de fora del país, que no hodubtin. Per tant, també els aconse-l laria l ’aprenentatge d’altresllengües. És realment important.

LA FEINA¿Quina és la teva feina actual?Treballo a la Unitat de QuímicaCombinatòria del Parc Científic deBarcelona. Gestiono projectes d’in-vestigació: preparo la documenta-ció, planifico les diferents parts delprojecte, els pressupostos i la sevarealització al laboratori.

¿Has fet altres feines relacionadesamb la teva titulació?Sí. Durant dos anys vaig treballarcom a investigadora al Departamentde Química Orgànica Biològica del’Institut d’Investigacions Quími-ques i Ambientals. Allà feia recercabasada en la síntesi de compostosamb interès terapèutic.

¿La teva feina requereix un apre-nentatge constant?¡I tant! És important anar realitzantcursos, assistir a congressos i estar aldia de les noves tecnologies.

EL FUTUR¿Com valores els ajuts a la investi-gació al nostre país?S’estan fent esforços, però encara hiha molt camí a recórrer. A Catalu-nya hi ha molt bons investigadorsformats aquí i arreu del món ambmoltes idees i ganes de treballar,

però la política pressupostària és in-suficient. Cal que la societat prenguiconsciència que la tasca dels investi-gadors és important per a tothom.

¿Quins són els camps d’actuaciód’un llicenciat en Química?Òbviament a qualsevol empresa onla química tingui un paper impor-

tant: empreses veterinàries, cosmèti-ques, farmacèutiques i biotecnològi-ques, entre moltes d’altres.

¿La inserció laboral és ràpida?Segons la meva pròpia experiència ila dels meus companys sí, ja que deseguida vam trobar feines relaciona-des amb la nostra titulació.H

Les entitats d’estalviscatalanes promoueniniciatives solidàriesen diferents àmbits

Les caixes d’estalvis d’arreudel país ofereixen una granvarietat de programes en elscamps del voluntariat, la

cooperació i la solidaritat. Aquí entenim algunes mostres.

Caixa CatalunyaL’Obra Social de l’entitat ha resolt laconvocatòria d’ajuts per a la realitza-ció de projectes presentats pels em-pleats de l’entitat. Un Sol Món i laFundació Viure i Conviure han apro-vat iniciatives com ara el taller per adones immigrades, que realitzaràl’Associació AKAN de Girona, l’edi-ció de llibres informatius sobre ma-

lalties oncohematològiques o les va-cances per a persones sense sostre.

Caixa PenedèsL’Obra Social de Caixa Penedès i l’As-sociació SETEM Catalunya han sig-nat un acord de patrocini per contri-buir al finançament del programaBon Cafè, de promoció del comerçjust i suport als petits productors.

Caixa SabadellL’Obra Social de l’entitat té obert elcompte Gent Solidària per canalit-zar les accions de solidaritat a les zo-nes perjudicades pels desastres natu-rals o conflictes bèl.lics arreu delmón. A principis de setembre tenien150 donacions per un valor total de6.500 euros, que s’han canalitzat alfons d’emergència de Metges senseFronteres (MSF).

La CaixaL’Obra Social de l’entitat convoca lasegona edició del concurs Joves amb

valors. Fins al 26 de novembre es po-den presentar les seves iniciatives so-lidàries. Es premiaran 34 projectes,desdoblats en dues categories peredats: entre 12 i 18 anys, i entre 18 i25. Més informació a internet, a laweb www.lacaixa.es/obrasocial.

Caixa TerrassaL’entitat convoca cada any un pro-grama d’ajuts socials, amb la finali-tat de donar suport a entitats quetreballen en la prevenció de l’exclu-sió social i en el foment de l’autono-mia de persones de qualsevol edat

en risc o en situació de marginació.Fins ara s’han dut a terme quatreconvocatòries d’ajuts, en les quals esdóna suport en cada edició a una sei-xantena d’entitats, la gran majoriade les quals desenvolupen les sevesactivitats a través del voluntariat.H

OCTUBREDEL 20078 LaGuardiola el Periódico de l’Estudiant


Aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, d’Enciclopèdia Catalana,d’Aigües de Barcelona, de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i de Gas Natural SDG, SA.

10 espèciesinvasores a CatalunyaLa llista és molt llarga i no para de créixer. Alguns càlculs situenen més d'un centenar el nombre d'espècies invasores ques'assenten cada any en els nostres ecosistemes.

CAULERPA(Caulerpa taxifolia)Alga assassina. Una espècie alòctonaque està arruïnant les praderies submarinesde posidònia, la planta subaquàticapròpia dels fons marins catalans

EUCALIPTUS(Eucalytus globulus)

Un arbre originari d’Austràlia i ambun excel·lent rendiment silvícola peròque malmet el sotabosc i no deixacréixer res al seu voltant

FIGUERA DE MORO

(Opuntia ficus-indica)

Originària de Mèxic i molt estesa

pels paisatges àrids mediterranis

UNGLA DE GAT(Carpobrotus edulis)Planta invasora. Reptant utilitzadaen jardineria ornamental que estàcolonitzant grans territoris fins i toten espais naturals protegits

TORTUGA DE FLORIDA(Carpobrotus edulis)

VISÓ AMERICÀ(Mustela vison)Introduïts a Espanya per al comerç de pellsi escapats o alliberats en massa de lesgranges quan va arribar la crisi al sector

SILUR(Silurus glanis)Introduït als nostres rius pelspescadors alemanys per practicarpesca esportiva

MUSCLO ZEBRA(Dreissena polymorpha)

COTORRA ARGENTINA

(Myiopsitta monachus)

MOSQUIT TIGRE(Aedes albopictus)És un mosquit tropical que s’ha convertiten un problema fins i tot de salut pública

Infografia: RUT VIDAL

MIDA REAL 5 MM

POT ARRIBAR A MESURAR 3 CM

L’amenaça de les espècies invasoresb

JOSÉ LUIS GALLEGOBARCELONA

Aquest fenomen tégreus conseqüènciestant ecològiques comeconòmiques

Probablement deus pensarque es tracta d’un gestd’amor a la natura. Comque ja no saps què fer amb

la teva mascota , una tortugad’aigua, decideixes alliberar-la en unestany o un rierol. Allà estarà bé–penses–, s’hi adaptarà i sobreviurà.I, efectivament, el més probable ésque sigui així.

El problema, però, és que aquestfet quotidià (cada any s’alliberen mi-lers de mascotes al medi natural)està donant peu a una de les pitjorsagressions que pateixen els nostresecosistemes: la invasió d’espèciesal.lòctones, és a dir, alienes al nostreentorn. Per lluitar contra aquestaplaga, la Generalitat ha autoritzataquest estiu, per primera vegada al

nostre país, la caça selectiva de duesespècies invasores: la cotorra argen-tina (Myiopsitta monachus) i el visóamericà (Mustela vison).

En el cas de la cotorra, es calculaque a Catalunya n’hi ha uns 2.000exemplars. Al voltant de 1.500d’aquests ocells exòtics s’han ins-tal.lat aquí fent fora les espèciesautòctones i afectant els conreus. AlBaix Llobregat aquests ocells hanmalmès en la darrera collita al vol-tant de cent tones de tomàquets i lameitat del blat de moro que s’hi pro-dueix. Les cotorres, que van co-mençar a ser vistes en llibertat perBarcelona (als voltants del parc de laCiutadella i a l’avinguda Diagonal) afinals dels anys 80, ja han colonitzatterritoris tan allunyats com l’Alt Em-pordà o el Baix Camp.

En el cas dels visons americans,

introduïts a Espanya pel comerç depells i alliberats en massa de lesgranges quan va arribar la crisi alsector, han provocat que estiguin enperill les poblacions de visó euro-peu, l’espècie autòctona del boscmediterrani, que és de mida més pe-tita i menys agressiva.

LES PLANTES / En relació amb lesplantes, cal destacar la presència ca-da vegada més estesa arreu del paísde la figuera de moro (Opuntia ficus–indica), o l’impacte ambiental gene-rat per les plantacions massivesd’eucaliptus (Eucalytus globulus), unarbre originari d’Austràlia i amb unexcel.lent rendiment silvícola, peròque malmet el sotabosc i no deixacréixer res al seu voltant.

O la capacitat invasiva de l’unglade gat (Carpobrotus edulis), una plan-ta utilitzada en jardineria ornamen-tal que està colonitzant grans terri-toris fins i tot en espais naturals pro-tegits, com ara Menorca, on s’haconvertit en una greu amenaça a labiodiversitat d’aquesta important re-serva de la biosfera. És el mateix cas

que la famosa alga assassina o cau-lerpa (Caulerpa taxifolia), una espècieal.lòctona molt tòxica que estàarruïnant les prades submarines deposidònia, la planta pròpia dels fonsmarins catalans i que sustenta lesespècies litorals.

Mosquits tropicals com el mos-quit tigre (Aedes albopictus), ques’acaben convertint en un problemafins i tot de salut pública, tortuguesde Florida (Trachemys scripta), quepràcticament han fet fora del mapales especies del país, o peixos com elsilur (Siluris glanis), introduït als nos-tres rius pels pescadors alemanysper practicar la seva pesca esportiva.

EL MUSCLO ZEBRA / I això per no par-lar dels estralls que estan ocasionantel cranc americà o la plaga de mus-clo zebra al riu Ebre, que malmetetla flora i la fauna i arruïna conreusd’arròs i equipaments fluvials.

La llista és llarga i no para de créi-xer. Alguns càlculs situen en mésd’un centenar el nombre d’espèciesinvasores que s’assenten cada any enels nostres ecosistemes.H

b L’alliberament demascotes provocauna gran agressiócontra l’ecosistema

el projecteGRAN ALERTAMUNDIAL

33 L’Organització de lesNacions Unides (ONU), a travésdel seu programa per al mediambient (PNUMA), i la UnióInternacional per a laConservació de la Naturalesa(UICN) desenvolupen des de faanys el Programa Globald’Espècies Invasores (GISP) perlluitar contra les invasionsd’espècies exòtiques i alertar elmón del greu perill que tenen.

33 Entre els objectius d’aquesttreball, en què també participenaltres entitats, hi ha prevenir lespèrdues en la biodiversitat delsecosistemes derivades de lainvasió biològica i desenvoluparestratègies locals per plantarcara a aquest problema global.

OCTUBREDEL 2007 9Ecologia el Periódico de l’Estudiant


‘E-MAIL’CORREU

[email protected] de Cent, 425. 08009. BCN.La Bústia

OCTUBREDEL 200710 Lectors el Periódico de l’Estudiant

L’extensió de les cartes no ha de superar les 25 ratlles.En cas contrari, ens reservem el dret d’escurçar-les. Indi-queu-hi el nom, els cognoms i l’adreça, i, al sobre, Carteso Intercanvis. No es publicaran les cartes firmades ambpseudònim que no vagin acompanyades del nom del re-mitent. També podeu enviar dibuixos.

Cartes

L’agenda del mes

AGÈNCIA33 Desglaç a l’Àrtic. Si les temperatures continuen pujant, el 2070 ja no hi haurà gel.

33 33

CONSUM

Una situació límitClaudia TomàsBarcelona

Fa just 20 anys que es va aprovar elprotocol de Mont-real contra lessubstàncies que destrueixen la capad’ozó, i fins ara se n’ha pogut elimi-nar el 95%. Malgrat tot, d’aquí a poctemps el nostre planeta pot estar enuna situació límit, tots ho sabem,però sembla que no ens importi.

Continuem comportant-nos comsi el món fos nostre, convertint la ve-getació en edificis i en fàbriques.Quins valors tenim? Quan tinguemfills, ¿els haurem d’explicar que perculpa nostra, tenen el món que te-nen? De tant en tant hauríem de re-cordar que només som una petitíssi-ma part d’un petit planeta.

Però no, el més important és viu-re en immenses torres, portar la ro-ba més cara del mercat, el cotxe mésluxós... Sense pensar. La vida és unacompetició. I moltes vegades ensoblidem que el més important no ésaixò. Les coses més senzilles, a lesquals no donem gaire importància,poden ser les més necessàries per serrealment feliç.

TECNOLOGIES

El bon ús del mòbilRosario MoralesBarcelona

Els mòbils estan bé, però la gent espassa tot el dia enviant missatges itrucant a tots els amics. El mòbil ésmolt útil perquè pots telefonar alsteus pares i cosins en qualsevol mo-

ment. Crec que els nens no hauriend’estar tanta estona amb el mòbil ihaurien d’aprofitar més el tempsper fer els deures i les feines de casa,o llegir contes o revistes, i no pas elsmissatges que els envien. Van a l’es-cola, a la feina i al carrer amb elmòbil. Trobo que haurien de fermòbils amb poques funcions. Utilit-zar molt el mòbil és dolent per a lasalut i fa venir mal de cap.

SOCIETAT

Reflexió sobre la vidaJoan Carles BarbéFigueres

Quan ets petit i tens entre 1 i 3 anystot va molt bé. No t’adones gairebéde res i ets molt feliç. Dels 3 fins als

5 anys tot continua sent molt mera-vellós. Dels 6 als 9, et sembla que lavida és dura, però això no és rescomparat amb l’època que va entreels 10 i els 15 anys, quan la vida cadadia és més dura, ja que tens mésconsciència, responsabilitats i pro-blemes.

HÀBITS

Efectes de les droguesMònica Granado/Cèlia RamírezLes Roquetes

Als joves els agraden les coses noves,per això proven les drogues. Però,quan s’adonen dels efectes que po-den tenir aquest tipus de substàn-cies, és massa tard.

No solament els que les consu-

meixen s’ho passen malament, sinótambé la seva família i els amics queno hi estan enganxats. La famíliapot arribar a passar-s’ho pitjor. Patei-xen pels seus fills, mentre que ellsno són conscients de les conseqüèn-cies. Esperem que després de llegiraquesta carta els joves que prenendrogues reflexionin.

DROGUES

Saber dir ‘no’MireiaMontenegro

Nois i noies que llegiu aquest diari,no accepteu mai les drogues que usofereixin. Un dia em van oferir xoco-lata, i amb molt de gust vaig respon-dre que no en volia. La meva opinió

sobre les drogues és que si la gent esvol drogar, que ho faci, però que noinciti els altres. Us aconsello que noles proveu. Al principi pensareu queno fan res, però podeu morir per laximpleria de voler-les provar.

SOLIDARITAT

Fraus en oenagésNadia Viana/Laura PérezLes Roquetes

Nosaltres ens voldríem queixar d’al-gunes oenagés. Hi ha molta gentque organitza oenagés per destinarels diners que guanyen a nens neces-sitats o a persones i pobles que elsnecessiten. Això està molt bé, per-què hi ha molta gent que està moltmalament. Però n’hi ha d’altres quetenen dubtoses intencions. No desti-nen els diners o altres recursos a lagent, sinó que se’ls queden ells i sen’aprofiten, i això no està gens bé, jaque és un engany a la gent que hicol.labora i que ho fa de bona fe.Això és tenir poca vergonya.

MEDI AMBIENT

La capa d’ozó en perillPau MayoralPalafrugell

Cada vegada destruïm més la capad’ozó. El que hauríem de fer entretots és intentar reduir la utilitzaciód’esprais, l’ús del vehicle en els nos-tres desplaçaments i utilitzar més eltransport públic.

També hauríem de mesurar elconsum d’energia que provingui delpetroli i del gas natural, factors quecontribueixen a la destrucció de lacapa d’ozó.

Per aconseguir que el forat de lacapa d’ozó no es faci més gran, totshauríem de col.laborar a no utilitzaraquests productes, i a poc a poc tor-naríem a recuperar la concentraciód’ozó i les radiacions ultravioladesno ens afectarien tant.

BATECS DEL MÓN CONVULS ACAJA MADRIDCaja Madrid acull ara l’exposició La-tidos de un mundo convulso, que reu-neix unes 100 imatges que repassenels escenaris més conflictius dels úl-tims 30 anys, com la revolució delsclavells o la guerra de l’Iraq, passantpel terrorisme d’ETA i situacionscom la violència sexista. Es pot visi-tar fins al 31 de desembre a la plaçade Catalunya, 9, de Barcelona. Entra-da lliure. De 10.00 a 21.00 h.

RUTA PER LA BARCELONA DEVERDAGUER PER A ESTUDIANTSUn itinerari historicoliterari que tre-pitja els mateixos indrets on Verda-guer va viure els seus moments deglòria literària (la Llotja, l’ajunta-ment...), d’il.lusions personals (el pa-lau Moja, el port...) i de desencisos(l’església de Betlem, el carrer de Mi-

rallers...). Itinerari guiat adreçat alsegon cicle d’ESO. De dimarts a diu-menge i festius, de 10 a 20 hores. Im-prescindible reserva prèvia altelèfon 93.256.21.22.

SIGUES EL PROTAGONISTA D’UNCONTE MISTERIÓS I DIVERTITEl centre cívic El Coll, de Barcelona,(Aldea, 15) acollirà dimarts, dia 9(per als més petits) i dimecres, dia 10(per als més grans), a les 17.30 horesel taller ... I aquest conte ja s’ha fos!!!,en què els petits i joves participantsseran els protagonistes d’un conte.

FES DE PASTISSER PER CELE-BRAR LA CASTANYADAEl centre cívic El Coll celebra la cas-tanyada amb una gran festa, on s’en-senyarà a fer panellets i a torrar cas-tanyes. Dimarts, 30, (per als petits), idimecres, 31, (per als grans). 17.30 h.

DIVENDRES, DIA DEL CONTE ACORNELLÀ DE LLOBREGATDurant aquest octubre, cada diven-dres a la tarda Cornellà de Llobregats’omple de la màgia dels contes. El 5d’octubre, a les 18.00 hores, la Bi-blioteca Central de Cornellà acolliràla Coctelera de contes, de la NúriaUrioz. Divendres, 19 d’octubre, almateix lloc i hora s’oferirà l’especta-cle Els contes dels colors de la pell: con-tes on els protagonistes són nens, ca-dascun d’ells amb la pell de diferentcolor. Un espectacle de teatre fami-liar a càrrec de l’Elisabeth Ulibarri.

GIRONA EXPOSA ANCESTRESDELS MARS DEL SUDLa mostra aplega més d’un centenarde peces d’art indonesi i oceànic, da-tades entre els segles XVI i XX i queprocedeixen de diferents col.lec-cions particulars. El fil conductor és

el culte als ancestres, és a dir, alsavantpassats que van crear les tribusi els llinatges que van donar origena les religions i creences. S’hi trobencollarets de Myanmar, figures per aofrenes de les illes Moluques, màsca-res de les illes de la Sonda, amuletsmàgics per a la caça de Borneo i al-tres objectes. Fontana d’Or-Caixa deGirona (planta baixa i soterrani).Fins a l’11 de novembre.

NOU CURS D’INICIACIÓ A L’ASTRO-NOMIA A BARCELONADel 25 d’octubre al 3 de desembrel’Agrupació Astronòmica de Barcelo-na organitza la 40a edició del tradi-cional curs d’Iniciació a l’Astrono-mia. El curs està pensat per donar,d’una manera planera i amena, unavisió àmplia, completa i actual del’astronomia en tots els seus àmbits,tant en el vessant teòric com en el

pràctic, i està adreçat a qualsevolpersona interessada en l’astrono-mia, sigui quin sigui el seu nivellp rev i de cone ixement s de lamatèria. La matrícula està obertafins al 19 d’octubre al local de l’As-sociació (Aragó 141-143, Barcelona),els dimarts i dijous de 18.30 a 21.00hores, o al telèfon 93.451.44.88.

JOCS DE PISTES A COSMOCAIXAJugar, buscar pistes, seguir diferentsrecorreguts... ¡tot per divertir-se en-voltats de ciència! Amb els jocs depistes, les exposicions de CosmoCai-xa no tenen edat. Qualsevol visitant,del més petit al més gran, hi pot tro-bar allò que li interessa, li cridal’atenció i li agradaria saber sobre laciència. De dimarts a diumenge, de10.00 a 20.00 h. CosmoCaixa. TeodorRoviralta, 47-51. Activitat gratuïta,inclosa a l’entrada al museu.


http://www.musicovery.com

http://www.accuweather.com

Webs recomanadesLlibres recomanatsInformació facilitada per Míriam Argilés

http://www.recercaenaccio.cat

Cap a la segona meitat del segle XIX,quan el comerç encara depèn de lanavegació de vela, el bergantí goletaTeresina es disposa a fer un nou viat-ge cap a les Amèriques. El mític ca-pità Jaume, tan respectat pertothom com esquerp i silenciós,aplega una tripulació que viurà unaaventura inoblidable a Gent de mar,l’últim llibre d’Alegria Julià.

La calma i el tedi es barrejaranamb tempestes ferotges, i la con-vivència a bord es veurà esquitxadaper descobriments sorprenents quemarcaran per sempre la vida delsmariners protagonistes.

L’autora del llibre és mestra i té,des de petita, l’afició a llegir i a es-criure, que procura encomanar alsseus alumnes. La Galera: 7 euros.

Aventura de mariners idescobridors al segle XIX

Nova (i dolça) entregade Gianni RodariUn matí qualsevol, el cel del barri elTrullo de Roma s’enfosqueix. Unacosa enorme i rodona apareix al cel.Tothom creu que són els extraterres-tres i l’exèrcit es posa en guàrdia peratacar-los. Tothom està en peu deguerra. ¿Tothom? Així comença Elpastís caigut del cel, de Gianni Rodari.

En Paolo i la Rita, dos nens llestosi de bon cor, tenen una altra teoria(sobretot la Rita): no es tracta pasd’extraterrestres, sinó d’un pastís dexocolata. Ells seran els que, amb totamena d’estratagemes, hauran dedescobrir la veritat del plat volador iaixí podran llepar-se els dits amb elpastís de xocolata més gran delmón. 152 pàgines, amb il.lustra-cions de Bruno Munari.La Galera: 7,80 euros.

Història sobre el tràficde nenes i l’explotacióLa novel.la Venuda, de l’escriptoraPatricia McCormick, explica lahistòria de Lakshmi, una noia de 13anys que viu en una barraca a la fal-da d’una muntanya del Nepal. Undia, el padrastre li diu que ja és prougran per anar a treballar de serventaa la ciutat, i a canvi d’una quantitatde diners, la confia a una dona. Des-prés d’un llarg viatge, Lakshmi arri-ba a l’Índia i la porten al lloc on hade treballar, una casa plena de ne-nes com ella. La Lakshmi aviat desco-breix que la seva feina no consisteixa netejar, sinó a prostituir-se. Alprincipi s’hi nega, però la Mumtaz,la mestressa de la casa, la tracta ambmolta crueltat, i finalment la Laksh-mi s’adona que no té cap més remei.Editorial Cruïlla: 14,85 euros.

OCTUBREDEL 2007 11Passatemps el Periódico de l’Estudiant

ESCOLTAR MÚSICA Musicoveryés una radioweb que permet sin-tonitzar emissores de ràdio de di-ferents estils musicals i escoltar-les a l’ordinador. Cal seleccionarl’estil desitjat entre els 18 ques’ofereixen, com ara rap, rock,reggae, disco, latino o blues, i des-prés triar el ritme de música en-tre calmada, enèrgica, positiva ofosca. Un cop triades les opcionses visualitzen els autors relacio-

nats amb les preferències i es generauna llista de reproducció que aniràsonant sense interrupció i que moltprobablement no es repetirà mai.

PREVISIÓ METEOROLÒGICAUna de les millors webs per po-der saber el temps que fa o pre-veure el que farà a qualsevol in-dret del planeta. La informació

s’ofereix per a cada hora del dia ifins a 15 dies per endavant. Noméscal posar el nom de la localitat tria-da i, si és un indret poc habitat, es-pecificar-ne el país. Està en anglès.

LA MILLOR RECERCA CIENTÍFI-CA EN ACCIÓ Un portal dedicata promoure l’interès per la cièn-cia i que dóna a conèixer als estu-diants la investigació que es fa aCatalunya. Ofereix informacionspràctiques, com què cal fer en elcas d’una picada de medusa; s’hiveuen fotos i filmacions, com laque mostra uns voltors escurantles restes d’una ovella; proposaconcursos, enigmes per resoldre,

experiments i passatemps. És unabona web a tenir en compte, sobre-tot a partir de la Setmana de la Cièn-cia, que s’inicia el 9 de novembre.


Barcelona ha posat fi a la tolerància davant les infraccions delsciclistes. A partir d’ara, la Guàrdia Urbana pot sancionar els quecirculin per les voreres amb aglomeracions de vianants, lliguin elvehicle a arbres o semàfors o no disposin de timbre, entre altres

irregularitats. El Periódico de l’Estudiant mostra en el següentgràfic les regles del joc a l’hora de circular amb bicicleta. Se-guir-les és important per a tots, tant per protegir els vianantscom per la seguretat dels mateixos ciclistes.

Les regles a l’hora de circular amb bicicletaLA NOVANORMATIVA ALTERNATIVA

AL CARRILCALÇADAVORERACARRIL

BICI

Àmbit de les normes

No es potcreuar en vermell

No es potestacionarla bici en:

PARADES DE BUSSEMÀFORSARBRESBANCSPAPERERESPASSOS DE VIANANTSCÀRREGA I DESCÀRREGAZONESPROHIBIDES

BUS

D’AMPLADA

D’ESPAILLIURE

1 m

3 m

3 m

Carril bicia la vorera

1,5 m

5 m

3 m

1 m

20

Carril bicia la calçada

Els altres vehicles quecirculin per la calçadahan de respectar unadistància mínimade tres metres

Les bicicletes hande circular pelscarrils méspropersa les voreres(i poden ocupar lapart central del carril)

Els vianantsno podenocuparel carril bici.Poden travessar-lo,però no quedar-s’hi

A la vorera,els vianantstenen lapreferènciade pas

En els carrilsbici sobre lesvoreres, lavelocitatmàxima ésde 20 km/h

No es potanar pelcarril bus(si no estàexpressamentsenyalitzat)

Es pot circular per leszones de vianants(si no hi ha carril bici,compleixen amb l’ampladamínima i no hi haaglomeracions)

S’ha d’evitarcircular a menysd’un metre de lesfaçanes

Circulacióobligatòriapel carrilbici (on n’hi hagi)

S’han derespectarels semàfors

Es potcircularpels parcspúblics

Prohibitcircular sobreuna sola roda

Prohibitagafar-sea altresvehiclesen marxa

Els vianantshauran de creuarla calçada perles zonessenyalitzades,mai pelcarril bici

Quan un vehiclemotoritzat avanciuna bici ha decanviar de carrili deixar un espai mínim

Es potcircular perles voreresque compleixinun mínim de:

Els ciclistes nomaniobrarana la vorera si potafectar la seguretatdels vianants

A les voreres, lavelocitatmàxima ésde 10 km/h

10

Els altres vehiclesno podrancircular, pararni estacionaren un carril bici

Es pot circularper les zones-30 Les bicicletes

aparcaran enllocs

habilitats

Ha dequedar un

espailliure

entre lesbicicletes i

els vianants

S’ha demantenirun metrede distànciaentre ciclistesi vianants

(regulat pelcodi de circulació)

Prohibitcircular parlantpel mòbilo amb auriculars(regulat pelcodi de circulació)

No es potcircular entreaglomeracionsde vianants

La bicicleta està subjecta a una nova normativa peraconseguir una circulació segura. La norma afectatant ciclistes com vianants i conductors

(S’ha de poder circularen línia recta 5 metresde manera continuada)

JORDI CATALÀ I RICARD GRÀCIA

OCTUBREDEL 200712 Seguretatviària el Periódico de l’Estudiant

Travel

Diari Estudiant Octubre