La situació de la llengua durant els segles XVI, XVII i XVIII

És un pe r í ode e nb què e s c ombi ne n di ve r s os f ac t or s ne gat i us :

- - af e bl i me nt de l a pe r s onal i t at pol í t i c a de Cat al unya.

- - daval l ada de l a qual i t at l i t e r àr i a de l e s obr e s pr oduï de s .

- - e s t abl i me nt d’ una s i t uac i ó r adi c al me nt di gl òs s i c a e n l a c ons c i è nc i a l i ngüí s t i c a de l s age nt s c ul t ur al s .

La situació de la llengua durant els segles XVI, XVII i XVIII

Factors històrics

• Progressiva castellanització de la cort, sobretot arran de la unió de Catalunya i Castella.

• Política uniformitzadora i centralista de la dinastia dels Àustries.

• Decret de Nova Planta,mitjançant el qual quedaren anul·lades les institucions catalanes i se suprimí el català com a llengua oficial.

Defenses de la llengua

• Cristòfor Despuig, en Los col· loquis de la insigne ciutat de Tortosa va fer una aferrissada defensa de la llengua catalana i una decidida denúncia dels prejudicis lingüístics ( segle XVI).

• Baldiri Reixac publicà les Instruccions per a l’ensenyança de minyons en la qual defensava la conveniència d’aprendre el català com a primera llengua perquè era l’única llengua per a la gran majoria de la població de Catalunya pel que feia als àmbits informals. També deia que calia aprendre l’espanyol per als àmbits formals ( segle XVIII).

Segle XIX

• Durant l’ocupació napoleònica es va recuperar i potenciar l’ús de la llengua catalana coma forma d’oposició al govern espanyol. Es van publicar nombrosos escrits i documents oficials en català.

• El lingüista Josep P. Ballot va escriure Gramàtica i apologia de la llengua catalana, la qual s’ha considerat un precedent de l’esperit de la Renaixença per la confiança en la llengua materna- la catalana- que l’autor hi manifestà.