13

Click here to load reader

Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvia, patrícia

  • Upload
    imsosu

  • View
    5.122

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvia, patrícia

TIRANT LO BLANCJOANOT MARTORELL

PERSONATGES FEMENINS

Marta Puigdemont VilaPatricia Peña Morales

Ariadna Prunell FrigolaJúlia Cutler Sanchez

Sílvia Sala Sorribas

1

Page 2: Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvia, patrícia

ÍNDEX

Introducció:……………………………………………………………………………………………………………3Personatges femenins: Principals i secundaris………………………………………………………4Conclusions……………………………………………………………………………………………………………9Bibliografia……………………………………………………………………………………………………………10

2

Page 3: Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvia, patrícia

INTRODUCCIÓ

El treball tracta el tema dels personatges femenins principals i secundaris de l’obra de Tirant lo blanc, les relacions amoroses que tenen, els sentiments que expressen i els lligams que té cada personatge, i els sentiments envers aquests (gelosia, amistat, rancor,etc.). Les dones a l’obra ocupen un paper en què l’home es recolza en elles , es senten més humans gràcies a elles. Els moments que passen amb elles són apassionats, eròtics i dolços.

3

Page 4: Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvia, patrícia

PERSONATGES FEMENINS

Principals:

Carmesina: princesa de l´Imperi Grec, filla de l´Emperador. És un personatge encisador, malgrat que, possiblement, és el de menys complexitat psicològica de tota la novel·la. La gran preocupació de Carmesina és conservar la seva virginitat abans de casar-se. Té una actitud simple i unidireccional que contrasta vivament amb la complexitat de la seva mare, l’Emperadriu. Està perdudament enamorada de Tirant, però com a princesa no pot mostrar els seus sentiments obertament. Aquest comportament i l’ amor que tenia per Tirant li comporten la mort quan el cavaller mor d’un dolor al costat… . Era una dama molt bella, amb una cara angèlica.

Plaerdemavida: és la donzella de Carmesina i surt per primera vegada quan la Princesa la crida i juntes van a la posada de Tirant, a on Carmesina li demana perdó per una anterior discusió, provocada per la Viuda Reposada.Plaerdemavida és una dona jove, tot i que no se’n especifica l’edat. És també el personatge més simpàtic i entremaliat de la narració i és, per sobre de tot, l’element clau entre els amors de Tirant i Carmesina. Al llarg de la narració, insita varies vegades a Tirant a acostar-se a Carmesina i fa tots els possibles per ajuntar-los.Plaerdemavida és sovint desvergonyida i sempre està interesada en els afers amorosos i eròtics, tot i que és la única que no viu aventures sexuals, per dir-ho d’alguna manera, se satisfà amb la contemplació de les aventures dels altres. A més a més, també és xafardera.Quan realment comença a intervenir en la novel·la és en l’episodi en el qual ella els hi explica a Carmesina i a Estefania el suposat somni que ha tingut una nit, on segons ella Estefania perd la virginitat amb Diafebus i Tirant intenta pendre-li a Carmesina.Hi ha un moment en la novel·la en el qual Plaerdemavida s’enutja amb Tirant perquè no ha aprofitat el moment que ella li va donar amb Carmesina, i li diu que no participarà més en els seus amors.Llavors, és enganyada per la Viuda Reposada, i sense ser-ne concient ajuda a aquesta en el seu cruel pla per separar els dos amants.Més endavant Plaerdemavida acaba a Tunis i suplicant-li a un pescador que l’aculli, aconsegueix sobreviure durant tres anys, fins que es retrova amb Tirant i després de veure que aquest a perdut la compassió li fa recordar qui era i li suplica que perdoni aquell poble moro.Finalment, cap a la fi de la novel·la, Tirant la fa casar amb el seu cosí, el senyor d’Agramunt.

Viuda Reposada: És la dida de la princesa Carmesina i representa l’enveja, l’odi i la maldat. Des del primer moment no li agrada l’atracció que senten Carmesina i Tirant a primera vista. S’enamora de Tirant, encara que mai és corresposta. Se sent molt gelosa de la relació entre Tirant i Carmesina, per això intenta seduir a Tirant però no ho

4

Page 5: Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvia, patrícia

aconsegueix ja que Tirant és fidel a Carmesina. També intenta persuadir als dos enamorat de les maldats que ha fet cada un, evidentment falses. Finalment, veient que no aconsegueix res, porta a Tirant a un hort i el fica en una cambra que dona a l’hort, però com que la finestra és molt alta posa un mirall a dalt i un altre a baix i així tot el que passava es podia veure. Llavors la viuda Reposada proposa a Carmesina i a les donzelles d’anar a jugar amb les disfresses abans d’anar a dormir. Així doncs, la viuda disfressa a Plaerdemavida del negre hortolà que cuida l’hort i fan veure que es declara a Carmesina i se li fica entre les faldilles per posar-li un drap.Finalment la viuda aconsegueix el que pretenia i en Tirant es creu de veritat del negre hortolà i es lamenta moltíssim; trenca els miralls i es posa a plorar. Cap dels dos enamorats sap els plans de la viuda en cap moment però quan Tirant torna a Constantinoble, la viuda es suïcida prenent-se un verí, pensant que Plaerdemavida li haurà dit totes les seves maquinacions.

Estefania: Estefania de Macedònia és una donzella de catorze anys, filla d’un gloriós príncep, valentíssim cavaller i molt ric, cosí germà de l’emperador, que ja és mort quan es desenvolupa la història. La seva mare, també morta, es va tornar a casar amb el Comte Albí per a tenir fills i aquest es va titular Duc de Macedònia. És un home poc digne, un traïdor, covard i el culpable de la mort del fill de l’emperador.

El pare biològic d’Estefania, en morir, va deixar els seus diners i propietats en herència a la seva filla, i aquesta en va poder disposar quan va tenir 14 anys.Estefania es va criar juntament amb Carmesina, així que són amigues des de la infància i gaudeixen d’una gran confiança. A més Estefania viu juntament amb Carmesina i la família de l’emperador.

Estefania coneix a Tirant i a Diafebus quan aquests arriben a Constantinoble per a lluitar contra els turcs. Durant la batalla, Diafebus sovint va a palau per transmetre a la Princesa missatges de Tirant i així aprofita també per a veure a Estefania.Entre els dos personatges apareix un gran amor i en una d’aquestes visites Diafebus es declara a Estefania i aquesta decideix casar-se amb ell en secret, aportant el ducat i els seus diners i propietats al matrimoni, sense preocupar-se per les seves diferències de classe o d’estabilitat social. Aquesta relació només la coneixen Plaerdemavida, Tirant i Carmesina.El llibre deixa entreveure la gran admiració que Estefania sent per la seva amiga Carmesina. Intenta ajudar-la en tot el que pot (en la seva relació amb Tirant, per exemple) i fins i tot intenta imitar els seus actes (com decidir donar-li els seus diners a Diafebus).

Una nit Estefania perd la virginitat amb Diafebus sota el testimoni de Tirant, Carmesina i Plaerdemavida, acte seguit se’n penedeix , però la seva relació de seguida torna a la normalitat.

5

Page 6: Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvia, patrícia

Emperadriu: La primera aparició d’aquest personatge té lloc quan es mor el seu fill, on es mostra molt apenada per la trista situació, i encara que no sembla que hagi de tenir un paper protagonista,.va agafant importància a mida que l’obra es va desenvolupant.

Sembla no saber què està passant al Palau en referència als enamoraments.

Poc a poc veiem com aquesta dama és real, de veritat, amb sentiments i fins i tot ens parla de la seva joventut.

Més endavant a l’obra s’enamora d’Hipòlit, amb qui s’acaba casant. Els capítols que parlen del seu amor són on el seu personatge és més important. Les converses amoroses entre ella i el seu amant ens fan veure que no és ni de bon tros un personatge simple.

L’Emperadriu acaba morint tres anys després del seu casament.

Finalment Diafebus es converteix en Comte de Macedònia i la jove parella segueix junta.

Secundaris:

AnglaterraComtessa d’Anglaterra: El personatge femení més important de la primera part es presenta al capítol 2, quan Guillem de Varoic, el seu espòs li demana el consentiment per anar a fer vida peregrina. El seu comportament principal és de virtuosa i discreta. Al principi es comporta com una heroïna de tragèdia, però més endavant al·ludeix a la poca fermesa masculina en aquesta novel·la.

Té un comportament de dama noble quan està sola, i en canvi, en presència de l’ermità es mostra molt virtuosa.

Hi ha un moment determinat en el que sembla que podrà compartir el desig del comte de vida ermitana, però més endavant mostra com ha de fer la voluntat del Rei. La comtessa es veu entre el Comte i el rei d’Anglaterra. El seu personatge plora i es desespera, és força important a l’obra.

Filla del Rei de França: dona jove, que es casa amb el Rei d’Anglaterra. És una dona molt bella i amb la pell tan blanca que quan beu vi rosat se li veu passar pel coll. És important aquesta figura perquè és la raó principal per la qual Tirant viatja a Anglaterra i així coneix a l’ermità.

Bella Agnès: La bella Agnès és una parenta de la Reina d’Anglaterra, i filla del duc de Berrí. És una noia molt bella per la qual Tirant sent certa atracció.

6

Page 7: Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvia, patrícia

Durant les festes del casament dels Reis, Tirant es bat en combat amb altres cavallers i un dia, s'acosta a Agnès, la qual porta un bonic fermall al pit, i li demana que l’hi doni prometent-li que el portarà en el següent combat. Ella li respon que l’agafi ell mateix i Tirant, molt content, ho fa. Però com que el fermall està lligat a la cordonera del brial, no es pot treure sense descordar-la, i en fer-ho, per força li ha de tocar els pits. Quan el té el besa i se’l posa en un bonet que duu al cap.

L’endemà, el senyor de les Vilesermes, un cavaller francès molt valent i experimentat reclama a Tirant que el fermall de la Bella Agnès l’ha de tenir ell ja que l’ha estimat des de la infància. Tirant no li vol donar i arrel d’això hi ha una gran baralla.

Al cap de 3 dies el cavaller li envia una carta a Tirant desfiant-lo a una batalla a mort. Tirant intenta arreglar les coses parlant però és impossible i finalment es baten en un combat que guanya Tirant, que tot i estar molt mal ferit, es recupera gràcies els bons tractes de la Bella Agnès.

Guiomar, Cassandra, filla del Duc d’ Anjou: junt amb la Bella Agnès són les quatre donzelles que Tirant fa aplegar, reunir i que els hi dona un escut en l’episodi dels quatre cavallers misteriosos.Madresilva: és una donzella en qui dansant en una festa, mentre dansava, se li va caure la lligacama davant del Rei i aquest se la vol quedar. D’aquí surt l’ordre de la Garrotera.

Sícilia i a l’illa de RodesRicomana: és la filla del rei de Sicília. La princesa estima molt Felip, però tem que sigui poc cortès i groller. Tirant proposa que contreguin matrimoni i ajuda molt a Felip a treure’l de situacions compromeses, però la princesa no està convençuda de que casar-se amb ell sigui una decisió encertada pel que li farà passar unes proves per comprovar si és l’home que ella necessita. Una de les proves que li fa és anar un dia que hi havia molt de fang a passejar i veure la seva reacció però Tirant el torna a salvar. Llavors , una altre vegada gràcies a Tirant, se’n surt de la prova de les dotze llesques de pa. Però la clau perquè contraguin matrimoni ,amb el consentiment de Ricomana, Felip ha de passar la prova dels dos llits. Felip es queda a dormir a palau per petició de Ricomana i ha d’escollir entre un llit de la reialesa i un altre senzill, que no és propi de princep, ell en principi vol el senzill però se li cau una agulla i com que no la trova se’n va a dormir a l’altre llit, això ho veu tot la Princesa i ella es pensa que no ho fa per mandra a buscar-la sinó perquè ell s’estima més dormir en un llit de príncep.

L’imperi Grec

7

Page 8: Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvia, patrícia

Saladria, filla del Duc de Pera, i Comtessina: són donzelles de la cort de Carmesina que l’acompanyen al camp de batallaEliseu: és una donzella de l’Emperadriu. La seva aparició es realitza quan entra per despertar a la seva reina i veu a Hipòlit amb ella al seu llit. Va està temptada de cridar però va pensar que ningú tindria tant d’atreviment d’entrar en aquella cambra sense el consentiment de l’Emperadriu i recorda que aquesta li havia fet perfumar l’habitació la nit abans. Va impedir que les donzelles i el metge (l’Emperadriu havia dit que no es trobava força bé) entressin a l’habitació i els descobrissin. Finalment decideix avisar a l’Emperadriu per a què l’Emperador no els descobreixi.Morgana: és la germana del Rei Artús , que està buscant desesperadament el seu germà.Honor, Castedat, Esperança i Bellesa: són les donzelles que acompanyen a Morgana a buscar el seu germà.Vella jueva: és una donzella que amb el seu enginy, Tirant malalt d’amor, s’aixequi del llit i es prepari per la lluita.Filla del pescador: és la donzella que obeint al seu pare, acull Plaerdemavida a casa seva quan aquesta suplica ajuda al arribar a la platja de Tunis.

Nord d’ÀfricaMaragdina: és la filla del pobre rei de Tremissèn que acaba mort a mans del rei Escariano. Maragdina ja té un espòs, però després de l’arribada de Tirant la princesa se’n enamora i desitja la mort del seu marit per poder casar-se amb ell.El rei Escariano està obsessionat amb la noia i després d’haver mort el pare, la rapta i se l’emporta al seu castell. Tirant la rescata més tard, Maragdina li confessa el que sent a Tirant i li suplica que sigui el senyor de la seva persona i de les seves terres. Però aquest s’hi nega ja que esta enamorat de Carmesina i perquè ell és cristià, i Maragdina, sense creure’l, li diu que el problema no és la religió, ja que ella es faria cristiana per ell, sinó que en realitat és que ell no sent res per ella i s’excusa dient que ja està enamorat d’una altre donzella. Tirant desmenteix això i li promet trobar-li un bon marit si es fa cristiana i Maragdina acaba acceptant i es passa a la religió cristiana.

En conclusió, Maragdina és una noia enamoradissa que faria moltes coses per l’amor. Aquesta personalitat es veu reflectida quan es passa de la seva religió al cristianisme perquè Tirant li demana.

Torna a l’Imperi Grec

8

Page 9: Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvia, patrícia

Filla del rei d’Anglaterra:és la dona que es casa amb Hipòlit, al final del llibre, i esdevé emperadriu, amb qui té tres fills i dos filles.

CONCLUSIONS

És una novel·la en que es veu clarament que en general els homes tenen un paper important en la societat, però en realitat a darrera dels actes de cada home s’hi veu reflectida la influència de la dona en la seva vida. La dona té un paper molt important en la sensualitat i l’erotisme ja que n’és la principal protagonista en aquestes escenes.També hi hem vist moltes escenes en que hi apareix humorisme , com per exemple, en l’episodi en que Plaedemavida ajuda a Tirant a establir contacte amb la Carmesina.

9

Page 10: Tirant lo blan cfinal personatges femenins marta p., ariadna p., júlia, sílvia, patrícia

BIBLIOGRAFIA

www.google.es http://www.manuelboix.com/tirantIII2.htm http://books.google.com/books?

id=1kOtXqGVbCwC&pg=PA131&lpg=PA131&dq=tirant+lo+blanc+personatges+femenins&source=bl&ots=wQjN_QcXRa&sig=kMegKaW7q4B5R3-4euPThk2eyDQ&hl=ca&ei=wJTlTIyXEsGwhQehptjbDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CCIQ6AEwAg#v=onepage&q=tirant%20lo%20blanc%20personatges%20femenins&f=false

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc

10