Planificar la internacionalització en arts escèniques

Preview:

DESCRIPTION

Què és la internacionalització? 1.Un procés d’exportació de productes i serveis escènics a nous mercats per diversificar els ingressos, compensar la reducció de demanda en el mercat intern, o iniciar un procés d’expansió. 2.Un procés de cooperació amb organitzacions escèniques que operen en altres mercats per compartir la realització de projectes difícils de realitzar en solitari.

Citation preview

PLANIFICAR UN PROCÉS D’INTERNACIONALITZACIÓ

EN ARTS ESCÈNIQUES: PRINCIPALS ERRORS I FACTORS

D’ÈXIT Jaume Colomer – Bissap

Palma, 23 de novembre del 2012

QUÈ SIGNIFICA LA INTERNACIONALITZACIÓ?

1. Un procés d’exportació de productes i serveis escènics a nous mercats per diversificar els ingressos, compensar la reducció de demanda en el mercat intern, o iniciar un procés d’expansió.

2. Un procés de cooperació amb organitzacions escèniques que operen en altres mercats per compartir la realització de projectes difícils de realitzar en solitari.

1. LA INTERNACIONALITZACIÓ COM A EXPORTACIÓ

BENEFICIS CERCATS EN L’EXPORTACIÓ

1. Diversificar els ingressos per tenir més

estabilitat.

2. Compensar o pal.liar la

reducció de demanda en el mercat propi.

3. Iniciar un procés

d’expansió.

Arrencada

Creixement

Estabilització Expansió

Declivi

Cicle vital de les organitzacions productives

ELS PROCESSOS D’EXPORTACIÓ

• Un procés d’exportació és una inversió a mig termini, no és una solució conjuntural per resoldre un impàs.

• Cal identificar mercats en els quals hi hagi més demanda que oferta, com és el cas dels emergents.

• Per obrir un nou mercat cal que els nostres productes i serveis siguin diferenciats de la resta o que tinguin avantatge competitiu.

EL PERÚ COM EXEMPLE DE MERCAT EMERGENT

• Increment sostingut d’un 7% del PIB durant els darrers anys. Dualitat social sense formació encara d’una classe mitjana, increment progressiu del poder adquisitiu.

• Demanda artística baixa i centrada en la música i el folklore.

• Oferta escènica en procés de desenvolupament:

– Estructures de producció a precari (teatre independent arrelat a la comunitat).

– Cerca a l'exterior de produccions de gran format i de know how.

• L’Estat com a productor i proveïdor (prioritat dels “elencos nacionales”. Polítiques culturals que no incorporen el foment de les indústries culturals.

OPORTUNITATS DE NEGOCI ALS MERCATS EXTERIORS

MERCAT INTERN MERCATS EXTERIORS ILLES BALEARS RESTA DE

L’ESTAT

-

Mercat molt reduït. Reducció dràstica de demanda. Saturació d’oferta.

Reducció dràstica de demanda. Saturació d’oferta.

Costos logístics elevats. Desconeixement del context i de les preferències dels públics.

+

Cartera directa de contactes. Coneixement elevat del context i de les preferències dels públics. Cost logístic baix.

Cartera mediada de contactes. Coneixement del context. Sobrecost logístic.

Demanda sostinguda interessada per nous productes.

2. LA INTERNACIONALITZACIÓ COM A COOPERACIÓ

MAPA DE NIVELLS DE COOPERACIÓ I INTERCANVI

POSSIBLES LÍNIES DE COOPERACIÓ

Organitzacions escèniques d’altres països

Companyies i productores

Programadors i gestors d’espais escènics

Autors i altres creadors escènics

Companyies i productores

• Coproducció • Explotació a risc

compartit. • Cessió de drets

d’explotació.

• Promoció de gires.

• Residències adhoc.

• Producció d’obres.

• Participació en produccions.

Programadors i gestors d’espais escènics

• Programació d’espectacles

• Residències artístiques.

• Intercanvi de know how

• Compra d’espectacles per itinerar

• Residències artístiques

Autors i altres creadors

• Venda de drets d’autor

• Residències artístiques

• Creació col.lectiva

• Intercanvis

3. PLANIFICAR UN PROCÉS D’INTERNACIONALITZACIÓ

1. EXPLORACIÓ D’OPORTUNITATS (INVESTIGACIÓ DE MERCATS).

• Anàlisi de l'oferta i la demanda.

• Anàlisi de l’estructura escènica (agents, cadena de valor, polítiques culturals...)

• Marc jurídic i fiscal.

• Exploració dels potencials ajuts als processos d’internacionalització.

2. ELABORACIÓ DEL PLA DE NEGOCI

• Definició de l’estratègia adequada:

– Definició de la singularitat o l'avantatge competitiu en els productes i serveis.

– Definició de l'aliança estratègica que es cerca i del perfil dels socis a cercar.

– Elecció de proveïdors solvents.

– Elaboració d’un pla de màrqueting.

• Anàlisi de viabilitat (de mercat, tècnica, financera) i oportunitat.

3. ESTABLIMENT D’ALIANCES

• Com localitzar potencials socis (internet, fires i festivals, mediadors…)

• La presentació d’un pla de negoci i d’una proposta d’acord (explorar interessos, definir un full de ruta, etc.).

• La formalització dels acords.

EPÍLEG: ELS PRINCIPALS ERRORS

• Concebre la internacionalització com una acció a curt termini, com una solució adhoc quan hi ha reducció de demanda en el mercat intern.

• Començar a operar en un altre mercat per impuls, sense haver-lo explorat ni planificat el procés.

• Iniciar un procés d'internacionalització en una fase de creixement o en situació de feblesa estructural o financera.

Recommended