Agenda19 / octubre 2012

19L’agendaagenda cultural i d’oci de la conca de barberàagenda cultural i d’oci de la conca de barberà

octubre 2012 _ núm. 19

* AA Disseny/Albert Anglès és un estudi de disseny gràfic i comu-nicació que ha treballat i treballa per clients com l’Ajuntament de Montblanc, Cambra de Comerç de Tarragona, Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Hospital Joan XXIII de Tarragona,La Ibense Salou, Nani Marquina o el Teatre Fortuny de Reus.Alguns dels seus treballs han estat premiats i publicats a llibres com “Logos Made in Spain”, “Select C” i “Select J - Graphic design from Spain”. Confia’ns tu també la teva imatge i la teva comunicació.Serem al teu costat per fer créixer els teus projectes.

identitats,editorial,web*

AA DISSENY / Albert AnglèsEstudi de disseny gràfic i comunicació

M 629 350 558hola@aadisseny.comwww.aadisseny.com

3

Des de l’Agenda 19 volem seguir creixent i con-vertir-nos en un mitjà de difusió de les activitats i els tresors culturals de la Conca de Barberà. Volem ser un referent aquí a la comarca i volem seguir donant-nos a conèixer a la resta de Catalunya.

Amb aquesta intenció seguim explorant noves vies de comunicació amb vosaltres. Estem reno-vant la web de l’Agenda 19 i molt aviat seguireu l’agenda de la Conca en un format diferent al que esteu veient. La proposta vol ser més oberta i més dinàmica, amb una actualització de les ofertes culturals més àgil i directe, conservant la imatge i el tarannà de proximitat i de qualitat que la revis-ta ha anat oferint al llarg de 19 números!

Volem celebrar el número 19 d’aquesta Agenda 19 amb tots vosaltres, convidant-vos a que esteu alerta a la nova proposta que està a punt de sortir a la llum!

agenda cultural i d’ocide la conca de barberà

19 Agendes 19!

Edita19ARCS

Publicitat / ContacteT 977 86 20 46M 629 350 558 19arcs@19arcs.cat

Disseny i maquetaciówww.aadisseny.com

AdreçaLlibreria 19ARCSc. Major, 1943400 Montblancwww.19arcs.cat

Twitter@agenda19_Conca

Imatge portada:Dibuix de Joan Dolçafel al llibre “Les ciutats del món”

D.L.: T-336-11

L’agenda

> Quadern de camp d’en Manel Martínez _ pàg. 4

> El Garbell _ pàg. 8

Sumari19

> Agenda d’activitats _ pàg. 12

online

Quadern de Camp d’en Manel Martínez

4Dibuix dels Cogullons del llibre “Les ciutats del món”

Els Cogullons va ser un nucli de població agregat al municipi de Rojals. Situat al cor mateix de les Muntanyes de Prades (Coordenades X: 339414, Y: 4577592). Fou el nucli habitat a més alçada de tota la pro-víncia de Tarragona (1.045 m). Sens dubte, viure als Cogullons deuria ser molt dur, els hiverns es deurien fer molt llargs, freds i durs.

Les seves cases estaven orientades a sud-est, construïdes a la solona d’un turó per aprofitar l’escalfament dels raigs del sol. Les dades que te-nim sobre els seus habitants i els seus edificis són bàsicament dels diferents nomenclàtors, elaborats com a suport als cens d’habitants a

partir de la segona meitat del segle XIX. L’any 1860 els Cogullons apa-reix com a “Lugar” de Rojals, amb 7 cases habitades permanentment i una habitada temporalment (no hi consta el nombre d’habitants). Al següent nomenclàtor de 1887 hi consta que hi havia 26 habitants repartits en 6 edificis de 2 plantes i 3 edificis de 3 plantes, més 5 “al-bergs”. Al Registre Fiscal de 1920 als Co-gullons hi ha 5 cases amb corral, dos pallers i un cobert que paguen impostos. Al nomenclàtor de 1930, trobem els Cogullons inscrit com “Aldea” de Rojals amb 15 habitants i 4 vivendes habitades, més 4 viven-

Els Cogullons, Rojals (Montblanc)

Quadern de Camp d’en Manel Martínez

des habitades ocasionalment. Al nomenclàtor de 1940 apareix amb 17 habitants i 11 vivendes habita-des (en aquest cas també es deurien comptar alguns masos propers com el mas del Xufl et, mas de Mateu...).

Dels llibres d’empadronament del municipi de Rojals només es con-serva el de l’any 1939 (els Cogullons, 2 famílies amb 8 habitants), preci-sament una any abans d’agregar-se a Montblanc. A partir de 1940, els habitants dels Cogullons queden empadronats als llibres dels pa-drons municipals de Montblanc fi ns l’any 1955 que és l’últim padró on consten dues vivendes habitades, una per una família de quatre per-sones i l’altra per una viuda.

Actualment els Cogullons és un con-junt d’edifi cacions ensorrades testi-

moni d’aquell petit llogaret habitat que fou. Aquelles cases amb vida al seu interior avui tan sols són qua-tre parets que aguanten els pas del temps fi ns que no en quedi cap ves-tigi. Els antics camps de conreu que envolten els Cogullons ja fa molts anys que són erms i el bosc torna a colonitzar-los. Només, dalt de tot del turó, hi destaca l’edifi ci del re-fugi de muntanya construït pel club excursionista de Montblanc. Edifi ci de nova construcció (fou inaugurat el 9 de maig de 1982) i que és visi-ble des de molts punts d’aquestes muntanyes. Aquest refugi és ara l’estàndard dels Cogullons. Gràcies al refugi del club excursionista la memòria del que fou el llogaret dels Cogullons s’anirà mantenint.

Josep Iglésies (1902-1986) va escriu-re l’any 1948 el llibre Les ciutats del

5

Casa utilitzada com a primer refugi de muntanya (1963)

Estat actual d’algunes de les cases i corralsdels Cogullons

Quadern de Camp d’en Manel Martínez

món, un treball poètic i paisatgístic on descriure 18 petits pobles o llo-garets que, amb ironia, els posiciona com aquelles “ciutats” que tothom hauria de visitar. Una d’aquelles “ciutats del món” era els Cogullons. La descripció que en fa Iglésies al seu treball és molt enriquidora:

“les cases dels Cogullons, aureolades de cel, estovades d’humilitat, vestint de bruts i malgirbats parracs els lloms d’un morrot isolat al bell mig de la vall. Cases revellides, murs de pedra color de llet, aclofades pel pes de les neus i els anys, les seves teules moresques no go-sen envermellir-se i tenen pal·lideses de desmai. Una casa ací, un corralot allà, són caiguts i semblen oferir el ventre obert a la rampinya dels corbs...”

El mateix Iglésies, juntament amb

Joaquim Santasusgana i Ramon Amigó publicaren l’any 1960 la ter-cera edició d’una guia excursionis-ta sobre les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena. Al refe-rir-se als Cogullons d’aquella època diuen:

“Conjunt d’unes quantes cases, gairebé caigudes i deshabitades (amb només 5 habitants), en el rost d’un aturonament. Era l’agrupament humà més alt de les Muntanyes de Prades, abans que la gent en desertés... El turó és coronat per unes eres i per les ruïnes d’un antic fortí”.

manelmar@tinet.cat

Estat actual d’algunes de les cases i corrals dels Cogullons

Vista dels Cogullons amb el refugi de muntanya

El blog d’en Manelhttp://blocs.tinet.cat/lt/blog/manel-martinez

6

77

quaderns de camp de 19arcs100% artesanals

Fets a mà. Personalitzables. Únics.Els quaderns de camp de 19ARCS són fets a mà amb la tècnica de l’enquadernació clàssica i amb dissenys importats de Venècia,que donen com a resultat una peça única, pensada per a tothom qui aprecia els procediments artesanals i els materials de qualitat.

c. major 19 · t 977 86 20 46 · 43400 montblanc · www.19arcs.cat/quadernsdecamp

quaderns de camp de 19arcs

i aratambéllapis

artesanals!

El Garbell

Aquesta és la segona part del Garbell dedicada a parlar de la plaga de la fi l-loxera que va afectar la vinya de tot el país, centrant-nos en el seu pas per la nostra comarca.

A la Conca de Barberà l’actitud de la pagesia davant de l’extensió de la plaga de la fi l·loxera va ser la matei-xa que la dels altres pagesos de Ca-talunya afectats. La despreocupació va ser la tònica majoritària en l’ini-ci. La pagesia estava més preocupa-da pel baix preu que registraven els vins i els alcohols i per l’ imminent pagament dels impostos que no per la pèrdua d’una part (encara que important) de la collita. Tal com podem veure en un article del diari “La Opinión” del juliol de 1894.

“Los focos de la fi loxera descubiertos el año pasado en este término municipal van tomando incremento y aparecen otros de nuevos (...) no preocupa hoy lo que debiera, por la sencilla razón de que bajo la base de que no desaparecieran los viñedos, también el país ha de ser en extremo miserable, por la grave depre-ciación del vino y alcoholes, además de los crecidos impuestos que pesan sobre los contribuyentes que viven en pobla-ciones rurales. (...) que si no se remedia pronto la angustiosa situación del agri-cultor, luego tocará las consecuencias, pues no tendrá otro remedio para cobrar las contribuciones que incautarse de las fi ncas; ¿Y luego que ha de suceder? Dios lo sabe” El 10 de juliol del 1895 el corres-ponsal espluguí de la “Renaixensa”

Cooperativa de Barberà de la Conca

La fi l·loxera a la comarca (i II)

8

9

constatava que les vinyes de la co-marca començaven a fer llàstima pels estralls ben visibles que hi feia la fi l·loxera, a tots els indrets del ter-me es veien grans clapes infectades i preveia que si continuava aquest increment aviat desapareixerien per complet les vinyes.L’estiu del 1895 es va produir una època de sequera que encara va agreujar més la crisi de la fi l·loxera. Aquest any era reconegut l’insecte a Vallclara. Al 1896 la fi l·loxera se-guia avançant i les vinyes de tots els pobles de la comarca es veien les ta-ques que eren l’avançada de la pla-ga. La Conca de Barberà travessava una època de grans misèries.

Del 1897 tenim la ressenya d’una excursió de J. Anglada realitzada a primers d’agost on parla del pèssim camí esllavissat de la Riba a Vila-verd i Montblanc, hi constata: “Això, amb la destrucció dels vinyars per la fi l·loxera, fa que produeixi una gran tristesa de travessar uns llocs que anys endarrera eren dels més rics. Tot ho ha envaït el maleït insecte i no s’albi-ra ni una vinya que no sigui clapejada”.

Al setembre la fi l·loxera avança-va a trot de diable per les vinyes, això feia que se sentissin queixes i planys, la rapidesa amb què s’havia estès la plaga va fer més espantosos els seus efectes.El juliol del 1898 la fi l·loxera a la zona de l’Espluga i Vimbodí i en ge-

neral tota la Conca seguia acabant la seva obra envaint les vinyes que quedaven exemptes de semblant assot. La collita d’aquest any va ser desastrosa, no es va aconseguir trobar gaires vinyes en bon estat i el preu del vi estava per sota del de producció la qual cosa va provocar greus pèrdues als pagesos.Tot i això, la replantació avançava i el 30 de maig del 1899 des de Mont-blanc comunicaven: “...també fan goig les vinyes novelles dels arrelats americans. Això donarà coratge per a fer amb constància i delit noves plantacions, prou necessàries per-què es veu avançar la fi l·loxera a gam-bades gegants. Molt és d’esperar que contribuiran a animar-nos les lliçons

El Garbell

Verema. Font: Museu de la Vida Rural

El Garbell

10

que aprenguérem al Congrés de Reus”.

Els pagesos desitjaven que fes un pam de saó per a ajudar a fer créi-xer els ceps americans nous ja que si no molts s’haurien quedat sen-se empeltar. També és sabut que a Montblanc, a causa dels estralls de la fil·loxera, s’havia sembrat molt, ja que si no es tenien diners per re-plantar, no quedava més remei que substituir interinament el cultiu de ceps. La ruïna era total i ningú ja no podia comptar amb la protecció del govern, ni amb el compliment de les lleis sobre condonació de tributs als terrenys devastats per la plaga. Els propietaris es sentien abandonats i es preparaven per a fer plantacions de ceps americans en arribar l’hi-vern.

El juliol del 1899 a Vilaverd les vi-nyes mortes per la fil·loxera havien estat amenaçades i substituïdes en la seva major part per sembrats, més tard ho foren per oliveres, mentre que a Lilla s’afanyaven a fer rases per plantar peus americans.El 28 de juny del 1900 els viticultors de Montblanc es mostraven agraïts de les darreres pluges que els revi-faven els ceps empeltats i els feien presentar un aspecte falaguer, cosa que convenia molt.

Des de Solivella afirmaven que el terme estava fil·loxerat de manera que no es colliria res i com que aquí

no hi podia haver res més que ceps tothom es preparava a passar sis o set anys de vertadera misèria. L’11 d’octubre del 1901 deien que havia acabat l’operació de la verema, cosa que havia passat gairebé desaper-cebuda per tothom ja que quasi no hi havia ceps sans, de manera que se’ls presentava un hivern cru i molt magre.

Una tragèdia espectacular que aca-bà amb tota la plantació de vinya del país i condemnà la nostra comarca, gairebé exclusivament vitivinícola, a una espantosa misèria.

A Montblanc al 1889 hi havia 14.671 hectàrees de vinya que al 1920 s’ha-vien transformat amb 8.600 hectà-rees. En trenta anys s’havien perdut quasi la meitat de les vinyes. No se’n van perdre més gràcies a la replan-tació ràpida de ceps americans.

Les conseqüències de la crisi agrà-ria finisecular, la crisi de malvendre del vi i la fil·loxera foren esfereïdo-res en una comarca monocultivado-ra de vinya, prop de les dues de les terceres parts de les terres de con-

“El cooperativisme fou la

resposta a tots aquests mals

del camp, la unió de tots els

pagesos els faria més forts”

11

El Garbell

reu. La zona vitivinícola de la Conca perdé un deu per cent de la pobla-ció; 2.000 habitants. Un exemple és Sarral que va passar dels 2.300 habitants de l’any 1890 als 1.700 de finals de segle, una cinquena part del veïnat.

Una conseqüència clara va ser una baixada del preu del vi. Els pocs pagesos que encara podien fer vi aquells anys i el venien, a canvi rebien un preu molt baix i que no era just. Tot això després de sortir d’una època amb els millors preus de venda que es coneixien.

El conreu de la vinya disminuí un terç, les fàbriques d’aiguar-dent tancaren portes i molts oficis menestrals lligats a la producció

vitivinícola, com els boters, desa-pareixerien. La fil·loxera canvià el paisatge agrari. Va substituir les ve-lles varietats (buol, l’escanyavelles, l’esquitxagos, el fumat, el mataró, la malvasia, el nerol, el tintoré...) pels nous ceps de peu americà i noves varietats com la parellada i el ma-cabeu. Les noves varietats exigiren una més gran cura en la producció, adobs químics, i en l’elaboració, mi-llors tractaments en cups.

El cooperativisme fou la resposta a tots aquests mals del camp, la unió de tots els pagesos els faria més forts per tal de combatre les noves i velles adversitats.

laconca51@gmail.com

La Conca 5.1http://www.laconca51.blogspot.com.es

Portadores amb raïm a l’interior d’un cellercooperatiu

DIVENDRES, 519.30H > MUSEU DE LA VIDA RURAL / L’ESPLUGA DE FRANCOLÍINAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “SALVAT PEL ROCK’N ROLL” DEL FOTÒGRAF JORDI VIDAL23H > INICI DE LA FESTA MAJOR DE SAVALLÀ DEL COMTATPREGÓ DE FESTES I MÀGIADISSABTE, 623.30H > SAVALLÀ DEL COMTATBALL DE FESTA MAJORDIUMENGE, 77.30H > GUIMERÀ2A MARXA DE LA RESISTÈNCIA VALL DEL CORB. ENGUANY LA SEGONA CAMINADA TÉ UN CAIRE MÉS TÈCNIC, AMB MÉS RECORREGUT I LLARGADA, I TAMBÉ PODER OFERIR UNA MAJOR VISIÓ DEL TERRITORI ON ES DESENVOLUPA. 9H > MONTBLANCTROBADA DE 600D’11H A 16H > MAS DE CARET, LA BARTRA (MONTBLANC)DIUMENGE DE TARDOR AL PARC DE LES OLORS DE MAS DE CARET: VISITA GUIADA, TALLER I DINAR AROMÀTIC AL PARC DE LES OLORS DE MAS DE CARET. CAL RESERVAR: 977-264003 O INFO@MASDECARET.COM 11.30H > SAVALLÀ DEL COMTATCONCERT DE L’ORFEÓ REUSENC, MISSA I VERMOUTH AL CAFÈ DEL POBLE

DIVENDRES, 12DES DE LES 10H > MONTBLANCINICI DE CLICKÀNIA, EL FESTIVAL DE CLICKS DE PLAYMOBIL: EXPO-SICIÓ I VENDA, DIORAMES, CONCURSOS, SORTEJOS. +INFO: WWW.MONTBLANCMEDIEVAL.CAT/QUEFER/FESTESIFIRES/CLICKANIADISSABTE, 1319.30H > CASTELL DE BARBERÀ DE LA CONCA / BARBERÀXERRADA: “ELEMENTS DEL CASTELL DE BARBERÀ AL MUSEU DIOCESÀ DE TARRAGONA“, A CÀRREC DE LA DRA. SOFIA MATA DE LA CRUZ, PROFESSORA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI I CONSERVADORA DEL MUSEU DIOCESÀ DE TARRAGONAA CONTINUACIÓ, PRESENTACIÓ DE L’APLEC DE TREBALLS 30, EDI-TAT PEL CENTRE D’ESTUDIS DE LA CONCA DE BARBERÀ, A CÀRREC DE JOSEP M. GRAU I PUJOL. ORGANITZA: AMICS DEL CASTELL DE

BARBERÀ DE LA CONCA, AMB EL SUPORT DE L’AJUNTAMENT DE BARBERÀ DE LA CONCA I DEL CENTRE D’ESTUDIS DE LA CONCA DE BARBERÀ

Agenda d’octubre

12

DIVENDRES, 12DES DE LES 10H > MONTBLANCDES DE LES 10H > MONTBLANCINICI DE CLICKÀNIA, EL FESTIVAL DE CLICKS DE PLAYMOBIL: EXPO-SICIÓ I VENDA, DIORAMES, CONCURSOS, SORTEJOS. MONTBLANCMEDIEVAL.CAT/QUEFER/FESTESIFIRES/CLICKANIADISSABTE, 1319.30H > CASTELL DE BARBERÀ DE LA CONCA / BARBERÀ19.30H > CASTELL DE BARBERÀ DE LA CONCA / BARBERÀXERRADA: “ELEMENTS DEL CASTELL DE BARBERÀ AL MUSEU DIOCESÀ DE TARRAGONA“, A CÀRREC DE LA DRA. SOFIA MATA DE LA CRUZ, PROFESSORA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI I CONSERVADORA DEL MUSEU DIOCESÀ DE TARRAGONAA CONTINUACIÓ, PRESENTACIÓ DE L’APLEC DE TREBALLS 30, EDI-TAT PEL CENTRE D’ESTUDIS DE LA CONCA DE BARBERÀ, A CÀRREC DE JOSEP M. GRAU I PUJOL.

BARBERÀ DE LA CONCA, AMB EL SUPORT DE L’AJUNTAMENT DE BARBERÀ DE LA CONCA I

13

Agenda d’octubre

DIUMENGE, 14DE 9 A 13H > ÀREA DE LLEURE DE LA ROCA DE L’ABELLA (CTRA. DE PRADES, KM 4,5) 2A EDICIÓ DE POBLET, NATURA I ART: INTERVENCIONS ARTÍSTIQUES EFÍMERES EN EL MEDI NATURAL DES DE LA PERSPECTIVA DE L’ART CONTEMPORANI ON S’HI INCLOUEN INSTAL·LACIONS, ESCULTURES I POESIA. PREU DE L’ACTIVITAT: 3 €. LES PLACES SÓN LIMITADES I PER FER-NE LA RESERVA CAL INSCRIURE-S’HI DIES ABANS DE LA SEVA REALITZACIÓ TRUCANT AL TELÈFON 977 87 17 32, O BÉ PER CORREU

ELECTRÒNIC A PNPOBLET@GENCAT.CAT DISSABTE, 20DE 9 A 13.30H > PUNT D’INFORMACIÓ DE LA FONT DE LA MAGNÈSIA / POBLETLES PEDRES PRECIOSES: ESTEM ACOSTUMATS A CONVIURE AMB MINERALS I ROQUES. SÓN ELS COMPONENTS DE LA SORRA DEL NOSTRE JARDÍ I DEL CIMENT AMB QUÈ CONS-TRUÏM LES CASES, I A MÉS FORMEN PART DELS MATERIALS DE LA NOSTRA LLAR. HI HA MOLTES ACTIVITATS HUMANES ON MINERALS I ROQUES SÓN PRESENTS. EN DESCOBRI-REM LA PRESÈNCIA I L’ÚS EN EL BOSC DE POBLET. PREU DE L’ACTIVITAT: 3 €. LES PLACES SÓN LIMITADES I PER FER-NE LA RESERVA CAL INSCRIURE-S’HI DIES ABANS DE LA SEVA

DIUMENGE, 14DE 9 A 13H > ÀREA DE LLEURE DE LA ROCA DE L’ABELLA (CTRA. DE DE 9 A 13H > ÀREA DE LLEURE DE LA ROCA DE L’ABELLA (CTRA. DE PRADES, KM 4,5)2A EDICIÓ DE POBLET, NATURA I ART: INTERVENCIONS ARTÍSTIQUES EFÍMERES EN EL MEDI NATURAL DES DE LA PERSPECTIVA DE L’ART CONTEMPORANI ON S’HI INCLOUEN INSTAL·LACIONS, ESCULTURES I POESIA. FER-NE LA RESERVA CAL INSCRIURE-S’HI DIES ABANS DE LA SEVA REALITZACIÓ TRUCANT AL TELÈFON 977 87 17 32, O BÉ PER CORREU

Si fas una compra a

STILAE+

19ARCSEntraràs en el sorteig

d’un premi!(Compra mínima per establiment: 15€

Cal entregar els tickets segellats)

Des de l’1 d’octubre i fi ns la Fira de Sant Martí

14

Agenda d’octubre

REALITZACIÓ TRUCANT AL TELÈFON 977 87 17 32, O BÉ PER CORREU ELECTRÒNIC A PNPOBLET@GENCAT.CATDIUMENGE, 21DE 9 A 12H > SANTA COLOMA DE QUERALTCURSA - LA PEDALS DE TROSDIUMENGE, 28DE 10 A 13H > PL. SANT FRANCESC / MONTBLANCINTERCANVI DE PUNTS DE LLIBRE EN MOTIU DE LA IV FESTALLIBRE QUE ES CELEBRA CADA ANY A MONTBLANC. ENGUANY LA TEMÀTICA ÉS LA NOVEL·LA NEGRA I CRIMINAL.+INFO: WWW.TWITTER.COM/ESCARRITXVILANOVA DE PRADESFESTA I MERCAT DE LA CASTANYADIJOUS, 1 DE NOVEMBREI FIRA D’ANTIGUITATS I RAMPOINES A SANTA COLOMA DE QUERALT

Disseny gràfi cComunicació impresaWeb i multimèdia

AA DISSENY / Albert AnglèsEstudi de disseny gràfi c i comunicacióT 629 35 05 58hola@aadisseny.comwww.aadisseny.com

disseny/impressió/web/

15

www.facebook.com/19arcs