CARLOS PRIETO. El Renaixement i el Barroc a través de les Metamorfosis d'Ovidi

Preview:

DESCRIPTION

Presentació oral del Treball de Recerca intitulat "El Renaixement i el Barroc a través de les Metamorfosis d'Ovidi", presentat a l'IES Príncep de Girona l'any 2009.

Citation preview

El Renaixement i el Barroca través de les Metamorfosis d’Ovidi

Com reflecteixen les obres d’art la realitat que les envolta?

Hipòtesi i tema

Hipòtesi: Els mites clàssics van ser rescatats en l'Edat Moderna amb l'objectiu de sustentar valors que en l'època es consideraven pilars fonamentals de la convivència social.

Tema: Els artistes del moment van trobar en aquestes històries la millor manera de representar tot allò que els envoltava. Les Metamorfosis d'Ovidi, un autèntic manual de mitologia, va ser una de les seves principals fonts d'inspiració.

Motivacions per realitzar aquesta investigació

1. Interessos personals:

→ Gran interès per la mitologia i l’art.

→ Interès per comprendre les obres d’art i veure més enllà de l’aprehensible a primera vista.

2. Interessos acadèmics de futur:

→ Intenció d’estudiar Filologia Clàssica.

Objectius

Mostrar com les obres d’art amaguen multitud d’aspectes que reflecteixen la societat en la qual han estat creades.

Demostrar que l'art és molt més que un simple element decoratiu.

Confirmar la vigència i la modernitat dels mites clàssics.

Fases de la investigacióBase:

Les Metamorfosis d’Ovidi

Lectura de l’obra Recerca d’informació

Art: millor camí a seguir

Concreció del tema: com mostren la realitat les obres d’art?

Recerca d’obres d’art

Renaixement i Barroc: etapes més productives

Recerca de bibliografia, webgrafia i altres recursos

REDACCIÓ DEL TREBALL

ANÀLISI DE LES OBRES:

UNA MOSTRA

Renaixement:Paisatge amb la caiguda d’Ícar, Pieter Brueghel el Vell (1558)

Renaixement:Paisatge amb la caiguda d’Ícar, Pieter Brueghel el Vell (1558)

Barroc:Les filoses o La faula d’Aracne, Diego Velázquez (1655)

Barroc:Les filoses o La faula d’Aracne, Diego Velázquez (1655)

Metodologia (I):Com s’han abordat els objectius fixats?

Utilització i contrast de diverses fonts bibliogrà-fiques per tal d’acon-seguir uns comentaris propis.

Lectura de petites intro-duccions a les etapes per saber com enfocar cada obra.

Apol·lo i Dafne, Gian Lorenzo Bernini (1622-1625)

Metodologia (II): Criteris per a la selecció de les obres

S’han escollit obres de grans autors que com-plissin els objectius de la investigació.

S’ha intentat incloure alguna obra d’algun gran autor espanyol (com Les filoses, de Velázquez).

Perseu alliberant Andròmeda, Peter

Paulus Rubens (1641).

Dificultats

Concretar el tema definitiu, donar cos a la investigació.

Aconseguir la bibliografia adequada.

Aplicar correctament els diversos símbols i interpretacions.

Trobar les imatges a una resolució suficient.

Algunes fonts consultades

→ CHEVALIER, J. i GHEERBRANT, A. (2007). Diccionario de los símbolos. Barcelona: Herder Editorial.

→ DÍEZ PLATAS, Mª de F. (2000). Imágenes para un texto. Guía iconográfica de las Metamorfosis de Ovidio. Santiago de Compostel·la: Tórculo Edicións.

→ VV.AA. (2008). 100 Obras Maestras del Museo del Prado. Madrid: Museo Nacional del Prado Difusión.

Conclusions (I):Què he aportat?

Una visió diferent de les obres d’art que s’endinsa en tot allò que no es veu a primera vista però existeix.

L’exploració de l’ús del mite pagà com a representació del món per la seva modernitat.

La recopilació, la selecció i la unió de dades disperses de cada obra per aconseguir una nova interpretació.

Conclusions (II):Què m’ha aportat el treball?

La interiorització d'una metodologia de treball científic.

Reafirmar-me en el meu interès per la mitologia.

Augmentar el meu interès per l'art, un àmbit desconegut per a mi fins al moment.

Ganes d'aprofundir més en aquest assumpte o algun de similar en investigacions posteriors.

Conclusions (III):Quines altres coses m’ha aportat?

L’apreciació del sentiment trascendent de l’home, que sempre ha buscat, al llarg de la història, el sentit de la vida.

El descobriment del nombre d’or (φ), prova per a molts de l’existència de Déu.

El naixement de Venus, de Sandro Botticelli (1485), compleix φ.

Carlos Prieto Espinosa

IES Príncep de Girona

Treball de Recerca

Tutor: Alfredo Díez

15 - 4 - 09

Recommended