View
237
Download
7
Category
Preview:
DESCRIPTION
Número 161 - Especial 20 anys - Tercer i quart Trimestre 2006 · 20 anys de Galens
Citation preview
Aquest és un exemplar de
G a l e n s per parlar d'anys,
(encara que, una mica més,
avall, parlaré de mesos), dels vint
joiosos anys que compleix aquesta
revista, perídode que la convert e i x
en la que probablement es la més
antiga de l’Estat, dins de l’àmbit
p rofessional, fita atribuïble als
admirats antecessors que un bon
dia van pensar a crear aquest vehi-
cle de comunicació i dels quals
p o d rem llegir més endavant les
seves impressions i els testimonis,
sovint carregats d'emotivitat. A tots
ells, el meu, el nostre re c o n e i x e-
m e n t .
Voldria destacar tot seguit alguns punts
dels estatuts de G a l e n s editats en el
n ú m e ro 1, l'any 1986, d’aquesta entre n-
yable re v i s t a .
Art. 5è
a) donar a conèixer la política col·legial
que s'esta seguint;
b) transmetre als col·legiats tota la infor-
mació que el Col·legi rep de l'exterior;
c) informar puntualment sobre les activi-
tats del Col·legi;
d) crear un esperit de col·laboració entre
el Col·legi i els col·legiats;
e) convert i r-se en el vehicle de les opi-
nions dels col·legiats així com de les
seves inquietuds i suggeriments;
f) ser el punt de trobada de les discre-
pàncies que puguin existir;
g) ser el portaveu dels col·legiats vers
l'Administració i altres institucions.
Aquests mateixos punts són els que
intentem que continuïn sent la nostra
referència, número re re número .
Escrivia a l'inici que toca parlar dels vint
anys. Ho intentarem en les pro p e re s
pàgines, encara que penso que més que
una revista hauríem d’haver necessitat
un llibre o dos, com es diu en aquests
casos; em perd o n a reu, doncs, els oblits.
Però tot seguit vull parlar de mesos, i
també perdoneu que parli una mica de
mi, ja que són nou mesos els que port o
com a cap de premsa i comunicació, i
com a director de G a l e n s, per tant, en
aquest aspecte sóc una criatura, això sí,
p recoç, si més no en el sentit d'apre n d re
del bon fer dels que m’han precedit, però
intentant posar-hi el meu segell i atenent
s e m p re les recomanacions del Consell de
R e d a c c i ó .
Quan l'actual president, l'amic però ales-
h o res “jefe”, el Dr. Josep M. Solé i Poblet,
em va proposar aquest càrrec, potser
una mica agosaradament, no vaig dubtar
a c c e p t a r-lo. Coneixent l'empenta i les
ganes de fer coses del president (qüestió
que en la nostra estimada ciutat sovint es
un handicap) acceptar la proposta del Dr.
Solé era un gran repte, i més per un
home que provenia de la ràdio, de la
meva estimada ràdio, la que gràcies a un
g rup d'amics i excel·lents professionals i
de molts col·laboradors que vaig tenir,
vam aconseguir situar-la perc e n t u a l m e n t
com una de les més escoltades del país i
com una ràdio de referència a Ta rr a g o n a .
I això ho vam fer possible escoltant a la
gent i per tant parlant a la gent del que
volia sentir. I aquest és l'esperit que em
continua guiant. Per això per seguir
endavant son imprescindibles les vostre s
opinions, la vostra participació i així
s e rem el que volem ser, el que som, una
eina molt valuosa per conèixer-nos i que
se'ns conegui millor.
Depèn de tots que G a l e n s continuï sent
la revista que durant vint anys ha re c o l l i t
sentiments, preocupacions, pro b l e m à t i-
ques, penes i alegries i en aquest sentit i
en nom del Consell de Redacció perm e-
teu-me felicitar tots els companys i com-
panyes que han rebut merescudes dis-
tincions al llarg d'aquests anys i per altra
banda, tenir un sentit re c o rd per als que
d i s s o rtadament ens han deixat.
Tant de bo comptem, insisteixo, amb els
v o s t res suggeriments, col·laboracions,
crítiques, etc. I que algú, d'aquí a uns
anys, pugui escriure un editorial sota el
títol de "Fa vint anys que tinc vint anys"
(per cert, veureu que Serrat és un re f e-
rent en aquest exemplar).
I per acabar, vull agrair la col·laboració
de tots els que han fet possible aquest
especial de Galens.
Resto a la vostra disposició.
Salut.
Pitu Tarrasa ptarrasa@comt.org ■
galens 3
editorial ■
Ara que tinc nou mesos… i un amic de vint anys
▲ Pitu Tarrasa. Cap de Premsa i Comunicació delCOMT i director de Galens.
4 desembre 06
■ especial 20 anys
editorial ■ 3
5 ■ especial 20 anys
vida col·legial ■ 30
38 ■ bioètica
article ■ 40
42 ■ viatges
còctel ■ 47
49 ■ humor
intercanvis ■ 34
Edita:
Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de
Tarragona
President:
Dr. Josep Maria Solé i Poblet
Delegat del Consell de Redacció:
Dr. Francesc J. Renau i Altés
Director:
Pitu Tarrasa
Consell de Redacció:
Dr. Josep M. Solé i Poblet,
Dr. Francesc Renau Altès,
Pitu Tarrasa, Dr. Xavier Allué
Martínez, Dr. Jaume Fontanet Torres,
Dr. Baldomero Tormo i
Josep Maria Vallvé Salvadó
Redacció:
Via de l’Imperi Romà, 11 bis
43005 Tarragona
Tel. 977 232 012/ 977 232 006
Fax: 977 236 208
Disseny i publicitat:
Cop d’Ull
Complex Empresarial REDESSA
Camí de Valls, 81-87, despatx 72
Tel. 977 300 693
www.elganxet.com/copdull
Maribel Alvaro 616 436 638
premsa@comt.org
Impressió:
Arts Gràfiques Octavi
Fotos:
Olívia Molet, Fèlix Adserias i arxiu
Galens
Disseny portada:
Joan Creus
D.L.
B- 43901-86
Permís de suport vàlid núm. 521
Galens no comparteix necessàriament
les opinions dels seus col·laboradors,
encara que aquestes possibles discre-
pàncies no seran motiu per impedir-
ne la publicació.
Número 161. Especial 20 anys
Tercer i quart Trimestre 2006
especial 20 anys ■
Francesc J. Renau, delegat
del Consell de Redacció de
la revista Galens durant vint
anys, fa un repàs a la història de
la revista: des del seu primer
esbós fins al dia d’avui. L’autor
manifesta la seva admiració i el
seu respecte per la professionali-
tat, la bonhomia, la il·lusió i l’en-
trega en el treballdut a terme
durant aquests 20 anys per part
dels que han fet possible la publi-
cació.
1 9 8 5
Molt abans de les eleccions col·legials
del 1986 preparàvem un esbós del que
podria ser una publicació periòdica del
n o s t re Col·legi en el cas que la candi-
datura encapçalada pel Dr. Bertran (i
de la qual sempre m'he honorat de for-
mar part) guanyés els comicis: un mit-
jà de comunicació que fes arribar a tots
els nostres col·legiats, però també a les
d i f e rents institucions sanitàries, als
ajuntaments, a les diverses corpora-
cions mèdiques i als sindicats, les nos-
t res opinions, els nostres pro b l e m e s ,
però també la nostra activitat com a
Junta de Govern, és a dir, com a ges-
tors del dia a dia col·legial.
1 9 8 6
Al novembre del 86 sortia d'impre m t a
el número 1 de Galens, nom amb què
havíem batejat la criatura. En aquella
ocasió vàrem escriure: «La gestació de
Galens ha estat llarga i el seu part, difí-
cil, ja que el període de vacances com-
plica el fet de coordinar tot un seguit
d'actuacions. Esperem que el desenvo-
lupament de la publicació sigui el nor-
mal, com en qualsevol ésser viu. Estem
segurs que sortiran entrebancs, pati-
rem alguna caiguda, però hem de pro-
curar seguir endavant amb norm a l i t a t » .
1 9 9 1
Cinc anys més tard, amb motiu de la
publicació del núm. 50, ens il·lusionà-
vem amb les felicitacions que re b í e m
per la fita aconseguida. És clar que
agraíem les felicitacions, però per allò
que re p resentaven: el re c o n e i x e m e n t
d'una tossuderia, la tossuderia de
seguir desitjant que la nostra veu, la
veu del Col·legi de Metges de
Ta rragona, continués sentint-se a les
llars dels col·legiats, però també als
ajuntaments, redaccions de diaris i
e m i s s o res de ràdio, direccions d'hospi-
tals, Conselleria i Ministeri de Sanitat i
a tots els col·legis de metges de l'estat.
galens 5
20 anys de Galens
▲ Esbosç del primer número de la revista del Col·legi de Metges
1996
El temps, inexorablement, passava i
Galens seguia al peu del canó. Ens deien
que amb 100 números publicats batíem
r è c o rds pel que feia a la continuïtat d'una
publicació de les nostres característiques.
Deu anys amb periodicitat mensual era
una fita important, només possible -cal dir-
ho- per la fe i el suport de les diferents jun-
tes de govern i per la il·lusió dels qui dire c-
tament estàvem implicats en la re d a c c i ó
de la revista. Anunciàvem canvis de con-
tingut, de disseny, canvis de tipografia i en
les diferents seccions de la re v i s t a .
Personalment, em va doldre perd re el dis-
seny de portada, obra de la Montse Plass,
per cre u re que era un disseny inconfusi-
ble, d'una extraordinària personalitat i que
destacava de qualsevol altra publicació.
2003
Ja havíem aconseguit l'edició 150 de
Galens. Havíem canviat la periodicitat:
ens havíem fet bimensuals, i molts con-
tinguts guanyaven en pro f u n d i t a t .
Definitivament, érem (ens ho reconei-
xien) la publicació de col·legis profes-
sionals amb més continuïtat en l'edició,
i seguíem agraint als nostres col·labora-
dors la seva tasca, sense la qual res de
Galens hauria estat possible.
2006
Finalment, per aquestes dates, complí-
em 20 anys d'edició. El temps, imperd o-
nable, canviava moltes coses. Havia (ha)
a rribat l'hora dels adéus. Personalment,
e s p e ro que només es tracti dels adéus
de les persones i que la revista del nos-
t re Col·legi, el nostre Galens, tingui per
davant molts anys de vida.
Permeteu-me, per acabar, que mani-
festi la meva admiració i el meu respec-
te per la professionalitat, la bonhomia,
la il·lusió i l'entrega en el treball de qui
durant aquests 20 anys ha estat el nos-
tre director periodístic, en Josep Papió,
l'agraïment més sincer a les diferents
juntes de govern del Col·legi pel suport
que han donat a la publicació.
Adéu, companys. Adéu, amics.
Francesc J. Renau,
delegat del Consell de Redacció ■
6 desembre 06
■ especial 20 anys
▲ Josep Papió, els doctors Francesc J. Renau i Josep M. Bertran, mostrant el primer número de Galens
8 desembre 06
■ especial 20 anys
El Col·legi Oficial de Metges de
Tarragona, durant vint anys sense inte-
rrupció heu anat editant la re v i s t a
Galens des de la qual informeu els vos-
tres col·legiats i els ciutadans interes-
sats per les vostres activitats professio-
nals.
Amb motiu d’aquest fet, vull fer algunes
reflexions i apunts que considero fona-
mentals per tal que la nostra sanitat
mantingui i millori la tradicional i histò-
rica qualitat.
La salut de la població sempre ha de
ser una de les principals preocupacions
dels governs. S’han de garantir els drets
dels pacients amb efectivitat i cada per-
sona ha de ser atesa el temps que sigui
necessari. Per això considero molt
important la creació de la figura del
Defensor del Pacient amb la finalitat
que vetlli pels drets i les garanties assis-
tencials dels malalts.
Cal també, i crec que és molt important,
engegar amb decisió i eficàcia progra-
mes intensius de corresponsabilització
social per adquirir hàbits saludables, -
bona alimentació i activitat física-, per
tal de prevenir malalties previsibles.
També caldrà empre n d re accions per a
sensibilitzar els ciutadans sobre la neces-
sitat d’un bon ús dels recursos sanitaris
que permeti l’accés més ràpid als serv e i s
i assegurar, també, l’equitat (consum re s-
ponsable dels serveis de salut), evitant si
és prescindible, les visites reiterades al
metge o l’abús dels serveis d’urg è n c i e s ,
a p rofitant l’atenció telefònica o a través
de les noves tecnologies.
En el camp de la salut, crec que també
caldria promoure la introducció d’una
deducció significativa a l’IRPF per a
aquells ciutadans que disposin de
pòlisses de cobertura sanitària comple-
mentàries i impulsar les mesure s
necessàries per afavorir el paper com-
plementari al sistema sanitari públic
que desenvolupen les entitats d’asse-
gurança lliure.
Per últim considero impre s c i n d i b l e
posar en marxa el que en podríem dir la
cultura de l’esforç, elaborant amb
urgència un pla de recursos humans
d’acord amb els metges, infermeres i
personal sanitari, que avali i doni res-
posta a les necessitats reals de l’actual
sistema sanitari. Per tant, també s’hau-
rà de comptar amb la participació dels
sindicats i les organitzacions professio-
nals de metges, etc.
Queda molt per fer per apropar més
encara els serveis sanitaris als ciuta-
dans, i per modernitzar el sistema sani-
tari en la seva globalitat per tal de fer-lo
més eficaç. Per això, considero fona-
mental la proposta feta des del meu
partit polític d’un pacte nacional per a la
salut, amb la participació activa de tots
els actors, és a dir, dels professionals i
dels usuaris.
Finalment, els agraeixo que m’hagin
convidat a ser present en aquesta cele-
bració dels vint anys de la re v i s t a
Galens, editada pel COMT. Per molts
anys!
Joan Miquel Nadal,
alcalde de Tarragona ■
Per molts anys!
Crec que també caldria promoure la introducció
d’una deducció significativa a l’IRPF per a
aquells ciutadans que disposin de pòlisses de
cobertura sanitària complementàries.
Joan Miquel Nadal ▲
galens 9
especial 20 anys ■
Voldria aprofitar l’oportunitat que
se m’ofereix de participar en
aquesta efemèride, primer de
tot, per donar la meva més sincera
enhorabona al Col·legi de Metges de
Tarragona per comptar amb una publi-
cació com Galens que ha arribat, amb
l’edició d’aquest exemplar, als seus 20
anys de vida. Poques són les publica-
cions que poden commemorar dues
dècades d’existència i per això és
important celebrar-ho.
Molts són els esdeveniments que han
tingut lloc al llarg d’aquests 20 anys tant
a dins de la professió mèdica com, més
àmpliament, al sistema sanitari català,
però permetin que em refereixi a aque-
lles actuacions dels darrers anys que
han permès situar la salut i el sistema
sanitari al centre del debat polític.
La nova etapa política iniciada a
Catalunya ara fa tres anys ha suposat
l’arribada de noves transformacions en
les quals la professió mèdica s’ha trobat
directament implicada i ha tingut l’opor-
tunitat de manifestar la necessitat d’a-
bordar canvis per arribar a millorar les
condicions de treball, amb participació
directa i efectiva als centres assisten-
cials, i per aconseguir la consolidació
d’un major reconeixement.
El camí cap a l’equiparació de les con-
dicions laborals i professionals de tots
els treballadors de la sanitat catalana i
el desenvolupament de les polítiques
professionals s’ha iniciat i ha començat
a tenir els primers acords amb la con-
secució del Consell de la Pro f e s s i ó
Mèdica, un òrgan permanent i de con-
sulta del col·lectiu mèdic que, a través
de les dues meses de treball, estic con-
vençut que aconseguirà un maridatge
perfecte entre l’àmbit de la gestió i la
pràctica clínica.
Molts han estat els avenços però molts
són encara els propòsits a assolir. La
situació actual ens porta a tenir molt en
compte l’evolució ascendent de la
demografia, molt patent a la zona cos-
tanera del Camp de Tarragona, una
situació real que ens aboca a planificar,
amb visió de futur, tant la capacitat
assistencial com el contingent de pro-
fessionals que seran necessaris per a la
pràctica d’una sanitat d’excel·lència.
La urgència, ara ja, de contractació de
professionals forans ens porta a replan-
tejar la necessitat de repensar tots
junts, Administració i professió mèdica,
l’actual formació reglada i de consen-
suar solucions futures que contribuei-
xin positivament en el resultat final: pre-
servar la qualitat assistencial.
Ens trobem davant un nou sistema
sanitari en el qual tots els seus profes-
sionals són l’element clau per al bon
funcionament de la sanitat, sense obli-
dar la necessària participació de la ciu-
tadania, que serà possible, a partir d’a-
ra, gràcies a la implicació efectiva dels
Governs Territorials de Salut. El desen-
volupament d’accions orientades a la
millora de les condicions laborals, així
com l’increment de les activitats forma-
tives i les millores en infraestructures i
en equipaments, ens han de permetre
millorar l’eficàcia i l’eficiència d’aquest
nou model; però tot això no serà possi-
ble si no va acompanyat de diàleg i
acords, al voltant dels grans temes,
amb els professionals sanitaris del segle
XXI, amb flexibilitat i capacitat d’adap-
tació a l’entorn.
Josep M. Sabaté,
director dels Serveis Territorials de Salut
a Tarragona ■
Canvis a la nostra sanitat
Josep M. Sabaté ▲
10 desembre 06
■ especial 20 anys
Deia un bon amic que no serveix
de res fer les coses si ningú sap
que s'han fet. Aquest va ser l'ar-
gument principal pel qual es va iniciar
la publicació de la revista col·legial
Galens, que va néixer amb dos objec-
tius clars: per una banda, informar els
col·legiats; per altra banda, explicar als
polítics i a la societat la versió dels met-
ges en matèria d'exercici professional,
fent saber uns mínims irrenunciables
per poder garantir una assistència de
qualitat. Des de la defensa del sistema
públic de salut, universal i equitatiu, i
des de la defensa del sector privat de
salut, sempre que respectés uns
mínims de condicions, volíem denun-
ciar actituds d'alguns gerents i gestors a
qui només importava fer prosperar el
terrible objectiu “com més estalvi més
aguantaré la cadira”, sense que els
importés gens ni mica això que ara va
adquirint tanta importància i que s'ano-
mena “el factor humà”.
Als consells de redacció, però, estrany
era el dia que no diguéssim: “Abans
d'escriure, s'ha de contrastar la infor-
mació i pensar en la repercussió del
que s'escriu”. Aquest compromís no va
evitar que més d'un cop se'ns “colés”
algun aspirant a premi Pulitzer amb
veritats mal explicades que podien da-
nyar persones concretes. De res servien
les disculpes, perquè el mal ja estava
fet i la rectificació pública encara podia
ser pitjor que la notícia original. Malgrat
aquests pocs cigrons negres, el balanç
global de Galens ha estat molt i molt
positiu.
Mentiria si digués que tot van ser flors i
violes. És clar que vam travessar
moments delicats, però també és cert
que el món es divideix en persones que
treballen i fan i en persones instal·lades
dins estru c t u res d'interès propi que
només es dediquen a destruir allò que
pot acabar amb el seu benestar perso-
nal. És una llàstima, però sempre hi ha
gent interessada a creure que el fi justi-
fica els mitjans i, des de la poca o nul·la
honradesa no poden ni volen admetre
que altres tinguin objectius més nobles,
limitant la seva acció a estar sistemàti-
cament en contra de tot. Per això, con-
sola molt que el seu soroll de he he i hi
hi passi i caduqui, alhora que els raona-
ments argumentats persisteixen i pros-
peren. Així ha passat amb el concepte
de reconeixement periòdic de compe-
tència, que està reconegut per la Unió
Europea i que es demostra que no és
un sistema d'examinar metges sinó d'e-
vitar que “altres i amb criteris no profes-
sionals” ocupin aquesta import a n t
qüestió que ha d'estar en mans de la
professió mèdica.
Ha estat un privilegi haver pogut com-
p a rtir el naixement de G a l e n s i la seva
continuïtat durant 20 anys. Sense cap
mena de dubtes, el mèrit és de totes les
persones que han estat a les difere n t s
Juntes de Govern del Col·legi, però
especialment del Dr. Francesc Renau i
del periodista Sr. Josep Papió. No es
g o v e rna només amb idees, sinó amb
persones que assumeixen re s p o n s a b i l i-
tats, peti qui peti i sempre posant les
institucions per davant dels intere s s o s
personals. Atenent la trajectòria, confes-
so que, excepte per problemes de salut
que mai renunciaré a poder superar,
sóc tan feliç que quasi em fa verg o n y a .
Desitjo que el president, el Dr. Solé
Poblet, pugui publicar a Galens la millo-
ra de condicions d'exercici professional
de la medicina i la millora de presta-
cions de salut que rep la societat, tant
al sector públic com a l'assegurador.
Només així serà possible que metges i
metgesses treballem contents i amb els
cinc sentits al servei dels pacients.
Josep M. Bertran,
EAP Jaume I de Tarragona i expresident
del COMT ■
Galens: pertinaç evidència
▲ Josep M. Bertran Soler
galens 11
especial 20 anys ■
La vaga de metges d’aquesta pri-
mavera ha causat una veritable
convulsió en el mon de la sanitat
catalana per diversos motius. Ha estat
seguida per un nombre tan elevat de
metges i metgesses que ha posat en evi-
dència que el descontentament i la fru s-
tració són un estat d’ànim comú en la
p rofessió, causat per la manera com
l ’ o rganització del sistema sanitari català
obliga els metges a exercir la seva pro-
fessió. Sobre c à rrega de treball assisten-
cial, poc respecte per part dels ciuta-
dans, més exigents ara que no pas ho
e ren en el passat, molt valorats de
paraula pels gerents i altres dire c t r i u s
del sistema, però molt poc en el
moment de decidir com han de fer la
feina.i com l’han de re t r i b u i r, limitacions
per la pro g ressió professional, són algu-
nes de les queixes que hem sentit
durant la vaga.
La vaga ha permès també veure com
es posicionaven els mitjans de comu-
nicació i el pes relatiu del sindicat de
metges i dels sindicats de classe, així
com la capacitat de resposta de
l’Administració. La vaga ens ha donat
lliçons que hem de saber re c o rdar els
metges i els que fan política sanitària.
La vaga es va tancar amb l’aportació de
diners al sistema i amb la promesa de la
c reació del Consell de la Pro f e s s i ó
Mèdica. Aquest Consell format a part s
g a i rebé iguals entre metges i re p re s e n-
tants de l’Administració sanitària ha de
re p resentar un espai de debat on es
resolguin els problemes dels metges
tant de caràcter retributiu com pro f e s-
sional, ja que hi ha el compromís de la
consellera Geli de sotmetre ’s als acord s
p resos en aquest Consell.
El Consell de la Professió Mèdica té dues
comissions, una presidida pel secre t a r i
general de Metges de Catalunya i l’altre
pel president del Consell de Col·legis de
Metges de Catalunya. Aquestes comis-
sions són les que han de presentar al
plenari del Consell les propostes de
re f o rma del model sanitari i del paper
dels metges en el sistema públic de salut
de Catalunya. Les dues comissions van
començar el mes de setembre a tre b a-
l l a r. Els seus membres, força hetero g e n i s
quant a situació professional i quant a
criteris, perquè han de re p resentar una
p rofessió molt homogènia, estan en
general satisfets de com ha començat la
seva activitat.
Voldria re c o rdar als lectors que el Consell
de la Professió Mèdica és la primera
o p o rtunitat a la història del nostre país
que els metges puguin discutir entre ells
i amb l’Administració les coses que més
els afecten, com són la manera d’exerc i r
la seva activitat professional i quant i
com els han de pagar. Hem de ser opti-
mistes i pensar que hem entrat en un
camí del qual no es pot re t rocedir i que
en el futur les coses han d’anar millor
per als metges del que han anat fins ara.
Els resultats del treball que hem comen-
çat seran degudament publicats a
G a l e n s, a qui felicitem sincerament per
la seva gran contribució a la pro f e s s i ó
mèdica de Ta rragona en aquests darre r s
20 anys, i a les revistes dels altre s
Col·legis catalans.
Miquel Bru g u e r a,
p resident del Consell de Col·legis de
Metges de Catalunya ■
El Consell de la Professió Mèdica
Dr. Miquel Bruguera ▲
galens 13
especial 20 anys ■
Parlar d'infermeria és parlar d'ac-
tualitat. El nostre objectiu és el
desenvolupament pro f e s s i o n a l ,
per arribar sempre a l'excel·lència pro-
fessional.
Tenim reptes que són irrenunciables
per desenvolupar la profes-
sió d’infermeria. Hi ha
temes pendents com la
t r a n s f o rmació acadèmica
de la nostra carrera en el
títol de grau (llicenciatura)
que s'aconsegueix des-
prés dels acords de
Bolònia, on es dissenya un
nou mapa europeu d'en-
senyament universitari i
després d'una aferrissada
lluita amb el Ministeri de
Educació i Ciència. El grau
d'infermeria serà de 240
crèdits equivalents a 4
anys, igual que la resta de
titulacions universitàries.
Un altre repte tan impor-
tant con necessari són les
especialitats d'inferm e r i a ,
que amb quasi 20 anys de
re t a rd, ja que el Reial
Decret d’Especialitats” de
1987 va ser paper mullat
per al Govern, ningú es va
preocupar ni ocupar per-
què fossin una realitat.
Des de l'org a n i t z a c i ó
col·legial vam lluitar sense parar fins
aconseguir tenir un nou projecte de
decret, que no vam aconseguir que
veiés la llum fins després de la campan-
ya de promoció anomenada “Más
enfermeras especialistas más vidas sal-
vadas”, a la concentració nacional al
Palau de Congressos de Madrid, que
vàrem omplir de gom a gom ja que tots
els col·legis de Espanya hi vam ser pre-
sents. Mentrestant i en plena jornada
vam aconseguir el compromís formal
per part del Govern que sortiria, com
així va ser.
Encara queda molt per fer, però no ens
aturarem fins a completar el procés.
Això ens ha de fer pensar que plegats
tenim molta força. Els infermers i infer-
meres som el col·lectiu més nombrós
del món sanitari segons un informe de
l'INE. A Espanya hi ha 237.775
col·legiats (231.001 infermers/es i
6.774 llevadores), mentre que de met-
ges i metgesses n’hi ha 199.123, quasi
res.. dos exèrcits, crec que a tenir molt
amb compte pels governs tota vegada
que aportem a la societat la cura del bé
més preuat del ser humà, la vida. Als
exèrcits no els han de donar motius per
rebel·lar-se.
Establir vincles amb la resta de col·legis
professionals comporta beneficis a tots
plegats, perquè fer pinya és una
manera d'unificar for-
ces. Per això , penso
que anem pel camí
encertat.
Els dos col·legis profes-
sionals de metges/met-
gesses i el d’infermers/-
infermeres, som els dos
col·lectius que tenim els
interessos més propers,
t reballem plegats i
volem l'excel·lència pro-
fessional, les plantilles
adequades a la pobla-
ció, poder determ i n a r
com ha de ser el siste-
ma sanitari, etc. ja que
som nosaltres els pro-
fessionals, els que hem
de donar l’assistència
per que la població gau-
deixi de una bona salut.
Els professionals sanita-
ris també volem que
ens permetin gaudir de
bona salut.
Per acabar vull agrair al
president i la resta de la
Junta de Govern del COMT l' oportuni-
tat que m'han ofert per expressar la
meva opinió i a la vegada felicitar-los
pels 20 anys de la revista Galens i ara
fins als 25.
Salutacions.
Olga Sala,
p residenta del Col·legi Oficial de
Diplomats d’Infermeria de Tarragona ■
La infermeria té reptes importants per
continuar desenvolupant la professió
Olga Sala ▲
14 desembre 06
■ especial 20 anys
Cada dia no es té l’ocasió, com
succeeix en aquest cas, de
redactar un article per comme-
morar un 20è aniversari, un aniversari
tan rodó i significatiu com és el dels vint
anys, edat en què, en el procés biològic
dels éssers humans, s’ha deixat enrere
l’adolescència i es camina cap al primer
esglaó de la maduresa, i en què, com
diu Serrat en la seva cèlebre cançó,
encara es té força, no es té l’anima
morta i se sent bullir la sang.
Si a això hi afegim que l’aniversari és el
de la revista d’un
col·legi pro f e s s i o n a l
germà, com és el de
metges, que junta-
ment amb el d’advo-
cats ha tingut una
important presència a
la societat civil tarra-
gonina, participant en
tots aquells movi-
ments socials que
s’han produït durant
els darrers dos segles
- especialment en la
lluita per la millora de
la qualitat de vida de
les persones-, la satis-
facció és doble.
Vint anys viscuts amb
intensitat no poden
caure en l’oblit i, al
marge de la celebració, permeten, d’u-
na banda, fer un balanç objectiu i cons-
tatar que Galens ha estat el fedatari que
ha anat aixecant acta de tots i cadascun
dels esdeveniments del col·lectiu mèdic
de Tarragona i la tribuna des d’on, amb
llibertat i sense cap censura, els metges
tarragonins han expressat les seves ide-
es i, d’altra banda, han mirat al futur
amb optimisme, a pesar dels molts rep-
tes que actualment tenim els col·legis
professionals.
Deia el gran filòsof Ortega y Gasset que
“commemorar és recordar” i – afegia –
“el recordar se hace en vista del porve-
nir, y de ahí que, si nos analizamos
mientras estamos entregados a la
memoria, observamos que al rememo-
rar bizqueamos y que, mientras recor-
damos con un ojo el pasado, con el otro
seguimos atentos al porvenir, como refi-
riendo constantemente lo que fue a lo
que puede sobre v e n i r. El re c u e rd o
-cloïa aquest genial filòsof – es la carre-
rilla que el hombre toma para dar un
brinco enérgico sobre el futuro.”
Aquest número extraordinari de Galens
c o n f i rma plenament les paraules
d’Ortega y Gasset, perquè en la cele-
bració d’un 20è Aniversari, en el record
dels vint anys que han passat des que
va aparèixer el número 1, estem parlant
del futur, d’allò que està per venir.
Sempre és agosarat parlar del futur i
d’una manera singular en un món tan
canviant com el que ens ha tocat viure.
Però m’atreveixo a assegurar que, en el
temps a venir, la vella i bella professió
de metge continuarà treballant perquè
aquest subjecte pensant i lliure que és
l’ésser humà tingui millor qualitat de
vida.
Felicitats a tots i per molts anys!
Antoni Vives,
degà del Col·legi d’Advocats de
Tarragona ■
Ara que tinc 20 anys
▲ Sr. Antoni Vives
16 desembre 06
Coincidint amb el 20è ani-
versari de la revista Galens,
el president del Col·legi
Oficial de Metges de Tarragona, el
doctor Josep Maria Solé, comenta
diferents aspectes de l’actualitat
referents al funcionament del
Col·legi i a la professió mèdica, a
més de fer una pinzellada al pas-
sat i una aposta de futur.
Què significa per a vostè la celebració
del vintè aniversari de la re v i s t a
G a l e n s?
L'aparició de la revista va ser l'inici d'una
voluntat ferma d'establir una comunica-
ció entre la institució col·legial i els met-
ges. Crec que va significar una salt qua-
litatiu en les relacions col·legials i cre c
així mateix que en aquesta política de
comunicació és en la que cal apro f u n d i r,
p e rquè es extraordinàriament import a n t
que existeixi un corrent bidire c c i o n a l
e n t re els professionals i la seva institució.
Penso que avui en dia s’està demostrat
que la comunicació és una eina impre s-
cindible, i més amb les noves tecnolo-
g i e s .
En aquest sentit, és voluntat de l'actual
junta de govern millorar i potenciar l'ús
d'aquestes, seguint l'esperit d'aquella
junta que va decidir editar la primera
re v i s t a .
Pel que fa referència a les noves tecno-
logies, el portal web del COMT ha de ser-
vir per mantenir permanentment una
comunicació oberta amb les companyes
i companys i alhora informar la mateixa
societat, amb la qual mantenim el com-
p romís de garantir-li la qualitat assisten-
c i a l .
D'altra banda, em satisfà dir que aquests
mitjans (web i correu electrònic) ens per-
meten una participació constant dels
p rofessionals en la vida col·legial, que
com és evident considerem impre s c i n d i-
b l e .
Vint anys de G a l e n s, que ha recollit en
bona manera el sentir i el dia a dia de
la professió, com ha canviat aquesta en
aquests darrers anys?
En el decurs d'aquests últims vint anys,
el canvi ha estat espectacular: els canvis
socials, més coneixements i millor infor-
mació de la societat i més exigència con-
següentment, l'envelliment de la pobla-
ció, el fenomen de la immigració, l'aug-
ment constant de la pressió assistencial,
la manca de recursos i un pobre finan-
çament del sistema de salut, entre d'al-
t res, han fet que l'exercici de la pro f e s s i ó
exigeixi un esforç constant a metges i
metgesses, que creuen fermament en
un sistema públic, universal, gratuït i de
qualitat, que, tot i ésser excel·lent, té
moltes mancances, que ha de ser , tot i
no sent les seves responsabilitats, supli-
des o apaivagades per l'esforç dels pro-
fessionals. Així mateix, la creixent femi-
nització de la professió significa un can-
vi substantiu, que considerem un dels
reptes més important que tenim plante-
Entrevista al doctor Josep Maria Solé,
president del Col·legi de Metges
■ especial 20 anys
galens
especial 20 anys ■
galens 17
jats, que de ben segur tindrà una fort a
incidència en l'exercici de la nostra labor
p ro f e s s i o n a l .
Com valora els esdeveniments succeïts
al Col·legi fa uns mesos?
El trasbals patit per la institució, conse-
qüència de l'actuació diguem, per dir- h o
de forma suau, que incorrecta o, si mes
no falta d’ètica, d'un extreballador de la
casa, és historia passada. El Col·legi com
a institució va tornar immediatament a la
n o rmalitat i fins i tot reforçada, un cop
analitzada la situació, pel suport del
Consell de Col·legis de Metges de
Catalunya i la Comissió Deontològica
Central i pel suport de l'Assemblea de
C o m p romissaris a la Junta de Govern .
Personalment vull dir que és en
moments com aquets quan un desco-
b reix realment on són i quines són les
amistats autèntiques i quines les lleial-
tats reals a la institució. Tota una lliçó.
I del passat, si li sembla passem al
f u t u r, quin's són els principals re p t e s
que té plantejats el Col·legi i per tant la
p ro f e s s i ó ?
A la tardor de l'any 2004 a Sitges vam
celebrar el primer congrés de la pro f e s-
sió que jo crec que va tenir un èxit molt
i m p o rtant, malgrat que no se n’hagi fet el
seguiment que calia; encara hi som a
t e m p s .
Vam ser capaços, en aquell moment de
fer autocrítica i vam decidir amb voluntat
f e rma i abrumadora majoria, millorar les
institucions col·legials catalanes apos-
tant de forma aclaparadora per una
re p resentació territorial pròxima al
col·legiat i el que encara és més impor-
tant, per una participació dels Col·legis
en els temes laborals, i en aquest sentit
òbviament també es va coincidir en la
necessitat que Col·legis i Sindicat, anes-
sin de la mà, com no podria ser d'altra
manera.
També en aquest congrés, i és molt
i m p o rtant, els metges ens vam dotar
d'un nou codi deontològic, el més avan-
çat de la UE.
Per tant, crec sincerament que dispo-
sem d'eines de treball perquè entre tots
aconseguim en un futur immediat que la
dignitat i les condicions de l'exercici de
la professió siguin les que les metgesses
i els metges mereixen. M'encantaria en
un futur editorial de la nostra re v i s t a ,
poder anunciar que ho hem aconseguit.
Finalment, president que li demanaria
al nou govern català, en matèria de
S a n i t a t ?
En primer lloc, que aconsegueixi un
millor finançament pel nostre sistema,
amb una més gran aproximació del per-
centatge de la inversió en perc e n t a t g e
del nostre PIB al de la mitjana que des-
tinen els països de la UE (la dels 15, és
clar), que ens permetria re c u p e r a r
aquell lloc de privilegi i excel·lència que
va tenir i al qual encara hi estem pròxims
m e rcès a l'esforç constat dels pro f e s s i o-
n a l s .
En segon lloc, recuperar per als pro f e s-
sionals el reconeixement social que
m e reixen i la seva autoritat moral enfro n t
els pacients, la qual cosa no implica la
p è rdua del paper central que el pacient
ha de tenir dins els sistema.
I finalment, que el govern -la Conselleria
de Salut, concretament- sigui capaç de
p o rtar fins a les ultimes conseqüències
el paper del Consell de la Professió, un
c o m p romís pactat en tot moment amb el
Consell de Col·legis de Metges de
Catalunya i el Sindicat de Metges de
Catalunya, en el que els pro f e s s i o n a l s
tenim una gran esperança. Seria molt
trist, veure-la traïda.
Pitu Ta rr a s a ,
D i rector de ‘Galens’ ■
especial 20 anys ■
Josep Maria Solé i Pitu Tarrasa ▲
18 desembre 06
■ especial 20 anys
Em sento molt complagut de poder
escriure en les pàgines d’aquesta revis-
ta del Col·legi de Metges de Tarragona,
Galens, que ara celebra els seus pri-
mers vint anys editorials i en la qual tinc
bons amics.
Aquesta satisfacció es basa en diverses
raons. En primer lloc, pel valor i interès
humà que té el Col·legi, més enllà de
l’estrictament professional, i natural-
ment perquè a través de les pàgines
d’aquesta revista podem seguir la vida
gremial de l’entitat i conèixer aspectes
de la història i de la medicina que sem-
pre són d’agrair.
De la tasca general d’aquest Col·legi, i
en particular de la revista, també volia
destacar un altre punt, el de la seva
contribució a la informació del públic
en general. L’experiència, coneixement
i capacitat d’anàlisi que puguin tenir els
seus membres és molt valuosa per al
conjunt de la comunitat. La divulgació i
les pautes que es donen poden ajudar
a reflexionar i a mirar amb uns altres
ulls i perspectiva la realitat del moment,
amb tots els seus problemes i qües-
tions, i ajudar les noves generacions.
Celebro, doncs, l’aparició d’aquest nou
número especial de Galens, amb motiu
de la seva primera sortida ara fa vint
anys, i li desitjo llarga vida per a bé de
tothom. Enhorabona i gràcies per l’es-
forç!
Joan Are g i o,
p resident de la Diputació de Ta rragona ■
“Galens ens permet seguir
la vida gremial de l’entitat”
Joan Aregio ▲
galens 19
especial 20 anys ■
En aquest especial de Galens
hem volgut també conèixer
algunes impressions del Dr.
Joan M. Adserà, director i gerent
de la Xarxa Sanitària i Social de
Santa Tecla.
C o n c retament sobre els trs punts
s e g ü e n t s :
1. Gènesi de la Xarxa Sanitària i Social
de Santa Te c l a .
La Xarxa és un instrument de gestió, evo-
lutiu, de la Fundació Hospital de Sant
Pau i Santa Tecla, sense perd re la seva
identitat històrica (des del segle XII), els
seus valors i el seu compro m í s .
La nova realitat sociològica de donar re s-
posta a les necessitats dels ciutadans a
p rop del seu lloc de residència i els aven-
ços tecnològics que ho permeten van
anar complementant l’equipament hospi-
talari de la Rambla Vella amb molts altre s
de dispersos per dues comarques, la del
Ta rragonès i la del Baix Penedès.
Des d’aquesta nova realitat és va definir
la Xarxa com una marca on tots els ser-
veis puguin tenir cabuda sense catego-
ries i amb participació de tot el terr i t o r i .
Per això definim la nostra visió com “una
X a rxa sanitària i social, integral i integra-
da, amb dispositius complementaris i de
qualitat, sense ànim de lucre, re s p e c t u o-
sa amb la nostra història de compromís al
s e rvei dels ciutadans”.
2. Com ha evolucionat la Xarxa Sanitària
i Social de Santa Tecla en els últims
anys i com s’ha adaptat a les actuals
n e c e s s i t a t s ?
Seguint les directrius de planificació sani-
tària de Catalunya es va anar constru i n t
una organització que posés en el centre
dels processos de salut o malaltia el ciu-
tadà en un territori definit, respectant per
altra banda les diferències entre els
àmbits sanitaris (primària, especialitzada
i sociosanitària).
Amb aquest rumb hem anat navegant
incorporant sis equips d’atenció primària
(el Ve n d rell, l’Arboç, Calafell,
To rre d e m b a rra, Vilaseca i Ta rragona IV),
un centre sociosanitari, l’Hospital del
Ve n d rell, i el Complex ambulatori de
Llevant. I hem desenvolupat els instru-
ments de navegació, el nostre GPS és la
història clínica única i compart i d a .
Independentment de tro b a r-nos a l’hos-
pital o a un dispensari municipal els nos-
t res professionals tenen accés la historia
clínica amb la radiologia digital, l’ECG, les
analítiques, la medicació…
3. Quin és el seu futur?
C reiem que tenim un bon model, i que
els propers anys són de consolidació.
Però, atès que som en una zona de
Catalunya amb un fort creixement demo-
gràfic, pensem que caldrà anar obrint
nous equipaments. Les àrees bàsiques
de salut que vam planificar fa deu anys
han quedat petites, per exemple a
Calafell i a Vilaseca hauran de fer noves;
a Segur en caldrà una de nova; a
To rre d e m b a rra s’ha d’ampliar. Ta m b é
v e u rem com s’incrementen les pre s t a-
cions de primària amb la rehabilitació, la
radiologia… I els desplegament de cen-
t res d’alta resolució diagnòstica i ciru rg i a
ambulatòria (hospitals lleugers).
Això comportarà poder formar i incorpo-
rar nous professionals, per fer sostenible
la pressió assistencial amb els nivells de
qualitat de la praxi mèdica.
Les novetats terapèutiques i de diagnòs-
tic cada cop més accelerades han de
donar temps als professionals per a la
f o rmació continua. D’això depèn el man-
teniment del nostre excel·lent nivell de
competència professional.
El treball en xarxa permet poder créixer
amb criteris d’adaptabilitat permanent a
una realitat que és i serà canviant.
N o s a l t res pensem que el futur obliga a
c o m p a rtir professionals, a l’especialitza-
ció i a concentrar aquelles prestacions de
garantia.
Tot aquest procés s’ha de liderar amb la
p a rticipació i la complicitat dels pro f e s-
sionals sanitaris i de les org a n i t z a c i o n s .
Finalment, també voldria destacar la
i m p o rtància dels mitjans de comunicació
en la difusió de les nostres inquietuds,
mitjans que com G a l e n s, en aquest cas
molt específicament recullen aquestes
p roblemàtiques i a qui felicito pel seu vin-
tè aniversari.
D r. Joan M. Adserà ■
“El treball en “Xarxa” permet
poder créixer amb criteris
d’adaptabilitat permanent”
▲ Dr. Joan M. Adserà
galens 21
especial 20 anys ■
Felicitats, en primer lloc, a tots els que
han fet possible que una publicació
d'un col·lectiu petit però selecte hagi
arribat als vint anys. Intueixo el que això
comporta, ja que vaig dirigir la nostra
revista, L'Aixarop, durant els seus pri-
mers quatre anys de vida. I el nostre
col·lectiu encara és més petit…
Voldria defugir, en aquesta breu oportu-
nitat que se m’ofereix de comunicar-me
amb els companys metges, dels tòpics
de sempre quan parlem de galens i
apotecaris.
Com a descendents d'un tronc sanitari
comú, en el qual les dues professions
estaven foses i confoses, som una
espècie de cosins, amb tot el que això
comporta d’interacció i de protagonis-
me familiar.
Tots hem patit alguns dels inconve-
nients que es produeixen en la relació
entre professions que tenen el mateix
objectiu: el de retornar la salut al malalt
i/o d'impedir la malaltia a l'individu més
o menys sa. Si aquests inconvenients
ens els miréssim amb lupa, comprova-
ríem que no aguanten la més mínima
anàlisi.
Que si “a la farmàcia m'han dit que vos-
tè…”, que si “el metge m'ha assegurat
que…”, són frases que hem sentit tan-
tes vegades…! Molts cops penso, i dic,
que el primer pas que hauríem de fer
metges i farmacèutics per tal de millo-
rar les nostres relacions és el de donar
una importància relativa a les paraules
dels pacients quan li transmeten al
prescriptor opinions vessades pel dis-
pensador i/o viceversa.
I no és que tinguem una relació insatis-
factòria, sinó escassa. Ara que aviat ja
no ens podrem queixar de la vostra
cal·ligrafia (per donar-li algun nom sim-
pàtic a la lletra de metge) per l'arribada
de la recepta electrònica i ara que
comencem a no ser “el” problema per
a l'Administració sanitària sinó part de
la seva solució, podria ser el punt de
p a rtida per consolidar la nostra
col·laboració a nivell general com ja
funciona en llocs puntuals, com per
exemple a l'Hospital de Móra, on met-
ges i farmacèutics tenen un programa
comú de formació.
Sí, ja sé que he acabat parlant de
tòpics, però per desfer-los primer hem
de tenir consciència que no son més
que… tòpics.
Andreu Suriol,
p resident del Col·legi Oficial de
Farmacèutics de Tarragona
Qüestions de família
▲ Andreu Suriol
22 desembre 06
■ especial 20 anys
Als anys 50 es popularitzava la
frase “la vida es un tango”.
Prendre titulars d’un tango és
una llicencia fàcil que fins i tot pot con-
tribuir a la integració de nouvinguts
immigrants transatlàntics entre els pro-
fessionals.
Com que ara fa vint anys que fa vint
anys de gairebé tot -nova llicència
musical, aquesta d’en Serrat-, celebrar
aniversaris de la nostra revista ajuda a
la perspectiva històrica i ja sabeu que
qui ignora la seva història es veu obligat
a repetir-la.
La història de la revista i la del col·legi
ha estat prou profitosa i, alhora, agitada
però, al meu entendre, no cal repetir-la,
Déu ens en lliuri. El cert és que ara som
més i som més joves, oi? Fins i tot més
macos, ves per on.
Les incorporacions de nous professio-
nals i els canvis en la composició del
col·lectiu han estat notables. No sé si
més savis també, però de ben segur
més informats, més ben formats, amb
millors i nous coneixements.
L’ e x e rcici professional ha vist notables
canvis i tot i els continuats greuges als
àmbits laborals -vull dir els salaris i els
honoraris, que mai seran prou- la pràcti-
ca assistencial ha evolucionat cap a
m i l l o r. Tenim més mitjans i no només
purament mèdics: fa vint anys l’ús de la
i n f o rmàtica era minoritari i la Internet, tot
i que existia, només era utilitzable per
uns poquets experts. El telèfons mòbils
pesaven vuit quilos. I l’aire condicionat
dels automòbils quedava condicionat a
obrir la finestreta. El desplegament del
sistema assistencial just començava i als
hospitals mancava de tot.
Però vint anys no són prou per aconse-
guir canviar tot allò que els metges pen-
sem que és necessari. Ens queda molt
per fer, molt per al qie lluitar, molt que
aprendre. Que ho puguem fer des d’a-
questa plataforma depèn, però, només
de nosaltres mateixos.
Xavier Allué ■
Ventiañosesnada
Dr. Xavier Allué ▲
galens
especial 20 anys ■especial 20 anys ■
23
Ja ens va dir Plató que les coses
són el que en essència són i el que
creiem que són. Ambdues coses
són importants i, en una organització
que treballa en benefici d’un col·lectiu,
la comunicació es fonamental ja que no
n’hi ha prou en fer coses sinó que és
imprescindible transmetre que es fan.
Celebrar 20 anys d’una tasca sempre és
un motiu de joia perquè significa que
hem aconseguit un treball continuat i
col·lectiu de diverses generacions.
Els Col·legis Professionals, gairebé tots
centenaris ja, som el que som gràcies a
l’esforç de generacions anteriors que van
saber valorar i respectar el patrimoni
dels seus antecessors mantenint i
sumant el saber col·lectiu en busca de la
denominada “excel·lència pro f e s s i o n a l ” .
Aquesta suma de valors, ciència i ètica,
ens permeten gaudir de respecte social i
autoritat moral en el terreny que cada
p rofessió defensa.
Al llarg de tants anys aquestes institu-
cions han hagut de superar reptes molt
diversos i situacions molt compro m e s e s ,
però la història ha demostrat que han
estat capaces de pro g ressar fins i tot en
aquestes situacions adverses i han con-
tribuït a vertebrar la professió, la re a l i t a t
p rofessional, a vetllar per la deontologia i
a fomentar el progrés científic.
Aquells que consideren que els Col·legis
P rofessionals no són útils en els
moments actuals i advoquen per la seva
desaparició és molt probable que somiïn
en una societat civil dèbil, desestru c t u r a-
da i a disposició del govern de torn, sen-
se possibilitat que pugui defensar els
i n t e ressos ni dels seus col·legiats ni de la
societat civil a la qual tots serv i m .
Amb el proper aniversari de G a l e n i c s e s
demostrarà que els Col·legis
P rofessionals han estat útils i han assolit
una nova etapa la seva llarga existència.
Angel Guerre ro,
president de l’Il·lustre Col·legi Oficial de
Veterinaris de Tarragona ■
Els col·legis professionals
i la comunicació
▲ Angel Guerrero
24 desembre 06
■ especial 20 anys
El n o v e m b re d’ara fa 20 anys hi
hagué molts esdeveniments, de
bons, de no tant i fins i tot algun
de nefast, però cal dir que se’n va pro-
duir un d’amable i interessant pels met-
ges tarragonins. Però deixem això per a
més tard .
Mal començament
El mes va iniciar amb picabaralles entre
l’Ajuntament de Ta rragona i la UGT, per-
què havien acomiadat tres tre b a l l a d o r s
afilitas a l’esmentat sindicat de
l ’ E m p resa Municipal del Tr a n s p o rt
(EMT) i durant el ple de la casa gran es
va sentir de tot. En altre reunió del con-
sistori sobre el tema de l’aigua, l’alcalde
Recasens va dir a Nadal “transform i s t a ”
i que “es comportava com els sofistes
g recs”. També dos objectors de cons-
ciència Cesc Alexandre i Jesús Maria
R i c a rt encetaven una vaga de fam, però
algú va dir que menjaven d’amagatotis.
Joaquim Xicoy que fa pocs dies que ens
ha deixat, aleshores era conseller de
Justícia i declarava a Ta rragona que en
nou mesos es van fer decomissos de
p rop de 100 quilos d’haixix.
N à s t i c !
L’any 1986 el Gimnàstic complia cent
anys, un segle. Si bé no començà amb
futbol, sí que és avui el club més veterà
dels de 1a divisió. El centenari es va
celebrar amb diferents actes i fins i tot
amb un festival del Món Camp a l’audi-
tori de Caixa Ta rragona. Amb motiu d’a-
questa efemèride, tots els nens nascuts
aquell any eren inscrits com a socis del
Nàstic. Actualment tenim 125 anys de
vida esport i v a .
D i n y a r-la, era car
Això ho deien a les entranyables tert ú-
lies de Ca l’Ambrós els gitanets tarr a-
gonins quan vivien la desgràcia de tenir
un “mulé” (un difunt) a la familia. Aquell
n o v e m b re del 86, quan els metges feien
tot el posible i no podien curar un
malalt, cal dir que els enterraments cos-
taven de 30.000 a 80.000 “calandrís”
(pessetes), tot depenia dels “curiaquis”
(capellans) que hi assistien i tal com era
el vestit de fusta que et posaven. Cal fer
constar que, al no funcionar el tanatori,
a molts els havien de baixar per escales
de pisos alts, no sempre àmplies i a
vegades sense ascensor. Per aquesta i
a l t res circumstàncies i perquè la vida
estava molt cara, els tarragonins se les
van arranjar per que proa d’un 60 per
cent dels contribuents els sortís negati-
va la declaració de la renta, concre t a-
ment un 58’70. Els pescadors com a
p rotesta tampoc la feien, fins i tot hi
havia un embargament a la Confraria.
De metges i hospital
D i n t re del món mèdic destacare m
alguns vicissituds. L’homenatge comiat
al director mèdic de l’Hospital
d’Amposta, Josep Maria Marg a l e f
Sanjuán, que es jubilava i era substituït
pel doctor Campos Tabuenca. A
Ta rragona es preparaven la Clínica del
Dolor a càrrec del Dr. Alfons Garc i a
C a rdesa. Després de 5 anys de què els
p a rts a la demarcació baixessin ni més
ni menys que un 43%, el mes de
n o v e m b re del 86, Ta rragona va tenir la
taxa més alta de Catalunya de naixe-
ments, era el resultat de les conseqüèn-
cies d’una primavera que diuen els poe-
tes que la sang altera. La nena Sara G.A.
de 14 mesos desapareixia de l’Hospital
Joan XXIII amb la botella del sèru m
enganxada a la vena del braç millorava
notablement la vacuna contra la grip.
Joan Mas, alcalde de Cambrils, mani-
festava que li havien assegurat que l’ai-
gua del poble portava un virus no malig-
ne. Els més destacats digestòlegs del
moment tenien una reunió el 28 de
n o v e m b re de 1986 a Ta rragona, en el
qual van assistir 270 metges, al capda-
vant dels quals hi havia el president de
l’Associació Mundial de Digestòlegs, el
D r. Francisco Vi l a rd e l l .
C e l e b r a c i o n s
Per cert, “Distret, però no tant” era el
títol de la primera obra teatral, original
de Puigbó i Mallol, que pre s e n t a v a
aquella temporada el Club Atenea en
a p ro p a r-se les festes tradicionals.
S ’ o rganitzava un concurs de panellets i
pastissos a la Riera de Gaià i la Unió
Agrària de Reus presentava el nou cava
amb D.O. Penedès i a l’Arboç elabora-
ven un quart de milió d’ampolles. La
benzina, que aviat anirà al preu del
cava, aleshores baixava 4 “peles”.
També el petroli dels pescadors. Rubén
Morán Medina de Ta rragona era nome-
nat subdirector de la Flota Pesquera de
Comerç Exterior. Tenia lloc un emotiu
homenatge a Josep Vidal, el pagès polí-
tic conegut com Pep Jai i al pintor tort o-
sí Ferran Arasa se li concedia la Creu de
Sant Jordi. Josep Lluís Caro d - R o v i r a
v i c e p resident d’Òmniun Cultural, era
nomenat president de la Universitat
Catalana d’Estiu.
La demarc a c i ó
Una estadística confirmava que el 23
per cent de reusencs treballaven fora
vila. A Gandesa hi havia una forta pro-
testa perquè al col.legi retiraven imatges
cristianes de les classes. Per les llars de
les nostres comarques es començaven
a veure antenes parabòliques que cap-
taven canals estrangers, aquells art e-
factes valien mig milió de pessetes.
J o rdi Maragall, anomenat el 13è fill del
poeta, donava una xerrada a la Canonja,
igualment en realitzava una altra Robert
Graupera, aleshores director general del
Medi Natural. A Nulles es realitzava un
homenatge a la poetessa Dolors
B o f a rull. Es creava el Registre de la
P ropietat d’Amposta. El Monestir de
Poblet acollia l’Arxiu Monacal de
C a t a l u n y a .
Ara que fa 20 anys
galens 25
especial 20 anys ■
La mili
Al centre de reclutament de Tarragona
que del carrer d’August havia passat al
carrer General Contreras on ara hi ha la
Universitat, el 1986 va quintar 215
mossos que van anar cap a l’Africa
(Ceuta, Melilla i Canàries), 204 a
Cartagena (Marina), 126 a l’Exèrcit de
l’Aire i quasi dos mil foren “excedents
de cupo”.
Crueltat
A Cornudella les coses eren molt més
negatives. Mònica Navarro Pérez de 56
anys va ser trobada morta penjada en
un arbre. Isabel Roma Tió, de 79 anys,
moria al menjar rovellons verinosos.
Pere Andreu Gallego, de 21 anys, de
Reus, assassinava la seva sogra,
Rosario García, entrant per la finestra
de l’habitació de la mare política i cla-
vant-li moltes ganivetades. I com a
menys cruel direm que Josep Maria
Parès Rovira, president de la Societat
de Caçadors L’Aliança de La Riera, un
company sense voler li va clavar més de
200 perdigons a la cuixa. Sels 200 cap
va anar més al mig.
Economia
Els ingressos que tingué la Diputació
pel cobrament del cànon energ è t i c
aquells anys foren els següents. 1982:
1.088 milions de pessetes, 1983: 1.253
milions, 1984: 1.981 milions, 1985:
2.229 milions i 1986: 2.338 milions de
pessetes. Es presentaven els nous esta-
tuts de Caixa Tarragona. El president
dels Botiguers de Ta rragona era
Francesc Rion i la vicepresidenta Maria
Teresa Carnasa.
Esports
L’Agrupació Excursionista de Catalunya
de Reus celebrava el 30è aniversari.
Enhorabona! Enguany són els 50 anys
d’activitat. Espanya també jugava con-
tra Romania, el resultat igual (1-0), però
guanyant i sense fer el redícul. El
col·legiat José Gómez va ser apallissat
durant el partit Torre de l’Espanyol–
Móra la Nova i el col·legiat Joaquim
Gutiérrez Flores va estar un any i mig
de baixa per tres pallisses consecutives
a Vila-rodona, Sant Josep Obrero de
Reus i en el partit Móra d’Ebre–Garcia.
Galens
La Revista Galens iniciava la seva tra-
jectòria al servei de la classe mèdica de
les nostres comarques, un portaveu ne-
cessari, informatiu professional, quel-
com amè i plaent que agermana a tots
el que vetllen per la salut dels altres que
és el que importa de veritat.
Antoni Panadès,
periodista ■
La Via de l’Imperi ▲
El mes de novembre del 86, Ta rragona va tenir
la taxa més alta de Catalunya de naixements,
era el resultat de les conseqüències d’una
primavera que diuen els poetes que la sang
altera.
26 desembre 06
■ especial 20 anys
Estimats lectors, em dic Galens i
vaig nèixer durant el mes de
novembre de l'any 1986.
La meva família, centenària ja, sempre
s'ha dedicat al món de la medicina i, tot
i que vaig veure la llum en una imprem-
ta barcelonina, vaig ser fecundada a la
seu del Col·legi Oficial de Metges de
Tarragona, a la Via de l'Imperi Romà,
enmig d'una nova junta col·legial
encapçalada pel Dr. Josep M. Bertran i
sota la il·lusió i l’eficient treball del met-
ge tortosí, Francesc Renau.
Vaig ser presentada en societat a finals d'a-
quell mateix any i el re c o rdatori d'aquesta
data tan important deia: “El futur del
Col·legi i també de G a l e n s dependrà fona-
mentalment de la capacitat dels col·legiats
per assumir-ho com a cosa pròpia”.
És per això que, mes re re mes, els meus
p a res m'enviaven a la consulta del met-
ge, més ben dit, a casa seva. He visitat
totes les llars dels col·legiats de la pro-
víncia i gràcies a ells i als seus aliments
i n f o rmatius he anat fent-me gran.
L'any 1996, en complir deu anys, vaig
rebre les felicitacions de molta gent,
però recordo sobretot les paraules del
president de la Generalitat, Jordi Pujol;
les del meu primer tutor, Josep M.
Bertran i les del vicedegà del Col·legi de
Periodistes de Catalunya, Xavier Foz.
Tots ells valoraven molt positivament la
manera en que feia el meu creixement,
deien que tenia una bona salut, que uti-
litzava uns bons recursos periodístics,
tot i que de tant en tant feia parlar una
mica pels passadissos de
l'Administració sanitària… Coses de
joves!
Aquell any, el meu consell assessor va
decidir que m'estava fent gran i que
havia de canviar la meva imatge. Vaig
visitar un dissenyador que em va can-
viar la cara i em va preparar per poder
incorporar noves seccions i més color al
meu interior.
Ara que tinc vint anys em toca renovar
continguts. Tinc un nou consell edito-
rial, tinc la confiança i els nous reptes
marcats per la junta col·legial del Dr.
Josep M. Solé Poblet i, malgrat l'apari-
ció de molts amics meus en format digi-
tal, tinc la necessitat de continuar visi-
tant totes les llars dels metges de casa
nostra. He de confessar que sense els
seus consells i sense les seves esbron-
cades, avui en dia no seria res.
Ara que tinc vint anys vull parlar ben
fort i em vull fer estimar arreu dels
Col·legis de Metges d'Espanya i arreu
de les hemeroteques dels col·legis pro-
fessionals de Catalunya. Els meus com-
panys editorials m'han felicitat recent-
ment per aquest aniversari i m'han
recordat que sóc la publicació col·legial
amb més tradició i regularitat de tot
l'Estat espanyol.
Ara que tinc vint anys, ara que encara
tinc força, permeteu-me re c o rdar el meu
nom complet: G a l e n s, revista del Col·legi
Oficial de Metges de Ta rragona.
Moltes gràcies a tots per ajudar-me i
fins al proper aniversari.
Galens (en nom meu, Josep Papió,
exdirector) ■
Ara que tinc 20 anys
Josep Papió ▲
28 desembre 06
■ Recull d’algunes portades de Galens
galens 29
Recull d’algunes portades de Galens ■
Agredir un professor o un profes-
sional sanitari pot portar a la pre-
só. El fiscal en cap a Catalunya,
José María Mena, ha donat ordres als
seus fiscals que acusin d’atemptat
-castigat amb penes d’entre dos i qua-
tre anys de presó- els que agredeixin
professionals de l’educació i de la sani-
tat en l’exercici de la seva funció.
La circular del fiscal en cap ja recorda
que existeix “copiosa” jurisprudència
de casos que han acabat amb condem-
nes per delicte d’atemptat. “Hi ha base
suficient per atorgar una sòlida empara
juridicopenal”, argumenta.
El fiscal assegura que les agressions a
aquests professionals es mereixen “la
més severa perspectiva juridicopenal”
perquè s’han de defensar “no només
els béns jurídics individuals, sinó també
els col·lectius, que són d’una importàn-
cia constitucional essencial”.
Mena asegura que les agressions als
professionals que exerceixen les fun-
cions públiques de l’educació o la sani-
tat s’han d’atendre des d’una perspec-
tiva “pluriofensiva”.
La directriu re c o rda la diferència que hi
ha entre el concepte de funcionari
públic en l’àmbit penal i en l’àmbit
administratiu. Encara que des d’un punt
de vista administratiu un professor o un
metge no tingui la condició de funciona-
ri, sí que es pot considerar com a tal en
l’àmbit penal perquè en el moment en
què pateix l’agressió està exercint una
funció pública al servei dels ciutadans.
Insisteix que quan un professor o un
metge treballa està garantint el gaudi de
drets atorgats als ciutadans per mandat
constitucional. ■
La fiscalia demanarà presó
a qui agredeixi professors i metges
El dimarts 6 de novembre, en una
conferència que va anar a càrrec
del Sr. Miquel Roca i Junyent, es
va inaugurar la remodelació de la sala
d'actes i de formació, “Dr. Domènech i
Miró” del COMT.
L'esdeveniment, al que assitiren nom-
brosos representants del món polític,
sanitari, social i col·legial, fou presidit
per l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel
Nadal, i el president del COMT, Dr.
Josep M. Solé, que va presentar el con-
ferenciant, el Sr. Miquel Roca i Junyent,
l’expresident del COMT, i el Dr. Josep M
Bertran.
L'expolític i advocat, figura cabdal en la
transició, la democràcia i un dels redac-
tors de la Constitució, va fer una expo-
sició amena i directa que va captivar els
assistents.
Miquel Roca va parlar de salut i socie-
tat, exposant la necessitat de readaptar
el sistema nacional de salut a les exi-
gències actuals, principalment, tenint
en compte l'augment de la població i el
seu envelliment i el fenomen de la
immigració.
Pel que fa als col·legis professionals, eix
de la conferència, el Sr. Roca, va desta-
car que aquests són fonamentals en el
ressorgiment de la societat civil i en la
vertebració de l'acció política.
Referint-se directament als col·legis de
metges, el conferenciant va dir que per
adequar la sanitat a les demandes
emergents és imprescindible comptar
amb els metges, ja que la societat recla-
ma l'opinió d'aquells que coneixen
millor el sistema.
Finalment el Sr. Miquel Roca i Junyent
va encoratjar els col·legis professionals
a defensar la seva independència. ■
Inauguració de la sala
d’actes i de formació
▲ Sr. Miquel Roca, Sr. Joan Miquel Nadal, Dr. Josep M. Solé i Dr. Josep M. Bertran.
30 desembre 06
■ vida col·legial
galens 31
vida col·legial ■
Concert
de NadalEl divendres 22 de desembre a la sala
Eutyches del Palau de Congressos de
Tarragona, tindrà lloc el tradicional con-
cert de Nadal del COMT, que enguany
anirà a càrrec de la banda de timbals i
sacs de gemecs de la Germandat del
Sant Ecce-Homo.
La banda de timbalers es va estrenar
l’any 1992 i posteriorment l’any 2000
va incorporar-hi una agrupació de sacs
de gemecs.
Actualment està composta per quaranta-un
m e m b res, distribuïts de la següent manera:
1 bandera, 15 caixes, 6 tabals, 9 bombos i
10 sacs de gemecs. Tots plegats formen un
g rup harmònic que ens assegura un acom-
panyament musical força digne. ■
Loteria de Nadal
Núms. 77205 i 13809Podeu retirar les participacions a les seus col·legials.
32 desembre 06
■ vida col·legial
Coincidint amb les eleccions
del passat 1 de novembre
al Parlament de Catalunya,
representants dels diferents par-
tits polítics amb presència parla-
mentària, van visitar la seu del
COMT, per explicar a la junta de
govern i al seu president els seus
programes i propostes en matèria
de sanitat. Així, per les nostres
instal·lacions, van passar, entre
d’altres, Francesc Sancho (CiU),
Núria Segú (PSC), Ernest Benach
(ERC), Daniel Pi (IC) i Rafael
Luna (PP). Tot seguit deixem
constància escrita de les seves
propostes.
Propostes del PSC
Per als socialistes el model sanitari
català es basa en quatre eixos: assis-
tència, accessibilitat, ciutadans i huma-
nització del sistema.
- Garantir l’atenció, en casos de no-
urgència, per part del metge de famí-
lia i/o infermera en un màxim de 48
hores.
- Estendre el diagnòstic ràpid de càncer
a tots els tipus de càncer.
- Crear l’Agència de Salut Pública de
Catalunya.
- Reduir el temps d’espera per a la
majoria d’intervencions quirúrgiques
a 6 mesos i l’accés a proves diagnòs-
tiques i visites a l’especialista a 3
mesos.
- Oferir atenció podològica gratuïta a
pacients diabètics i amb patologies
vasculars cròniques.
- Iniciar proves pilot de balneoteràpia
per a malalties respiratòries cròni-
ques.
- Oferir ulleres i audiòfons a majors de
65 anys amb baix nivell de renda.
- I finalment, ampliar l’atenció odontolò-
gica a nens de 6 a 14 anys, gent gran
amb pensions baixes i persones amb
baix nivell de renda.
Tenim un compromís molt important
amb els diferents sectors professio-
nals implicats que seran un eix cen-
tral de la nostra proposta i és per això
que volem impulsar les següents pro-
postes:
- Adequar el nombre de professionals a
la població a atendre i analitzar les
càrregues de treball per dimensionar
millor els recursos dels serveis sanita-
ris.
- Fer participar els professionals en la
gestió i en els processos de decisió
dels centres sanitaris i de la política
sanitària.
- Fer una aposta clara i decidida per
polítiques retributives basades en la
direcció per objectius com a inici
d’un sistema més modern de rela-
cions laborals i propiciar la promoció
professional de tots els estaments
sanitaris.
- Potenciar i reconèixer el rol de la infer-
meria.
- Impulsar la revisió del model de for-
mació de grau, postgrau i continuada
a Catalunya per adaptar-lo a les
necessitats actuals de salut de la
població.
- Afavorir, d’acord amb l’Agència
Catalana de Cooperació al
Desenvolupament, la part i c i p a c i ó
Els partits polítics visiten laexpliquen les seves proposte
▲ Núria Segú (PSC) es va entrevistar amb representants de la Junta del Col·legi
Coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya, del passat 1 de novemb
Sancho (CiU), Núria Segú (PSC), Ernest Benach (ERC), Daniel Pi (IC) i Rafael Luna
galens 33
vida col·legial ■
dels professionals de la xarxa de
finançament públic en projectes de
cooperació de salut fins arribar a
invertir el 0’7% de la despesa en
recursos humans.
- Crear un registre únic i obert de pro-
fessionals sanitaris que permeti plani-
ficar a mitjà i llarg termini els recursos
humans necessaris per al sistema de
salut, d’acord amb les recomana-
cions del Consell de la Pro f e s s i ó
Mèdica i el Consell de la Professió
d’Infermeria.
- Afrontar els nous reptes dels nostres
professionals com la feminització, la
necessària conciliació de la vida fami-
liar i la preparació de nous models de
treball.
- Desenvolupar estratègies i programes
concrets per prevenir i tractar les
situacions d’estrès professional i de
violència al lloc de treball.
Propostes d’ERC
- Increment de la població
- Envelliment de la població
- Déficit en el finançament
- Desequilibri territorial
- Sostenibilitat del sistema
- Pressió assistencial
- Equipaments territorials
- Professionals sanitaris
- Llistes d’espera
Les seves propostes davant d’aquesta
situació passen per un consens entre
els agents socials: sindicats, patronals,
familiars i professionals per fer una defi-
nició del sistema amb un horitzó a 15
anys, remarcar la necessitat de crear el
sistema nacional de salut català, portar
a terme la unificació funcional de la xar-
xa sanitària, reformar l’ICS, realitzar un
conveni únic dels professionals, la inte-
gració de la xarxa de salut mental i l’a-
tenció integrada primària-hospitalària.
Dins de les prioritats del programa sani-
tari d’ERC es preveu: solventar les llis-
tes d’espera, les patologies prevalents i
les emergents, racionalitzar l’ús de les
urgències, dissenyar un mapa d’equi-
paments així com el desplegament de
l’agenda de salut pública conjuntament
amb l’agència d’atenció a la dependèn-
cia, crear les agències de qualitat i del
sistema de salut.
Pel que fa als professionals, els republi-
cans desitgen l’equiparació progressiva
al salari europeu i millorar les condi-
cions de treball, potenciar la infermeria,
incrementar la capacitat resolutiva de
l’atenció primària i incentivar la mobili-
tat territorial.
En referència als ciutadans, cal desta-
car el seu interès que la ciutadania par-
ticipi en la presa de decisions corres-
ponsabilitzant-se del sistema, que es
desplegui la llei d’atenció a la depen-
dència estatal i la llei de serveis socials
catalana, que es defineixi el paper del
mutualisme i que es fomenti la cultura
de la prevenció i la responsabilitat de la
pròpia salut.
Propostes d’ICV-EUiA
Les propostes d’ICV-EUiA van encami-
nades a fer que els serveis de salut,
perquè efectivament se centrin en els
ciutadans i les ciutadanes, es regeixin
▲ Ernest Benach, cap de llista per Tarragona d’ERC
a seu del COMT i tes per la Sanitat
, van passar pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, entre d’altres, Francesc
PP).
per uns principis d’equitat, de recerca
eficient de la salut de la col·lectivitat i
d’atenció holística de la persona, amb
submissió decidida dels interessos par-
ticulars o corporatius a aquests princi-
pis constitutius.
- Millorar els centres d’atenció primària
(CAP), que esdevindran el centre del
sistema sanitari. Augmentar-ne la
capacitat resolutiva i l’autonomia, el
temps de visita (un mínim de 10
minuts), els recursos humans, la car-
tera de serveis i reduir la pressió
assistencial a una ràtio de 1.500 per-
sones usuàries/UBA. Millorar l’aten-
ció al ciutadà: atenció abans de 24
hores pel seu metge de capçalera,
visita anual per garantir les activitats
preventives i de promoció i protecció
de la salut adequades a cada perso-
na d’acord amb el seu historial clínic,
edat, hàbits, etc., especialment a les
persones grans
- Impulsar un pla de xoc contra les llis-
tes d’espera: fer-les encara més
t r a n s p a rents a través de re g i s t re s
centralitzats. En cap cas permetre
dobles llistes d’espera. Establir temps
màxims d’espera d’entre 1 i 2 mesos
per a les visites no urgents, inferiors a
6 mesos per a intervencions quirúrgi-
ques de malalties no greus (catarac-
tes, pròtesis de genoll i maluc, hèr-
nies, varius, etc.) i els corresponents
terminis màxims per a les proves
diagnòstiques.
- Cal una re f o rma de l’ICS. Des de la seva
c reació l’any 1983 com a entitat gesto-
ra de la Seguretat Social hi ha hagut
canvis normatius, noves demandes
sanitàries, el traspàs de competències
a les Comunitats Autònomes. Cal una
adaptació a les noves realitats, una
re e s t ructuració organitzativa que per-
meti simplificar, racionalitzar la gestió i
f e r-la més àgil i eficaç. Cal, doncs,
m o d e rnitzar l’ICS per tal que pugui
complir amb millor eficàcia les seves
f u n c i o n s .
- Una gestió del sistema sanitari que
tingui en la gestió clínica per part dels
professionals la fórmula nuclear de
concebre la gestió en el sector de la
salut. Una gestió que oblidi etapes en
què el paradigma de la gestió han
estat uns gerents més preocupats del
control del seu territori que de ser
promotors de l’òptima i responsable
relació entre professionals assisten-
cials i ciutadans, que és on se satis-
fan les necessitats de salut.
Propostes de CIU
- El nostre principal compromís en l’àm-
bit sanitari és l’assoliment d’un pacte
nacional per a la salut, amb la part i c i-
pació de tots els actors, professionals i
usuaris.
- Els serveis de salut són i estan per les
persones. Cal, doncs, que les perso-
nes es responsabilitzin de la seva
salut, mantinguin hàbits de vida salu-
dables i preventius i, alhora, puguin
e x e rcir el seu dret a triar disposant de
tots els elements necessaris per esco-
l l i r.
- La qualitat del servei: una prioritat.
D e f i n i rem la cartera bàsica de serv e i s
de cada territori, la cartera comple-
mentària, externalitzada o concert a d a ,
i el grau d’equitat geogràfic, per tal de
▲ Daniel Pi, cap de llista per Tarragona d’ICV-EUiA
▲ Francesc Sancho (CiU), amb el President del Col·legi i amb l’assessor jurídic del COMT
34 desembre 06
■ vida col·legial
galens 35
vida col·legial ■
garantir que tots els ciutadans tenen
accés al mateix ventall de serveis i a la
mateixa qualitat. Ord e n a rem la
demanda i determ i n a rem la despesa,
i la transparència en l’assignació de
recursos i l’obligatorietat en la re n d i c i ó
de comptes seran regulades, com a
garantia imprescindible de gestió efi-
cient.
- Professionals sanitaris: en relació amb
aquest col·lectiu tindrem en compte
q u a t re àmbits de treball molt determ i-
nats: implantació d’una carrera pro-
fessional universal; participació en la
gestió, tot vetllant per l’equilibri entre
la visió gerencial i la visió clínica; for-
mació, mitjançant l’increment dels
recursos dirigits a l’intercanvi d’expe-
riències i de coneixements, la pro m o-
ció de la formació continuada i de la
més alta qualitat i la priorització de la
docència en l’àmbit hospitalari de pre
i postgrau; i noves tecnologies,
implantant-les a tot el territori, des de
la recepta electrònica fins a la consul-
ta.
- La indústria catalana i la salut: pro m o u-
rem una indústria farmacèutica cata-
lana, competitiva, incentivant el seu
vessant més innovador i de re c e rc a ;
d e s t i n a rem recursos a la re c e rc a
s o b re malalties emergents (Alzheimer,
Parkinson, fibromiàlgia, esclerosi). Cal
consolidar les condicions necessàries
per a fer un país capdavanter en
re c e rca biomèdica i farm a c è u t i c a ,
tenint en compte que el nostre país
compta amb diversos parcs científics i
c e n t res de re c e rca especialitzada.
P ropostes del PP
- Millorar l’atenció sanitària als pacients,
reduir els temps d’espera en consultes
mèdiques i quirúrgiques, simplificar i
agilitar els tràmits burocràtics, i millo-
rar la informació.
- Realitzar re f o rmes estructurals en la
sanitat catalana i simplificar l’org a n i t-
zació, el funcionament i la despesa
del sistema.
- Incrementar el finançament de la sani-
t a t .
- Tenir en compte el sector sanitari i
sociosanitari com a sector generador
de riquesa i cre i x e m e n t .
- Incrementar la col·laboració entre la
sanitat pública i la privada.
- Resoldre l’encaix dels pro f e s s i o n a l s ,
del seu compromís i core s p o n s a b i l i t a t .
Davant aquests reptes el PPC, bàsica-
ment proposa les següents solucions:
- Pro m o u rem a Catalunya un pacte per
millorar el finançament i la sostenibili-
tat del sistema sanitari, basat en l’e-
quilibri entre el catàleg de pre s t a c i o n s
i els finançaments complementaris
que caldria plantejar per mantenir-lo i
f e r-lo créixer.
- Definirem un sistema sanitari de quali-
tat i alhora sostenible, que tindrà la
persona com a centre del sistema i
millorarà l’atenció i la qualitat en l’as-
s i s t è n c i a .
- Corre g i rem els aspectes negatius de
les prestacions sanitàries, com les llis-
tes d’espera, la saturació dels consul-
toris, les urgències i la resposta del
t r a n s p o rt sanitari.
- Garantirem que el temps màxim de llis-
ta d’espera sigui de sis mesos per a
p rocediments quirúrgics i establire m
un termini màxim per a les consultes i
p roves diagnòstiques.
- Garantirem el dret a la segona opinió i,
en aquest sentit, modificarem la Llei
d ’ o rdenació sanitària de Catalunya per
establir els procediments corre s p o-
nents per poder fer-ho efectiu.
- Establirem la gratuïtat en la re a l i t z a c i ó
d’obturacions dentals fins als 16 anys,
com a ajut a les famílies.
- Establirem un nou marc org a n i t z a t i u ,
efectiu i eficient, en l’activitat assisten-
cial, basat en un estil de gestió que es
fonamenti en la direcció d’equips qua-
lificats, i eliminarem duplicitats entre
els nivells del sistema.
- Recuperarem l’autoritat dels pro f e s s i o-
nals sanitaris, afermant la seguretat en
la seva carrera professional i impli-
cant-los més en la presa de decisions,
m i l l o r a rem la seva formació i establi-
rem re f o rmes retributives.
- Pre s t a rem una atenció sanitària inte-
gral que garanteixi la continuïtat del
p rocés assistencial amb més coord i-
nació entre els diferents nivells.
- Potenciarem la capacitat resolutiva de
l’atenció primària incrementant les
plantilles professionals i els mitjans
materials; garantirem la lliure elecció
de metges especialistes i de centre s
sanitaris, i establirem un temps sufi-
cient de visita de 10 minuts, apro x i-
madament, segons les necessitats.
- Incorporarem les noves tecnologies en
la sanitat, per tal de millorar l’atenció a
les persones.
- Desgravarem les primes d’asseguran-
ça mèdica fins al 45% de l’import. ■
▲ Rafael Lluna, cap de llista per Tarragona del PP
36 desembre 06
■ vida col·legial
Assemblea de
c o m p ro m i s a r i sEl pròxim dimecres, dia 13 de desem-
b re, tindrà lloc a la Sala Eutyches del
Palau de Congressos de Ta rr a g o n a
( c a rrer Arquitecte Rovira, 2) l'assem-
blea de compromissaris del Col·legi
Oficial de Metges de Ta rr a g o n a .
Per a aquesta assemblea hi ha dues
convocatòries previstes: la primera serà
a les set de la tarda i a dos quarts de
vuit, la segona.
S’han previst els següents punts de l’or-
dre del dia:
- Informe de la Presidència
- Lectura de la memòria
- Aprovació, si escau, dels pressupostos
de 2007.
- Precs i preguntes.
El Col·legi Oficial de Metges de
Ta rragona, juntament amb
l’Acadèmia de Ciències
Mèdiques de Catalunya i Balears, orga-
nitza per al pròxim 19 de desembre un
Curs de comunicació per a contenció
en situacions de crisi, a càrrec de la
Dra. Cruz M. Fuentes Bellido i el Dr.
Ramón Descarrega Queralt.
L’objectiu general és adquirir els conei-
xements i habilitats comunicatives en el
maneig de situacions de conflicte amb
els usuaris, tan pel que fa a la conten-
ció d'agressions verbals com a la con-
tenció d'agressions físiques. Quant a la
metodologia, s’emprarà un mètode
actiu i participatiu tant pel que fa refe-
rència a la informació teòrica com als
e x e rcicis que es pro p o s e n .
Fonamentalment, no es tracta “d'a-
prendre conceptes” per a emmagatze-
mar-los, sinó de “vivenciar-los” a efec-
tes de ser capaços de treballar-hi i és.
Per això que el taller es planteja com un
espai pràctic de reflexió i discussió
orientat a compartir i afavorir l'intercan-
vi d'experiències per a millorar conjun-
tament.
El curs, que tindrà lloc a la sala Joan
Domènech i Miró del Col·legi Oficial de
Metges de Tarragona, començarà a les
16 hores i durarà 4 hores.
Els participants hauran d'assistir al
80% de les hores lectives per tal d'a-
conseguir el certificat d'assistència.
L'activitat serà gratuïta per als metges
col·legiats, i cal que es reservi plaça tru-
cant al telèfon indicat. Les places d'ins-
cripció es reservaran per rigorós ordre
d'entrada.
Contacte: formaciomedica@comt.cat o
bé adreçar-se a la Sra. Elisabet al tel.
977 23 20 12. ■
Curs de comunicació en
situacions de crisi
galens 37
vida col·legial ■
“L'aspecte formatiu dels MIR com-
binat amb el nostre treball com a
metges no poden garantir plena-
ment una assistència completa”.
Els MIR tenen plantejades difere n t s
p roblemàtiques específiques derivades
de la seva situació laboral que han de
combinar amb la formativa. Sobre
aquestes qüestions hem volgut conèi-
xer l'opinió del Dr. Sergi Rodríguez
Te b a .
Quina és la principal pro b l e m à t i c a
que teniu plantejada els MIR?
N’hi ha diverses, però podríem desta-
car la necessitat de compaginar la nos-
tra formació amb la nostra dedicació
mèdica per poder garantir una assis-
tència completa. S’haurà d’aconseguir
un decret específic dirigit als metges
en formació, que reguli la nostra actua-
ció dins l'atenció continuada. La idea
fonamental és que siguem re a l m e n t
p rofessionals col·laboradors, però no
adjunts. En definitiva, que no se'ns
consideri només com a mà d'obra
b a r a t a .
Després de la passada vaga els MIR
heu aconseguit algunes millores. Són
s u f i c i e n t s ?
Efectivament hi ha hagut millore s ,
s o b retot en l'aspecte econòmic, però
amb els diners no s'arregla tot i cal
continuar treballant i dialogant per
completar altres reclamacions i solu-
cionar problemes encara existents. Per
exemple, continua havent-hi casos de
companys que realitzen guàrdies de 24
h o res, en finalitzar-les no gaudeixen
del descans de 12 hores establert per
llei. En un altre ord re de coses, i vull
re f e r i r-me a l'estatut dels metges
i n t e rns residents, que està en fase
d'estudi, ens agradaria que recollís la
inquietud que s'estableixi el límit entre
responsabilitat professional i docència,
que desaparegués la sensació molt
comuna d'estar "sol davant el perill".
Una altra problemàtica que els MIR
coneixeu de prop és la d'urg è n c i e s .
En aquest tema caldria distingir diver-
sos aspectes. El primer i fonamental és
l'educació en el coneixement real de
què és una urgència per part del
pacient ja que només un 10% dels
casos atesos correspon realment a
u rgències. En l'aspecte pro f e s s i o n a l
caldria augmentar el nombre d'espe-
cialistes, que existís una re g u l a c i ó
específica del metge d'urgències, nom-
b re d'hores en relació a la re n u m e r a c i ó
econòmica, regulació d'horaris, etc.
També voldria destacar un altre pro b l e-
ma que afecta directament els MIR
que moltes vegades realitzem el triatge
sols, triatge molt important per optimit-
zar el servei d'urgències i que en altre s
països realitzen els metges de més
experiència, una situació que als MIR
ens provoca la sensació abans descrita
d'estar "sols davant el perill" i que posa
en relleu un altre tema que cal corre g i r,
que és que durant la llicenciatura man-
ca un major contacte amb el pacient.
Quina opinió et mereix la feina del
COMT en referència als MIR?
El paper del COMT respecte als MIR
des de fa un any el podríem considerar
com a fonamental en la defensa dels
n o s t res interessos. Per exemple mitjan-
çant l'assessoria jurídica. Realment ha
estat molt important la incorporació de
la nostra vocalia en la junta de govern
del COMT i fins al moment la nostra
satisfacció és plena.
I per finalitzar podríem parlar del con-
grés que els MIR i el COMT esteu pre-
parant d’aquí a poc temps.
R.- La idea és realitzar el congrés la
p ropera primavera, al Palau de
C o n g ressos de Ta rragona, dirigit a tots
els MIR de la nostra província així com
a tots els professionals de la sanitat
que vulguin acompanyar-nos, ja que
serà una gran oportunitat de conèixer-
nos, d'intercanviar experiències, d'ex-
p ressar opinions, pro b l e m à t i q u e s ,
d’exposar casos clìnics, de tractar de
temes medicolegals. En resum, una
gran ocasió que servirà d'altaveu per-
què s'escoltin les nostres inquietuds.
Finalment m'agradaria comentar la
gran acceptació que el congrés ha des-
p e rtat en la indústria farmacèutica, que
col·laborarà amb nosaltres per aconse-
guir que el congrés compleixi els seus
objectius i sigui un èxit. ■
Entrevista amb el Dr. Sergi Rodríguez
▲ Dr. Sergi Rodríguez
38 desembre 06
■ article
Si volem parlar de bioètica, hem de
començar per definir-la. Una defi-
nició curta, succinta, quasi lacò-
nica seria “bioètica és l’ètica de la vida”.
Si volem puntualitzar direm que “la
bioètica consisteix en l’estudi sistemàtic
de la conducta humana en el camp de
les ciències de la vida i de la cura de la
salut, a la llum dels principis i dels
valors”. Es tracta d’una visió enciclopè-
dica, especulativa i força teoritzant.
3 Definir és elaborar un nouconcepte a partir de conceptesanteriors ja definits
Comunitat moral: Per definició la comu-
nitat moral és participativa. Per aquesta
raó supera l’antic paternalisme, i també
deixa de banda el model decisori ano-
menat informatiu en el què el pacient,
deguda i exhaustivament inform a t ,
decideix de forma independent i solità-
ria. El concepte de comunitat moral
porta indefectiblement a la deliberació
com a fita desitjable. A mig camí que-
daria la pràctica interpretativa en la què
el metge pren iniciatives donada la
feblesa del pacient.
En aquest punt, el terme comunitat
moral aporta el concepte de col·lectivi-
tat i de corresponsabilització.
Interessos del pacient
Què és el pacient?
Una persona (corporeïtat, comunicació,
voluntat d’ésser algú i transcendència,
en el sentit de Mounier).
Qui és el pacient?
En el cas d’una dona embarassada?
En el cas d’un malalt infecciós?
En el cas d’un malalt mental?
En el cas d’un coma vegetatiu?
Quins són els interessos del pacient?
Qui ho determina: el pacient (ho sap?,
ho sap expressar?), la família, la socie-
tat, el metge…???
Què vol el pacient?
Quantitat de vida?
Qualitat?
Que el guareixin, que l’alleugerin?
Que el consolin?
4 Definir és formular, fixar odeterminar els límits d’una cosa
Quins són els temes objecte de la
bioètica?
Ús adeqüat de les tècniques: la iatrogè-
nia, la maleficència.
La utilització dels coneixements: la
eugenèsia, els aliments transgènics, les
cèl·lules mare, la clonació,…
Els objectius de la medicina
Guarir?
Alleugerir?
Consolar?
Educar?
Prevenir?
Rehabilitar?
Predir ?
El domini i la propietat: De les decisions
a l’inici i al final de la vida.
Preocupació pel més feble, qui és el
més vulnerable: el disminuït, el demen-
ciat, l’infant, l’ignorant, el pobre…?
I encara ens queden: la justícia i la dis-
tribució de recursos, l’ètica de l’individu
enfront l’ètica de la comunitat. I les
decisions en entorn incert? I les pregun-
tes: La duració de la vida humana, és
il·limitada?
Així doncs: què és la bioètica?
No és una ciència, no és una matèria
humanística, és una disciplina, que beu
de l’antropologia, sociologia, comunica-
ció, psicologia, medicina, dret, econo-
mia, teologia…
Com a tal disciplina
• Té continguts.
• Té metodes:
- Dialèctic (Appel, Habermas…)
- Anàlisi de casos i presa de decisions
• Té finalitats.
La bioètica és un camp dins la medicina que està adquirint cada vegada més rellevàn-
cia. A Galens publiquem aquest interessant article del Dr. Prats que hem dividit en dues
parts. En aquest número, la segona.
Com podem definir la bioètica? (2a part)
galens 39
article ■
Conclusió
Normalment per anar per la vida l’home
disposa de dos fars:
El primer és l’aliança divina. Recollida en
la Bíblia, la veritat divina té un pla per a
l’home; mitjançant la paraula re v e l a d a
s’estableixen dos pactes entre Déu i l’ho-
me. El primer amb Abraham. Israel serà
el poble de Déu i a partir de llavors Déu
el protegirà i guiarà. Hi ha un segon pac-
te entre Déu i l’home mitjançant
Jesucrist. S’estableix un Nou Poble de
Déu, que és tot el món. La llei imperant
és la llei divina, recollida en les
E s c r i p t u res i amb el magisteri de
l’Església. Estem en mans d’una ètica
t e o l ò g i c a .
Un segon far és el contracte social. En
Leviatan Hobbes dibuixa un escenari
que descriu la societat humana com un
conjunt d’individus dominats per la
seva ambició de poder i de domini. No
existint un poder superior, les relacions
entre les persones eren “una guerra de
tots contra tots”. Cada home és enemic
de l’altre home. Apareix un estat de
necessitat de pacte o de contracte, que
regeix les relacions de tots en tots. És
l’embrió de l’estat modern, en el què
cadascú renuncia a quelcom per per-
m e t re l’harmonia i la convivència.
S’estableix un poder fort, que està per
damunt de tots. És l’imperi de la llei.
Apareix l’ètica deontològica. Però en
qüestions relacionades amb la salut i la
malaltia, en èpoques complicades,
quan hem de prendre decisions que
poden ser crítiques, pot ser que tot i la
seva rellevància, l’aliança i el contracte
no siguin suficients. I si no desitgem
quedar-nos sols davant l’enigma, per-
duts i sense guia, per a aquests temps,
per als temps difícils, amics meus, la
bioètica, entesa com una disposició a
construir una comunitat moral al voltant
dels interessos del pacient.
Eduard Prats i Alonso,
metge digestòleg, master en Bioètica ■
“La bioètica
consisteix en l’estudi
sistemàtic de la
conducta humana en
el camp de les
ciències de la vida i
de la cura de la
salut, a la llum dels
principis i dels
valors”.
40 desembre 06
■ article
La Clínica Bonanova estava en una
casa senyorial, una torre, al pas-
seig de Sant Gervasi de
Barcelona, cantonada amb el carrer de
Teodora Lamadrid. A l’altre cantó hi
havia una farmàcia i al davant un
col·legi de monges, el Col·legi de Jesús
i Maria. El tramvia 29, el que feia la cir-
cumval·lació, passava per entremig de
la Clínica i del Col·legi.
A l’agost de 1962 era de vacances a
Vinaròs, en una caseta que tenien uns
amics, a prop de la platja. Havia acabat
el tercer curs de medicina i vaig rebre
una trucada d’en Lluis:
Si vols la plaça d’intern de la
Clínica Bonanova, vine aquesta
t a rda a Barcelona per fer una
entrevista.
És clar que la volia. Podria lliberar els
pares de les despeses dels meus estu-
dis.
Amb uns pantalons texans, camisa de
màniga curta i sandàlies vaig arribar al
baixador de Gràcia. Per
a rribar a l’entrevista no
tenia temps de passar per
casa, per Tarragona.
Així no pots presen-
tar-te enlloc.
La mare del Lluís, a més
de fer-me seure per men-
jar l’entrepà de fuet que
m’havia preparat, va treu-
re de l’armari un vestit del
seu fill, una camisa i una
corbata. Cal dir que el
Lluís era, és, un pam més
baix que jo i em sobrapas-
sava en uns 20 kilos. Això
sí, les sabates no em feien
gaire mal.
Cap problema. Ens vam
agradar mútuament. La
Clínica, el director mèdic,
les monges i jo.
Seria l’únic intern. Rebre les urgències,
atendre els postoperatoris, rasurar els
malalts abans d’operar, ajudar en els
trasllats amb la llitera, fer d’instrumen-
tista o d’ajudant a les intervencions, fer
el pessebre per les monges per Nadal,
substituir algunes estones la telefo-
nista a la centraleta...i quan tin-
gués temps lliure podria anar a
classe a la Facultat: 1.500 peles i
la vida. Un practicant, el Rafel, d’a-
quells veterans que hi havia en
totes les clíniques, es partiria amb
mi les guàrdies, els dies de festa i
els caps de setmana.
Menjava i dormia a la Clínica.
La Sra. Júlia, la cuinera, em guar-
dava el dinar o el sopar, perquè
gairebé sempre baixava a desho-
res. Mentre me l’escalfava, jo aga-
fava tres taronges i les tirava a l’ai-
re i les feia pujar i baixar amb les
mans com fan al circ. Qui sabia, en
aquells moments, com m’acabaria
guanyant la vida.
L’aprenent
galens 41
article ■
A l’entrada hi havia una mica de jardí,
pujaves unes poques escales i ja eres al
hall. A l’esquerra, una sala d’espera i al
costat de la porta, la centraleta del telè-
fon, un caixó ple de forats i uns cables
amb clavilla per a cada habitació; més
endavant, també a l’esquerra, una altra
porta: el despatx de la Madre Superiora.
Davant hi havia unes grans vidrieres, de
vidres glaçats, que barraven el pas a l’à-
rea quirúrgica. A la dreta, el departa-
ment de raigs x, un petit passadís que
donava a dues habitacions, l’escala i
l’ascensor per pujar als dos pisos supe-
riors, on hi havia les habitacions dels
malalts, i una escaleta que anava al
soterrani, on hi havia la capella, la cui-
na, la cambra de rentar i planxar i el
magatzem. A la meitat d’aquesta esca-
leta, hi havia una porta petita que dona-
va a una habitació petita: la meva.
Sense temps de desfer la maleta, que
vaig deixar tirada al damunt del llit,
l`Hermana López, la quirofanista, va cri-
dar-me per anar al quiròfan:
Pasa, el Dr.Vanrell va a operar,
estate al tanto por si pide algo, yo
ya estaré al quite por si acaso.
Era la primera vegada que entrava en
un quiròfan. El metges ja portaven la
bata i els guants estèrils. La malalta era
a la taula i l’anestesista al seu costat.
Estaven acabant de parar l’instrumen-
tal. El Dr. Vanrell se m’acosta i em diu:
Doni’m una talla.
La meva cara devia reflectir el meu pen-
sament: una talla? Què cony és un una
talla?
Aquí!!!!
I m’assenyala, enèrgic, una bombona
d’acer lluent que hi havia al damunt
d’un prestatge.
Jo, que volia ser servicial, obro la bom-
bona, hi fico la mà, trec una talla (un
llençol petit doblegat i, segons vaig
saber després, esterilitzat) i faig el gest
de donar-l’hi.
Com que duia la mascareta posada
només li vaig veure la brillantor dels ulls
emprenyats:
H e rmana López!!!!… Herm a n a
López!!!!… A ver qué coño es
esto!!!! Quien ha traido a éste
aquí?!!!!
Éste era jo.
Em va fer fora del quiròfan.
Quin començament, vaig pensar.
En acabar la intervenció, l’Hermana
López em va presentar el Dr. Vanrell. I
tots plegats vam riure amb el que havia
passat. La veritat és que ells van riure
més que jo.
A principis de la dècada dels 60, les
dones començaven a anar a tenir els
seus fills a les clíniques.
La Clínica Bonanova era privada i tenia
convenis amb algunes mutualitats
mèdiques de Barcelona. El pacte era
que els parts normals els assistien les
llevadores i el metge només hi anava si
hi havia alguna complicació.
No hi havia sala de parts i les dones
parien en una de les dues habitacions
de la planta baixa, al llit. Sovint es pro-
duïa algun esquinçament del perineu
de la mare o la llevadora practicava una
episiotomia (per cert, sense anestèsia i
aprofitant una contracció) per facilitar la
sortida del nen, així que quan tot havia
acabat els deia:
Bé, ara vindrà l’intern i et posarà
uns puntets. Després li doneu una
propineta.
Assegut i ajupit al damunt del mateix
llit, il·luminat per un llum de flexo, posa-
va anestèsia local i cosia la carn esquin-
çada. Sempre, a l’acabar, la llevadora
s’ho mirava:
Reina, això ha quedat com nou. Ja
ho tens a punt per a un altre.
La dona que acabava de parir, la reina,
dibuixava un somriure forçat al seu ros-
tre fatigat.
El marit li agafava la mà amb una cara
barreja de desconcert i d’il·lusió.
La sogra possava en ordre la roba de la
maleta a l’armari.
Jo replegava l’instrumental i guardava
la propineta a la butxaca.
El nen començava a plorar al bressol.
Dr. Jaume Fontanet ■
42 desembre 06
■ reportatge
Situada al centre de la plana
alabesa, Vitoria-Gasteiz s’e-
rigeix en referent interna-
cional com a model de desenvolu-
pament urbà sostenible. Passejant
pels seus carrers es poden admi-
rar des d'empremtes romàniques,
construccions civils i religioses
d'estil gòtic o elegants palaus
renaixentistes, fins a edificis neo-
clàssics. En el cas d'aquests
últims, diversos d'ells alberguen
seus de les diverses institucions
de les quals Vitoria és capital:
província d'Àlaba i comunitat
autònoma del País Basc.
Cal destacar el nucli Medieval, on s'ubi-
quen alguns dels edificis més emblemà-
tics de la ciutat, com la catedral de Santa
Maria, les esglésies de San Vicente, San
Miguel o San Pedro i els palaus, gòtics
com la Casa del Cordó i la dels Anda o
renaixentistes com el de Monteherm o s o ,
el de Bendaña o el d'Álava-Esquibel.
També cal destacar l'Eixample del segle
XIX, traçat per l'arquitecte Vi t o r i a n o
Olaguibel, en el qual destaquen princi-
palment tres tre t s :
-Els Arquillos com a solució urbanística
per salvar el desnivell de la cara sud del
nucli antic.
-La plaça d'Espanya, neoclàssica, amb
Vitoria-Gasteiz, una ciutat mil·lenària,una ciutat per compartir
galens 43
reportatge ■
un serè equilibri de les proporcions que
la fa molt acollidora en tots els seus
aspectes.
-El recorregut dels carrers, respectant
l'harmonia amb el traçat corb de la ciu-
tat antiga sense renunciar al racionalis-
me dels eixamples de l'època.
Vitoria s'ofereix com a ciutat oberta als
seus visitants, ben dotada d'infraestruc-
tura hotelera, amb un ampli ventall de
restaurants en els quals es pot degustar
la gastronomia pròpia de la terra.
Les festes de la Blanca apareixen com
a ineludible referent en el mes d'agost,
així com la resta de festes i celebracions
esquitxades durant la resta de l'any,
com San Prudencio, patró d'Àlaba, i
Olarizu.
Si per alguna cosa sobresurt Vitoria és
per la multitud de jardins i llocs d'esbar-
jo amb què compta. A més dels parcs
i n t e rurbans, dels quals destaquen
A rriaga, Judimendi, Sant Martín, La
Florida o El Prado, Vitoria compta amb
un cinturó de jardins i boscos que con-
formen el denominat Anell Verd, com
les àrees de Zabalgana, Salburu a ,
Armentia i Olarizu.
Vitoria-Gasteiz es conforma així mateix
com a ciutat amb àmplia tradició de
comerç. Compta amb establiments
centenaris i especialment el carre r
Correría acull un gran nombre de boti-
gues de regal, artesania, antiguitats,
etc. Són nombrosos els artesans locals i
reconeguts tallers en aquest carrer, que
es conjuguen amb les més modernes
franquícies i botigues locals on poder
adquirir des dels articles més tradicio-
nals a la moda més actual. A més a
més compta amb diversos centre s
comercials que, en forma de petites
ciutats dins la capital, congreguen la
vida comercial.
Ciutat monumental
El nucli històric de Vitoria-Gasteiz (qua-
lificat com a Conjunt Monumental l'any
1997) és un dels més bónics de la
comunitat autònoma basca. Pròxims al
nucli medieval i marcant l'enllaç cap a
l'eixample val la pena destacar dos sin-
gulars estructures: els Arquillos i la pla-
ça d'Espanya, també declarats
Monument el 1984. El nucli medieval i
l'Eixample neoclàssic concentren el
patrimoni històric més important de
Vitoria-Gasteiz, ciutat que ha sabut con-
servar notables testimonis artístics des
del gòtic fins al neoclàssic.
Patrimoni monumental
• Catedral de Santa Maria
Finals del segle XIII-XIV. Visites guia-
des a les obres de restauració.
• Església de San Pedro Apòstol
Finals del segle XIII-XIV.
• Església de San Miguel Arcàngel
Segles XIV-XV.
• Església de San Vicente Mártir
Segles XV-XVI.
• Casa del Cordó
To rre del segle XIII i palau del segle XV.
• Torre de Dña. Ochanda
Segles XV i XVI. Seu del Museu de
Ciències Naturals.
• Palau de Bendaña
Segle XVI. Seu del Museu Fournier de
Cartes.
• Palau de Montehermoso
Segle XVI. Actualment Centre Cultural
Montehermoso.
• Palau d’Álava-Esquibel
Segle XVI.
• Palau Villasuso
Segle XVI
• Plaça d'Espanya i Casa Consistorial
Finals del segle XVIII
• Els Arquillos
Principis del segle XIX.
• Palau de la Diputació
Segle XIX.
Bellesa i modernitat
L'expansió de la ciutat en els segles XIX i
XX ha sabut adequar la tradició estètica
a les noves arq u i t e c t u res, a les necessi-
tats actuals, creant espais i estru c t u re s
d'indubtable bellesa. La tornada a l'Edat
Mitjana i el gust per l'exòtic són alguns
dels trets que caracteritzen el moviment
romàntic que en aquesta ciutat es mani-
festarà tant en jardins com en constru c-
cions. El jardí romàntic per excel·lència
és La Florida, on tot el Nadal s'instal·la
un pessebre compost per apro x i m a d a-
ment tres-centes figures de mida natu-
ral. A més a més, altres passejos faciliten
al caminant l'observació de les arq u i t e c-
t u res del trànsit del segle XIX al XX:
palauets regionalistes i històrics com
Ajuria Enea, Palau de Zulueta i Palau
A u g u s t i .
Al costat de la florida i al centre neuràl-
gic de la ciutat actual, s'aixeca una de
44 desembre 06
■ reportatge
les obres més ambicioses del segle XX
dins l'estètica del neogòtic: l'església de
María Inmaculada, coneguda com a
Catedral Nova.
La segona meitat del segle XX ha vist
emergir nombrosos edificis interessants
de divers caràcter: noves parròquies
com la Coronació, obra de Miguel
Fisac, el Palau de Justícia, etc. en els
quals s'evidencia que Vitoria-Gasteiz és
a l'avantguarda de l'arquitectura actual.
Llocs d'interès
• Concatedral de María Immaculada
(Catedral Nova)
Seu del Museu Diocesà d'Art Sacre.
• Parc de La Florida
Jardí Botànic amb varietat d'espècies
arbòries. Vetlladors i terrasses. Con-
certs al quiosc. Pessebre monumen-
tal al desembre.
• Palau Augusti
Seu del Museu de Belles Arts.
• Palau Zulueta
Jardins públics.
• Esglesia de la Coronació
• Centres cívics (Europa, Iparralde, Al-
da-be, Judimendi, Hegoalde,
Lakua…).
• Nadal: Pessebre monumental
Un pessebre de mide natural, amb
a p roximadament 300 peces,
s'instal·la al romàntic Parc de La
Florida el mes de desembre.´´
Oferta cultural
Una altra raó per conèixer Vi t o r i a -
Gasteiz és la diversitat i riquesa de la
seva oferta cultural al llarg de l'any.
Aspectes excel·lents són el Festival
Internacional de Jazz, així com els festi-
vals de Teatre, Orgue, Folklore i Música
Antiga. El dinamisme cultural té igual-
ment el seu reflex en altres esdeveni-
ments com fires, certàmens i exposi-
cions.
Tot això acompanyat d'una especial
dotació com a ciutat de congressos des
que, el 1989, s'inaugura el primer
palau de congressos de la comunitat
autònoma basca: el Palau de Con-
gressos Europa.
Museus
Nombrosos testimonis de la història,
l'art la natura i fins i tot la tradició indus-
trial de la ciutat estan representats en
els fons i col·leccions que alberguen els
museus de Vitoria-Gasteiz. Un ventall
ampli i atractiu de possibilitats s'obre a
tot aquell interessat en aquest aspecte
de la cultura:
• Museu d'Armeria
• Museu d'Arqueologia
• Museu de Belles Arts
• Museu de Ciències Naturals
• Museu Fournier de Naips
• Museu d'Art Sacre
• Artium
• Museu dels Fanals
Gastronomia
L'hospitalitat d'aquesta terra ha anat
sempre acompanyada del bon menjar
que, juntament amb la qualitat del vi,
fan les delícies del visitant. En el marc
de la cuina basca, la bondat de
l'Alabesa ve donada per la varietat dels
productes de la terra a què acompan-
yen els famosos caldos de La Rioja ala-
besa.
És interessant així mateix degustar txa-
kolí i sidra, productes típics del País
Basc.
Entre els productes típics de la gastro-
nomia cal destacar el Vi de Rioja
Alabesa, el formatge d'ovella Idiazábal i
la patata alabesa. Els perretxikos o
bolets de Sant Jordi, cargols, hortalisses
(penques de bleda, baves, etc.).
Els plats típics a destacar són: estofat
d’alubies pintes d’Àlaba, patates amb
xoriço, penques de bledes farc i d e s ,
p o rrusalda, remenat de perre t x i k o s ,
truites amb pernil, crancs de riu en sal-
sa, chuletillas d'anyell a la brasa, chule -
tón de bou a la graella, a la planxa o a
la brasa, guatlles estofades, faves a la
vitoriana, un bon formatge d'ovella
Idiazabal, unes peres al vi negre de La
Rioja alabesa, pomes al forn, pastís
Gasteiz, goxua, els típics Vasquitos i
Nesquitas, i les trufes, la infinitat de
postres dels pastissers alabesos i tot
això regat per un bon txakolí de la zona
d'Ayala.
Allotjament
A Vitoria-Gasteiz, els hotels ofereixen un
servei de qualitat apreciable. La pràcti-
ca totalitat estan ubicats en zones cèn-
triques i la seva construcció és recent.
Els hotels construïts fa més temps han
rehabilitat les seves instal·lacions i com-
peteixen en infraestructures i serveis
amb els més moderns.
Maribel Álvaro
Fotos cedides pel Servei de Congressos
i Turisme de Vitòria-Gasteiz ■
El President,
la Junta Directiva
i tots els que treballem al
Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
us desitgem Bon Nadal
i un millor any 2007
galens 47
Feia uns dies que havia re c e p t a t
aquella potinga gràfica d’un
e s c u r ç a - d i t s - l l a rgs quan vingué
a la consulta del carrer de
Méndez Núñez, una noieta,
que jo havia vist néixer i
que amb els anys
havia esdevingut
una de les joves
més boniques
del moment a
Ta r r a g o n a .
No venia per
ella, que
estava molt
sana, sinó a
buscar unes
receptes per
a la seva àvia.
Com que ens
teníem molta fran-
quesa i a l’ensems
estimació, com solia
succeir entre les famílies i
el seu metge de capçalera, jo
li vaig comentar que la tro b a v a
molt “guapa”, (no obstant la pro f e s s i ó ,
allò era natural). E n t re altres coses li
vaig preguntar: Que no festeges? Ella,
tota coqueta, em va contestar: Ai senyor
Aleu, no em vol ningú! A veure si vostè
em troba un nuvi, però que sigui
maco… I jo, que acabava de pre s c r i u re
les receptes, maquinalment li vaig con-
testar en lloc de “ja t’ho miraré”, “ja t’ho
receptaré”. Ella automàticament, que
era molt llesta, encara digué: A veure si
tindré la sort com amb les medicines
que m’ha receptat que sempre m’han
fet efecte. Com era habitual, al marx a r,
em feia un petó, i anava directament a
la Farmàcia Sanromà, on l’atenien amb
p romptitud al ser tan simpàtica; el
dependent de la farmàcia al donar una
ullada a les
receptes es
detingué al veure el contingut d’una d’e-
lles i quasi sense aixecar la mirada, li
p reguntà: És veritat que no festesges? i
ella li va contestar afirm a t i v a m e n t . El noi
continuà preguntant-li que com podia
s e r, essent tan bonica… i ella conti-
nuant aquell “filtreix” digué. Es que no
piquen! Ell volia fer el valent, però no
s ’ a t revia. El cas és que era un bon noi,
ben plantat i atractiu.
La cosa va anar allargant-se i el xicot li
va dir que altres vegades que havia anat
per la farmàcia ja s’hi havia fixat amb
ella malgrat que no li havia dit res i…
A l e s h o res la noia pre g u n t à : E s c o l t a ,
com és que avui em dius tot això? Ell,
contestà automàticament: Oh, per la
recepta! I ella, com que ho ignorava, no
reaccionava, fins que després d’una
estona li mostrà la meva recepta i ella es
feu un tip de re i u re… ¡Mecatxis el Dr.
Aleu, ja me l’ha fet. ¡Oh, si és que m’ho
havia dit! No he caigut!… El
S r. Aleu és molt cone-
gut i m’estima molt i
s e m p re em fa
“ c a r a n t o n y e s ”
amb les seves
p reguntes, saps?
Però ell, mig ace-
rat, li anava
seguint la con-
versa que com
veieu es va fer
i n t e ressant i li va
etzibar de cop.
Escolta, hem
p o d r í e m
p a r l a r ?
P e rquè a
mi m’a-
g r a d e s
molt per
la teva
figura i
s i m p a t i a .
Total, que
allò es convertí en
una veritable
“declaració amoro s a ”
que va continuar seriosament i tant fou
així, que arribà fins al casament.
Després diran que aquelles receptes no
feien efecte. ■
Reproduïm una de les receptes del Dr. Aleu que ha recopilat en un llibre Antoni Panadès
Un nuvi ben guapo
còctel ■
48 desembre 06
■ còctel
"Un pessimista és un optimista amb experiència"
François Truffaut (cineasta francès)
"Gairebé tothom paga gustós els favors petits; molts són els que
agraeixen els mitjans; però, desgraciadament, és rar que no es
correspongui als grans favors amb la ingratitud"
F. de la Rochefoucauld (escriptor francès)
"M’agradaria viure pobre… però amb molts diners"
Pablo R. Picasso (pintor espanyol)
"Una escena entre un home i una dona té sempre tres versions diferents:
el que diu l’home, el que diu la dona i el que realment va ocórrer"
León Daudí (escriptor espanyol)
Gastronomia
Sopa de nadal i carn d’olla
L’antiga I+D
Plat exquisit, molt propi per als
dies de fred i molt típic per al
dinar de Nadal. Aquest és un
àpat molt complet i de preparació rela-
tivament senzilla. Jo, acostumo a fer -
neuna variant per tal de donar-hi un toc
més festiu, que és farçir els galets amb
una mica de carn que he preparat per
fer la pilota (els deixo preparats i els
guardo a la nevera en una carmanyola).
Aquest plat el podeu preparar el dia
abans, així encara estarà més gustós i
tindreu temps per dedicar-vos al guar-
niment de la taula i, està clar, al guarni-
ment del vostre aspecte personal per tal
d’estar molt macos i maques per rebre
als convidats. Això sí, no oblideu que
els galets s’han d’abocar a la cassola el
mateix dia, i poc abans de començar a
dinar, mentre feu l’aperitiu, ja que de
fer-ho el dia abans, aquests quedaríem
pansits.
Temps de cocció: 4 hores aprox.
Ingredients (per a 6-8 persones): 500 g.
de carn de vedella (tipus jarret), 1/4 de
gallina, pollastre (3 pits), 300 g d'orella
i morro de porc, 1/2 peu de porc, 1 os
de pernil sec (posat en remull el dia
abans), 150 g de cansalada, 1 os d'es-
pinada de porc, 1 os de genoll de vede-
lla, 1 os de moll de vedella, 1 botifarra
blanca, 1 botifarra negra, 500 g de
cigrons cuits, 300 g de patates, 1 col
verda arrissada, 1 nap, 1 pastanaga, 1
xirivia, 1 porro, api.
Per a la pilota: 250 g de carn de porc
picada, 250 g. de carn de vedella pica-
da, 100 g de cansalada picada, 10 g de
pinyons (remullats 2 hores abans), 1
tòfona negra en làmines (trobareu a
qualsevol supermercat a bon preu), 1
ou, unes molles de pa remullades en
llet, 1 all, julivert, sal, canyella en pols,
1 cullerada de farina
Per a l’escudella: 300 g de galets gros-
sos.
Preparació
Netegeu i renteu el peu de porc, l'orella i
el morro, la gallina i el pollastre.
Poseu una olla al foc amb 5 litres d'aigua,
afegiu-hi totes les carns i els ossos, fins
que bulli. Tan bon punt comenci a bullir,
escumeu be i treieu totes les impure s e s
que pugin a la superficie. Afegiu-hi la pas-
tanaga, el nap, la xirivia, l'api, el porro, tor-
neu-ho a escumar. Deixeu que bulli 2
h o res, aproximadament; aleshores les
c a rns ja seran prou toves.
Afegiu-hi els cigrons, la col, les patates
tallades a trossets i la pilota (que ja hau-
reu preparat), i quan quasi ja estigui fet,
afegiu-hi també les botifarres. Deixeu
bullir uns 10 minuts mes. Tot seguit,
rectifiqueu de sal.
Quan tot estigui ben cuit, coleu el brou.
Prepareu l'escudella amb el brou colat i
els galets, que anirem tirant quan el
brou estigui bullint. Ho deixarem bullir
uns 15 minuts. L'escudella se serveix
ben calenta i, després, en una safata
ben posades les verdures i en una altra
les carns, tallades a trossos, un cop reti-
rats els ossos.
P reparació de la pilota: en un bol, poseu
la carn de vedella, la de porc i la cansa-
lada, tot picat; afegiu-hi l'ou, els pin-
yons, la tòfona, el julivert, ells alls picats
i les molles de pa prèviament re m u l l a-
des en llet; assaoneu amb sal i pebre i
una mica de canyella en pols; tre b a l l e u -
ho bé primer amb una forquilla, després
es pot fer amb les mans, fins que tot
hagi quallat, formeu llavors la pilota,
mirant que tingui una forma quasi ova-
lada, enfarineu-la i poseu-la al bro u .
Bon profit i bones festes!
Maribel Àlvaro ■
Per pensar una estona
galens 49
humor ■
50 desembre 06
■ intercanvis / anuncis gratuïts
• REF. 0319- XVI BECA MUTUAL
MÈDICA per a la realització d’un treball
d’investigació. Mutual Mèdica dóna
suport als metges joves amb aquesta
beca dotada amb 9.000 euros, destina-
da als metges residents d’últim any o als
que hagin acabat la residència els dos
últims anys. Les bases de la beca es
poden consultar a la pàgina web de la
mutualitat: www.mutualmedica.com.
• REF. 304- ES VEN electrocardiògraf
model Cardioscript CD 3100, SCHAR-
ZER-PICKER, molt complet i en perfecte
estat. Tel. 977 441 929 (Sra. Maria).
• REF. 305- VENC aparell per prendre la
tensió arterial amb peu, de columna de
mercuri, preu econòmic. Tel. 977 342
939.
• REF. 306- VENC diferents aparells
mèdics (electro c a rdiògraf, ecocard i ,
ergometria, holter d’events, radioscòpia,
electrocardiòfrag portàtil, desfibril·lador,
espiròmetre, refroton i equip informàtic).
Tel. 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari
Carmen).
• REF. 307- VENC aparell LÀSER DIODO
per a tractaments dermatològics i vascu-
lars. Tel. 609 202 822.
• REF. 308- VENC ecògraf portàtil Aloka
SSD-500 amb sondes convex i vaginal,
impressora Sony i carro. Perfecte estat.
Tel. 977 244 651.
• REF. 0293- VENC TC 3000 (aparell ter-
mocoagulador) per a tractament estètic
de varicositats, cuperosi, telangièctasi i
punts rubies. Tel. 977 652 785 (nits).
• REF. 0316- ES LLOGA despatx zona
Mercat Central de Reus. Tel. 625 461
684 / 609 703 788.
• REF. 0323- ES LLOGA despatx al cen-
t re mèdic Medicina i Fisioteràpia
Fontanet al carrer Rovira i Virgili de
Tarragona. Actualment el centre compta
amb el servei de fisioteràpia, nutrició clí-
nica, medicina estètica, làser dermatolò-
gic, psicologia i neuropsicologia. Tel. 615
937 794 o xfr@menta.net (Javier
Fontanet Royo).
• REF. 0324- ES VEN xalet unifamiliar a
Renau (Ta rragona), de dues plantes,
amb 240 m2 construïts i 1.500 m2 de
terreny urbà. Tel. 616 974 055.
• REF. 0325- ES VEN pis habilitat com a
consulta mèdica al centre de Tarragona.
En perfecte estat. Superfície aprox. 55
m2. Tel. 646 377 977.
• REF. 0326 - ES LLOGA plaça de pàr-
quing amb traster opcional a l’av.
Mallafré Guasch (davant de l’Hospital
Joan XXIII). Tel. 977 793 337.
• REF. 0327 - ES LLOGUEN despatxos
mèdics per dies a Reus. Raó: Sra.
Abelló. Tel. 977 311 775.
• REF. 0328 - ES LLOGA despatx de con-
sulta mèdica situat a la Rambla Nova i en
ple funcionament. Interessats trucar al
977 248 400 (horari d’oficina).
• REF. 0329 - ES VEN casa adosada a
Altafulla, Mirador dels Munts. 110 m2,
garatge, terrassa solàrium, 3 habitacions,
jardí i piscina comunitària. Particular.
Truqueu de 21 a 23 h. 977 220 820 -
629 078 463.
• REF. 0330- LLOGO plaça d’aparca-
ment gran i fàcil d’aparcar. Molt a prop
de la pl. Imperial Tàrraco. Interessats
trucar al tel. 647 562 376.
• REF. 0296- ES VEN a oculista el 40%
d’accions d’un centre de reconeixement
de conductors ubicat al Baix Ebre .
Motiu: jubilació. Tel. 977 441 149.
• REF. 0312- ES VEN ecògraf Kre t z -
Combison 311A amb sonda vaginal i
i m p ressora Sony, colposcòpia Optomic-
OP C2, amb monitor i card i o c ò g r a f
Sonicaid FMS. Tel. 977 440 469.
• REF. 0320- ES VEN esteristant auto-
màtic Steribox – Master “Galfa Iberica”
300º - 60 m. Germicida UV. Preu a con-
v e n i r. Tel. 977 216 226.
• REF. 0321- ES VEN llitera d’explora-
ció elèctrica articulada, amb accessoris
de ginecologia, i taula de despatx
d’1,40 m. amb calaixos. Tel. 690 603
1 7 0 .
• REF. 0322- ES VEN consultori de 91
m2 ubicat a To rtosa amb tres despat-
xos, sala d’exploracions, sala d’espera,
a rxiu, bany complet, terrassa, dorm i t o r i
i cuina equipada. Tel. 977 500 393 o
93 753 05 16 (Mari Carmen).
• REF. 0323- ES VEN 33% de la Societat
CMT, Serveis Mèdics, SCP, situada al
passeig de la Sort, 38-40. Inclou la pro-
pietat del local comercial en planta bai-
xa. 155 m2.
. Totalment equipat i en fun-
cionament com a centre mèdic. Raó:
JBoronat. orona@hotmail.com. Tel. 607
800 857.
• REF. 0317- S’OFEREIX secretària de
direcció i atenció al púbic. Àmplia expe-
riència en treballs administratius. Idònia
per a centres mèdics, consultoris o clíni-
ques. Informàtica, català, castellà, ale-
many i italià. Tel. 650 414 933.
• REF. 0319- S’OFEREIX SENYORA com
a secretària auxiliar per a consulta mèdi-
ca o similar. Tel. 616 274 920.
• REF. 0320- S’OFEREIX SENYORA per
a tasques administratives en despatx
professional o similar amb amplis conei-
xements d’informàtica. Tel. 977 648 937
i 649 143 448.
• REF. 0321- NECESSITA metge genera-
lista amb domini de l’anglès i vehicle pro-
pi per treballar en zona turística.
Interessats truqueu al telèfon 615 518
449.
• REF. 0322- S’OFEREIX diplomada en
Nutrició Humana i Dietètica per la
Universitat de Navarra per treballar a les
p rovíncies de Ta rragona i Lleida.
Interessats contacteu al 678 200 060 o
patri_lizondo@hotmail.com.
Galens recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests
anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on
es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que
Galens posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: Galens - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona
Recommended