REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

3r. trim. 2013 - Núm. 185

GALENS

Reconeixement a les Terres de l’Ebre

Contra l’assignació de competències a altres professionals

Entrevista al Dr. Contreras, coordinador del Banc de Sang i Teixits

El Col·legi prepara a més de 70 alumnes pel MIR

3

07/08/092013

SUMARI

Edita:Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

President:Dr. Fernando Vizcarro Bosch

Delegat del Consell de Redacció:Dr. Jaume Fontanet Torres

Direcció:Mercè Veciana

Consell de Redacció:Fernando VizcarroFrederic MallolJaume FontanetXavier Allué

Redacció:Via de l’Imperi Romà, 11 bis43003 TarragonaTel.: 977 232 012 - 977 232 006Fax: 977 236 208

Disseny i publicitat:TSH Comunicació 2008 SLCarrer Manuel de Falla, 1243005 Tarragonainfo@tshcomunicacio.com977 211 154

Distribució:Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT)

Imprimeix:Indugraf Offset

Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació

Tirada:3.500 exemplars

D.L.: B-43901-86Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Commemoració a la delegació del COMT a Tortosa

6 ACTUALITAT

L’assignació de competències a d’altres col·lectius

12 ACTUALITAT

Formació: Jornades, cursos i màsters per a metges

14 ACTUALITAT

L’evolució viscuda pels MIR’s en els últims5 anys

17 LA JUNTA INFORMA

Entrevista al Dr. Contreras, director del Banc de Sang i Teixits

18 ACTUALITAT

El Col·legi prepara la celebració dels actes de Nadal

28 VIDA COL·LEGIAL

4

07/08/092013

5

07/08/092013

El Consell de Ministres del dia 2 d’agost de 2013 va aprovar un avantprojecte de Llei amb el que es pretén regular els col·legis professionals i, al mateix temps, liberalitzar el mercat dels ser-veis professionals de l’Estat espanyol.

El Col·legi de Metges de Tarragona, de manera conjunta amb la resta de col·legis que integren el Consell de Col·legis de Met-ges de Catalunya ha presentat un escrit d’esmenes amb la idea de fer reconsiderar les propostes intervencionistes en que es basa l’avantprojecte.

En un moment de canvi de paradigma de l’estructura del sistema sanitari tant en la seva dimensió pública com privada és important el manteniment de les veus que, de manera in-dependent, poden posar en alt aquelles línees vermelles que s’hagin traspassat en nom de la eficiència, les reordenacions o les anomenades retallades.

Les reformes de l’avantprojecte que hem esmentat preve-uen l’atribució de competències que fins ara eren pròpies dels col·legis en favor dels Consejos Generales allunyant-nos de la distribució competencial de les autonomies, contempla la ins-tauració de limitacions en les potestats autoreguladores dels

col·legis professionals, sotmet als col·legis professionals a la tutela de les administracions públiques amb la que poden, fins i tot, ordenar una intervenció de les corporacions col·legials i propicia la reordenació dels àmbits territorials dels col·legis.

Considerem que els Consells Generals i els Consells Auto-nòmics haurien de ser uns organismes de coordinació i repre-sentació d’interessos corporatius en l’àmbit estatal però sense duplicitats en les funcions que pugin generar conflictes, amb total respecte a les potestats autoreguladores dels Col·legis Pro-fessionals.

Entenem que sols des de la proximitat al col·legiat, des de la independència en la presa de decisions o posicionaments i amb l’exercici rigorós de les funcions que tenen atribuïdes els col·legis de metges, podem mantenir una veu que digui les co-ses pel seu nom tant en la defensa de les condicions d’exercici dels professionals com en el manteniment de la qualitat del sis-tema sanitari.

Els col·legis volem que ens deixin dur a terme les nostres funcions i, en definitiva, mantenir viva la veu del professiona-lisme com a mesura dels canvis en la sanitat.

Posicionament del COMT davant de l’Anteproyecto de Ley de Servicios y Colegios Profesionales

“Els Consells Generals haurien de ser organismes de coordinació i representació d’interessos corporatius en l’àmbit estatal, amb total respecte a les potestats autorreguladores dels Col·legis.”Fernando Vizcarro Bosch. President

6

07/08/092013

El president del COMT i la junta de govern han volgut reconèixer la tasca duta a terme pels met-ges impulsors de la delegació de Tortosa. Una delegació que es va inaugurar ara fa 35 anys i que ha aconseguit apropar els ser-veis del Col·legi a les Terres de l’Ebre. Els seus impulsors van recordar com van ser aquells inicis, amb les seves dificultats econòmiques i geogràfiques, però destacant també l’empen-ta, el valor i la tenacitat que van tenir des del principi.

El passat dimecres 9 d’octubre es va celebrar un acte commemoratiu de la fundació de la delegació del Col·legi Oficial de Metges a Tortosa. Hi van ser presents el president del COMT,

Dr. Fernando Vizcarro, el secretari, Dr. Frederic Mallol, i el vicepresident tercer i representant de la Junta de Go-vern a les Terres de l’Ebre, Dr. Joaquim Martí Mestre. Tots van estar acompa-nyats de les autoritats locals, el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tortosa, Emili Lemahn i el director dels Ser-veis Territorials de Salut a les Terres de l’Ebre, Dr. Albert Gómez Sorribes.

Durant l’acte es va reconèixer la tas-ca duta a terme pels metges impulsors de la delegació, el Dr. Pere Utges Va-llespí, el Dr. Josep Lluís Delsors Pujol i el Dr. Salvador Arias Valls, que amb el seu esforç van aconseguir apropar les tasques i els serveis del Col·legi de Metges a les Terres de l’Ebre.

El president del Col·legi va començar donant la benvinguda a la seva terra, ja que ell es nascut a Vinaròs, i va llo-

ar el treball i la tasca duta a terme per aquells primers metges que van creure que era necessari apropar la institució a les Terres de l’Ebre. “Sens dubte una decisió molt encertada i que avui cele-brem i commemorem”, explicava el Dr. Vizcarro.

Per la seva banda el representant de la Junta de Govern a les Terres de l’Ebre, el Dr. Joaquim Martí Mestre, també va adreçar unes emotives paraules als presents. En el seu discurs, el Dr. Martí va explicar que tot i ser temps difícils, ja que les comunicacions eren més complicades i no existien ni Internet ni els mòbils, “la iniciativa va ser molt positiva per als metges que treballa-ven i treballem en aquestes contrades. Ens va permetre tenir el Col·legi més a prop, de manera que es van poder ges-tionar de forma més senzilla i directa

ACTUALITAT | TERRES DE L’EBRE

El Dr. Mallol, el Dr. Gómez, el Dr. Vizcarro, el Sr. Lehman i el Dr. Martí durant la taula inaugural.

El Col·legi commemora la fundació de la delegació a TortosaTambé es van lliurar els títols als metges que van passar a la condició d’Honorífics durant els anys 2012 i 2013.

7

07/08/092013

TERRES DE L’EBRE | ACTUALITAT

els assumptes que ens podien afectar i en els que el Col·legi ens podia ajudar.”

L’any 1978 el Conseller de Salut, Ra-mon Espasa i Oliver, va inaugurar la delegació del COMT a Tortosa, un gran pas i un avenç en tots els sentits.

El Dr. Joaquim Martí Mestre també va aprofitar l’homenatge que es feia als metges honorífics per lloar la tas-ca que van desenvolupar la vocalia de metges jubilats, sota la persona del Dr. Jaume Fontanet, organitzant diversitat d’activitats durant tot l’any.

També va haver-hi un moment per al reconeixement d’aquells metges que van passar a la condició d’Honorífics durant els anys 2012 i 2013. El presi-dent Vizcarro els va fer lliurament del

títol que atorga el Consejo General de Colegios de Médicos de Espanya. Els metges Honorífics van ser: Dr. Arman-do Arraut Villarreal (Sant Carles de la Ràpita), Dr. José Maria Manresa Presas (Tortosa), Dr. Adolfo Esteve Morales Luna (Ulldecona), Dr. Jean Marie San-dor (Ametlla de Mar), Dr. Antonio Ub-eda Pons (Amposta) i Dr. Alfredo Vega Benedetti (Sant Carles de la Ràpita).

Entre els assistents també hi eren el Dr. Salvadó Pallejà Sedó, director mè-dic de l’Hospital Verge de la Cinta de

Tortosa i el Dr. Pere Genaro Tornet, president de la filial de Tortosa i Terres de l’Ebre de l’Acadèmia de les Ciènci-es Mèdiques, així com altres col·legiats de la zona que no es van voler perdre aquest emotiu acte.

Després de l’acte més oficial, els as-sistents van gaudir d’un dinar al res-taurant Lo Llaüt, situat molt a prop de la delegació, on van poder intercan-viar opinions, records i sentiments d’aquells primers anys de la delegació del COMT.

La sala d’actes es va omplir de familiars i amics dels homenatjats.

L’any 1978 el conseller de Salut, Ramon Espasa i Oliver, va inaugurar la delegació del COMT a Tortosa. Va ser un gran pas i un avenç en tots els sentits.

El Dr. Joaquim Martí Mestres va lloar la tasca dels metges fundadors de la delegació.

8

07/08/092013

ACTUALITAT | TERRES DE L’EBRE

Dinar de família amb els homenatjatsDesprés de l’acte més institucional i formal que va tenir lloc a la pròpia delegació del COMT a les Terres de l’Ebre, al Passeig de l’Ebre 24 de Tor-tosa, tots els assistents van ser con-vidats a un dinar de germanor que

es va celebrar al Restaurant Lo Llaüt. Allà els homenatjats, les famílies, els membres de la Junta de govern i els col·legiats van poder gaudir d’una estona agradable tot recordant els primers anys de vida de la delega-

ció ebrenca. Aquest va esdevenir un acte molt entranyable en el que els més veterans de la casa ens van ex-plicar anècdotes i històries relacio-nades amb la posada en marxa de la seu a Tortosa.

Imatge del dinar que es va celebrar al restaurant Lo Llaüt de Tortosa amb tots els assistents.

9

07/08/092013

TERRES DE L’EBRE | ACTUALITAT

El president Vizcarro va lliurar unes insígnies amb l’escut del Col·legi de Metges als dos impulsors de la delegació, el Dr. Pere Utges Vallespí i el Dr. Josep Lluís Delsors Pujol, que van donar les gràcies per aquesta distinció.

Els metges impulsors de la delegació de Tortosa reben una distinció

10

07/08/092013

“La delegació de Tortosa va nàixer per qüestions geogràfiques”El Dr. Pere Utges va explicar quines van ser les raons que van portar a un grup de metges obrir la delegació a les Terres de l’Ebre.

ACTUALITAT | TERRES DE L’EBRE

Quina va ser la raó de fer una delegació del Col·legi de Metges de Tarragona a les Terres de l’Ebre? Va ser una raó netament geogràfica. Els 80 o 90 kilòmetres que ens separen de la seu del nostre col·legi.

Abans de l’autopista, el tros de l’Ampolla i el Perelló era una creu feta de barrancs, carros i, sobretot, camions que anaven a pas de perso-na. L’Estat, amb tota la bona intenció per vetllar per la in-tegritat física dels seus con-tribuents, va plantar a cada revolta uns cartells vermells grossos que anunciaven el número de morts que hi ha-via hagut en cada lloc. Quan arribaves a Hospitalet de l’Infant tenies una depressió de cavall. Anar i tornar en un matí o una tarda volia bona forma física. I la Renfe era un altra història… que la deixo per una altra ocasió.

La primera vegada que vaig sentir parlar d’una delegació col·legial va ser quan algú em va explicar que a Manresa en tenien una que depenia del Col·legi de Metges de Barcelona. Els vaig tele-fonar i vaig quedar per anar a veure-la. El seu president era el Dr. Redondo, que em va rebre amb tota mena d’atencions i em va explicar tot el que li vaig dema-nar.

En aquella època el president del Col·legi de Tarragona era el Dr. Domè-nech, que de seguit va donar suport a la idea si nosaltres miràvem la manera de fer-ho. El problema més evident era la despesa econòmica, que el Col·legi no podia assolir. La utilitat de la delegació estava fora de tot dubte. Varen triar el local actual que era un magatzem vist

pel Dr. Gregorich i que al final ho va comprar la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears.

Ja teníem local i allà, d’una manera casolana, va despegar la delegació. Però és clar, se l’havia de vestir, i el problema econòmic persistia. Aleshores va esde-venir la mort del Dr. Domènech, que va ser succeït pel Dr. Combalia, que fins lla-vors havia estat el secretari del Col·legi. El Dr. Combalia va reempendre la tasca amb tot l’interès, però lligat pels temes econòmics.

Aleshores es va arribar a una solu-ció. Que el Col·legi demanés un préstec al Banc Popular i que la junta de la de-legació de Tortosa, formada pels Drs. Delsors, Panisello, Soler Legoff , Arias i jo mateix, l’avaléssim.

Amb aquests diners es va moblar i utillar la delegació de Tortosa, més o menys com està actualment.

La delegació es va inaugurar oficial-

ment el 16 de desembre de 1978, amb una conferència impartida pel Conseller de Salut, Dr. Ra-mon Espasa Oliver, convidat pel Dr. Arias.

De tot plegat ja en fa més de 35 anys, perquè abans de la in-auguració oficial la delegació ja funcionava d’una manera més anàrquica.

Aquesta és en síntesi la his-tòria de la delegació de Torto-sa, que ha donat tota mena de serveis burocràtics i culturals als companys de les Terres de l’Ebre, el Montsià, el Baix Ebre i la Terra Alta. Molta gent hi va intervindre, però en un perío-de de temps tan llarg és difícil recordar-ho tot. Demano perdó per les mancances, que en cap cas són intencionades.

Aquest acte el dedico a la memòria del Dr. Domènech, el presi-dent del Col·legi que ens va donar el seu suport i entusiasme, i encara ho va fer pocs dies abans de morir, quan el vaig anar a veure a l’Hospital Joan XXIII. Rep tot el meu record i carinyo allà on siguis.

També al Dr. Combalia, que ens va ajudar en tot i en una època econòmi-cament difícil. Un altre record entran-yable que a mi encara em posa trist és per als meus dos amics, pares de la de-legació de Tortosa, el Dr. Josep Panisello i el Dr. Lluís Soler Legoff. També per als administratius, que al cap i a la fi són els encarregats de fer rutllar l’empresa i acontentar als col·legiats. El primer va ser el Sr. Sastre, que a la vegada tenia un càrrec al Banc Popular. Després la Sra. Maria José Viñes, que era una advocada de gran eficàcia i prestigi, i finalment el Sr. Diego Caballé, amb més de 30 anys de treball i que actualment és el cap visi-ble de la nostra delegació.

11

07/08/092013

Com cada any, el Col·legi de Met-ges de Tarragona lliura els títols de Col·legiats honorífics als metges que han passat a aquesta condició. Tot i que l’acte se sol celebrar a Tarragona, en aquesta ocasió la Junta de govern va decidir desplaçar-se fins a la de-legació de Tortosa per retre un petit

reconeixement als metges Honorífics de les Terres de l’Ebre.

El president del COMT, el Dr. Fer-nando Vizcarro, va fer el lliurament oficial del títol que atorga el Consejo General de Colegios de Médicos de Espanya, acompanyat d’una insignia institucional.

Els metges que han passat a la con-dició d’Honorífics durant els anys 2012 i 2013 de les Terres de l’Ebre són: Dr. Armando Arraut Villarreal, Dr. José Maria Manresa Presas, Dr. Adolfo Esteve Morales Luna, Dr. Jean Marie Sandor, Dr. Antonio Ubeda Pons i Dr. Alfredo Vega Benedetti.

TERRES DE L’EBRE | ACTUALITAT

El president Dr. Vizcarro amb quatre dels metges honorífics davant de la porta de la delegació de Tortosa on es va fer l’acte.

Reconeixement als metges que han passat a la condició d’Honorífics

12

07/08/092013

ACTUALITAT

Front comú dels metges contra l’assignació de competències mèdiques a altres professionals de la salut

El sindicat Metges de Catalunya i el Consell de Col·legis de Metges de Ca-talunya (CCMC), entitat que agrupa els quatre col·legis mèdics catalans de Barcelona, Girona, Lleida i Tarrago-na, rebutgen en un manifest conjunt (vegeu document annex) l’assignació de competències mèdiques a d’altres col·lectius professionals de la salut i reclamen que els protocols sanitaris que preveuen aquesta delegació de funcions s’ajustin a la normativa vi-gent.

Les dues organitzacions conside-ren que la política, cada vegada més estesa, de traspassar competències “genuïnament” mèdiques al personal d’infermeria respon a la necessitat de pal·liar els efectes de la retallada de plantilla mèdica, que les matei-xes empreses sanitàries han impulsat amb l’objectiu d’“estalviar” i “conte-nir la despesa”.

Sindicat i col·legis mèdics coinci-deixen en demanar que aquesta as-signació de responsabilitats s’adeqüi

a la Llei d’ordenació de les profes-sions sanitàries (LOSP) de 2003, que “delimita perfectament les funcions dels professionals de la salut, el tre-ball en equip i la delegació de compe-tències entre professionals”.

En concret, la normativa especifi-ca en el seu article sisè que als met-ges els correspon “la indicació i rea-lització de les activitats adreçades a la promoció i manteniment de la sa-lut, a la prevenció de les malalties i al diagnòstic, tractament, terapèutica i rehabilitació dels pacients, així com l’enjudiciament i pronòstic dels pro-cessos objecte d’atenció”.

Els metges exigeixen que els pro-tocols es “consensuïn” al si dels equips multidisciplinaris dels centres sanitaris i que les empreses proveï-dores de serveis de salut “preservin” la confiança establerta entre els pro-fessionals a l’hora de delegar compe-tències.

En aquest sentit, insisteixen en reclamar que s’“eviti” la universalit-zació i la imposició de la delegació de funcions, “si no es donen les condi-cions previstes per la LOPS”.

El Consell de Col·legis de Metges i el sindicat Metges de Catalunya critiquen la delegació de responsabilitats perquè no s’ajusta a dret.

Els Drs. Miquel Vilardell, president del COMB; Fernando Vizcarro, president del COMT; Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya (MC); Benjamí Pallarés, president del COMG i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i Rosa Maria Pérez, presidenta del COMLL.

13

07/08/092013

DESPÍDETE DE GAFAS Y LENTILLAS AL MEJOR PRECIO

ROBERTO RUBIOse operó de miopía en Clínica Baviera

[ C I R U G Í A R E F R A C T I V A L Á S E R ] [ V I S T A C A N S A D A ] [ C A T A R A T A S ]

IMPRESCINDIBLE PRESENTAR ACREDITACIÓNen la 1ª visita a Clínica Baviera. Consulta médica preoperatoria 35€

SOLO

HASTA 31

DICIEMBRE

Promoción exclusiva para miembrosy familiares directos de

Reus. Carrer de Castellvell, 12 I 977 32 80 60 · Tarragona. Carrer de Pere Martell, 41 I 977 25 19 32TA R I FA S Y P R O M O C I Ó N VÁ L I D A S S Ó LO E N C ATA L U Ñ A

Tarifa General: 995€/ojo. Tarifas válidas por el tratamiento láser de ambos ojos. Excepto Lasik/Lasek Z-100. Promoción válida desde 01/10/13 hasta 31/12/13. No acumulable a otras ofertas.

ACTUALITAT

Posicionament conjunt del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i del sindicat Metges de Catalunya

(MC) davant l’assignació de competències mèdiques a altres professionals de la salut

El sistema sanitari català pateix deficiències im-portants que deriven, sobretot, d’una infradotació financera endèmica, que s’ha vist agreujada per la crisi econòmica actual i les polítiques d’austeritat del Govern.

Aquesta situació repercuteix en una reducció pro-gressiva dels recursos humans i, en conseqüència, en un increment de la pressió assistencial als cen-tres sanitaris, que només és contrarestada, d’una banda, per la professionalitat i el sobreesforç dels professionals de la salut i, de l’altra, per l’impuls cada vegada més gran de mesures organitzatives encaminades a l’estalvi i a la contenció de la des-pesa, algunes de les quals poden posar en risc els requeriments mínims de l’assistència de qualitat.

En aquest context, el Consell de Col·legis de Met-ges de Catalunya (CCMC), corporació que agrupa els quatre col·legis de metges catalans (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i el sindicat Metges de Catalunya (MC) reclamen a les empreses proveïdo-res de serveis sanitaris el següent:

- Aturar l’assignació de competències exclusiva-ment mèdiques no delegades a altres professionals dels equips assistencials i revisar els protocols i les eines informàtiques que promouen aquest traspàs de funcions en la gestió de la demanda assisten-

cial espontània o urgent. Aquest és el cas del pla de la gestió de la demanda, implantat per diverses institucions, que assigna al personal d’infermeria d’atenció primària responsabilitats genuïnament mèdiques, perquè pugui intervenir en el diagnòstic, el tractament i la prescripció mèdica d’algunes pa-tologies agudes, d’acord amb uns protocols prees-tablerts.

- Adequar els protocols de traspàs de funcions a la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) que, en els seus articles 6, 7 i 9, delimita perfectament les funcions dels professionals de la salut, el treball en equip i la delegació de competèn-cies entre professionals.

- Consensuar aquests protocols al si dels equips multidisciplinaris dels centres.

- Preservar la confiança establerta entre els pro-fessionals dins la dinàmica pròpia dels equips mul-tidisciplinaris i evitar la universalització i/o impo-sició de les delegacions de funcions, si no es donen les condicions previstes per la LOPS.

Barcelona, 16 d’octubre de 2013

Consell de Col·legis de Metges de CatalunyaMetges de Catalunya

14

07/08/092013

ACTUALITAT | FORMACIÓ

Aquest mes de novembre comença el curs “Iniciació a l’Ètica i Deontologia Mèdica” per als metges col·legiats de tot l’Estat, organitzat pels Col·legis Provincials, a través de l’Organització Mèdica Col·legial i la Fundació per a la Formació de l’OMC.

A la Presentació d’aquest curs es diu: “Les Normes d’Ètica, incloses en els Codis de Deontologia, prete-nen fonamentalment la protecció de la societat davant l’actitud mèdica, però també la protecció dels metges, en tenir un marc ètic concret d’actua-ció que s’ha de respectar i seguir. Així mateix pretenen regular les relacions dels metges entre si, amb les institu-cions sanitàries on prestin els seus serveis i amb la Corporació Mèdica a la qual pertanyen”.

El Codi Deontològic, com sabem, és d’obligat compliment per a tots els metges col·legiats i quan s’incom-pleix condueix a possibles i diferents sancions.

Hi ha evidències, a través de les enquestes, que els metges no conei-xem prou el nostre Codi Deontològic, per la qual cosa, en benefici propi i de la societat a la que servim, és conve-nient i fins i tot necessari facilitar i potenciar el seu coneixement.

És per això que l’OMC ha organit-zat aquest Curs via on-line, enguany, amb la intenció de repetir, anual-ment, amb la finalitat que pugui arri-bar a la majoria dels metges.

De forma específica es pretén que els metges pertanyents a les Comis-sions Deontològiques, així com els

aspirants a formar-ne part, tinguin una formació mínima acreditada en Deontologia, al marge de la necessi-tat que tot metge col·legiat té de co-nèixer el Codi Deontològic.

Aquest Curs és un bon instrument per endinsar-se en els temes deonto-lògics que ens pertoquen.

En aquest moment encara no se saben els crèdits de Formació Con-tinuada que tindrà, encara que s’està tramitant. El termini d’inscripció ja està obert i el seu cost és de 80€.

A través d’aquestes línies us con-vido a que mireu la pàgina web de l’OMC (http://www.ffomc.org/Eti-ca_Deontologia), on trobareu aquest Curs d’Iniciació a l’Ètica i Deontolo-gia Mèdica.

Antonio Labad AlquézarPresident de la Comissió Deontològica del COMT

Curs bàsic de deontologia

La creació del Programa d’atenció a la dona l’any 1990 va suposar la re-ordenació dels serveis i les activitats adreçades a les dones i les seves fa-mílies en relació a la salut sexual i re-productiva. Posteriorment, el 2004, el Departament de Salut va dictar per mitjà d’un decret les normes per complementar, en l’àmbit de l’Ins-titut Català de la Salut, la regulació sobre l’atenció especialitzada en obstetrícia i ginecologia vinculada al Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR), nova deno-minació que es dóna, a partir de l’es-mentat decret, al Programa d’atenció a la dona.

La creació d’aquests serveis del PASSIR, amb una cartera de serveis pròpia per desenvolupar en l’àmbit de l’atenció primària, va representar i representa un suport especialitzat a l’atenció primària de salut, coordinat amb l’atenció obstetrico-ginecològi-ca hospitalària.

L’any 2006 es va realitzar la I Jor-

nada d’Atenció a la Salut Sexual i Re-productiva, amb el lema “Innovem per millorar”. La innovació i els pro-jectes de millora són fonamentals per aconseguir prestar una assistència d’excel·lència; el nostre propòsit és continuar en aquesta línia.

En aquests moments, assabentats de la importància de donar conti-nuïtat als processos assistencials, els diferents ASSIR, tot i que s’orga-nitzen de forma heterogènia al ter-ritori català, es dirigeixen a apropar els nivells assistencials en l’atenció obstètrica i ginecològica en l’àmbit de les gerències territorials arreu de Catalunya

Per aquest motiu l’Institut Cata-là de la Salut i els professionals dels serveis ASSIR, amb la col·laboració del Departament de Salut de la Gene-ralitat de Catalunya i de les diferents entitats científiques, i en especial la direcció de l’ASSIR del Camp de Tarragona com a seu organitzadora, us convidem a assistir el dia 8 de no-

vembre a aquesta II Jornada d’Aten-ció a la Salut Sexual i Reproductiva, amb el lema “Cap on anem” i us en-coratgem a participar-hi amb les vos-tres aportacions.

OBJECTIUS1. Presentar i debatre els models

organitzatius actuals dels diferents PASSIR de l’ICS de Catalunya.

2. Revisar l’evidència científica re-ferent a les activitats assistencials i d’educació per la salut que es realit-zen a l’ASSIR.

3. Compartir experiències i ele-ments innovadors en la pràctica as-sistencial per afavorir la millora de la capacitat de resolució de l’ASSIR.

4. Donar a conèixer línies d’acció per afavorir una correcta derivació de la patologia, segons el nivell de complexitat, adreçant-la al nivell as-sistencial especialitzat per resolució.

5. Promoure un espai de debat i de participació entre els professionals dels PASSIR.

6. Fer palesa a la població la for-talesa d’aquests serveis sobre la pre-venció, promoció i atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva, adre-çats a les dones i les seves famílies, en l’àmbit d’atenció primària de la salut.

2a. Jornada d’atenció a la salut sexual i reproductiva

15

07/08/092013

FORMACIÓ | ACTUALITAT

GESSAP, edició 2013-2014

Massificació, falta de recursos per-sonals, retallades pressupostàries... L’assistència sanitària en atenció pri-mària viu temps difícils en els últims anys.

A la creixent demanda per un en-velliment de la societat i un augment de la població se sumen retallades en les subvencions al sistema sanitari, que es tradueixen en una disminució en el servei de la salut. Aquest pro-grama és el resultat d’una decidida voluntat de sumar esforços i recur-sos, dirigits a oferir una formació de qualitat de les tècniques i els conei-xements propis de la gestió clínica de l’atenció primària.

El Màster en Gestió d’Equips i Ser-

veis Sanitaris en l’Atenció Primària. GESSAP té com a objectiu optimit-zar la formació dels professionals de l’atenció primària i aconseguir que l’assistència diària sigui més eficaç i de major qualitat.

Per fer-ho, revisa aspectes clau en les diverses àrees docents, com els models sanitaris i d’atenció primària dels diversos governs territorials, el Pla d’Innovació en Atenció Primària, la Llei de dependència en les ABS, les línies de futur del model d’aten-ció primària, els programes de salut comunitària, l’ús de la informació clínica i d’empresa, les habilitats de decisió clínica, els equips humans, la direcció estratègica, el mercat i els

nous serveis, els models de qualitat, i aspectes le-gals i normatius.

Si ets un professional de la salut i vols desenvolupar les teves habi-litats en gestió d’equips i de serveis en atenció primària, aquest és el teu màster.

Màster en Gestió d’Equips i Serveis Sanitaris en l’Atenció Primària

VII curs anual d’actualitzacions de criteris terapèutics vascularsL’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Tarragona, la Vocalia de Formació Mèdica Continuada del Col·legi Ofi-cial de Metges de Tarragona i l’Hospital Universitari de Tar-ragona Joan XXIII organitzen el VII curs anual d’actualitza-cions de criteris terapèutics vasculars, dirigit pel Dr. Vicente Martín Paredero, cap del servei de A i C Vascular HU Joan XXIII. L’objectiu és adquirir els coneixements bàsics sobre els criteris clínics actuals de tractament de la patologia de l’aparell vascular, tant en els aspectes mèdics i quirúrgics com en les noves tecnologies endovasculars. Les classes constaran d’una primera part teòrica i una segona pràctica. Els participants hauran d’assistir al 80% dels hores lectives per poder aconseguir el certificat d’assistència.

Horari: divendres de 8.00 a 9,30 hores Lloc: Àrea Docent (4ª Planta) HU Joan XXIII. Tarragona

Jornada sobre el dolorEl dia 18 de novembre, de 17 a 20.30 h tindrà lloc una jor-nada sobre el “Dolor Miofascial Cervicogènic” a càrrec de la Dra. Lola López, Coordinadora de la Unidad del Dolor de l’Hospital General de València.

La jornada és gratuïta i es farà a la sala d’actes del Col·legi oficial de Metges de Tarragona.

Organitza: Foro per l’estudi i tractament del dolor de Tarragona.

Modalitat: Semipresencial Tipologia: Màster. Crèdits:60 ECTS. Preu: 5.370 € (L’import inclou taxes administratives de la Universitat de Barcelona). Inici curs: 7 novembre 2013. Final curs: 6 octubre 2014. Horari: Un dia per setmana (dimecres) de 9:30h a 20:00h. Lloc: IL3 - Universitat de Barcelona. C/ Ciutat de Granada, 131. 08018 Barcelona.

Jornada de Litiasi urinàriaL’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Tar-ragona, la Vocalia de Formació Mèdica Continuada del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i la Xarxa sanitària i social de Santa Tecla, organitzen un curs de Litiasi Urinària adreçat a metges d’atenció primà-ria, medicina interna, medicina laboral, medicina d’urgències i uròlegs.

El director del curs és el Dr. Jaume Benages Palies, responsable del Servei d’urologia de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Els objectius del curs són:• Millorar els coneixements del metge d’atenció

primària respecte al còlic i el tractament mèdic de la litiasi urinària.

• Protocols de derivació a l’especialista. • Estat actual de les tècniques de litotrípsia extra-

corpòria i litofragmentació quirúrgica.La conferència magistral serà a càrrec del Sr. Mi-

quel Crusafont i Sabater, enginyer industrial i expert en història. Les classes seran teòriques i de discussió. Els participants hauran d’assistir al 80% de les hores lectives per tal d’aconseguir el certificat d’assistència.

El curs es realitza el dia 23 de gener de 2014 i té una durada de 3.30 hores, des de les 16.30 a les 20.00 hores a la sala Domènech i Miró del COMT.

Les inscripcions són gratuïtes, però cal formalit-zar-les al telèfon 977 23 20 12 (Sra. Mar Orellana).

16

07/08/092013

ACTUALITAT

El COMT participa en un grup de treball per prevenir l’abús en el consum d’alcohol

Des de l’any 2011 la Comissió de Salut Pública del Tarragonès està portant a terme un grup de treball per prevenir l’abús en el consum de begudes alco-hòliques.

Aquest grup de treball està format pels següents membres:

• El Servei Regional al Camp de Tarragona de l’Agència de Salut Pú-blica de Catalunya.

• El Consell Comarcal del Tarragonès.

• El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

• El CAP Muralles Salut.• GIPSS.• El Pla d’Inclusió i Cohesió

Social de Tarragona.• Servei de Prevenció de Dro-

godependències de l’Ajunta-ment de Tarragona

Un dels productes resul-tants d’aquest treball en xar-xa és aquest material infor-matiu, que pretén ser una eina útil per a la població general, així com per als professionals dels àmbits social, educatiu, juvenil o sanitari que poden fer una detecció precoç dels consums problemàtics de begudes alcohòliques.

Com que l’objectiu és fer arribar aquesta informació al major nombre de persones possible, el material s’ha editat en diversos formats: en suport paper, per a la població adulta que s’acosta als centres de salut, i també en format PDF, per fer la difusió mit-jançant els canals de comunicació majoritàriament utilitzats pels joves, les xarxes socials.

Una altra línia de treball d’aquest grup consisteix a elaborar un docu-ment macro o protocol que serveixi a les entitats públiques i privades a l’ho-ra de pensar en la prevenció del con-sum de l’alcohol quan es fan esdeveni-

ments públics. S’establiran unes recomanacions generals per

als organitzadors amb l’objectiu de millorar en la prevenció. De fet, en aquest sentit ja s’ha aconseguit que el pro-grama de festes de Tar-ragona porti les recoma-nacions sobre el consum de begudes alcohòliques, de la mateixa manera que porta les mesures de segu-retat que cal seguir amb el foc.

Una de les qüestions que ha detectat aquest grup de treball és que la prevenció de l’alcoholisme en la gent jove està ben estructurada, però en canvi no es fa cap prevenció amb els adults que envolten a aquests joves. Per tant un altre dels objectius és conscienciar i educar als adults sobre el con-sum moderat de begudes alco-hòliques.

Es pretén elaborar un protocol per actuar davant l’organització d’esdeveniments on es consumeixin begudes alcohòliques.

Plataforma Nits QL’any 2008 s’engega a Tarragona el programa Nits de Qualitat, una iniciativa del Departament de Sa-lut de la Generalitat de Catalunya.

Des de llavors, el programa ha generat tres projectes que han anat evolucionant de manera molt satisfactòria:

1.- La Plataforma NitsQ Tarra-gona, un espai de debat i propostes sobre l’oci nocturn de la ciutat, de la qual formen part els principals representants del sector, així com els diferents agents implicats per

part de l’administració local, asso-ciacions ciutadanes, culturals, etc.

2.- El grup Komando NitsQ, un equip de joves que realitza inter-vencions de caire preventiu i in-formatiu en el món de la nit tarra-gonina.

3.- El projecte Q de festa!, dis-tintiu de qualitat que ofereix actu-alment l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i que forma part de la xarxa europea Party+, European Network for Sa-fer Party Labels.

17

07/08/092013

LA JUNTA INFORMA|ACTUALITAT

Ara fa 5 anys que vaig iniciar el viatge del MIR i mig any que començo allò que en diem Metge jove o A1 (Adjunt de primer any). En aquests anys he pogut viure molts canvis pel que fa al sistema MIR present i futur.

Encara me’n recordo quan comen-çàvem la carrera, que des de la facul-tat molts professors ens deien que el nostre futur seria bo i fàcil perquè quan acabéssim la nostra formació hi hauria molts metges en edat de ju-bilació... I sí, algun metge es jubila o l’obliguen a jubilar-se, però no s’ofe-reixen places i ens fan firmar contrac-tes amb clàusules especials.

La realitat actual és que dels 106 metges MIR col·legiats al COMT que van acabar l’any 2013, un total de 14 s’han descol·legiat per buscar un nou i pròsper futur en altres països o pro-víncies. Ens hauríem de plantejar...si el sistema MIR té prou efectivitat pel Ministeri de Sanitat i Consum. Par-lem d’un dels millors mètodes d’es-pecialització de metges que el mateix ministeri subvenciona als diferents centres de salut i hospitals, però que passa amb aquest diners invertits en els MIR que emigren?

Per aquest motiu, des de la vocalia de metges en formació i de metges en precaris estem preparant una borsa de treball regularitzat per tal que no s’emigri de manera aleatòria i existei-xi una regulació d’aquest treball.

Ara fa uns 5 anys que les places ofertades pel ministeri ha anat dismi-nuint en 799 places. A aquest nombre de places s’hi han de sumar aquelles places afectades pel cupo autonòmic, un total de 89 per l’any 2014. El cupo

és un mecanisme que permet a les autonomies no dotar pressupostària-ment una plaça i, per tant, no treure-la a concurs en funció de les neces-sitats assistencials i la disponibilitat econòmica. A efectes pràctics això és fa palpable durant l’acte d’assignació de places que aquest any començarà el dia 8 abril, quan un MIR tria l’úl-tima plaça amb pressupost assignat d’una determinada especialitat, l’au-

tonomia no permet seguir optant a aquella especialitat a la resta de cen-tres que té. Aquest any 6.090 places a les que optaran els estudiants de Me-dicina el dia 1 de febrer.

A tots aquests canvis en el nombre de places i la manca de feina segura podem sumar el projecte de reial de-cret sobre la troncalitat que segueix sent motiu de polèmica i debat. Se-gons Juan Antonio López Blanco, sotsdirector general d’Ordenació professional del Ministeri de sanitat aquest test legislatiu no és la clau de la reforma sanitària, sinó la “norma-tització i la normalització” que han de fer les conselleries de sanitat en rela-ció amb el desenvolupament dels de-crets 1146/2006 (relació laboral MIR) i sobretot el 183/2008 (decret forma-tiu) que entre d’altres coses classifica les especialitats en ciències de la sa-lut. A la vocalia de metges en forma-ció fa 3 anys que fem al·legacions als diferents esborranys del projecte i tal com afirma el sotsdirector, “ha tingut el tràmit d’audiència més llarg de tots els reials decrets de la història”. Tot i reconèixer que falta molt camí per re-córrer, ja que s’han d’elaborar tots els programes i comissions docents tron-cals, els nous programes de cadascu-na de les especialitats i el llibre del re-sident. Com que tot té la seva lògica, aquest reial decret aboga per un ajus-tament en el nombre de places MIR tal com diu López Blanco “en temps de crisi, és necessari ajustar la oferta a les necessitats i optimitzar els re-cursos”. Al marge de la necessitat de reduir el nombre d’estudiants, també es realça la importància del paper de les unitats docents, dels propis siste-mes sanitaris autonòmics.

En conclusió, des de fa 5 anys que l’examen MIR ha reduït les se-ves places, ha canviat de format, es comencen a plantejar la necessitat d’especialistes i no ofertar places se-gons demanda sinó segons oferta, els percentatges de metges extracomuni-taris s’han anat reduint, s’augmenten el nombre de jubilació amb la dismi-nució de contractes indefinits i molts residents inicien la seva vida profes-sionals a centres o països diferents d’on han cursat la residència.

L’evolució dels MIRs en els últims 5 anys

Dra. Mireia Garcia VillarrubiaVocalia metges joves i/o formació.

Des de la vocalia de metges en formació i de metges en precaris estem preparant una borsa de treball regularitzat per tal que no s’emigri de manera aleatòria i existeixi una regulació del mateix.

18

07/08/092013

ENTREVISTA

“Trigarem entre 10 i 15 anys a disposar d’un substitut de la sang”

Dr. Enric Contreras BarbetaDirector del Banc de Sang i Teixits

— Què és el Banc de Sang i Teixits i quines són les seves activitats princi-pals ?— El Banc de Sang i Teixits és una em-presa pública del Departament de Salut, fruit de la fusió dels Bancs de Sang dels Hospitals de Catalunya. Actualment a Catalunya hi ha un únic Banc de Sang, que garanteix el subministrament de components sanguinis a tots els Cen-tres Sanitaris del país.

El Banc de Sang i Teixits de Catalunya està estructurat en 8 centres territorials, 5 es troben als grans Hospitals de l’àrea metropolitana, un altre a Lleida, un al-tre a Girona i un altre a la demarcació de Tarragona, que compren les regions sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.— Quin procés segueix una donació de sang, des de que s’omple la bossa amb sang procedent de la vena d’un donant fins que aquesta bossa buida el seu contingut a la vena d’un recep-tor ?— Abans de la donació de sang el do-nant passa per una entrevista mèdica i un reconeixement ràpid on es mesura la tensió arterial, la freqüència cardíaca i l’hemoglobina. Si no hi ha cap contra-indicació per la donació, es procedeix a l’extracció de sang, que dura entre 5 i 8 minuts.

Aquesta sang es conserva a 22ºC mitjançant plaques de butanodiol i es transporta a l’àrea de processament del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, on

es procedirà a la separació dels tres com-ponents principals: hematies (conser-vació entre 2 i 6ºC durant 6 setmanes), plasma (conservació a -30ºC durant 3 anys) i plaquetes (conservació a 22ºC en agitació constant durant 5 dies). Paral-lelament el Laboratori de Seguretat Transfusional farà les determinacions de cada donació per descartar malalties transmissibles per la transfusió.

Els components sanguinis retornen a les unitats territorials des d’on es dis-tribuiran a tots els centres sanitaris del territori.

Als Laboratoris de Transfusió dels Hospitals es faran les proves pre-trans-fusionals per garantir la compatibilitat dels components sanguinis abans de la seva administració.— Catalunya (o Tarragona), disposa sempre de sang suficient ?— Globalment podem dir que Catalu-nya fa temps que no pateix manca de components sanguinis, això no vol dir que en algun moment puntual les re-serves d’algun grup en concret es trobin per sota dels nivells desitjats. Es poden comprovar els nivells de les reserves de sang a la web www.donarsang.gencat.cat. Si ho fem avui, veurem que ara ma-teix disposem de reserves del grup A Rh negatiu per només 3 dies.— La primera transfusió de sang hu-mana es va fer fa gairebé 200 anys i encara depenem de les donacions de persones voluntàries... encara no dis-posem de sang artificial ?

— Molts equips de recerca d’arreu del món, entre els quals hi ha el del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, treballen des de fa temps per trobar un substitut a la sang procedent de les donacions. Des de no fa gaire sembla que la recer-ca comença a donar fruits. Un exemple: l’equip de recerca del Banc de Sang i Teixits ja ha aconseguit produir hema-ties humanes a partir de cèl·lules mare procedents de la sang de cordó umbili-cal ... ara falta disposar de la tecnologia (bioreactors) que permetin la producció a gran escala. La meva impressió perso-nal és que trigarem entre 10 i 15 anys a disposar d’un substitut de la sang.— Un dels trasplantaments que ge-nera més noticies és el de medul·la òssia. Moltes vegades els mitjans de comunicació ens informen de crides per trobar donants ... Hi ha suficients donants per poder trasplantar tots els pacients que ho necessiten ?— El trasplantament de cèl·lules pro-genitores hematopoètiques requereix una compatibilitat HLA entre donant i receptor, però la variabilitat del sistema HLA és molt gran, per això no sempre és fàcil trobar un donant compatible.

La probabilitat de que un germà si-gui compatible és d’aproximadament un 25%. Quan no es disposa de germà compatible, es passa a consultar la base de dades del registre mundial de do-nants de medul·la òssia, que té gairebé 20 milions de donants potencials.

Les dades de donació de l’Estat Espa-nyol es troben a la cua d’Europa i ara, des del Banc de Sang i Teixits estem dis-senyant una campanya per incremen-tar-ne el nombre. El perfil del millor donant de medul·la òssia és un home d’entre 18 i 35 anys, ja que les dones du-rant la gestació poden sensibilitzar-se amb antígens del fetus i aquest fet difi-culta posteriorment el trasplantament.— Una de les fonts de cèl·lules pro-genitores hematopoètiques per a fer trasplantaments és la sang de cordó umbilical, i Catalunya disposa d’un dels Bancs de cordó umbilical més

19

07/08/092013

ENTREVISTA

El Dr. Enric Contreras dirigeix el Banc de Sang i Teixits de Tarragona i Terres de l’Ebredes de l’any 2004

importants del món. Ens pot fer cinc cèntims del seu funcionament ?— Fins no fa massa anys, al part, des-prés de tallar el cordó umbilical, aquest es llençava a la brossa. A partir de saber que la sang del cordó umbilical és rica en cèl·lules progenitores hematopoèti-ques es van crear els primers Bancs de Cordó (el primer va ser el de Nova York, l’any 1989). El de Catalunya es va crear l’any 1995 i avui és un dels més impor-tants del món, tant pel que fa al nom-bre d’unitats emmagatzemades (apro-ximadament 16.000), com en unitats trasplantades (l’any 2012 es va celebrar el trasplantament número 1.000 proce-dent del Banc de Cordó de Catalunya).Cal dir que al nostre territori hi ha mol-tes maternitats adherides al programa de Banc de Cordó, que han contribuït a la realització d’alguns d’aquests tras-plantaments: H. Joan XXIII i H. Santa

Tecla de Tarragona, H. Sant Joan de Reus, H. Verge de la Cinta de Tortosa, Pius Hospital de Valls i Hospital del Vendrell.— Sabem que una de les últimes ac-tivitats del Banc de Sang i Teixits ha estat posar en marxa un Banc de llet materna. Per què cal un Banc de llet materna a Catalunya ? Com funciona? Quin procés se segueix amb la llet des de que una mare la dona fins que un nadó la rep?— Cada any neixen a Catalunya més de 6.000 nadons de baix pes i d’aquests, gairebé un 10% amb un pes inferior a 1.500 grams. Aquests nadons presenten un risc incrementat de patir enterocoli-tis necrotitzant i l’alimentació amb llet materna (o procedent del Banc de llet en el cas d’impossibilitat de lactància ma-terna) representa un important factor de protecció.

Cal recordar que l’OMS i les principals Societats Internacionals de Pediatria re-comanen per a tots els nadons lactància materna exclusiva durant els 6 primers mesos de vida, ja que la llet materna presenta més beneficis per al nadó que la llet artificial.

La llet materna s’obté de dones que estan alletant als seus fills i tenen llet sobrant. El Banc de Llet s’encarrega de la recollida, l’anàlisi i el processament posterior, de la pasteurització, de l’em-magatzematge així com de la distribu-ció a les unitats de neonatologia dels hospitals. Al Banc de Sang i Teixits de Tarragona disposem d’estoc de llet ma-terna per als nostres hospitals.

Durant l’any 2012 es van subministrar gairebé 500 litres de llet materna a Ca-talunya, alguns dels quals a Hospitals del territori (H. Joan XXIII i H. Verge de la Cinta).— Quines són les línies de treball del Banc de Sang i Teixits en un futur im-mediat ?— El futur immediat passa per seguir garantint la disponibilitat de compo-nents sanguinis per a tots els hospitals de Catalunya i, probablement, potenci-ar la donació de plasma (plasmafèresi) per intentar incrementar el grau de sufi-ciència en hemoderivats, especialment pel que fa a les immunoglobulines.

A partir de l’any que ve probable-ment culminarà el procés d’integració del Banc de Teixits de l’Hospital Clínic (Transplant Service Foundation) en el Banc de Sang i Teixits i, igual que va passar amb els Bancs de Sang, hi hau-rà un únic Banc de Teixits a Catalunya, integrat dins de l’estructura del Banc de Sang i Teixits.

Pel que fa al diagnòstic, el fet de dis-posar d’una plataforma de seqüenciació massiva permetrà als nostres laborato-ris millorar la quantitat i la qualitat dels estudis diagnòstics en el camp de la ge-nètica, el laboratori d’HLA i la immuno-hematologia.El futur immediat també passa per potenciar les Teràpies Avançades, es-pecialment la Medicina Regenerativa, sense cap dubte la medicina del futur. Avui som capaços de substituir teixits i òrgans danyats, en un futur immediat serem capaços de regenerar-los.

“Durant l’any 2012 es van subministrar gairebé 500 litres de llet materna a Catalunya, alguns dels quals a hospitals del territori, com el Joan XXIII i el Verge de la Cinta.”

20

07/08/092013

ACTUALITAT

El V Congrés Nacional de Metges Jubi-lats que s’ha celebrat a Palma de Ma-llorca i que ha comptat amb un cente-nar de metges no exercents per motius d’edat ha abordat, mitjançant diverses conferències i una taula rodona, dife-rents maneres i iniciatives per fomen-tar la jubilació activa. Els metges que no exerceixen per motiu de l’edat han defensat la participació activa en la so-cietat, pel que han exposat nombroses propostes, que van des de la integració dels metges jubilats en projectes socials de prevenció i promoció de la salut, fins a compartir el seu coneixement amb els altres o la pràctica regular de diferents activitats físiques.

La doctora Juana María Román ha defensat “l’envelliment amb èxit” i “el triomf de l’edat”, al mateix temps que ha advocat per bandejar “vells mites” de la vellesa per adoptar un “nou para-digma de productivitat de les persones grans”.

Nina Mielgo Casado, Directora Tèc-nica de la FPSOMC (Fundació Patronat d’Orfes i Protecció Social de Mèdics Príncep d’Astúries), també ha plante-jat al congrés un canvi de paradigma sobre l’etapa de la jubilació, per supe-rar la percepció de les persones grans com a càrrega social passiva, que reben

prestacions i consumeixen recursos. Per Nielgo, “és fonamental apreciar a les persones grans com a líders actius, que aporten i generen oportunitats en la societat”.

La Directora Tècnica de la FPSOMC també ha destacat en la seva ponència la importància de la participació de la ciutadania, independentment de la seva edat, com un “element clau de la dinàmica social”. La pràctica participa-tiva té repercussions en tots els estrats de l’estructura social, ha indicat Miel-go, no obstant això “la seva incidència és especialment interessant en el cim de la piràmide demogràfica, les perso-nes de més edat”, ha afegit.

Nina Mielgo ha insistit que el suport i la promoció de la participació activa i el lideratge en la societat de les perso-nes majors pot suposar un motor de canvi, oportunitats i sostenibilitat.

El tresorer del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM), José María Rodríguez, ha animat en la clausura del congrés als metges assis-tents a “exercitar la participació activa” aportant propostes perquè es puguin engegar des de la FPSOMC.

El congrés ha finalitzat amb l’elecció de la seu de la següent edició, que s’or-ganitzarà a Múrcia l’octubre de 2014.

Imatge de la sala on es va realitzar el congrés al que hi va assistir el Dr. Jaume Fontanet com a responsable de la vocalia de jubilats del COMT.

Els metges jubilats defensen l’activitat i la participació com a nou paradigma de l’envelliment

Inaugurat el curs a la Facultat de MedicinaLa inauguració de curs de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut va comptar amb la conferència del Dr. Carlos Rodríguez sobre el càncer en la infància i es van atorgar als estu-diants quatre Premis Sant Lluc i tres ajuts predoctorals de la Fundació Privada Reddis.

Les activitats d’inauguració de curs van tenir lloc durant tota la jor-nada, amb l’elecció dels estudiants guanyadors dels Premis Sant Lluc. Es van exposar els pòsters dels treballs presentats, es van fer les exposicions orals i a continuació el jurat, que va tenir en compte les votacions dels estudiants, va deliberar sobre els guanyadors.

Els treballs guanyadors en la mo-dalitat de Recerca són dos: “Creació i validació d’un model experimental per a l’estudi dels efectes de coles sellants”, els autors del qual són D. Abelló, A. Boscà, C. Cifré, J. Izqui-erdo, K. Jamhour, B. González, L. Machi, E. Sancho i L. Soliva; i “Cocoa effects on blood pressure”, de Miquel Rodrigo. En la modalitat de Mobilitat va guanyar Daniel Luna amb el tre-ball: “Intercanvi clínic a Indonèsia”, i en la d’Educació per la Salut, la gua-nyadora va ser Ana Dávila pel treball “Smile X”. Aquests premis tenen una dotació de 600€.

Pel que fa als ajuts predoctorals de la Fundació Privada Reddis, de 1.600€ cadascun, enguany van ser per Yasmina Marín, que en el docto-rat d’Enologia i Biotecnologia farà la tesi “Hongos ascomicetos de suelos de regiones tropicales”.

Un altre va ser per Alícia Molina, del doctorat en Biomedicina, que desenvoluparà: “Efecte de la gas-trectomia linial laparoscòpica, amb o sense preservació antral, sobre la ingesta i tolerància alimentària, la composició corporal, la resposta me-tabòlica i les complicacions nutricio-nals”. I un altre ajut va ser per a Ester Poblet, del doctorat en Biomedicina, que treballarà sobre: “Eficàcia de tractaments en fisioteràpia contra el dolor lumbar crònic en dones”.

21

07/08/092013

22

07/08/092013

La vocalia de metges jubilats del COMT va organitzar el mes d’octu-bre una excursió a Cardona. La visita va començar al conjunt monumen-tal del Castell, construït sobre una muntanya des de la qual es domina la conca central del Cardener i que, des del segle XI i fins al XV va ser el nucli residencial dels senyors de Cardona.

El recinte està dividit entre els pa-vellons senyorials i el recinte de la canònica de Sant Vicenç. En desta-quen la Torre de la Minyona, el Pati Ducal, els seus baluards de defensa i les seves vistes sobre la Vall Salina.

El castell de Cardona constitueix un excel·lent compendi de fortifica-ció militar que mostra l’evolució de les arts militars des de l’Edat mit-jana fins a l’època contemporània. El castell fou seu d’un dels llinatges nobiliaris més importants del país i

la defensa de l’explotació de les sali-nes comportà que la seva fortificació fos inexpugnable. Destaca la defensa feta durant la guerra de Successió

(1711-1714), sent l’última fortalesa que es va rendir a les tropes de Felip V.

Pel que fa a la Canònica de Sant

Els metges jubilats visiten la ciutat medieval de Cardona

VIDA COL·LEGIAL

La visita va començar al conjunt monumental del Castell amb una extensa i acurada explicació històrica de la guia.

23

07/08/092013

VIDA COL·LEGIAL

Vicenç, cal dir que és una obra uni-tària del segle XI, consagrada entre els anys 1029 i 1040. És un magnífic exemplar romànic que presenta una planta basilical de tres naus rema-tades per un transsepte, on s’ados-sen tres absis semicirculars. La nau central està presidida per un ampli presbiteri, la mateixa nau és coberta amb una volta de canó de mig punt. Sota el presbiteri hi ha una cripta que ocupa tot l’espai presbiteral i l’absis central. També destaquen diverses tombes i panteons, com la del duc Ferran I i el comte Joan Ramon Folc I.

Tot seguit el grup de metges jubi-lats van poder realitzar una visita a la muntanya de la sal, amb un recorre-gut guiat per l’interior de la mina.

La visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, dins les antigues instal·lacions de Mina Nieves, ofe-reix la possibilitat de conèixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i cultural que fan d’aquest indret un lloc únic al món. La geologia, la mineralogia, la botànica i la història tenen en aquest recinte un punt de trobada en el context de l’explotació que l’home ha fet d’aquest mineral, des del Ne-olític fins a arribar a l’explotació in-dustrial.

Després de dinar, i per acabar el dia, van fer un recorregut pel centre històric de la Cardona medieval. Els seus orígens es remunten al centre de mercat desenvolupat al peu del cas-tell i la seva muntanya, a l’entorn del qual s’estructurà entre els segles X i XI un nucli d’hàbitat concentrat amb una extensió reduïda, que comptava amb els actuals carrers de la Fira i Es-casany com a principals vials públics, i les places de Santa Eulàlia i Mercat com a epicentres primaris.

En l’actualitat el centre històric de Cardona resta declarat Bé d’Interès Cultural en la Categoria de Conjunt Històric.

Cardona està declarada com a Bé d’Interès Cultural

La professora de la Facultat de Medi-cina i Ciències de la Salut de Reus de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Maria Rosa Fenoll Brunet, ha estat reconeguda amb la distinció Jaume Vicens Vives 2013 a la qualitat docent universitària. El Consell Executiu del Govern de la Generalitat ha donat el vistiplau al decret pel qual es donen a conèixer les persones i institucions reconegudes amb aquesta distinció, que es van lliurar el 6 de setembre co-incidint amb l’obertura del curs aca-dèmic 2013-2014, celebrat a la Uni-versitat de Girona.

”Certament és un gran honor per a mi haver estat guardonada amb la Distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya a la quali-tat docent universitària i a la meva trajectòria professional, que vinc de-senvolupant a la Universitat Rovira i Virgili des de 1986”, ens explica la Dra. Fenoll.

Maria Rosa Fenoll confessa que re-sulta realment engrescador treballar en la formació i educació universi-tària amb les futures generacions de professionals de la Medicina formats al nostre territori. En realitat, diu, “el mèrit és mes dels estudiants que han cursat aquesta activitat guardona-da, que s’imparteix des de 1993, que meu”.

Les tecnologies avancen a passos agegantats, ens modifiquen els hàbits de vida domèstics i transformen en-cara mes ràpid l’entorn de treball as-sistencial: els metges han de prendre cada dia decisions a partir de l’obser-vació d’imatges, necessiten aconse-guir-les i reproduir-les en diversos formats (incloent fotografia i vídeo), per poder presentar-les en comuni-cacions i publicacions científiques. L’activitat acadèmica guardonada “Imatge Científica i Comunicació Au-

diovisual en Medicina” (ICCAM) ofe-reix aquesta formació. I els estudiants de Medicina que l’han cursat sempre han sigut valents a l’hora d’acceptar un repte acadèmic, i finalment a més d’assolir els objectius d’aprenentatge de l’activitat acadèmica guardonada, els resultats d’aquesta activitat han tingut una projecció exterior. A més, suposen innovació i creativitat en comunicació audiovisual. Per exem-ple, recentment, i responent a una invitació de la Universitat de Berlin-Charité, han participat activament en un projecte Europeu d’educació mèdica. Concretament, en la creació d’un portal de recursos per a l’apre-nentatge del llenguatge mèdic, inclo-ent videoclips en diferents idiomes Europeus “MedineLingua” (http://medine2.com/public/medinelingua.html) i alguns treballs audiovisuals han estat admesos i presentats al cer-tamen internacional de Cine mèdic, salut i telemedicina Videomed.

Sens dubte, acaba la Dra. Maria Rosa Fenoll, “la Distinció Jaume Vi-cens Vives em servirà com a impuls i inspiració per plantejar-me continuar en aquesta trajectòria i em permetrà plantejar nous reptes per continuar engrescant futures generacions d’es-tudiants de Medicina a Catalunya”.

Maria Rosa Fenoll ha estat reconeguda amb la distinció Jaume Vicens VivesÉs professora de la Facultat de Medicina de Reus

24

07/08/092013

VIDA COL·LEGIAL

El passat 2 d’octubre va començar la programació cul-tural del Col·legi amb la taula rodona “La salut i la coo-peració familiar i ciutadana”, que va tenir lloc a la sala d’actes del COMT. La taula rodona va estar formada per Josep M. Ferran, professor de l’Institut Martí i Franquès, el Dr. Manel González Peris, cap del servei de medicina esportiva de l’Hospital de Santa Tecla i la Dra. Francisca Casado, tèc-nica de salut de l’Ajuntament de Tarragona. L’acte va ser organitzat amb la col·laboració de l’Asso-ciació Ceradai.

Taula rodona sobre salut i cooperació familiar

Fa uns dies es va fer la pre-sentació del curs de prepa-ració al MIR que organitza el Col·legi amb l’empresa CTO Medicina, encarrega-da d’elaborar el programa i impartir les classes. En-guany prop de 70 alumnes s’han matriculat al curs 2014/2015, que ha comen-çat aquest mes d’octubre a les dependències de Tarra-gona. Cap al mes de febrer de 2014 les classes es rea-litzaran a la delegació de Reus.

Prop de 70 alumnes es preparen per fer el MIR

El Consell d’Administració del grup Sagessa va nomenar Joan Maria Benet i Arqué nou Director general, de forma temporal, després que s’hagués acordat declarar desert el procés de selecció obert per accedir a aquest càrrec. Joan Maria Benet, acompanyat de Josep Maria Sabaté, Adjunt a direcció de l’Hospital Sant Joan de Reus, van visitar el COMT i es van entrevistar amb el president.

Nou gerent a Sagessa

25

07/08/092013

VIDA COL·LEGIAL

El president del COMT va posar en contacte al Sr. Xa-vier Tarrés, de l’empresa Firmaprofessional, amb el pre-sident de la delegació de Tarragona del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, el Dr. Jesús Albiol, per tractar el tema de la signatura electrònica.

Relacions intercol·legials

El Dr. Daniel Ferrer-Vidal Cortella, Director d’Aten-ció primària Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’ICS es va reunir amb el president, el secretari i la vocal d’atenció primària rural i tresorera del COMT, Dra. Re-medios Rico, per tractar dels problemes que afecten a aquest col·lectiu de metges.

Reunió de primària

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (Codita) té nova presidenta i una nova junta de govern des de l’estiu. La infermera Cristina Díez Liesa ocupa la presi-dència de Codita des de l’1 de juliol. Aquest estiu va fer una visita oficial al COMT i es va reunir amb el president.

Nova junta de govern al Col·legi d’Infermeres de Tarragona

El Delegat de la mútua Adeslas a Tarragona, Joan Roma-guera. i la Directora mèdica, Dra. Lídia López, van realit-zar una visita oficial a finals de setembre al col·legi per presentar-se i mantenir una conversa amb el president Dr. Vizcarro.

Els nous càrrecs d’Adeslas visiten el Col·legi

26

07/08/092013

VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi continua lliurant canastretes a tots els metges col·legiats pel naixement d’un fill o filla.Aquest ajut forma part del pro-grama de protecció social que va iniciar el COMT fa gairebé tres anys i que pretén benefi-ciar i ajudar als metges i met-gesses en qüestions de caire social.

Més canastretes per als col·legiats i col·legiades que tinguin un fill

El Dr. Humberto Ramos amb el seu fill JuanLa Dra. Esteban Villacampa amb els seus bessons Pol i Martina

La Dra. Maria Andrea PippiEl Dr. Josep M. Magrinyà

La 9ena edició de la Marató de Sang de Tarragona va ser tot un èxit. La campanya, organitzada pel Banc de Sang i Teixits (BST), compta amb la implicació de l’Ajunta-ment de Tarragona, l’Associació de Donants de Sang del Tarragonès i bona part del teixit social, esportiu i cultural de la ciutat, així com també del Col·legi de Metges de Tarragona. Sota l’eslògan “Amb tu, líders en solidaritat!”, la ciutat va acollir aquesta novena edició per primera vegada al Teatre Tarragona. En l’anterior Marató es va batre el rècord de donants, posicionant Tarragona al capdavant de les ciutats amb més par-ticipació en una Marató de tot Europa, amb 1.794 donants en una sola jornada. Aquest any, la Marató de Tarragona es va sumar a la campanya que es va iniciar al juliol per aconseguir trobar donants de sang del grup 0-, ja que només un 8% de la població té aquest grup i, en canvi, és el grup universal apte per a qualsevol transfusió en casos d’emergència. Es calcula que a Tarragona hi ha 6.960 persones que tenen el grup san-guini 0- i són potencials donants, però d’aquestes només 430 són realment donants de sang. En aquesta edició el total de donacions va ser de 1.238.

Marató de donació de sang a Tarragona

27

07/08/092013

VIDA COL·LEGIAL

La Dra. González Pena amb el seu fill JofreLa Dra. Salomé García ArnaldichLa Dra. Victoria Reynoso amb la seva filla

El Dr. José Molina amb la seva dona i la CandelaLa Dra. Carme Poblet amb el seu fill AranLa Dra. Xana Bernal amb la Berta

Clínica Baviera ofereix descomptes i avantatges als col·legiats/adesEl COMT ha signat un acord amb la Clínica Baviera que es concreta amb tot un seguit d’avantatges i descomptes per als col·legiats i per als seus familiars directes de primer grau. Per poder obtenir els des-comptes caldrà identificar-se amb el carnet de col·legiat i en el cas del familiar directe amb el DNI o llibre de família. La

Clínica Baviera és una clínica oftalmològica, especialitzada en el diagnòstic i tractament de problemes i trastorns ocu-lars, especialment en l’apli-cació dels procediments de cirurgia refractiva (cirurgia ocular amb làser i lents intra-oculars). A Tarragona la troba-reu a Pere Martell, 41 i a Reus a la Carretera de Castellvell, 12.

28

07/08/092013

VIDA COL·LEGIAL

Ja s’acosten les festes de Nadal i com cada any el Col·legi ho vol celebrar amb els col·legiats. Per això, i com ja és tradició, els qui ho vulguin poden adquirir el número de Loteria que ja està disponible a l’Administració nú-mero 18 de l’Avinguda Roma, 5A de Tarragona. El número és el 93.758.

Seguint amb la tradició nadalenca, el Col·legi organitza el VII concurs nadalenc de dibuix infantil. La temà-tica és el Nadal i hi ha tres categories per als participants: Categoria “mini” de 5 a 7 anys; Categoria “infantil” de 8 a 10 anys i Categoria “junior” d’11 a 13 anys.

Els originals s’hauran de presentar al Col·legi Oficial de Metges de Tar-ragona, Via de l’Imperi Romà, 11 Bis 43003 Tarragona, en tamany Din-A4 abans del 15 de novembre de 2013. El jurat es reunirà el dia 18 de novembre.

El dibuix haurà d’identificar-se de la següent forma: al dors ha de cons-tar el nom, l’edat del nen i un telèfon de contacte. S’haurà d’acompanyar de l’autorització dels pares o tutors legals.

Hi haurà premis per els guanya-dors de cada categoria així com per al guanyador absolut, escollit entre els guanyadors de cada categoria.

Els premis seran entregats durant una festa infantil que tindrà lloc al COMT el 2 de gener de 2014 al matí. Durant aquesta festa hi haurà un es-pectacle de màgia i animació infantil per als nens i nenes.

El dibuix escollit com a guanya-dor absolut es convertirà en la nostra imatge per a felicitar el Nadal a tots els col·legiats i institucions, que serà tramès per correu electrònic i serà in-serida a la web del COMT.

I per acabar, el tradicional Concert de Nadal, que tindrà lloc el 17 de de-sembre a l’Auditori de Caixa Tarrago-na de la plaça Imperial Tarraco, amb l’Orquestra Sinfònica.

El COMT prepara els actes de NadalLa festa infantil de l’any passat va reunir molts nens i nenes dels col·legiats.

30

07/08/092013

OPINIÓ

El col·lectiu de Metges Titulars o APD som un grup de metges dispers i ja amb una edat considerable, doncs la majoria desenvolupem la nostra professió des de fa més de 30 anys, la mitjana d’edat és sobre els 60 anys, i som els professionals que quedem dels “metges de poble”.

Hem dut a terme la nostra activitat professional com a funcionaris amb una doble activitat com:

• Sanitaris locals.• Metges de capçalera, la majoria es-

tem integrats com Metges de Família en Equips d’Atenció Primària.

Això ocasiona que la nostra nòmina està dividida, que no doblada, i amb això tenim una doble cotització des de fa més de 30 anys:

• En el règim general.• Muface.Hem desenvolupat la nostra professió

durant un dilatat temps de manera aïlla-

da en la zona rural, havent de condicio-nar la nostra llibertat de residència, una jornada de 24 hores, amb la implicació d’altres membres de la nostra família en la professió. Això a molts ens va compor-tar una limitació d’oportunitats de des-envolupament professional i dificultats per a les nostres parelles i fills.

Amb la publicació i aprovació pel Congrés dels Diputats del Reial Decret 16/2012, es posa data de liquidació del nostre col·lectiu en el dia 31 de desem-bre del 2013, el mateix que al col·lectiu de metges de Contingent de Cupo i Zona, amb els qui, malgrat diferències funcio-nals, compartim el botxí (el RD), la data d’execució i, de manera positiva, la ma-teixa sectorial en el Sindicat de Metges de Catalunya.

El RD trenca les regles de joc, amb el que l’Administració de manera unilate-ral dóna per finiquitada una oposició de

funcionaris, al final de la seva carrera professional, trencant tots els compro-misos amb els seus empleats. Això recor-da l’obra de les pintures negres de Goya: Saturno devorant els seu fill. Amb aquest RD es posa de manifest que a partir d’ara hem de tenir una actitud de desconfiança vers els compromisos de l’Administració, que ens deixa en una situació d’indefen-sió veient que els papers signats es poden convertir en paper mullat.

En el COMT estem representats per la vocalia de Metges d’Administracions Públiques, de la qual jo en sóc el repre-sentant.

La Junta de Govern del COMT, i amb interès del seu president, el Dr. Fernan-do Vizcarro, de manera especial, és sen-sible a les dificultats que tenim tots els afectats pel desenvolupament d’aquest RD. El nostre President ha estat la nostra i la seva pròpia veu davant les autoritats sanitàries catalanes i estatals en diverses ocasions.

Decidim la creació de la Secció de Metges Titulars del COMT amb el se-güent ideari:

• Agrupar i aglutinar els Metges Titu-lars de Tarragona per millorar llurs con-dicions en l’exercici professional, tot de-

Una lleugera esperança per als APDDr. Alejandro Moreno LagunasVocal adjunt i responsable de metges administració pública

L’any 2007 l’OMS va informar que milions de pacients de tot el món són víctimes de lesions discapacitants o moren després d’una pràctica mèdica perillosa. I el que resulta més preocu-pant és que aquests accidents, en la

seva gran majoria, s’haurien pogut evitar. Per això encoratja a profes-sionals, institucions i responsables sanitaris a una lluita frontal contra aquesta important causa de morbilitat i de mortalitat, que al mateix temps

genera una despesa quantiosa, lligada a la perllongació de l’ingrés sanitari, baixes laborals i prestacions econòmi-ques compensatòries.

La professió mèdica sempre ha tingut molt present el “primum non nocere” però com és palès en el co-municat citat, els danys sobreafegits a malalts en el curs d’una atenció sanitària (per professionals mèdics o no) són importants, quantiosos i enormement dolorosos. I el metge, bé sigui de manera directa, amb un er-ror diagnòstic o terapèutic, o bé com

La deontologia i els esdevenimentsmèdics adversos

Dr. Eduard Prats Alonso Secretari de la Comissió Deontològica

31

07/08/092013

OPINIÓ

a responsable d’un equip assistencial pluridisciplinar o bé com a planifica-dor de procediments clínics, té molt a dir al respecte. És més, a la llum de les normes deontològiques, queda molt clar que està implicat de forma directa en la cerca d’una solució a aquest im-portant problema de salut.

L’article 2 del Codi Deontològic de Catalunya exhorta a vetllar per la qua-litat i l’eficiència de la pràctica mèdi-ca, recomanació que es reforça en l’ar-ticle 9 quan insta a donar una atenció de qualitat, humana i tècnica. L’article 8 recorda que la salut de la persona està en primer lloc i el 45 recorda les mesures d’higiene i també de preven-ció. Aquí hi podríem afegir: de preven-ció d’errors. L’article 47 fa esment a no prescriure tractaments amb els que no

s’estigui familiaritzat. En darrer terme trobem que l’article 85 recull la obli-gació de posar en coneixement de la direcció les deficiències que s’observi n(notificació d’errors).

Tot es resumiria en l’apel·lació a la responsabilitat del metge (article 86) com a referent del pacient, que veu en ell el salvador, el protector, el conduc-tor i el còmplice de les seves ànsies de curació, i que no espera en cap cas que aquest, de forma directa o indirecta, agreugi els seus problemes.

Penso que, en futures revisions, el Codi deontològic hauria d’aprofundir en l’abordatge de les actuacions del metge en quant a la seguretat del pa-cient, per reforçar el seu paper de cus-todi de la salut, que és un imperatiu professional.

L’article 2 del Codi Deontològic de Catalunya exhorta a vetllar per la qualitat i l’eficiència de la pràctica mèdica

fensant els seus interessos.• Promoure la interrelació entre els

seus membres i l’intercanvi d’informació amb agrupacions o seccions de metges titulars (la nostra ha estat la primera a Catalunya) d’altres col·legis, Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, associ-acions, Sindicat de Metges.

• Via ràpida i massiva d’informació a tots els afectats amb la creació d’una base de dades amb el nom i e-correu. Agraïm la col·laboració dels Serveis Territorials del Camp de Tarragona i Terres del Ebre que ens han facilitat dades.

• Assessorar a la Junta de Govern del COMT de les qüestions que afecten als metges titulars.

• Gaudir de l’Assessoria Jurídica del COMT.

Amb l’aprovació de la creació de la Secció a l’Assemblea de Compromissaris, el dia 27 de febrer es constitueix la prime-ra junta:

• President: Alejandro Moreno (el Pla de Santa Maria).

• Vicepresident: Dr. Xavier Martínez Madrigal (Ulldecona).

• Secretari: Dr. Manel Medina (Brà-fim).

• Tresorera: Dra. Mercè Ros Gener (la Riera de Gaià).

• Vocals: Dra. Rosa Mª Caballero de la Torre (St. Carles de la Ràpita), Dra. Mª Jesús de Andrés de Pablo (Porre-

ra), Dr. Pere Solé Barreras (Cabra del Camp), Dr. Francisco Javier Sobrino Pérez (Vilabella).

Vull manifestar el meu agraïment al Dr. Antoni Duran per la seva col·laboració i al Dr. Julio Garzo (metge de contingent) qui amb la seva voluntat tossuda i infor-macions, Secretari i President de la Sec-torial del Sindicat de Metges de Catalu-nya, per llur col·laboració en la creació de la secció.

Hem rebut informació puntual del SMC, de les reunions del Dr. Francesc Duch i Albert Tomàs amb autoritats sani-tàries catalanes i estatals al més alt nivell.

Hem fet convocatòries d’assemblees al COMT de metges afectats pel RD.

El Dr. Vizcarro ha aprofitat l’ocasió per expressar la nostra problemàtica davant del Conseller i altres autoritats sanitàries sempre que ha estat possible.

De manera individual i col·lectiva hem exposat el nostre rebuig al RD a nivell del ministeri, OMC.

De manera conjunta amb totes les organitzacions que ens representen a Catalunya hem elaborat un document conjunt reivindicatiu, signat pels vocals de metges titulars dels quatre col·legis de metges de Catalunya, Associació d’APD (representats per Sr. Vicenç Julià i el Dr. Carles Baiget) i SMC, adreçat al Honora-ble Conseller Boi Ruiz. A la reunió d’en-trega del document conjunt va assistir-hi

de manera paral·lela el Dr. Duch. Ens va rebre el Dr. Sancho, representant al con-seller, qui ens va prometre que rebríem una carta del Conseller amb notícies fa-vorables al nostres interessos, com ara que des de la Conselleria s’obriria un període transitori d’execució fins la ju-bilació de tots els membres del col·lectiu afectats.

El RD està vigent, però aquesta carta és una lleugera esperança.

Si lluitem podem perdre, si no ens mo-vem estem perduts.

Moltes gràcies per la col·laboració.

A partir d’ara hem de tenir una actitud de desconfiança vers els compromisos de l’Administració, que ens deixa en una situació d’indefensió.

32

07/08/092013

OPINIÓ

La hematodipsia es una enfermedad hematológica inexistente, por suerte para los bancos de sangre que ocupan este número de Galens.

Lo que sigue es el extracto de un guión cinematográfico escrito hace 25 años que relata la última aventura de Drácula, que se va a vivir a Nueva York, contrae SIDA, actúa de asesino en serie, pero acaban matándole con la estaca en la sala de autopsias del Hos-pital Bellevue.

“Aquel invierno de principio de los años 80 el principal problema que te-nían él y su equipo era interpretar lo que tenía todos los visos de ser una terrible epidemia. La publicación ha-cía poco tiempo de una serie de casos de varones previamente sanos falle-cidos de infecciones poco comunes, de las llamadas oportunistas porque solo afectan a las personas con la inmuni-dad alterada, había disparado todas las alarmas en los hospitales de enfer-mos agudos de todo el país. La concen-tración de casos en el área de la bahía de San Francisco y en la ciudad de Nueva York, había señalado algunas de las peculiaridades del problema. Aparentemente afectaba a individuos varones, en general jóvenes y hasta en-tonces con buena salud. Pero pronto la acumulación de casos puso de manifi-esto algunas pistas.”

…”través de la televisión que se de-sarrolló su fascinación por Nueva York y a mediados de 1979 ya estaba decidi-do a visitar la Gran Manzana.”

…”El principal problema era trans-portar el sarcófago y la media tonela-da de tierra de Valaquia, sin la que su sueño diurno no quedaría garantiza-do.”

…”Ya fuera porque en el mundo de la noche vale todo, ya fuera por una

sugerencia de Markham Sands, pro-bablemente informado por la pintora italiana de su relación fracasada, una noche trabó conocimiento con Pierre. Lo había visto en una par de ocasiones y le había llamado la atención su enor-me parecido con Michael Jackson. El mozalbete coqueteó con él de manera obscena, suficiente como para repeler a cualquier espíritu sensible, pero la vorágine de aventuras permitía cual-quier experiencia y, a la vez, un con-tacto más prolongado reveló en Pierre una sensibilidad y ternura a la que él no estaba habituado. Lo que pudo ser un capricho pronto se convirtió en amistad y de allí, casi sin solución de continuidad, en obsesión. Las noches se sucedieron en una neblina de psico-estimulantes, a las que Pierre llegaba

eufórico y salía de madrugada semi-inconsciente, mezcla de las drogas y la anemia que poco a poco le iba consu-miendo….”

…”Fue por entonces que comenzaron las molestias. Se sentía febril y notó que se le habían inflamado los ganglios en el cuello y en la axila. Se quedó unos días sin moverse pero cada vez se sen-tía más débil…”

…”A primera hora de la tarde de ese día el residente encargado del caso lle-vó al despacho del Dr. H. toda la docu-mentación recogida durante la noche anterior y los últimos resultados ana-líticos. Las pruebas eran concluyentes: su población de linfocitos T era de me-nos de 50, el Western Blot y el ELISA po-sitivos y, además, la anemia…./…”Tiene usted SIDA, y eso, hoy por hoy, no tie-ne cura”. Al estupor inicial siguió una carcajada estentórea, estremecedora. 500 años sin ni siquiera un resfriado y ahora me salen con estas.”

…”Cuando el médico volvió, el po-licía preguntó casualmente: “¿Quién es?” más por compasión que por curi-osidad.

- Vlad Tepes, un viejo amigo - contes-tó el médico -. Tiene anemia y SIDA….”

…”La tapa con el escudo del dragón y la leyenda “Vlad III, Tepes”, en tres idiomas: turco, persa y árabe. Vlad ha-bía conquistado el poder de Valaquia desde su puesto de dragomán, el título que tenían los traductores intérpretes del imperio turco. Vlad, Vladimiro, el tercero de su dinastía. Tepes, el Empa-lador, su apellido…”

…” El ritual de la estaca transtoráci-ca.

…”Lo hizo. Una mezcla de pentotal y un paralizante derivado del cura-re de los que se emplean en anestesia supuestamente tenían que servir para inmovilizarle… porque matarle así no se podía. Para clavar la estaca se ayu-dó de un adoquín suelto que encontró en el suelo. Cerró los ojos y asestó el golpe definitivo. Y no, no se oyó el ala-rido desgarrador que esperaba. Cuan-do abrió los ojos lo que había sido un cuerpo se estaba desmenuzando…”

Una de vampirosXavier Allué Nº colegiado: 4302019

«“Tiene usted SIDA, y eso, hoy por hoy, no tiene cura”. Al estupor inicial siguió una carcajada estentórea, estremecedora. 500 años sin ni siquiera un resfriado y ahora me salen con estas.»

33

07/08/092013

OPINIÓ

El Convent dels frares car-melites, fundat l’any 1606, situat al final de l’actual carrer de Sant Joan de Reus, en arribar els fets revolucionaris de 1835, va ser abandonat pels seus frares i amb la subse-güent llei de Desamor-tització de Mendizábal, el convent de Sant Joan i horts circum-dants passaren a ser de propietat municipal, instal·lant-s’hi el nou hospital que, amb les modificacions per-tinents, ha prestat assistència sanitària fins l’any 2012.

L’any 1932 funci-onaven a l’Hospital de Sant Joan dos metges de medi-cina general, dos cirurgians, amb dos supernume-raris, i els met-ges especialistes d’otorino, oftal-mologia, derma-tologia, dispen-sari antiveneri i els sis metges del Cos de Titulars d’as-sistència pública. Així mateix hi havia el Servei de radiologia des de 1923, dos qui-ròfans, departament de maternitat amb setze llits, laboratori general d’anàlisis clíniques i un nou dispensari a la planta baixa, dotat de consultoris per a medici-na general, traumatologia, les especiali-tats i dentista.

La nova reglamentació sanitària de la Generalitat de Catalunya facilità que l’Hospital es convertís en Institut Po-liclínic Municipal i, posteriorment, en

Hospital Intercomarcal del Baix Camp, el Priorat, la Ribera, la Conca de Barberà i viles del Tarragonès, l’Alt Camp, la Segar-ra i les Garrigues.

El mes de febrer de 1939, suprimida la Generalitat de Catalunya i l’organigrama de la Salut vigent, els serveis de l’Hospi-

tal passaren a dependre de la restablerta ‘Jefatura Provincial de Sanidad’, i segui-dament traslladats totalment a un habi-litat edifici de la part alta de Tarragona, que suplia la falta d’un local adient, tota vegada que encara no existia l’edifici de la nova ‘Jefatura Provincial de Sanidad’

del Camp de Mart. Al cos mèdic,

infermeres i practicants se’ls res-

pectaven els seus nomena-

ments, sempre i quan traslla-

dessin el seu treball a la capi-tal de la provín-

cia. El poc exis-tent servei de

comunicacions tant per carretera com per ferro-

carril entre Reus i Tarragona, i un

seguit de malen-tesos, comportà la

renúncia col·lectiva de tot el personal mèdic i auxiliar reu-

senc. A l’Hospital de Sant Joan hi deixaren

un petit establiment sanitari, molt limi-

tat d’atribucions i de qualificatiu certament humiliant: ‘Centro de

Higiene Rural de Reus’.El Col·legi de Metges

de Reus estava domici-liat a la segona planta

de la Societat Cultural Recreativa El Círcol, de

la plaça de Prim. El local de quatre-cents metres quadrats constava de saló de con-ferències, sala de juntes, secretaria i bi-blioteca. La nova ‘Jefatura Provincial de Sanidad’, en data de 31 de març de 1939, comunicava la supressió de totes les ac-tivitats del Col·legi reusenc per passar a dependre exclusivament del ‘Colegio Provincial de Médicos de la Provincia de Tarragona’ (vegeu escrit adjunt).

L’Hospital i el Col·legi de Metges de ReusFrancesc Gras SalasMetge oftalmòlegCol·legiat núm. 4300143

Original: Arxiu F. Gras Salas

34

07/08/092013

Cavallers,6 baixos 43003 Tarragona

977 252 428

Menú migdia de dilluns a divendres: 15€.Terrassa a l’aire lliure.Sales privades.Cuina Mediterrànea

Canelons d’ànec amb poma, tòfona i ametlles

PropostesDegvsta Restaurant (www.degvsta.com)

Llom de bacallà amb bolets a la crema d’all

GASTRONOMIA

Ingredients1 llom de bacallàOli de gira-sol3 grans d’all + 12 fulles de llorer1 pell de taronja1 cullerada de pebre negre en gra200 g de bolets variats: rossinyol, camagroc, trom-peta de la mort, etc.1 got petit de crema de llet 1 gra d’all1 ou

Fer un allioli amb la batedora.Tallar el llom de bacallà per racions i posar-lo en una safata amb la pell mirant cap a dalt. Co-brir d’oli i afegir-hi tots els ingredients. Escal-far el forn a 150 ºC i deixar-ho uns 10 minuts. Per mirar si està cuit es pot punxar amb un ga-nivet fi o una brotxeta. Si és cuit, reservar.Netejar els bolets i saltejar-los amb una mica d’oli molt calent. Llavors tancar el foc, afegir-hi la crema de llet i remenar. Quan estigui tebi afegir-hi una cullerada gran d’allioli i tornar a remenar, fins que quedi lligat i no es talli.Per emplatar col·locar els bolets lligats amb la crema al fons d’un plat i, a sobre, el bacallà confitat.

Ingredients1 paquet de pasta de canelons1 cuixa de confit d’ànec 800 ml de llet60 g de farina60 g de mantega1 nou moscada½ cebaUna cullerada petita de tòfona picada1 poma GoldenUn raig de CointreauUn grapat d’ametlles laminadesUn grapat de formatge ratllat tipus parmesà

Escalfar la cuixa d’ànec al forn, a uns 150 ºC, durant 4 minuts. Deixar-la refredar una estona i treure’n la carn amb les mans. Si no se sepa-ra amb facilitat de l’os es pot tornar a escalfar. Reservar la carn. Triturar o ratllar mitja ceba i ficar-la en una cassola amb la mantega i la nou moscada rat-llada. Deixar-ho a foc baix fins que es dori,

i afegir-hi la farina, a poc a poc i amb l’ajuda d’un colador fi, i anar remenant amb el foc baix. Mentrestant escalfar la llet a banda sense que arribi a bullir. Abocar-la al cassó de la ceba i anar remenat amb l’ajuda d’unes barnilles. Quan desaparegui el sabor de la farina i, quan en passar-li el cul de la cullera ens quedi una textura fina, que no gotegi i sense grumolls, ja tindrem la beixamel llesta. Afegir-hi la tòfona i salpebrar al gust. Pelar la poma i saltar-la amb una mica de Coin-treau. Flamejar i afegir-hi la carn de l’ànec.Ajuntar aquesta carn amb la meitat de la beixa-mel, cobrir-ho amb paper film i deixar-ho a la nevera.Bullir les plaques dels canelons i col·locar-les repartides a sobre de draps mullats o paper de film untat amb oli. Anar farcint-les i enrot-llant-les, i col·locar-les en una safata de forn untada amb mantega. Napar amb la beixamel restant, escampar el formatge ratllat per sobre i daurar al forn. Finalment afegir-hi ametlla en gra o laminada per sobre.

Biscuit glacé de torró i xocolata

Ingredients¼ de crema de llet per muntar100 g de sucre4 rovells d’ou100 g de torró de Xixona1 got d’aigua150 g de cobertura de xocolata

Per un costat fer un xarop amb el sucre i l’aigua al foc, i per un altre barrejar els rovells amb el torró. Ajuntar les dues mescles, muntar la nata i afegir-la a poc a poc. Omplir-ne els motllos i deixar-los al congelador.Desmotllar, fondre la cobertura de xocolata al microones o al bany maria, i abocar-la per so-bre del bescuit.

35

07/08/092013

De juny a setembre de 2013|MOVIMENT COL·LEGIAL

4300113 CARTANYA COLOM, JOAN DEFUNCIÓ4300302 VERNET TARRECH, ANTONIO B DEFUNCIÓ4300910 SANTIGOSA BENET, JOAN DEFUNCIÓ4301813 MENDOZA DEL JUNCO, CARMEN DEFUNCIÓ4304493 SANZ FOLCH, CRISTINA TRASLLAT4304494 ORTINEZ SABAT, MARTIN CESSAMENT EXERCICI4304945 DIAZ SALSENCH, MARINA TRASLLAT4305078 ARENOS SAMBRO, ROSER TRASLLAT4305244 LUNA ARCE, MILAGRITOS CESSAMENT EXERCICI4305489 KAMINSKA, HALINA CESSAMENT EXERCICI4305604 SAINT-PRIX BECRIT, CLAUDIO DONATO CESSAMENT EXERCICI4305624 ROHAN JIMENEZ, MARIA LUISA TRASLLAT4305627 CRUZ PICADO, NEOMICIA TRASLLAT

4305644 HOYOS VALLADARES, MIGUEL ANGEL CESSAMENT EXERCICI4305685 PRADES VILLANUEVA, ELENA TRASLLAT4305688 CASTRO AGUIRRE, FRANCISCO J. TRASLLAT4305740 ELIAS ARTIGA, JAUME TRASLLAT4305749 SISINNI, LUISA TRASLLAT4305750 DE LUNA PLA, ARMAN TRASLLAT4305802 ESTELLER GARCIA, LAURA TRASLLAT4305817 GARCIA AGUILAR, PABLO JOSE TRASLLAT4306083 VILLEGAS LOU, OLGA CESSAMENT EXERCICI4306155 VALVERDE MONTAÑÉS, LOLA CESSAMENT EXERCICI4306190 SELFA MUÑOZ, AIDA TRASLLAT4306284 PIEDRAHITA TRUJILLO, ANA CAROLINA CESSAMENT EXERCICI

Núm.Col. cognoms, nom Causa

Núm. Col. cognoms, nomALTES

BAIXES

4301988 PIÑOL MARGALEF, MARIA LLUM4305123 TAFUR ANGULO, CARLOS ALBERTO4305627 CRUZ PICADO, NEOMICIA4305677 ALVARADO ZAMORA, CLARA MARIA4306310 DIAZ VALCARCEL, CARLOS E.

4306311 ALEMAN CRUZ, JOSE RAMON4306312 RODRÍGUEZ FOMPEROSA, LIZBETH4306313 RABAZA GINER, VANESSA4306314 GAVILAN IGLESIAS, TANIA4306315 GÓMEZ CARABAZA, ARANTXA

Núm. Col. cognoms, nom

ANUNCISPER PARAULES

Immobiliària i despatxos: ES VEN CONSULTA d’oftalmologia en bon estat per jubilació amb 1.-Columna de Refració marca INDO model VT-1 amb silló elèctric, foròpter, projector, làmpara d’hendidura. 2.- Autorefractometre marca Nidek AR-600.

3.- Frontofocometre marca Nikon.Es pot vendre per separat.Si esteu interesats es poden enviar fotos, contacteu amb el telèfon 660996022 (Cecilia) o per mail ceciliapm2@gmail.com.

Núm.Col. cognoms, nom Causa

ACUDIT