View
6
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Cui el (:racier (I una .uuilist I I:U(endctl-
taI de Ics nostres representacions, ctim
fa Gueroult '°. No crcc (life la coheren-
cia de la quc parla 13cyssade contradi-
gui la unilateralitat de I'ordre ' No
crec, en Ii, yue la tonamentaciu carte-
siana (lucdi in(iccididd elite cl Jo i
Deft, coni Cliff Marion"Totel yuc he (lit configure lit mcclita-
eiu corn it forma del pensamerit huma
podemos proharlo todo Colt el uSO (IC la
razon; antes quc Cl use de la raisin estiin los
principios Cn yue ella se funda, y antes yue
Lino v oleo estti la existencia de la ra/On
ntisma y del ser yue I(ICIOCII1 I- 13almes critica
lit rirditaciO corn si Isla unit denwstracio yue
(letlItCIX cunt "Una argumentaci(in en la eual
se nitiere de proposicioncs CV (Icntes una pto-
posici61l cvi(ICrtemCniC cnla/ada Coll ellits" .
si Ics prenlisses scin CvidLUtta ser:ut indcntos-
irthlcs I. si Uposent yue no, caldra polar-tie
alguna (uc ho sigui o arar vets l tIiilnit (vg.
op. cit., I. I. c. 17. p. 87). I{I ,Cogito» Set fit
till raon:nnent encohert (entinicnut) amh pre-
misses I Components ideals clue no podrien aer
nt,ntingtits till cop slit duhtat de lot.
40. Vg. M. (iuctituIt, Drsrartcv selon Cut-
der des raisons, Auhicr, Paris. 1953. 6ec-
roult crew yuC es Cl Descartes de Ics hle'dda-
tion.t el clue hem (Ic compartr amb Kant
ptiis(1uc cc sons ICs hkeditatiottr yui s'elcsCot
a Lill point do vac proche do la ( ritidue cn sc
proposattt do tomler la valcur ohjectivc de
nos connaissances (a priori),,; vg. op. cit., p.
33 dc la rota 3. Segons (iueroull, I'analisi car-
Icaiani7 es ricers cit la scrie do Ics conditions
(Ic possihilitat de tote tcpresentaci6. Vg. op.
cit., p. 36.
47. I.M. Bcvssadc, La pltilosoplue pre-
miere de I)rsrattes, I lammarion. Paris. 1979,
p. XII i 325-333. Crec yuc. Cit ayucst Ilihrc
cxtraordinari, Bcyssadc n0 cncerta Chian vcu
impossible tugir do I'acusaciti cle circtilarilal Si
CS merle el concuptc (l onlrc unilateral. No
uhauutt, is clar Clue Descartes no c1eixit de
ntantenir-Io per a (clime I'ordre de la metatt-
sict. Vg. p. c. Sec. K., A i' IX-171; Fpi.stolain
curd 1'. Dint[, Ai VII-57'. 1111-1,cttIc PrclIcc,
A I ISB-_L RA A I X-196-7. etc.
JS. Vg..1 I Mill ion, «Detcaricc et l'onla-
thrologir» a Bulletin de la So( irtr ['ranivti.ci' de
Philosophic. Sessiti del ?4-i V-S_ (p. 117-171).
Marion crcu yuc Descartes vacil'la entre dues
contiguracions ('onto-teologia; la printcra
cenurada en cl «ego» tom it ens suprem al Cluees retercixcn ell allies ens detinits tom it "en-
10 rota", i la segona ccntrade ell Dcu-"cause
sus., cunt it ens supreni (let yuc depenen cls
nitres ens (amiss cons a "ens tit causatunl,,.
1' .,i1 tl , I\, I ;i' I F .>)luu, n' 1,, r,)n.il
clcl "ill" I II CS nnlultilhlc I ,i iII\ itacio
cartesiana it la mcditaci o esta plena de
sent it . Ouatsesol presa de posiciii
it
lavor o cn contra de la filet aff"icil Cie
Descartes o Cie la mctafisica cn general
exigcix acCeptm- yuC CIS problemes
mctafisica s'han ii'abordar amh la meat
pure, neta Cie prejudicis, disposada it
ocupar -se dels conceptes . Iliure de la
tcntptaci o de vcrhaiisme . Aixi, (ones,
caidra yue considcrem lit mcditaeiti car-
Icsiana Coll [ una seriosa possihilitat
ohertit per ats yui. ntoguts per la voca-
ci(l filosolica, s'adonen title son pot
terms cis aparcnts tonantcnts Cie ICS
nostres opinions i cerquen nous fone-
ments capayos de sostenir edifier do
Ics ciencics.
Joan Albert Viccns
(L)N(;)AI. MAYO.S Sol-SONA. flistorici-
tat, mitre logira i empiria. Una Iec-
trtrct dc /a /i/osufia dc le litsir,ria
hegeliena. Tesi doctoral Ilegida if la
Universitat Cie Barcelona cl 19-1-
1988, (lirigida pet Dr. Ramon Valls
Plana i judicada pcl tribunal format
pets Drs. lose Maria Valverde
Pacheco, Felipc Martinez Marzoa,
Jose Ripalda ('respo, F.uschi ('010-
mer Pous I lordi Sales ('oderch. A
partir dc Ics dues darreres parts
d'aqucsta test she redcoat el Ilihrc:
Faller logica i empiric. (Yeas lit, Ia
filoso/to hegc'liuua dc' let historic,
Barcelona, Editorial PPU, 1959.
Una tesi es quctcom via, ja yuc es
pcnsament I per tent villa (crcara (life
sigui la grisa vide (Ic l'inicl'lcctc). Alto
escrit, escrit esta, no puc ni lie de ter
1,111a introdueeid yue suhstitucixi o
esineni I'ohra matcixa. Per tent, par-
Iare ja Cie,, d'una ccrta distancia i, fins i
tot, ellihcrament (ICI quc esta ja dit.
Vol aquest trehall pot ser (legit tort
tin comentari it la famosa tesi: tot el (life
Cs real es o esdeve rational I tot el Clue
es rational es o csdcvc real. UI nostre
plantelament va (Iirigit a preguntar-nos
291
quc es per Ilcgcl real i quc racional.
Parteix de la base de la identitat entre
allo <<autenticament,, real i albs «autcn-
ticament» racional. Aqucst cs un supu-
sit esscncial del pensamcnt hcgclia, quc
es demostrat des de la totalitat del sis-
tema o des del saber absolut de la Feno-
menologia de 1'esperit. En qualsevol
cas, aquesta identitat esta ja dcnuss-
trada quan Hegel es planteja la lilosolia
de la historia; peril aixo no implica que
Cl prohlcma ja estigui result i sigui
oci6s. El prohlcma roman i, si he hum
pot pcnsar quc ja no cal demu.wrur-lo,
si quc cal mostrar I'eficacia de la seva
resoluci6.
Nosaltres, per Cant, no restem nornes
at nivell de judicar l'argumentaci6
logica o sistcmatica quc permet -a
indict de Hegel- demosnmur la veracitat
d'aquclla identitat. Sind que ens pre-
guntcm no tint corn ho demostra sin6
corn ho fa corn mostra en concret la
identitat entre racional i real. Ccr-
qucm, mes enlta de ICS idecs purrs i
clefs seas Iligams, corn ICS idecs conere-
tes i plenes de contingut s'estructurcn
en un discurs quc ha de ser coherent
amb aquella identitat_ Dit d'altra
manera, Cl quc ens interessa es analit-
zar Cl discuss que resulta de I'aplicaci6
estricta d'aquell principi. Mrs encara,
analitzant cl discurs complet, volcm
descobrir cl contingut Ines profund i
ocult -invisible potser per it Ilcgcl
mateix- dcls principis, suposits, crite-
ris, quc I'engendren i el domincn.
Aqucst intent es, naturalment, molt
mes dificil en Cl cas del discurs dialectic
i circular hegelia, que es preten scmprc
sense suposits indeniostrats.
Si la realitat flies plena es identica
amb I'autcnticamcnt racional, Ilavors
ens podcm preguntar -des de Ies
dades intersubjectives comunes entre
Hegel i la seva epoca- per la racionali-
tat quc en fa remarcar les unes per
damunt do Ics altres, quc Ics uncix, quc
Ics fa constituir-se en una estructura
complexa I quc d6na scntit cfe totes
cites en conjunt. En un ordre invers,
ens podcm prcguntar -des del contin-
gut sistcmatic i d'altres obres pettipus do realitat quc cncaixa o pot res-
pondre it aquestes pcrspcrti5es teori-
gnes. D'aixo en resulta la convergcncia
en la filosofia lie la historia universal de
Ics doctrines mes caractcristiqucs del
pensamcnt hegelia . .Iles doncn sentit ituna de Ics conccpcions mes arriscadcs i,
alhora, mes «tranquil-litzadores» dc la
historia humana.
lambs ens hem plantcjat en Simatrix cl prohlcma de la identitat cntrc
real i racional ; Ilavors cis mots raciona-
litat i realitat ens destorhaven. Quin
scntit to dir d'alguna coca -flue passa,
quc tothom pot veurc i tocar . quc esta
alli, quc existeix- quc no cs <<real»? Elsentit comu xoca cerlame it ansb aquest
sentit tecnic i molt treballat de «rcali-
tat". Paral-lelament , el scntit etc « racio-
nal» cs en Hcgcl molt me,, complex i sic
que no en HIS quotidia -tins i tot en
filosofia-. Ens calia, en conclusi6, unsaltres mots, que no tocsin una traslacib
perfecta d'aqucsts -- ja quc reproctui-
ricm el prohlcma i no asancaricm
gens- pcro que alhora schiculcssin
I'essencial del discuss hegelia. Per aixo
vam tcnir I ' atrevimcnt do pensar Ilcgcl
-en especial la seva filosofia do la his-
toria it partir do I'oposici6 entre alto
logic i alto empiric ( suhstantivant-los:
cut re l6gica i cnipiria).
Vain haver d'inventar- nos un mot
(«empiria» ) i vam haver d'obviar gran
part del prohlcma quc rau en la deter-
minaci6 del quc es empiric o del quc cs
logic, o cntrc la part empirica i to part
logica d'un esdcvcniment . Aqucst no es
cl nostre prohlcma ; empiric es per it
nosaltres Cl quc va tuncionar per a
Hegel i per a la seva cpoca corn it tal, i
cl mateix podcm dir pcI quc fa it alto
logic. Empiric o logic es la dada o esde-
veniment quc I legel i la seva cpoca
consideren corn it tat. Nosaltres no
intentem esmenar- los la plena , desco-
brir que van prendre corn it empiric cl
quc no era sine) una tantasmagoria de la
scva ntcnt, tampoc no pretcnem
desemmascarar cl quc prctcnicn «lo-
gic".
Des d'on podrietn icr-ho , quc fos un
Iloc essencialment mes solid que Cl sea?
Fit projecte deconstructor , critic, des-
mititicador , rclativitzador , ja cstava en
292
I,I Mlle tlt'I IWItIc IlulIt iIi I),IItId.I tett -
ric. No cs tractava, per tint, Lie desco-
hrir nlediterrallis ni de posit en la
pieota per encssinla vegada cis seas
suposits. l:unpoc nu es tractava de
dctensar-los Ili argumcntar yuc nu era
tart arhilrari i fantasnnt inic rl yuc
Ilegel molts dell esperits [Iles Iucids
Lie la seva cpocat s'cnlpcnvaven en
vcurc.
Parting cic la base tic la rostra con-
tenlporulcitat, de Ia convicciti yuc, Cl
canlf fet pct pcnsanlcnt de I iegcl i cis
"c"ants yuc I'aeonlpanvaven, ens per-
nlet venue Iles enlla sense haver Lie
polar huriescanlent ell dits en la nafra
com it nails intcl•lectuals. 1:1 tliscurs
heP_elia is Lin nlonunient intel-Ieetual
yuc no pot anlagar cis efectes destruc-
tors Lie] pas del temps. Ayuests cfcetes
s'accentuen cncara mes. It tractenl Ilela seva part ales escadussera, la part
Iles scnsihle al pas (lei temps i it I'enve-
iliment. La historia passa I anib clla
passer igualnlcnt rapider Ics visions
(]tie Sc n'han donut, ja yuc ayuestcs no
son ultra cola yuc Lill CSLICvCIIMICIlt
temporal i cadue [Iles. Son Lin moment
de sentit en la perpetLia nlirada Cr',vCl
passat.
En el nosier trchall hem intentat ana-
litzar en tutu la scva riyuesa i eomplexi-
tat in filosofia de la historic universal
del Ilcgcl lit nladur . Ayucsta tcmatica
ha estat en general menystingucla per la
part Hies crcativa cic la critica hcgclia-
na. Lcs lions poden see molter:
I. - Ili ha intervingut la cons iccici
Lille Ics gem presses >> cspeculativcs es
pollen trobar Hies en Lines alters uhres
--en especial Ics sistenlatiyucs i, Iins i
tot, Ics juvcnils-.
?. I anlbc hi ha tingut it venre la
reduceio de la tenlatiea it alguns aspee-
tes pretesanlent lilts Iilosolics a espc-
enlatins- d eserits , ties pcro relativa-
IIICI t carts, cum son cl final Lie la I-do-
so/ia del derv o I'escrit l . u raci r1I /a liis-
lorict , tot ohlidant o mcnvstenint cl gran
cos cic cs Lil l on.s sohrc filo.solill de la
hiii>ni tI c1', cuntillguK Ictclcnl^ ,I LI
historia ell lit testa Lie cursor do Berlin.
Aixi hum ha detugit gran part cic la
riyucsa originaria de la proposta hcge-
liana.
3. - l anlbe s'ha pnxILiit (]Lie lit filo-
sofia de la historic i cis lens CSCrit, hi n t
estat intcrpretats Lies d altres uhres,
anlh la yual cosy ha yucdat malmesa
I'espccilieitat (lei sell discurs.
4. - A mrs it nits, ayuesta tcnlatica.
cons it cunscyiicneia Lie la crisi Lie I'his-
toricisnlc, va set- molt ahandonada tins
Deceit till ent.
1-11 restiltat ha cstat ytIC la produccio
en ayuest ambit del pensanlent hcgclia
no esta al matrix nivell yuc la pruduc-
citi ell aloes ambits de la lilosofia hege-
hana. Aixi resulta yuc encara podcnl
considerar corn la nlillor Libra sohrc la
Iilosulia he^gcliana Lie la historic I'cscrit
tic Lasson Ilegel all, (O n/uichtsphilo-
soph Lie 1920.
La bibliografia sohrc tenses de filoso-
fia (IC la historic es troha dividida en
this tipus o gcneres d'uhres:
1::1 primer. scin cis intents pretesa-
ment complcts i sislcnlatics d'ahastar
Iola lit conlplexitat Lie Ia teniatica_
I)'acluests cis realnlenl vaiuusos son
moll puts: el de Lassen ja citat. espe-
rcln Cl yuc ens ha peonies MCist, cal
rcnlarcar ell 1)'11ondt Ilegel phdu-
sophe dc Ili historic l it urtte i Florcz La
dinlret ea dc la historia rte /lrgel (yuc
Si)!) clcls mrs intcressants i compicts).
('al tenir ell conlpte n,nuralment cis de
I Iyppolile Itttrodncno,u a hi philosophic
de l'hinuirr dr l/c'grl, I osvith El srluidn
dc In hi.sloria i tanlhe I)r /Iegel a Nielz.s-
che, Plebe I/egel, filoso/O dellu hisloriu,
O'13riell llrgel on Retison will Ilisroiv,
PIcngc /lrgel will die Wrhge.schicho'.
hill Vollrag, Sofia Vanni La conrr-
ziollc hrgeliatta dc/la .slorill.
A ayuests Ilihres son bons pcro
solen mi nicar d'analisi pormcnoritzada
I profunda Lie tot cI material yuc sohrc
la filos tic de It, historic ens ha arribat
(lei Ilcgcl do Berlin. 1:1n general esttul
tan preocupats p-I Inch especulatiu
yuc uhvicn gran part de la riyuesa
anlh inlportants conseyticncies espe-
293
eulatives, corn tFaetarenr tie dCIrros-
trar- de la filosofia do la historia. Com
veieni, la bibliografia d'aquest tipus es
relativament reduida, alhora que rapi-
damcnt haixa de qualitat.
El segon tipus do hihliografia esta
composada per 1'enorme quantitat d'ar-
ticles i algun Ilihre molt cahdal com
per exemple el de Ritter Ilegd turd die
jran:tisische Revolution - quc fan refe-
rencia it aspectcs roes o menys direeta-
mcnt tractats per la filosofia hcgeliana
de la historia. Aquest material cs molt
dispers pero alhora molt tic: es plena-
ment complementari de anterior ja
Clue cl clue perdcn en voluntat de com-
pletitud ho guanycn en riqucsa i preo-
cupacio pets continguts concrets.
Alguns d'aquests articles son obres de
circumstancies o per engrandir la pro-
pia llista de puhlicacions, pero molts
dells son completes sfntesis, resultat de
molts esfor4os dedicats a tin terra espe-
cific. Dintre d'aquest tipus do bihlio-
grafia hi ha els cscrits que estudien la
relaci6 de Hegel amb Grccia, la Revo-
Iucici trancesa, la Reforma, cl cristianis-
mc, Fart, la filosofia, FastLicia dc la Lao,
la Ii tic la historia, etc. Son temes molt
importants per a una completa elucida-
ciu de la filosofia de la historia hegelia-
na. Normalment enllacen amb allies
obres des de Ies quals son sovint
inletpretats- i contribucixen, per tart,
a arrodonir el pensament hegelia sohrc
filosolia de la historia i a cnllacar-lo
amh cl conjunt del seu pensament i sis-
tetna.
Entrc aqucsts dos tipus de producci6
ens movem nosaltres i hem procurat no
came en tin o altre tipus, sin6 mirar
d'aprofitar els avantatges de cada un i
mirar d'evitar-ne els defectes. Aixi hem
intcntat abastar la totalitat do la rica
proposta hcgeliana; abastar la praetica
totalitat de la seva obra madura it Ber-
lin sohrc filosofia de la historia. Analit-
zar-la, estructurar-la i sintetitzar-la,
atenent taut als continguts concrcts clue
Hegel desenvolupa coin al nucli riles
especulatiu clue s'hi pot trohar. Creicm
Clue tots dos elements son ahsolutamcnt
indissolubles, solidaris i complementa-
ris. La logica especifica del discurs
hegelia ironies es pot copsar a partir
deis desenvolupaments concrets cm-
pirics-- clue la vchiculen, i aquests
nomes mostrcn cl scu logos a partir
d'integrar-se en i exterioritzar aquclla
log lea.
Per aixo hem acarat el nostre trehall
com una nova leetura quc abastes tot
aquest material alhora ric especulativa-
ment i concretament, que tant pot
informar del nueli tries profund del pen-
sament hegclia com sabre els pressupo-
sits del sell pensament i de la seva cpo-
ca. Ls tractava, doncs, d'cncarar-nos
direetament amh I Iegci. procurant cvi-
tar clue els arhres dell comentaristes
hegclians ens impedissin veure el hose
hegelia. Fs tractava de veurc Si Ilegint
do nou tots els cscrits do tenrttica filo-
sofico-historica podiem COllStl_Uil_ Lill
discurs I una analisi quc tes justicia tart
a Ia pro!unditat logica del discurs hege-
lia com a la seva riqucsa empirica.
Ii trehall s'estruetura en quatrc
parts.
La primera cstudia aspect es impor-
tants en I'evoluci6 del pensament hege-
lia sobre la historia: cis divcrsos escrits
rellcvants conscrvats, el divers paper
clue hi juga, cl Iloc ocupat dintrc del sis-
tema, el canvi -mill) Ies possibles
raons en I'estrueturacici de la historia
universal de quatrc a trey etapes.
La segona part es una analisi i intent
de recolist ruccici del eontingut de Ies
Vorlc'.cungen (cdici(5 Lasson), ccrcant-
ne el fil logic.
La tercera part investiga els elements
que estructuran cl discurs: (I) La Iliber-
tat com a meta tic la historia. (2) L'es-
tat i ICS constitutions (critiea de lit
dcmocracia, i dels plantejamcnts Ilihe-
rals, clogi do la monarquia). (3) EI
paper tic I'espcrit absolut (en especial
de la rcligi6 com el saber tic I'absolut
accessible a tot ci poblc, cronologica-
ment previ i amb mes forca impulsora
(Iuc no la filosofia). (4) L'oposicio
cspcrit-natura (permanencia dun Eons
il-lustrat basal en el desequilihri entre
cspcrit i natura, parallel al que s'esta-
blcix cntre subjecte-objecte i universa-
litat-particularitat). (5) L'astucia do la
rao (I'astut argument quc permet justi-
294
lic,ir Lk rc,iluiacio do la Ik)L_ica dc Li ln-
toria mitjancant I'ernpiria. analisi del
paper de les passions, dcls herois i del
savi).
La quanta part tree les Conclusions
respcctc el prohlcnna de I'harmonia
entre logica i empiric historiques (una
distinct necessaria encara (luc hi hagi
una total immancncia, la logica corn a
punt do cista del tot a partir del qual
s'avalua I'ei npiria). nnalitza l'espCC1fi-
citat del discurs dintrc del sistema (coil]
una versici logico-diacronica de la tota-
lil'it dc Lt l1lux0lia de I c.pcni ) I la rest.i
cfohres ( que es divers del discurs do Ia
C(('/tcia de Ia l()gica, La fettomenologia
(It, l'esperil i la lllsioria de lu (iloso%ia).
F?xposa el proecs correlatiu i parallel
d autoconeixcnlent i autocreaclo corn a
nucli logieo-especuIatin mes profund.
Finalment , trcu les consequencies de
Ics nostres tests respcctc la concepeio
de progres ( derivada de la seva noeto
do Ciesenvolupanxnt) i sohre cl pro-
hlenna do I'al irn]acio hcgcliana do la fi
do la historic.
Gon4al Mayo', Solslna
295
Recommended