View
249
Download
8
Category
Preview:
DESCRIPTION
Publicació trimestral editada per la Fundació Claror sobre esport, salut, cultura i lleure.
Citation preview
Cobertes.p65 20/11/2008, 12:541
Cobertes.p65 20/11/2008, 12:542
SUMARI 3
Revista ClarorNúm. 63, IV èpocaHivern 2008
PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.
OPINIÓ
4. Articles d'Imma Palma, Josep Espart,Maria del Mar Arnús i Gabriel Domingo
6. Entrevista curta: Albert González, directorde Serveis i Consum de Barcelona
Contrapunt: article de Luis Suárez
ENTREVISTA
9. Anna Tarrés, entrenadora de la seleccióespanyola de natació sincronitzada
EN FORMA
12. El treball funcional a la sala
17. Experiències: Mercè Bel, tot un referentper als Màsters de Natació
18. En forma: Miscel·lània de temes
22. Natura: Surfejar a la neu
23. L'escapada
SALUT
24. Salut: Caigudes i gent gran
26. Dietètica: Celiaquia
28. Mens Sana: L'actitud positiva millora lasalut. Entrevista a Eva Juan, psicooncòloga
REPORTATGE
30. Immigració i esport
NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR
35. Fundació Claror
37. Instal·lacions esportives
45. Esdeveniments esportius i seccions
48. Programa d'activitats culturals
50. Solidaritat
CLAROR CLUB
51. Activitats de lleure per a l'hivern
54. Avantatges culturals
56. Guia d'empreses adherides
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 95fundacio@claror.orgWeb: www.claror.cat
Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90esportiuclaror@claror.org
Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 66sagradafamilia@claror.org
Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40maritim@claror.org
Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 74administracio@cancaralleu.org
COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, AlbertGiménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Maria Carbó
SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro
IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM
FUNDACIÓ CLAROR
SNOWBOARD
CAIGUDES I GENT GRAN
ESPORT I IMMIGRACIÓ
24
22
Número 63. Quarta Època.Hivern 2008. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.
CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.
28
ADREÇA:Sardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.cat / totclaror@claror.org
CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Nico Sánchez,Mariona Violán
REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoSUPORT DE DISSENY: Albert Castro
L'A
CT
ITU
D P
OS
ITIV
A
30
PATRONATPRESIDENTA: Laura Ponce AlsedàSECRETARI: Pablo Bel RafecasVICEPRESIDENT: Joan Itxaso PaternainVICESECRETARI: Fede Ruiz LlachVOCALS: Marta Serra Batiste, BernatAlonso Bitrian, Consol Martí Soto
DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel CarmonaCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp
LA
PO
RT
AD
A
01_Sumari.p65 21/11/2008, 14:593
CLAROR
OPINIÓ4
S'ha d'acabar la Sagrada Família?
CARA A CARA
Gaudí confia, com diu ellmateix, que «una altra ge-neració col·labori en el Tem-ple com repetidament esveu en la història de les ca-tedrals. L’obra de la Sagra-da Família va lentamentperquè l ’Amo d’aquestaObra no té pressa».
Són infinites les esglésies,les catedrals i els templesen què no solament se n’ha allargat la cons-trucció més de dos-cents o tres-cents anys,sinó que s’ha començat en un estil i s’ha aca-bat en un altre. És de tota evidència que ambaquestes construccions de tanta magnitud hade ser així.
Mirant-ho com a profà que sóc de la pro-fessió arquitectònica, el que s’ha fet fins ara,no solament la part externa, sinó l’interiorque està avançant, té per si mateix una es-pectacularitat que difícilment es pot ignorar.No tan sols per la magnitud, sinó també perla bellesa.
Crec que l’equip d’especialistes actual quetreballen al costat de Jordi Bonet està qua-lificat per continuar la construcció d’unaobra que és de tots els catalans i de tot elmón. És lògic, doncs, que jo opti per la con-tinuació de la Sagrada Família amb tot en-tusiasme i consideri totes les posicions encontra com a obsessives, obtuses, malèvo-les o interessades.
Vinyeta de Ferreres, publicada a "El Periódico", l'11/11/08LA VINYETA
IMMA PALMADra. en ciències
biològiques. Professorade la Universitat de
Barcelona
L'etiquetatgenutricional
L’etiquetatge nutricionaldels productes alimentarisés voluntari, excepte en elcas que l’etiqueta incloguimissatges sobre propietatsnutritives o saludables (baixen sal, sense sucre, ric encalci...). A partir de la infor-mació nutricional es pot iden-tificar el valor energètic i elcontingut en carbohidrats,proteïnes i greixos de l’ali-ment. En alguns casos, tam-bé s’hi especifica els tipusd’àcids grassos i la quantitatde colesterol, com tambéels midons o sucres i el seucontingut en sodi, fibra, vi-tamines o minerals.
Aquesta informació nutri-cional sempre s’ha d’ex-pressar per 100 g o 100 mlde producte, però també potestar indicada per porció deconsum.
La interpretació adequadarequereix també una lectu-ra dels ingredients utilitzatsen l’elaboració del produc-te. El primer ingredient dela llista és el que està enmajor quantitat i, conse-qüentment, l’últim ingredi-ent és el que està en menorgramatge, i és per això quesempre trobem en el dar-rers llocs els additius ali-mentaris.
En llegir l’etiquetatge, calfixar-se en els ingredients ien la qualitat dels greixos delproducte. Que un alimentcontingui greixos vegetalsno és garantia que no con-tingui greixos saturats (calevitar-los per prevenir elrisc cardiovascular). També,per salut, cal reduir el con-sum dels greixos hidroge-nats i de sodi. Per prevenirl’obesitat seleccionarem ali-ments amb un baix contin-gut en sucres i greixos satu-rats i donarem prioritat alsque aporten fibra.
LA COLUMNA
NO
M. DEL MARARNÚSCrítica d'art
JOSEPESPART
Llicenciat en dret
SÍÉs il·legal, innecessària, in-sostenible, immoral. Amb lacripta, els feligresos ja te-nen prou espai per celebrarla litúrgia, i pel que fa altemple expiatori ja n’hi hauns quants a Barcelona alsquals no hi va ningú. En lanostra societat cada vega-da més secularitzada i lai-ca està fora de lloc cons-
truir tipologies grandiloqüents i caduques. Elsúnics que necessiten aquestes dimensions sónels islàmics.
Resulta ridícul, pretensiós, prepotent, forade lloc, anhistòric i anacrònic continuar aques-ta obra d’Antoni Gaudí. Utilitzen diners d’unagent que no ha estat gens informada, que nosap que es tracta d’una obra que no és deGaudí. Allò es pot dir que és Gaudilàndia.
Els responsables de l’obra actual treballensense aplicar-hi les lleis bàsiques, sense caprespecte cap a l’obra autèntica de Gaudí, isense un projecte d’acabament definit, ambun plantejament estructural totalment contra-ri a l’establert per Antoni Gaudí, substituintels pilars de pedra per uns altres de formigóarmat farcits de tant de ferro que se’n podriencarbonatar les armadures, atès que aquestmetall augmenta de volum en sis vegades quans’oxida, cosa que està passant ja amb les tor-res de la façana falsa, on ja s’han produït des-preniments.
04-07 Opinio.p65 21/11/2008, 11:244
5OPINIÓ
L'activitat física i la crisi
TRIBUNA GABRIEL DOMINGODirector general
de la Fundació Claror
D’una manera o una altra totsanem rebent, dia rere dia, delnostre entorn més proper,dades que pretenen dimensi-onar fins a quin punt la crisiactual està afectant les nostresempreses. Els que ens bellu-guem professionalment enl’àmbit directiu i empresarialestem especialment sensiblesi preguntem contínuament. Elresultat és una allau de per-centatges de disminució devendes i d’activitat, que s’ini-cià primer en l’àmbit financer,immobiliari i de la construc-ció però que progressivaments’està estenent als sectors in-dustrials i de serveis. És cer-tament descoratjador.
Els operadors del sectoresportiu, com tots, estemalertes i a l’aguait de comevoluciona la nostra activitati com ens afecta la recessió. Ide moment (insisteixo, demoment) podem dir que hi haalguna excepció. En concret,a la ciutat de Barcelona, elnombre de persones abona-des a algun dels 43 comple-
Victòria Trenchs33 anys
Sí. Si la marihuana s’uti-litza de forma controla-da i per tractar malaltsde càncer em semblaperfecte, ja que estàdemostrat que funcio-na. Ara, per a usos lú-dics, no em sembla bé.
J. Carles Soriano39 anys
Sí. Hi estic d'acordtotalment. Per què espoden fer servir altresfàrmacs i en canvi lamarihuana no? Que nofem servir la morfinaper calmar el dolor? I noés una droga també?
Alex Soler28 anys
Indiferent. M’agradariatenir una opinió forma-da d’aquest tema peròen desconec els detalls,per tant, no sabria posi-cionar-me en aquestdebat, tot i que no hoveig malament.
Et sembla bé l'ús terapèutic de la marihuana?
Per Cristian González
Alesandra Santi22 anys
Sí. Ho trobo una bonainiciativa perquè s’haverificat que la maria tésubstàncies que sónefectives per tractar pa-cients de malalties comel càncer, per exemple.
web: www.claror.cat
Inici: 20 d'octubre
Fi: 12 de novembre
Total respostes: 105
Sí: 57%
No: 15%
Indiferent: 18%
NS/NC: 10%
L'ENQUESTA
Internautes
No: 15%
Sí: 57%NS/NC:10%
Indif.:18%
xos esportius municipals haaugmentat un 3,7 % des delmes de gener fins a l’octubred’enguany. Sens dubte unadada indicativa que la crisiencara no ha provocat unefecte negatiu.
Ans al contrari. El mesd’octubre, en la darrera edi-ció del Congrés Internacionalde la IHRSA (associació inter-nacional del sector del fit-ness) vam poder compartir elneguit amb col·legues de paï-sos en els quals la desaccele-ració econòmica ja s’ha ma-nifestat abans que al nostre iens confirmaven que, en cer-
ta manera, la pràctica d’acti-vitat física no és percebuda,en moments de crisi, com unadespesa que cal estalviar sinócom un hàbit especialmentnecessari quan les coses noens acaben d’anar tan bé comvoldríem. Es constata que lapercepció personal de sentir-se en forma, d’evadir-se en lapràctica d’un esport, de rela-cionar-se amb altres amb l’ex-cusa de la pràctica esportiva,són cada cop més valor a l’al-ça en l’escala de prioritats enles societats benestants.
Ningú no gosa, però, sen-tir-se prou segur. Malgrat que
al nostre país el sector de lapràctica esportiva no s’haressentit mai en les crisis an-teriors (ni la del 1993) ni mal-grat saber que, en el cas par-ticular de les instal·lacionsmunicipals, les quotes d’abo-nament mensuals són real-ment assequibles (costen elmateix que el que es gasta unaparella un vespre per anar asopar o al cinema).
Cal actuar empresarial-ment amb molta prudència.Tot apunta que el que va co-mençar com una crisi finan-cera i immobiliària pugui con-vertir-se en menor o majorgrau en una crisi de consum.Contra això, el nostre recurstorna a ser el mateix: procu-rar aportar el màxim valor iqualitat als serveis que espresten als usuaris perquè si,malauradament, han d’arri-bar a la situació d’haver detriar, deixin d’anar un vesprea sopar fora amb la parella icontinuïn fent salut i s’evadei-xin practicant esport als cen-tres esportius.
04-07 Opinio.p65 21/11/2008, 11:245
CLAROR
OPINIÓ6
«No farem una normativa encontra de cap comunitat»
Per Cristian González
L'ENTREVISTA CURTA
El sector del comerç està
notant molt la crisi?
És cert que hem observat
un descens significatiu de con-
sum en productes com para-
ment de la llar o roba, però el
sector alimentari es manté
amb unes disminucions molt
discretes. La gent segueix
menjant tot i que es consumei-
xen productes més econò-
mics, com les marques blan-
ques. Diguem que la gent no
consumeix productes cars.
Quines actuacions està
fent l’Ajuntament per in-
centivar el consum?
Els municipis no tenen cap
competència en matèria de
comerç, tot i que l’Ajunta-
ment de Barcelona sempre
ha exercit una col·laboració
amb el sector. L’exemple més
clar és la campanya que por-
tem fent des de fa anys amb
el lema Barcelona, la millor
botiga del món. També acon-
sellem els comerciants per-
què facin una reflexió en
aquests temps de crisi per tal
que el seu negoci s’optimitzi
adaptant-se més a les neces-
sitats dels seus clients i mi-
llorant els serveis.
S’haurien d’incrementar
els horaris comercials?
En les enquestes que estem
fent als ciutadans de
Barcelona, hi hem observat
que el barceloní qualifica amb
una mitjana de 7,3 sobre 10
els horaris comercials que
ofereix la ciutat. Per tant, es
pot parlar d’un grau de satis-
facció alt. A més, el 35 % dels
enquestats aprovaria que
també es pogués obrir en diu-
menge, mentre que el 47% hi
està totalment en contra.
Han proliferat els comer-
ços regentats per estran-
gers. És cert que paguen
menys impostos?
Hi ha moltes llegendes ur-
banes sobre aquest tipus d’es-
tabliments. La veritat és que
fins al 2003, qualsevol nova
activitat econòmica tenia
unes bonificacions sobre l’im-
port de l’IAE durant els tres
primers anys. Però remarco
que aquestes bonificacions
eren sobre qualsevol negoci,
sense tenir en compte la naci-
onalitat del titular o de si el
titular feia menys d’un any que
tenia el negoci. Ara bé, això
va canviar el 2003. Ara ja no
hi ha aquestes bonificacions,
però insisteixo que aquestes
ajudes existien per a tothom.
Quines actuacions es fan
per limitar la concentració
d’aquests establiments?
És cert que hem fet actuaci-
ons a la zona de Trafalgar per
evitar que es concentressin
comerços d’una mateixa ac-
tivitat. En aquest cas es va
produir un excés d’establi-
ments dedicats a la venda de
tèxtil al major i per això vam
actuar. L’Ajuntament de
Barcelona mai no ha limitat
ni limitarà els comerços per
l’origen, raça o religió dels
seus propietaris. No farem
una normativa en contra de
cap comunitat.
Un altre fet que aixeca
suspicàcies: la comunitat
xinesa compra molts bars.
Sempre es deia que millor
que l’Imperi xinès seguís
adormit perquè quan des-
pertés ja ens podíem posar
a tremolar. Doncs bé, aquest
dia ha arribat. La Xina té
1.300 milions d’habitants i un
potencial econòmic enorme
que ara estem començant a
veure a Barcelona. A ciutats
com Londres, Nova York o
París ja fa anys que hi han
posat els peus. Els xinesos
estan incrementant la seva
capacitat adquisitiva i cada
vegada més famílies compren
un negoci d’aquí amb el que
tenen estalviat. Només vull
recordar que als anys cin-
quanta molts immigrants
procedents de la resta de la
Península van venir aquí per
crear els seus negocis. Cal
evitar suspicàcies.
LUIS SUÁREZ,Programa Espècies
WWF/Adena
Mamífers envermell
El Centre de ConvencionsInternacional de Barcelonava acollir el vint-i-dosè Con-grés Mundial de la Natura-lesa entre el 5 i el 14 d'octu-bre. En aquest congrés, queva comptar amb la partici-pació dels millors científicsde tot el món, es va presen-tar l’actualització de la llistavermella de mamífers. Aquesta llista, que avaluael grau de desaparició de lesespècies segons les sevespoblacions i les seves ame-naces, alerta que un de cadaquatre mamífers corre ungran risc de desaparèixerdel planeta, i 76 ja ho hanfet des del 1500. Hi ha 188mamífers catalogats en lamàxima categoria d’amena-ça, en «perill crític d’extin-ció», i dues d’elles habitena Espanya: la foca monjo i ellinx ibèric.
Les causes d’aquest pro-cés són la pèrdua i la frag-mentació de l’hàbitat, la so-breexplotació de les espè-cies, la contaminació, la dis-seminació d’espècies inva-sores i el canvi climàtic.
Tots aquests fenòmensestan vinculats a l’acció del’home. És necessari uncanvi en les polítiques sec-torials actuals (transport,agricultura, energia, etc.)per acostar-nos a la prete-sa sostenibilitat.
A Espanya és necessari unmajor compromís per partde l’Administració, ja que lamajor part dels plans de re-cuperació d’espècies nohan estat aprovats per lesdiverses comunitats autò-nomes i el Ministeri deMedi Ambient no conside-ra la conservació de la bio-diversitat com una verita-ble prioritat en el seu pro-grama bàsic d’actuacions.
EL CONTRAPUNT
Albert González
Orduna és director de
Serveis de Comerç i
Consum de la
Gerència de Promoció
Econòmica de
l'Ajuntament de
Barcelona
04-07 Opinio.p65 21/11/2008, 11:246
7OPINIÓ
04-07 Opinio.p65 21/11/2008, 11:257
L’ENTREVISTA8
CLAROR
Fo
togr
afia
: P
ep H
erre
ro
08-11 Entrevista.p65 20/11/2008, 13:218
9L’ENTREVISTA
Després de les dues medalles de pla-
ta als Jocs Olímpics de Pequín 2008
(en equip i duet), ningú no dubta que
l’equip espanyol de natació sincro-
nitzada s’ha situat a un nivell molt
alt i és capaç de desbancar dels po-
dis els països que tradicionalment han
dominat la disciplina (Rússia, Estats
Units, Canadà, Xina...). I això no és
fruït d’una casualitat. El camí ha es-
tat llarg i molt treballat. Anna, què
ha fet falta per situar la sincronitza-
da espanyola a escala internacional?
Què ha fet falta? Doncs... un, determi-
nació; dos, ambició; tres, molta capaci-
tat de treball; quatre, saber el que volí-
em; cinc, confiar amb el que tenia al meu
abast per poder maximitzar els resul-
L’ANNA TARRÉS ÉS LA PRINCIPAL ARTÍFEX D’HAVER SITU-
AT LA SINCRONITZADA ESPANYOLA AL CAPDAVANT DE
L’ELIT MUNDIAL, UNA FITA QUE LI HA MERESCUT LA CREU
DE SANT JORDI I LA MEDALLA AL MÈRIT ESPORTIU. IN-
QUIETA, AMB CARÀCTER I ENERGIA, LA SEVA TRAJECTÒ-
RIA PERSONAL ÉS INDISSOCIABLE A L’EVOLUCIÓ DE LA
SINCRO A ESPANYA.
“Hem deixat deser les sirenetes”
ANNA TARRÉS, SELECCIONADORA DE NATACIÓ SINCRONITZADA
ESTER BENACH,periodistaesterb@claror.net
tats, innovar al màxim, ser capaç de tro-
bar allò que ens pot diferenciar de les
altres, un tret identitari. Jo penso que
també forma part d’un caràcter…
Ha calgut una Anna Tarrés?
Jo penso que sí, no? Jo o una Pepita de
los palotes, perquè el que crec que he
aportat és que sóc una persona amb
molta energia.
I amb fama de dura...
Sí. El que tinc és molt caràcter, i això
també es pot convertir en el fet de ser
dura i demanar molta disciplina. Però
sóc una persona molt positiva, que pen-
so que puc aprendre de tothom. També
sóc bastant resolutiva, vaig per feina, no
m’espanta absolutament res, tinc clars
els objectius i la capacitat de fer d’exca-
vadora perquè si em posen una roca al
davant, sempre penso que no passa res i
que ja trobarem el camí per travessar-
la. He tingut aquesta capacitat i això, jun-
tament amb tota la gent que em prece-
deix, com el César Villegas, la Maria José
Bilbao, l’Anna Romagosa... que, en un
moment donat, quan jo podia caure, han
estat al darrere ajudant, i també la pro-
pera generació (la Beth Fernández, la
Laura Amorós...) fa que tot allò pel qual
havies lluitat es vegi materialitzat en una
estructura important.
Has anomenat moltes persones i
totes són del Club Natació Kallipolis.
Què li deu la sincronitzada al Club?
Tot. Li deu el fet d’existir i el fet de ser
el que és. Encara ara les entrenadores i
08-11 Entrevista.p65 20/11/2008, 13:219
L’ENTREVISTA10
CLAROR
«Les primeres medalles, el
2000, tot i que no van
tenir ressò mediàtic sí que
el van tenir des del punt
de vista polític»
Una vida lligadaa la sincro
Anna Tarrés (Barcelona, 1967) és
la seleccionadora nacional de l’equip
de natació sincronitzada des del
1997 i la seva vida ha estat sempre
lligada a aquest esport. Va comen-
çar a competir en natació sincronit-
zada als onze anys: «vaig començar
fent natació de competició, però als
onze anys vaig provar la sincro i com
que era bona nedadora i a l’escola
fèiem molta gimnàstica, als pocs
mesos ja vaig començar a compe-
tir». De la seva etapa com a neda-
dora recorda haver-s’ho passat
molt bé: «vaig viure els darrers anys
de la sincronitzada totalment ama-
teur i, per tant, anàvem molt a di-
vertir-nos, a ballar». I, a més, els re-
sultats acompanyaven. El 1981, amb
catorze anys, va aconseguir la pri-
mera medalla d’or per equips en un
campionat d’Espanya. Des d’alesho-
res, fins al 1988, quan va deixar la
competició, va anar sumant podis
en campionats d’Espanya (sis ors i
una plata en equips, sis ors en duet i
tres plates en modalitat solo).
De la seva etapa com a nedado-
ra, destaca la participació en un
mundial l’any 1986 i, sobretot, el fet
d’haver estat una de les tres repre-
sentants espanyoles als Jocs Olím-
pics de Los Angeles 84, els primers
jocs en què competia aquesta disci-
plina: «la ciutat era molt gran i ens
miràvem les americanes com si fos-
sin extraterrestres. Va ser una gran
experiència», recorda l’Anna.
moltes nedadores de la selecció són del
Kallipolis. A més, per qualsevol cosa que
es necessita, sempre recorrem al club.
Li devem, sobretot, el fet que estiguem
treballant amb aquest nivell de qualitat,
responsabilitat i excel·lència. La genera-
ció actual estem retornant, en la mesura
que podem, tot allò que en el seu dia el
Kallipolis ens va donar de manera total-
ment voluntària.
Comentaves que un dels secrets de
l’èxit és que s’ha aconseguit crear
un estil. Com el definiries?
Innovador, arriscat, diferent…
L’Anna i la Gemma Mengual arribant a l’aeroport de Barcelona després d’aconse-
guir quatre ors al Campionat d’Europa d’Eindhoven, el mes de març de 2008
Tan arriscat que aposta per incor-
porar llums al banyador!
Sí! De la mateixa manera que quan tu
crees una coreografia utilitzes diferents
peces de música per explicar la histò-
ria... per què no fer que el banyador tam-
bé ajudi a explicar-la? Jo sempre dic el
mateix: hem de modernitzar l’esport a
mesura que evoluciona la societat, i la
societat demana espectacle, per tant,
intentem fer-lo. Finalment, a les Olimpí-
ades no ens el van deixar utilitzar, però
ho farem aquest desembre.
L’estil propi també es veu en la
forma de treballar.
Sí. D’una manera molt autodidacta
sempre he pensat que ens podíem bene-
ficiar de tot i de tothom. I des del 1992
hem estat convidant gent de fora que
ens aporti, perquè ens ensenyi la seva
experiència fins que hem creat aquest
estil propi.
L’Europeu de Hèlsinki, l’any 2000,
va ser el punt d’inflexió?
Sí, sens dubte. Aquelles primeres me-
dalles, tot i que no van tenir ressò medi-
àtic, sí que en van tenir des del punt de
vista polític. En el moment que comen-
ces a tenir medalles vol dir que tots els
plans que has presentat al Consell Ge-
neral d’Esports o al Comitè Olímpic es-
tan donant resultats, i això fa que les no-
ies rebin una quantitat de beca més im-
portant, la qual cosa les anima a seguir
treballant... És un peix que es mossega la
cua. També cal dir que l’any 2003 va
significar la gran evolució amb les me-
dalles mundials. A més, hi havia un grup
de gent que pensava que els resultats
podien ser fruit de la casualitat, sobre-
tot perquè es va fer a Barcelona… Tam-
bé l’any 2001, el cinquè lloc al Mundial
va sorprendre molts perquè no el tenien
gens previst.
Però arriben els Jocs del 2008 i
l’equip no defrauda...
El que ha passat és que, per sort o per
desgràcia, el calendari ha estat perfecte
i aquestes medalles (quatre ors del Cam-
pionat d’Europa i dues plates olímpiques)
ens arriben en un punt de maduresa per-
sonal important que fa que siguis molt
més conscient del que guanyes, del va-
lor que té i de com disfrutar-ho.
La sincro ha deixat de ser la ger-
mana pobra dels esports aquàtics?
Jo penso que fins fa cinc anys seguíem
sent l’últim esport a tenir en compte. De
totes maneres, seguim sent un esport de
dones i un esport minoritari. En un món
com l’esportiu, on la majoria de diri-
gents són homes, de vegades tinc la sen-
sació que som «L’Anna y sus mujeres», i
sembla que estem barallant-nos per un
tros de pa! No és fàcil com a dona, com
a mare de família… Quantes dones han
anat a Pequín de seleccionadores?
A què has renunciat?
Fo
togr
afia
: D
iari
Sp
ort
08-11 Entrevista.p65 20/11/2008, 13:2110
11L’ENTREVISTA
«El paper de la Gemma ha
estat brutal, però el que
s’ha fet amb la sincro és
una feina d’equip»
Una ciutat per viure-hi?Esplugues de Llobregat
Un lloc per anar de viatge?L’Amèrica Llatina
Un plat?Cargols
Un llibre per llegir?Qualsevol que m’entretingui
Una pel·lícula de cinema?Tomàquets verds fregits
Un mitjà per estar informat?Ràdio
Mar o muntanya?Totes dues
Un cantant o grup musical?No tinc preferències, però em de-canto per la música clàssica
Quin personatge històric li hauriaagradat conèixer?Algun descobridor del segle XV
Un personatge actual?Barak Obama
Un esportista que admiri?N’hi ha tants!
Què valora més de les persones?La sinceritat
Si un dia fossis presidenta del Go-vern o de l’ONU, quina primeradecisió prendries?Assabentar-me molt bé dels pro-blemes que cal resoldre
Dretes o esquerres?Centre
Què s’enduria a una illa deserta?La família
Un desig confessable?Ser feliç
Molt personal...
Crec que jo no he renunciat tant com
els que estan al meu voltant, perquè a mi
em compensa una cosa amb l’altra però,
per exemple, durant molts anys el meu
marit ha anat sol a tots els actes famili-
ars perquè jo sempre estava de compe-
tició. Costa, perquè estic molts caps de
setmana fora i els altres pateixen la meva
absència, però no em penedeixo de res.
Reconeixements com la Creu de
Sant Jordi (2008) o la Medalla de
plata del Reial Ordre del Mèrit Es-
portiu (2006) deuen compensar.
Per mi és un honor! Que el president
del país estigui dient que donen la meda-
lla per primera vegada a la persona més
jove... Que en un moment donat hi hagi
hagut gent que hagi pensat que jo em
mereixo un reconeixement així… és un
honor! Segurament perquè s’ha fet una
feina molt exhaustiva en un món molt
petit, hem fet brillar una pedra, hem
passat de ser les nenes que aixequen les
cames a ser les sirenetes, a ser les supe-
ratletes i la gran esperança espanyola en
uns Jocs Olímpics. I en tot aquest procés
han passat vint anys!
Vint anys, setze dels quals amb la
Gemma Mengual.
La Gemma ha donat a conèixer la plas-
ticitat d’un esport estètic amb la força
d’un esport físic. Ha estat capaç de con-
juntar-ho i de crear aquest personatge
tan captivador. És una estrella, una per-
sona amb un talent natural, superdotada
físicament per fer aquest esport i que,
sobretot, ha sabut evolucionar amb les
demandes de l’esport i del moment. El
seu paper ha estat brutal, és el gran es-
tendard, però el que s’ha fet amb la sin-
cro és una feina d’equip i totes les neda-
dores hi posen la mateixa dedicació i
saben quin és el seu rol.
I no us canseu d’entrenar tants
anys juntes?
Jo porto la part més creativa i comp-
tem amb preparadors específics per a
cada parcel·la: preparador físic, prepa-
rador d’acrobàcies, de flexibilitat... I
això, les noies, sobretot quan porten
tants anys entrenant, ho agraeixen molt i
se senten més motivades.
Algunes s’estan fent grans, entre
elles la Gemma... Hi ha bon relleu?
Sí. Hem volgut crear una estructura
des de la base que sigui suficientment
potent perquè això no sigui un bluf d’una
generació i que darrere d’aquesta es
perdi tot. Hi ha relleu. I és possible que
després del campionat de Roma el 2009
hi hagi un canvi generacional important,
però s’està fent molt bona feina i jo crec
que podrem aguantar la pressió d’inten-
tar estar a l’altura.
I hi ha Anna Tarrés per molts anys?
Jo espero que sí. En aquests moments
encara em diverteix molt estar pensant
tota l’estona quin tema crear, parlar amb
el músic, materialitzar les idees… Per a
mi, això ja no és una capacitat sinó una
necessitat, perquè si no m’avorreixo.
08-11 Entrevista.p65 20/11/2008, 13:2111
EN FORMA!12
CLAROR
12-15_En Forma.p65 19/11/2008, 18:3512
13EN FORMA!
En canvi, en les darreres dècades, i
en l’àmbit de la salut, s’han anat estenent
diferents pràctiques per a la recupera-
ció funcional o estructural del pacient
(el mètode Alexandre, l’antigimnàstica
de Thérèse Bertherat, el mètode Mézi-
ères, TEM...). Totes estan basades en
l’aplicació de tècniques neuromusculars
per a la correcció de la postura o la re-
cuperació funcional, sempre amb l’ob-
jectiu de compensar, equilibrar i opti-
mitzar el rendiment del pacient i facili-
tar-li d’aquesta manera l’activitat en la
seva vida quotidiana.
UN TREBALL DE CADA DIA
L’aplicació del treball funcional el tro-
bem en totes les accions quotidianes:
pujar o baixar una escala, córrer, cosir,
entrenar..., activitats que si les fem de
manera conscient configuren el nostre
EL TREBALL FUNCIONAL CONSIDERA L’INDIVIDU COM UN
TOT, I EN AIXÒ BASA ELS ENTRENAMENTS I ELS OBJEC-
TIUS. EL RESULTAT ÉS QUE ES MINIMITZEN LES DESCOM-
PENSACIONS ESTRUCTURALS, LES CARÈNCIES ENTRE ELS
GRUPS MUSCULARS I ES RETROBA L’EQUILIBRI I L’ESTABI-
LITAT DELS SISTEMES.
Quan una persona arriba a la sala de
condicionament físic i pregunta què vol
dir treballar de manera funcional, a la
majoria de tècnics ens sorgeix un dubte:
com explicar allò que, per naturalesa, és
una manera de fer i a la vegada d’entre-
nar. El treball funcional entén l’entrena-
ment com una manera de millorar les ca-
pacitats físiques que tots tenim i que, pel
bagatge diari, es van desfigurant o per-
dent. I ho fa incidint en aquells petits mo-
viments sense importància que anem re-
petint constantment durant tot el dia, en
les posiciones estàtiques mantingudes o
en els dolors articulars als quals no pa-
rem prou atenció i que porten el cos a
patir desequilibris i descompensacions.
Si qui fa la pregunta és una persona
que pretén un resultat esportiu, la res-
posta encara es complica més, ja que
cal transformar i adaptar vells concep-
tes. L’entrenament funcional concep l’in-
dividu com un tot i no com un conjunt de
segments o parts que es poden entrenar
per separat. I, això, que sembla simple i
lògic, quan parlem de rendiment no que-
da tan clar perquè, fins ara, s’ha tendit a
uns tipus d’entrenament més analític, en
què l’esportista ha millorat, de manera
sistemàtica, allò més important per a la
seva pràctica esportiva: enfortir un grup
muscular concret, augmentar el diàme-
tre del bíceps o millorar el salt, per
exemple.
Les pràctiques per a la
recuperació funcional
tenen per objectiu com-
pensar, equilibrar i opti-
mitzar el rendiment
ANDREU FALGUERA,tècnic del PoliesportiuSagrada Famíliaandreuf@safa.claror.net
Entrenar el coscom un tot
12-15_En Forma.p65 19/11/2008, 18:3513
EN FORMA!14
CLAROR
esquema corporal i ens determinen físi-
cament i emocionalment com a indivi-
dus davant les situacions quotidianes.
Però el desenvolupament normal de
la nostra vida fa que mantinguem perío-
des llargs de sedestació, que fem patir la
columna vertebral i les lumbars, en defi-
nitiva, que mantinguem actituds postu-
rals que comporten dolor d’esquena,
patologies musculars i desequilibris. El
pitjor de tot és que els arribem a interi-
oritzar de tal manera que la situació ens
sembla normal, cosa que fa augmentar
el risc de descompensació estructural i
de lesió musculoesquelètica. Som cons-
cients que hauríem de mantenir una ac-
titud tonicopostural adequada en totes
les situacions quotidianes, des de la ma-
nera de portar el carret d’anar a com-
prar fins a carregar un pes o adoptar
una posició correcta a l’hora de dormir
o treballar.
El treball funcional proposa una ma-
nera d’entrenar en la línia de «fer salut»:
mitjançant la presa de consciència del
moviment i usant les cadenes musculars
(cadenes cinètiques) es posa l’individu
en situacions de desequilibri constants i
proposa solucions –des del punt de vis-
ta tensional o corporal– a noves situaci-
ons amb la finalitat de buscar una trans-
ferència equilibradora en els moviments
propis de l’activitat diària o ajustar els
exercicis en el rendiment esportiu. I és
que l’entrenament amb una base funcio-
nal ens ha de preparar per millorar l’ac-
tivitat quotidiana, i també l’activitat es-
portiva. Amb una bona anàlisi dels en-
trenaments i tenint en compte el nostre
tarannà diari, les sessions no haurien
d’implicar els grups musculars que es
troben en una situació de debilitat i, en
canvi, haurien de compensar els dese-
quilibris en la tonicitat dels músculs.
COM SÓN ELS EXERCICIS
FUNCIONALS?
La pauta que defineix com a funcional un
moviment o exercici és que ha de ser
natural, és a dir, ha de respectar els rangs
de mobilitat de les articulacions, utilit-
zar càrregues que estiguin controlades
per la musculatura implicada en el gest i
que aquest gest sigui, sobretot, higiènic.
Ens cal una bona planificació de l’en-
trenament i posar atenció en la tria dels
materials i els exercicis més apropiats
per a cada objectiu, és a dir, elaborar un
Un moviment és funcio-
nal si és natural: respecta
els rangs de mobilitat,
usa càrregues controla-
des i el gest és higiènic
LA CITA
«Ho vulguem o no, hem de
carregar amb el nostre cos
durant tota una vida, i en tots
els casos representa l’eina de
treball (...). No oblidem que
tothom es relaciona amb
l’entorn a través del cos, el
necessitem per a la vida social,
familiar, sexual, laboral, etc. El
cos és una part fonamental de
la nostra relació amb la
societat i l’entorn, per tant, és
la nostra eina de treball i de
relació amb l’entorn.» Domingo
Sánchez, llicenciat en ciències de
l’activitat física i l’esport per la
Universitat Politècnica de Madrid i
especialista en entrenament
funcional
12-15_En Forma.p65 19/11/2008, 18:3514
15EN FORMA! 15EN FORMA!
nics coneguin les nostres necessitats i ens
puguin orientar cap al programa espor-
tiu més adient. També permet que ens
facin un seguiment de l’assistència, cosa
que facilita que ens vagin corregint i va-
riant el programa en funció dels resul-
tats i les sensacions que anem experi-
mentant, ja sigui de millora física o d’as-
pectes socials, de relació amb els tèc-
nics o amb la resta d’usuaris.
La figura de l’assessor ha de tenir un
perfil tècnic, és a dir, ha de ser una per-
sona amb coneixements de les activi-
tats i també d’anatomia i fisiologia i amb
capacitat de relació amb les persones.
S’ha de convertir en el nostre referent i
ha d’aconseguir que ens sentim moti-
vats per l’activitat i integrats en el grup.
Ha de desplaçar-se pels diferents es-
pais esportius per atendre els usuaris i
acompanyar-los i informar-los de les ac-
tivitats i els serveis, com també de les
normatives d’ús.
L’assessortècnic
EL SERVEI D’ATENCIÓ PERSONALITZADAPERMET FER-NOS UN VESTIT A MIDA
Actualment, més del 25 % de la pobla-
ció de la ciutat de Barcelona està inscri-
ta a un centre esportiu, ja sigui de caire
públic o privat. Això es tradueix en
418.000 persones de totes les edats i
condició social, de tots dos sexes, amb
una cultura, un bagatge esportiu i uns
objectius diferents.
Els centres esportius haurien de tre-
ballar amb un objectiu molt clar: moti-
var-nos a fer activitat física i a adquirir
hàbits de vida saludables. Per aconse-
guir-ho, i atès que cadascú té els seus
propis objectius i necessitats, cal que es
doni resposta a la diversitat de perso-
nes i, per tant, és impossible fer una oferta
única d’activitats i serveis.
Perquè en el centre esportiu trobem
l’activitat que ens engresca, que ens hi fa
tornar i que compleix els nostres objec-
tius, cal que els tècnics responguin a ca-
dascú de manera individualitzada, co-
neixent-ne les necessitats, la condició fí-
sica, els hàbits esportius, les possibles
lesions o patologies cròniques, els ob-
jectius i, sobretot, els gustos personals.
A més, la pràctica esportiva es pot com-
pletar amb serveis de salut com ara són
la nutrició, la fisioteràpia i altres que pre-
servin el benestar, com el descans i la
prevenció de malalties.
L’eina mitjançant la qual podem in-
tercanviar aquesta informació és l’asses-
sorament tècnic, que permet que els tèc-
procés d’entrenament global que sigui
curós amb els continguts de les micro-
progressions.
Si parlem en concret dels exercicis,
cal planificar-los per tal que integrin el
treball en tots el plans de moviment, res-
pectant el ritme d’execució, d’accelera-
ció conjunta, de desacceleració i d’esta-
bilització amb la finalitat de millorar l’ha-
bilitat en el moviment, la força en tot el
recorregut i l’eficiència en la resposta
neuromuscular.
Amb la inclusió d’aquests paràmetres,
aconseguirem millores qualitatives so-
bre el moviment (més eficiència, millor
coordinació intramuscular i intermuscu-
lar) i quantitatives en aspectes més es-
tructurals (més definició, més força, mi-
llora en la capacitat de resistència da-
vant d’un esforç continuat...). Ara bé, la
millora d’una característica no implica
de manera directa la millora de les al-
tres; és necessari planificar l’entrenament
i programar els objectius de manera
equilibrada.
SUCCESSIÓ D’INTERACCIONS
El treball funcional és un nou planteja-
ment que suscita interrogants: és possi-
ble entrenar un grup muscular de mane-
ra aïllada sense que hi hagi incidència en
els que es troben a prop?; és possible
hipertrofiar un múscul sense incidir en
els que faciliten la sinergia, el moviment
antagònic o els que actuen com a fixa-
dors?
Hem de tenir en compte que el movi-
ment humà no és un fet aïllat sinó una
successió d’interaccions entre la infor-
mació sensorial, els nivells d’excitacions
i d’inhibicions del sistema nerviós cen-
tral i l’acció muscular mateixa. De fet, el
nostre cervell interpreta el moviment
com un conjunt de factors i no com l’ac-
ció d’un sol múscul. Això fa que qualse-
vol acció humana i de moviment es faci
sempre per cadenes cinètiques.
És important, doncs, que a l’hora de
plantejar-nos un objectiu entenguem que
hem de treballar tota la musculatura que
intervé en aquella acció de manera que
sempre valorem les càrregues i el re-
queriment segons el múscul més dèbil,
que posem cura en els rangs de treball i
sobretot que incidim en una bona higie-
ne postural durant tot l’entrenament.
NÚRIA SABARTÉS,directora tècnicade Can Caralleunurias@ncc.claror.net
12-15_En Forma.p65 19/11/2008, 18:3515
EN FORMA!16
CLAROR
16-17_EnForma.p65 19/11/2008, 18:3616
17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!
Mercè Bel té 64 anys i és la nedado-
ra més prolífica de la secció dels Màs-
ters de Natació de la Fundació Cla-
ror, amb 350 metalls acumulats al
llarg de la seva carrera. Actualment
treballa a l’Esportiu Claror com a
monitora de piscina, tot i que encara
continua competint amb uns resultats
excel·lents com a nedadora.
C.G.
La Mercè va començar a nedar amb
només onze anys al Club Esportiu Medi-
terrani. «El meu pare em va apuntar jun-
tament amb el meu germà, però els del
club no em volien a mi, estàvem en ple
franquisme i jo era una nena; al final el
meu pare els va dir: o els agafeu tots dos o
cap.» Ben aviat els entrenadors del seu
club es van fixar que la Mercè tenia apti-
tuds innates per nedar i de seguida la
van fer entrar en el món de les competi-
cions.
«Quan tenia disset anys vaig quedar
subcampiona dels 400 metres lliures i dels
100 metres papallona», explica la Mer-
cè, que encara es lamenta de no haver
pogut entrenar en una piscina coberta
Tot un referent per al’equip dels Màsters
MERCÈ BEL, NEDADORA DELS MÀSTERS DE NATACIÓ ACUMULA 350 MEDALLES
Mercè Bel compta amb una llarga
trajectòria en el món de la natació de
competició per a joves i veterans
Cofundadora dels Màsters de Natació
L’any 1988, la Roser Castillo i la Mercè Bel van decidir impulsar la creació d’una
secció de màsters de natació per a la Fundació Claror. Van reunir un equip de
cinc nedadores que ben aviat va a arrasar als diferents campionats en què es
presentava. «Teníem un equip amb pocs efectius, però totes cinc érem molt bones»,
rememora la Mercè, per a qui els Màsters han significat molt en tots els sentits.
«En l’àmbit esportiu he viscut bons moments amb els triomfs i també situacions
difícils, com quan el futur de l’equip va estar en perill durant un temps. Al final la
secció s’ha consolidat». Des del punt de vista personal és on se sent més satisfeta,
ja que «després de retirar-me als dinou anys en vaig estar més de vint sense nedar,
però quan ja tenia els meus cinc fills ben criats em vaig plantejar que l’etapa de
mare havia acabat i n’havia d’obrir una de nova fent altres coses. Aleshores vaig
rescatar la natació».
en aquells temps. «El Mediterrani tenia
una piscina descoberta i només podíem
entrenar durant els mesos d’estiu perquè
després ja no era possible i, és clar, les
nedadores d’altres clubs amb piscina co-
berta tenien avantatge.» Per aquells temps
només hi havia dos clubs amb piscina
coberta, el CN Barcelona i el CN
Sabadell, però segons la Mercè, «en
aquells temps estàvem més comprome-
ses amb el club i érem capaces de sacrifi-
car la nostra carrera esportiva, tot i que
sempre m’he preguntat on hauria arribat
si m’hagués pogut entrenar tot l’any en pis-
cina coberta».
L’HIVERN DEL 1962
Una de les fites més impressionants de
la Mercè Bel va ser guanyar la travessia
del Port de Barcelona que es fa cada any
per Nadal just el 1962, l’any que va ne-
var a la capital catalana. «Encara ho re-
cordo tot nevat, i quan vam arribar al port
pensava que no acabaríem nedant perquè
l’aigua estava literalment gelada, però l’en-
trenador em va dir: “Au! Posa’t el banyador
i a nedar!”», recorda la Mercè, i remarca
que «tenia unes ganes boges d’acabar i fins
i tot em vaig fer un petit tall per culpa del
gel». Aquell triomf va ser el més especta-
cular, tot i que ha nedat moltes vegades
la travessia del Port tant de jove com de
màster.
I és que per a la Mercè Bel nedar és
una necessitat que la fa sentir viva. «Sem-
pre em poso molt nerviosa a l’hora de par-
ticipar en uns campionats, sempre tinc la
sensació que alguna cosa pot sortir mala-
ment, com que se’m girin les ulleres o em
desqualifiquin», i admet que tants anys
de competició tenen un secret basat en
una premissa fonamental: «s’ha de tenir
molta constància però sobretot no s’ha de
perdre la il·lusió».
FE D’ERRATES
En l’Experiències de la revista número 62
es va dir que la Gemma Sevillano va tenir un
tumor cerebral, quan en realitat pateix una
malaltia vírica i fa un tractament mèdic per
prevenir possibles situacions de perill.
16-17_EnForma.p65 19/11/2008, 18:3617
EN FORMA! MISCEL·LÀNIA18
CLAROR
FITNESS / WELLNESS
CONSELL PRÀCTIC
Consells previs percórrer una cursa
ACTIVITATS PER A JOVES
Guillem Montagut
Els dies previs a córrer una cursa hem
de tenir en compte alguns aspectes, més
encara si figura com a objectiu principal
de la temporada esportiva.
En primer lloc, l’entrenament s’ha de
programar perquè, el dia abans de la
cursa, ens permeti descansar o fer un
rodatge a molt baixa intensitat. Així, l’or-
ganisme no patirà un desgast important.
Les hores de son prèvies també són
un factor determinant per al bon èxit del
resultat esportiu. Suposant que la cursa
sigui al matí, que hem de dormir unes
vuit hores i que ens hem de llevar entre
tres i quatre hores abans de córrer, hau-
ríem d’anar a dormir unes dotze hores
abans de la cursa.
També és molt aconsellable que els dies
abans ens planifiquem la dieta per arri-
bar al moment de la cursa amb els dipò-
sits energètics al màxim i una bona hidra-
tació. En aquest sentit, són molt impor-
tants els àpats del dia anterior, i especial-
ment el sopar, que ha de ser lleuger i amb
un alt contingut d’hidrats de carboni. I, en
llevar-nos, l’esmorzar també ha de ser
molt lleuger i ric en sucres d’absorció len-
ta, els quals ens ajudaran a superar l’es-
forç en les fases més tardanes.
Finalment, just abans de començar a
córrer, cal fer un bon escalfament a molt
baixa intensitat i procurar-nos un estat
òptim d’hidratació, però sense prendre
una gran quantitat de líquid, ja que ens
podria ocasionar algun trastorn. Sem-
pre és millor pensar a beure abans de
tenir sensació de set.
El mètode Pilates
Lydia Valles
Joseph Pilates (Alemanya, 1880) va definir el seu mèto-
de com «la ciència i l’art del desenvolupament coordinat
de la ment, el cos i l’esperit a través de moviments natu-
rals sota l’estricte control de la voluntat». I això s’aconse-
gueix gràcies a una sèrie d’exercicis per millorar l’ali-
neació corporal, la respiració, la flexibilitat i el to mus-
cular. El mètode Pilates permet obtenir un cos harmò-
nic i conscient, capaç de treballar sense tensió, de ser
fort i elàstic respectant la salut postural.
Actualment hi ha dues maneres de practicar-lo: al
terra o amb màquina. El segon és recomanable si la
persona ja ha assimilat la base al terra. En tots dos
casos, els exercicis estan pensats per desenvolupar el
control i la consciència corporal, i la pelvis i la muscu-
latura abdominal sempre són el centre des d’on sor-
geix qualsevol moviment.
Viure emocionsamb la dansa
Laura Romero
Els beneficis físics de la dansa són
ben coneguts: treball cardiovascu-
lar, de tonificació, estiraments i fle-
xibilitat, control respiratori i postu-
ral. Però aquesta art escènica, que
uneix el cos amb la música per ex-
pressar sentiments i emocions amb
moviments, és més que una discipli-
na d’activitat física. Amb la dansa
millorem la memorització, el con-
trol de l’espai i el ritme, hi ha treball
en equip, col·laboració i complici-
tat amb els companys: un seguit de
valors que fan de la dansa una activi-
tat perfecta per als temps actuals.
Avui dia, hi ha un boom de pel·-
lícules i programes televisius dedi-
cats al ball que ens han ajudat a des-
mitificar que la dansa és només per
a alguns i ens han permès descobrir
diferents valors, com ara la perse-
verança, l’esforç, el sacrifici i, sobre-
tot, la diversió i la passió per ballar.
I és que tothom pot ballar sense
diferències d’edat, cultura o sexe;
hem de deixar de banda els estere-
otips. El més important, a banda de
millorar la tècnica o conèixer nous
estils, és passar-s’ho bé, molt bé.
18-21_EFmisc.p65 19/11/2008, 18:4218
19EN FORMA!
Com es pot guanyarvolum muscular?
FITNESS / MUSCULACIÓ
Fernando Ruiz
Els exercicis que ens permeten guanyar
massa muscular (hipertròfia muscular)
estan indicats per a persones amb un ni-
vell d’experiència elevat. Abans, cal fer
un treball de càrrega de base que té efec-
tes molt positius sobre la musculatura i
que ens prepara per assolir objectius
més ambiciosos.
Els factors que cal treballar per gua-
nyar volum són tres: l’entrenament, l’ali-
mentació i el descans.
El primer, l’entrenament, hauria d’ori-
entar els elements tècnics cap a la hiper-
tròfia muscular i basar-se en exercicis
poliarticulars (pressió banca, domina-
des, pressió rere clatell, gatzoneta, pes
mort, entre altres) en detriment dels
monoarticulars, més d’aïllament. Pel que
fa al volum o la durada, no hauria de
superar els 45 minuts per múscul. La in-
tensitat sí que pot ser elevada, amb un
treball de càrrega progressiva tant en el
programa d’entrenament com en el
transcurs de les sessions. Per cada tipus
d’exercici, podríem fer entre 4 i 6 sèries
d’entre 6 i 12 repeticions cadascuna.
Per obtenir el major benefici, és ideal
que l’entrenador ens planifiqui el treball
del volum durant la temporada i que ho
faci mitjançant un o dos mesocicles, in-
closos en el seu punt màxim de rendi-
ment.
D’altra banda, com que estarem cen-
trats a treballar el volum, el temps per a
l’entrenament cardiovascular es reduirà
molt. Però seria bo dedicar, almenys,
dues sessions setmanals de 30 minuts a
fer bicicleta estàtica per mantenir una
bona salut de cor.
Pel que fa al segon factor, la dieta, ha
de ser hipercalòrica. Hem de fer uns cinc
àpats al dia amb una aportació majori-
tària de carbohidrats complexos (60-
70 %), una bona base proteica (20-25
%) i una aportació lipídica monosatura-
da i poliinsaturada (10-15 %).
Finalment, el descans és un tercer fac-
tor, sovint oblidat però molt important.
A la nit, hauríem de procurar dormir
entre vuit i nou hores per recuperar els
músculs dels successius entrenaments.
També hauríem de descansar de l’entre-
nament un parell de dies setmanals.
18-21_EFmisc.p65 19/11/2008, 18:4219
EN FORMA! MISCEL·LÀNIA20
CLAROR
A L’AIGUA
Deixar-se endur pelmoviment de l’aigua
EL MATERIAL
Gabriela Attala i Laura Garcia
La pràctica d’esport és beneficiosa per
al nostre organisme, però també ho és
relaxar-se, una activitat que malaurada-
ment moltes persones no acostumen a
practicar.
Entenem per relaxació l’absència de
contracció muscular, cosa que dóna lloc
a un estat de tranquil·litat en el qual la
respiració i la consciència tenen un pa-
per important.
Un medi que l’afavoreix és l’aquàtic.
L’aigua temperada, el suport en un tera-
peuta coneixedor de la mecànica cor-
poral i de l’anatomia musculoesquelèti-
ca i el ritme suau de les ondulacions, ens
dirigeixen a un estat de relaxació, pau i
harmonia.
Treballant a l’aigua ens veiem afavo-
rits per l’absència de gravetat. L’aigua
acull la major part del pes del cos, de
manera que es relaxen els músculs i les
diferents articulacions i el moviment cor-
poral és més lliure i s’assembla més al
de les onades.
Obtindrem beneficis saludables en di-
ferents àmbits (emocional, psicològic,
físic...), com ara la disminució de la fre-
qüència cardíaca, del consum d’oxigen
i de la tensió muscular. També millora
la circulació sanguínia, la respiració es
normalitza, l’ansietat disminueix i mi-
llora el descans, amb la qual cosa
s’aconsegueix un major nivell de cons-
ciència corporal i un estat de satisfac-
ció amb un mateix.
Ara bé, perquè el resultat sigui efectiu,
hem de tenir en compte que el lloc sigui
tranquil, sense sorolls i amb poca llum;
que la temperatura de l’aigua sigui ade-
quada (32-34 ºC) i que la música sigui
relaxant.
Fer equilibrisamb el BOSU
Sergi Mateu
El BOSU és un aparell semiesfèric,
tou i elàstic que ens permet treba-
llar per les dues cares. L’una té la
semiesfera cap a dalt, estable i tova
al contacte, i l’altra té la semiesfera
a terra, més inestable però amb una
superfície de contacte més dura.
És una eina molt diferent de la res-
ta de materials emprats en l’entre-
nament dels músculs, en què l’esta-
bilitat del cos ha estat sempre una
de les característiques principals a
l’hora de desenvolupar els músculs
més superficials i «estètics».
En canvi, la característica princi-
pal del BOSU és la inestabilitat, cosa
que suposa una nova forma d’entre-
nar la força i l’equilibri millorant la
coordinació entre els diferents grups
musculars i treballant la propiore-
cepció, que és la capacitat que té el
cos per controlar i saber on estan
els diferents segments corporals en
tot moment.
Com que es tracta d’una superfí-
cie en moviment constant i que ens
obliga a reequilibrar-nos, activa els
músculs profunds i estabilitzadors,
que són difícils d’exercitar amb apa-
rells tradicionals, ja que estan en-
ganxats a l’esquelet i normalment no
els utilitzem. El treball amb el BOSU
ens permet reduir les lesions ocasi-
onades per una debilitat d’aquesta
musculatura.
18-21_EFmisc.p65 19/11/2008, 18:4220
21EN FORMA!
18-21_EFmisc.p65 19/11/2008, 18:4321
EN FORMA! NATURA22
CLAROR
ARA QUE S’ACOSTA LA NEU
I LES ESTACIONS D’ESQUÍ
OBREN LES PORTES PO-
DREM VEURE BAIXAR PER
LES PISTES ELS AFICIONATS
A UNA MODALITAT, JA ÀM-
PLIAMENT IMPLANTADA A
CATALUNYA, DE L’SNOWBO-
ARD O PLANXA DE NEU.
L’snowboard, surf a la neu, consisteix a
baixar per un pendent nevat amb un ma-
terial específic, inspirat en el surf i el mo-
nopatí, i que es basa en una planxa i una
bota especial que s’hi fixa.
Tot i que no és fàcil establir el primer
snowboard modern sembla que el va dis-
senyar Sherman Poppen per a la seva
filla, el 1965 als Estats Units, i que es va
acabar comercialitzant com a joguina
per a nens. Aquest invent consistia en
una planxa de monopatí sense rodes ni
sistema de fixació per als peus, i duia
una corda a la part davantera per ajudar
a mantenir l’equilibri. També en la ma-
teixa època, el surfista aficionat a l’esquí
Dimitrije Milovich va dissenyar una plan-
xa, coneguda per Winterstick, que tenia
la mida d’uns esquís però era molt més
ampla i permetia fer surf en neu pols.
A les dècades dels setanta i els vui-
tanta, l’snowboard va fer-se més popular
i els materials es van anar convertint en
l’equipament que es porta actualment.
El 1979 se’n va fer el primer campionat
del món a l’estació d’esquí de Pando, a
Michigan (EUA), i el 1985 es va reconèi-
xer com a esport oficial. El 1994 se’n
fundà la federació internacional (ISA)
amb l’objectiu de regular l’esport a es-
cala internacional i el 1998 va esdevenir
esport olímpic d’hivern a Nagano.
En els seus inicis, els amants dels
esports d’hivern es van avançar a les
noves tendències abans que les estacions
d’esquí, de manera que la convivència
entre els esquiadors i els nous practicants
de l’snowboard es va fer tensa. La manca
d’espais propis per a la pràctica de
l’snowboard i les diferències, tant
esportives com culturals, entre l’esquí
tradicional i les noves tendències van fer
que creixés una certa animadversió entre
tots dos fins al punt que algunes estacions
van prohibir l’entrada de snowboards a
les seves instal·lacions. El 1985 només
el 7 % de les estacions dels Estats Units
i d’Europa permetien la pràctica de
l’snowboard. A mesura que l’equipament
i les tècniques de descens milloraven,
l’snowboard es va anar acceptant i les
Surfejara la neu
SERGI ESTEBAN,àrea tècnica del CentreExcursionista de Catalunyaareatecnica@cec.cat
22-23_Natura.p65 19/11/2008, 19:3622
23 NATURA EN FORMA!
Un paisatgewagnerià propde l’Ebre
La vall de Cardó constitueix una ra-
conada realment sorprenent. Se si-
tua a l’esquerra de l’Ebre, al terme
de Benifallet, però a uns cinc-cents
metres d’alçària i envoltada de mun-
tanyes que arriben gairebé als mil
metres. Per accedir-hi, es puja per
una estreta carretera a partir del
poble de Rasquera que ens porta fins
a l’antic balneari de Cardó. Al quilò-
metre 9 de la carretera podem ini-
ciar la caminada, d’unes cinc hores.
El camí està marcat amb marques
blanques i grogues i puja fins al por-
tell de Cosp, passant arran de les
ermites de la Trinitat i de l’Àngel. En
aquest punt sortim de la vall i bai-
xem fins al refugi de la Font del Teix.
Prop del refugi hi ha la font i un vell
exemplar de teix.
Des d’aquí, el camí torna a pujar
fins al portell del Bou i el portell de
Cardó, on gaudirem d’una extensa
vista sobre la serra de Cardó, el pla
del Burgà i les muntanyes de Tivissa.
Quan el camí s’enfila fort, el paisat-
ge canvia sobtadament: esdevé sec
i aspre i no es triga a arribar al cim
de Xàquera o Creu de Santos.
Cal retornar fins prop del portell
de Cardó per agafar un corriol en
forta baixada a la nostra esquerra.
Si seguim paral·lels al barranc de la
Columna trobarem una pista que cal
deixar poc després per prendre un
corriol ben fressat que puja a la dre-
ta i que ens condueix al peu de l’er-
mita de Sant Simeó o de la Columna.
Poc després enllaçarem amb la pis-
ta que hem deixat abans i que coin-
cideix tot seguit amb la que baixa
del coll de Murteró fins al balneari.
L’ESCAPADA
Per: Francesc Beato
estacions d’esquí van començar a
construir diferents espais per a uns i
altres.
Actualment, la majoria d’estacions
tenen algun snowpark, amb salts, tanques
i half pipes, que és com mig tub en forma
de U fet amb neu on els practicants fan
salts a una banda i l’altra.
A Catalunya, ben a prop nostre, tant
la Molina com la Masella tenen parcs
El 1985 només el 7% de
les estacions d’esquí dels
Estats Units i d’Europa
permetien la pràctica
de l’snowboard
específics amb zones de baranes per fer
equilibris, pistes amb salts o remunta-
dors específics, i en totes les escoles d’es-
quí podrem trobar instructors per inici-
ar-nos en aquest esport.
ELS ESTILS MÉS COMUNS
Des que l’snowboard és un esport d’hi-
vern àmpliament establert ha desenvolu-
pat diferents estils, cadascun amb el seu
propi equipament i tècnica. Els estils més
comuns actualment són: forapista (free-
ride), estill lliure (freestyle), carreres i
snowboard de muntanya o de travessa.
El forapista és l’estil més accessible i
comú i consisteix a baixar qualsevol ter-
reny disponible amb possibilitat d’in-
cloure salts i trucs aeris.
En l’estil lliure s’utilitzen instal·lacions
fetes a propòsit per fer maniobres aèri-
es o per equilibris sobre barres, half pipe,
zones de salts artificials, etc.
En les carreres (freerace o freecarve)
l’objectiu és baixar al més ràpid possi-
ble, per això el material està especialit-
zat a afavorir els girs ràpids i la veloci-
tat. Les botes són rígides i les zones d’ús
són amb neu trepitjada, com a les pistes
d’esquí.
De tots els estils, el menys conegut és
potser l’snowboard de travessa o de mun-
tanya, en el qual els esportistes utilitzen
raquetes per pujar a cims i tot seguit
baixen per neu verge i sense tractar.
Sigui com sigui, aquest esport permet
gaudir d’una forma diferent les pistes d’es-
quí i la muntanya en general, es diu que és
més fàcil d’aprendre que l’esquí tradicio-
nal i de ben segur que aportarà grans dosis
de diversió per a petits i grans.
L’estil forapista és el més
comú i accessible i con-
sisteix en baixar qualse-
vol terreny disponible,
que pot incorporar salts
22-23_Natura.p65 19/11/2008, 19:3623
SALUT24
CLAROR
Les estadístiques diuen que aproxima-
dament una tercera part de les persones
de més de setanta anys pateixen una cai-
guda a l’any i que, en un 6 %, provoquen
algun tipus de fractura; les de fèmur són
de les més típiques.
Si investiguem una mica més, sabrem
que el gruix d’aquestes caigudes té lloc
dins de casa tot fent tasques quotidia-
nes. Per això, aplicant mesures senzilles
per fer la llar més segura i seguint una
sèrie de consells ens serà més fàcil pre-
venir-les.
Una de les primeres mesures que
podem adoptar té relació amb el fet de
mantenir l’espai lliure d’objectes que, en
determinats moments, poden esdevenir
obstacles. Per això, és cabdal disposar
LA MAJORIA DE CAIGUDES
EN LA GENT GRAN ES PRO-
DUEIXEN A CASA, QUAN
ENS RELAXEM I NO PAREM
PROU ATENCIÓ A PETITS DE-
TALLS QUE PODEN ESDEVE-
NIR PERILLOSOS. INCRE-
MENTAR LA SEGURETAT I
MILLORAR EL NOSTRE ESTAT
FÍSIC SÓN DUES DE LES MA-
NERES PER PREVENIR-LES.
els mobles de manera que el pas sigui
fàcil i mantenir el terra de les habitaci-
ons i de les escales lliures d’objectes i
sense desperfectes. Hem de treure del
pas tot allò que ens pugui fer caure com
els cables, les revistes, la roba, les saba-
tes o els mobles baixos com porta-re-
vistes, reposapeus o tauletes.
Pel que fa al terra, si usem catifes hem
d’assegurar-nos que hi estan ben engan-
xades, i per netejar-lo és millor no usar
substàncies lliscants com la cera. Evi-
dentment, també hem de tenir una cura
especial si vessem algun líquid i eixugar-
lo ràpidament per evitar relliscades.
Un indret de la casa que també esde-
vé una zona de risc és el bany. Les esto-
res antilliscants ens donaran seguretat
dins i fora de la banyera o de la dutxa.
També podem instal·lar suports per aju-
dar-nos a entrar i sortir de la dutxa i
també per aixecar-nos del vàter. Això sí,
hem de tenir sempre present que recol-
zar-nos massa en aquests elements tam-
bé ens pot fer caure.
Si es té alguna escala a casa, seria
convenient posar passamans a tots dos
costats i un interruptor del llum a dalt i a
Mantenir la casa ben
il·luminada pot prevenir
moltes caigudes; en cap
cas no hem de caminar
per casa a les fosques
Compteque caus!
OLGA AMADO,cap de l’àrea de salutde Can Caralleusalut@claror.net
24-25_Salut.p65 19/11/2008, 19:1324
25SALUT
Teràpies ambl’aigua
La hidroteràpia (teràpia física que usa
l’aplicació tòpica de l’aigua com a agent
curatiu) és un dels mètodes de prevenció
i tractament més antics de la humanitat.
L’aigua, per les seves propietats fisi-
coquímiques, aporta tal quantitat de
beneficis a l’organisme que, ens les dar-
reres dècades, aquesta teràpia s’ha re-
valorat. L’oferta al país és molt àmplia:
balnearis, centres de talassoteràpia, bal-
nearis urbans i, fins i tot, podem trobar
hidroteràpia en hotels i centres espor-
tius. La diferència entre ells recau en la
composició de l’aigua i la ubicació.
BALNEARI
La cura balneària utilitza aigües minero-
medicinals o termals. Segons la seva mi-
neralització, la tonicitat, la composició
química i l’origen, se n’obtindran uns
beneficis o uns altres. Així doncs, troba-
rem aigües sulfatades, clorurades, bicar-
bonatades, ferruginoses..., que ja sigui per
ingesta (cura hidropínica) o en forma de
bany serviran com a antiinflamatòries,
diürètiques, per a tractaments cutanis o
com a relaxants.
baix. I és que mantenir la casa ben il·-
luminada també pot prevenir moltes
caigudes. Per això, ens pot ser útil dei-
xar un llum de baix consum tota la nit
encès per si ens hem de llevar, il·luminar
bé el trajecte de l’habitació al lavabo i,
sobretot, tenir un llum ben a prop del
llit. Sigui com sigui, en cap cas no hem
de caminar per casa a les fosques.
Fins aquí ja tenim una casa més segu-
ra, sense obstacles i ben il·luminada.
Però també caldrà posar-hi de la nostra
part i eradicar determinats mals hàbits,
d’altra banda, força estesos. Per exem-
ple, hem d’evitar de totes totes usar tam-
borets inestables o cadires plegables per
enfilar-nos i accedir a racons difícils.
Reduirem molt la necessitat d’enfilar-nos
si col·loquem els estris que més fem ser-
vir als armaris que tenim més a l’abast.
També hem de controlar els nostres
animals de companyia, que solen posar-
se entre les cames o llençar-se al damunt
quan volen festes.
I, per si de cas patim un accident, ens
serà molt útil col·locar els números de
telèfon d’emergències ben a prop de tots
els aparells que tinguem a casa, escrits
amb lletra ben grossa.
ESTAR FORTS I ÀGILS
Totes aquestes mesures relacionades
amb el fet de millorar el confort de casa
poden ajudar-nos a prevenir caigudes
fatals. Però també és un factor impor-
tant estar ben forts i àgils. Per aconse-
guir-ho, apuntem cinc consells més: feu
exercici regularment per millorar la for-
ça, l’equilibri i la coordinació; reviseu la
medicació, perquè alguns medicaments
poden causar son o mareig (eviteu sem-
pre l’automedicació); reviseu la vista
regularment i la graduació de les ulleres;
porteu sabates que quedin ben subjec-
tades i vigileu que la sola sigui antillis-
cant, i, finalment, aixequeu-vos a poc a
poc després d’estar asseguts o estirats
molta estona
Els balnearis acostumen a ser una
construcció hotelera a prop d’una font
d’aigua termal o d’una font. L’estada és
d’uns quants dies i, generalment, per se-
guir un tractament hi ha una prescripció
mèdica.
CENTRE DE TALASSOTERÀPIA
La talassoteràpia utilitza com a agents
terapèutics els elements marins: l’aigua
de mar, el clima marí (les radiacions so-
lars, la humitat, la pressió atmosfèrica,
etc.), la sorra i els fangs o algues de la
zona.
És imprescindible que el centre es tro-
bi a la vora del mar. En funció de la pro-
ximitat a un mar o oceà el percentatge
de salinització de l’aigua serà diferent,
com també les condicions climàtiques.
Aquest fet es traduirà en petites diferèn-
cies amb vista als beneficis sobre l’orga-
nisme i en la varietat de tractaments que
pugui oferir el centre.
Gràcies a la temperatura i la pressió
hidrostàtica de l’aigua, s’aconseguirà
que, per osmosi, els components de l’ai-
gua de mar penetrin en l’organisme.
Està indicat per a patologies reuma-
tològiques, traumatològiques i neurolò-
giques, com també per a afeccions cutà-
nies i respiratòries, entre altres.
BALNEARI O ‘SPA’ URBÀ
El balneari urbà utilitza aigua potable.
Es busca un efecte relaxant aprofitant la
temperatura de l’aigua, i no s’espera cap
benefici concret de la composició de l’ai-
gua ni de la situació del centre.
Tots els centres poden oferir una gran
diversitat de serveis o teràpies: banye-
res, piscines, raigs de pressió, dutxes,
algues, fangs o teràpies manuals.
DIFERÈNCIES ENTRE BALNEARI, CENTRE DETALASSOTERÀPIA I SPA URBÀ
ANNA YUGUERO,fisioterauta delPoliesportiu Marítimsalut@claror.net
A més de millorar el con-
fort i la seguretat de
casa, estar forts i àgils
també contribueix a pre-
venir accidents
24-25_Salut.p65 19/11/2008, 19:1325
CLAROR
26
de l’intestí prim, on es troben les vellosi-
tats intestinals que, davant de la presèn-
cia del gluten, pateixen una atròfia que
les limita i les incapacita per fer la seva
funció. Així doncs, s’ocasiona una absor-
ció inadequada dels nutrients, les vita-
mines i els minerals, i provoca, entre al-
tres símptomes i segons la superfície d’in-
testí afectada, diarrees, esteatorrees (di-
arrees amb presència de greixos), vò-
mits, aprimament, astènia (cansament)
o dolor abdominal i ossi.
ON TROBEM EL GLUTEN?
El gluten és una proteïna que forma part
dels cereals i està compost per gluteni-
na i gliadina. És aquesta última la que
causa la patologia i la trobem en el blat,
l’ordi, el sègol i la civada. En canvi, hi ha
fècules que no en contenen de forma na-
tural, com el blat de moro, l’arròs, la
soja, la tapioca, la quinoa, el mill, la mel-
CADA COP ES DETECTEN MÉS CASOS DE PERSONES QUE
PRESENTEN INTOLERÀNCIA AL GLUTEN I, EN ELS DARRERS
ANYS, EL CONJUNT DE LA SOCIETAT HA ANAT PRENENT
CONSCIÈNCIA DE LA IMPORTÀNCIA D’ADAPTAR L’OFERTA
COMERCIAL I DE RESTAURACIÓ A AQUEST COL·LECTIU.
SALUT DIETÈTICA26
La celiaquia, coneguda també com into-
lerància al gluten, és una malaltia cròni-
ca que es caracteritza per una intoleràn-
cia permanent al gluten, que es tradueix
en unes lesions greus a l’intestí prim.
Es desconeixen les causes concretes
de per què afecta l’intestí, però tot apunta
que hi intervenen components genètics,
ambientals o immunològics.
L’intestí prim està dividit, segons la
funció que s’hi fa, en tres parts diferenci-
ades: la més proximal que és el duodè,
seguida del jejú i l’ili. És a les dues prime-
res porcions on principalment afecta la
malaltia. En concret, afecta la mucosa
Què és la celiaquia?
EMMA ESTEBA,dietista del PoliesportiuSagrada Famíliaemmaes@safa.claror.net
La celiaquia afecta l’intes-
tí prim i pot provocar
diarrees, vòmits, aprima-
ment, cansament o dolor
abdominal i ossi
26-27_Dietetica.p65 19/11/2008, 19:4026
27SALUT
Pastís de xocolata
Ingredients:
- 250 g de xocolata
- 250 g de sucre
- 125 g de mantega o margarina
- 6 ous
- 4 cullerades de farina d’arròs
Preparació:
1. Deixem fondre la xocolata, el sucre i
la mantega o margarina al bany maria
o al microones.
2. Se separen els rovells dels ous. Per
una banda, barregem els rovells amb la xocolata fosa i, per l’altra, muntem les
clares.
3. Posem a la mescla la farina d’arròs i ho batem fins que estigui tot homogene-
ïtzat, i després hi afegim, a poc a poc, les clares batudes.
4. Ho col·loquem tot en un motlle (prèviament untat de mantega i enfarinat amb
farina d’arròs) i el posem al forn a 180 graus durant uns 40 minuts.
Suggeriments de presentació: podem acompanyar el pastís amb un fons de
melmelada o almívar casolà de taronja (format per: aigua, sucre, suc o polpa de
taronja natural o pela tallada en làmines).
LA RECEPTA
ca, la iuca i la patata.
Amb tot, cal tenir present que la in-
dústria alimentaria utilitza el gluten, fre-
qüentment, com a additiu. Per això cal
estar ben informat dels productes ab-
sents de gluten i dels que en contenen,
per petita que en sigui la quantitat.
ELS ALIMENTS QUE CAL EVITAR
Si patim intolerància al gluten és neces-
sari que mirem molt bé l’etiquetatge dels
productes que comprem.
En primer lloc, i a grans trets, hem
d’eliminar els productes que continguin
blat, sègol, civada, ordi i triticale.
En segon lloc, també hem d’evitar els
productes que es comercialitzen precui-
nats, en conserva, congelats o arrebos-
sats, ja que en els processos de prepara-
ció poden incorporar gluten. I això afec-
ta a tot tipus d’aliments, tant la carn com
MÉS INFORMACIÓ:Associació de celíacs de Catalunya: SMAP. Celí-acs de Catalunya.Nutrición y dietètica clínica. Ed. DOYMA
el peix, els llegums, la patata, la fruita,
les hortalisses i la verdura.
També cal tenir cura amb els embo-
tits i els adobats, sobretot els patés, el
pernil brasejat, el llom o el bacó.
Pel que fa als làctics, hem d’evitar les
llets fermentades, els postres làctics i els
preparats del tipus quallada, cremes i
flams. També poden contenir gluten les
melmelades, les confitures, les cremes
dolces i de fruites i els codonyats co-
mercials. De la mateixa manera, conte-
nen cereals els aperitius de bossa de ti-
pus ganxets, boletes de formatge, cons...,
com també la cervesa i moltes begudes
alcohòliques.
Com veiem, el tractament de la celia-
quia passa per controlar el que es men-
ja. I, malgrat que pugui semblar que limi-
tant la ingesta de tants aliments la dieta
celíaca és monòtona i incompleta, amb
un bon assessorament podem aconse-
guir menjar de manera equilibrada, va-
riada i saludable.
Pot semblar que la dieta
del celíac és monòtona i
incompleta, però un bon
assessorament pot fer-la
variada i equilibrada
26-27_Dietetica.p65 19/11/2008, 19:4027
SALUT MENS SANA28
CLAROR
«L’actitud positivamillora la salut»
Hi ha una relació causa efecte en-
tre la situació emocional i la salut?
Una malaltia sempre té causes multi-
factorials. Dins d’aquestes causes és im-
portant destacar el tema emocional, és
a dir, com gestionem les nostres emoci-
ons i com pensem, com funciona la nos-
tra estructura mental, com percebem la
vida. La tendència a tenir por, a descon-
fiar, a pensar que les coses sortiran més
malament que bé, configuren una acti-
tud davant la vida que et fa percebre tot
el que et passa amb un filtre negatiu, en-
cara que sigui magnífic. Aquesta situació
et fa estar en guàrdia constantment, sem-
pre esperant el pitjor, i genera una ten-
sió. Aquesta tensió es tradueix en estrès
emocional. Mantenir sostingudament un
estat emocional estressat, sovint sense
ser-ne conscient, pot debilitar-nos men-
talment i immunològicament, cosa que,
unida a altres factors com mals hàbits,
factors ambientals o problemes relacio-
nals, juntament amb les variables biolò-
giques de cada individu, pot facilitar
l’aparició de malalties en aquell òrgan o
part del cos més vulnerable.
Aquesta relació està demostrada
científicament?
ENTREVISTA A EVA JUAN, PSICOONCÒLOGA
«Un minut de pensament
negatiu sobre un mateix
manté el sistema immune
debilitat durant sis hores»
Cal fer més estudis, però avui dia
metges, psicòlegs, biòlegs i físics treba-
llen junts en la disciplina de la psiconeu-
roimmunologia, sobretot als Estats
Units. Un exemple: una investigació va
demostrar que un sol minut de pensa-
ment negatiu sobre un mateix manté el
sistema immune debilitat durant sis ho-
res. Les relacions causals totalment di-
rectes no són fàcils de demostrar, però
és lògic pensar que si una actitud positi-
va millora la salut, demostrat en valors
físics, una actitud negativa pot empitjo-
rar-la.
Es té en compte a l’hora de fer
un diagnòstic mèdic?
La psicologia és una disciplina molt
nova a Espanya en la seva inclusió en els
equips sanitaris i actualment s’està co-
mençant a implantar dins d’alguns pro-
tocols mèdics. Amb
el temps ben
segur que s’ampliarà, de manera que en
els processos de malaltia es tindran en
compte els aspectes físics i psíquics per
a la millora de la qualitat de vida dels
malalts i la seva recuperació.
Els malalts reconeixen que una
situació traumàtica podria haver in-
fluït en la seva malaltia?
En aquests últims anys és estrany el
pacient que no me’n treu el tema. És una
constant i sovint genera culpa, que s’ha
d’evitar. Jo crec que una malaltia és una
bona oportunitat per aprendre més so-
bre un mateix i per viure millor. Vista
amb un sentit significatiu positiu, una ma-
laltia és una gran oportunitat: no només
acumules patiments sinó que hauràs tret
un aprenentatge interessant per a tu i la
teva família.
Un cop diagnosticada la malaltia,
com pot influir l’actitud
del malalt?
LA RELACIÓ ENTRE COS I MENT ÉS CONEGUDA DES DE
SEMPRE: MENS SANA IN CORPORE SANO, COM DEIA EL
POETA ROMÀ JUVENAL. CAL MANTENIR UN ESPERIT
EQUILIBRAT PER TENIR UN COS EQUILIBRAT.
OLGA BARBERO,redactoraolgaba@claror.net
28-29_MensSana.p65 21/11/2008, 11:2128
29SALUT
L’APUNT
Creences errònies sobre el càncer
Un estudi presentat al Congrés Mundial del
Càncer celebrat el 27 d’agost a la ciutat de
Ginebra mostra que entre la població hi ha un
gran nombre de creences equivocades sobre
el càncer. Infravalorar l’efecte del consum d’al-
cohol i, en canvi, sobrevalorar el paper de la
contaminació i l’estrès estan molt esteses entre
l’opinió pública.
L’estudi es va dur a terme a 29 països a partir de 30.000 entrevistes. Com a
conclusió, aquest treball afirma que es tendeix a inflar els factors mediambien-
tals que tenen un impacte relativament petit pel que fa a l’aparició del càncer, i
a minimitzar els riscos d’altres factors ben establerts com el tabaquisme, l’obe-
sitat, el consum insuficient de fruites i verdures, la inactivitat física, l’alcohol i les
malalties de transmissió sexual, entre altres.
LLEGIT A LA PREMSA
CONSELL PRÀCTIC
Eva Juan Linares és
doctora en psicolo-
gia de la salut i es-
pecialista en psico-
logia oncològica
per la Universitat
Autònoma de
Barcelona. Actualment és professo-
ra associada d’aquesta universitat i
del màster en psicooncologia de la
Universitat de Barcelona. És respon-
sable de la Unitat d’Atenció Psico-
lògica de l’Hospital de la Santa Creu
i Sant Pau i de la Clínica Quirón. És
tertuliana habitual del programa
L’ofici de viure, de Catalunya Ràdio.
currículum vitae
L’actitud del malalt ha de ser positi-
va i cooperadora, és fonamental. Es trac-
ta de fer un treball d’acceptació per co-
operar d’una manera activa en el procés
de curació amb el metge i els medica-
ments. I ha de venir reforçada per la fa-
mília. Jo sempre dic que els familiars són
els coterapeutes.
El teu camp professional se cen-
tra en la psicooncologia. De què trac-
ta aquesta disciplina?
La psicooncologia o psicologia onco-
lògica és una especialització de la psico-
logia clínica en què s’intenta tractar tot el
malestar emocional i millorar la qualitat
de vida dels pacients i dels familiars, bà-
sicament, però també engloba el males-
tar dels professionals, perquè són situa-
cions en les quals es pateix molt, i aquest
patiment ens afecta a tots. I tot això sig-
nifica tractar les emocions, les cognicions,
les percepcions i la comunicació, abra-
çant el passat, el present i el futur.
Algú podria pensar que només
amb la força de la ment es pot evi-
tar qualsevol malaltia o autocurar-
se quan ja està desenvolupada...
No, en absolut. La força de la ment té
molta rellevància en la salut, perquè ment
i cos són dues cares de la mateixa mone-
da, però la força de la ment sola no cura,
ni només amb la força de la ment s’em-
malalteix. La malaltia i la curació són
sempre multifactorials, mai unifactorials,
com quasi tot a la vida.
Dormir més tempsmillora la capacitatatlètica de lespersones
Dormir més de vuit hores millora la ca-
pacitat atlètica dels esportistes. Aques-
ta és la conclusió d’un petit estudi fet per
investigadors de la Universitat de Stan-
ford encapçalats per la doctora Cheri
Mah. La investigació va analitzar sis ju-
gadors de bàsquet que dormien vuit
hores cada nit amb un període extra que
escollia cadascú. Per mesurar-ne la ca-
pacitat atlètica es va tenir en compte la
seva velocitat en carrera i el percentat-
ge de tirs lliures.
L’estudi va demostrar una clara mi-
llora en aquests dos paràmetres entre
els jugadors. La investigació conclou que
cada persona té un temps de son acon-
sellable depenent de l’edat, de la salut
mental i física o del benestar emocional.
Font: www.dmedicina.com
Aquest Nadalvigilem ambl’alcohol
Arriben els bons àpats de Nadal i el
perill d’excedir-nos amb l’alcohol.
Cal prendre’n amb mesura però per
si de cas ens passem poden resultar-
nos útils alguns consells per alleuge-
rir la ressaca. El suc de taronja és un
eficaç remei casolà i efectiu perquè
ajuda a recuperar part de la vitamina
C perduda i atorga una gran aporta-
ció d’energia. És bo començar el matí
amb un bon desdejuni que inclogui
pa i cereals integrals, o sigui, una bona
ració d’hidrats de carboni per ele-
var els nivells de glucosa a la sang.
També és important beure aigua (un
o dos litres) per estar ben hidratat i
eliminar una gran quantitat de toxi-
nes. També es pot beure infusió de
gingebre, camamilla o menta si hi ha
fortes nàusees. Font: SportLife
28-29_MensSana.p65 21/11/2008, 11:2129
EL REPORTATGE30
CLAROR
30-33_Report.p65 21/11/2008, 16:1530
31EL REPORTATGE
Fruit del fenomen de la immigració, a
Catalunya ja viuen un milió d’estrangers,
xifra que suposa el 13 % de la població
i que converteix aquesta comunitat au-
tònoma en la que acull el major nombre
d'immigrants d'Espanya. La principal
comunitat immigrant és la d’origen mar-
roquí (20 %), seguida per l'equatoriana
(8 %), la romanesa (7 %) i la boliviana
(5 %). Aquests nouvinguts no es distri-
bueixen d'una manera uniforme pel ter-
ritori català, ja que la majoria viu a la
província de Barcelona.
El sociòleg Chris Kennett afirma a Es-
port multicultural (2008) que «si bé la in-
tegració econòmica és la principal priori-
tat dels grups nouvinguts, hi ha una neces-
sitat clara d'integració social i cultural
d'aquests grups d'immigrants que canvien
El Llibre Blanc de la
Comissió Europea posa
de manifest el potencial
de l’esport per incloure i
integrar els immigrants
L’ESPORT PERMET ALS IMMIGRANTS AVANÇAR EN EL PROCÉS D’INTEGRACIÓ
Pràctica esportivaen els immigrants
de manera ràpida i constant». Fruit
d’aquesta inquietud per part de les insti-
tucions, el 2001 es va aprovar la Decla-
ració Universal de la UNESCO sobre la
diversitat cultural que va ser ratificada
per la Comunitat Europea el 18 de de-
sembre de 2006. D’acord amb l’article
sisè d’aquella declaració, el manteniment
de la diversitat cultural requereix l’ac-
cés a mitjans d’expressió i difusió cultu-
ral. «L’esport és una activitat cultural per a
moltes societats i és un mitjà d’expressió
important que pot contribuir als processos
d’adaptació i a l’intercanvi intercultural»,
explica Chris Kennett.
El Llibre Blanc de l’esport de la Co-
missió Europea identifica el paper fona-
mental de l'esport en la societat i la seva
importància en el foment d’una ciutada-
nia activa a través dels valors com l’es-
perit d’equip, la solidaritat, la tolerància
i el joc net. El Llibre Blanc també posa
de manifest el potencial de l’esport per
incloure i integrar els immigrants en la
mesura que proporciona un sentiment
compartit de pertinença.
A Catalunya, la Generalitat ha recone-
gut la importància de l’esport com a part
d’aquest procés; institucions com la Se-
cretaria d’Immigració, la Secretaria Ge-
CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacristiango@claror.net
A CATALUNYA ÉS CREIXENT LA PRESÈNCIA D’IMMIGRANTS
EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA, TANT EN CLUBS I LLIGUES
FEDERADES COM EN ENTITATS I COMPETICIONS QUE
QUEDEN AL MARGE DE L’OFERTA D’ORGANISMES OFICIALS.
L’ACTIVITAT FÍSICA ELS PERMET BENESTAR FÍSIC I PSÍQUIC,
RELACIONAR-SE SOCIALMENT I DESENVOLUPAR IDENTITAT.
30-33_Report.p65 21/11/2008, 16:1531
EL REPORTATGE32
CLAROR
«Els beneficis físics i
psicològics de la pràctica
de l’esport són evidents,
però segurament els
beneficis socials també»
El fenomen de la immigració també ha arribat als centres esportius. «Des de fa
un parell d’anys al Poliesportiu Municipal Frontó Colom estem treballant amb un
grup de dones musulmanes que fan activitat esportiva», explica Paco Ruano, direc-
tor d’Instal·lacions Activa’t - Club Lleuresport. Sota la coordinació de l’Associ-
ació de Dones Pakistaneses de Catalunya i el Departament de Dinamització
Social del Centre Esportiu Municipal Can Ricart, es va impulsar una classe
d’iniciació de la dona a l’activitat física amb una monitora, un vestuari exclusiu,
fer esport amb vel i uns horaris que els permetessin no coincidir amb els homes.
«Tres mesos després d’iniciar el curs van començar a adequar la seva roba a l’activi-
tat física i van fer servir el vestuari col·lectiu, entre d’altres progressos», explica
Lydia Guerrero, dinamitzadora social del projecte.
Un altre centre pioner amb iniciatives d’aquest tipus és el Poliesportiu Marí-
tim. Fruit de la col·laboració entre la Fundació Claror i Desenvolupament co-
munitari, en els darrers anys i a través del projecte Ondina, joves immigrants
que no saben nedar han participat en cursos introductoris de natació a Ciutat
Vella. Entre els alumnes també hi havia noies musulmanes.
Iniciatives pioneres en centres esportius
neral de l’Esport, en l’àmbit nacional, i la
Diputació de Barcelona i l’Institut
Barcelona Esports, en l’àmbit barcelo-
ní, han fet els primers passos en políti-
ques aplicades a aquest terreny.
Municipis com Barcelona han organit-
zat i propiciat diverses iniciatives per
promoure la cohesió social i la inclusió.
«Des de l’Institut Barcelona Esports tre-
ballem perquè l’oferta esportiva de la ciu-
tat sigui apta per a tothom i tenint en
compte tots els públics per tal d’apostar
per la integració de tots els col·lectius en
les xarxes esportives», explica Sergi
Pujalte, gerent de l’Institut BCN Esports.
IDENTITAT I ESPORT
L’esport és un element fonamental de la
identitat dels immigrants, de qui són com
a individus i de com es defineixen a si
mateixos amb relació als altres. L’opor-
tunitat de practicar esport dóna sentit a
les seves vides i a molts els permet eva-
dir-se d'una realitat quotidiana regida
per llargues jornades laborals, llocs de
treball inestables, sous baixos i unes con-
dicions de vida no gaire bones. El fet d’es-
tar lluny no tan sols dels seus països sinó
també de les seves famílies, amics i llars
fa que l’oportunitat de passar temps amb
altres persones en la seva mateixa situa-
ció generi sentiment de pertinença.
«Quan portava tan sols un mes a
Barcelona vaig decidir que jugar a futbol
sala seria una bona manera de conèixer
gent i relacionar-me», explica Edmundo
Morales, actualment president del
Bolivia Deportivo Cultural i un dels pri-
mers impulsors de les lligues de futbol
d’immigrants. «Després de jugar partits i
organitzar tornejos va sorgir la necessitat
de la comunitat boliviana de trobar-nos
regularment i mantenir el contacte, per-
què és una manera de fer pinya i relacio-
nar-te amb gent del teu país que està en
una situació similar a la teva», reconeix
Morales.
Chris Kennett assenyala que «l’esport
obre les portes perquè els participants des-
envolupin xarxes socials», i afegeix que «els
beneficis físics i psicològics de la pràctica
de l’esport són evidents, però segurament
els beneficis socials també són impor-
tants». L’esport constitueix una oportu-
nitat per trobar-se periòdicament amb
altres persones i passar l’estona amb els
amics i la família.
COMPETICIONS I ESPORTS
Les activitats que s’organitzen, com la
Mini Copa del Món de Futbol o el tor-
neig Tot Colors, solen ser competicions
entre comunitats d’immigrants a partir
de representacions nacionals que imiten
l’estructura dels campionats mundials.
Els immigrants nouvinguts solen tenir
en els seus compatriotes els punts de
referència principals a l’hora de practi-
car esport o de conèixer gent i teixir
xarxes socials. Això s’esdevé gairebé
sempre fora del sistema de federacions
esportives a causa de la necessitat de
presentar papers legals i el cost en
temps i diners, com també la dificultat
afegida d’entrar en un equip local da-
vant de la facilitat d’entrar en un equip
organitzat per immigrants compatriotes.
La Mini Copa del Món, organitzada
per la Fundación Juan Pablo II, està vin-
culada a un torneig de lliga en el qual
participen més de mil jugadors proce-
dents principalment de l’Amèrica Llati-
na, més la lliga femenina, que té unes cent
jugadores. La Lliga Internacional de Fut-
bol de Barcelona disposa de vint-i-qua-
tre equips i gairebé tres-cents jugadors,
gairebé tots estrangers. Aproximada-
ment deu equips participen tots els anys
en un torneig de criquet que organitza la
comunitat pakistanesa i en el qual juguen
30-33_Report.p65 21/11/2008, 16:1532
33EL REPORTATGE
«Hi ha el risc que s’utilit-
zi l’esport per aprofundir
en les diferències entre
les identitats ètniques»
més de cent persones. Es tracta només
d’alguns exemples que mostren la mag-
nitud de les pràctiques esportives ben
organitzades i no federades que es des-
envolupen en les comunitats d'immi-
grants.
Una de les conclusions a les quals arri-
ba Chris Kennett en el seu estudi és que
per tal que avanci el procés d’integra-
ció, s’han de superar les barreres detec-
tades. «Algunes d’aquestes barreres són
de caire institucional i suposen treballar
conjuntament amb federacions, clubs i as-
sociacions perquè es doni cabuda a més
persones de diferents cultures.» Així ma-
teix, s’haurien d’adaptar les instal·lacions
i les activitats per satisfer unes necessi-
tats cada vegada més diverses en deter-
minades comunitats.
LES INSTITUCIONS
La Secretaria General de l’Esport (SGE)
impulsa reunions periòdiques i fa una
aportació anual per a programes sub-
vencionables, que l’any 2008 ha estat
per a la part d’immigració de cent mil
euros. Anna Pruna, màxima responsable
de la SGE, assenyala que «la integració no
passa per la creació d’equips monolítics
amb presència d’integrants d’una sola pro-
cedència», i remarca que «les línies estra-
tègiques de la SGE inclouen aspectes es-
pecífics relacionats amb la concepció de
l’esport com un estil de vida i el reconeixe-
ment del paper social de l’esport, que, en-
tre altres aspectes, fan incidència a com-
batre les desigualtats a través de l’esport
o d’integrar els joves, evidentment molts
d’ells immigrants, en l’activitat esportiva
mitjançant el que fixa el Pla Català de l’Es-
port a l’Escola».
La Secretaria d’Immigració, a part de
la convocatòria de subvencions a enti-
tats, també té convenis i programes de
col·laboració. Cal destacar el que té amb
la Fundació Catalana de Futbol des del
2007 per afavorir la cohesió de joves
immigrants a través de l’esport. En el
marc d’aquest conveni més de mil qua-
tre-cents nens i nenes de vuit a catorze
anys, de quaranta països diferents han
participat en més de dos-cents clubs fe-
derats de futbol de diferents poblacions
catalanes.
REPTES DE FUTUR
Com ja s’ha dit, la participació en els
esports incrementa el capital social i
permet la inclusió de grups en pràcti-
ques culturals col·lectives. No obstant
això, encara que en principi hi ha diver-
sitat cultural en el context esportiu, en la
mesura que dins de les comunitats d’im-
migrants es practica esport s’aprecien
poques mostres d’integració i intercan-
vi intercultural entre les comunitats.
Chris Kennett adverteix que «hi ha el
risc que s’utilitzi l’esport per aprofundir en
les diferències entre identitats ètniques,
la qual cosa pot comportar un desenvolu-
pament de les cultures de manera separa-
da i un efecte gueto en el qual amb prou
feines s’interactua i en què les comunitats
queden aïllades». Altres veus com la de
Sergio Andreo, periodista d’esports de
Diario Latino, desmenteixen que les
competicions creades pels immigrants
no són guetos en absolut perquè «són
obertes a tothom tot i que s’ha de reconèi-
xer que la majoria dels participants són
immigrants, però això es deu al fet que els
catalans s’inscriuen en les competicions
de la Federació Catalana».
Finalment, sense els valors compar-
tits de l’esperit en equip, la solidaritat,
la tolerància i el joc net no hi ha cap
garantia que els resultats dels intercan-
vis esportius siguin positius. La clau per
evitar els conflictes, la violència, el ra-
cisme i la xenofòbia en l’àmbit esportiu
resideix en l’educació basada en els va-
lors. «Si no s’aplica l’esport de manera
adequada, tot el potencial que té es perd i
això només depèn de les persones que el
condueixen», adverteix Susanna Soler,
professora de l’Institut Nacional d’Edu-
cació Física de Catalunya.
FOTOGRAFIES:© Kim Manresa, per al projecte Immigració:una nova mirada cultural a l’esport del Centred’Estudis Olímpics de la Universitat Autònomade Barcelona (CEOUAB), un treball de fotope-riodisme i investigació social de Kim Manresa iChris Kennett.
30-33_Report.p65 21/11/2008, 16:1533
CLAROR
34
34-35_FCPortada.p65 21/11/2008, 15:5034
35
Iniciat elprocés decooptació denous patrons
La reforma dels Estatuts de la
Fundació Claror aprovada el
2007 preveia que tres dels nou
membres del Patronat serien
persones externes a l'entitat
que, per la seva vàlua perso-
nal i professional, poguessin
aportar nous punts de vista al
màxim òrgan rector de la Fun-
dació. Fa uns mesos es va ini-
ciar el procés de cooptació de
nous patrons, del qual han sor-
git diverses candidatures que
estan en procés de valoració.
S'espera que el Patronat pugui
arribar a una resolució sobre
el tema, de manera que durant
el 2009 s'hi incorporin un o
dos patrons.
La Fundaciótanca el 2008amb gairebé1,3 milions eninversions
La Fundació Claror tancarà
l'any 2008 havent destinat
1.290.000 euros en inversions
i obres de gran manteniment.
D'aquesta quantitat, 950.000
euros han estat invertits en els
quatre centres esportius que
gestiona. Per centres, s'han in-
vertit 394.000 euros a l'Es-
portiu Claror, 211.000 al
Poliesportiu Sagrada Família,
145.000 al Marítim i 200.000
a Can Caralleu. La resta s'ha
invertit en les àrees centrals de
la Fundació i l'adquisició d'un
local que permetrà ampliar la
seu central de l'entitat.
El consum total d'aigua dels quatre centres gestionats per laFundació es va reduir el 14,6 % el primer semestre del 2008
Més de 8 milions delitres d’aigua estalviats
A PRINCIPIS D’ANY ES VAN APLICAR MESURES D’ESTALVI D’AIGUA
Els quatre centres gestionats
per la Fundació Claror van
reduir sensiblement la despe-
sa d'aigua el primer semestre
del 2008 (gener-juny).
Gabriel Domingo, director
general de l'entitat, apunta que
«l'èxit ha estat gràcies a les
mesures impulsades per la
Fundació per adequar-se a les
directrius de la Generalitat,
però també per la consciencia-
ció dels nostres usuaris».
Així, el consum total dels qua-
tre centres va sumar 50.820
m3 (50.820.000 de litres) xi-
fra que significa un descens del
14,6 % de la despesa que es
va fer en els mateixos mesos
durant el 2007 (59.486 m3).
CENTRE PER CENTRE
Percentualment, Can Cara-
lleu, amb 9.309 m3, va ser la
instal·lació més estalviadora
amb una reducció del 21,8 %
respecte del 2007 (11.899
m3). La segueix el Marítim,
que amb 17.643 m3 va reduir
el consum el 16,7 % respec-
te de l 'exercici anterior
(21.183 m3). L'Esportiu Cla-
ror en va rebaixar el 10,8 %
el consum, passant dels
11.650 m3 del 2007 als
10.394 m3 del 2008. Final-
ment, el Sagrada Família va
disminuir el consum el 8,7 %,
passant dels 14.754 m3 el
2007 als 13.474 m3 el 2008.
Dutxes
1. Reducció del temps d’obertura dels polsadors.
2. Regulació de la temperatura de l’aigua per minimitzar-
ne la pèrdua fins a aconseguir els òptims 37ºC.
3. Excepcionalment, els alumnes de cursets de natació no
es van dutxar.
Aixetes rentamans i sanitaris
1. Reducció del temps d’obertura dels polsadors.
2. Reducció al mínim del temps de descàrrega de cisternes.
Neteja dels espais
1. No es van utilitzar, en cap cas, mànegues d’aigua.
2. Ús d’estris i maquinària de neteja que fan un ús eficient
de l’aigua (màquines fregadores, baietes industrials...)
Reg de les plantes o els espais verds
1. Durant l’estat d’excepcionalitat no es va regar o, si es
regava, era amb aigua aprofitada d’altres accions.
Manteniment de les piscines
1. No es va canviar ni aportar aigua nova a les piscines.
2. Es van fer les neteges de filtres estrictament necessàries.
3. Es va assegurar la netedat de l’aigua extremant els trac-
taments físics i químics del procés de filtratge.
4. Es va aprofitar l’aigua que desprenen les màquines des-
humidificadores per a altres accions (regar, netejar...).
MESURES D’ESTALVI○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
34-35_FCPortada.p65 21/11/2008, 15:5035
CLAROR
36
El llibre dels 25 anys és un recull de 25 capítols escrits per 25persones vinculades a l’entitat
“25 ANYS DEL CLAROR”
JA ÉS A LA VENDA ALS CENTRES ESPORTIUS
Publicat el llibre dels«25 anys del Claror»
El dijous 4 de desembre es va
presentar a la sala d’actes de
la biblioteca de la Sagrada
Família el llibre 25 anys del
Claror, editat per la Fundació
Claror amb el suport de l’Ins-
titut Barcelona Esports. L’ac-
te va comptar amb la presèn-
cia d’alts càrrecs de l’Ajunta-
ment de Barcelona i de la pre-
sidenta de la Fundació Cla-
ror, Laura Ponce. A més, va
tenir l’actuació de la Coral
Claror, que va interpretar la
cançó del 25è aniversari,
amb lletra i música del direc-
tor, Lluís Yera.
EL LLIBRE
La publicació, de 176 pàgines
i cobertes de tapa dura, és el
document més exhaustiu que
s’ha fet mai de recull dels fets i
les dades més importants
d’aquests primers 25 anys
d’història, no tan sols de l’Es-
portiu Claror sinó també de
la Fundació i els altres centres
esportius que gestiona.
El llibre, coordinat per Sergi
Larripa, està estructurat en 25
capítols temàtics indepen-
dents, escrits cadascun d’ells
per diferents persones que han
estat o estan vinculades a l’en-
titat (vegeu el quadre adjunt).
A la part final del llibre s’in-
clouen un seguit d’annexos
amb dades diverses: des
d’una exhaustiva cronologia
històrica fins a l’explicació de
per què l’entitat es diu Claror, i
acabant amb els desitjos i les
Vídeos aclaror.cat i alCanal Clarorde Youtube
dedicatòries d’una cinquante-
na d’empleats de la casa.
S’han editat dos mil exem-
plars del llibre, i es podrà
Els capítols i els autors1. Aquell fantàstic 1982, de Sergi Larripa.2. La Barcelona esportiva de 1982, d’Enric Truñó.3. Una petita gran història, de Consol Martí.4. Una idea de bojos amb molt de seny, d’Eduard Franco.5. L’arquitectura: tirant línies, de Salvador Matas.6. La nostra piscina, de Roser Castillo i Núria Cubells.7. Un lloc bo: La Milla, de Nèstor Vilella.8. 1989: la Fundació, de Pedro Andreu.9. Governant amb sentiments, de Joana Céspedes.10. Els valors que ens inspiren, de Manel Carmona.11. 1992: el pas al municipalisme, de Joan Itxaso.12. Els professionals, de Núria Cubells.13. Com a casa, de Carles Riera.14. Salut!, d’Albert Giménez.15. Al ritme dels temps, d’Alfons Font.16. El bàsquet Safa Claror, de Núria Borràs i Toni Mayol.17. Les seccions..., de Cristian González.18. La família creix, de Jordi Cabanes.19. El Sagrada Família..., de Laura Ponce.20. Conversa entre germanes, de Pedro Andreu, CarlosCano, Manel Cercós i Nico Sánchez.21. La Revista: un plat cuinat a casa, d’Ester Benach.22. Una entitat socialment compromesa, d’Héctor Silveira.23. Més enllà de l’esport, de Montse Bastida.24. La branca sociocultural, d’Eulàlia Realp i Laia Franco.25. Una mirada privilegiada al futur, de Gabriel Domingo.
COMUNICACIÓ
La Fundació Claror ha estre-
nat un espai multimèdia al seu
lloc web (www.claror.cat), on
ja hi ha penjats gairebé una
trentena de vídeos. Aquest
espai està vinculat al Canal
Claror que l’entitat va obrir
al famós web Youtube (http:/
/es.youtube.com/fundaciocla-
ror) fa aproximadament un
any, i que és on va penjant ví-
deos de les diferents activi-
tats fetes. De moment, s’hi
poden trobar els vídeos dels
darrers anys de diferents es-
deveniments com La Milla, el
Raid, el Torneig de Bàsquet
de Nadal o el Cros, però tam-
bé vídeos de presentació dels
diferents centres esportius
que gestiona la Fundació Cla-
ror. La idea és, en un futur
immediat, anar alimentant
aquest espai multimèdia amb
nous vídeos, tant dels esde-
veniments que es vagin fent
com del recull de vídeos his-
tòrics que s’aniran digitalit-
zant. Tot i que fins ara pràcti-
cament no s’havia fet cap
mena de publicitat de l’exis-
tència d’aquest espai multi-
mèdia, els vídeos han estat
reproduïts, en conjunt, en més
de 7.500 ocasions. Un dels
vídeos més reproduïts dels
darrers mesos és el que mos-
tra, en realitat virtual, com
serà el futur poliesportiu de
Llinars del Vallès.
comprar per vint euros a la
recepció dels centres espor-
tius que gestiona la Fundació
Claror.
36-37_25-EC.p65 21/11/2008, 16:0236
37ESPORTIU CLAROR
Desinfecció de lespiscines amb raigs UVLa natura ajuda a millorar les condicions de l’aigua que hi ha ales piscines mitjançant l’ús dels denominats raigs ultraviolats C
NOU SISTEMA DE TRACTAMENT QUÍMIC A LES PISCINES
Els Casals deNadal ja hancomençat lesinscripcions
Els dies 22, 23, 24, 29, 30 i 31
de desembre es duran a ter-
me els Casals de Nadal de l’Es-
portiu Claror. Aquesta activi-
tat està enfocada a nens i ne-
nes nascuts entre el 1994 i el
2004 i es ot triar entre hoari
de matí, matí i dinar o tot el
dia (fins les 17.00 hores).
El Casal consisteix en acti-
vitats aquàtiques i esportives,
com també tallers, jocs, gim-
canes..., sempre adaptant-ho
a les edats dels nens i nenes.
Es pot triar entre
El període d’inscripció pre-
ferencial per a abonats va
començar el 24 de novembre,
mentre que els no abonats
poden inscriure els seus fills a
partir del 3 de desembre.
En anteriors números del Tot
Claror es va esmentar la
instal·lació d’aparells de raigs
ultraviolats al nou hidromas-
satge i a la piscina petita de
l’Esportiu Claror, tota una
novetat a les instal·lacions
gestionades per la Fundació
Claror.
No és cap secret la neces-
sitat de netejar i desinfectar
constantment l’aigua del vas
de qualsevol piscina, especi-
alment les d’ús col·lectiu, ja
que la gran afluència de per-
sones faria que, sense un sis-
tema de depuració i desinfec-
ció, en poques hores l’estat
de l’aigua es deteriorés tant
que fos un risc per a la salut.
NOVA TÈCNICA
Fins fa pocs anys, la desinfec-
ció es feia exclusivament amb
clor o brom, productes quí-
mics que cal dosificar de ma-
nera molt ajustada perquè no
acabin convertint-se, al seu
torn, també en un risc per a la
salut, especialment en vasos
de pocs metres cúbics d’ai-
gua i una gran aportació de
matèria orgànica (piscines
petites i hidromassatges).
En els darrers anys han
aparegut altres sistemes, un
dels quals funciona reproduint
un fenomen natural com és
l’emissió per part del sol dels
raigs ultraviolats C a l’interi-
or d’un aparell que forma part
del circuit tancat de desinfec-
ció de l’aigua. Així, l’aigua
dels vasos es fa passar contí-
El sistema millora el procésde desinfecció de l’aigua
Disminueix considerablement l’aportació de clor, és a
dir, menys residu químic és igual a reducció de residus.
Redueix substancialment un producte derivat del clor
com són ara les cloramines, que es formen per la combi-
nació amb matèria orgànica i que, a partir d’un cert ni-
vell de concentració, poden provocar irritacions als ulls,
a les mucoses i desprendre el característic olor de clor.
Redueix l’ús d’altres productes químics d’efecte estabi-
litzant del clor.
Disminueix el risc de manipulació d’un producte tan cor-
rosiu com és el clor (i també els estabilitzants), malgrat
que els sistemes actuals ja són molt segurs.
Millora de la qualitat de l’ambient de la piscina.
nuament per aquest circuit
tancat. En el moment que en-
tra en contacte amb la bom-
beta que emet els raigs ultra-
violats C es destrueixen els
microorganismes que conté
l’aigua i aquesta retorna des-
infectada al vas.
Malgrat que la seva efici-
ència està comprovada, la llei
catalana no permet eliminar
totalment l’aportació de pro-
ducte químic però sí una re-
ducció substancial, passant
d’1,2 ppm a tan sols 0,6 ppm
(un 50 % menys!), unitat que
segons la normativa garan-
teix un efecte residual en els
moments que la instal·lació
està aturada.
ACTIVITATS
Masterclassd’spining eldissabte 13de desembre
L’Esportiu Claror oferirà una
masterclass d’spining per ce-
lebrar el final d’any el dissab-
te 13 de desembre a les 11.20
hores. L’activitat tindrà una
capacitat màxima de 30 per-
sones. Es recomana als assis-
tents que portin aigua i tova-
llola i que vesteixin roba es-
portiva.
La data límit per poder tra-
mitar les inscripcions és l’11
de desembre, i s’hauran de fer
a la recepció del centre. El preu
és de 4 euros per a abonats i
de 6 euros per a no abonats.
LLEURE INFANTIL
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
36-37_25-EC.p65 21/11/2008, 16:0337
CLAROR
38 POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA
ES COMBINEN ACTIVITATS ESPORTIVES, DE LLEURE I RELAXACIÓ
Es reformael tercer espaide teràpiesmanuals
SALUT
biental. Per poder participar-
hi només cal tenir més de 18
anys, saber nedar i formalit-
zar la inscripció gratuïta a les
oficines del centre.
STAGE DE NADAL
L'Stage de Nadal, el campus
esportiu per a infants i joves
nascuts del 1997 al 2002, es
durà a terme en un únic torn
de sis dies (22, 23, 24, 29, 30
i 31 de desembre). L'activitat
combina la pràctica d'esports
com el bàdminton, beisbol,
bàsquet o futbol sala amb ac-
tivitats com tallers, excursi-
ons, jocs tradicionals i jocs de
taula. La inscripció ja es pot
fer a la recepció.
Activitats de Nadalper a grans i petits
Com cada any per les festes
de Nadal el Poliesportiu Sa-
grada Família, conscient que
les necessitats dels cursetis-
tes canvien per infinitat de
raons, crea un pla d'activitats
específic per a que puguin se-
guir practicant activitats se-
gons el seu horari i, a més, en
puguin provar de noves.
Aquest Nadal es podran
practicar activitats de tot ti-
pus. Per als més exigents s'ofe-
riran spining, aeròbic, TBC,
GAC i en forma. Els qui
vulguin un grau mitjà troba-
ran dansa del ventre i Pilates.
I les persones que busquin
relaxar-se podran fer ioga,
estiraments, escola d'esque-
na o grans en forma.
BANY DE NADAL
El dilluns 29 de desembre
s'organitzaran dues sessions
del V Bany de Nadal de Nit.
Una és a les 20.30 hores i l'al-
tra, a les 21.30 hores. L'ob-
jectiu és relaxar cos i ment
mitjançant diferents exercicis
a l'aigua. Es faran estiraments,
es treballarà la respiració i les
flotacions tot fent moviments
corporals suaus en un ambi-
ent relaxant, amb una il·-
luminació tènue i música am-
Per a infants i joves s’oferirà l’Stage, i per a adults, hi haurà unprograma per a cursetitstes i el tradicional bany de Nadal
Creix l’oferta d’activitats dirigides
El Poliesportiu Sagrada Família ha apostat per incrementar l'oferta d'activitats. En primer
lloc, s’amplia la graella cardiotono que, per només 4 euros més al mes, permet participar
en vuit classes setmanals d’aeròbic, en forma, TBC i tonopump, de primera hora del matí
a última de la nit, migdies i dissabtes.
Una altra novetat és la creació d'un nou grup de Pilates, els dilluns i els dimecres a les 21
hores. I, finalment, s'ha apostat fort pel bàdminton i, s’han obert dos nous cursos adreçats
a adults i a joves (de 14 a 17 anys) que donen continuïtat a la ja consolidada escola per a
nens i nenes de 9 a 14 anys.
ACTIVITATS
Durant l'estiu passat es va
condicionar la tercera sala de
massatges de l'àrea de salut.
Es van construir parets noves
per insonoritzar-la de l'exte-
rior i es va fer una regulació
de la temperatura i la música
ambiental.
Amb aquests canvis es pre-
tén aconseguir que totes les
teràpies manuals, ja siguin
massatges, drenatge limfàtic
o reflexologia podal, com
també les sessions de fisiote-
ràpia que s'hi fan, gaudeixin
d'un ambient més agradable i
relaxant per a les persones
que en facin ús.
38-39_PSF-PM.p65 19/11/2008, 19:5638
39POLIESPORTIU MARÍTIM
ACTIVITATS
Novetats enla graellad’activitatsper a abonats
L’èxit de les activitats de gra-
ella per a abonats ha fet deci-
dir el centre a augmentar el
nombre i la durada d’algunes
sessions, per exemple, l’ai-
guagim de tarda i vespre pas-
sa a tenir de 30 a 45 minuts
de durada.
A més, els dissabtes al matí,
a més de fer classes d'aigua-
gim, també se'n fan de spining
i abdominals. Com a novetat
i per tonificar el cos hi ha ses-
sions de tono braços i tono
pump.
A partir del 2009, tots els
abonats del Marítim tindran
l'oportunitat de fer diferents
activitats tant dins com fora
de la graella, ja sigui en forma
de sessions puntuals d'un dia
o en el format de monogràfic
que acostuma a ser entre qua-
tre i cinc sessions durant un
mes. Així es podran donar a
conèixer activitats noves.
Tothom que s'apunti per fer
l'activitat haurà d'inscriure-
s'hi, ja que les places seran li-
mitades, tant les activitats
gratuïtes com les de paga-
ment. A mesura que es vagin
publicant les activitats en els
Una àmplia tipologiad’activitats per a socis
L’ABONAT PODRÀ FER ACTIVITATS PUNTUALS I MONOGRÀFICS
plafons informatius s'aniran
obrint les llistes. Els amics o
familiars dels abonats podran
accedir a les sessions gratuï-
Aquesta proposta té l'objectiu d'incentivar els abonats del centrea provar les activitats a les quals no hagin anat fins ara
tes per 5 euros. Als mono-
gràfics o sessions de paga-
ment hauran d'adscriure's al
preu de no abonat.
Promocióde dietèticaper superarel Nadal
El Marítim farà una promo-
ció en el seu servei de dietèti-
ca per a abans i després del
Nadal, en què els àpats sem-
pre són molt copiosos. Du-
rant els mesos de desembre i
gener, per la compra d'un
pack de sis visites amb un
preu de 22 euros per a abo-
nat i de 27 euros per a no
abonats, es regalaran dues
entrades puntuals per gaudir
de les instal·lacions del cen-
tre de manera gratuïta.
SALUT
V Jornades d’ActivitatFísica i Gent Gran
El Marítim ja està preparant
la cinquena edició de les Jor-
nades d'Activitat Física i Gent
Gran, que es farà el mes de
febrer. L'objectiu és crear l'hà-
bit de fer activitat física amb
regularitat per conscienciar la
gent gran dels beneficis que
comporta la realització
ACTIVITATS
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
d'exercici i donar a conèixer
activitats diverses i coneixe-
ments que els podran utilit-
zar per portar una vida més
saludable, tant físicament com
mentalment. Durant una set-
mana es faran diferents sessi-
ons pràctiques, totes destina-
des a persones de més de sei-
xanta anys amb ganes de par-
ticipar en noves activitats i so-
bretot amb ganes de passar-
s'ho bé i conèixer gent. Tots
els participants rebran un
obsequi.
38-39_PSF-PM.p65 19/11/2008, 19:5639
CLAROR
40
40-41_Llinars.p65 21/11/2008, 11:5240
41L’ESPORTIU DE LLINARS
Avancen a bon ritme les obresde l’Esportiu de LlinarsLa Fundació Claror construeix, amb l’Escola Ginebró, un nou centreesportiu municipal de 5.000 metres quadrats a Llinars del Vallès
PODRIA INAUGURAR-SE EL SETEMBRE DEL 2009
L'Esportiu de Llinars del
Vallès podrà ser inaugurat el
darrer trimestre del 2009 si
les obres continuen acom-
plint els terminis establerts,
tal com està passant fins ara.
Les obres, executades per
l'empresa Teyco, SL es van
iniciar el maig passat, i han
superat ja el vint per cent del
procés de construcció.
Durant aquest temps, les
feines s'han centrat a fer el
moviment de terres, la fona-
mentació i una gran part de
l'estructura de formigó, pro-
cés que inclou la construcció
dels murs exteriors i els va-
sos de les piscines gran, peti-
ta i els spa.
CONCESSIÓ A 35 ANYS
D'altra banda, el plenari de
l'Ajuntament de Llinars va
acordar aquest octubre am-
pliar la concessió de la gestió
del poliesportiu a l'empresa
Llinarsport, SL a 35 anys, en
comptes dels 25 previstos
inicialment. La raó és que Lli-
narsport, SL (empresa cons-
tituïda per l'Escola Ginebró i
la Fundació Claror per a la
gestió de l'equipament) tingui
més marge per amortitzar la
major inversió que haurà
d'afrontar per construir i ges-
tionar el centre.
Ubicat a l'avinguda de Pau
Casals, el centre tindrà un to-
tal de cinc mil metres qua-
drats, amb tota mena d'espais
per satisfer tot tipus d'usuaris.
Imatge de l’estat de les obres a mitjans del mes de novembre.
Més de 3.000 persones preinscrites
ACTIVITATS
La construcció del nou poliesportiu
municipal de Llinars del Vallès està ai-
xecant una gran expectació social, no
tan sols en aquest municipi sinó al con-
junt de la comarca. Bona prova n'és la
quantitat de persones que, a falta de
poc menys d'un any per a la inaugura-
ció, ja estan preinscrites.
En el moment del tancament de la
Revista Claror ja eren més de tres mil
les persones preinscrites. La gran ma-
joria van fer-ho a la carpa informativa
que l'Esportiu va muntar a la plaça dels
Països Catalans, el setembre passat, amb motiu de la Festa Major de Llinars del Vallès.
Moltes altres persones, però, estan fent la preinscripció al web www.llinarsport.cat, on, a
més, hi ha un vídeo en què es pot veure, en 3D, com serà el centre un cop acabat. La
preinscripció no comporta el pagament de cap matrícula fins que no s'obrin les inscripci-
ons definitives.
40-41_Llinars.p65 21/11/2008, 11:5241
CLAROR
CAN CARALLEU42
Sovint passa que a l’hora de
fer regals, i especialment en
l’època de Nadal, és difícil
trobar res prou útil i original
per obsequiar els nostres
amics i familiars. Can Caralleu
proposa regalar salut a tra-
vés del Programa d’Activitat
Física i Salut, un servei d’en-
trenament totalment perso-
nalitzat, en què l’equip de tèc-
nics del centre avalua les ne-
cessitats d’activitat física i
entrenament, programant les
activitats més adients i garan-
tint que es fan amb seguretat
(minimitzant el risc de lesi-
ons), per optimitzar-ne així
els resultats.
PERSONALITZAT
Es tracta d’un paquet de cinc
sessions que inclou una entre-
vista personal per concretar
necessitats i interessos, una
revisió mèdica amb electro-
cardiograma i cinc sessions
d’una hora d’entrenament
personal.
El servei s’adreça a perso-
nes amb poca disponibilitat
de temps o amb necessitats
molt específiques, ja sigui per
problemes de salut com per
la recuperació de lesions o
afectacions cròniques. És ide-
Regala activitat físicai salut aquest NadalEl regal inclou una entrevista personal, una revisió mèdica ambun electrocardiograma i cinc sessions d’una hora d’entrenament
ÉS UN PROGRAMA D’ENTRENAMENT TOTALMENT PERSONALITZAT
al per a gent que, per falta
d’hàbits esportius, necessiten
Durant les vacances de
Nadal la piscina verda esta-
rà oberta de dilluns a diven-
dres, de 10 a 13 hores i de
17 a 20 hores, perquè les
famílies que ho vulguin pu-
guin utilitzar la piscina peti-
ta amb els nens i nenes. Dis-
sabte s’obrirà de 10 a 14 i
de 17 a 20 hores, i diumenge, de 10 a 14 hores. Es recor-
da als usuaris i abonats que el centre tancarà dijous 25,
dia de Nadal, divendres 26, dia de Sant Esteve, dijous 1
de gener, dia d’Any Nou i dimarts 6 de gener, dia de Reis.
HORARIS
La piscina verda restaràoberta durant tot el Nadal
BREUS
Calendari perles festes
Durant les vacances de Nadal
es fixarà un calendari d’acti-
vitats especial. Del 19 de de-
sembre al 7 de gener no hi
haurà classes d’escola espor-
tiva. Des del 22 de desem-
bre, els cursos de pàdel, ten-
nis i natació tant infantils com
d’adults pararan l’activitat.
Els nens i els adults de nata-
ció reinicien les classes el dia
8 de gener, i els adults, les de
tennis i pàdel el 7 de gener.
Inscripcionsper als Casals
Ja es poden fer les inscripci-
ons per als Casals de Nadal,
que enguany es duran a terme
del 22 al 24 i del 29 al 31 de
desembre. L’activitat s’adreça
a nens i nenes de P3 a sisè de
primària. Aquest any s’oferi-
rà un sol torn de 9 a 17 ho-
res, que inclourà el dinar. De
8 a 9 i de 17 a 18 hores hi ha
inclòs servei de mainadera.
que algú qualificat els guiï i els
motivi en l’activitat física.
Nou espai demainadera
El servei de mainadera de
Can Caralleu estrena nou es-
pai, situat al costat del pave-
lló. Té parquet, tatami i jocs
infantils. L’horari és dilluns i
dimecres, de 10 a 12.30 ho-
res, i dimarts i dijous, de 9.15
a 12 hores.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
42-43_CanCa.p65 21/11/2008, 15:2142
43CAN CARALLEU
El programa permet millorar el rendiment físic mitjançant unentrenament adequat a les necessitats de cada esportista
Centre d’entrenamentd’esports de muntanya
PREPARACIÓ PER FER ESPORTS DE MUNTANYA I CURSES DE FONS
Can Caralleu ofereix el ser-
vei d’entrenament i prepara-
ció física d’esports de munta-
nya i curses de fons. Es tracta
d’una activitat que s’adreça a
tots els esportistes que prac-
tiquen activitats de muntanya
i curses de fons i que volen
millorar el seu rendiment fí-
sic mitjançant un entrenament
adequat a les seves necessi-
tats, triant l’horari més con-
venient i la freqüència de les
sessions d’entrenament se-
gons la seva disponibilitat i
objectius.
ESPAIS PER ENTRENAR
Les activitats es fan en dife-
rents espais esportius dins i
fors del recinte de Can Cara-
lleu. Es disposa d’una pista
d’atletisme i zona de tartà an-
nexa, circuit d’entrenament a
l’aire lliure (parc de l’Orene-
ta, carretera de les Aigües i
Collserola), pavelló amb tot
l’equipament específic, rocò-
drom i boulder, i sala de fit-
ness amb material per treba-
llar l’àmbit muscular i cardi-
ovascular.
També s’organitzen sorti-
des per fer entrenaments es-
pecials els caps de setmana
en espais naturals.
Es pot practicar en grup o en grup reduït. Entrenament
integral i específic per a totes les modalitats d’activitats
de muntanya i curses de fons. Mètode natural i innova-
dor que treballa les capacitats físiques de base i especí-
fiques (força, resistència, flexibilitat, potència i coordi-
nació) tot adaptant-les
als requeriments de les
diferents especialitats.
Es fa una entrevista per-
sonal per planificar la
temporada i fixar els ob-
jectius bàsics de l’entre-
nament.
Atenció personalitzada
mitja hora abans o des-
prés de l’activitat per treballar la recuperació de lesions
i potenciació complementària i plans individuals.
Control i revisió medicoesportiva (recomanable però
no inclòs en el preu).
Característiques bàsiques del’entrenament de muntanya
Ampli ventalld’activitatsels mesos degener i febrer
ACTIVITATS
Durant els mesos de gener i
febrer, Can Caralleu organit-
zarà esdeveniments, cursos i
activitats esportives.
GENER
Entre els esdeveniments que
ja s’han confirmat, hi ha un
torneig de dobles de tennis el
dissabte 25 de gener. El mo-
del de competició tindrà for-
mat de lliga amb play off final.
El torneig durarà tot el dia
amb jornada de matí i tarda i
inclourà el dinar.
El dimecres 28 de gener, de
21 a 22 hores, es farà un curs
monogràfic de natació en tèc-
nica d’esquena en el qual es
farà un treball específic cen-
trat en coordinació respira-
tòria, control del to muscu-
lar, biomecànica de gestos
tècnics i viratges.
FEBRER
El 7 de febrer se celebrarà la
festa de l’Escola Esportiva del
Tennis, en què es farà una jor-
nada d’iniciació a la competi-
ció adreçada a nois i noies
d’11 a 16 anys. El 14 de fe-
brer serà el torn de la festa
del mini tennis, adreçada a
infants de 5 a 10 anys.
Per acabar, el dilluns 18 de
febrer es farà una caminada
nòrdica al turó d’en Puig, de
10 a 13.30 hores.
42-43_CanCa.p65 21/11/2008, 15:2143
CLAROR
44
44-45 Events.p65 19/11/2008, 20:2344
45ESDEVENIMENTS
Torneig de Bàsquet Infantil deNadal el 22 i 23 de desembre
EN AQUESTA XV EDICIÓ NOMÉS ES COMPETIRÀ EN CATEGORIA INFANTIL
El setè Raid Barcelona Marítim, celebrat el
passat 19 d'octubre a l'entorn de la platja de
la Barceloneta i el passeig Marítim, va regis-
trar un nou èxit de participació amb 59 equips
concursants que van aplegar més de dos-cents
esportistes; més de vint equips es van quedar
en llista d'espera. Com a novetats, es van mun-
tar dos rocòdroms i la prova de força va can-
viar el seu format (foto). L'equip guanyador
del VII Raid Barcelona Marítim va ser l'Ur-
kels (dorsal 6), format per Gemma Russinyol,
Ferran Ballesta, Ingrid Piñol i Alexander Puig, amb una puntuació de 524,84 punts. El segon
classificat va ser Catacrac Team (dorsal 24), que repetia la posició de l'edició anterior,
format per Mònica Sirerol, Sergio Rosa, Joan Campolier i Jordi Gavaldà, i van aconseguir
una qualificació de 498,92 punts.
Dilluns 22 i dimarts 23 de
desembre es disputarà el Tor-
neig de Bàsquet Infantil de
Nadal, que té l'objectiu de
convertir-se en un referent en
l'àmbit estatal. Enguany, el
format de l'esdeveniment can-
via, ja que a partir d'ara no-
més es disputarà la categoria
infantil, mentre que la
preinfantil es deixarà de jugar.
Cal dir que els equips Safa
Claror que hi competiran se-
ran infantils, però la resta de
clubs aportaran equips
preinfantils.
Un altre canvi serà el nom-
bre d'equips que hi prendran
part. Si fins ara hi competien
quatre equips infantils tant en
categoria masculina com en
femenina, a partir d'ara el
nombre de clubs convidats
augmenta al doble. Així
doncs, l'edició del 2008 esta-
rà formada per vuit equips
masculins i vuit de femenins.
LA COMPETICIÓ
Com l'any passat, el Torneig
passarà a disputar-se en dos
pavellons, ja que el nou for-
mat significa un increment en
el nombre d'enfrontaments a
disputar. Així, el dilluns 22 es
jugaran partits als pavellons
del Poliesportiu Marítim i de
l'Esportiu Claror. Les fases fi-
nals es jugaran el dimarts 23
a l'Esportiu Claror.
En categoria infantil mascu-
lina estan confirmats el FC
Barcelona, el Joventut de
Badalona, el Pamesa Valèn-
cia, el Real Madrid, l'Irurgi
basc i el Safa Claror A i B.
En categoria femenina hi
han assegurat l'assistència La
Bella Easo Casablanca, el Fe-
mení Sant Adrià, el Ros Casa-
res, l'Irurgi basc i el Safa Cla-
ror A i B.
ALTRES PREMIS
Es farà una distinció especial
al millor jugador i jugadora
atorgada pels vots de tots els
entrenadors de cada equip.
La Federació Catalana lliu-
rarà un trofeu al jugador o
jugadora, entrenador o en-
trenadora, o familiar que
destaqui per la seva esporti-
vitat. També hi haurà un tro-
feu per al guanyador i la gua-
nyadora del concurs de tirs
lliures, del two ball i del con-
curs d'habilitat.
RAID BARCELONA MARÍTIM
Èxit històric del Raid amb 59 equipsi més de 200 esportistes en la setena edició
44-45 Events.p65 19/11/2008, 20:2345
CLAROR
46 ESDEVENIMENTS
46-47_Seccions.p65 19/11/2008, 20:4046
47
PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ
902 119 321
SECCIONS
Les arts marcialsobren les portesDel 26 al 31 de gener l’Esportiu Claror organitza una setmanatemàtica que consistirà en tallers oberts de totes les activitats
APOSTA DECIDIDA PER TRENCAR AMB ELS PREJUDICIS
El Safa Claroradquireix nousmarcadors
La secció de bàsquet del Safa
Claror va adquirir l'octubre
passat un marcador que subs-
tituirà el que ja hi havia al
pavelló de l'Esportiu Claror.
D'altra banda, també va com-
prar dos marcadors sense
cables de 24 segons per me-
surar les possessions.
Paral·lelament, la secció va
fer el divendres 31 d'octubre
passat el tradicional sopar
d'entrenadors Safa Claror
amb l'objectiu de cohesionar
més el grup.
BÀSQUET
NATACIÓ
Els màstersarrasen amb16 medalles
L'equip Màsters de Natació
de la Fundació Claror va
aconseguir uns grans resul-
tats en el XIII Campionat
Màster del CN Atlètic Bar-
celoneta celebrat el 18 d'oc-
tubre passat. L'equip hi va
prendre part amb un equip
format per tres nedadors i
cinc nedadores, que van su-
mar 16 medalles, set de les
quals van ser d'or, cinc de
plata i quatre de bronze.
Bon paper en el Campionatd’Espanya de Taekwondo
Els alumnes de taekwondo de la Fundació Claror van par-
ticipar el 18 d'octubre passat al Primer Campionat d'Es-
panya FAMC celebrat a la població de Mollet del Vallès.
Jonatan López, que en aquesta ocasió va participar re-
presentant la Federació d'Arts Marcials de Catalunya, es
va penjar la medalla d'or en categoria de 72 quilos júnior.
Tomás Fernández, en representació de l'equip de la Fun-
dació Claror, va debutar en competició i va aconseguir
una meritòria medalla de bronze en 78 quilos júnior. En
categoria de 60 quilos sènior femení, Laia Ferragut va
aconseguir per a l'equip Claror la medalla de plata. Marcel
González, també representant a la Federació Catalana
d'Arts Marcials, va fer or imposant-se en la final de 58
quilos sènior. Marc Espart va competir com a membre de
l'equip Claror de 82 quilos sènior i va aconseguir-hi la
medalla de bronze. Finalment, Adrià Fernández va caure
eliminat en primera ronda en 64 quilos júnior.
Un dels objectius de la secció
d'arts marcials de l'Esportiu
Claror és donar a conèixer les
diverses disciplines que s'es-
tan oferint i, sobretot, tren-
car amb els prejudicis que
associen les arts marcials amb
la violència o els cops.
Per això, del dilluns 26 al
dissabte 31 de gener, l'Espor-
tiu Claror organitza una set-
mana temàtica amb les arts
marcials com a protagonistes
i que consistirà en un progra-
ma de sessions obertes de
totes les disciplines: judo, ta-
ekwondo, karate, hapkido i
aikido. Les sessions aniran
adreçades tant a infants (judo
i taekwondo) com a adults
(totes les activitats).
A MÉS D'ENTRENAR...
A banda de l'entrenament al
Claror, cada grup participa,
voluntàriament, en esdeveni-
ments. Per exemple, el 4 d'oc-
tubre els practicants d'aikido
van assistir a una trobada
amb el Grup d'Aikido Caldes
d'Estrach, i el 25 d'octubre
l'Esportiu Claror va acollir una
classe d'aikido d'un grup de
dojos. El hapkido també pre-
para una exhibició internaci-
onal per al 21 de març.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
46-47_Seccions.p65 19/11/2008, 20:4047
CLAROR
48 CLAROR CULTURA
Les noves activitats d’hivernde Claror Cultura, a punt
Torna l’oferta d’activitats cul-
turals per al trimestre d’hi-
vern, amb algunes novetats
importants.
Cal destacar el taller d’ini-
ciació a la guitarra, que junta-
ment amb el taller d’iniciació
al piano complementen l’ofer-
ta musical amb les corals
d’adults i d’infants de la Fun-
dació Claror. Per participar
en aquestes activitats no és
necessari tenir coneixements
previs de solfeig ni saber to-
car cap instrument. L’objec-
tiu és apropar la música als
que vulguin tenir-ne un primer
contacte.
S’introdueixen també dos
tallers relacionats amb l’en-
torn mediambiental. D’una
banda, una aproximació a les
plantes medicinals i aromàti-
ques, on s’aprendrà a fer infu-
sions, ungüents antiinflamato-
ris, es coneixeran les herbes
de la cuina, els olis i la ratafia.
D’altra banda, i de la mà de
Tarpuna, es farà una iniciació
en el cultiu urbà d’hortalisses
i plantes medicinals. Es trac-
taran temes com ara tenir
plantes al balcó, el planter, el
cultiu en terrats, l’autoreg, el
compostatge, etc.
Amb l’acompanyament de
l’Associació de Mestres Rosa
Sensat, s’oferiran unes troba-
des de pares i mares d’infants
dels zero als tres anys per
tractar tot allò que engloba
la vida quotidiana del menor.
En aquest sentit es treballarà
l’arribada del menor a la fa-
mília, les atencions bàsiques
que requereix, el seu desen-
volupament, el joc, el saber
escoltar, l’escola, l’autono-
mia, els límits, el diàleg i tota
la xarxa de relacions que s’es-
tableixen a la família i fora
d’ella.
La bona experiència de la
tardor porta a oferir de nou
tallers relacionats amb Egipte
i Mesopotàmia, entenent-les
com a civilitzacions besso-
nes. Es presentaran aquestes
cultures com les primeres ci-
vilitzacions de la història, les
quals van desenvolupar els
principis fonamentals de la
civilització, i es veurà de qui-
na manera van influir en el
món clàssic. Enguany aquest
taller es complementarà, per
a qui ho vulgui, amb una sor-
tida guiada de cap de setma-
na al British Museum de Lon-
dres.
Es torna a oferir el curs d’in-
troducció a la programació
neurolingüística (PNL) amb
l’acompanyament de l’Institut
Gestalt. La PNL és un dels
enfocaments amb més èxit
per aconseguir una bona co-
municació, la consecució
d’objectius i el camí cap a
l’excel·lència personal. La pri-
mera experiència del trimes-
tre passat dóna peu a pensar
que la repetició d’aquest ta-
ller tornarà a ser tot un èxit,
tant pel nombre de partici-
pants com per la qualitat dels
formadors.
INSCRIPCIONS
Les activitats de Claror Cul-
tura són obertes a tothom.
Les inscripcions es poden
tramitar a partir del 7 de ge-
ner a les oficines dels polies-
portius Claror, Sagrada Famí-
lia, Marítim i Can Caralleu, de
9 a 13 i de 16 a 19 hores.
Tallers de guitarra, de piano, de temàtica mediambiental, d’Egiptei Mesopotàmia i aula màster sobre la memòria i la concentració
Les inscripcions a
les activitats es
poden tramitar a
partir del 7 de
gener
Concert de Nadal de laCoral Claror i el Cor Infantil
Com cada any la Coral Claror, sota la direcció de Lluís
Yera, celebra el tradicional concert de Nadal, el diumen-
ge 14 de desembre a les 18 hores a l’església de Sant
Ignasi de Loiola, situada al carrer Provença, 544.
A banda del repertori de cançons tradicionals nadalen-
ques, la coral també ens oferirà algunes de les cançons del
seu propi repertori.
Enguany els acompanyarà també el Cor Infantil Claror,
dirigit per Juan Mario Cuéllar, amb el qual interpretaran
conjuntament alguna nadala del programa.
L’entrada al concert és lliure.
48-49 Cultura.p65 21/11/2008, 15:2248
49CLAROR CULTURA
INICIACIÓ A
LA GUITARRA
S’aprendran les bases per
començar el procés teòric i
pràctic per tocar la guitarra,
el puntejat i els acords. Cal
disposar d’un instrument en
condicions per seguir les clas-
ses.
Imparteix: Juan Mario Cuéllar,
músic i compositor
Dies: 23 i 30 de gener, 6, 13, 20i 27 de febrer i 6, 13, 20 i 27 demarçHorari: de 18.30 a 20 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 35 euros (10 sessions)
FÒRUM: TALLERS
MEMÒRIA I
CONCENTRACIÓ (M-I)
S’ensenyaran exercicis pràc-
tics per al manteniment de la
memòria i la concentració a
mesura que ens fem grans, i a
activar la memòria través dels
cinc sentits.
Imparteix: Carla Campos,
docent en desenvolupament i
concentració de la memòria.
Dies: 27 de gener, 3, 10, 17, 24de febrer i 3, 10 i 17 de març.Hora: de 18.00 a 19.15 hLloc: Centre Cívic Sagrada FamíliaMallorca, 425, 4t plantaPreu: 20 euros (majors 55 anys)
MÀSTER: AULAFÒRUM: TALLERS
PLANTES MEDICINALS
I AROMÀTIQUES
Introducció a les plantes me-
dicinals i aromàtiques que
podem trobar als nostres
boscos i camps, per tal de
distingir-les, preparar-les i
conèixer-ne els usos terapèu-
tics, aromàtics i culinaris.
Imparteix: Joan Solé, biòleg i
educador ambiental
Dies: 27 de gener, 3, 10, 17 i 24de febrer, 3, 10 i 17 de marçHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 30 euros (8 sessions)
EGIPTE I
MESOPOTÀMIA
Veurem les primeres civilitza-
cions de la història, Egipte i
Mesopotàmia, les quals van
desenvolupar els principis de
les civilitzacions del món clàs-
sic. Cap de setmana optatiu al
British Museum de Londres.
Imparteix: Felip Massó, ar-
queòleg i professor d’història.
L’HORT
URBÀ
Parlarem del cultiu d’horta-
lisses i plantes medicinals fora
del sòl, en contenidors o es-
tructures: plantes al balcó,
planter, cultiu en terrats, ado-
bat a l’hort, compostatge,
vermicompostatge, autoreg,
plagues i malalties.
Imparteix: Tarpuna
Dia: 5, 12, 19 i 26 de marçHorari: de 19.30 a 21.30 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 20 euros(majors de 18 anys)
Dies: 28 de gener, 4, 11, 18 i 25de febrer, 4 de marçHorari: de 19.30 a 21.30 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 30 euros (6 sessions)
INICIACIÓ
AL PIANO
S’aprendran les bases per
començar el procés teòric i
pràctic per a tocar el piano.
En finalitzar les sessions
l’alumne serà capaç de tocar
una peça breu i senzilla.
Imparteix: Mireia Cereza, di-
plomada elemental de músi-
ca i Cristina Sans, estudiant
Dies: 28 de gener, 4, 11, 18 i 25de febrer, 4, 11, 18 i 25 de marçi 1 d’abrilHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Estudi Musical MireiaCereza (C/ Sicília, 360, 3r 3a)Preu: 35 euros (10 sessions)
VIDA QUOTIDIANA
INFANTS DE 0-3 ANYS
Tractarem aspectes relacio-
nats amb l’arribada del nadó
a la família, atencions bàsi-
ques, desenvolupament, joc,
escola, autonomia, saber es-
coltar, límits, importància del
diàleg i xarxa de relacions dins
i fora de la família.
Imparteix: Ass. Rosa Sensat
Dia: 12, 19 i 26 de febrerHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 20 euros(majors de 18 anys)
PROGRAMACIÓ
NEUROLINGÜÍSTICA
La programació neurolingüís-
tica és un dels enfocaments
amb més èxit i més eficaç per
aconseguir una bona comuni-
cació, la consecució d’objec-
tius, canvis terapèutics i el
desenvolupament de l’excel·-
lència personal.
Imparteix: Institut Gestalt
Dies: 26 de gener, 2, 9, 16 i 23 defebrer, 2, 9, 16 i 23 de marçHorari: de 19.30 a 21 hTrobada: Espai social E. ClarorCarrer Sardenya, 333 interiorPreu: 40 euros (9 sessions)
48-49 Cultura.p65 21/11/2008, 15:2249
CLAROR
50
La Fundació Claror va enge-
gar el Concurs d’Ajuts a Pro-
jectes Socials el desembre del
2004 i cada any ha tingut més
bona acollida. En aquestes
quatre primeres edicions
s’han repartit 85.000 euros
entre 17 entitats i s’han pre-
sentat més de 350 projectes.
Enguany, amb la cinquena
edició, la Fundació Claror ha
reformulat alguns aspectes de
les bases del concurs amb la
voluntat d’implicar-se més en
els projectes, tant des del
punt de vista de la durada
com de la proximitat.
NOUS REQUISITS
Si bé es manté inalterable la
condició que els projectes els
duguin a terme entitats sense
ànim de lucre i que tinguin
com a objectiu la millora de
les condicions de vida de la
infància en risc, passa a ser
determinant que ho facin mit-
jançant activitats de caire es-
portiu. També en canvia l’àm-
bit d’actuació, ja que només
es valoraran el projectes que
s’executin en l’àmbit autonò-
mic.
Un altre canvi important és
que el Concurs passa ser bia-
nual, amb una dotació econò-
mica de 40.000 euros i que,
per tant, el projecte o pro-
jectes escollits es finançaran
durant dos anys, independent-
ment de la seva major o me-
nor durada.
Una altra novetat és que
COOPERACIÓ
0,7 CLAROR
5a edició del Concurs Actuad’ajuts a projectes socialsSe’n reformulen alguns requisits, tot i que es manté com a únic
objectiu la millora de les condicions de vida de la infància en risc.
també es valoraran les pro-
postes en què la Fundació
Claror pugui implicar-se
aportant recursos materials o
humans.
MESURES D’ESTALVI
D’acord amb la voluntat de
l’entitat de treballar de ma-
nera sostenible i vetllant pel
medi ambient, enguany es vol
reduir substancialment el
consum de paper que genera
el concurs, ja que tots els
membres de la Comissió de
Solidaritat disposen de tots
els projectes per poder-los
avaluar. En aquest sentit, es
potenciarà entre les entitats
que vulguin presentar un pro-
jecte que utilitzin el format
PDF o Word i l’enviïn per
correu electrònic a:
concursactua@claror.net
TERMINIS DE
PRESENTACIÓ
Les bases del concurs i el for-
mulari per presentar el pro-
jecte es poden descarregar a
l’apartat de Cooperació de la
pàgina web de la Fundació
Claror (www.claror.cat).
El termini per presentar els
projectes finalitzarà el 15 de
febrer de 2009 i la resolució
del concurs es farà pública a
partir de l’1 de maig.
La Fundació Claror signa-
rà un conveni de col·-
laboració amb les entitats que
siguin seleccionades.
ALTRES PROJECTES
A banda dels projectes finan-
çats a través del Concurs Ac-
tua, la comissió de solidaritat
seguirà destinant, aquest
2009, gran part dels recur-
sos al projecte Barri per tal
de facilitar la integració dels
infants mitjançant les escoles
(CEIP Tabor i CEIP Sagrada
Família).
A escala internacional,
també s’ha reservat una part
del pressupost a finançar un
projecte al Tercer Món. La
comissió de solidaritat té la
mirada posada de manera
preferent a l’Àfrica, tot i que
encara no s’ha escollit cap
projecte per al 2009.
Lots de Nadalper a la gent gran
Per a aquest Nadal, la Comissió de Solidaritat de la Fun-
dació Claror ha decidit repetir l’experiència dels dos dar-
rers anys i dedicar prop de 5.000 euros a la compra de
productes d’alimentació i higiene per lliurar-los a perso-
nes grans, soles i sense recursos.
Els 266 lots s’entregaran a la Fundació Amics de la Gent
Gran, que els lliuraran als avis el 20 de desembre en el
marc del dinar de Nadal.
Un altre aspecte d’aquesta iniciativa és la implicació
d’un bon grup de treballadors de la Fundació Claror que,
de manera voluntària, destinen unes hores a muntar i de-
corar tots els lots.
50-51 Coop_CClub.p65 20/11/2008, 12:0950
51
El programa d’activitats de lleure d’aquest hivern per a tots els gustos
Neu, bicicleta, arquitectura,castell, muntanya, vela...
Aquest hivern el comencem
plens d’activitat a la natura,
aprofitant la neu i tots els al·-
licients que ens ofereix.
Al gener començarem amb
una sortida a Font Romeu per
a fer snow, esquí o freestyle,
on cadascú podrà escollir la
modalitat que prefereixi.
També a la neu, al febrer us
proposem una sortida d’es-
quí de fons a Aransa per inici-
ar-nos en aquesta modalitat
nòrdica.
A la muntanya, però ja sen-
se neu, hem preparat una sor-
tida de senderisme on farem
un tros de la Ruta del Císter,
el que va de Belltall a Roca-
fort de Queralt, que finalitza-
rà amb una bona calçotada
en una masia.
Als aficionats a la bicicleta
els proposem una jornada a
les vies verdes de Tarragona,
la de la Terra Alta i la del Baix
Ebre, on farem un recorregut
d’uns 46 km per l’antic traçat
del tren.
Aprofitant les minves de
gener dedicarem una jorna-
da a la navegació en vela llati-
na i a la degustació de garo-
tes a bord, a la vila de
Palamós.
Les visites culturals del tri-
mestre comencen amb la re-
cuperació de la llegenda de
santa Eulàlia, antiga patrona
de Barcelona. Al març visita-
rem els barris medievals de
Santa Caterina i Sant Agustí, i
passejarem per l’antic barri
ACTIVITATS DE LLEURE HIVERN 2009
GENER
Ds. 31 Snow, esquí i freestyle 50 euros
FEBRER
Ds. 7 Vela i garotes 55 euros
Ds. 14 Esquí de fons a la Cerdanya 55 euros
Ds. 14 Visita BCN: santa Eulàlia 9 euros
Ds. 21 Torre Agbar 10 euros
MARÇ
Ds. 7 Senderisme: Císter i calçotada 50 euros
Dg. 15 Visita BCN: Sta. Caterina i St. Agustí 9 euros
Ds. 21 En BTT per la Terra Alta 55 euros
Ds. 28 Museu Paperer i castell Claramunt 45 euros
Dg. 29 Visita BCN: 22@ 9 euros
Inscripcions: a partir del 15 de desembre (places limitades)
Reserva de places trucant al telèfon 93 476 13 94, de 9 a 14 h.
Antics pous de glaç del Montseny, el novembre passat
Nou carnetClaror Club
2009
El Claror Club és un pro-
jecte de la Fundació Cla-
ror que té com a objec-
tiu oferir als seus mem-
bres condicions avantat-
joses en activitats de lleu-
re exclusives, esdeveni-
ments culturals, oci, es-
pectacles, visites guiades,
esports d’aventura…,
com també la possibili-
tat de comprar en esta-
bliments adherits amb
importants descomptes.
Formen part del Claror
Club els més de 36.000
abonats de les instal·-
lacions que gestiona l’Es-
portiu Claror, el Polies-
portiu Sagrada Família,
el Marítim i Can Cara-
lleu, i els seus treballa-
dors. Podeu consultar la
guia d’entitats adherides
en les últimes pàgines de
la revista. El carnet és
anual, per la qual cosa els
abonats que no l’hagin
rebut encartat en la re-
vista poden passar a re-
collir-lo gratuïtament
per les oficines de la seva
instal·lació esportiva.
industrial i obrer del
Poblenou, copsant la darrera
transformació urbanística i
arquitectònica d’aquesta part
del barri, des de les antigues
fàbriques del segle XIX fins a
l’arquitectura contemporània
del segle XXI que el convertirà
en el 22@.
A l’Anoia visitarem el Mu-
seu Paperer de Capellades,
on farem un taller, i el castell
de Claramunt, que data del
segle X.
50-51 Coop_CClub.p65 20/11/2008, 12:0951
CLAROR
52
ESPORT A LA NEU
TURISME PER LA CIUTAT
Un diad’esquí de fonsa la Cerdanya
AMBCARNET
CLAROR CLUB
55eNavegacióen vela llatinai tast de garotes
NAVEGACIÓ GASTRONÒMICA
ESPORT A LA NEUAMB
CARNETCLAROR CLUB
9e
50e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
55e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
El dissabte 14 de febrer re-
cuperarem la llegenda de san-
ta Eulàlia, antiga patrona de
la ciutat comtal. El diumenge
15 de març visitarem els bar-
ris medievals situats fora de
la muralla i aixecats al voltant
de l’antic convent de Santa
Caterina i de l’antic monestir
mendicant de Sant Agustí, en-
mig del barri medieval dels
teixidors i dels blanquers. El
diumenge 29 de març copsa-
rem la darrera transformació
urbanística i arquitectònica
d’aquesta part del Poblenou,
el nou barri 22@.
Data: diverses (vegeu el text)Horari: per consultarLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 9 euros abonats
15 euros acompanyantsInclou: visita guiada i refrigeri
Data: dissabte 14 de febrerHorari: de 7 a 20 hLloc: AransaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 55 euros abonats
80 euros acompanyantsInclou: transport, classes,forfait, material i dinar
Si us agrada caminar i voleu
gaudir de la neu, heu de pro-
var l’esquí de fons. Us hem
preparat un dia complet a
l’estació d’Aransa, a la
Cerdanya, on farem quatre
hores de classes i pràctica
d’aquesta modalitat nòrdica.
Ens aproparem a la vila
marinera de Palamós i em-
barcarem en un veler de
vela llatina del segle XIX. A
bord farem un tast de garo-
tes (eriçons de mar), un equi-
noderm molt apreciat i que
es busca en aquesta època
aprofitant les minves de ge-
ner, quan el nivell de mar
baixa i les garotes queden a
l’abast dels pescadors. Un
cop a terra farem un bon
dinar i a la tarda visitarem
el Museu de la Pesca del po-
ble, un indret que recull tota
la tradició marinera del nos-
tre país.
Data: dissabte 7 de febrerHorari: de 9 a 20 hLloc: PalamósInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 55 euros abonats
80 euros acompanyantsInclou: transport, activitat,tast, visita al museu i dinar
Data: dissabte 31 de generHorari: de 6 a 20 hLloc: Font RomeuInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats 75 euros acompanyantsInclou: transport, classes iforfait.Possibilitat de lloguer dematerial (15 euros)
Snow, esquí ifreestyle, tria lateva modalitat!
Us proposem una jornada a
la neu amb tres hores de
classe i pràctica lliure de la
modalitat que escolliu:
snow, esquí alpí o freestyle.
En funció dels participants
es faran dos nivells per mo-
dalitat.
Barris medievals,la llegenda de santaEulàlia i el 22@
52-53 CClub.p65 19/11/2008, 20:4152
5353
Visita guiadaa la Torre Agbar,de Jean Nouvel
ARQUITECTURA MUNTANYAAMB
CARNETCLAROR CLUB
10e
BTT
Museu del Paperi el castell deClaramunt
TURISME INDUSTRIAL I CASTELL
Data: dissabte 28 de marçHorari: de 9 a 19 hLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 45 euros abonats
60 euros acompanyantsInclou: transport, visitesguiades i dinar
AMBCARNET
CLAROR CLUB
45e
Senderisme:la ruta del Císteri calçotada
Visitarem la Torre Agbar, si-
tuada a la confluència entre la
Diagonal i la plaça de les Glò-
ries, que és la porta d’entra-
da al 22@. Inspirada en el lle-
gat arquitectònic de Gaudí i
les muntanyes de Montserrat,
la Torre Agbar sorgeix de la
terra amb la potència i la le-
vitat d’un guèiser per arribar
al cel blau de Barcelona.
Data: dissabte 21 de febrerHorari: de 12 a 13 hLloc: BarcelonaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 10 euros abonats 15 euros acompanyantsInclou: visita guiada
50e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
Data: dissabte 7 de marçHorari: 7.30 a 20.00h.Lloc: Conca de BarberàInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats
70 euros acompanyantsInclou: transport, ruta guiada icalçotada a una masia
Us proposem una visita guia-
da al Museu del Molí Paperer
de Capellades, que forma part
de la xarxa de museus de tu-
risme industrial, on també par-
ticiparem en un taller per fer
un full de paper nosaltres ma-
teixos. Tot seguit anirem fins
la Pobla de Claramunt, on vi-
sitarem el seu castell. El cas-
tell de Claramunt data del se-
gle X, té una extensió de 5.404
m2 i es troba dalt d’un turó des
del qual hi ha una magnífica
vista de l’entorn natural que
l'envolta, fet que li fa ser un dels
deu millors castells de
Catalunya.
Recorrerem en bici el tram
de les vies verdes que van
de l’estació de Lledó-Arnes
a Xerta, seguint el recorre-
gut que feia l’antic tren i pas-
sant pels túnels i les estaci-
ons ja en desús. Es reque-
reix bicicleta de muntanya
o cicloturisme amb marxes,
Data: dissabte 21 de marçHorari: de 6.30 a 20 hLloc: Arnes-XertaInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 55 euros abonats
80 euros acompanyantsInclou: transport, ruta i dinar
Aquest camí que us propo-
sem és el bonic recorregut
de Belltall a Rocafort de
Queralt, que ens durà per
damunt de la serra del Ta-
llat que separa les comar-
ques de l’Urgell i la Conca
de Barberà.
En bicicletaper les vies verdesde Tarragona
55e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
un nivell mitjà i una bona for-
ma física, atesa la llargada
de la ruta.
Fo
to:
Serg
io J
arq
ue
52-53 CClub.p65 19/11/2008, 20:4153
CLAROR
54
AFTERDARKHaruki MurakamiEmpúries
Prenent com a filconductor la histò-ria de dues germa-nes, ens arribenles de personatgessolitaris a la recer-ca d’una identitatpròpia, que seuenen un bar mig buit imantenen llarguesi reveladores con-verses mentre be-uen cafè i fumensense parar. Mura-kami reconstrueixuna història senzi-lla i captivadora,pura essència, im-prescindible.
LES MINVES DEGENERGuillamino2008
Alguns l'han quali-ficat de «caprici so-nor» i de «viatgemusical geogràfic».El cert és queaquest tercer discde Guillamino (PauGillamet) barreja labase de l'electròni-ca amb el soul, elbeat, el rhythm andblues, el jazz, elhip-hop, la músicabirmana i fins i totla sardana, creantuna fusió musicalque sona naturalís-sima, i tot senserenunciar a l'acús-tica més intimista.
YOU AREA DEEP FORESTThe Last 3 Lines2008
Els barceloninsThe Last 3 Linesdebuten amb undisc amb influènci-es de les bandesde rock anglosaxo-nes més ballablesdels darrers anys,però se'n distingei-xen apostant en al-guns temes per amés contundènciaen les guitarres i laveu. L'objectiuqueda acomplertamb cançons dequalitat notablecom ara «Myriana»o «The substitu-de».
X MARKSDESTINATIONThe Whip2008
El quartet deManchester ha edi-tat el seu primerdisc després demesos d'expecta-ció. El resultat ésun conjunt de can-çons que s'escoltende principi a fi sotaun prisma d'elec-trorock desenfre-nat ideal per ame-nitzar les festes acasa. Inclou autèn-tics himnes com«Trash», «Dive-bomb» o «SisterSiam», que ja hanesdevingut reben-tapistes.
MÚSICA
ELS HOMES QUENO ESTIMAVEN...Stieg LarssonColumna
Aquesta novel·lanegra és la prime-ra entrega d’unaambiciosa trilogiadel difunt escrip-tor i periodistaStieg Larsson. Hitrobem els ingre-dients necessarisper a un èxit devendes: intriga,sexe, violència icorrupció. Un es-til àgil i la presèn-cia de personatgesenigmàtics engan-xen el lector de laprimera a la darre-ra plana.
LLIBRES
SPORTMAN: LESMILLORS IMATGES...Gabriel PernauRBA LA Magrana
El periodista, Ga-briel Pernau repas-sa la història de l’es-port català ambimatges de porta-des de revistes es-pecialitzades d’èpo-ca, que permetenseguir els primerspassos del movi-ment esportiu ca-talà i on trobemimatges de senyorsamb bigotis ben re-tallats practicant elseu esport preferiten unes condicionsque avui ens podensorprendre.
VACANCES ACTIVES○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
TEATRE DEL RAVALSant Antoni Abat, 12www.teatredelraval.com
Nou conveni ambel Teatre del Raval
TEATRE
La Fundació Claror i el Tea-
tre del Raval, que gestiona la
Factoria Artipolis, han signat
un nou acord de col·laboració
que ofereix als membres del
Claror Club un 50 % de des-
compte en les entrades de la
cartellera d'adults de totes les
sessions.
Situat al carrer Sant Antoni
Abat, en ple barri del Raval,
el Teatre del Raval va obrir
les portes ara fa un any amb
l'objectiu de crear un nou es-
pai per a la recerca, investi-
gació, creació i exhibició te-
atral. Va néixer amb esperit
combatiu i de servei, i amb
una alta exigència artística.
Els dotze anys d'experiència
HOTEL ALP-ALBERG ABRIGALLPla de Masellawww.alphotelmasella.com
AMBCARNET
CLAROR CLUB
10%
Vacances de neua La Masella
La Fundació Claror ha signat
un nou conveni de col·-
laboració amb l'Alberg Abri-
gal i l'Hotel Alp de la Masella,
que ofereix als membres del
Claror Club un 10 % de des-
compte en l'allotjament en
aquests establiments i en el
forfait per a l'estació d'esquí.
El complex està a la comar-
ca de la Cerdanya, a 1.600 m
d'altitud, rodejat de pins i a 7
km del poble d'Alp. Situat a
peu de pistes, es converteix
en el lloc ideal per als practi-
cants d'esquí que vulguin pas-
sar uns dies amb la família i
els amics.
A part de l'esquí, a la zona
es poden practicar diverses
com a programadors profes-
sionals de la Mostra de Tea-
tre de Barcelona els avalen,
donant sortida creativa als
joves professionals de les arts
escèniques.
AMBCARNET
CLAROR CLUB
50%
activitats durant l'any: esports
d'aventura, vol en globus, hí-
pica, escola de vol, senderis-
me i visites culturals, tot gau-
dint de la seva gastronomia.
54-55 CClubcult.p65 19/11/2008, 20:4654
5555
L’exposició de l’artista internacional es podrà visitar fins el 25 de gener
Juli González Pellicer
(Barcelona, 1876 – Arcueil,
França, 1942) està conside-
rat el pare de l'escultura mo-
derna en ferro. I malgrat ser
un dels grans noms que
Catalunya ha donat a l'art uni-
versal –com Gaudí, Dalí o
Miró– no gaudeix de la ma-
teixa popularitat.
Instal·lat a París al principi
del segle XX, Juli González es
va dedicar a la pintura i a l'or-
febreria, i no va ser fins al fi-
nal de la dècada dels anys vint
que va optar definitivament
per l 'escultura. Malgrat
aquesta incorporació tarda-
na, González ocupa un lloc
molt destacat en l'escultura
internacional del segle XX. El
domini del dibuix, la sòlida
formació artesanal adquirida
en la metal·listeria que el seu
pare tenia a Barcelona i el
coneixement de la soldadura
Retrospectiva de l’escultorcatalà Juli González al MNAC
MUSEU
autògena van ser elements
decisius en la seva obra es-
cultòrica. La seva principal
aportació plàstica va ser l'ex-
perimentació amb noves tèc-
niques adequades al treball
escultòric del ferro. Així ma-
teix, va superar la concepció
tradicional del volum amb la
incorporació de l'espai al vo-
lum mateix, i va crear un nou
llenguatge líric, molt personal,
amb la projecció de línies
dins l'espai.
RETROSPECTIVA
És amb l'objectiu de difondre
la seva obra que el Museu
Nacional d'Art de Catalunya
(MNAC), en coproducció
amb el Museo Nacional Cen-
tro de Arte Reina Sofía (MN-
CARS), n'ha organitzat la re-
trospectiva més àmplia que
se n'ha fet mai fins ara al nos-
tre país. S'han reunit més de
SPAMALOTTeatre VictòriaDe dimarts a divendres
EL PROJECTE ALFATeatre del RavalDel 15/01 al 8/2
CABARET VOLTAIREEspai BrossaDel 16/1 al 22/2
FINS QUE LA MORT...Teatre TantarantanaDel 21/1 al 15/3
LA REVOLUCIÓLa VillaroelFebrer (consultar claror.cat)
PASTORETS TITELLESTeatre TantarantanaFins el 30/12
HIKIKOMORILa VillaroelDesembre (consultar claror.cat)
MAMA MEDEATeatre RomeaDesembre (consultar claror.cat)
EL JOC DELS IDIOTESTeatre CondalDesembre (consultar claror.cat)
OLIVER TWISTViu el teatre al PolioramaDel 2 al 25/01
PAGANINITeatre RomeaFebrer (consultar claror.cat)
INVENTOR D’IL·LUSIONSViu el teatre al PolioramaDel 1/2 al 22/2
CALL CENTERTeatre del RavalDel 12/2 al 29/3
UN MATRIMONI A GOAVersus TeatreDel 19/2 al 15/3
LA INFANTICIDATeatre RomeaMarç (consultar claror.cat)
RECOMANACIONS TEATRALS
TRAMPA PER A RATOLINSGuasch Teatre A partir del 12/12
TERROR I MISÈRIA EN...Teatre TantarantanaDel 17/12 al 18/01
CUTTLAS, ANATOMIA...Teatre del RavalFins l’11/01
LA REVOLTA POÈTICA...Espai BrossaDel 19/12 a l’11/1
LA GRAN NIT DE LURDES GVersus TeatreFins el 28/12
-25%
entrada
5,5e
-25%
Detall de Gran maternitat, Juli González, 1934
-25%
entrada
12e
entrada
10e
-25%
-50%
© J
uli
Go
nzá
lez,
VE
GA
P, B
arce
lon
a, 2
00
8
-20%
-50%-50%
-25%
entrada
12e
-20%
-25%
entrada
12e
dues-centes obres de l'autor:
escultures en ferro, bronzes
forjats, pintures, dibuixos i
peces decoratives procedents
del MNAC, el MNCARS,
l'Institut Valencià d'Art Mo-
dern (IVAM), el Centre
Pompidou i altres museus i
col·leccions privades d'Euro-
pa i els Estats Units.
Juli González va crear un
nou llenguatge escultòric, que
ha estat qualificat d'abstrac-
te, basat en la fusió entre ma-
tèria i espai; una nova mane-
ra d'entendre l'escultura que
el públic pot admirar a tra-
vés d'obres mestres com La
dona davant del mirall, La dona
pentinant-se o La Dafne.
-20%
entrada
12e
entrada
12e
entrada
12e
54-55 CClubcult.p65 19/11/2008, 20:4655
56 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...
EGIPCIComparteix amb nosaltres lapassió per Egipte.Desc. en l’exposició permanent.
València, 284 · BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com
ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.
Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc)Tel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es
MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona.
Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es
HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.
Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net
MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.
Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com
2x1
100%
20%
50%
2x1
20%
POLIORAMADescompte en les entradesde dijous i divendres. Consultarsessions amb descompte awww.claror.cat
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com
TEATRES
VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2008-2009.
Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com
TEATRE VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts a divendres. Consultarles sessions amb descompte.
Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com
VIU EL TEATREDescompte en les entrades de laprogramació familiar VIU ELTEATRE al Poliorama per latemporada 2008-2009.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com
ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2008-2009.
Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com
25%
TANTARANTANAEntrades adults amb 25% i fins a4 entrades infantils a 5 euros,temporada 2008-2009.
Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.tantarantana.com
20%
25%
CUPONS DESCOMPTE
20%
TEATRES
MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.
Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com
20%
MUSEUS
LA VILLARROELEntrades a 12e Consultar sessionsamb descompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004
Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com
%
%
10%L’AUDITORIDescompte en els concerts del’OBC de la temporada 2008-09.
Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat
TEATRE ROMEAEntrades a 12e.Consultar sessions ambdescompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004
Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com
%MONESTIR DEPEDRALBESUn dels millors exemples de gòticcatalà.
Baixada del Monestir, 9 · Tel. 932 039 282www.museuhistoria.bcn.es
50%
TEATRE CONDALEntrades a 12 euros.Consultar sessions ambdescompte a www.claror.cat.Reserva entrades al 933 097 004
Avda. Paral·lel, 91 · BarcelonaTel. 93 442 31 32
%
20%
50%COSMOCAIXAMuseu de la ciència de l’Obrasocial de ‘la Caixa’ .Exposicions temporalsi permanents.
Teodor Roviralta, 57-61Tel. 932 126 050 · www.lacaixa.es
MUSEUS30%
MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!
Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es
FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.
Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es
20%2X1
50%CAIXAFORUMCentre social i cultural de l’ObraSocial Fundació ‘la Caixa’.Descompte del 50% en lesactivitats organitzades.
Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 35 · www.lacaixa.es
TEATRE GOYAConsultar sessions ambdescompte a www.claror.catReserva entrades al 933 097 004
Joaquim Costa, 68 · Barcelonawww.focus.es
TEATRE DEL RAVALDescompte en les entradesde la programació d’adults de latemporada 2008-2009.
Sant Antoni Abat, 12 · BCNwww.teatredelraval.com
50%
40%
GUASCH TEATREEntrades a 10 euros de dijous adiumenge per als espectacles de latemporada 2008-09.
Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com
%
100%HISTÒRIADE LA CIUTATConjunt monumental Plaça delRei, Casa Verdaguer, Pavelló ParcGüell.
Tel. 933 151 111 · www.museuhistoria.bcn.es
50%
56-58 Guia.p65 19/11/2008, 21:4156
57GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
ENSENYAMENT20%
Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres
Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81
ESTÈTICA%
AEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire
Aeroport de Sabadell · SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es
5%
CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.
Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com
10%
LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.
Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell · ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com
10%
PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya,vine a conéixer-la!
Ctra. de la Mina, s/n · Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com
10%
CENTRES DE LLEURE
ELEMENTS STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.
Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina ·Tel. 902196559 o 902190415 · ww.station.es
5%10%
AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.
Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83
WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur. Infantil: 11,60 eur.
Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es · Tel. 972 36 86 13
%
%
10%CAMPUS CERDANYAVacances actives sense pararde fer esport, i al mig delsPirineus.
Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com
ILLA FANTASIAEl parc aquàtic del Maresme,t'ofereix moltíssimes possibilitatsde lleure i diversió que encara noconeixes...
Finca Mas Brassó s/n · Vilassar de daltwww.illafantasia.com · Tel. 93 751 45 53
10%
10%NOOTKA KAYAKCursos, excursions guiadesi lloguer de caiacs. Botigaespecialitzada en caiacs icomplements.
C/Magatzems Nous,15 · Vilanova Geltrúwww.nootka-kayak.com · Tel. 93 810 02 56
p.52
%
• Construcció de piscines• Decoració• Manteniment• Productes químics• Equipaments
Av. Sant Vicenç, 48 A43700 El Vendrell · info@ritme.esTel. 977 665 960 · Fax 977 665 453
p.33
p.60
CENTRES DE LLEURE
10%
• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer
Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es
%AUTOMOCIÓ
JOIERIA ALMOR
• Taller propi
Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona
JOIERIA-RELLOTGERIA
JOIERIA SANT PAU
• Taller de joieria i rellotgeria• Reparació amb 6 mesos de garantia• Transformació • Piles • CorretgesDos de Maig, 311 · Tel. 93 347 61 65joieriasantpau@menta.net
20%
BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.
Amigó 14-16 · BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es
CALA MONTJOIAllotjament, pensió completa,activitats esportives i miniclub.Centre de busseig.
Cap de Creus· Ctra. Roca, s/n · RosesTel. 972 256 212 · www.montjoi.com
30%
10%
10%ALBERG ABRIGALLHOTEL ALPAllotjament i forfaits a LaMasella
Pla de Masella · GironaAbrigall: 972 89 17 60Alp hotel: 972.144201
PUJOLJoieria - Plateria - Rellotgeria“Ara no facis el mussol i vine a Can Pujol”(Li regalem la perla de la sort i...)
Travessera de Gràcia, 248 · 08025 · BCNTel. 93 457 37 49 · www.angelapujol.com
DISCOTECA-KARAOKE%%
ALMODO-BARGrassot, 36
ALMO 2BARBruniquer, 59-61 (Pl. Joanic)
Oberts tots els dies de 23:00 a 5:00www.grupalmodobar.es
%
10%
%INSTAL·LACIONS
56-58 Guia.p65 19/11/2008, 21:4157
58 GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
PERRUQUERIA25%*KHENNA PELUQUERÍAS
* Descuento aplicable la primera vez(el resto de veces 5%)València, 161 · Pau Claris, 148 · Gral.Mitre, 142 - Balmes, 397 · Sants, 270 ·Mandri, 11 · www.khenna.com
BCM, SL
• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09
5%NETEJA
RESTAURANT
MÚSICA%
UNIVERS DE LA VISIÓ
• Revisions visuals gratuïtesSardenya, 325Tel. 93 207 77 51
40%SALUT: ÒPTICA
PSICOESPAI BCNAssessorament psicològic i teràpia en:• Depressió, estrès i ansietat• Anorèxia, bulímia, obesitat ansiosa.• Problemes de relació social, timidesa.• Separacions, relacions de dependència...• Fòbies i altres problemes emocionals...Descompte del 50% la primera visita i15% en les següents visites.
Pl. Gala Placidia 10-12, 5º 2ª Tel: 93435 32 24 / 661 30 37 16
CEDIPTE-PSICOLOGIAAtenció psicològica a nens, adolescents iadults. Descompte del 50% la primera visita i20% en les següents visites.Plaça Tetuan, 26, 2n. 2a · Tel. 93 232 51 96www.cedipte-psicologia.com
• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.
Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15
40%
45%
• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades• Ulleres per a tot tipus d’esports
Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics
%ENCAIXLogopèdia i serveis pedagògics.Selectivitat personalitzada, reforç primària,secundària i batxillerat.
Rosselló, 367 principal 1a Ac.e.encaix@e-encaix.com
%
LLAR%
Ara 24 mesos sense interessos!!• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...
Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com
• Menú (migdia i nit) i especials grups• Gran assortiment de tapes• Cuina permanentDescompte 10% per carnet
València, 443 (xamfrà Marina)Tel. 93 232 59 07 ww.xamfragaudi.com
10%
%
10%
MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica
Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40
RESTAURANTEL PÓRTICO
Cuina catalana-gallega• Esmorzars,dinars i pica-pica• Productes d’aglà, pop, lacón...• Carns de Girona• Menú laboral diari• Menús concertats per a grups
Grassot, 15 · Reserves al 93 435 23 40 www.mesonelportico.com
%
Serveis a les empreses• Neteja• Jardineria• Reformes i instal·lacions• Manteniment d’Immobles
C/Pamplona, 54 bxs · 08005 BarcelonaTel. 93 356 85 88 · www.integra.cat
• Tot tipus de tractaments odontològics• Primera visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 25 clíniques dentalsSardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400Neopàtria, 55 · Tel. 933 601 070Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770
SALUT: ODONTOLOGIA20%
JOAN GENOVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es
SALUT: MASSATGES10%
PAPERERIA XEITO• Papereria i llibreria• Material d’oficinaRosselló, 384Tel. i Fax 93 456 56 17
PAPERERIA%
REGALS
GIRBAU REGALS
Mil detalls per a tu
Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22
10%
%SALUT: PSICOLOGIA
p.2
p.19
10%
56-58 Guia.p65 19/11/2008, 21:4158
Cobertes.p65 20/11/2008, 12:553
Cobertes.p65 20/11/2008, 12:554
Recommended