Ciutats Romanes Carla B. & Belén M

CIUTATSCIUTATS

ROMANESROMANES

CARLA BESCHIBELÉN MONTESINO

BARCINO

• Fundació de Barcelona es va produir com una colònia de dret romà.

• L'emperador August la va fundar.

• Cap a l'any 14 a.C.

• Fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l'actual Catalunya.

• Ciutat fundada al cim d’un turó: TABER, enmig del pla entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar.

• Es conreava vi i cereals.

• Altres recursos: el ferro de les mines de Gavà i el gres de Montjuïc.

• Extensió no superava 10 hectàrees i envoltada per una muralla amb 4 portes i 4 torres.

• Recinte rectangular.

• Carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: -Decumanus Maximus (l'eix muntanya-mar) -Cardo Maximus seguia l'eix perpendicular al primer.

• Amples, amb clavegueres, i formaven una quadrícula.

• La porta Praetoria tenia tres arcades, la central per a carros i animals i les altres dues per a persones.

• Actualment només queden les torres i un dels arcs per a vianants.

• A la porta principalis esquerra es conserva una arcada de l'antic aqüeducte que subministrava aigua a la ciutat.

• A la cruïlla d'aquests dos carrers hi havia el Fòrum que contenia els principals edificis: basílica, temples, termes, mercats i el Temple d'August.

-Temple d’August • Només queden quatre de les columnes d'aquest temple

romà (concretament les situades a l'angle superior dret).

• També es conserva part del arquitrau, però integrat en una altra construcció posterior.

• Sobre un pòdium s'alçaven les columnes que l'envoltaven per tot el perímetre perípter.

• El seu pòrtic in antis consta de sis columnes al capdavant hexàstil; coronades per uns capitells d'ordre compost.

• L'estàtua d’August presidia la cel·la.

-La Muralla

• La muralla que es conserva va ser construïda entre els anys 270 al 300, sobre una altra anterior pitjor fabricada.

• Tenia torres rectangulars situades a distàncies iguals i altres més grans en les portes, sent aquestes poligonals o circulars.

• S'han trobat restes de diversos habitatges del tipus domus sota la Plaça del Rei i els seus voltants .

-Termes públiques

• Les termes públiques, ara sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 d.C.

• No va ser molt conegut malgrat que Luci Minici Natal va participar a uns jocs olímpics.

-Fòrum

• Es trobava en el lloc de creuament del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus

• Ocupava un ampli espai situat aproximadament entre els carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria, incloent l'actual palau de la Generalitat.

• Hi havia un gran temple construït a l'últim quart del s. I a.C.

• De planta rectangular,hexàstil i perípter, amb dues columnes in antis.

• Avui se'n conserven quatre columnes i una

part del podium de

l'angle est (carrer Paradís).

-Aqüeductes• Dos aqüeductes:

-Un d'ells portava l'aigua des de Collserola, al nord-oest, i un altre des del nord, prenent aigua del riu Besòs. Tots dos aqüeductes s'unien davant de la porta decumana de la ciutat (orientada cap al nord-oest, i actual Plaça Nova).

• L'aigua era utilitzada per a usos domèstics, pels banys públics, finalment les canonades i clavegueram expulsaven l'aigua cap al mar.

Les quatre arcades que resten de l'aqüeducte de la Barcelona romana al carrer de Duran i Bas.

-Necròpolis• S'han trobat diversos conjunts de tombes o

necròpolis a l'exterior de l'àrea emmurallada

• La necròpolis més important descoberta compta amb més de 70 tombes dels segles II i III, en la via que es dirigia al Vallès.

• A la Plaça de la Vila de Madrid hi ha exposats restes de noms i esteles disposades a banda i banda d'una via sepulcral romana, descobertes casualment el 1954.

Cementeri Romà, Plaza Villa de Madrid

ILERDA

• Era la capital dels ilergets i estava situada a un turó a la vora del riu Sicoris.

• Situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com una important via de comunicació, des del Turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià.

• Estava habitada pel poble dels ilergets.

• Es pensa que Ilerda va ser una fundació romana ex nouo. Les restes més antigues de construccions romanes són datades a finals del segle II a.C., però la fundació de la ciutat s'ha de situar a l'inici del segle I a.C. aproximadament.

• A l'època d'August va obtenir el títol de municipium i, va ser monumentalitzada. Ilerda, que pertanyia al districte judicial (conuentum) de Cesaraugusta, l'actual Saragossa, era una ciutat de pas entre la costa i l'interior de la península.

• Ilerda és coneguda per la batalla que va enfontrar els exèrcits de Juli Cèsar i el seu rival Pompeu el 49 a.C.

• La muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola (23 hectàrees).

• El sector més dinàmic de la ciutat correspondria a l'extrem est de la ciutat, on s'eixamplava el terreny pla. Allà era on hi devia haver la cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus.

• Allà s'alçaven unes grans termes públiques bastides al segle II d.C., l'edifici més notable descobert fins a aquest moment.

• El fòrum estaria situat, segons les hipòtesis, cap a l'altre extrem de la ciutat, a prop del pont antic (potser a l'actual plaça de Sant Joan).

• Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus i d'algun altre carrrer, mentre que d'altres estructures excavades no se n'ha pogut determinar amb certesa la naturalesa.

Restes d’uns banys privats

EMERITA

AUGUSTA

• Entorn de l'any 25 a.C. August va fundar la colònia d'Emèrita Augusta (l'actual Mérida, a Extremadura a la província de Lusitània).

• L'objectiu principal: assentar els legionaris més veterans de les guerres contra els càntabres i els àsturs.

• Ubicació: en una vall favorable per travessar el riu Guadiana i punt de trobada entre dues vies principals -la Via de la Plata, de nord en sud, i la que unia Còmplutum amb Olisipó, d'est a oest.

• El territori era ric en recursos naturals: matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua.

• Emèrita es va transformar durant els segles I i II d.C. en una esplèndida ciutat monumental, amb tots els edificis, espais i serveis propis d'una gran urbs romana.

• Des de finals del s. III i el s. IV la ciutat experimenta un renovat desenvolupament gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià, que la va convertir a la capital de la Diòcesi de les Hispànies i en una de les ciutats més importants del món romà.

• Es reconstrueixen diversos edificis públics, s'aixequen nombroses mansions urbanes i s'enriqueixen les vil·les rurals.

• Al s. V els pobles germànics -sueus, alans i vàndals van lluitar per apoderar-se de la ciutat.

• A mitjan segle VI Emèrita va ser capital del regne visigot, però la cort a Toledo.

• Es van edificar i van restaurar basíliques, monestirs, escoles i hospitals.

-Temple de Diana

• Presidia el fòrum de la colònia

• És un temple hexàstil i perípter amb columnes d’estil corinti.

• Dedicat al

culte imperial.

-Pont sobre el Guadiana

• A través d’ell la via de Plata arriba a la ciutat del sud.

• Feia aprox. 800 metres repartits en tres trams.

-Aqüeducte de “Los Milagros”

• És dels tres aqüeductes el més famós.

• Agafaba l’aïgua d’un embalssament que es diu Proserpina.

• La part més monumental constava de tres fileres d’arcades superposades (25mx800m)

-Teatre

• És l'edifici més ben conservat i més grandiós de Mérida.

• Va ser inaugurat el 16-15 a. C. i reformat en diverses ocasions.

• La seva cauea tenia capacitat per a 6.000 espectadors.

• El més destacable de l'edifici és el frons scaenae, compost de dos pisos decorats amb columnes de marbre i una sèrie d'escultures de déus i retrats imperials.

• Rere el frons scaenae hi havia un peristil o pòrtic enjardinat

-Amfiteatre• Va ser construit al costat del teatre

• Entre els segles I – II d.C.

• Aforament de 15.000 persones

• Graderies construïdes

aprofitant els desnivells

del terreny.

-Circ

• Construït al s. I d.C. fora muralla al fons d'una vall en el pendent de la qual es recolza un dels costats de la graderia.

• Capacitat de 30.000 espectadors.

• Les seves proporcions (440 x 115 m.

• L'arena ocupa l'extensió de 30.000 m2, dividida per la spina, decorada amb escultures i obeliscos, dels quals només resten les fonamentacions.

• En l'extrem oest es trobava la monumental porta pompae d'on sortien les desfilades-i, a banda i banda, els carceres o cotxeres.

-Arc de Trajà

• Arc d’entrada al fòrum.

• Construït amb granit i forrat

amb màrmol.

• 13,97m x 5,70m x 8,67m.

-Aqüeducte de “San Lázaro”

• Altre conducte per d’on provenia l’aïgua.

• De tot el conjunt només ens queden tres pilars amb dos dels seus arcs d'unió, els situats a sota de l'estructura.

• Els tres pilars que ens queden tenen de diferent planta, tots amb contraforts, per enfortir l'estructura general.

• El primer pis té uns arcs de 11 dovelles amb clau lleugerament destacada. Els pilars, de planta rectangular, són de carreus encoixinats disposats a 9 fileres. A sobre hi ha una cúspide amb arcs.

• El segon ordre d'arcs està construït amb carreus plans més irregulars intercalats periòdicament per filades paral·leles de maons.

• Els pilars, cruciformes i no rectangulars com en el primer pis, tenen una cornisa motllurada abans de l'inici dels arcs. Aquests són de maó i suportarien directament la conducció d'aigua.

TARRACO

... de todas las ciudades que uno puede elegir para el .. de todas las ciudades que uno puede elegir para el descanso es ésta la más agradable... tienes una descanso es ésta la más agradable... tienes una

gente buena, frugal, que no te acoge rápidamente, gente buena, frugal, que no te acoge rápidamente, pero que es reflexivamente hospitalaria. El clima pero que es reflexivamente hospitalaria. El clima

mezcla y confunde, de una menera única, todas las mezcla y confunde, de una menera única, todas las estaciones, y el año entero parece una constante estaciones, y el año entero parece una constante

primavera...primavera...

FloroFloro

Actual Tarragona, Catalunya. Desembocadura del riu Francolí i possició al costat

del mar Mediterrani = Situació estratègica. Assentament ibèric anterior als romans. Ocupació romana al segle II aC. Va servir de porta d'entrada cap a la resta de la

península.

Fundació: Pels Escipions a partir de la Segona Guerra Púnica any 218

aC. Els romans entraren a Emporion i descendiren per controlar

tota aquella zona. 45 a.C Juli Cèsar la anomena colònia i passa a ser capital de

la Hispània Citerior, snet la ciutat més important. Els soldats de Tarraco van fer que també vinguessin

comerciants i habitants en busca d'una nova vida 359 ocupació visigoda i posteriorment àrab que provoca

una despoblament

Té tot tipus de construccions romanes, fins i tot un port en forma d'espigó a falta d'un bon port natural.

Urbanisme influit per la presència d'un barranc natural i elevacions del terreny.

Traçat urbanístic fet desde les colines fins el port. Ciutat dividida en dos: una que resol a la necessitat

de guarnició romana i una altra de caràcter residencial.

Posteriorment van unir-se formant un únic centre urbà d'unes 50 hectàreas.

-Muralla

Edificació més antiga i millor conservada. Primerament de fusta, després de la victòria contra

els cartaginesos i la incorporació d'Hispània a l'Imperi, van fer millorar-la.

Datada del segle II aC. 3 torres conservades: La del Arzobispo, la de

Minerva i la del Cabiscol.

Torre del Arzobispo Torre del Cabiscol Torre de Minerva

-Domus

En sabem ben poc. Prop de Tàrraco s'han trobat: Villa de Centcelles, Villa aristocràtica Villa de Els Munts, que encara conserva pintures

murals i mosaics.

Villa de Centcelles

Representació d'una villa

romana

Villa d' Els Munts

-Amfiteatre Escenari de combats de gladiadors, caceres d'animals

salvatges i altres espectacles. Segle I o primera meitat del II aC Mesures totals de 109 per 86 metres, podent albergar fins

a 14.000 espectadors. Fora del nucli urbà, en una zona de pendent. Annex a l'actual platja del Miracle i es connectava amb

aquesta a través d'una volta subterrània. Sota la sorra es va localitzar un santuari dels gladiadors

presidit per una pintura mural de la deessa Nèmesi.

-Teatre Romà

Finals del segle I aC, en una zona portuària, a prop del fòrum local, aprofitant unes graderies ja existents.

L'edifici va deixar de funcionar en els últims anys del segle II Conserva parcialment els tres elements estructurals essencials

que defineixen un teatre romà: cavea o graderia, orchestra i scaena.

La part millor conservada és la orchestra, que roman pràcticament íntegra.

Darrere del podi s'amagava el teló que s'aixecava des de baix. Al costat del teatre es va construir un gran espai enjardinat.

-Circ Romà Es desenvolupaven espectacles com les curses de bigues i

quadrigues i altres espectacles eqüestres d'entreteniment com exhibicions acrobàtiques.

A la part alta de la ciutat. Construït sota el regnat de Domicià , a finals del segle I després de

Crist. Podia albergar al voltant de 23.000 espectadors. Mesurava 325 m.

de llarg per 115 d'ample. Es troba vinculat directament al fòrum provincial de la ciutat, i no

a les afores, com és comú. Representa la fase final del projecte Flavi de reurbanització del

sector nord-est de la ciutat.

-Fòrum

Estava situat a la part més alta de la ciutat i s'estructurava entorn de diversos àmbits: un recinte destinat al culte, a la terrassa superior, i els espais administratius de la província, que ocupaven una terrassa intermèdia.

El recinte de culte oficial consistia en una plaça rectangular de 153 m de longitud per 136 d'ample, envoltada per un pòrtic en tres dels seus costats, presidit per un temple de culte imperial.

Hi va haver també temples dedicats a Minerva, Venus, Serapis, etc. dels que tot just es conserva res.

La plaça de representació estava situada a la terrassa intermèdia i era el punt des d'on es gestionava la província. En ella es trobaven espais tan importants com l'arxiu provincial (tabulariun) i la caixa de l'Estat (arca)

La plaça era un ampli espai central enjardinat amb pòrtics en tres dels seus costats, que era creuada per una via longitudinal.

-Vies de Comunicació

La principal via que passava per Tarraco era la via Augusta que, procedent de Roma, arribava fins a Gades (Cadis).

Des Tarraco partia una bifurcació de la mateixa que conduïa cap a l'interior, unint la capital amb el nord-oest peninsular.

Sobre aquesta via trobem l'Arc de Barà. A banda i banda dels camins, se situaven les principals

necròpolis. En elles es trobava des de simples fosses fins autèntics monuments com la Torre dels Escipions.

Arc de Barà

Situat a 20 km. de Tarragona.

Arc honorífic de finals del segle I aC.

Punt de pas i cobrament d'impostos a les mercaderies.

Torre dels Escipions

Monument funerari a 5 km de Tarragona, datat de finals del segle I.

Propietat d'una gran familia i de la Villa d'Els Munts.

-Obres públiques

Port: Situat a quatre dies de navegació del port de Roma

= Estratègic. Entre els segles II aC i I dC es fan un seguit d'obres

per la construcció de molls, cisternes, magatzem i naus.

Aqüeducte de les Ferreres: Almenys dos aqüeductes que van proveir d'aigua

potable a la ciutat. Ferreres: Nom de la llegenda, que diu que el diable

el va construir una nit per guanyar una aposta on una donzella es jugava el ànima.

4 km al nord de Tarragona. Segle II, en l'època de Trajà. Subministrava aigua del riu Gaià.

-Necròpolis Un dels conjunts

funeraris cristians més ben documentats de tota l'Europa Occidental.

Cementiri que van utilitzar els cristians des del segle III fins al VI.

S'ha conservat un important conjunt d'inscripcions cristianes, mosaics funeraris i sarcòfags decorats.

EMPORIAE

El seu nom significa “comerç” Situada al Nord-est de la Península, a la comarca de

l'Alt Empordà. Fundada 575 aC per colons de Focea, posteriorment

ocupada pels romans i abandonada a l'Edat Mitjana a excepció de Sant Martí d'Empúries.

Primera presència romana a partir d'un campament.

Al voltant del 100 aC es va construis la ciutat de nova planta

Durant el principat d'August es va concedir la ciutadania romana als grecs, que provocà la unió dels dos nuclis = municipium Emporiae.

Mantindrà les seves institucions fins a la guerra civil entre Pompeu i Juli Cèsar , data en què el partit de Pompeu guanya a la ciutat, el que suposarà, després de la victòria de Cèsar, l'anul • lació de la seva independència i l'establiment d'una colònia de veterans al seu costat.

A partir del segle I dC va entrar en decadència i va ser abandonada.

Només s'ha descobert un 20% de la ciutat total.

-Domus

Es limita a tres grans domus sobre el port.

El seu origen és d'època republicana, i van ser construïdes quan els primers habitants van rebre els seus lots de terreny.

Els habitatges presenten nombroses dependències, jardins i decoració de mosaics en blanc i negre i pintures murals. En una d'elles es conserva en bones condicions un mosaic que representa el sacrifici d' Ifigenia.

-Muralla

Finals del segle II aC. Més ben conservat, és el del recinte sud: un

mur recte, sense torres, que consta de dos cossos.

La porta, situada en aquest tram de muralla, en el llinda es poden veure encara les roderes dels carros.

Funció de delimitar els límits de la ciutat, no defensiva.

-Fòrum

Plaça pública al voltant de la qual es distribuïen els principals edificis de la ciutat, les funcions eren religioses, administrativa i comercial.

Un dels edificis més importants: Un temple (època republicana) dedicat a la tríada capitolina.

El temple estava envoltat per un gran pòrtic de tres naus. Així mateix a l'est hi havia una basílica civil i una cúria ,

edificis construïts durant el mandat de l'emperador August

-Amfiteatre i Palestra

Fora del recinte de la ciutat. L'amfiteatre és un edifici construït amb materials de

baixa qualitat, tenint unes grades de fusta. 93 x 44 metres, i està envoltat per un pòrtic. Constitueix l'únic edifici públic destinat a

espectacles, ja que en l'actualitat encara no ha estat possible documentar l'existència d'un teatre .