Desenvolupament motor

Desenvolupament motor

Introducció Gràcies a l’activitat motora, l’infant explora el medi i

s’organitza (qui sóc, què puc fer, que no puc fer,...).

Quan parlem d’habilitats perceptivomotores bàsiques distingim: Les Capacitats perceptivomotores:Faciliten el camí per a la percepció d’un mateix i les

pròpies possibilitats de moviment (coneixement propi cos, funcionament, consciència de postura i moviment...)

Les Habilitats motores (gatejar, caminar, empènyer...):

Patrons bàsics o unitats de moviment genèrics controlats per la maduració del sistema nerviós.

Les primeres habilitats es van adquirint amb l’activitat motora i el joc espontani.

Introducció

Els FACTORS que influeixen en el desenvolupament motor són:

Herència: factors genètics –sexe, hormones, possibles alteracions mèdiques i/o psicològiques...-).

Cura de la mare gestant (edat, alimentació, malalties, drogues, exposició a radiacions...).

Qualitat de vida del nadó (tant a nivell físic –alimentació, activitat física...- com emocional).

Quantitat i varietat d’experiències motores.

El sistema motor nerviós1. El sistema nerviós central.

L’encèfal. El cervell El cerebel. El tronc encefàlic

La medul·la espinal Les vies motores

Via piramidal Via extrapiramidal

2. El sistema nerviós perifèric. Nervis raquidis o espinals Nervis cranials

3. El sistema muscular.4. La transmissió de l’impuls nerviós.

Les neurones La sinapsi La mielinització Músculs i activitat muscular.

El sistema nerviós motor

EL SISTEMA NERVIÓS

Part de l’organisme humà integrada per una sèrie d’estructures destinades a coordinar-se entre si i a relacionar-se amb el medi.

El sistema nerviós motor

Inclou 2 aspectes: El sistema nerviós de la vida de relació: encarregat

de la relació entre l’organisme i el medi EXTERN. Constituït per:1. SISTEMA NERVIÓS CENTRAL o SNC2. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC o SNP3. SISTEMA MUSCULAR ESQUELÈTIC

El sistema nerviós vegetatiu: regula la relació de l’organisme amb el medi INTERN. Responsable de mantenir l’homeòstasi (estabilitat de certes constants biològiques i funcions orgàniques: ex. noto que tinc set, bec aigua.

Atenció!!!!!

El sistema nerviós de relació (SNC, SNP i

sistema muscular) té una doble vessant:

1. Rebem estímuls de l’interior o de l’exterior (receptors sensorials dels òrgans dels sentits i nervis aferents): UF1

2. Donem respostes motrius: UF2

1. El sistema nerviós central- SNCL’Encèfal

És la part més voluminosa del sistema nerviós i està contingut i PROTEGIT pel crani.

1. El cervell.2. El cerebel.3. El tronc encefàlic.

SNC - L’ Encèfal

CERVELL: part més voluminosa que conté els centres nerviosos que regeixen les activitats sensitives i motores. Còrtex o escorça cerebral Estructures subcorticals.

SNC - L’ Encèfal

Còrtex o escorça cerebral: Part externa. Origen del control voluntari i conscient. És on es memoritzen i emmagatzemen moltes de les respostes motores. Base del raonament intel·lectual, de la memòria especialitzada i de la

capacitat per a la comunicació simbòlica. Constituit per 2 HEMISFERIS (dividits per una cisura)

SNC - L’ Encèfal Es divideix en 4 lòbuls amb esquerdes profundes

anomenades cissura de Rolando i de Silvio.

Frontal: és el cervell motor: control dels actes voluntaris i comportaments motors intencionats.

Parietals (2): recullen informació sensorial.OccipitalTemporals

SNC - L’ Encèfal Estructures subcorticals (nuclis grisos): Situades a l’interior del cervell. Parlem de: Ganglis basals: faciliten el control de la postura i el moviment. Tàlem: facilita i inhibeix impulsos motors del còrtex cerebral.

SNC - L’ Encèfal

2. CEREBEL: - situat a la part posterior del crani.- òrgan de control de la motricitat que permet l’execució correcta dels moviments automàtics i voluntaris coordinant-los.

SNC - L’ Encèfal

3. TRONC ENCEFÀLIC: - FUNCIÓ: estació de relleu per al pas d’impulsos entre la medul·la espinal i l’encèfal: lloc de pas de vies ascendents i descendents del sistema nerviós.

- situat a la base del cervell.- dividit en 3 segments:

Mesencèfal Protuberància Bulb raquidi

SNC - Medul·la espinal S’allotja al conducte raquidi, que s'estén al llarg de la

columna vertebral. Lloc de pas de les grans vies de conducció d’impulsos

nerviosos que van dels centres cerebrals a la perifèria i viceversa.

SNC - Medul·la espinal

Tall transversal: - substància grisa: conté nuclis neuronals- substància blanca: són agrupacions de fibres mielíniques.

SNC - Les vies motores

Via piramidal (o motricitat ideocenètica): Funcions: Via del moviment voluntari. S’encarrega de la inhibició de les funcions dels centres medul·lars, amb la qual cosa modula la intensitat del to muscular i dels reflexos modulars.

SNC - Les vies motores Via extrapiramidal (o motricitat holocinètica):

Funcions: Controlar la motilitat involuntària i el to muscular. Regular les funcions posturals i l’exteriorització

mímica.

2. SNP - EL sistema nerviós perifèric

Nervis raquidis o espinals:

Són els encarregats de connectar articulacions, pell o músculs de qualsevol part del cos amb la medul·la espinal. N’hi ha 31 parells i tenen una doble funció: 1 - Reben els estímuls sensitius (aferents) de la zona que inerven, els transmeten a la medul·la i SNC. 2 - Transmeten els impulsos motors (eferents) provinents de les vies piramidal i extrapiramidal del SNC als òrgans efectors corresponents (músculs i articulacions).

SNP - EL sistema nerviós perifèric

Nervis cranials:

El cervell es connecta amb els receptors i efectors del cap a través de 12 parells de nervis cranials amb funcions sensitives i motores (ex. Moure els ulls, expressió facial...)

3. El sistema muscular

És l’encarregat de transformar els impulsos nerviosos originats al cervell en energia mecànica, mitjançant els músculs.

Hi ha 3 tipus de teixit muscular:LLIS O VISCERAL: - localitzat als òrgans interns.

- controlat pel sistema nerviós vegetatiu -SNV-(involuntari)

CARDÍAC: - al cor. - controlat pel SNV (involuntari).

ESQUELÈTIC O ESTRIAT: - als músculs.- les contraccions poden ser controlades

(moviments intencionals i voluntaris).

El sistema muscular

Distingim:Activitat muscular cinètica:

Moviments intencionats o voluntaris. S’adquireixen a partir dels reflexos i alguns s’automatitzen.

Activitat muscular tònica: Especialitzada en mantenir la postura. Imprescindible per a realitzar activitats motrius.El to muscular és el grau de tensió o distensió dels músculs.

4. Transmissió de l’impuls nerviós

Les neurones són les cèl.lules nervioses o unitats bàsiques que componen el sistema

nerviós motor especialitzades en la transmissió d’estímuls a gran velocitat i

gran distància.

Transmissió de l’impuls nerviós

L’impuls nerviós passa d’una neurona a la següent en una operació denominada sinapsi. N’hi ha de dos tipus.

Sinapsi elèctrica. Produïda pel canvi de valor iònic. Sinapsi química. La neurona desprèn unes substàcies

químiques que recull la següent.

Transmissió de l’impuls nerviós

Per facilitar la sinapsi o la transmissió de l’impuls nerviós cal que les neurones hagin acabat la fase de formació o mielinització.

Atenció! Els axons condueixen l’impuls nerviós fins a cinquanta vegades més de pressa que les

fibres no mielinitzades.

Mielinització

La mielinització és el procés de recobriment de mielina de les cèl.lules del sistema

nerviós. La mielinització és condició necessaria per el

desenvolupament motor, ja que possibilita la transmissió de l’impuls d’una manera més

adequada, a través de les fibres nervioses.

Mielinització

Desenvolupament de la mielinització: S’inicia al fetus uns mesos abans del naixement. Continua fins al segon o tercer any de vida. Es la base del desenvolupament del sistema

nerviós. Això fa que el desenvolupament motor segueixi les

lleis de maduració i desenvolupament motor.

Lleis de maduració i desenvolupament motor

El desenvolupament motor de l’infant es produeix seguint les lleis següents:

Llei cefalocaudal. Llei proximodistal. Llei de flexors i extensors.

Lleis de maduració i desenvolupament motor

LLei cefalocaudal El desenvolupament motor va de la part superior

del cos a la inferior.

Per tant, el nen controla abans els moviments del cap que els moviments dels peus.

Lleis de maduració i desenvolupament motor

Llei proximodistal El control motor es produeix des de la part més pròxima a

l’eix central del cos fins a la part més allunyada. Per tant, el nen controla abans el moviment dels braços que el moviment de les mans, i el moviment de les mans abans que el dels dits.

Lleis de maduració i desenvolupament motor

Llei de flexors i extensors En l’evolució del procés del desenvolupament

motor, primer es dominen els músculs flexors.(Agafar, prendre, aferrar o flexionar).

Després, els extensors. (operacions de deixar anar o estirar.)

Per tant, la capacitat del’infant d’agafar un objecte és anterior a la de deixar-lo anar.

Classes de moviments

Dins de l’activitat muscular cinètica podem trobar.

Moviments reflexos. Moviments voluntaris. Moviments automàtics.

Classes de moviments

Moviments reflexos. Són respostes motores espontànies i

involuntàries a un estímul extern. Són innats i han de desaparèixer prèviament per

donar pas als moviments voluntaris. Es regulen des de la medul.la espinal i a

vegades, des del tronc cerebral.

Classes de moviments

Moviments reflexos.Els principals reflexos del nounat que

desapareixen: Reflex respiratori. Reflex de succió. Reflex dels punts cardinals:rotació del cap en el

mateix sentit que s’estimula la boca. Reflex de grasping (pressió): prem amb força un

dit amb la mà.

Classes de moviments

Reflex de redreçament estàtic: estirament de les extremitats inferiors per pressió a la planta del peu.

Reflex de marxa automàtica: sembla caminar quan se l’aguanta. Reflex de Babinski: doblec del peu endins i obertura dels dits en

ventall. Reflex de Moro o de braços en creu: separació dels braços i

tornar-los sobre el pit per un soroll o canvi sobtat.

Altres reflexos del nadó que no desapareixen definitivament són:

La deglució El badall L’esternut El singlot

Classes de moviments

Moviments voluntaris. Són aquells que es duen a terme de manera intencionada;

és a dir, es decideixen prèviament abans d’executar-los. Al començament, s’hi ha de posar molta atenció i esforç.

En el trascurs de la vida aquesta classe de moviments no desapareix, però es poden transformar en moviments

automàtics.

PODRIES DIR UN EXEMPLE?

Classes de moviments

Moviments automàtics. Són els moviments voluntaris que, a còpia de

repetir-los, s’han transformat en hàbits. És a dir, són intencionats però s’executen sense

pensar. Com que requereixen poc esforç i atenció, mentre

s’executen es pot pensar en una altra cosa.PODRIES DIR UN EXEMPLE?

Classes de moviments

Quina classe de moviments seria?