El monestir de sant cugat 2

SORTIDA AL MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

SISÈ DE PRIMÀRIA

El dia 6 d’ octubre vam anar al Monestir de Sant Cugat perquè estàvem estudiant l’ Edat Mitjana a 6è.

Primer de tot vam visitar l’església. Després el claustre i el museu.

Vam aprendre moltes coses que ara us explicarem.

vam anar al Monestir de Sant Cugat perquè estàvem estudiant

LA ROSASSA

VITRALLS

És una circumferència plena de vitralls de colors diferents. Cadascun està format per diferents formes geomètriques i pintat de colors vius.

A la façana hi ha una rosassa principal,a la nau central, i dues més a les naus laterals.Des de l'interior s'hi veuen els colors per la llum exterior que hi entra.

ARQUITECTURAL’INTERIOR

EL CIMBORI

ARC DE CREUERIA

ESCULTURAI FORJA

La Mare de Déu del Bosc era una escultura d’una mare amb el seu fill assegut a les seves cames. L’escultura era romànica perquè la mare i el fill tenien emoció neutra, molt típic del romànic. Li diuen Mare de Déu del Bosc perquè té una poma a la mà. El seu fill té la mà més gran que la cara perquè estava fent un símbol important amb la mà, i com que la mà és més important que la cara, li van fer més gran. El nen a l’altre mà tenia una altra esfera com la seva mare ,però no representa una poma, representa l’univers.

Al monestir de Sant Cugat seguien les consignes de l’ordre de Sant Benet: “Ora et labora”.

Per aquest motiu els monjos que hi vivien en aquella época, a part de pregar, havien de treballar al llarg del dia i estaven especialitzats en diferents feines: infermers, escribans, cuiners, hortelans …

LA LLEGENDA DE L’ABAT BIURE

Aquesta llegenda tracta d’una família formada pel seu fill únic que es deia Berenguer i els seus pares, Ramon de Saltells i Benvinguda.Berenguer era un nen amb molt problemes, molt agressiu i es dedicava a robar i a riure-se’n de la gent. Els pares estaven molt preocupats perquè ho havien provat tot perquè parés de fer això.Un dia Berenguer se’n va anar de casa, els seus pares estaven molt preocupats i es van tornar bojos buscant-lo. Al final no el van trobar. Va anar passant el temps i Berenguer no va aparèixer. Ja va ser hora de que els seus pares fessin el seu testament. La majoria de les seves propietats les van donar al monestir de Sant Cugat, però li van deixar una petita part al seu fill: 10.000 sous anuals per si apareixia. Al cap de tres anys va tornar i va començar a reclamar la seva part del testament que li tocava, però l’abat li va dir que no, que necessitava uns papers. Aleshores es va enfadar molt i va decidir assassinar-lo. El 24 de desembre va buscar 3 bandolers perquè l’ajudessin. Quan l’abat estava preparant la missa del gall, Berenguer va arribar amb els bandolers, una perruca, una barba postissa i un ganivet. El van assassinar enmig de la gent. Quan el gall el va veure va cridar tan fort que la llegenda diu que es va sentir fins a Martorell i de tant com va cridar es va quedar afònic per sempre.

EL GALL DEL MONESTIR

PINTURA

Un retaule és un frontal de fusta on es representen diferents escenes religioses.

Antigament la persona que pagava el retaule, obligatòriament, havia de sortir en ell. Era una manera de demostrar al poble analfabet qui s’havia fet càrrec del retaule.

Els retaules romànics no tenien cap mena d’expressió humana. En canvi els gòtics sí que tenien alguna expressió.

EL CLAUSTRE

Als claustres hi podien haver: un, dos o tres xiprers.

Un xiprer, significava que et donaven de menjar.

Dos xiprers, significava que et donaven de menjar i podies resar.

Tres xiprers, significava que et donaven de menjar, podies resar i et podies quedar a dormir.

Antigament a les esglésies no es podia parlar. Només es podia parlar a una sala que es deia ”SALA CAPITULAR”.

A l’ Edat Mitjana amb els fills passava el següent. El primer nen era l’hereu, el segon nen es feia monjo i al tercer l’enviaven a la guerra.

Amb les noies feien el següent: la primera nena la casaven amb un home que tenia algun feu o que era ric a aquella edat no els importava si era maco o simpàtic nomes si tenia dines i ja esta, la segona i la tercera la feien monja

ELS TESTIMONISLes dates del sostre del claustre estaven per controlar si les esquerdes que hi havia, es movien o es feien més grans amb el temps. O si havien fet algun canvi.Un cop fet el testimoni sobre l’esquerda, es posava la data exacta d’aquell dia, mes i any.

ELS CAPITELLS PARLEN

ELS CAPITELLSUn capitell és la part de sobre una columna fent-li de cim.Al claustre els capitells estaven disposat per diferents temàtiques, per exemple: En un dels costats, la mitologia; en un altre, decorats amb motius florals; el tercer costat, amb els oficis dels monjos i, per últim, per escenes bíbliques.Tots els capitells tenien una “història “, menys els capitells de decoració. El capitells de les sirenes deien que quan els pescadors anaven a pescar, les sirenes cantaven i els pescadors no es resistien al seu cant. Queien a l’aigua i elles aprofitaven per ofegar-los i menja-se’ls.

ARNAU CADELLL’Arnau Cadell va ser l’escultor dels capitells, i sabem, el seu nom perquè es va fer un autoretrat a un capitell i al costat va signar tot dient en llatí que ell ho havia fet.

EL CAPITELL DE MÉSEn un moment determinat al claustre del monestir de Sant Cugat van decidir ampliar un segon pis; per aquest motiu van posar una columna de més ja que havia d’aguantar massa pes. Perquè no es notés gaire, el van decorar amb formes de plantes.