Escultura Barroc

ESCULTURAESCULTURA

BARROCABARROCA

ART BARROC: CONTINGUTSART BARROC: CONTINGUTS Arquitectura i urbanisme Arquitectura i urbanisme

Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini.Itàlia: Maderno, Bernini i Borromini. El palau del poder: Versalles (Le Vau, Mansart, Le Brun. Le Nôtre).El palau del poder: Versalles (Le Vau, Mansart, Le Brun. Le Nôtre). Espanya de la plaça major al palau borbònic (Fernando Casas y Novoa, Espanya de la plaça major al palau borbònic (Fernando Casas y Novoa,

i germans Chirriguera).i germans Chirriguera).

Escultura Escultura Gian Lorenzo Bernini. Gian Lorenzo Bernini. La imatgeria espanyola: Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés, La imatgeria espanyola: Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés,

Alonso Cano i Pedro de Mena. Alonso Cano i Pedro de Mena.

Pintura Pintura Italiana: Caravaggio. Italiana: Caravaggio. Flamenca i holandesa: Rubens i Rembrandt, Frans Hals i Veermer. Flamenca i holandesa: Rubens i Rembrandt, Frans Hals i Veermer. La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbaràn i Murillo. Velázquez. La pintura espanyola: Ribalta, Ribera, Zurbaràn i Murillo. Velázquez.

ESCULTURA BARROCAESCULTURA BARROCA

CronologiaCronologia• Neix s.Neix s. XVI XVI• Segle XVIISegle XVII• 1ª ½ s. XVIII1ª ½ s. XVIII

Escultura: CaracterístiquesEscultura: Característiques Tendència a la representació humana. Els temes principals Tendència a la representació humana. Els temes principals

són religiosos: vides i martiris de sants, verges, la Passió de són religiosos: vides i martiris de sants, verges, la Passió de Crist...Crist...

També s’utilitzen els temes mitològics i retrats.També s’utilitzen els temes mitològics i retrats. Materials nobles (marbre). En Espanya, fusta policromada.Materials nobles (marbre). En Espanya, fusta policromada. Dinamisme: línies i composicions corbes, moviment Dinamisme: línies i composicions corbes, moviment

exagerat..., exagerat..., figures amb vestimentes que semblen agitades figures amb vestimentes que semblen agitades pel vent (més volum i plecs). Equilibri inestable de les pel vent (més volum i plecs). Equilibri inestable de les representacions. representacions.

Realisme.Realisme. Dramatisme, expressivitat dels sentiments i emocions, Dramatisme, expressivitat dels sentiments i emocions,

teatralitat.teatralitat. No equilibri, ni simetria: tensió. No equilibri, ni simetria: tensió. Artistes principals:Artistes principals:

En Italia, BerniniEn Italia, Bernini En España: Gregorio Fernández, Pedro Mena, Salzillo...En España: Gregorio Fernández, Pedro Mena, Salzillo...

ESCULTURA BARROCA EN ITÀLIA ESCULTURA BARROCA EN ITÀLIA GIAN LORENZOGIAN LORENZO

BERNINI BERNINI (1598-1680)(1598-1680)

AutoretratAutoretrat

• Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo Bernini fou un consumat retratista. fou un consumat retratista.

Retrat d’una joveRetrat d’una jove

Bust del cardenal Escipió BorgheseBust del cardenal Escipió BorgheseMarbre, 78 cm. (1632, el seu mecenes Marbre, 78 cm. (1632, el seu mecenes

abans dels papes Urbà VIII, Innocenci X i abans dels papes Urbà VIII, Innocenci X i Alexandre VII).Alexandre VII).

Lluís XIV (1665) Lluís XIV (1665)

LLUÍS XIV (1665) LLUÍS XIV (1665) GIAN LORENZO GIAN LORENZO

BERNINIBERNINI

• Bust realitzat durant una Bust realitzat durant una visita a França.visita a França.

• Representa el cabells a la Representa el cabells a la moda de l’època.moda de l’època.

• Abundants plecs que Abundants plecs que donen dinamisme a donen dinamisme a l’escultura i generen un l’escultura i generen un contrast lumínic de caràcter contrast lumínic de caràcter pictòric.pictòric.

• El gest digne d’un El gest digne d’un monarca, distant i monarca, distant i impertorbable.impertorbable.

• David apareix tensant la fona per David apareix tensant la fona per atacar Goliat.atacar Goliat.

• El dinamisme queda emfatitzat per El dinamisme queda emfatitzat per la composició piramidal amb varis la composició piramidal amb varis punts de vista.punts de vista.

DAVID (1619, 1’70m)DAVID (1619, 1’70m)GIAN LORENZO BERNINIGIAN LORENZO BERNINI

• La tensió i el drama no queden La tensió i el drama no queden reduïts tan sols al seu cos, sinó que es reduïts tan sols al seu cos, sinó que es transmeten a l’espectador, que queda transmeten a l’espectador, que queda inclós dins de la composició. inclós dins de la composició.

• A destacar el gest de ràbia en A destacar el gest de ràbia en l’expressió de David.l’expressió de David.

DAVID (1619, 1’70m)DAVID (1619, 1’70m)GIAN LORENZO BERNINIGIAN LORENZO BERNINI

EL RAPTE DE PROSERPINA EL RAPTE DE PROSERPINA (1621-22)(1621-22)

Marbre (2’95 m)Marbre (2’95 m)GIAN LORENZO BERNINIGIAN LORENZO BERNINI

• Tema inspirat en la Metamorfosis d’Ovidi.

• Grup escultòric que presenta una clara visió frontal, que no limita la multiplicitat dels punts de vista.

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniRapte de Proserpina (Plutó i Proserpina)

(1621-22, Marbre, 2’95 m)

• Grup escultòric de caràcter violent i dinàmic, mostra la resistència de Proserpina al rapte de Plutó, creant diferents textures, segons la posició de les figures.

• Té un marcat caràcter moralista, Té un marcat caràcter moralista, contraposant la brutalitat de Plutó a la contraposant la brutalitat de Plutó a la bellesa de Proserpina, el vici a la virtut, bellesa de Proserpina, el vici a la virtut, expressant els estats anímics i els expressant els estats anímics i els diferents comportaments psicològics.diferents comportaments psicològics.

APOL·LO I DAFNE

APOL·LO

I

DAFNE

Autor: Autor: Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniCronologia: 1622-1625Cronologia: 1622-1625Altura: 2’43 mAltura: 2’43 mMaterial: Marbre blancMaterial: Marbre blancTema Tema Mitologia: una història de les Metamorfosis d’Ovidi Mitologia: una història de les Metamorfosis d’OvidiGran dinamisme i expressivitat Gran dinamisme i expressivitat contrast d’emocions contrast d’emocions

APOL·LO I DAFNE (1622)APOL·LO I DAFNE (1622)GIAN LORENZO BERNINIGIAN LORENZO BERNINI

• Inpiració en l’Apol·lo de Belvedere de Inpiració en l’Apol·lo de Belvedere de Leocares. Leocares.

• Composició realitzada en relleu, està Composició realitzada en relleu, està plena de dinamisme. plena de dinamisme.

• La nimfa Dafne es transforma en La nimfa Dafne es transforma en llorer a punt de ser atrapada per llorer a punt de ser atrapada per Apol·lo. Apol·lo.

APOL·LO I DAFNE APOL·LO I DAFNE (1622)(1622)

GIAN LORENZO GIAN LORENZO BERNINIBERNINI

• El crit d’horror de Dafne i el rostre perplex El crit d’horror de Dafne i el rostre perplex d’Apol·lo mostren un contrast d’actituds i i d’Apol·lo mostren un contrast d’actituds i i d’emocions, els “d’emocions, els “afecti”afecti”. .

• Caràcter moralitzant: el premi a la virtut i Caràcter moralitzant: el premi a la virtut i a la virginitat.a la virginitat.

Apol·lo s’abalança sobre Dafne

• Cabells en moviment.

• Gran expressivitat i contrast entre Apol·lo i Dafne.

• El papa Urbà VIII li encarregà 4 El papa Urbà VIII li encarregà 4 nínxols, per a decorar els 4 grans nínxols, per a decorar els 4 grans pilars torals que sustenten la pilars torals que sustenten la cúpula de Miquel Àngel, amb la cúpula de Miquel Àngel, amb la finalitat de reduir la seva massa i finalitat de reduir la seva massa i fer-los més diàfans i, també, per fer-los més diàfans i, també, per mostrar les santes relíquies mostrar les santes relíquies conservades en Sant Pere (la seva conservades en Sant Pere (la seva adoració s’emmarca dins el clima adoració s’emmarca dins el clima de la Contrareforma i la Guerra de la Contrareforma i la Guerra dels 30 anys).dels 30 anys).

• Les relíquies eren: fragment de la Les relíquies eren: fragment de la creu, la llança amb la que Longino creu, la llança amb la que Longino obrí el costat a Crist, el drap de la obrí el costat a Crist, el drap de la Verònica i la creu de Sant Andreu. Verònica i la creu de Sant Andreu.

• Bernini dissenya les 4 estàtues Bernini dissenya les 4 estàtues monumentals: Santa Elena (mare monumentals: Santa Elena (mare de Constantí), Sant Longinos, la de Constantí), Sant Longinos, la Verònica i Sant Andreu, però tan Verònica i Sant Andreu, però tan sols va esculpir aquesta, entre sols va esculpir aquesta, entre 1629 i 1638, i fa més de 3 m). 1629 i 1638, i fa més de 3 m).

SANT LONGINOS (1629, 4’50 m) SANT LONGINOS (1629, 4’50 m) GIAN LORENZO BERNINIGIAN LORENZO BERNINI

• Representa la plenitud de l’estil Representa la plenitud de l’estil Barroc, obra commovedora, que incita Barroc, obra commovedora, que incita a la devoció (segons els principis del a la devoció (segons els principis del Concili de Trento).Concili de Trento).

• Sant Longinos està consternat en Sant Longinos està consternat en descobrir que Jesús era realment el descobrir que Jesús era realment el Fill de Déu. La figura obr els seus Fill de Déu. La figura obr els seus braços, violentament, creant un eix braços, violentament, creant un eix que es tanca per la llança. que es tanca per la llança.

• El seu rostre molt expressiu i els El seu rostre molt expressiu i els plecs en moviment creen sensació de plecs en moviment creen sensació de clarobscur (recorda al Laocoont trobat clarobscur (recorda al Laocoont trobat en 1506).en 1506).

SANT LONGINOS (1629, 4’50 m) SANT LONGINOS (1629, 4’50 m) GIAN LORENZO BERNINIGIAN LORENZO BERNINI

BALDAQUÍ DE SANT PEREBALDAQUÍ DE SANT PERE(1624-1633)(1624-1633)

• Càtedra “Petri” de Càtedra “Petri” de Bernini Bernini i "Glòria“ (trona de Sant Pere) i "Glòria“ (trona de Sant Pere)

CÀTEDRA DE SANT CÀTEDRA DE SANT PERE (1657-1666) PERE (1657-1666)

GIAN LORENZO GIAN LORENZO BERNINIBERNINI

• Realitzada de marbre blanc i Realitzada de marbre blanc i estuc daurat.estuc daurat.

• Es tracta d’un altar, dins el Es tracta d’un altar, dins el qual es troba la càtedra de qual es troba la càtedra de Sant Pere.Sant Pere.

• Es troba situada a l’absis Es troba situada a l’absis principal de la Basílica de Sant principal de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.Pere del Vaticà.

CAPELLA CORNARO (1645-1652), CAPELLA CORNARO (1645-1652), en Santa Maria de la Victòria en Santa Maria de la Victòria

Detall dels cardenals Cornaro, en la paret dreta

CAPELLA DEL CARDENAL CAPELLA DEL CARDENAL FEDERICO CORNARO, en Santa FEDERICO CORNARO, en Santa

Maria de la Victòria (Roma).Maria de la Victòria (Roma).Èxtasi de Santa TeresaÈxtasi de Santa Teresa

EXTÀSI DE SANTA EXTÀSI DE SANTA TERESATERESA

(1645-1652)(1645-1652)

• Es representa l’escena amb recursos pictòrics, per tant, no estam davant una escultura tradicional, sinó que Bernini ens fa partíceps de l’escena religiosa: una escultura, tractada pictòricament i emmarcada dins un context arquitectònic.

• Utilitzà la pintura, l’escultura i l’arquitectura, a les que va afegir el recurs lumínic natural, creant un espai teatral tot envoltat per la llum.

• Cercant uns efectes escenogràfics els més reals possibles, va cobrir la volta de la capella Cornaro amb una imatge molt real del cel.

ÈXTASI DE SANTA TERESAÈXTASI DE SANTA TERESA (1645-1652)(1645-1652)

GIAN LORENZO BERNINIGIAN LORENZO BERNINI

ÈXTASI DE SANTA ÈXTASI DE SANTA TERESATERESA (1645-1652)(1645-1652)

GIAN LORENZO BERNINIGIAN LORENZO BERNINI

ÈXTASI DE ÈXTASI DE SANTA TERESASANTA TERESA

(1645-1652)(1645-1652)GIAN LORENZOGIAN LORENZO

BERNINIBERNINI

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniFont del Quatre Rius, Plaça Navona Font del Quatre Rius, Plaça Navona

(1651, Innocenci(1651, Innocenci X)

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniFont del Quatre Rius, Plaça Navona Font del Quatre Rius, Plaça Navona

(1651, Innocenci(1651, Innocenci X)

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniFont de Tritó,Font de Tritó,

Plaça Barberini (1624-1643)Plaça Barberini (1624-1643)

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniSepulcre funerari d’Urbà VIII Sepulcre funerari d’Urbà VIII

(1627-47)(1627-47)

• El Papa Urbà VIII, erudit i coleccionista, va El Papa Urbà VIII, erudit i coleccionista, va iniciar en 1639 la construcció del seu propi iniciar en 1639 la construcció del seu propi mausoleu, concebut com un monument mausoleu, concebut com un monument d’autoglorificació.d’autoglorificació.

• Aquest disseny data de 1628, i situa el Aquest disseny data de 1628, i situa el sepulcre en un nínxol de Sant Pere. El sepulcre en un nínxol de Sant Pere. El pontífex està sedent en la seva càtedra i pontífex està sedent en la seva càtedra i beneint sobre la seva tomba, mentre que al beneint sobre la seva tomba, mentre que al seu costat es troben les al·legories de la seu costat es troben les al·legories de la Caritat i de la Justícia.Caritat i de la Justícia. • No segueix el model habitual de sepulcres No segueix el model habitual de sepulcres papal, que consistia en un arc triomfal on, en papal, que consistia en un arc triomfal on, en la part central, es situava la figura agenollada la part central, es situava la figura agenollada del pontífex. Aquest presenta una composició del pontífex. Aquest presenta una composició piramidal, dins la qual l’únic motiu de caràcter piramidal, dins la qual l’únic motiu de caràcter funarari és el sarcòfag.funarari és el sarcòfag.

• Bernini utilitza, en la realizació del sepulcre, Bernini utilitza, en la realizació del sepulcre, marbre blanc i de colors, jaspe, bronze i marbre blanc i de colors, jaspe, bronze i bronze molt daurat, realitzant la figura del bronze molt daurat, realitzant la figura del pontífex en bronze, i el sepulcre en pòrfid pontífex en bronze, i el sepulcre en pòrfid obscur, colors pur del dol.obscur, colors pur del dol.

* La figura d’Urbà VIII el mostra al * La figura d’Urbà VIII el mostra al món orgullós com un emperador, món orgullós com un emperador, coronat amb la tiara i amb un gest coronat amb la tiara i amb un gest arrogant.arrogant.

* La composició és piramidal i * La composició és piramidal i espectacular. El projecte el va espectacular. El projecte el va suggerir el mateix papa: concebut suggerir el mateix papa: concebut com un monument a la fama com un monument a la fama pòstuma, surt del sarcòfag la figura de pòstuma, surt del sarcòfag la figura de la Mort que escriu en la cartel·la el la Mort que escriu en la cartel·la el títol (una al·legoria de la Fama). títol (una al·legoria de la Fama).

* Les figures de les virtuts són d’una * Les figures de les virtuts són d’una gran perfecció tècnica, i semblen gran perfecció tècnica, i semblen reals (responen al neohumanisme reals (responen al neohumanisme que va caracteritzar el papa i a que va caracteritzar el papa i a Bernini). Bernini).

* Dues abelles fan referència a * Dues abelles fan referència a l’escut dels Barberini.l’escut dels Barberini.

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniSepulcre funerari d’Urbà VIII (1627-47)Sepulcre funerari d’Urbà VIII (1627-47)

Guglielmo Della Porta Sepulcre de Paulo III Farnesio

(1549 i 1575)

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniSepulcre funerari Sepulcre funerari

d’Alexandre VII (1671-1678)d’Alexandre VII (1671-1678)

• És un dels darrers treballs És un dels darrers treballs escultòrics de Bernini en Sant escultòrics de Bernini en Sant Pere del Vaticà.Pere del Vaticà.

• Presenta canvis en la Presenta canvis en la concepció del sepulcre papal.concepció del sepulcre papal.

• Recorda la composició del Recorda la composició del sepulcre d’Urbà VIIIsepulcre d’Urbà VIII, però és , però és més complex, amb quatre més complex, amb quatre al·legories de composició al·legories de composició profunda. profunda.

• Les al·legories fan referència Les al·legories fan referència (d’esquerra a dreta) a la (d’esquerra a dreta) a la Caritat, la Veritat, la Prudència Caritat, la Veritat, la Prudència i la Justícia. i la Justícia.

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniSepulcre funerari d’Alexandre VII Sepulcre funerari d’Alexandre VII

(1671-1678)(1671-1678)

• El pontífex no està representat El pontífex no està representat amb posat arrogant, sinó de amb posat arrogant, sinó de genolls, humilment i sense tiara.genolls, humilment i sense tiara.

• Sota ell es troba la porta d’una de Sota ell es troba la porta d’una de les sagristies de Sant Pere, que les sagristies de Sant Pere, que simbolitza, en sentit dramàtic i simbolitza, en sentit dramàtic i espacial, l’entrada en el Més Enllà.espacial, l’entrada en el Més Enllà.

• Porta que està assenyalada per Porta que està assenyalada per la Mort, no amb intenció de la Mort, no amb intenció de preservar la Fama, com en el preservar la Fama, com en el Sepulcre d’Urbà VIIISepulcre d’Urbà VIII, sinó que , sinó que aquesta du un rellotge d’arena, aquesta du un rellotge d’arena, recordant la seva omnipresència.recordant la seva omnipresència.

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniSepulcre funerari d’Alexandre Sepulcre funerari d’Alexandre

VII (1671-1678)VII (1671-1678)

Detall de la VeritatDetall de la Veritat

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniSepulcre funerari d’Alexandre VII (1671-1678)Sepulcre funerari d’Alexandre VII (1671-1678)

Detalls al·legories (d’esquerra a dreta): la Caritat, la Veritat, la Prudència i la Justícia.Detalls al·legories (d’esquerra a dreta): la Caritat, la Veritat, la Prudència i la Justícia.

Gian Lorenzo BerniniGian Lorenzo BerniniSepulcre funerari d’Alexandre VII Sepulcre funerari d’Alexandre VII

(1671-1678)(1671-1678)Detall: memento moriDetall: memento mori

APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673) APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673) FRANÇOIS GIRARDONFRANÇOIS GIRARDON

SEPULCRE DE SEPULCRE DE RICHELIEU RICHELIEU (1675-1694) (1675-1694)

FRANÇOIS GIRARDONFRANÇOIS GIRARDON

MONUMENT MONUMENT EQÜESTRE DEL EQÜESTRE DEL

GRAN ELECTOR DE GRAN ELECTOR DE SAXÒNIASAXÒNIA

(1689-1703) (1689-1703)

ANDREAS ANDREAS SCHLÜTTERSCHLÜTTER

BARROC EN ESPANYABARROC EN ESPANYA

BARROCO EN ESPAÑABARROCO EN ESPAÑA

ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA:IMATGERIA

Juan Matínez MontañésJuan Matínez MontañésCrist de la ClemènciaCrist de la Clemència

Gregorio FernándezGregorio FernándezCrist Jacent Crist Jacent

Pedro de MenaPedro de MenaMagdalena PenitentMagdalena Penitent

Alonso CanoAlonso Cano ImmaculadaImmaculada

Pedro de MenaPedro de MenaMagdalena PenitentMagdalena Penitent

Gregorio FernándezGregorio FernándezCrist Jacent Crist Jacent

Característiques generalsCaracterístiques generals

• Temàtica quasi exclusivament religiosa, Temàtica quasi exclusivament religiosa, tan sols a la Cort n’hi haurà escultura tan sols a la Cort n’hi haurà escultura monumental. Absència de temes monumental. Absència de temes mitològics i profans. mitològics i profans.

• Es continua realitzant retaules, on Es continua realitzant retaules, on apareixen figures exemptes i, algunes apareixen figures exemptes i, algunes vegades, en baix relleu. També es favegades, en baix relleu. També es fa cadiram de cor i els famosos passos de cadiram de cor i els famosos passos de Setmana Santa.Setmana Santa.

• Decadéncia de l’escultura funerària.Decadéncia de l’escultura funerària.

• Material més emprat és la fusta, seguint Material més emprat és la fusta, seguint la tradició hispana.la tradició hispana.

• Al llarg d’aquest període s’abandonarà la Al llarg d’aquest període s’abandonarà la tècnica de l’estofament; i posteriorment es tècnica de l’estofament; i posteriorment es policromarà.policromarà.

Juan Matínez MontañésJuan Matínez MontañésCrist de la ClemènciaCrist de la Clemència

Pedro de MenaPedro de MenaSant Francesc d’AssísSant Francesc d’Assís

Característiques…Característiques…

… … generalsgenerals

• Per extremar el realisme de les Per extremar el realisme de les figures s’utilitzen postissos: figures s’utilitzen postissos: cabells reals, corona real, ulls de cabells reals, corona real, ulls de cristall, llàgrimes de cera, etc. Es cristall, llàgrimes de cera, etc. Es creen imatges, en les que es creen imatges, en les que es realitzen amb minuciocitats caps, realitzen amb minuciocitats caps, cares, mans i peus, i se les vestia cares, mans i peus, i se les vestia amb roba real.amb roba real.

• Els artistes aconsegueixen Els artistes aconsegueixen l’expressió dels sentiments en les l’expressió dels sentiments en les figures: dolor, angoixa, mort, figures: dolor, angoixa, mort, èxtasi. èxtasi.

• La finalitat de les escultures és La finalitat de les escultures és suggerir una profunda emoció suggerir una profunda emoció religiosa en l’espectador, en religiosa en l’espectador, en consonància amb l’espirit de la consonància amb l’espirit de la Contrarreforma catòlica, de la Contrarreforma catòlica, de la qual Espanya és gran defensora.qual Espanya és gran defensora.

• La teatralitat barroca alcança, La teatralitat barroca alcança, amb la imatgeria espanyola, la amb la imatgeria espanyola, la seva màxima expressió.seva màxima expressió.

GRANS ESCOLESGRANS ESCOLES

Escola castellana: realisme violent i

patètic.Gregorio

Fernández (1576 -1636)

Escola andalusa: realisme Escola andalusa: realisme classicista.classicista.

Juan Martínez MontañésJuan Martínez Montañés(1568 -1649)(1568 -1649)

Múrcia: els preludis del Múrcia: els preludis del RococóRococó

Francisco SalzilloFrancisco Salzillo(1707-1783)(1707-1783)

GREGORIO FERNÁNDEZGREGORIO FERNÁNDEZESCOLA CASTELLANAESCOLA CASTELLANA

(Valladolid i Madrid)(Valladolid i Madrid)

• Es caracteritza pel realisme violent de Es caracteritza pel realisme violent de l’escultura religiosa, exalçant el dolor i el l’escultura religiosa, exalçant el dolor i el patetisme.patetisme.

La Pietat amb els dos LladresLa Pietat amb els dos Lladres(1616 per a la cofraria de Ntra. Sra. de (1616 per a la cofraria de Ntra. Sra. de

las Angustias de Valladolid)las Angustias de Valladolid)Museu Nacional d’Escultura (Valladolid)Museu Nacional d’Escultura (Valladolid)

Detall del pas del DescendimentDetall del pas del Descendiment (1623-1624)(1623-1624)

Gregorio Fernández Gregorio Fernández (1576-1636) (1576-1636) Pietat i Crist jacentPietat i Crist jacent

• Principal representant de l’Escola Principal representant de l’Escola vallisoletana.vallisoletana.

• Magnífic policromador, les seves obres tenen Magnífic policromador, les seves obres tenen un gran realisme violent i una gran perfecció un gran realisme violent i una gran perfecció anatòmica en els cossos, matitza la duresa anatòmica en els cossos, matitza la duresa dels osos, la tensió dels músculs, la blanor de dels osos, la tensió dels músculs, la blanor de la carn o la suavitat de la pell. la carn o la suavitat de la pell.

Gregorio Fernández Gregorio Fernández (1576-1636) (1576-1636) PietatPietat

Gregorio Fernández Gregorio Fernández (1576-1636) (1576-1636) Crist jacentCrist jacent

EL CRISTO DE EL PARDO

Gregorio FernándezGregorio FernándezCrist Jacent d’El Pardo (1615)Crist Jacent d’El Pardo (1615)

• Plasmació del dolor y la Plasmació del dolor y la crueltat, amb abundància crueltat, amb abundància de sang; realisme feridor i de sang; realisme feridor i efectista, casi teatral.efectista, casi teatral.

Gregorio Fernández Crist jacent

Fusta policromada

Gregorio Fernández Gregorio Fernández PietatPietat

Gregorio FernándezGregorio Fernández Ecce HomoEcce Homo

Figures de fort modelat anatòmicFigures de fort modelat anatòmic

Ecce Homo de la Catedral Ecce Homo de la Catedral de Valladolid (1612-1613)de Valladolid (1612-1613)

Crist nugat a la columna Crist nugat a la columna Convent de Santa Teresa de Convent de Santa Teresa de

Valladolid (vers 1615)Valladolid (vers 1615)

Gregorio FernándezGregorio Fernández Ecce HomoEcce Homo

Crist nugat a la columna Crist nugat a la columna Convent de Santa Teresa de Convent de Santa Teresa de

Valladolid (vers 1615)Valladolid (vers 1615)

Gregorio FernándezGregorio Fernández Detalls del Crist de la Llum Detalls del Crist de la Llum

(1631-1636) (1631-1636)

Juan Matínez MontañésJuan Matínez MontañésCrist de la ClemènciaCrist de la Clemència

Alonso CanoAlonso Cano ImmaculadaImmaculada

Escola andalusaEscola andalusa

• Encara que també és realista, empra un realisme Encara que també és realista, empra un realisme més clàssic i seré. més clàssic i seré.

• Predomina, en aquesta escola, la tècnica de Predomina, en aquesta escola, la tècnica de l’l’estofamentestofament..

• Cal distingir Cal distingir dos centres creadorsdos centres creadors::

• Sevilla:Sevilla: Martínez Montañés i Juan de Mesa. Martínez Montañés i Juan de Mesa.

• Granada:Granada: Alonso Cano y Pedro de Mena. Alonso Cano y Pedro de Mena.

Juan Matínez MontañésJuan Matínez MontañésCrist de la Clemència

Catedral de Sevilla (1603)

• Se’l representa viu, i es defuig de l’exageració. Imatge realista, però una mica idealitzada, desprén una gran serenitat. S’ha reduït la presència de la sang. El modelat anatòmic és més suau i equilibrat. Tot resulta, en aquesta obra, més exquisit i “agradable”.

* * Únic pas Únic pas processional seu.processional seu.

* És una imatge * És una imatge patètica i va influir patètica i va influir en els seu deixable en els seu deixable Juan de Mesa.Juan de Mesa.

Juan Martínez MontañésEl Nazareno, El Jesús de la Passió de l’església del

Divino Salvador (Sevilla, 1619)

Juan Martínez MontañésJuan Martínez MontañésRetaule del monestir de

Sant Isidor del Camp (Santiponce, Sevilla)

L’adoració dels pastors

• La Verge i Sant Josep presenten al Nin Jesús als pastors que l’adoren, mentre uns àngels contemplen l’escena.

• Serenitat clàssica.

Juan de Mesa Juan de Mesa

Alonso CanoAlonso CanoVerge de l’oliva (vers1630)Verge de l’oliva (vers1630)

Alonso CanoAlonso CanoSan Juan de DiosSan Juan de Dios

• Verge d’influència de Verge d’influència de Montañés, però el bell Montañés, però el bell rostre és el seu propi rostre és el seu propi segell.segell.

Alonso CanoAlonso CanoImmaculada Concepció (1655)Immaculada Concepció (1655)

Catedral de GranadaCatedral de Granada

• Fragilitat, delicadesa, finesa, dolçor i bellesa, la caracteritzen, amb les mans en actitud piadosa, els peus sobre un núvol d’àngels (a la manera pictòrica) i la figura i el rostre casi infantil.

• Modelat en forma de fus.

Pedro de Mena (1628-1688)Pedro de Mena (1628-1688)Sant Francesc d’Assís (1663)Sant Francesc d’Assís (1663)

Catedral de ToledoCatedral de Toledo

ESCOLA DE GRANADAESCOLA DE GRANADA

• S’aparta de l’elegant serenitat S’aparta de l’elegant serenitat de les figures de Cano.de les figures de Cano.

• Escultures d’un penetrant Escultures d’un penetrant ascetisme, de gran intensitat ascetisme, de gran intensitat realista i apassionades realista i apassionades expressions de concentració expressions de concentració interior.interior.

MAGDALENA PENITENT (1664) MAGDALENA PENITENT (1664) PEDRO DE MENA PEDRO DE MENA Museu Nacional d’Escultura (Valladolid)Museu Nacional d’Escultura (Valladolid)

• De peu, la Magdalena penitent De peu, la Magdalena penitent contempla místicament la creu que contempla místicament la creu que sosté en les seves mans.sosté en les seves mans.

• Gran virtuosisme en la talla, Gran virtuosisme en la talla, aconseguint magnífics efectes aconseguint magnífics efectes realistes en el tractament de les realistes en el tractament de les qualitats.qualitats.

Pedro de MenaPedro de MenaMagdalena PenitentMagdalena Penitent

FRANCISCO FRANCISCO SALZILLO SALZILLO

MÚRCIAMÚRCIA

(1707 - 1783)(1707 - 1783)

• És l’artista del passos de Setmana És l’artista del passos de Setmana Santa.Santa.

• Combina els grups escultòrics amb Combina els grups escultòrics amb gran mestria i li dóna un gran valor gran mestria i li dóna un gran valor emocional als personatges, per als emocional als personatges, per als qual utilitza a models del poble per a qual utilitza a models del poble per a les seves figures processionals.les seves figures processionals.

• Espontaneïtat i arraigament popular Espontaneïtat i arraigament popular en els Betlems que imita dels en els Betlems que imita dels pesebres napolitans.pesebres napolitans.

• Dolçor i elegància amb tonalitats Dolçor i elegància amb tonalitats pastels i vivacitat de color.pastels i vivacitat de color.

Francisco SalzilloFrancisco SalzilloOració a l’hortOració a l’hort

FRANCISCO SALZILLO (1707-1783)FRANCISCO SALZILLO (1707-1783)ORACIÓ A L’HORT (1752, pas processional) ORACIÓ A L’HORT (1752, pas processional)

El siglo XVIII i el gust rococó.El siglo XVIII i el gust rococó.

LA SAGRADA FAMíLIALA SAGRADA FAMíLIA

BETLEMBETLEM

APRESSAMENT (1765) APRESSAMENT (1765)

• Conjunt i detalls de Sant Pere derribant a Malco, iConjunt i detalls de Sant Pere derribant a Malco, i• El bes de Judes.El bes de Judes.

EL SOPAREL SOPAR

SANT JOANSANT JOAN

José José ChurrigueraChurriguera

Retaule de Sant Esteban de Retaule de Sant Esteban de Salamanca.Salamanca.

Recàrrega decorativa: estil Recàrrega decorativa: estil xurriguerescxurrigueresc..

Altres artistes de l’escultura barroca en EspanyaAltres artistes de l’escultura barroca en Espanya

Giambologna:Giambologna: retrat eqüestre retrat eqüestreen bronze de Felip III, Plaça en bronze de Felip III, Plaça

Major de MadridMajor de Madrid

Pietro Tacca:Pietro Tacca: retrat eqüestre de retrat eqüestre de Felip IV, Plaça d’Orient de Felip IV, Plaça d’Orient de

Madrid.Madrid.

PINTURAPINTURABARROCABARROCA

ComençaComença … …