El Barroc

Segles XVII i XVIIILes nacions europees se sumeixen en greus

conflictes bèl·lics que, tot i la riquesa sorgida del comerç colonial, provoquen una greu crisi econòmica que comporta epidèmies i fam.

CONTEXT HISTÒRIC

El Barroc es dóna en el context de les monarquies absolutes, en què el monarca concentra en les seves mans tots els poders de l’Estat.

Els reis i la noblesa s’alien en contra de la burgesia creixent, que actua com a mecenes dels artistes i que està prenent cada vegada més importància econòmica i social.

El Barroc és el període artístic que comprèn el segle XVII i la primera meitat del segle XVIII.

Cronologia (Història de la Música)Inici: 1600 (estrena primera òpera)Final: 1750 (mor J. S. Bach)

CONTEXT ARTÍSTIC

Els artistes del Barroc es contraposen a l’art del Renaixement.

Si els artistes renaixentistes buscaven l’equilibri i la lògica, la recerca de la bellesa clàssica, el Barroc busca destacar

Els contrastosEl gust pel detallEl sentit del movimentL’ornamentacióEl dramatisme

Ús dels contrastos

Tècnica del clarobscur

Dramatisme

Sentit del moviment

Columnes salomòniques

utilització del daurat

dramatisme

expressivitat

gran ornamentació

Moment de les grans monarquies absolutes

Els monarques volen demostrar el seu poder a ulls de tothom i es fan construir palaus impressionants i actuen com als mecenes més poderosos, junt amb el Papa.

LA MÚSICA BARROCA

Característiques generals

Nova textura: Melodia acompanyada.

Baix continu

Estil concertant: basat en la idea de contrast.

Ús de la tonalitat: aprofitament de les capacitats expressives del to Major i Menor

Culminació de l’evolució tècnica dels instruments duta a terme durant el Renaixement.Important la figura del luthier en tot aquest

procés.

Els instruments del Barroc

Naixement de l’orquestra com a grup estable.

Hi apareixen ja totes les famílies instrumentals.

Té com a base la corda

fregada i el baix continu.

Formes i gèneres musicals

Concert: potencia el lluïment del solista, l’exhibició del virtuós. Es basa en el principi de contrast.

Concerto solo (solo – tutti) Concerto grosso (concertino – ripieno)

Suite: agrupació de danses de diferent caràcter i ritme.

Sonata: obra per a ser “sonada”, és a dir, tocada per un instrument o grup d’instruments (2 o 3).

Fuga: obra per a instrument de teclat amb caràcter virtuós.

http://www.youtube.com/watch?v=pVadl4ocX0M

La música instrumental

Formes i gèneres musicals

Òpera: gènere profà per a ser representat en escena. Hi intervenen elements musicals, teatrals i escenogràfics.

Primera òpera conservada: “Orfeo, favola in musica” de Claudio Monteverdi, l’any 1607.

Conceptes importants: LibretoCastratiParts de l’òpera: obertura, recitatius, àries, cor i ballet.

Oratori: obra de temàtica religiosa de caràcter narratiu però no es representa escènicament.

Conceptes importants: Recitatiu

Cantata: D'origen profà però immediatament adaptada per l’Església, especialment la protestant. No té representació escènica.

La música vocal