View
1.480
Download
4
Category
Preview:
Citation preview
La literatura llatinaTransmissió de la literatura llatina:
Papir
Principals suports de transmissió de la paraula escrita:
Pergamí o membrana
Còdex, format per les làmines enquadernades
Gèneres literarisEls textos poden pertànyer a un gènere o un altre segons:-fons (contingut)
-forma (estructura).
Poden estar també escrits en:
-Prosa: història, oratòria, filosofia, epistolografia...
-Vers: èpica, teatre, lírica, sàtira, epigrames...
ÈpicaEs narren esdeveniments o fets heroics. Inicialment els escriptors romans tradueixen els models grecs, però aviat, l’èpica llatina es converteix en producte d’un poeta culte.
-Enni: Annals, obra que recull en vers els principals esdeveniments de la història de Roma.
-Virgili: La Eneida, obra que relata les gestes de l’heroi troià Eneas, antecedent llegendari del poble romà.
-Ovidi: Metamorfosis, poema èpic que relata les gestes de personatges mitològics amb el canvi de forma com a eix comú.
-Lucà: Farsalia o Bellum Civile, obra que relata la guerra entre Cèsar i Pompeu.
Eneas fuig de la ciutat de Troia amb el seu pare, la seva esposa i el seu fill. Barocci
TeatreGènere literari més antic juntament amb l’èpica.Sorgeix de l’adaptació dels esquemes dramàtics grecs després de la conquesta de la Magna Grècia (s.III aC).
Segons els models grecs, distingim dos gèneres:
-Tragèdia: grandesa de les situacions conflictives amb uns personatges conduüts a un destí fatal.
-Enni i Sèneca
-Comèdia: mostra situacions quotidianes relacionats amb un moment polític fàcilment reconeixible amb una finalitat de crítica i burla.
-Plaute i Terenci
LíricaGènere per transmetre sentiments i pensaments íntims.Sorgeix a finals del segle II aC. ,
Subgèneres:
-Ègloga: pastors que dialoguen en un ambient bucòlic de temes amorosos. Virgili.
-Elegia: sobre afers socials, amor a la vida, la mort... Properci, Tibul i Catul.
-Epigrama: inscripcions funeràries breus, més tard amb temàtica diversa: amor, sàtira... Marcial
-Oda: tema elevat, reflexions sobre assumptes relacionats amb la vida. Horaci
Lèsbia, amant de Catul i inspiració dels seus poemes
Hesterno fetere mero qui credit Acerram,Fallitur: in lucem semper Acerra bibit.
Qui imagina que Acerra fa pudor del vi de la vetlla,S’enganya: Acerra beu sempre fins a la llum del dia.Epigrama de Marcial
Traducció de Miquel Dolç
Viuamus, mea Lesbia, atque amemus, rumoresque senum seueriorum omnes unius aestimemus assis. Soles occidere et redire possunt: nobis, cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda. Da mi basia mille, deinde centum, dein mille altera, dein secunda centum, deinde usque altera mille, deinde centum. Dein, cum milia multa fecerimus, conturbabimus illa, ne sciamus, aut nequis malus inuidere possit, cum tantum sciat esse basiorum.
“Visquem Lèsbia meva, i estimem-nos, i que les murmuracions dels vells massa severs no ens importin més que un as. Els sols es poden pondre i tornar a sortir; però nosaltres, una vegada s’ha post el nostre breu dia, hem de dormir una nit que mai no s’acaba. Fes-me mil besades, després cent, després mil més, després una altra vegada cent, despre´s altres mil encara, després cent; després, quan haurem arribat a molts milers, n’embullarem el compte perquè no el sapiguem o perquè cap envejós no ens pugui ullpendre quan sàpiga que han estat tants els besos.”
Traducció d’Antoni Seva
Poema de Catul
Gènere elegíac
Beatus ille (fragment)
Beatus ille qui procul negotiis, ut prisca gens mortalium, paterna rura bubus exercet suis solutus omni faenore. Neque excitatur classico miles truci neque horret iratum mare forumque vitat et superba civium potentiorum limina.
“Feliç aquell que, lluny de preocupacions,Talment com l’antiga estirp de mortals,llaura els camps dels pares amb els seus bous,Lliure de tota usura.I no es desperta, com el soldat, amb el toc de trompeta, ni l’espanta el mar irat.Evita el fòrum, les sobèrbies els portals dels ciutadans poderosos.”
Horaci
Gènere líric, oda. Fòrum romà
SàtiraGènere genuïnament romà que ataca persones, institucions i costums.
Lucili, Horaci i Juvenal.
Satura tota nostra est, tal com va dir Quintilià, estudiós de la oratòria llatina i dels gèneres literaris llatins.
Coronació de Juvenal
DidàcticaObres de la literatura llatina que pretenen instruir al lector. Hi ha diversos subgèneres:
-Poesia didàctica: s’uneix l’ensenyament amb la bellesa didàctica. (Lucreci)
-Faula: s’adoctrina sobre moralitat a partir d’uns personatges en forma d’animal i amb caràcter humà. (Fedre)
-Proses científica, jurídica, èdica, tècnica: és més important el contingut que la forma. (Sèneca, Vitrubi)
Edició il·lustrada del De rerum natura, de Lucreci
Fàbula, gènere didàcticDe Vulpe et uvaFame coacta vulpes alta in vinea
uvam appetebat summis saliens viribus;
Quam tangere ut non potuit, discedens ait:
Nondum matura est; nolo acerbam sumere"
Qui facere quae non possunt verbis elevant,
adscribere hoc debebunt exemplum sibi.
Spernit superbus quae nequit assequi
La guineu i el raïmAfamada una guineu, va voler agafar un gra de
raïm penjat d’una alta parra saltant amb totes les
seves forces. Com que no hi podia arribar,
marxant diu: “encara no és madura. No la vull
menjar àcida.” Els que treuen valor a les coses que
no poden fer amb les seves paraules, s’han
d’aplicar aquest conte a sí mateixos.
S’aparta el superb de les coses que no pot
aconseguir.
OratòriaÉs una de les manifestacions literàries més genuïnes del caràcter romà. El seu desenvolupament es vincula al de la República com a instrument per tal d’influir en la opinió pública.
Màxim exponent: CiceróSenat romà
HistòriaSorgeix de la imitació de la tasca dels historiògrafs grecs. S’intenta compatibilitzar la narració de fets històrics amb la bellesa del llenguatge.
Autors destacats:
Juli Cèsar, Sal·lusti, Tit Livi, Tàcit.
Detall del bust de Juli Cèsar
Novel·la
Subgènere narratiu que es caracteritza per relatar esdeveniments, ficticis o reals en una trama versemblant.
És tardà i sorgeix quan els valors de la societat romana entren en crisi.
Representants més importants:
Petroni i Apuleu
Eros i Psique
FilosofiaAtès al caràcter pràctic dels romans, centren la seva filosofia en els aspectes humans. La filosofia llatina no va aportar res de nou respecte de la grega.
Autors destacats:
Ciceró, Sèneca, Lucreci.
Sèneca
Recommended