Pintura del Renaixement Italià. El Cinquecento

Pintura del Renaixement italià

El Cinquecento

LEONARDO DA VINCI (1452- 1519).L’ Anunciació (1472-1478). Museu dels Uffizi. Obra encara quattrocentista amb influències del seu mestre Verrochio.

Leonardo. Esbóç sobre taula. L’Adoració dels reis Mags.(Museu dels Uffizi de Florència.) Composició molt

agosserada. Cossos i mans s’agiten. Els rostres tenen una

expressió de violència i dramatisme.

La verge, amb el Nin en el centre, emana una llum natural i misteriosa, a la vegada, que repercuteix en les figures del voltant.

Leonardo. Verge de les Roques. Museu del Louvre.

Atmosfera extranya, humana i divina alhora.

Les quatre figures estan unides per el joc de les mirades i les mans.

Les roques del fons submergeixen els personatges dins les produnditats fantàstiques del misteri religiós.

Leonardo. Detall de la cara de la Verge (Louvre) i Verge de les Roques (la versió de la National Gallery de Londres).

Leonardo. Dama amb ermini. (1485-1490). Museu de Cracòvia.

Leonardo. El Sant Sopar. Refectori de Santa Maria de les Gràcies. Pintura al tremp sobre mur. (Abans de la restauració).

Composició del Sant Sopar. Totes les línies convergeixen cap al punt de fuga: Jesús davant la finestra.

Leonardo. El Sant Sopar. Detalls

Leonardo. El Sant Sopar (ja restaurat)

Leonardo. La Gioconda.(1503-1506). Museu del Louvre)

Leonardo. Cara i mans de Monna Lisa (La Gioconda).

Leonardo. Santa Aina, la Verge i el Nin (1510). Museu del Louvre.

Leonardo da Vinci. Autoretrat i caricatures que es conserven a Clos Luzé, prop d’Amboise (França), petit palau que li va cedir Francesc I, rei de França, i on va morir el 1519.

Rafael.lo Sanzio (1483-1520). Desposoris de la Verge (1504). Pinacoteca Brera de Milà.

Rafaello d’Urbino (Rafaello Sanzio). Retrats de la Dama de l’unicorn (Galeria Borghese de Roma) i de Maddalena Doni (Galeria Pitti de Florència).

Rafaello Sanzio. Retrat de Cardenal (Museu del Prado) i El papa Lleó X i dos cardenals (Museu dels Uffizi de Florència).

Rafaello d’Urbino. Retrat de l’escriptor Baltasar de Castiglione. Louvre.

Rafaello. El tema de les “Madonne”. La Verge de la cadernera. Maria , Jesús i Sant Joan Baptista nins.

Rafaello. Stanze della Signatura. Estàncies del segell o de la firma. Les decora amb pintures al fresc entre 1509 i 1512. La Disputa del Sagrament.

Rafaello Sanzio. Disputa del Sant Sagrament. Dos detalls. Al segon apareix el papa Sixt IV i Dante Alighieri.

Rafaello. L’Escola d’Atenes. Stanza del Vaticà.

Rafaello. Detalls de L’ Escola d’ Atenes. Plató (Leonardo) i Aristòtil. Heràclit (Miquelangelo).

Rafaello. Escola d’Atenes. Detall. Euclides (Bramante), acotat, ensenyant a uns alumnes. Ptolomeu amb la bolla del món. Apareix Rafael que mira l’espectador, a la dreta..

Rafaello. Incendi del Borgo. Stanza del Vaticà.

Rafaello. El Papa Sant Lleó es troba amb Atila. Stanza del Vaticà.

Rafaello. El Parnàs. Stanza del Vaticà.

Rafaello. Darrera obra. La Transfiguració (1518-1520). Pinacoteca Vaticana de Roma.

Resum de tota la seva evolució artística.

Tema abordat de forma original: Jesús transfigurat al Tàbor, entre Moisés i Elíes, s’apareix als deixebles, que cauen espantats.

A la part inferior uns pares duen a curar un jove epilèptic.

El pintor intensifica el contrast entre la zona terrenal i la celestial.

MICHELANGELO BUONARROTTI (1475-1564). Frescos de la volta de la Capella Sixtina de la Ciutat del Vaticà (1508-1512). El papa Juli II li encarrega la

decoració del sostre. Concepció neoplatònica:

l’anima alliberada del cos torna a la seva essència, Déu.

A l’estructura de conjunt, arquitectura i pintura es troben unides. Arcs, llunetes i motllures determinen la profunditat de les escenes pintades al fresc.

MiquelAngelo. Decoració de la Volta de la Capella Sixtina. Frescos sense restaurar i restaurats.

Miquelangelo. Volta de la Capella Sixtina. Detall del Gènesi. Déu creant el Sol. Abans i després de la restauració, iniciada el 1980.

Miquelangelo. Déu creant el sol. Al rostre poden veure el gest de “terribilità” que veim a l’estàtua del Moisés.

Miquelangelo. Creació d’Adam. Capella Sixtina.

Michelangelo. Detall de les mans d’Adam i de Déu.

Michelangelo. Capella Sixtina. Expulsió del paradís.

Miquel Àngel. El Diluvi Universal. Capella Sixtina.

Miquel Àngel. Capella Sixtina. El Profeta Jeremíes (abans i després de la restauració).

Miquel Àngel. Els profetes Joel i Ezequiel. Sostre de la Capella Sixtina.

Miquel Àngel. Els profetes Zacaríes i Daniel

Miquel Àngel. Juntament amb els profetes trobam a les sibiles. Aquí veiem a la d’ Eritrea i a la de Líbia.

Miquel Àngel. Sibila de Delfos.

Miquel Àngel. Ignuti. Figures de joves nus que sintonitzen amb l’arquitectura i emmarquen les històries centrals del Gènesi.

Miquel Àngel. Jove “ignuti” de la volta de la Capella Sixtina.

MICHELANGELO BUONARROTTI (1536-1541). Frescos de l’ àbsis de la Capella Sixtina. El Judici Final. (Abans de la restauració).

Una multitud de més de 400 personatges que es mouen, lluiten, criden, es precipiten,...

El destí de l’home és estar sempre allunyat de Déu. Miquel Àngel travessava per una forta crisi espiritual i religiosa que es reflecteix a l’obra.

Miquel Àngel. Judici Final. Crist Jutge i la Verge.

Miquel Àngel. Judici Final. Condemnat atrapat per un dimoni.- Sant Bartomeu (a la pell del sant que du a la mà esquerre veiem l’autoretrat de Miquel Àngel).

Miquel Àngel. Detalls del Judici Final. Àngels que amb les seves trompetes anuncien l’ imminent Judici.- La Creu. Escorços violents molt manieristes.

Miquel Àngel. El Judici Final restaurat.

Miquel Àngel Buonarroti. Fresc de la Capella Paulina (1542-1545). Conversió de Sant Pau. Obra molt manierista del final de la seva vida. Fins a la seva mort ja pràcticament només es dedicarà a fer dibuixos.

Miquel Àngel. Detalls del fresc de la Capella Paulina amb el tema La Conversió de Sant Pau.

Miquel Àngel. Sant Pau caigut a terra. Detall del fresc La Conversió de Sant Pau.

Miquel Àngel Buonarrotti. Fresc de la Capella Paulina (1542-1545). Crucifixió de Sant Pere.

Miquel Àngel. Detalls de la Crucifixió de Sant Pere. Capella Paulina del Vaticà. Obra molt manierista pels colors i pels violents escorços dels personatges.

Miquel Àngel. Capella Paulina. Detall de la Crucifixió de Sant Pere (1542-1545).